Bona nit, us informa Jordi Tenes.
Bona nit, us informa Jordi Tenes.
Ástria es pot convertir aquest diumenge
en el primer país de la Unió Europea
amb un president d'extrema dreta.
L'eurocèptic xanòfob Norbert Haufer es disputa la presidència
amb l'independent i ecologista Alexander Van der Bellen
a la repetició de la segona volta de les eleccions.
L'anterior edició es va anular per irregularitats
en el recompte de vots.
La clau dels resultats pot estar en la participació,
tot i que hi ha molts electors desencantats.
Ja n'estic ben farta i, si m'ho pregunteu,
he de dir que m'és absolutament igual
que serà el president.
Les enquestes pronostiquen resultats ajustats,
però altres paràmetres, com la de ballada d'un 20% del vot per correu,
poden afavorir Haufer.
Ara repassem altres notícies del dia
en format més breu, referèndum,
també en aquest cas de reforma constitucional
aquest diumenge a Itàlia,
amb la incertesa de les conseqüències polítiques
en cas de victòria del no.
És una consulta impulsada pel primer ministre,
Matteo Renzi, per reforçar l'executiu
i dotar el país de més estabilitat institucional.
El poder que la Unió Europea ha cedit al president turc,
en recepta Ayyip Erdogan,
pel que fa a la gestió dels refugiats,
suposa un perill pels 28 membres.
Així ho ha manifestat l'eurodiputat alemanya dels vers Skak Keller,
el suplement de Catalunya Ràdio.
I també alerten del pulborí, que representa l'enclavament de Ceuta.
Als Estats Units, un mínim de 9 persones mortes
i 25 més desaparegudes després d'un incendi
a la ciutat nord-americana d'Oklan, prop de San Francisco.
El foc s'ha declarat durant una festa
a un edifici utilitzat per artistes locals.
I una pel·lícula italiana sobre els refugiats
i una de mexicana sobre l'obesitat
han estat les dues estrenes d'aquest dissabte
del festival Rec de Tarragona.
La mostra, però, ha sobrepassat la pantalla
amb una classe sobre comunicació transmèdia i música en directe.
De l'actualitat esportiva, Barça i Madrid empaten a un
al clàssic del Camp Nou.
Un gol del central, Sergio Ramos, al minut 90,
ha pres la victòria als Blaugranes,
que havien encarat el partit amb un gol de Luis Suárez
a l'inici de la segona part.
Gerard Piqué ha dit que si el Barça recupera l'estil
té opcions de remuntar la situació.
Al Calderón, l'Espanyol ha empatat a zero
amb l'Atlètic de Madrid i ja fa vuit partits que no perd.
En el proper partit, el porter Diego López pot superar
el rècord d'imbatibilitat de Cameni.
A la classificació, el Madrid manté sis punts de marge
sobre el Barça, que no es mou de la segona posició.
A un punt dels Blaugranes hi ha el Sevilla, que és tercer,
i a tres, l'Atlètico, que és quart.
L'Espanyol es manté dotze.
A segona, aquest diumenge, Girona-Llevant,
Oviedo-Nàstic i Reus-Còrdova, a la Lliga de Campions d'en Vol,
victòria del Barça-Lassa per 35-32 contra el Paris-Saint-Germain.
El Barça es situa líder en solitari.
I a l'ACV de bàsquet, derrota del Divina Juventut 80-67
a la pista de l'Obradoiro.
Aquest diumenge, Barça-Lassa, Gran Canària
i ICL a Manresa, Unicaja.
El recanvi que busques és a Desuases la Cabanya.
Ampli estoc informatitzat de recanvis.
Retirada i baixa de vehicles.
Repartiment diari gratuït a professionals.
Desuases la Cabanya, a Vilanova del Vallès.
Informa-te'n a desuaseslacabanya.com o al 938 45 45 45.
El disc de la Marató,
un disc doble amb noves caballes,
és el més important d'aquest llibre.
El disc de la Marató, un disc doble amb noves caballes,
és el més important d'aquest llibre.
El disc de la Marató, un disc doble amb noves cançons
per a la Marató de l'ictus i les lesions medulars
i cerebrals traumàtiques.
I amb les cançons més recordades
per celebrar els 25 anys de la Marató.
El disc de la Marató, a la venda només de l'1 al 4 de desembre,
com sempre per 10 euros, amb els diaris La Vanguardia,
el Periódico de Catalunya, el Punavuí, Diari Ara,
Mundo Deportivo, Esport, Diari de Tarragona,
Diari de Girona, Segre, Diari de Terrassa,
La Mañana, La Grada, l'Esportiu i la Revista Enderrock.
Recorda, només de l'1 al 4 de desembre,
també disponible a iTunes.
Aquella amiga meva ja ha tingut el nen, què li regalo?
Un xumet, un mar de fotos, un pitet, uns altres paucs?
O un any d'una revista amb propostes per mares i pares,
reflexions, debat en família, fotos precioses,
un disseny exquisit?
Entra a viuremfamilia.graó.com.
Janer, Messi, febrer, Neymar.
El 2017 tornaràs l'any del Barça
i gaudiràs cada dia dels seus caracs
amb el calendari oficial del Futbol Club Barcelona.
Un calendari amb tots els partits del Barça d'aquesta temporada
i disponible en dos formats, de paret o de taula.
Aconsegueix el calendari oficial del Barça
i viu la teva passió pel Barça dia a dia.
Ja la venda al teu quiosc a El Cort Inglés
i al web de Mundo Deportivo.
Vida Nova, fort bui dels concessionaris.
Ofertes especials per a renovació d'exposicions.
Fins a 5.000 euros d'estalvi en comprar un vehicle nou
i en 7 anys de garantia.
Any nou, vida nova, prova'm un fort nou.
Turisme Sabadell, concessionari oficial forta Sabadell.
Rambla Ibèria 32, turisme sabadell.com.
7 del matí, sona el despertador.
Obro els ulls, l'esmorzar, el nen a l'escola, la feina,
corro a dinar, la reunió de les 4, 60 correus per contestar.
Massa trànsit.
El punt avui.
El teu moment d'independència diari.
Edicions a Barcelona, Camiebre, Girona, Lleida, Maresme
i a la Catalunya Central.
Catalunya Ràdio.
Generació digital.
Benvinguts, aquest és el programa número 592
del Generació Digital.
Si ens estàs escoltant per l'FM, passen uns 6 minuts
de les 12 de la mitjanit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
de les 12 de la mitjanit.
Aquesta setmana hem pogut jugar al Super Mario Run,
el primer videojoc de Mario per una plataforma mòbil.
Explicarem els detalls dels 45 minuts de joc que vam tastar a Madrid,
escoltarem la veu de representants de Nintendo
i ens acompanyarem amb l'experiència,
sobretot si val la pena,
el que val, ja que haurem de pagar 10 euros per descarregar aquest joc.
Abans de res, deixeu-me saludar l'Star.
Hola, com estàs?
Bona tarda. La mar de bé.
Estàs a Tarragona.
Estàs donant mitja volta, mirant darrere teu.
A Tarragona.
Em sembla que fa gràcia que portem tants anys de ràdio
quan hi ha una persona que està a un altre estudi.
I que se sent tan bé.
La tecnologia, el secret.
Com esteu? Tots bé? Molt bé.
Escolteu, com veieu aquesta arribada de Mario per Nintendo
a través d'una plataforma com Mayos?
Molt arriscada,
perquè acostumats a aquestes plataformes mòbils
a tenir micropagaments
i a l'hora d'anar a l'escola,
hem de pagar dos, tres, quatre euros.
De sobte, haver de pagar-ne 10...
Ostres, és un canvi gros, però és Nintendo.
Per tant, aquí les normes les posen ells.
Certament. Avui parlarem molt d'educació,
parlarem molt d'escoles, de nens i de tecnologia.
I comencem a fer-ho, Eli.
Doncs sí, perquè el Congrés World of Health IT
va ser escenari la setmana passada
de l'acte de lliurement dels premis
de la competició de disseny col·laboratiu CO3.
La Lloy de Llonar ens ha enviat una nota de veu al nostre WhatsApp
on ens explica aquest esdeveniment
i el guanyador de la competició.
