This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I cap, la ràdio inquieta.
Benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat que cada divendres a les 10 de la nit us parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Edició número 781, on parlarem de marcians, d'assassins, de videojocs i educació amb el Minecraft,
escoltarem la música del Metal Gear amb Victor Mame i, entre molts altres continguts,
coneixerem púslers i trencaclosques en un videojoc de mòbil. Comencem!
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez i avui, Oriol Dalmau.
Molt bé, doncs Oriol, Francesc, Elis, com esteu a les teuladors?
Molt bé!
Tot bé, en general?
Tot estupendo.
Molt bé, Gina Tost, què tal?
Hola, quina emoció!
Hola, Gina!
Ostres, és que la Gina feia molt de temps que no la teníem en directe.
Sí, és molt bo, és molt fort, perquè més us estic sentint per Twitch, per aquest sistema tan modern i d'allò, el Telegram, és a dir, ultraconectada.
De fet, estem utilitzant amb tu i amb l'Albert Garcia una aplicació que es diu, si no estic equivocat, Merlí, que és...
Merlí?
Sí, Merlí, aquí és conegut com Merlí.
Sí, ja em fa gerant, ja m'estic pendent de totes les maneres que hi ha de parlar.
No sé si ho he reportat, però has conegut com a Merlí, no sé per què, i que aquesta aplicació és una IP de veu de bona qualitat.
De fet, la Gina l'estem escoltant molt bé, no?
Molt bé, sí, sí.
Sí, sí, estem molt contents que hagis retornat al temps real de la ràdio, Gina.
Te'n recordes, d'aquella època?
Sí, sí, realment.
A veure, per cert, Oriol Dalmau, suposo que estaràs molt content.
Sí, a veure, per què?
Home, perquè ja comença a haver-hi PlayStation 5 a les botigues.
Bé, me'n comencen a arribar fotos de caixes misterioses, que sempre hi ha el dubte de si estan plenes o estan buides, no?
Però teòricament, si hi ha una caixa buida, vol dir que tu la pots demanar a plenes.
Clar.
Allò significa que en tenim, no?
Sí, sí, sí.
Però hi havia aquell missatge que quan vam rebre el principi de la generació, quan van sortir les primeres, em semblava absurd, que era
que allà a finals de febrer començarem a veure'n.
I diem, sí home, haurà de ser abans, això.
Doncs mira.
A finals complirà.
Sí, sí.
Perquè estem, bueno, estem a mitjans de febrer i no té pinta que hagi de millorar d'un dia per l'altre.
Vinga, va, març.
A març haurien de començar a aparèixer.
Passa amb les dues consoles potents?
Amb la Xbox també passa o no?
I passa no només amb les consoles, sinó també amb les targetes gràfiques.
Hi ha un problema que no n'hem parlat gaire.
I és que hi ha una escasseta bèstia de les 30, 70, 30, 80, que, per exemple,
a PC Componentes hi ha 90 targetes de gràfiques soles.
Ah, no?
T'obliga a comprar-les amb un PC.
Perquè s'està produint un mercat de segona mà.
Totes les que apareixen són immediatament esgotades i es venen a 200 euros més cares,
a plataformes de segona mà, immediatament.
Després parlarem de temes d'aquest demarcadeig de segona mà.
Quan estiguem acabant el programa comentarem una cosa que he llegit avui
que m'he quedat molt parat i que té a veure amb el Pokémon.
La veritat és que és al·lucinant.
Per cert, Eli, saps fer el cup de Rubik?
No he aconseguit mai de la vida.
No?
No, no.
Però feies una cara o...?
Sí, clar, o una o dues, o crec que fins i tot tres,
però amb totes les cares no m'he aconseguit mai.
No, no, no.
És que ara m'he sabentat que faran la pel·li del cup de Rubik.
Com la pel·li?
Sí, sí, sí.
Però de què? Del senyor Rubik o del cup?
Del cup, del cup, com a personatge.
La pel·li, és que és molt fort.
Sí, sí, sí.
Un productor important, índi, que es veu que el farà.
I mira, jo, buscant, vaig veure que es va fer sèrie del cup de Rubik als anys 80.
Vaja, doncs no...
No va arribar aquí a TV3.
Però sí que dona de si, no? El cup de Rubik, una sèrie.
Home, és que el cup de Rubik, amb el canvi que pots fer, saps?
Sí, com a personatge.
És versàtil, no?
No depèn de com t'ho enfoquis, eh?
Sí.
Però tu, Murillo, saps fer cups de Rubik?
Perquè això té pinta que té un mètode.
I quan t'hi poses una horeta, ho treus, no?
Sí, sí.
Jo, a classe, quan va sortir, jo el feia.
Clar.
I a mi me'l donaven i el feia perquè?
Perquè el vaig aprendre d'un llibre.
Jo el vaig memoritzar.
I ara el seu seria anar a un vídeo de YouTube
que t'explicarien més o menys com passar una casilla
d'una cara a l'altra, no?
És molt interessant.
Jo tinc el llibre de la Berta García.
Berta García es diu, que vam entrevistar,
que fa el cup de Rubik a Cegas.
I explica un mètode que no és el...
un que es diu Freddy's, que és molt complicat,
que has de ser una persona molt, molt intel·ligent.
Ja el descartem, per tant, en el nostre cas.
Però n'explica un que està molt bé, que és molt senzill.
El que passa és que has d'anar...
Jo el que em passa és que m'oblido.
O sigui, quan passen dos, tres mesos...
Clar, és que l'has de memoritzar, no hi ha un altre.
I m'oblido.
Clar, clar.
Doncs mirarem...
Quan surti la pel·li anirem tots junts a veure la pel·li.
I tant.
La gent la demanava, la pel·li del cup de Rubik.
Gina, tu t'apuntaràs o no?
Jo m'apunto amb mascareta, distància, mans...
Home, clar, clar, clar.
I tot, tot, tot.
