logo

Generació digital - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 16d 13h 35m 20s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 807
i avui parlarem de la nova edició OLED de la Nintendo Switch.
Jugarem el de ReMetroid,
us explicarem els tres videojocs imprescindibles
que apareixen aquesta setmana,
l'actualitat de la indústria
i escoltarem el Víctor Mame, que tocarà el piano per nosaltres.
Benvingut, Víctor Matute, com estàs?
Hola, molt bé, estupendo.
Ginatos, tot bé? Hola.
Bona tarda, Elizabeth Sánchez. Molt bona tarda.
Ben trobat, Albert García. Bona tarda.
I avui al Control Tècnic, en Diego Monroy.
Avui realment parlarem molt, molt, molt de Twitch.
Bé, molt, molt, molt, no sé per què dic molt, molt, molt.
Al final del programa parlarem una miqueta
perquè han passat moltes coses,
però és que a mi l'altre dia a Twitch em vaig quedar molt parat.
No sé si era diumenge, no sé.
El canal de l'Enoch, que alguna vegada hem parat aquí,
es va caracteritzar de Pazo64.
Boníssim, boníssim, boníssim.
Però més va ser a temps real.
Vull dir, una senyora que dominava molt de caracterització
va fer que en un moment de l'univers hi havia dos Pazos.
Què tal això, Víctor? Com va anar?
Estupendo.
Tu sabies alguna cosa, no? Sí, sí, sí, ho sabia.
I pensa que normalment si jo no parlo m'avorreixo.
A l'hora de ser en dos... Imagina't.
Estupendo. Estupendo, va ser fantacular.
A més, el procés de com... Bé, de pel·lícula es podria dir, no?
Sí, sí, sí.
Perquè fan amb totes les nenes...
És maquilladora professional, ella, l'Aleire.
Es diu Aleire.
Per favor, fem una mica de publicitat d'aquesta noia.
Que és una meravella.
Sí, sí, sí. Em va agradar, després.
Clar, a l'Enoch el que feia era parlar que jo no sé si posava en boca teva
coses que tu no penses realment, no? O sí?
Sí.
Em va obligar a dir una a mi, saps?
Jo no sé si ho havia a la boca, però...
Jo diria que deia coses que el Víctor diria o no.
I gestos.
Ah, gestos, clar. És veritat, és veritat.
El divertit, clar, a mi imitar-me físicament és molt fàcil.
A l'hora de parlar és més complicat.
I a mi em feia molta gràcia quan ho intentava fer perquè ho feia fatal.
I era molt divertit, però va ser curiós.
Crec que es pot recuperar això de Twitch,
com que al cap d'un temps ja desapareix tot,
perquè el tema és el directe, però crec que encara podríeu trobar alguna cosa.
I el Twitter d'Enoch Guitar, encara el recarallesc.
Molt bé.
Amb la menció a la maquilladora i tot.
Perfecte.
Anem a parlar una miqueta dels jocs que han sortit d'aquesta setmana.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Exacte, i jocs que apareixen, per exemple, al Far Cry 6.
Aquesta és una de les sortides potents d'aquesta setmana,
ja que és d'una saga molt estimada per a alguns jugadors,
i a més surt per totes les plataformes,
menys per Mac i per Nintendo, podríem dir.
Tot passa en una illa del Carip, que està sota un règim feixista,
inspirat en el govern del Folgencio Batista,
un militari dictador cubà dels anys 40 i dels anys 50.
De fet, hi ha molts jocs que han sortit d'aquesta setmana.
I, a més a més, hi ha una sèrie de jocs que han sortit d'aquesta setmana.
I, a més a més, hi ha una sèrie de jocs que han sortit d'aquesta setmana,
que han sortit d'aquesta setmana,
i, de fet, podem llegir.
L'entreté en la cruda experiència d'una improvisada guerrilla moderna
i derroca un dictador i a su hijo para liberar Yara,
que és com la població on passa tot.
Així es presenta aquest títol, important de l'agenda d'Ubisoft,
es dona el casc a la protagonista que controlem,
té el mateix nom, Tani Rojas, pot ser tant home com dona.
El director narratiu del joc, el Nevit Kavari,
ha comentat en una entrevista, m'ha fet molta gràcia,
i ha dit que se'n va anar a Cuba un mes amb l'equip
per conèixer ex de Riejés, experimentar la música i la cultura.