Des de Heems Europe vam voler organitzar una hackathon
en el marc del Congrés World of Health IT
i gràcies a la col·laboració
de Badalona Serveis Assistencials, Aging 2.0 i la UOC,
va resultar la col·laboratiu Coisign Competition, CO3.
La temàtica principal regia en l'envelliment actiu i saludable
i és per això que vam comptar amb la participació de gent gran
per definir-ne els reptes.
El primer premi és el Bandú CrossGen,
una iniciativa, un programa de trobada
entre generacions que coordinava escoles i casals de gent gran
i aquest va ser desenvolupat
per l'escola de Joan Maragall de Badalona.
Doncs aquesta iniciativa, per aquesta escola de Badalona,
el que volia fer és que la gent gran s'impliqui en la vida
dels centres d'educació primària de la ciutat,
per exemple, mitjançant la seva participació en sortides
i festes escolars i l'acompanyament dels nens al menjador.
Això és Generació Digital.
Cada dissabte a la mitjanit.
Doncs precisament estem a pocs mesos del Mobile World Congress.
Ha passat un any més i ja ens estem acostumant a tot
el que ha portat aquesta cita de forma paral·lela.
El programa EMScools promou la introducció de la tecnologia
a les aules mitjançant la creació i l'ús de solucions mòbils.
Vol fomentar la integració eficaç de la tecnologia
i la generació digital a l'aula, potenciar les habilitats
dels estudiants en l'entorn digital i millorar-ne el rendiment
acadèmic i l'ocupabilitat.
L'ocupabilitat, eh? Que difícil. És l'última paraula, eh?
Per parlar de tot això i de totes les novetats que està portant
aquest programa, ens acompanya avui el Generació Digital,
l'Albert Forn, director d'EMScools. Molt benvingut.
Hola, bona tarda. Bona tarda. Has escoltat aquest tall
que hem escoltat? És que a mi m'agradava molt que aquesta escola
fos una escola. De fet, és una idea que només pot sortir
d'una escola i segurament d'uns nens que viuen el dia a dia
a l'escola. Efectivament. Quina meravella que, ostres,
aquesta gent gran pugui venir i implicar-se en aquest dia a dia.
I tant, i tant. De fet, això demostra que la creativitat
molts anys es va perdent, desgraciadament, si no s'exercita.
I que els que més tenen són justament aquests nois i noies
que estan amb les mans fresques i que ens poden aportar idees
totalment novedoses, sempre. Del 2012 fins ara, suposo que
en aquest programa han passat moltíssimes coses i, sobretot,
en el món de la tecnologia. Efectivament. Aquest dia a dia
heu d'estar molt al dia a dia amb la tecnologia, no?
Sí, sí. És que la tecnologia va uns passos molt, molt ràpids
i cada any trobem coses disruptives i que ens canvien
la forma de fer nostra i de la ciutadania en general.
I això també té un impacte sobre l'escola. L'escola
té moltes problemàtiques en poder assumir tot això que està passant.
I aquest és un dels eixos també del programa nostre,
que és que la tecnologia entengui, es pugui fer servir la tecnologia
i els efectes positius que té en l'educació.
L'altre dia al vostre Twitter deiau que el 2020 a Europa
el 90% de les feines requeriran competències digitals.
I aquí una mica és... Aquí està la vostra tasca, no?
Sí, sí. Deu-n'hi-do, el repte. És un repte molt gran,
perquè, bueno, tots sabem com estem en aquest país
i, diguem-ne, en el comitè europeu a nivell de tasques
de tur juvenil. I això en gran pares deuen que ja tenim joves
que estan formats adequadament o que no tenen perfils
que siguin els que busquen algunes de les empreses
que donen llocs de treball. I aquesta és la problemàtica real
a dia d'avui. Per tant, tot el que puguem fer per millorar
aquestes competències, aquests coneixements d'aquest jovent
que està ara a l'escola i que properament buscarà feina,
doncs els farà més competitius i els preparar a aquestes feines
existeixen i que no s'estan omplint. I sempre diem que les feines
tècniques estan ocupades per homes i, en aquest cas,
per noies també, les que hi participen i les que hi senten interès.
I tant, i tant. En el programa de Més Cols ens sorprenem molt
i això any rere any, perquè nosaltres intentem fer coses
per aconseguir-ho, però la veritat és que tenim una participació
molt alta de dones i ens sorprèn que sigui així, perquè realment
en el sector tecnològic no és aquest el fet que es dona,
però en canvi, amb algunes mesures que nosaltres incorporem,
doncs trobem que les noies es troben amb moltes ganes de participar
i tenim aquesta gran sort. Per tant, això també és un dels eixos
del programa i veure com ho podem fomentar també.
Jo crec que aquesta feina que esteu fent és boníssima
i, a més, el que esteu fent és normalitzar les dones
a la tecnologia, que fins ara era una cosa molt estranya.
Els ordinadors eren per homes. En canvi, en aquest cas,
és... Escolta, vols estudiar robòtica? No passa res,
tu tira endavant. De fet, grans competicions de robòtica
internacionals les guanyen equips de dones.
Ens trobem en el sentit que fins ara les generacions tenien
un interès per educació, per judicis respecte al sexe,
i, en canvi, avui en dia és el que es diu,
es parla dels nadius digitals. Tant nois com noies estan vivint
immersos en un món molt tecnològic on ells toquen aplicacions,
s'interessen per aquestes qüestions ja des de la base.
I això fa que les diferències sexuals que fins ara es veien
per interès propi o perquè algú ho havia estudiat o no havia estudiat
o se li havia promogut aquell interès vers uns altres interessos
que no s'havien estudiat i això ha passat en tan poc temps
que ens sembla que és un salt brutal.
I és un peix que es mossega la cua. Si els homes dissenyen la tecnologia,
és tecnologia que està dissenyada per anar a ser útil pels homes.
Aquesta és la realitat. Quan les dones comencen a dissenyar,
ens trobem que dissenyen coses que són útils per les dones
i, per tant, això també és important, és anar alimentant
aquest cercle i que es converteixi en realment una utilitat
per la part femenina de la població.
I també hi ha coses que els homes no teniu en compte.
Per exemple, avui em col·locaven un micròfon que està pensat per un cap d'home
i tots els micròfons que em col·loquen d'aquesta dietema, tipo Madonna,
són molt grossos.
I avui el tècnic de som deia que es nota que estan dissenyats per homes
perquè tenim el cap més gran que les dones
i sempre les dones ens queda molt gros.
I faria un insist també, perdoneu, que ara...
No, el programa és teu.
No, amb compte.
No, faria un insist que també hi ha una comunitat en la qual
moltes vegades no ens fixem que és tota la part de nois i noies
que tenen requeriments especials educatius i pels quals
també a vegades queden fora tot aquest ventall
d'oportunitats tecnològiques i modernes,
perquè també, una altra vegada, no es dissenya pensant en ells.
I, per tant, tant els esforços educatius que fem,
com les tecnologies que fem, com l'aplicació d'aquestes tecnologies a l'aula
són molt petits.
Abans comentava, continuarem parlant durant tot el programa
amb l'Albert. Ara parlarem d'un país i com es pot
desconnectar directament d'internet, però abans deia
a l'inici del programa que el Congrés de Mòbils
ens ha acostumat a tenir una sèrie de coses bones.
I aquest cas és el vostre, no?, per exemple.
Sí, el progrés... Em sembla que hi havia algun filòsof
famós que ho deia això, però no recordo quin era el personatge.
El Congrés de Mòbils té normalment coses molt bones
i les porta associades a coses no tan bones.
Ens hem d'aprendre a discriminar-les i trobar les eines
que ens permeten fer servir les bones i eliminar les dolentes.
Per tant, això és una miqueta el que busquem.
Estem amb el Mobile World Congress de fa molts anys
i des que es va crear la Mobile World Capital,
que és part d'on està incorporat el programa MSchools,
s'ha buscat també aquest terenà, d'acostar a la tecnologia
i la informació digital que vivim, aquesta transformació del mòbil,
ens pot permetre treure un màxim benefici.
Això és una miqueta l'objectiu.
Doncs canviem una miqueta de tema perquè en un món hiperconnectat
donem per garantida la comunicació, però això no és així
en períodes de conflicte on la censura informativa
està a l'hora del dia.
En un conflicte com el de Síria, que encara és viu,
en un conflicte com el del 2012, síria va desaparèixer d'internet.