Per cert, Francesc, aquests dies,
a través del nostre telegram, el grup,
ens has parlat d'un llibre ben curiós
sobre un apartat de les aventures gràfiques important, no?
Doncs era un llibre que es deia
El gran llibre de les aventures gràfiques.
No sé si el va treure l'Oriol...
Sí, el va treure el meu apartat telegram
i està bastant esgotat.
I quan una cosa està esgotada m'interessa immediatament.
Sí, a l'editorial sí que ja és una segona tirada,
perquè la primera realment s'ha esgotat.
I és un llibre que sembla que recull diverses entrevistes
fetes per autors espanyols,
a creadors de la gran era de les aventures gràfiques,
la dècada dels 90, començant del 2000,
doncs ja sabeu, LucasArts, Sierra, etcètera.
Albert García i jo comentàvem en un moment
si allò podia ser,
l'Albert García ens ha penjat fotografies d'un llibre
que també és fantàstic, que és The Point and Click Adventures,
i jo em pensava si aquest llibre,
que està editat per Game Press a casa nostra,
que és el gran llibre de les aventures gràfiques,
si podia ser la versió, moltes vegades ho fan,
és la versió americana que l'han fet en edició en castellà
i no, és un llibre fet per gent d'aquí amb entrevistes autors,
suposo que fetes quan han vingut aquí,
on han anat a fires i que també sembla bastant interessant.
Doncs molt bé,
heu de saber que si és dijous,
són les quatre de tarda,
ens podeu veure a través de Twitch,
twitch.tv barra generació digital.
I que això creix perquè m'has promès
que hi haurà més càmeres en el futur.
L'infraestructura va a més.
Sí, sí.
Francesc, per exemple, està fent la realització,
hem creat una altra càmera més.
Bueno, com que és una càmera que me'n foca a mi,
haig de muntar el xou, si no...
La gent de Mamachicho 2021.
De fet, també, si no s'hi ha equivocat el tècnic,
el Dani Quiménez també el podeu escoltar.
Exacte.
També li posarem una càmera, no, Dani?
Exacte, una càmera, podem fer-ho.
És la Kisscam.
I no només això, m'agradaria fins i tot posar el guió.
Posar el guió?
Sí, posar-lo, posar-lo, ensenyar tot el que fem.
Penjar el guió?
Ensenyar-lo tot.
Ensenyar el guió mentre estem parlant.
No, no, el meu està fent la falta de fotografia.
És molt fàcil.
Clar, no.
Jo faig rodar a Kisscam, això sí que m'interessa.
Això t'interessa, eh?
Amb tu molt, jo agafo el que ens coneixem.
Sabeu què és, no?
Aquell cor que apareixen als...
a l'ineglà i a aquells llocs que les persones s'han de fer un petó.
Però ara amb Covid no sé jo, eh?
Bueno, a través de la mascareta, no passa res.
Doncs res, comencem.
Està tot en general preparat, no?
Doncs va, anem-hi.
Generació digital.
Us deia que vull ensenyar el guió perquè seria divertit,
fins i tot pel que ens acaba de passar.
Acaba de passar, sí.
No ho explicarem.
No ho explicarem.
Però ens has d'explicar...
No, ja ho sé, sí que es pot fer, sí que es pot fer.
No, el que ens has de dir, Ali,
una mica de què va el joc que es juga d'aquesta setmana.
Doncs aquest joc d'aquesta setmana m'ha agradat tant, és tan bonic.
Sí.
Sí, el protagonista és un gos.
Bé, el joc es diu Mimpy Dreams.
Mimpy Dreams?
Mimpy Dreams, sí.
Aquest gos que es diu Mimpy,
és una combinació entre un videojoc d'aventures i de plataformes
amb alguns elements de trencaclosques.
Aleshores, la història és la d'aquest gosset
que dorm i somia.
I cada vegada que somia,
cada somni que té es converteix en un superheroi
i es trasllada a un món diferent
on en aquest món hi té una missió concreta.
Molt bé.
Per exemple,
ha de salvar unes germanes princeses
que se les ha endut un drac.
O ha de trobar la parella d'una cigonya
que s'ha captat un monstre malvat
i està al final d'un món molt amagada.
O ha de fer sortir o ajudar a sortir una rata de laboratori
que vol ser lliure.
En aquests mons, cada món és diferent,
té una missió concreta.
Quan aconsegueixes fer aquesta missió,
en Mimpy ja es queda tranquil,
se'n va a dormir i...
I descansa.
I descansa.
Però sempre que descansa, torna a somiar
i aleshores es torna a convertir en un superheroi
i se'n va a un altre món
o a salvar o a fer el que hagi de fer
amb un altre objectiu.
Perdona, els que tineu gos quan dormen,
fan allò del...
Sí, sí, sí.
De vegades criden, de vegades corren,
són molt divertits.
Somia que són superheròis.
Sí, jo crec que sí.
Jo m'he passat de moment
tots els mons de la versió gratuïta,
cançons 7, però és tan xulo
que no pots deixar-lo mai de jugar.
T'estàs plantejant pagar el 0,99 euros?
Sí, sí, el 1,99.
No és que es passen molt, el 1,99 ja...
Bueno, déu-n'hi-do, eh?
El que jo m'he passat, que són aquests 7 mons,
són 2 hores de joc,
2 hores aproximadament, no seguides, però sí.
I si paguessis, quants mons tindries?
Doncs tindria 2 mons més i un que estan en construcció,
diguem-ne.
És a dir, que ara podria accedir per 1,99 un altre món
i 1,99 un altre.
Pensa amb els desenvolupadors, per la mort de Déu.
Sí, home, s'ha de guanyar la vida de bona manera.
És un joc que no té publicitat, que no hi ha compres integrades,
per tant, és totalment gratuït si t'ha agradat la història.
Ells aposten per la història
i aposten perquè el joc és bonic,
aleshores entenc que s'hagi de...
que es pugui pagar per jugar a un altre món i tant.