Saps què dius? Mira, escolta'm.
Albert, nosaltres quan anem a Cuba a experimentar la música i la cultura?
Però això està bé, no? Han portat l'equip i ballar.
Home, el dolent és el de Breaking Bad de Les Pollas Hermanos, no?
Sí, sí, sí.
A mi em farà ser perquè això que deies que se'n van anar a Cuba
en el fons no és nou.
Jo sempre he llegit que per fer el mític Out Run,
el vídeojoc del cotxe, per anar a viatjar als Estats Units,
què dius tu?
Calia, realment, per fer aquests quatre arbres pixelats als Estats Units?
Si treballes a vídeojocs, intenta estar a localització,
o a pel·lícula o a cine, i ficar-te en un bon projecte.
Aleshores, a disfrutar, saps?
Per exemple, un joc a l'Antàrtida? No, no.
Després vas a Isenda i intentes justificar el viatge a Cuba.
Saps?
Era per la cultura i per la música.
I aquesta discoteca, i aquesta discoteca, no?
És una documentació. Exacte, exacte.
De fet, és curiós perquè també hem passat aquesta setmana cosetes.
Jo, quan vaig veure el tràiler,
que apareixen uns galls barallant-se...
Les colles hermanes.
Que ha tingut certa polèmica, també, a través de xarxes,
però bé, una miqueta el que s'ensenya
és el que podria passar en aquest lloc que en teoria no existeix,
però que sí que existeix, no?
Jo vaig pensar en la... El coronel no té aquí la escriva.
Quan vaig veure les baralles de galls.
Va ser curiós perquè va ser una altra intenta Ubisoft de dir...
No, no, el juego no es político.
Però aquí ja va ser massa, i van haver de tirar enrere i dir...
Era massa evident, ja.
Ho hem mirat i sí, sí. Va ser que sí.
Aquesta setmana també ha aparegut una revisió d'un videojoc clàssic
que va sortir fa més d'uns anys, Alan Wake Remastered.
Aquest videojoc de supervivència, que juga amb la llum,
apareix ara per PC i noves plataformes amb les dues expansions.
Amb aquesta remasterització han millorat les animacions
i ara es pot gaudir en 4K.
En el joc, l'Alan Wake, un escriptor casat amb l'Alice,
desapareix durant les vacances al poble de Bright Falls.
El poble, que semblava encantador,
comença a ser un malson,
i, a més a més a més a més a més a més a més a més a més a més a més,
el poble, que semblava encantador,
comença a ser un malson,
i comença a ser un malson per l'escriptor,
que, a més, troba un llibre signat per ell,
i que té molt a veure amb tot el que passa al seu voltant.
Fa molt de temps que vaig estar mirant guions del Generació Digital
i sí, sí, efectivament, em vam parlar quan va sortir.
Quins records teniu? El vau jugar, aquest joc?
Sí, de fet, jo me'l vaig passar quan vivia a Madrid.
Em vaig ajudar a passar-me'l al José Raez,
que ara serà el director de relacions públiques d'Ubisoft Barcelona.
Què m'estàs dient?
Sí, sí, ve de Madrid a viure aquí i a fer tot això.
No ho dic perquè abans hem parlat d'Ubisoft.
I és un joc que guardo un molt bon record,
precisament perquè el vaig llogar amb ell,
perquè el joc em feia molta por jugar-lo sola
i va ser gairebé com una catarsi el poder-me'l acabar.
Déu-n'hi-do. Tu, Albert, recordes?
Jo no el vaig jugar, i mira que és un clàssic.
Ostres, Albert, em sorprèn molt. No, no he jugat...
Jo tampoc, eh?
No estàs sol, no estàs sol.
Però què us està passant, si me l'he passat jo?
Que tu tenies aquest senyor que feia por?
Clar.
Si ens haguéssim conegut abans o si ho hem quedat, d'alguna manera.
Jo tinc ganes de... Em va fer il·lusió,
de fet, aquest remaster, que no remake,
perquè... perquè tinc ganes de jugar-lo.
Trobo que és com una assignatura pendiente, no?
De fet, és que hi ha moltes al món del videojoc.
De fet, jo recordo que van haver-hi, en aquella època,
filtracions de vídeos, que sempre preguntes,
quantes filtracions de vídeos de videojocs al final són reals?
Podríeu posar un tant per cent?