Estem parlant del novembre del 2012, o sigui, fa bastant poquet.
Una sèrie d'observatoris del trànsit a la xarxa, com és Renesys,
donaven l'avís i tothom ho certificava.
Tots els dominis sirians havien desaparegut d'internet.
Tot el tràfic de comunicació cap a Síria no trobava allà
i des de Síria no sortia res cap a la xarxa.
Ara fa 4 anys d'això.
Doncs sí. No va ser l'únic cas, ja s'havia passat abans.
Per exemple, el 2011 una cosa semblant havia passat a Egipte
i a Síria mateix va seguir passant durant el 2012 i el 2013.
Moltes vegades parlem de l'espionatge,
que els governs ens observen a la xarxa,
ens estan espiant les comunicacions,
però realment, per molt virtual que pensem que són les comunicacions,
i què és la xarxa? La xarxa existeix en un lloc físic.
Existeix un interruptor, un ordinador que està connectat a un lloc
i el senyor que té el dit sobre l'interruptor
té el control de la comunicació.
I això és el que va passar.
El govern de Síria va agafar els 84 nodes
que donaven cobertura d'internet,
eren els proveïdors d'internet de Síria,
el va agafar i es va anar a pagar.
El govern sírià va dir que havia sigut qüestió terrorista
i es va voler fer una mica del loco,
però el 2013 ho va tornar a pagar
i el 2014 sembla que també els va tornar a pagar
durant un cert període de temps.
Potser no pagaven la llum, no?
Sí, devia ser això.
O què passa en situacions de conflicte,
també és veritat, com el cas de la guerra civil a Síria,
les infraestructures poden patir atacs,
poden tallar la llum, poden derruir un edifici,
estructures de telecomunicació poden patir,
però mai s'apagaria el 100% de l'infraestructura.
Això només passa quan hi ha, per exemple,
un control governamental,
que és el que és el sospit que va passar.
Doncs jo et dic, el 2011 havia passat això a Egipte,
en tot el temps de la primavera àrab,
intentar que no... un control de la informació,
que des de dintre del país no es pugui informar
del que està succeint,
sobretot quan succeixen coses que atenten contra els drets humans,
i també que des de fora no es pugui comunicar amb gent de dins del país.
Actualment, com tots sabem,
les xarxes socials en aquesta mena de països
han esdevingut una de les formes principals de comunicació
de persones que a vegades donen la seva visió
que no respon ni al control informatiu
que exerceix qualsevol dels dos bàndols.
Aquí posem qualsevol dels dos bàndols,
no ens hi fiquem políticament en aquest sentit,
però a vegades és també una forma de comunicar
de la població civil del que està patint.
I donem un cas que molt recentment
ha sortit a les notícies,
i és la de Bana Alabet,
una nena siriana de 7 anys que des de Twitter
ha anat parlant i ha anat explicant
com ha sigut el seu dia a dia terrible
des del setge de l'EB.
I ho ha estat retransmetent a Twitter
i hem pogut veure com ha patit
pels bombardeixos habituals que succeixen,
per la pèrdua de la seva casa,
és una nena de 7 anys, recordem.
La seva mare, a través de Twitter,
ens ho van explicant,
i us deixarem a Twitter, per exemple,
el seu níc, la seva compte de Twitter,
que és arroba alabet, amb V,
i acabat amb D, bana, també amb V,
però us ho pengem a Twitter per si la voleu seguir.
Sempre són nenes les que expliquen conflictes,
perquè primer hi havia Anna Frank,
després hi havia Slata, amb el conflicte de Bòsnia,
i ara hi ha aquesta nena siriana de 7 anys,
que jo amb 7 anys...
No, ella ho diu molt clar en el Twitter
que el porta la seva mare,
i és que és molt més curtidó.
Sí, és molt bèstia.
Doncs com dèiem, aquestes setmanes a Nintendo
ens han convidat a jugar al Super Mario Run
abans que sortir el 15 de desembre per Ayos.
Vam anar al showroom que Nintendo té a Madrid,
que és un pis normal i corrent,
i que diu en showroom,
i uns quants mitjans de comunicació
hi eren per fer un primer tast d'un videojoc
que costarà no amb 99 cèntims d'euro,
i el que ha comprat no tindrà més compres internes.
Ens ho explica Omar Alvarez, de Nintendo.
El juego te lo descargas gratuitamente
y puedes jugar los tres primeros niveles completos,
también con sus caminos alternativos
y las otras monedas que puedes conseguir, etc.
O sea, puedes disfrutar 100% de estos niveles
y, además, puedes jugar 20 segundos
del mundo final,
de ese primer mundo.
Y luego, si quieres, puedes comprar la experiencia completa.
Esta experiencia completa no es el clásico juego de móviles
que te va pidiendo un microapago,
más bien de no poder seguir jugando...
No, no, no, es por 9.99 el juego entero.
Doncs Super Mario Run és un Mario,
però molt adaptat a la nova plataforma que ha trepitjat ara.
La gente que no conocía a Super Mario,
por lo que fuese, porque no tenía un sistema dedicado nuestro,
una Nintendo 3DS, una Wii U, etc.,
pues pudiese entrar al mundo de Mario.
Pero, claro, cómo hacerlo bien es muy difícil.
Y, en el fondo, lo que nosotros queremos es que
la marca Super Mario tenga la misma calidad,
sea igual de buena que estos más de 30 años de franquicia.
Què em va sorprendre?
El primer, que Mario salti sense que li diguis res
quan arriba un enemic, per exemple.
Fa el primer salt.
Fa el primer salt.
Per tant, salt de sol.
Salt de sol, en un principi.
El que passa és que t'adones que ho fan perquè sigui molt més còmode
fer les accions que faràs tu després quan estiguis saltant.
Tinc la sensació que serà un joc llarg
quan el compris amb aquests 10 euros.
I molt rejugable, penso jo.
El que em va semblar molt complicat de dominar
va ser aconseguir totes les monedes.
Albert, però amb una mica de pràctica ho faràs segur.
Jo confio en tu.
La gràcia és que tindrem tots els que tinguem el joc,
encara sigui per Android, per iOS,
estarem connectats, veurem qui té les puntuacions millors
i hi haurà un piquet.
Important, eh? Jo crec que sí.
Ja que ens deia l'Omar,
fins ara, quan havies de jugar amb Mario,
havies de comprar una consola i un joc.
T'havies de costar els 150 euros. A partir d'ara...
La consola ja la tens, és el teu mòbil.
Exacte. I podràs jugar per primera vegada amb Mario.
Això està molt bé, però això que digui la gent que no coneixia Mario,
home, Omar, em sap greu dir-te,
però has de viure dins d'una cova per no conèixer Mario.
Ho sento per l'Omar, que no m'agrada, que parli molt de...
No t'agrada l'Omar?
Unes paraules que he dit, quan parla de franquícia, del negoci...
Ai, li dona massa com de massa de quartos, no?
És que potser t'hauries d'entendre una cosa, estar...
L'Estar Nintendo és una empresa.
Ja ho sé, però és que a la gent no li agrada.
La gent se li ha d'enganyar entre cometes.
De fet, Nintendo...
Hi has de posar el producte a la mà, amb amable comodament,
però si dius, no, compra el nostre producte...
No, no, tu has de comprar la diversió.
Aquí et donem el Mario perquè tu queudeixis.
Quan diu això de franquícia i això, a mi em grinyola una miqueta.
Perdoni, però algú ho hauria de dir.
Jo crec que el tema és tant que un Mario,
que no és per una consola Nintendo,
que les seves llicències les ha protejat molt bé,
i que ara passa al món del mòbil,
pot durar la sensació de desvirtualitzar
o de rebaixar el producte.
Jo crec que intenta ser molt protectors en aquest sentit.
De dir, això que és per Android o per iOS,
que és molt Nintendo, el producte i qualitat Nintendo.
Però encara més per donar-li una caire,
un aspecte més de juguet,
més de joguina, saps?
Perquè quan li poses el terme producte,
comprar a canvi de diners,
a mi sembla que m'ha semblat una mica...
Més amb Nintendo, Nintendo sempre ha estat una marca familiar,
de donar la sensació sempre de ser generosa, oi?
Si parlem de Mario, una cosa universal.