La mecànica és molt simple,
és un joc de plataformes on algú 7 només va dret,
esquerra i salta.
Al principi costa una mica d'entendre,
perquè de tant en tant van apareixent aquests trencaclosques
que cadascú té la seva mecànica
i la seva manera diferent de resoldre'l
i no pots avançar
i no saps per què
i t'obrines quin és aquest trencaclosques
que s'ha de fer.
Ajuntar colors perquè et deixi passar
per una comporta que està tancada,
fer equilibris amb unes rampes
que després t'obren unes portes.
Cada moment et trobes en un moment
que ja no pots avançar i no saps ben bé què,
però després ja trobes que cada vegada que no pots avançar
saps que has de buscar per a algun lloc
una manera de trobar un trencaclosques.
El xulo del joc
és que a mesura que vas avançant
apareixen unes icones amb unes bombetes
que has d'anar recollint, les vas guardant
i quan arribes a segons quins trencaclosques
pots fer-les servir
perquè et doni una pista
per poder avançar.
Aquestes pistes s'acaben també,
és a dir, millor no fer-ne servir gaires
i també pots anar a recopilar amb vides
perquè cada vegada que caus o que et punxes
amb alguna cosa també perds vides.
Hi ha una cosa molt divertida, que hi ha uns punts de control
evidentment per no anar-te'n al principi
de tot el món quan mors,
que és quan arriba el mimp
i la personalització de punt de control
ell fa una pixadeta
és molt graciós, fa la pixadeta
i ja saps que allà
ja no tornes enrere.
Marca territori, una forma de gravar partida.
I a més a més va canviant d'indumentària
i la veritat és que és molt divertit.
Pots comprar la indumentària o no?
No, ja et dic, no hi ha compres integrades.
És ben bé que te la deixes triar
cada vegada que passes de món
i el vesteixes com vols.
El disseny en si és preciós
i també són els personatges
que són molt originals
amb molta personalitat, no parlen
però sí que a través de jeroglífics
es fan entendre i també t'ajuden
a saber cap on has d'anar avançant.
Està molt bé el joc.
Està per moltes plataformes.
Doncs sí, està desenvolupat per una companyia
xeca que es diu Silicon Jelly.
Sembla que és la seqüela d'un altre mimp
que sense dubte buscaré i jugaré
perquè m'ha agradat molt.
I el trobem per iOS, per Android,
i aquí Nintendo Switch.
Molt bé, Francesc, si hi ha qualsevol cosa del Twitch,
punt.tv barà, generació digital,
ens ho pots dir si algú ja no ens ho diu.
Mira, l'Ivasora ens comenta que ha descarregat
tots els jocs que augmenta la heli que li encanten.
De fet, és curiós perquè
no sé què en pensa la Gina amb això.
Hi ha molts jocs dels que portes
que tenen una vida llarga.
És a dir, que potser es van programar
el 2015 i que la gent
continua descarregant-los.
Jo no sé, Gina, els jocs de mòbil
tenen una mica una vida útil més llarga?
Doncs sí, perquè com que
es poden anar actualitzant segons van passant
les setmanes,
ara veureu que molts jocs de mòbil fan
la setmana de l'any nou xinès, no?
Per Nadal, moltes vegades
fan els deveniments específics
de Nadal.
I van afegint noves activitats,
noves competicions, noves pantalles,
doncs clar, s'allarga molt més la vida.
És molt més fàcil actualitzar-los.
I si el joc és bo, doncs escolta'm,
la gent s'ha d'escarregar?
Penseu que la GTA V ha complert 140 milions
de còpies venudes.
Crec que està per sota del Tetris
i per sota del Minecraft.
Ja no hi ha res més, s'ha acabat.
Doncs Eli, ets influencer
dels jocs de mòbil
que la gent s'escarrega.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vist i plau.
Hi ha un munt de personatges
d'aquests icònics en el món dels videojocs.
I un d'ells és l'Agent 47,
nascut, atenció,
el 5 de setembre de l'any 64 a Rússia.
Ah, sí, és virgo.
Doncs mira, sí.
I ell el que fa és adoptar diverses identitats
per tirar endavant les seves fosques missions.
Quina serà la darrera de Hitman 3?
Què li ha semblat a l'Oriol Dalmau?
Doncs ara ho sabrem.
Doncs sí, senyor, Hitman 3, l'Agent 47,
aquest home calp, encara permanent de cabreig
Aquest joc el tenim a totes les plataformes,
inclosa Stadia, inclosa Switch,
que és exactament el mateix joc,
però no l'executa la teva Switch,
perquè si el primer assassinat per part de Hitman
seria la mateixa Switch que s'incendiaria, no?
Això ho fa per streaming.
Jo no ho he provat, però si algú al Telegram
ha provat aquest sistema cloud,
que ens digui què tal.
Jo ho he provat dues vegades i les dues em donen error.
No és tan maco, eh?
Jo encara no he pogut jugar a un núvol de Nintendo.
Tu teòricament pots jugar un joc com aquest,
que és molt exigent en la teva Nintendo Switch,
sense notar diferències.
Jo encara és hora que ho vegi per creure.
Ho provarem, ho provarem.
Parlem una mica més del tema de plataformes,
perquè ja t'engana amb el tema.
Jo tenia la versió física de PlayStation 4
actualitzable a PlayStation 5,
que actualitzar no és tan fàcil.
No és automàtic. He d'anar a la Store
i descarregar-me el joc de PlayStation 5
a cost zero.
Si un cop he instal·lat PlayStation 4,
no és una actualització.
Ja està una estona.
Però vull perquè si tens la versió de PlayStation 5
no inclou el moda UBR,
que després en parlarem d'això.
Si vols jugar amb UBR,
has d'executar-ho des de PlayStation 4
amb el comandament de PlayStation 4.