És que jo crec que un 90%, 10%, eh?
Perquè tot està preparat, vaja, no ho sé.
Sí, no, no.
És bastant clar, aquesta... A veure, és una conspiranoia, eh?
Però hi ha vegades que dius que pot ser que d'un projecte,
que d'un metroid, per exemple, no sàpiga res...
És a dir, que es pot fer, no?, es pot aconseguir.
I després, de cop i volta, salten tots els vídeos,
totes les històries d'un joc d'una altra companya AAA,
dius, això és què ha passat aquí?
Teniu un problema seriós? Perquè aquests han pogut.
Però també és veritat que les empreses molt grans
tenen uns contractes NDAs, aquests non-disclosure agreements,
que són molt salvatges.
Les companyies no ho fan firmar.
I ho dic per experiència pròpia que treballo
en el món del videojoc, que a vegades,
jocs més petits es filtre tot,
i jocs molt grans no es filtre re, perquè els altres estan cagats,
que quan passi alguna cosa...
Què han de tenir els de Hollow Knight, els dels Silksong?
Uau! Un mono amb una escopeta.
Els tallen una mà.
Perquè no se sap res d'aquests jocs.
24 hores, eh? Minuts de botó...
Tia, per cert, estem a Twitch.tv, ara generació digital,
i hi ha gent que vulgui comentar-nos coses,
sortiran els seus comandaris per antena.
Mira, l'Snake, que ens diu l'Snake1987,
diu jo el tinc pendent, aquest joc com l'Albert,
però la remasterització diu que és un bon moment per provar-lo.
Si necessiteu companyia, jo vinc, us agafo de la mà...
Te l'has passat...
Aquí, no passa res... No passa res...
Tu te'n recordaràs, està bé.
Ara ve on surto, no pateixis, agafa'm fort si ho necessites.
Molt bé, doncs aquest també surt avui,
i anem a la darrera sortida que comentem avui,
que és el Munglo Bay.
Amb aquesta música, què tal, a veure?
Doncs mira, Albert, a Munglo Bay som un pescador novell
que vol aprendre i perfeccionar aquesta activitat
amb els amics, els familiars, els veïns,
d'un tranquil poble costaner, a la costa oriental canadenca,
durant la dècada dels anys 80.
A banda de pescar i anar col·leccionant
un munt d'espècies aquàtiques,
ja endavant, un negoci amb la parella
i endinsar-nos dins de històries paral·leles
de la gent que viu amb nosaltres en aquest poble.
A mi, aquest videojoc em sobta amb l'apartat gràfic.
És pixelat, però és pixelat xl.
És a dir, és peces de tente, peces de Lego.
Fins i tot, a vegades, dius,
hosti, com han pogut fer aquest personatge
amb pixels tan grans?
I després, em sorprèn també el fet de...
Bueno, és un joc per pescar, directament,
i em recorda una miqueta l'animal crossing.
No sé si en que l'utilitzes, l'animal crossing.
Encara vaig entrant, eh?
Els cúmples dels veïns han de celebrar.
Si no entra, es posen molt tristos.
I pesques per això o no?
Sí, home, perdona, que vas pescant,
perquè jo soc molt friqui d'animal crossing.
O sigui, no soc un exemple tenint compte
perquè aquest joc em pot...
Aquest m'ha fet molta gràcia, no el coneixia,
però la premisa, un pescador no vei que vol aprendre
a perfeccionar la seva tècnica
i estar amb els seus amics i la seva família.
No hi ha res més cosy.
El cúmple està intentant aprendre un negoci
amb la seva parella, que això acabarà amb divorci.
És el més complicat que hi ha al planeta.
I els anys 80, és a dir, hi ha molta...
Vull dir que el guionista el tenia clar
com volia les coses.
No, no, molt bé.
Hauríem de veure si té cert èxit o no.
I bé, jo recordo aquí, a vegades,
parlant amb el Francesc Xavier Blas,
com als jocs de pescar, que tenia la Dreamcast,
que tenia un aparell per pescar.
Sí, sí, sí.
No és el cas, però bé, podria tenir-ho.
Bé, anem a pescar el darrer videojoc de la Heli.
I estic lligant coses...
Molt bé, Albert. Oh, horrorós.
Utilitzar pescar per lligar-ho, malament.
Generació digital.
Cada divendres a les 11 de la nit.
I és que aquesta setmana has jugat a un joc de carrera.