És com el Mickey Mouse del segle XXI,
que el Mickey Mouse era l'icona,
que era per tothom, que era gratuït...
També s'han guanyat molts diners, eh, amb el Mickey Mouse?
Però veta qui hi ha aquí, aquí és on s'han enganyat.
No ho sabem, si sabem que han guanyat molts quartos,
però, ai, que bé, que bé, el Mickey Mouse.
I el Mario em passa una mica el mateix a mi.
I a mi em passa que cada vegada que veig el Mario
veig el Charles Martinet, tu.
Generació digital.
El 17 de setembre a la mitjanit.
Albert Forn, director de M'skulls.
Tu ets de Mario o no?
Jo no només soc un gran fan de Mario,
sinó que tinc tota una sèrie de cònsules guardades en un armari
que algun dia les treuré i faré un petit...
Què fan un armari, Albert?
Doncs estan en un armari perquè ara en els llocs on estan les cònsules
hi ha els bolquers dels nens.
D'acord, d'acord.
Ja hi tornaràs a fer lloc, no? Ja hi tornarem a fer-hi llocs.
I també tenim molta sort dels profes.
De fet, al Generació Digital moltes vegades parlem
de com es tiren de l'acord dels professors
en les seves...
no només en les aules, sinó també en les escoles.
I això també suposo que ho teniu molt en compte, no?
I tant, i tant.
No hi ha l'escola que pugui fer el que faci,
no té un professor al darrere
que l'ajuda, l'encoratge, el manturitza,
l'ensenyi i l'educi.
Per tant, són la peça indispensable.
No només la peça indispensable,
sinó majoritàriament la peça més maltractada.
A més a més del sistema, no?
habitualment.
I bueno, això és una problemàtica que hi ha
i que s'ha de resoldre.
Però nosaltres el que intentem des de la nostra petita bota
que posem dins de l'oceà
és donar totes les eines que puguem
i tota l'ajuda que puguem als docents
perquè puguin fer la seva feina
i perquè puguin millorar la seva feina dins l'aula.
Però cada escola és un món.
Totalment diferent a l'escola del costat.
I això, i vosaltres teniu un projecte
que més o menys és el mateix per totes les escoles.
Com fa per entrar en cadascuna d'elles?
Jo et diria que tenim un projecte
que té unes idees
i unes filosofies
que poden ser similars per totes les escoles.
Però la manera que aquestes escoles
arribin a dur-les a terme és diferent en cada cas.
Per tant, són molt flexibles
i ajudem molt que cadascú es pugui
ajustar les coses a la seva mesura.
Perquè és que aquí no hi ha un...
Si volem fer que l'educació sigui una indoctrinació,
no funcionarà.
I això és deixar que cadascú es pugui fer les coses a la seva mesura
i ensenyar i educar
també conforme als centres docents
i als seus plans de centre
i com volen fer-ho.
Molt bé. Hem parlat de professors,
també hi són els pares,
que moltes vegades els pares som els qui...
ho veiem...
no sé, quan ja ha passat,
moltes vegades,
i molts de nosaltres no ens adonem que és el que està passant.
Sí, sí, sí.
De fet, nosaltres fem un taller
amb algunes ampes
d'usos responsables als dispositius mòbils.
I no només és un taller orientat
cap a que els pares i mares sàpiguen
el que es pot fer o no es pot fer
o s'ha de fer o no s'ha de fer amb un mòbil,
sinó també conscienciar-los que l'ús que en fan els seus fills
no és el mateix que en fan ells.
I per tant, la filosofia amb la qual
aquests nois i noies estan creixent i estan aprenent
és diferent del que havien après i fet servir ells.
Per tant, aquí és important, perquè si no tenim
una mica d'un salt generacional
al qual els pares ens sentim una miqueta...
que inclús en alguns casos indefensos
davant de totes aquestes tecnologies que venen
i que nosaltres no ens afecten igual perquè ja tenim unes costums
que els nois i noies que no tenen aquestes costums
i que n'agafen unes altres.
Però per moltes escoles, el fet de treballar
amb portàtil, per exemple,
per ells ja significa un abans,
però potser no ho és tant, no?
De la manera que a vegades s'utilitza?
Clar, aquest és la clau, és l'utilització,
és la metodologia, és l'ús que se'n fa de l'eina.
Totes aquestes eines tecnològiques que tenim
se'n pot fer bons usos i mals usos.
I això va des de, me'n recordo, aquella dita que deia
que el bolígraf destruiria l'escriptura
perquè era un element subversiu, no?
Fins al que tenim a dia d'avui en els mòbils.
Tots els avenços es poden fer servir bé o malament.
I l'enfoc, justament, de MESCULS
és donar eines perquè facin servir,
com nosaltres creiem que s'han de fer servir
i no només nosaltres diem-ne des de l'òptica
d'uns proponents, sinó d'un debat
que està ventit també en la conèixer escolar i educativa.
Jo tinc una teoria que diu que els nadius digitals no existeixen,
perquè que un nen sàpiga obrir una app
i sàpiga jugar al Candy Crush
no el fa capaç per fer servir aquesta eina.
Després trobem nens que pengen fotografies
que no han de penjar les xarxes socials,
coses d'aquestes.
Jo crec que aquesta tasca que esteu fent
ajuda molt a veure els nadius digitals
i les seves capacitats reals.
A més, és que si ens refugem en aquesta paraula
de nadiu digital, ens oblidem
que una de les coses més importants
que s'ha de senyar a qualsevol noi i noia
és el pensament crític.
I aquest pensament crític, si ja estem dient
que aquest noi i noia ja en sap,
perquè ha nascut així, doncs és molt perillós.
No senyor, hem d'agafar totes les coses
que tenim al voltant i aplicar un pensament crític
en aquestes coses, perquè tenen coses bones,
coses dolentes i coses que hem de poder gestionar
com a pares, mares, fills, etc.
Per tant, és important no confondre
i no aplicar una etiqueta en aquests nois i noies
perquè no és cert, no és així.
I ara, quan parlem de la comunicació
de la seva escola,
connectar-se al cliquet o amb el seu fill,
jo recomano que vagin a la pàgina DemsCools
i vagin al Toolbox, perquè allà hi ha un munt
d'aplicatius,
però que va més enllà del que et puguis imaginar.
Sí, sí, sí.
I a més a més,
el Toolbox és una eina que el que pretén
és que els docents puguin col·laborar entre sí.
Això és una mancança molt gran que hi ha
en el sistema i en la majoria de sistemes educatius
arreu del món, que és que els docents
estan molt implicats en la seva aula,
en la seva escola i molt poques vegades
poden sortir d'allà i aprendre d'altres docents,
d'altres escoles, d'altres entorns.
Això és inept de combatre de moltes maneres.
Nosaltres en proposem una, que és el Toolbox.
És un lloc on els docents poden explicar
el que han fet amb dispositius mòbils,
amb aplicacions, què han fet a l'aula.
Compartir això amb altres docents i, per tant,
anar fent una miqueta grossa l'ataca
de coses que es fan interessants.
Però la gràcia també és que tu, com pare, mare o usuari,
pots anar al Toolbox i trobar aplicacions
que pots fer servir amb els teus fills o filles
per fer coses molt diferents.
Des de nens petits d'un any o dos
que se'ls pot explicar un conte
en una tauleta, un conte interactiu
en una tauleta, coses molt més avançades,
programació, etcètera, etcètera.
Per tant, és molt interessant
anar allà i veure el que s'està fent,
perquè allà el que veurem és el que es fa
dins l'escola. Els docents ho expliquen
amb documents, documentat i amb fotografia
i veurem com es treballen les aules
amb aplicacions mòbils.
I això és molt important.
És molt important que els docents
tinguin una relació, per exemple,
això que s'explica en tu,
que hi ha molts docents que estan reunits
i una persona està explicant, clar,
parlen el mateix idioma.
És a dir, la connexió és directa,
absolutament directa.
Sí, sí, sí.
Aviam, tots som persones, no?
Les bases més bàsiques són les mateixes.
Però si és veritat que al final tots tenim un objectiu.
L'objectiu és educar els nens
fora d'altres països? Moltíssim, sí, sí.
I què?
Trobem moltes coses. És molt interessant
perquè el sector educatiu està canviant moltíssim,
però, clar, hi ha enllocs
on es fan proves que on no funcionen
no funcionen d'una manera inesperada.