Després vindrà una actualització Next Gen
perquè tingui Ray Tracing però només amb Xbox,
no amb PlayStation.
Jo crec que s'estan fent un embolic de versions
tan descomunal que acabes pensant
potser que hi ha masses plataformes ara
i les companyies comencen a divagar.
Si coneguis un sandbox de Sigilo
en tercera persona i ets un assassí,
estem parlant del tancament d'una trilogia
que va començar una mica rara
perquè el primer Hitman va sortir per episodis.
La trilogia última de Hitman
perquè els primers són de PlayStation 2,
però aquests ja no en parlem.
Aquest Hitman va fer deslluir una mica
aquesta trilogia que potser
no ha tingut tant de reconeixement.
I és que els Hitman no són per tothom
perquè tenen un problema entre cometes de base.
El Sigilo o la infiltració
en aquests jocs no és negociable, ho és tot.
I en la majoria dels jocs el Sigilo
és una opció en les missions.
Hi ha molta gent que considera que el Sigilo
és una mica toston, o la part més tostona
dels jocs, aquella famosa missió
dels jocs dels 90 sota l'aigua
que sempre hi era i que era lenta com ella sola.
O amagar-te les capses, esperar que es moguessin...
Hi ha gent que prefereix la matralladora
i s'ha acabat el bròquil.
I aquesta opció a Hitman no existeix.
És pel que els encanta el Sigilo.
El que mola més de Hitman és
que planteja unes situacions d'assassinat
que a priori semblen impossibles per lo ben protegits
que estan en els objectius,
però després els escenaris estan tan ben dissenyats,
tan plens de possibilitats.
Moltes ni se't passen pel cap.
Es noten tan densos de coses,
és com un escape room, que cada armari,
cada calaix
servirà per alguna cosa, de fet.
Que al final acabes trobant
la forma d'accedir a matar aquell paio.
I és que Hitman confia gran part del seu encant
en la rejugabilitat dels nivells.
És una rejugabilitat que és quasi obligada,
perquè si no et petaries el joc en 8 hores,
si vas tu, tu, tu...
s'acaba molt ràpid.
Però és que a més cada missió té tropecientos objectius
per complir, que de fet és impossible
fer-los d'una sola passada.
És més, el complir objectius
se t'obren possibilitats dins de la mateixa missió
per començar des d'un nou lloc,
amb noves vestimentes, nous ítems,
que permeten alhora desbloquejar nous objectius.
Per tant, no sé si és allargar
artificialment una mica les coses,
però ja t'està demanant que jugui 7 vegades
la mateixa missió, no?
Els escenaris tenen molta llibertat,
són espectaculars i molt variats.
Hi ha l'edifici més alt de Dubai,
una mansió tipus psicòsis xunga,
una rave, una nau industrial...
Home, és la pel·lícula, això, eh?
Sí, hi ha aquells carrers de la Xina de nit
plovent amb luces de neon,
vinyedos de l'ONI Saga de poder,
discoteques plenes de penya...
Molta gent,
això també ajuda per al Cihilo, no?
Molta penya. Tècnicament el que més destaca és això
i la il·luminació,
la densitat dels escenaris.
El que són les animacions són pobretes
i la intel·ligència artificial...
Són els dies personatges que caminen, etcètera,
que igual van una mica a la seva bola o...?
O sigui, la intel·ligència artificial
és molt important amb el tema del Cihilo,
quan et veuen, quan no et veuen, aquest realisme
depèn del dia, no?
Però és que Hitman no ho té tot bo,
i és que en comptes d'apostar
per una campanya llarga i interessant que t'atrapi,
sempre es presenta com per episodis.
És com una petita selecció d'escenaris
selectes rejugables.
No sé si m'explico. Això fa que la
narrativa del joc sigui com inconexa,
sigui poc interessant, com desunida.
I al final no m'estàs explicant
per què faig el que faig, i jo si mato gent vull saber per què.
Si vaig a buscar bolets potser no,
però si mato persones...
Explica-m'ho una mica, no?
A més, això de confiar tant
en la rejugabilitat té el perill de fer-se
repetitiu. El joc intenta que no sigui així.
Introduint mecàniques,
nova, respecte a anteriors Hitmans,
ara ja hackeu amb el mòbil, com si fos Watch Dogs,
missions un mica més escripteades,
moments contrarrellotges,
ràpid, venga, va, el rojo, el verde...
Però si uneixes l'avorriment
entre cometes del Cihilo per algunes
persones i l'avorriment que pot
suposar rejugar set vegades el mateix,
s'entén que no sigui un joc
de masses. En quant a contingut,
coses bones i no tan. Per exemple,
si tens els Hitmans 1 i 2,
els pots rejugar sencers
des del 3, remasteritzats
i amb les possibilitats del noves del 3.
Si no, pots comprar-ho com un DLC.
I les UBR,
que això és que és molt fort,
pot jugar als 3 Hitmans amb UBR,
el qual significa
que Hitman és, a dia d'avui,
el joc més complet d'UBR de tot el catàleg
de Sony. I segurament,
amb les deixades que estan les UBRs,
serà el joc més complet d'UBR de la història.
Chris Midges crec que el va jugar
i no va quedar gaire content
pel que vaig veure en el comentari.
Jo el puc provar...
He llegit que té problemes
gràfics, que no està polit,
però és que tenim a Resident Evil 7
aquest joc i per UBR
complet poca cosa més.
En quant a contingut hi ha una gran falla
i és que no hi ha multijugador. Per què?
No sé per què, però no n'hi ha.
En definitiva és un joc pels que ja els
han entrat els altres Hitmans.
Pels que entren de nou en aquest Hitman
han de ser molt conscients de què van.
Mucho sigilo
i creativitat
sempre darrere d'una caixa
i que no et vegin.
Aquest és el concepte.
Te l'has acabat o què?
No, és molt llarg.
A mi el que passa és que em posa nerviós
el que sempre faci el que faci, molesto.