Sí, aquesta setmana,
amb mania de gust, la velocitat.
Molt bé.
I he jugat a un joc que té força coses en comú
amb el de la setmana passada.
Un joc que no és de lluita, sinó que és de carreres.
De totes maneres, tot i ser...
O sigui, aquesta cosa en comú
és que tenen molta importància els vehicles
amb els quals jugues
i les peces que hi poses o hi deixis de posar,
o hi canvies, etcètera.
Perquè anirà més ràpids o farà coses millors.
Això mateix, això mateix.
Aleshores, es tracta de la segona entrega
del Hillclimb Racing.
És un joc, això, de carreres de cotxes,
en dues dimensions, ambientat en un paisatge
més aviat rural.
Si no pensis que serà un cotxe de carreres
d'última generació,
és més aviat una tartana.
Com els cotxes de cars, una mica.
Sí, potser com els cotxes de cars, inclús.
Els de les curses aquelles que deixen anar als pobles,
que els deixen anar per una baixada.
Més tirant a tractor que una altra cosa.
I res, en realitat,
és un joc molt fàcil.
El sistema de control és facilíssim.
L'únic que has de fer és premar l'accelerador
amb un dit per avançar
i el fre amb l'altre
perquè hi ha camins que tenen moltes pedres
i moltes...
Has de fer bastants equilibris
o frenar, però no pots passar de frenada
perquè pot ser que facis que volgui el cotxe.
Al final és com bastant un joc d'agilitat
en el qual sí que es tracta d'accelerar,
però sobretot d'anar fent voltar aquest cotxe
per aquestes pistes que no són fàcils.
És a dir, que aquí la física
forma part important del joc.
És com aquells videojocs de moto,
allò que poses a la piscina
i al principi penses,
què coi estic fent malament
perquè aquesta cosa doni la volta?
Al final te n'adones que has de trobar
exactament la manera de fer-lo anar
i així anar recorrent totes les metres possibles.
Aleshores, tens dos modes,
tens el mode aventura i el mode de copes.
Copes de guanyar, no copes de veure.
No!
Copes de condueixes no pots veure.
La ràdio publicitària no pot veure.
La ràdio publicitària no pot veure.
La ràdio publicitària no pot veure.
La ràdio pública sempre...
Exacte, copes de guanyar.
El d'aventura és com més simple
perquè es tracta de fer quilòmetres
i ja està, d'agafar monedes, etcètera,
i de veure fins a quan arribes,
fins a quants quilòmetres pots fer.
Si hi ha una paret al final, no?
Mai arriba aquesta paret,
tu pots anar corrent i mai arriba.
Com a mínim, jo no he arribat mai.
I el mode més xulo és el de copes,
que és el que vas competint contra els millors jugadors.
Podria ser Far Cry, GTA...
Exacte.
Doncs això, amb aquest sistema de copes,
pots competir amb tots els jugadors del món,
perquè és on-line,
vas fent competició i vas guanyant i tens un rànquing,
i aleshores també trobes regals,
augmentes el nivell, tens accés a nous cotxes,
et donen cofres en peces...
És d'aquests jocs que vas guanyant cofres, peces, tal...
Que les peces et van servint.
Sí, tot això et serveix.
Tot això et serveix per acabar canviant les peces,
posant amortidors més bons, canviant les rodes...
I en aquí, quan ho canvies,
notes la diferència del teu cotxe
i vas veient aquesta evolució.
Hem de donar al jugador cada vegada alguna coseta.
I res, es tracta d'anar corrents, guanyant carreres,
anar fent punts i diners...
I ja està, és un joc gratuït.
Podem fer-ho tot sense pagar,
però si pagues, tens uns avantatges.
Pots aconseguir peces més bones,
pots fer que el teu cotxe corri més, etcètera...
I això, i has d'anar...
També tens l'opció de, quan guanyes molts punts,
canviar-te de cotxe i poder-te adaptar cada vegada més al terreny.
Molt bé, recordem el nom...
Es diu... Espera, que el tinc aquí...
Hillclimb Racing.
Jo he jugat el 2.
El 1 és molt semblant, aquesta és la segona versió que han fet,
i és molt xula.
És divertit, és molt entretingut i és molt addictiu.
Com aquests tipus de jocs.
A quin joc esteu jugant per mòbil?
N'hi ha algun que en aquests moments utilitzeu?