I aquí ens hi fixem molt, també, per veure
el que s'està fent, l'impacte que té
i com es pot millorar.
Per tant, hi ha tot tipus d'iniciatives,
es poden imaginar des de països
molt, molt, diguem-ne, poc desenvolupats,
que són espectaculars
i perfectament es poden traslladar al nostre país
i implementar-ho aquí, no?
Doncs vinga, continuem amb el Generació Digital.
Ara fa exactament 24 anys
que Seiko va presentar el primer rellotge televisor
amb pantalla LCD.
I estic convençut que algun nen
es va presentar a l'escola, al Japó,
amb aquest rellotge.
Estic convençut, no ho sé, vaja, crec que sí.
El pati de l'escola hauria de ser el rei, eh?
Absolutament, estar als rellotges
és un dels objectes d'experimentació, no?
Molta, molta. Mira, Albert, a mi m'encanta,
veritat, ho dic amb el cor a la mà, eh?
M'encanta que m'ho posis difícil, molt difícil,
perquè rellotges de canell n'hi ha milers,
però milers, eh?, i no em quedaria gens curt
si hi hagués que almenys 100, 200, potser 300
serien dignes de ser exposats a museus d'art
perquè em corro el risc
que algú em bategi com a carc exagerat,
fric o directament, si em volen dir idiota,
que em diguin idiota, però...
Algú ho haurà, ja ho veuràs, algú ho haurà.
Els rellotges de canell i els digitals en particular
són el que diríem state of the art,
els americans, no?, és altíssima tecnologia
germanada amb estètica i disseny.
Aquí tenim un secret,
aquí pels nostres urgents del generació digital,
que no ho diem gaire en públic,
però dins del grup, diguéssim, si m'ho permeteu,
per ser una miqueta xivatu,
hi ha un rànquing sense prioritats, eh?,
per no dir qui és el més enamorat dels rellotges.
Jo diria que estem amb Jordi Celles, l'Albert Murillo Servidor,
que som una miqueta frics enamorats dels rellotges
i no sabríem dir quin és el millor, oi, Albert?
Absolutament,
i a mi m'apena molt anar a Casio.com o Seiko.com
i no veure...
Calla, calla, calla.
Em posa molt trist no veure aparells digitals
en aquests moments.
Depèn, perquè després fora d'antena
ja et passaré on es pots trobar,
perquè Casio té un petit museu, també.
Molt bé, d'acord.
Doncs mira, avui partíem de l'efemèrida del Seiko T-001,
el que deies, no?, més conegut com el Seiko TV Watch,
que és un rellotge, com dèiem, no?,
que és un rellotge de la tele.
Atenció, l'any 1982.
M'ho he imaginat.
Val a dir que tenia una miqueta de trampa, eh?
Portava un afegit, que era una mida d'un smartphone,
no gaire gran, eh?,
que és el que era en si el sintonitzador de televisió,
i la pantalla era el telèfon.
Molt bé.
Però a veure, ara podeu dir, és que és trampa, no sé què, sí, sí,
però a partir de quin any
podíem veure la tele o veure vídeos
amb un dispositiu realment mòbil?
Claríssim, claríssim. A poc, no?
És normal, o sigui, és una aneguito.
Perquè entengueu, Seiko es va fundar el 1981,
Déu-n'hi-do, eh?, Déu-n'hi-do.
I el seu primer rellotge digital
va ser el 1969.
Compte, eh?
D'això fa 47 anys,
que el model Astron, que era ara mateix,
ara, el dia de Nadal,
el 1969 és quan es va presentar en societat.
A partir d'aquest any, del 69,
podíem parlar d'una escalada de revolució i evolució
per part de la pròpia Seiko,
de Casio, Nelsonic, Citizen Time,
i, a més, T-Shot, un munt de marques,
tots els fabricants que ens puguin vindre al cap,
i en tots els sentits, perquè vull dir,
qualsevol idea que tingueu
que podeu imaginar dins amb un rellotge, ja existeix.
Perquè hi havia coses estranyes, no?
Molt estranyes, molt estranyes. Mira, a veure.
Teníem que hi havia coses amb calculadora,
però, per exemple, posàvem...
això ho sabíem tots, no?
Però què us dic que l'any 78 hi havia un model de Casio
en funció de rel quadrada?
Ah, mira. Això no ho porten, eh?
No és normal. Tu, ara agafeu,
amb el vostre mòbil,
o aneu al vostre ordinador,
poseu la calculadora.
Per accedir a la funció de rel quadrada,
s'ha d'entrar dintre de la part més...
Científica. Exacte.
Però és que, a veure, teníem lo normal d'un rellotge,
que sigui 20 o 50 metres submergible,
hi havia models de fins a 200 metres.
T'estic parlant dels 80, eh?, els anys 80.
Models que, òbviament, portaven un videojoc integrat.
Models amb les fases de la Lluna,
i, fins i tot, que et deia quin cel,
quins estels veies en aquell moment.
Però, com deia abans,
que he sotromput una miqueta
amb el tema de Nintendo,
a mi la mercadotècnica em té el cor robat, eh?
I una cosa que és molt dels rellotges de Canell.
Les musiquetes.
Ah, sí.
Mira, hi ha un casió molt buscat,
no s'avorriré amb el codi,
que incorpora un pentagrama,
a la pantalla hi ha un pentagrama,
i tu pots fer melodies.
Això amb un telèfon mòbil.
Un relat de la Primera Comunió, on, atenció, estupor suprem,
no sé per què nel Sònic
sonava l'himne sudista dels Estats Units al Dixie's Land.
Aquesta gravació està feta al coset de la rentadora.
Sí, sí, com una cuina.
Molt bé, molt bé.
Per què l'himne sudista, que és una mica...
No ho sé, són americans, és nel Sònic, és igual.
Però, per mi, la bestiesa comercial més sorprenent
són els rellotges suïsos de la marca Suisse Swatch.
Són suats, recordeu, no?
Que eren molt de colorets, molt macos, tal.
Que l'any 1992, Kobe, abans d'anar a Mejiro,
92, Kobe i Curro,
de les Olimpiades i de Sevilla,
van contractar el senyor Jean-Michel Jarre
perquè confongués una melodia.
Però, a veure, compte,
que també hi havia models amb musiquetes de Philip Glass
o de Peter Gabriel.
Si la morterada de calés que devien cobrar per fer melodies
devia ser espaterrant.
Però atenció a la melodia, per exemple, de Jean-Michel Jarre.
Jean-Michel Jarre, ell va cobrar per fer això.
Xip, xip, xip, xip, xip, xip, xip, xip, xip...
Xip, xip, xip, xip, xip, xip, xip, xip, xip, xip...
Està bé?
Això de Jean-Michel Jarre se'n va anar a Rio de Janeiro?
Va cobrar, eh?
Si, va ser, sí.
Va agafar el Carlinyos Brown i va cobrar ell.
Sí, però dieu-li tonto que després aquesta melodia
la va fer servir pel seu àlbum, Cronology?
No. Sí, a veure.
...
Té, té...
Aïna, mira.
¿Voleu dir que Gemit Jeljar no té un ramalàs català?
Jo crec que Suat Jekyll li va tornar a pagar
i li va dir... mira, escolta, torna-la a posar aquí.
No, li van pagar per fer un concert al costat de la Fàbrica de Suïssa.
Quan van vendre 100 milions d'exemplars de telèfons Suat,
ai, telèfons, perdó, de ròditos Suats,
que és de Gemitxell Jard, d'aquests models,
van dir, escolta, per què no véns aquí al costat de la fàbrica,
a la plaça major que tenim aquí, i fas un concert?
I ell va anar, va fer el concert, i a canvi, diguéssim,
aquest tema és el Cronology IV, de l'Album Cronology,
doncs va dir, que carai, com es deia aquí el grup?
Modo va ser el que va fer el PT20?
Hòstia. No, ara...
Ah, sí, no recordo el nom.
Ara no recordo, el no ho he mirat.
Ell va dir, que aixofant amb un teclat Casio,
doncs jo ho faig amb un peluco, ho faig amb un relòge.
Periscope Gemdigital.
Periscope Gemdigital.
Ja fa força temps que vam conèixer el projecte MicroCatalunya,
però és que ara, els qui ho han tirat endavant,
han fet també un llibre.