Perquè és el que em passa a casa,
amb la meva família.
Si surto per aquí malament
no puc fer res, tot el que faig molesto
i això és el que em passa a casa.
Això ja t'ho sap.
Prefereixo un altre joc on m'estimin.
Tens molts jocs a la recàmera per comentar?
Tinc alguna cosa.
Però tampoc et pensis.
Ara estem esperant Resident Evil 8
que és el mes que ve.
També l'hem demanat.
Little Nightmares 2.
Aquest està allà.
Però venim de la ressaca del Nadal.
Que m'han sortit en recordes.
Tots alhora.
Estarem atents.
Si hi ha oients que juguem a un joc indeterminat
que ens ho diguin.
Però sexe no ens quedarem.
Això havia de ser una escola.
És el timbre d'una escola
i dels nens que cridaven.
Fa molt i molt de temps
que parlem del Minecraft.
De fet, encara recordo
com alguns de nosaltres
el vam comprar quan encara estava
en desenvolupament fa molt de temps
i el vam comprar per 20 dòlars.
El fantàstic documental
Minecraft The Story of Mohan
de l'any 2012 ja s'explica
com algunes escoles dels Estats Units
van fer aquest vídeojoc a les aules
i va ser sobretot després de la compra
del Minecraft per part de Microsoft
quan l'any 2016 se'n va fer una versió
totalment pensada per les aules.
I des de llavors que s'està implementant
i ara personatges amb influència mediàtica
els estan introduint a les escoles.
Darrere del projecte, Gina, qui hi ha?
Miguel Ángel Salcedo.
També conegut com a Chincheto77
que segurament molts de vosaltres el coneixeu.
Ell és un apassionat del Minecraft
i de fet molts el coneixereu per Mundo Chiquito
en el seu canal de Youtube
on porten ja 1.700 episodis.
Però a veure, com es poden portar 1.700 episodis?
No sé, és una turra.
Però és que molt, eh?
És molt, vull dir, és que jo quan ho vaig llegir
vaig dir, hòstia, déu-n'hi-do.
Però has comptat quants GDs portes, és que a veure...
No, sí, la GDs...
Sí, sí, 781.
No està tan lluny d'això, eh?
No, més els que vam fer a una catalana, jo crec que 1.100.
La qüestió és saber si són episodis de 15 minuts,
o sigui, són totxos d'aquests stream
Exacte, i tu has parlat amb ell, no?
Sí, i li he preguntat què té de diferent aquesta versió
anomenada Minecraft Education Edition.
Minecraft Education Edition
és una adaptació del videojogo Minecraft
on els professors
disponen de recursos i elements
específics per a l'educació.
Té una eina de programació,
per exemple, té blocs de química,
té una zona segura
on els professors
poden interactuar amb els alumnes,
té blocs que permeten
i denieguen la construcció,
barreres perquè els alumnes
no puguin passar,
té altres eines com càmera de fotos, un portfòli,
un diari on poden anotar les seves coses,
el professor pot programar NPCs,
pot escriure en pizzarres
virtuals dins del joc.
La veritat és que és una eina meravellosa
i les possibilitats, ara mateix amb Minecraft,
són com el videojogo, infinites.
Francesc, hi ha gent que ens comenta alguna coseta?
Doncs mira, el mateix
senyor Chincheto.
El senyor Chincheto77 que ens comenta
que un capítol de dilluns a divendres
des de fa vuit anys de 20-25 minuts.
O sigui que de turra, res.
Escolta'm, felicitats.
I tant, perquè per tenir aquesta
rigorositat i seguir
fent-ho de dilluns a divendres
s'ha de tenir molta passió.
Gràcies per apropar-te al programa.
De fet, hem llegit en alguna entrevista
teva, Miguel Ángel,
que ja estaves al darrere
d'aquest Minecraft educatiu,
de temps, i llavors
tenies moltes coses al cap, però va venir
la compra de Microsoft,
ho veu deixar una miqueta
aparcat, però ara,
diguéssim que estan fent coses.
Sí, exacte, ara el seu projecte tira endavant
i els nens fan coses fantàstiques
com aquestes.
Hem dissenyat diferents escenaris
amb la temàtica
d'assignatures com matemàtiques,
llengua, ciència, socials,
tipus escape room
perquè els nens puguin aprendre
mentre juguen.
Molt bé, doncs Déu-n'hi-do
i escoltem, Gina,
només ho poden fer servir a escoles?
Com va això exactament?
Mira, li he preguntat que si som una escola,
un centre o un tutor o un pare
que hi vol accedir, com s'ho ha de fer?
Doncs ho escoltem.
El acceso a la herramienta está restringido
a centros, únicamente los centros educativos
pueden acceder a Minecraft Education Edition.
Se hace a través del entorno gratuito
Office 365, del que disponen
todos estos centros, y aparte
tendrán que pagar unos 5 euros aproximadamente
por licencia de Minecraft al año.
Y la verdad es que sigue siendo un entorno
seguro, solamente se puede utilizar con las claves
proporcionadas por el colegio.
O sea que, insisto,
es un entorno seguro donde
las posibilidades de aprendizaje son completamente
ilimitadas.
Enxinxeto77 sempre ha fet temes solidaris
relacionats amb videojocs, oi, Gina?
Sí, per exemple col·labora molt amb JuegaTherapia,
on fa retransmissions en streaming
per aconseguir videojocs, diners o consoles
per a nens ingressats als hospitals.
I ara amb la seva agència Letcraft
està movent el tema de Minecraft.
I, escolta, que potser avui és Minecraft,
però demà potser està movent el Fortnite
a les escoles o algun altre joc?
És que realment
és una eina
que utilitza
el nen o la nena per jugar.
Uns altres ulls que ho veuen
per poder
posar-se en una locació.
Sí, sí, és el que dius tu. Potser ara un altre joc
que és entreteniment
es dedicarà a una altra cosa.