O per venir en metro?
Jo és que estic al Clèssic Royal ja des de...
Ah, si no ho és, això.
Jo jugo molt de tant en tant.
Jo he d'anar provant jocs, no provant jocs,
i al final se m'acaba omplir el mòbil de jocs que no jugava,
i vaig dir, ja està, aquí està, aquí.
Necessito el Clèssic Royal.
I fora, que es quedi aquí, que faig dues partidetes i fora.
Jo pago la subscripció de l'Apple Arcade,
i en aquest joc de videojoc sense micropagaments i sense publicitat,
estic jugant al MasterChef,
on estic cuinant, és com un Cooking Mama versió televisiva,
i també estic jugant a l'Insight,
que és el joc aquell que és un clàssic de consoles,
el de Layton, que han tret una versió per mòbil...
Per mòbil, molt bé, sí, ho vaig llegir, és veritat.
I un que es diu WorldWeb, que és una espècie com de...
mots encreuats, però...
com un laberint.
És una mica complicat d'explicar, però és un laberint de mots encreuats.
Els vas agafant a mesura que tens més ganes d'una o de l'altra.
No és allò que te'ls passes i després els treus...
No, perquè cada un...
Diguéssim que el de MasterChef has d'estar molt concentrat,
són un minut que has d'estar fent allò,
en canvi, aquest de mots encreuats pots anar fent,
pots aixecar la vista per creuar pel carrer, per exemple,
i el de Layton, doncs, també és per anar al tren, més tranquil.
Mira, faig una pregunta ara als ullents,
a Twitch.tv, a la Generació Digital,
quin és el joc que teniu al mòbil més antic?
Jo tinc un casí, un Mecorama, amb camp.
Encara el tinc, jo, aquest, que és el que em vas dir tu.
No l'he borrat ni he pogut mai.
L'altre dia vaig veure el mòbil de la meva parella el 2048.
Ostres!
Sí, sí, però...
Estan tots idiotes...
Sabeu, jo vaig borrar fa molt poc el Flappy Vert,
perquè us recordeu que era un borrat de l'Història, no sé què...
No en poco el tinc, eh?
Però per què l'has borrat, si té un valor ara, aquest videojoc?
Jo el tinc amb un dispositiu, encara el tinc.
Jo vaig jugar moltes hores a aquest joc.
La gràcia és que els meus jocs tots són antics.
Tinc un que es diu PunchQuest, no sé si coneixeu,
d'anar donant cops de puny, molt xulo.
El Ridiculous Fishing, que és un de pesca mític,
i el Triss, que és com el 2048, però amb trasos.
Exacte, exacte. Què diuen els audience?
Doncs mira, el Nil66 diu que des de fa molts anys
té els The Simpson Taped Out.
Ah, molt bé. Ah, sí? Ah, vale.
Escolta'm, això està molt bé.
Doncs escolta'm, molt bé, ens sembla molt bé tots aquests jocs que teniu.
Ara anem a parlar d'una consola que tenim aquí,
que no és nova, però sí que és nova,
però ara ens ho explicarà l'Albert García,
que l'ha tingut durant una bona temporada a casa seva.
Generació digital és ara tendència.
Doncs sí, aquest divendres arriba a les botigues de Nintendo Switch OLED,
un nou model d'aquesta consola
que incorpora algunes novetats respecte a la versió original del 2017.
El canvi més destacat és una nova pantalla més gran i de més qualitat.
No és l'únic llençament important de la companyia japonesa,
perquè també aquest divendres arriba a Metroid Dread,
una nova entrega d'una de les franquícies clàssiques de Nintendo.
Albert, tu ja fa uns dies que estàs provant aquesta Switch OLED
i el nou Metroid.
Avui, amb la teva experiència i les aportacions de la resta de l'equip,
repassarem el que ens ofereix la consola, el joc,
i també analitzarem la situació actual de Nintendo.
Això també a la part final.
Comencem per la consola, per aquesta nova Switch OLED, que la tenim aquí.
Aquí la tenim.
I perfecte, perquè jo diria que és la primera peça,
una mica, del que comentarem avui.
Ara fas el gest, Albert, de, ostres, pesa una mica.
És que és una mica més pesada.
Estiu, he notat, eh?
Tinc la sensibilitat del pes a les mans, eh?
No, pesa uns 30 grams més, però es nota.