Gina, explica'ns una mica què ens ofereix aquest MicroCatalunya.
Podeu entrar a la web microcatalunya.cat
i conèixer els pobles més petits del nostre país.
Micropobles.
332 micropobles, concretament.
I com diuen ells, un viatge de 14.000 quilòmetres
per la Catalunya menys transitada.
Agafar una furgoneta, una càmera
i acabar fent un munt de fitxes i imatges a Instagram,
i tot a través d'un blog,
i ara un llibre que té unes 300 pàgines.
I què hi surt? Doncs, per exemple, el Geri, a la Noguera.
322 habitants.
El Gerri, perdó, el Gerri.
Visca el Gerri, bon dia, el Gerri.
A la Noguera. 422, eh?
No hi surt, per exemple, Montfalcó Gros, al costat d'Igualada,
que són 7 cases, que l'he trobat a faltar.
I a més, a la Festa Major són 50.
Coneixen tots, perquè aquestes 7 cases conviden els seus familiars.
Està tot a trobera, tot aquest tema.
Sí, però això està al costat d'Igualada, eh?
Però sí que és veritat que hi surt Vaciana,
que és el poble del costat, que té 175 habitants.
És que he anat buscant, he anat buscant.
Una salutació a tots els veïns de Vaciana,
que segur que ens estan escoltant.
Rascoc el número d'habitants a l'entrada del poble, eh?
Sí, americano.
177 habitants.
Quin és el poble de Catalunya amb menys habitants?
Sant Jaume de Frontanyà al Berguedà, 26 habitants.
Però, atenció, pip-pip-pip, molt seguit de prop per...
guis clareny a també al Berguedà,
al peu de les serres del Cadí i del Muxeró, amb 27 habitants.
És a dir, un mes. Un mes.
O sigui, jo crec que...
És el que es porta. És a qüestió de dies.
Parelles de Sant Jaume de Fontanyà, aquí hi ha una competició en curs.
Per cert, hi ha a la web frases de gent del poble.
Quines et quedes?
Doncs mira, els controls del colèmia i la baixada del preu del vi
ens han deixat tocats.
Un pagès de la poble de Massaluca, a la Terra Alta.
Segur?
O tothom que ve és perquè coneix el poble, no hi ha despistats.
Pilar, cap a fons, baix camp.
I Manel Damieres, a la Garrotxa, diu,
aquí, sense cotxe, ets pell.
Mira, Nicolàs Jarr, que vindrà al Sónar.
És que aquesta setmana s'han conegut els nous artistes
que vindran al Sónar, i la veritat està molt bé, eh?
Ostres, fan molta bona feina, aquesta gent.
Em fa molta il·lusió, que de fet és un...
Bé, només amb aquest artista jo ja en tinc prou.
I ho dic de veritat, eh? És que miren molt més.
Sí, ho sé, ho sé.
Home, i l'Azul, que també ens fa molta gràcia.
Bé, bé, bé, la veritat és que ens agrada molt,
i Primavera Sound també ha anunciat els seus artistes.
Continuem parlant, Dems Cools. Albert, parlem dels nens.
Pots explicar-nos algun projecte d'algun grup
que us hagi cridat l'atenció?
Bueno, sí.
A veure, nosaltres, dia en dia, cada any,
fem un... convoquem un concurs
en el qual...
bueno, busquem premiar els millors projectes que han fet a les escoles
en diferents àmbits del projecte Dems Cools, no?
Un d'ells és el tema de l'AP Education,
que és l'assignatura que ha desenvolupat Arsai Guardesso,
Cigles Formatius i Batxillerat,
i en aquesta assignatura es tracta que ells han de crear una app
per a dispositius mòbils
en el qual resolguin algun problema del seu entorn socioeconòmic, no?
I aquesta app, doncs, passen tot l'any desenvolupant això,
fan, diguem-ne, triant la idea
i buscant a veure què han de fer,
i desenvolupant el pla de negoci,
i últimament el que fan al final del curs
és programar l'app o, com a mínim, un prototip, no?
I segurament passa per diverses assignatures, igual, no?
Sí, òbviament.
Estem trobant escoles
que sí que fan servir docents de diferents matèries
per ajudar a crear aquest projecte.
Molt bé. Construeix un projecte interdisciplinar.
I és molt interessant perquè crea tot,
moltes altres dinàmiques de col·laboratives
i d'intercanvi dins de l'escola, dins del centre,
que són molt, molt, molt potents.
Anaves a dir algun cas en concret?
Sí, podria dir molts.
Vam tindre molts guanyadors en l'última edició que es va fer el juny.
Teníem des de les típiques de salut,
que ajudaven una miqueta la família,
o els avis a prendre medicacions,
ens recordava quan els hi tocava,
d'aquestes en teníem alguna.
També et recordo una en el tema de salut,
que era per ajudar les mares a ajustar el seu nadó,
és a dir, escoltar el pes, controlar el pes,
com anem de pes, com anem de preses de biberó,
com anem de dosi de llet,
totes aquestes coses.
Victata casual, eh? Una mica, controla victata casual.
Exactament. I, de fet, aquest el van desenvolupar
amb un grup que era majoritàriament noies.
Aquí és on veiem el que dèiem al principi,
que les dones, quan comencen a dissenyar coses,
pensen en coses que són útils.
En aquest cas, segurament més útils per les dones,
que encara es carreguen més
del cuidar dels nadons que els homes, malauradament.
Però és així, no?
Per cert, les escoles, d'un perfil tecnològic alt,
no ho sé, et trobo molta diferència
entre una escola que estigui Ciutat Vella
i una que estigui Sarrià?
La diferència costuma ser els equipaments que tenen.
És a dir, què tenen disponible a l'aula?
Tecnològicament parlant,
tindran millors o pitjors tauletes o alguns que n'hi en tindran.
Però nosaltres el que intentem fer
és que el programa nostre es pugui fer
amb uns mínims, mínims recursos.
I pensem que gairebé qualsevol escola
pot tindre aquests mínims recursos per fer-ho.
Per tant, intentem fer un terreny de joc
que tothom pugui trepitjar.
I aleshores, quan fem això,
ens trobem que la creativitat i les idees
són iguals dos arreu, igual de bones, em refereixo.
Per tant, ens trobem sorpreses que venen de l'escola,
diguem-ne, més desafavorida
i més complicat, que tenen idees espectaculars
i que són capaços de dur-les a terme.
I diferències, imagino, també a unes escoles
a llocs més rurals,
amb suposos solucions que donen del seu espai, clar.
Efectivament, efectivament.
Hem trobat solucions que van justament cap al món rural,
projectes que es dedicaven, per exemple,
va haver-hi un any que van guanyar uns nanos
que feien tota la gestió de l'oli
i la promoció de l'oli de la seva regió.
Bé, ens hem trobat moltes coses en aquest sentit
que, clar, evidentment, els que estem dins d'una ciutat
abans no se'ns acudeixen i trobem que els nanos
que es troben en un poble, un micropople o no,
poden tindre idees molt, molt interessants, no?
I que, a més a més, tenen molt sentit comercial,
aquesta és l'altra part, no?
Que són idees que dius, ostres, però això...
Potser es podria fer una aplicació de veritat
i que a algú li interessés dur-la a terme i comercialitzar-la.
O que la facin ells, eh?
Bueno, si la fan ells és fantàstic, ja.
Ara, que acabin d'estudiar.
De fet, comentaves això, l'altre dia llegia que,
no sé quants anys, gairebé,
més de la meitat de la gent que treballa serà freelance.
Suposo que ja ho tenen al cap, això, també.
Bueno, nosaltres els expliquem que el que han d'aprendre
és poder gestionar qualsevol entorn que els vingui pel davant.
Per tant, han de ser capaços de...
de tindre aquesta ment oberta, creativa,
que es respongui a diferents reptes,
i que, efectivament, les feines que han de fer avui
no són, segurament, les que veuran ells d'aquí uns anys,
i que han d'estar llestos.
I que, a vegades, aprendre a programar
amb un llenguatge de programació,
d'aquí uns anys, quan entri en el món laboral,
hi haurà un altre llenguatge de programació.