T'imagines a pisar-les al Fortnite?
Escolta, que hi ha concerts de Digi.
I no es maten tots entre ells,
i només queda un.
És que el Minecraft té algo de Second Life,
aquell intent fallit de fer-te
com el teu propi món allà, no?
Però tampoc hi ha tants entons així, ara mateix.
De fet, n'hi ha algun.
Roblox, per exemple,
però també el Fortnite.
Veieu quan fan els concerts aquests
del Marshmallow i tal?
S'eliminen les armes,
s'eliminen la possibilitat de matar i la gent va allà
i pot volar i pot fer altres coses
amb la física dins del moin de Fortnite.
És que no sabia això. I la tempesta aquella
no va carregant-se gent?
No, no, és com un món segur.
Ah, mira, és que la gent va un pas més enllà
de pensar que només era construir i matar gent.
Doncs, escolta,
veurem d'aquí 10-12 anys
les generacions que han jugat al Minecraft
Education Edition a veure com pugen.
No, no!
Segur que no!
No, no, veig jo, no ho sé.
Pensa la teva filla...
Jo ho veig molt malament.
Jo no veig...
Ets gran, Oriol, ets gran.
Bé, estem igual, eh, tu i jo.
Ja veuràs.
Generació digital.
Amb aquesta sintonia comença cada setmana
el canal 33, el programa quan arribin els marcians.
Però es pregunten algun cop els marcians
què faran quan arribin els humans?
Aquest mes de febrer del 2021
hi haurà, atenció, 3 missions
especials diferents que arribaran
a la vegada al planeta vermell.
Una de la Xina, una dels Emirats Àrabs
i una altra de la NASA.
Però la veritat és que
marcians humans fa molt de temps que ens relacionem,
no, Eli?
Sí, doncs des que els marcians van enviar la Terra
dels mons de HG Wells
són personatges recorrents
de les fantasies galàctiques
i, esclar, evidentment, dels videojocs.
Ja des dels temps de l'Space Invader
en aquest país a tots els jocs de nau
se'ls anomenava Matamarcians o Marcianitus
i en honor a la triple visita humana
al planeta vermell d'aquest mes
avui repassarem videojocs amb marcians.
Molt bé.
Home!
Aquesta música...
Com es deia el programa de Canal Plus?
El de futbol?
El dia després.
No, sembla que era durant la retransmissió, no?
Abans que comencés el partit.
No es podia dir el dia després.
No, però el programa...
El programa d'esport segurament es deia el dia després,
però jo crec que això sonava quan sortien
durant la retransmissió.
Perquè, a més, és una de les melodies, segurament,
una de les aventures més marcianes del cinema
que segurament tots de certa generació tenim al cap
i, a més, amb aquesta inconfusible melodia
que no només sortia a Canal Plus,
sinó que sortia a Jerry Goldsmith
i sortia Desafío Total.
Un, recordeu, Schwarzenegger amb amnèsia,
senyores amb tres mamelles
i aquell mutant en 4 que semblava el Jordi Pujol.
Per cert, és aquell moment de la tovallola, no?
Si estàs fent d'aquest vídeo,
és que tens un problema, no?
Exacte.
A veure, Desafío Total va tenir, sobretot,
videojocs, va tenir les seves versions per a l'ANES,
als mil coordinadors de Booty de 16 bits
dels anys 90, però esclar,
d'aquesta pel·lícula se'n va fer un remake
que va sortir fa uns quants anys, cosa que també...
Molt necessari, molt necessari.
Totalment necessari, cosa que també es va generar
que sortissin també videojocs.
Va sortir un joc en estil First Person Shooter per PC
i un joc d'acció
amb certes elements en 3D per Android
que, home, jo he vist les imatges,
la veritat és que llueix força bé per ser del 2012.
Molt bé.
Però parlant d'acció en primera persona,
és impossible no mencionar Doom de l'any 93.
L'inici d'aquesta saga, bueno,
d'any 93 comença aquesta saga
i s'ha fet ja fins als nostres dies.
I precisament en aquelles primeres missions
el nostre heroi,
aquesta mena de marine de l'espai,
havia d'anar eliminant monstres
per diferents bases d'on,
de les llunes de Mart,
abans d'arribar a la Terra i intentar tancar
la porta de l'infern.
A més, John Romero,
creador de Doom,
és un creador de Doom,
és una de les persones que va tenir certa vinculació
amb una altra saga de First Person Shooters
i era Red Faction.
Aquí era un videojoc on miners
de les mines de Mart que estaven explotats
intentaven lluitar
per la seva llibertat contra la corporació
que els tenia treballant allà.
El joc va sortir el 2001 per Playstation 2
i per PC, i l'empresa de Romero
es va encarregar d'una cosa molt curiosa,
que va ser la seva conversió, atenció,
a Engage, que era de Nokia.
El telèfon consola de Nokia?
Sí, que encara té l'Star
i l'Star encara l'utilitza.
L'empresa de Romero era de Nokia,
però pitjor.
L'any 2009,
la saga arribava a Xbox 360
i Playstation 3
amb moda 13 en tercera persona.
Ja havia deixat de ser First Person Shooter
per anar més cap als jocs d'acció i món obert
que s'estipulaven ja en aquella època.
I l'any 2011,
amb Red Faction Armageddon,
es tancava aquesta sèrie de jocs d'acció
en el planeta Mart.
Fins ara,
hi ha una mena de violència sobre la superfície marciana.
No hi ha altres maneres de jugar
dins del planeta roig?
Crec que sí, no?
Doncs sí, tant per descomptat.
Us porto també un parell de jocs de colonització marciana
amb visions molt particulars.
La primera és Surviving Mars del 2018
per Windows, per Mac i per Linux,
que vindria a ser una mena de SimCity marcià.
I hem vist que en el nostre xat hi havia unes persones
que el comentaven quan veien les imatges per la pantalla.
Per tant, creiem que alguns hi han jugat.