Es nota, aquesta petita diferència entre les altres.
La principal novetat és la pantalla OLED.
La pantalla aquesta, doncs, més gran,
que passa de 6,2 pulsades a 7.
I, sobretot, el canvi que li dona és que ja no és una pantalla
com l'antiga LCD,
sinó que és una pantalla OLED.
Es veu més bé.
Es veu més bé, sí.
Tot i que no té més resolució.
Això ho podem comentar perquè la resolució segueix sent la mateixa,
que era el model original.
Però té més color, més brilli-brilli.
Exacte, es veu una mica més, això està clar.
Després, una altra novetat que té és el suport,
que és una cosa que està bastant xula, el suport,
perquè és un suport.
El que hi havia fins ara era aquella pastanyeta...
Una poteta.
Que era superextremadament fràgil.
La cota de cabra d'una cabra a una vespa.
Que no t'atrevies, si l'agaceu i l'obriu,
el suport aquest és com molt més...
És tot l'ample de la consola.
Que puc, eh? Que tinc dos mans.
No ho pots, no en saps.
Perdó, quants de vosaltres jugàveu amb aquesta, doncs...
Com li direm?
El suport. Ningú, Albert, ningú.
Jo un dia, un dia.
Un dia? De tot el vas obrir.
Un dia que el vaig obrir, aquest suport.
Ara té més sentit, no?
És aquesta, però no la pots utilitzar perquè es trenca.
Però això, a mi sempre m'ha fet pensar,
si ara has fet això, què coi vas fer abans?
És ara en sèrio, si això ho podies fer,
que no t'arribava pel plàstic.
Totalment.
Això està bé, això està molt bé.
Ah, que estem... Ah, vale.
Després, a banda de la pantalla, a banda del suport,
té un so de més volum.
Pots pujar més el volum.
Es nota optimitzat, diu Nintendo.
Es sent millor, amb més potència.
Més amagats a màtge té la consola,
només té 32 GB de memòria interna a 64.
Això és crític? És a dir, va bé? Ho notes?
Ah, no, es nota molt perquè és el doble.
Però el que jo em pregunto és...
Ostres, el número com a tal, tot i que es doble,
és que està molt malament.
Perquè només 32 és bastant poc.
Però s'agraeix.
I després, una novetat molt secundària,
però déu-n'hi-do, és que el Dock,
que és aquesta peça on tu connectes la consola
quan la pols veure el televisor,
ara té una entrada de xarxa cable LAN,
que dius, molt bé, Nintendo, molt ràpid.
Sí, és veritat, perquè abans no existia.
Jo penso que la principal novetat és la sensació,
el tacte es veu com uns materials una mica més bons,
per així dir-ho, no tant de plàstic,
i la pantalla.
La pantalla, jo penso que és més gran,
i el canvi de tenir una mida més superior es nota,
i sobretot el fet de jugar amb portàtil.
A mi és una consola que, així com la Switch,
és una màquina versàtil,
és la versatilitat de la Switch,
aquesta nova versió està enfocada
no en totes les basants que tens a l'hora de jugar,
sinó només en la portàtil.
Si jugues amb portàtil, és molt interessant.
I això que dius del LAN, que tingui el cable,
jo estic pensant amb el meu fill petit,
que alguna vegada ha jugat al Fortnite,
i sempre es queixa quan juga amb aquesta consola que té l'H.
Igual amb el cable ara soluciona.
Doncs sí, aquesta és una mica la idea,
que vagi una mica més fluïta la connexió.
Els ullens què ens diuen?
Doncs mira, la Quidrell diu que la troba molt elegant.
L'esney 1987, que, Albert, aquesta consola sorteja, no?,
en els ullens, ara.
M'han demanat que t'ho preguntis, no?
Ja no t'ho diria.
El CD que està veient la Gina i el Paz a jugar,
diu que anar a la ràdio a jugar a la Switch, la feina somiada.
Per quin tipus d'usuari creus
que va adreçar-te aquest nou model a la Switch?
Aquesta és la qüestió per mi principal.
O sigui, la decisió de comprar-te
aquest nou model de Nintendo Switch,
en el cas que ja tinguis l'anterior,
ve molt donat per quin tipus d'usuari ets tu de l'antiga Switch.
Per començar, si no tens la Switch i t'interessa,
home, per la diferència de preu que té,
jo em compraria la nova.