El que se'ls ensenya a l'escola, o el que se'ls hauria d'ensenyar,
és que no és un llenguatge per se,
sinó tots aquests recursos i aquestes eines
i ordenació d'idees que es necessita a l'hora de programar.
Sí, l'orgotècnic és el pensament computacional.
Exacte.
Ensenyem a estructurar-se el servei d'una manera lògica
i que pugui anar associada a aquest tipus de pràctiques
i d'intellenguatges o de necessitats del sector.
I algun...
què és el que més il·lusió els fa els nois i noies?
No ho sé, les impressores...
Una impressora 3D, per favor!
I per sobre, els robots, programar, què?
Hi ha alguna cosa que diguis?
No, no, és que això realment no falla mai.
Jo diria que el que no falla mai
és que siguin ells els protagonistes.
És a dir, dels idongues o calzidonguis,
que ells ho puguin tocar, trastejar
i fer-ho servir per fer el que ells volen fer.
El que els fa més il·lusió
és fer-se un selfie de l'escenari quan han guanyat.
Això és el que els fa més il·lusió.
A més, imagina que molts dels que han guanyat després,
anys posteriors, també...
Rasquen alguna cosa, sí, sí, habitualment...
S'enganxen, eh?
Jo no crec que només que s'enganxen,
sinó que és un tema també de motivació,
és un tema de... ostres, he guanyat, no?
Doncs tiraré d'aquest fil que també... que em va bé.
Generació digital.
Precisament, els generació digitals
són molt conscients de la importància de la programació
que pot tenir per acostar de manera divertida
la ciència i la tecnologia als més joves,
ens emociona descobrir iniciatives com aquesta, el plòbot.
El plòbot és molt maco.
Per la primera idea que dèiem, per la veus,
i dius, què mono que és, que és guapet, molt guapo.
És un robot programable pensat per a que, nois i noies,
a partir de 4 anys, compte perquè l'edat ja és bastant baixa,
estem parlant de 4 anys,
aprenguin els elements bàsics de la programació.
A veure, referent generacional a l'Start,
tu que m'escolta, és Big Track d'MB.
Sí, voto. Molt bé.
Estic sobre la taula, ara.
Jordi Celles, jo crec que n'havia tingut un,
n'estava molt cofoi, del seu Big Track.
Era un petit totterreny, amb un teclat que anava a l'esquena,
que emmagatzava amb informació d'una miqueta estil logo,
avança 30, gira 45, avança 50, dispara el láser i coses així.
Era jo que deia l'Albert.
Això és el tema computacional.
I, de fet, jo a l'escola en tenia un d'aquests.
Sí, un Big Track. Encara ho recordo.
Sense enscul, eh?, sense programes.
Molt abans, ni tan sols pensar que em podia dir.
Doncs una mica per aquí va, els trets.
El Probot és això, és una mena de petit robot que es pot moure
i que el pots programar ara, molt millor i molt més divertit.
Està desenvolupat per Rodolfo Kosovic i el seu equip,
i s'ha finançat com molts projectes tan macos i tan interessants
a través de l'ajuda de la comunitat per Kickstarter.
És un petit vehicle, molt simpàtic, amb cara, amb llums,
i es programa, i aquesta és la gràcia,
amb targetes amb tecnologia RFID.
Això vol dir que cada targeta porta un petit xip
que correspon a la seva instrucció.
És la RFID, eh?, o...?
Sí, la RFID és la Tenojulia RFID,
doncs serien semblants, eh?, a través de ràdio, emissió de ràdio.
Cada targeta, doncs, diguem-ne, que té una instrucció,
avançar o girar, dreta, esquerra, parar-se,
fer llums, fer música, donar voltes sobre si mateix, etcètera.
I simplement hem d'agafar aquesta targeta
i anar-la passant per darrere, per darrere el caparró del robot,
pip, pip, tantes vegades com vulguin que l'instrucció es repeteixi.
Atenció, perquè també hi ha algun parell de targetes
que permeten fer estructures una miqueta complexes,
com loops, repeticions, bifurcacions, etcètera.
I això amb nens de 4 anys ja ho poden fer?
Doncs la veritat és que la gràcia del robot
no és només que la programació sigui ultra senzilla,
i... sinó que...
És el que he dit jo, és molt maco, el robot.
Està fet d'un plàstic que permet que els nens el personalitzin,
que el facin el seu, que el facin el seu amic.
Té tot d'enganxines perquè li posis cares de diferents formes.
Excepte que el pintis amb rotuladors Vileda, de qualsevol forma.
A les videos demostratives es veu que també poden jugar amb plastilines,
posant-li barbes de plastilina, bigonis, etcètera,
i després és totalment rentable.
El que deies tu, protagonista del nen, eh?
I, a més, ha darrerat d'una petita zona compatible amb blocs duplo,
aquestes peces grans de Lego,
perquè el puguis convertir una miqueta
en la base d'una aigua espacial, d'un transportador,
d'un camió, del que tu vulguis.
És unir una miqueta la senzillesa
dels sistemes de programació per nens, estil escrats,
amb la qualitat aquesta sensorial
d'un objecte físic que tens, que el veus,
que veus com dóna voltes i que pots jugar-hi amb ell.
I és un Kickstarter, no? És un Kickstarter.
Si tot va bé, ja està finançat amb èxit,
i si tot va bé i no hi ha retards,
doncs estarà disponible a partir del març del 2017
per un preu que rondarà uns 150 euros,
i que trobareu, si us interessa,
us deixarem també a Twitter, a plòbat.com.
I els reptes d'Albert que es presenten a partir d'ara de futur,
ara ve el mobile, ara suposo que ve molta feina.
Molta, molta.
Però és que, a més, perquè nosaltres tenim la tendència
de liar-nos la manta al cap,
i de cada vegada hem d'intentar fer més coses,
any rere any, i anar millorant, no?
Crec que això és bo, però també a vegades
ens causa algun moment d'estrès.
Però aquest any hem decidit fer al voltant del Mobile World Congress,
els mateixos dies, un festival que li diem Yomo,
i que tracta una miqueta de costar el mòbil
per on la seva vessant científica tecnològica
és la que fa els Nois i Noies de Catalunya.
Que es va fer a la Xina, això.
Es va fer a la Xina una prèvia, diguem-ne,
al final de l'estiu passat,
en el que vam provar com funcionava aquest format
de fira tecnològica per a Nois i Noies,
i de fet el que es pretén és que vinguin a experimentar,
vinguin a veure activitats,
vinguin a veure coses que ells poden fer
i motivar-los una miqueta en la ciència i la tecnologia.
El Yomo, bé, ja n'hem parlat del generació digital,
i ens seguirem parlant fins al dia que arribi i després,
que tindrà molt d'èxit, perquè, a més,
la primera setmana heu fet gairebé un sold-out complet.
O sigui, sou com Justin Bieber del Mobile World Congress.
No em paguem cops de puny, però ens assemblem amb Justin Bieber.
Èxit total a les escoles, eh?
Sí, sí, èxit total, ha agradat molt,
i això té una part negativa,
que és que hi ha escoles que no hi podran anar,
perquè estem rebentats i no acabem més.
Home, feu només un pavelló.
Jo crec que per ser el primer any heu fet una cosa molt petita,
però a partir del segon any això ha de ser...
Sí, sí, fa por, perquè hi ha hagut moltíssima demanda.
I l'altra bona notícia és que nosaltres hem convidat
tota la comunitat local, científica, tecnològica,
a participar fent activitats i tallers,
i també hem tingut una inundació d'ofertes i de possibilitats.
Per tant, serà brutal, ens ho passarem molt bé.
A veure, se'ns acaba el programa, ens sap molt greu,
però encara que sigui després d'aquesta experiència del Yomo o abans,
en continuarem parlant del generació digital.
Heu d'anar amb compte que no em trobeu un dia baix a la porta picant-lo.
Ha sigut un plaer, gràcies a vosaltres.
Per cert, abans d'acabar l'Star,
li vaig demanar que fes una ullada
del que ara mateix s'està venent a Wallapop.
Sí, sí, la pregunta seria què no s'està venent ara mateix a Wallapop,
perquè ens pot trobar de tot.
Sí, eh?
Siguin articles, siguin serveis,
per anar d'un extrem a l'altre podem trobar
des de mitjons per nedons fins a places d'aparcaments o nítxols.
Home, ninjols està molt bé.