Doncs bueno, és un SimCity.
A mi m'agrada perquè l'estètica
evoca una miqueta la ciència ficció clàssica
de les sèries de la tele dels 70 i els 80.
Un futurisme molt...
Tots van amb pijama d'aquest,
amb barreja de pijama...
Una miqueta de Buck Rogers.
Tira per aquí una miqueta.
Són d'aquells jocs que...
La Gina, per exemple,
és d'aquests que tu li poses hores.
Sí, sí.
Ja sabeu que aquests són els meus.
Sí, sí.
Els que semblen una feina a temps complet són els meus.
Correcte.
Sempre estàs arreglant problemes d'energia.
Sempre falta energia o diners?
Recursos. Tots són recursos.
Una miqueta més antic del 2012,
hi ha el Waking Mars,
per Windows i Mac,
i que es podria traduir com despertant marc.
És un joc índic que ens proposa una aventura
molt peculiar.
Gràcies a un petit jetpack,
nosaltres ens movem per unes cavernes marcianes
descobrim flora d'aquest país,
que està subterrani amagada.
Tenen unes característiques molt especials
que hem d'anar buscant,
recollint i organitzant.
De tant bé com entenguem
com funcionen aquests ecosistemes marcians
que estem descobrint
i les plantes que hi participen,
les podem utilitzar després per fer coses nostres,
que eren els nostres propis ecosistemes que sobrevisquin,
o ajudar-nos, per exemple, en l'exploració de cavernes,
si sabem que hi ha plantes capaces de desfer certes roques,
etcètera.
I la veritat és que està molt bé
perquè és un joc de plataformes,
trenca closques i un joc
amb una important càrrega narrativa.
I per últim,
jo crec que no ens podem oblidar del Take-on Mars
o d'un que, bé, per jugar-hi,
ha provat exàmens a la NASA,
que es diu el Kerbal Space Programme.
Doncs és molt d'acord,
perquè, a més, lliga molt amb les notícies
d'aquestes actuals.
El Take-on Mars era una mena de simulador de Mars Rover,
o de Mars Explorer,
on el que fèiem era portar un petit robotet
explorant la superfície de mar
i el podíem equipar amb diverses eines
per fer mil de coses.
I el Dol i el Kerbal
és aquest simulador, com deies tu, de NASA,
una miqueta d'agència especial que ens permet crear
els nostres coets, vehicles i llançar-los
a l'exploració de l'espai.
I, sí, arribar fins i tot a mar,
perquè, i bueno, i perquè no, d'aquesta manera,
potser emular algunes de les tres missions
que enguany s'hi han acostat
i, bé, fer que els nostres dos planetes
ja siguin realment o virtual i digitalment
estiguin una miqueta més a prop.
I deia això perquè en el Kerbal
per fer anar un coet
fins i tot a la mescla d'oxigen
amb no sé què...
La calculadora?
Sí, sí, la científica.
Això a la Gina li fliparà.
Quan més s'assembla una feina, més li emularà.
La veritat és que...
És tot mentida, això de la NASA.
Vull dir, aquell robot no està a mar. Allò està al món negre.
Tothom ho sap.
El que passa és que li viu enganyats.
La lluna tampoc.
I si abans ho feia cúbric, ara els nous vídeos qui els fa?
Tarantino.
És el xinxeto.
De fet, sobre aquests esdeveniments
que hem comentat a l'inici
d'aquesta secció marciana,
la de la NASA és l'emissió Mars 2020
on s'haurà de fer la crítica maniobra
que permet aterrar suament
en teoria el rover Perseverance
a la superfície del planeta Mart
en una missió que té per objectiu
recollir mostres de la superfície del planeta vermell
per explorar indicis de vida passada
i fins i tot
també desplegarà un dron en un moment donat.
I això serà el dimarts dia 18 de febrer.
Des del CCCB
s'oferirà una cobertura en directe d'aquest esdeveniment
amb informació sobre la missió,
seguiment dels 7 minuts de terror
i comentaris del desenvolupament d'aquesta fita històrica
amb experts en exploració espacial.
Música
Va, videojocs que apareixen aquests dies, avui o ahir,
el que sona és la música de Little Nightmares 2,
la continuació d'un treball que s'ha convertit
en un videojoc de culte
que aborda les pors de la nostra infantesa
amb una estètica així com molta nebrosa.
Ara apareix la segona part
amb més malsons, amb les fauces,
que en castellà trobo que fa més por que les gargamelles,
perquè has de dir gargamelles, però...
Venen les gargamelles?
Clar, les fauces és la gargamella.
Això passa amb algunes paraules en castellà que fan més por.
Venen les fauces.
No, ara, venen les gargamelles.
Sembla una festa popular.
Anem a cantar gargamelles.
Això és perquè no us heu trobat unes bones gargamelles.
Serà això, serà això.
Aquests dies a Twitch
molts streamers estan recuperant la primera part.
Ho he fet jo també.
Estic jugant...
Després explicaré la meva experiència
amb Estàdia.
Fa uns quants anys, encara recordo la Gina
que recomanava aquest joc a Little Nightmares.
I a tu et va agradar moltíssim, Gina.
Sí, sí. De fet, al personatge jo li vaig posar el nom de
Mary Carmen. Ah, sí?
I anava dient...
Tots els meus veïns es diuen pensar que he de tenir
algú que viu amb mi que es diu Mary Carmen.
Aquí li crido molt i pateixo per la seva vida.
La veritat és que és un joc de por
que va sortir el 2017
i que continua sent
molt vigent.
Hi ha una versió per mòbil
feta a Catalunya, publicada per Bandai Namco,
que es diu Very Little Nightmares,
que està molt i molt bé de Pudlés
Elite a puntetal.
Me l'apunto, i tant. Molt bé.
Doncs escolta, Little Nightmares 2
apareix per PC, Xbox One, Nintendo Switch
i PlayStation 4 a partir de 30 euros
i a finals d'aquest any
per Xbox Series i PlayStation 5.