És millor que no mirem els preus, eh?
Ja demana, ja demana.
Tothom s'ha de morir alguna vegada.
No sé si mitjons per nedons ho necessita tothom, però...
Tu de petita segur que els vas necessitar?
Sí, sí, esclar. Sí, però ja està, eh?
I què és el que passa, que després no els fas servir i no saps què fer?
Exacte. I els vens a Wallapop.
Què voleu dir, que un cop et mor, després ja no fas servir el nítxol?
No, no? Bé, ja en història...
Avancem, avancem, avancem.
Quan aneu a la pop, com Vivo, Let Go i altres mitjons de comprament,
entre particulars, exposen la màxima aquella que diu que...
Perdó, eh?, que la merda d'una és el tresor d'una altra.
És així de clar, eh? Si tu pots tindre, jo què sé,
un rotulador pel·licant d'aquests en forma de ratuli dels anys 80...
Oh! Què us en recordeu?
Què és això? Què és això?
No, de veritat, sou... De veritat.
Sou uns iaios.
I n'havien de color blanc que borrava.
Que era el gat.
No, no, era el gat. Et juro que era el gat.
Que em moria ara mateix.
Jo recordo que era blanc,
i hi havia un blanc que borrava i que flipava.
Pensa una fotografia d'això al gènere.
Ara l'enviaré. Ja, ara mateix.
Doncs això ho podeu trobar, doncs, a... a... a... a... a la pop.
Per exemple, la Sara S. Delganés, per exemple,
en té una 10 euros, 9 de trinca per estrenar.
Així va.
Se l'ha comprat en aquella època i no l'ha fet servir encara.
Sí, sinó d'allò que troben en un magatzem o alguna cosa d'aquestes.
Què més, què més coses hi ha?
Jo us convido a fer vos... recerques bojes per...
per xalar, per fer el canelo.
Tenim paper de vàter amb la cara de George Bush, a 5 euros.
Molt bé. Un mica antic, eh?
Ara us donaré un de molt modern.
Adhesius de propaganda,
però alcaldia de Rita Barberà per l'Ajuntament de València, a 10 euros.
Que ha pujat de preu aquesta setmana.
Una altra cosa que ha pujat de preu?
Puro San Vitola, del Fidel Castro, a 70 euros.
Robots de neteja autònoms, tipus Roomba, per 20 euros.
Molt bé.
Però compte, a veure, si feu recerques, que no us passi com a mi,
que he trobat un parell de trecometes, amics meus,
que estan venent alguns dels regals que els he fet fa aquests anys.
No pot ser.
Sí, t'ho juro. T'ho juro.
Això vol dir que t'has de plantejar la manera
en la qual tries els regals pels teus amics, eh?
Hi ha els amics, ja. Aquests ja no són amics.
Només us diré que l'he trobat buscant la paraula pedra.
Perquè és una cosa...
Perquè a Wallapop, el bo que té és que és molt, molt petit, no?
I si teniu aficions molt concretes,
heu de trobar articles molt concrets de venedors
que, per una banda, o bé saben perfectament el que venen,
o que fan descripcions... o bé fan descripcions molt acurades
perquè no saben el que coi estan venent.
Ah.
Doncs tu, per exemple, tens una Nintendo 64,
pots dir bank Nintendo 64, model A324, tal, no sé què quantos,
o una altra que et posi a descripció,
se vende consola retro i prou.
Llavors, clar, jo he posat pedra per buscar coses de pedra.
Sí, val, no t'expliquis ara.
Una cosa de pedra, ja us ho explicaré.
D'acord, d'acord. Molt bé, vinga.
Vinga, un repàs final de les xarxes, Eli.
Comencem amb Facebook, perquè el Martín,
o més aviat, Maftan, crec que es diu, ens ha enviat un missatge,
on diu que ens presenta el seu projecte,
que és un vídeo entre aprendre idiomes i viatges.
És una web que es diu telemaftan.tv,
i està destinada a gent que parla francès, de francesos,
que volen viatjar pel món, a través de diferents vídeos,
gravats als diferents destins on volen anar a viatjar,
i es treballen expressions quotidianes,
sobre el temps, com demanar un cafè, un restaurant, etcètera,
i els vídeos estan gravats als destins,
són molt macos, tots ells estan molt ben cuidats,
i ara trobem català, castellà i anglès,
i diu que van ampliant.
Està molt bé, la veritat, telemaftan.
Telemartin.tv.
A mi m'ha agradat molt.
Parla de Black Friday, no?
De si són reals les rebaixes o no són reals,
si pugen els preus abans o no pugen els preus abans,
del Cyber Monday, que és el mateix, però el dilluns següent,
i només amb productes d'electrònica i informàtica.
I també hi ha hagut temes com USB, com el Kamel Kamel Kamel...
Què és això, el Kamel Kamel?
El Kamel Kamel Kamel és el millor del món.
A veure, quan tu vols buscar una cosa a Amazon,
i busques un preu concret,
tu poses el KamelKamelKamel.com
i allà et posa l'històric de preu d'aquell producte en concret.
I tu li pots posar més alertes de,
per favor, aquest producte, quan baixi d'aquest preu, avisa'm.
Enviem un e-mail, un tuit o el que sigui, i avisa'm.
Avisa'm que no tinc feina i puc rebre't.
Sona molt malament, això de Kamel.
Amb tots els aspectes.
No, un Kamel Kamel Kamel.
D'aquí dues setmanes fem el programa Obert al públic,
17 de desembre.
A desembre, qui vulgui venir a ocupar una de les cadires...
Encara n'hi ha?
Sí, ens ha d'enviar un correu al generaciódigital.cat,
que ens digui les seves dades a IDNI,
i li confirmarem si té plaça.
Ja es podem dir que tindrem i regalarem una Nintendo Mini-NES.
Molt bé! I farem també digi-panera?
Sí, sí, està de dins i hi haurà altres coses que ara estem movent.
Torrons, cava...
Doncs res, Gina, Elis, Francesc, Star,
gràcies per ser generaciódigital.
Star, que vagi molt bé per Tarragona.
I tant, gràcies. Sou bovinguts com vulgueu.
No és un micropobla, però gairebé.
Molt bé.
Avui, el control tècnic a NewsAngel a l'Onça.
Nosaltres hi tornem, en el canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'FM el dissabte a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre, a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook,
i a catradio.cat. Adéu-siau.
Any nou, vida nova, fort bui dels concessionaris.
Ofertes especials per a renovació d'exposicions.
Fins a 5.000 euros d'estalvi en comprar un vehicle nou
i amb 7 anys de garantia.
Any nou, vida nova, però amb un fort nou.
RomaCard, concessionari oficial fort.
A Barcelona, a plaça Lesseps, avinguda a Vallcarca 9,
i al costat de la maquinista Potosí 10.
romacardabs.com
Divorciades, decapitades, morta o supervivent.
Les dones d'Enric Vuité van ser més que simples esposes.
No sou la meva esposa!
Van modelar un rei que va esdevenir un monstre.
Una gran sèrie documental, Les 6 reines d'Enric Vuité.
Cronos, aquesta nit, el 33.
El disc de la Marató,
un disc doble amb noves cançons per a la Marató de Lictus
i les lesions madulars i cerebrals traumàtiques.
I amb les cançons més recordades
per celebrar els 25 anys de la Marató.
El disc de la Marató,
a la venda només de l'1 al 4 de desembre,
com sempre per 10 euros,
amb els diaris La Vanguardia,
el Periódico de Catalunya, el Puna 8,
Diari Ara, Mundo Deportivo, Esport,
Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona,
Segre, Diari de Terrassa,
La Mañana, La Grada, l'Esportiu i la revista Enderrock.
Recorda, només de l'1 al 4 de desembre,
també disponible a iTunes.
Janer, Messi, febrer, Neymar.
El 2017 tornarà a ser l'any del Barça
i gaudiràs cada dia dels seus cracs
amb el calendari oficial del Futbol Club Barcelona.
Un calendari amb tots els partits del Barça d'aquesta temporada
i disponible en dos formats, de paret o de taula.
Aconsegueix el calendari oficial del Barça
i viu la teva passió pel Barça dia a dia.
Ja a la venda al teu quiosc a El Corte Inglés
i al web de Mundo Deportivo.
Bip, bip, bip.