Sopa de caracol!
Doncs escolteu, avui, per divendres,
apareix el Super Mario 3D World
i el Bowser's Fari,
o Furry, no Fari, perquè seria el Fari,
no cantant. Aquest és un videojoc
ben curiós, aquest. Almenys a mi m'ho sembla.
Aquesta és una adaptació millorada
del videojoc que va aparèixer l'any 2013
per a Nintendo Wii U
i on han afegit aquest Bowser,
aquesta aventura Bowser, una nova aventura
que s'adapta de forma independent al Super Mario 3D World,
que com a novetat també es pot jugar
com a multijugador. És molt curiós
perquè això del multijugador amb Nintendo
jo crec que aquí no anem bé.
Què vols dir?
A més de pagament, com tots els multijugadors,
això ja ho tenim.
Però jo estic pensant amb els meus fills.
Saben que ha sortit aquest videojoc,
no el tenen. Si algun dia
el tenen i el comprem per 60 euros...
Això t'anava a preguntar perquè aquest videojoc
és un refregit
de l'anterior 3D World i també
surt a 60 euros.
Però té allò que deia amb aquesta aventura
la aventura Bowser
i té multijugador
i algunes novetats.
Però quants amics més té el Bruno,
el meu fill, amb aquest joc?
Cap.
I això crec que és un gran problema
i no sé si el que haurien de fer
és que una part d'aquests jocs fos gratuïta
o jo què sé perquè el meu fill
és que em sembla que no sap ni que es pot jugar
a multijugador a través de Nintendo.
El concepte Netflix que tu pagues una vegada
però poden haver-hi 3 o 4 usuaris
i la mateixa conta.
Em parlaré la setmana que ve o l'altre
perquè l'Albert García ja ha jugat i li ha agradat
perquè ja sabem que és molt d'aquestes aventures
i tinc ganes de conèixer detalls d'aquest joc.
Jo tinc ganes que Nintendo ja
deixi de refregir,
tregui d'una vegada
al Breath of the Wild 2,
un nou trailer,
tregui ja la Switch Pro
amb una punyetera a vegades
i tiri cap endavant, perquè tinc la sensació
que s'estan agradant molt
i que s'hagin fet els dos últims anys.
Van passar molt malament amb la Wii U,
els hi han anat també amb la Switch, que ara estan com dient
mira quina Switch tenim.
L'Oriol, per tot això,
abans t'hauríem de pujar el sou, Oriol.
Però si ja el tenen fet al Breath of the Wild 2,
però el tenen allà com dient
encara, patiu una mica més.
Està al caure, per això, un anunci.
Jo crec que serà aviat.
El que sí hem de saber, com podem aconseguir aquest joc?
Doncs sí, mira, el Super Mario 3D World
amb el browser Furi
per avui divendres per 60 euros, com hem dit,
i el tindrem per la Nintendo Switch.
I sempre intento portar un videojoc una mica
diferent, més humil
i desconegut. Us porto un que es diu
Erzurum,
ha aparegut aquesta setmana per PC
i és un videojoc fet a Turquia.
On crec que darrere
hi ha una persona, és aquest estudi
que ell treballa sol.
És molt curiós
perquè aquí,
en aquest joc,
hem de sobreviure del fred en un lloc inhòspit
ple de perills polars.
M'agrada molt que el videojoc
és de supervivència, però no ens hem de tornar bojos.
És a dir, per exemple, el videojoc
diu, ei, has de menjar,
has de matar conills
o serbos,
però no matis ossos, ni llops, ni sanglars.
Com un rotllo de...
Tu això a la vida real no ho faries.
Diries amb el conill i no per l'os. Exacte.
I no sé,
el compraré i el provaré i us diré el què.
Perquè aquest noi
havia fet jocs molt friquis
on havies de matar uns...
jo què sé, avelles enormes,
etc. I ara ha fet aquest,
que es veu que ha estat molts anys
i no crec que ningú en parli.
Jo no havia sentit Erzurum,
que té nom de criptomoneda.
Sí, exacte.
No sé, seureu a veure i us explicaré.
Si algú el vol jugar, què hem de dir?
Doncs que Erzurum ha aparegut aquesta setmana
i és un joc molt boníssim.
Molt bé, doncs el podeu provallar
i si algun dia el comento, el comentem amb algun ullent
que també estaria bé.
Doncs ara ha arribat el moment de pujar
el volum dels auriculars
o seieu tranquil·lament al vostre sofà
perquè és el moment d'escoltar la música de Víctor Mame,
el nostre pianista particular.
Avui, que la cosa va de agents secrets,
ha triat agafar la música
d'un videojoc clàssic.
Ella em va demanar de què parla l'Oriol,
i jo li vaig dir que l'estem connectant.
Exacte. I res, ara ens ho explicarà.
Hola, Víctor, què tal?
Hola, estimades amants de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, Víctor Mame,
i avui us vinc a parlar
del tema principal del videojoc
Metal Gear Solid.
Ja que avui estem parlant
en el programa de videojocs de policies,
d'espies, d'agents secrets,
doncs he pensat que és una bona idea
portar aquesta cançó, una cançó que sona
en les primeres edicions del Metal Gear
que és una cançó que té molta història darrere.
La melodia principal d'aquesta cançó
és força senzilla, és una espècie d'himne
de cançó que desperta
molta apicitat en alguns moments del joc.
És una cançó que sona en diferents ocasions,
també durant el joc, en diferents moments,
i, com m'he comentat abans,
sona sobretot a la primera i a la segona edició del joc,
ja que més endavant van tenir
un petit problema que us explicaré a continuació.
Per mostrar-vos la cançó he pensat
fer una versió en la que
explicaré una petita història.
Seré com un viatge, com una expedició,
com una missió en la que comencem,
preparem, actuem i tornem.
I
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i