La diferència, exactament, és de 50 euros
entre el model antic i el nou.
Jo penso que ja que et gastes 300 euros,
ho gastes 50 més i tens la versió última amb la pantalla millor.
Això és inductable.
Si és que no tens cap consola i entres en el món.
Si entres en el món de Switch, això ho veig clar.
Si ja tens la Switch i vols renovar-la,
per mi, si ets un usuari
que només juga amb la consola connectada al televisor,
no té sentit, aquesta renovació.
Perquè no té cap novetat, en aquest sentit.
No veuràs res.
Si només jugues a la tele, no veuràs cap canvi.
És veritat.
Ara bé, si ets un jugador de portàtil,
i jugues molt a la versió portàtil,
sí que té sentit, en aquest cas,
perquè, bé, és el principal canvi, és la pantalla.
Per mi és això, és fer-te la pregunta
de com jugues a la Switch
i decideixes tu, en funció de com ho facis,
si l'actualitzes o no. Molt bé.
Ara faig una pregunta hipotètica a tots els de la taula.
Si tinguéssiu aquesta Switch i Nintendo,
imagineu-vos que diguéssiu,
mireu, anem a obrir la Nintendo Switch
perquè pugueu instal·lar, si voleu,
doncs... jo què sé, Windows.
Jo què sé.
Quina utopia més maca, no?
Però és que em preguntava,
no li pot valdre la pena, a Nintendo,
fer una cosa d'aquestes?
No ho sé, eh.
A mi m'agrada la idea, però en el cas de la Nintendo Switch no.
Perquè jo una de les coses que més celebro d'aquesta consola,
de la versió nova i de la versió antiga,
és la velocitat extrema del seu sistema operatiu.
És una màquina tan senzilla,
només pots jugar a videojocs, que és rapidíssima.
Jo agraeixo molt aquesta instantanietat de canviar de jocs.
Si li fots Windows, un sistema operatiu, més possibilitats...
És una PCP, aleshores.
És una Steam Deck, no?
Sí, una Steam Deck.
Sí, sí, que tinc moltes ganes de tocar aquesta màquina.
A quina estatala parlem de Metroid?
Com està l'experiència? A què jugàveu?
A Mario Kart. A Mario Kart sempre està bé.
Per favor, que quedi constància que he guanyat jo. Gràcies.
No tocaré mai més aquesta consola, ja està.
Li has canviat els rècords de l'Albert, fa molta ràdio.
No, no li he canviat cap rècord.
He guanyat el Pazos, no, he canviat cap rècord.
Jo crec que més que guanyar un PC,
si podem comprar una màquina de Nintendo,
jocs de Nintendo, i tenir el catàleg de Nintendo gratis,
que és el que hauria de ser, a la meva opinió, a dia d'avui.
A mi, n'és el Super Nintendo...
Haurem d'anar tirant ja, eh?
Ja estaria content.
Però pagant alguna cosa al mes, no?
Què cony he de pagar? Ja ho he pagat, que tinc 36 anys.
O sigui, tu presentes el DNI.
Si tens més de 35 anys, jocs gratis.
Hi ha jocs de Nintendo,
que els que seguim aquesta companyia els han comprat 2, 3, 4 i 5 vegades.
Jo, per exemple, el cel de la Super Nintendo,
això és verídic,
com unes 7 vegades, al mateix joc.
Jo crec que avui t'aniràs a comprar una altra vegada.
És que ja no n'hi ha més.
Albert, això se'n diu addicció, problema.
Atenció, metge. Cuida-ho.
I a més, com dèiem, la nova Switch OLED no arriba sola,
sinó que ve acompanyada d'un joc
que també es posa a la venda aquest divendres,
és el Metroid Dread,
que ja fa temps que se'n parla, d'aquest joc.
No l'he acabat? No l'he acabat.
Jo diria que més o menys cap a la meitat del joc, calculo.
He jugat, deus ser, unes 8 hores, més o menys,
però no l'he pogut acabar.
A més, és que no puc, amb això d'acabar el joc ràpid,
perquè em poso molt nerviós.
I té certa dificultat,
el Metroid Dread té certa dificultat amb els anàmics finals,
és una cosa que m'ha envolat i no podia més.
No he pogut arribar fins al final,
però el que he jugat m'ha agradat molt.
He jugat la sèrie aquesta de Metroid,
les quatre entregues principals,
aquesta és la cinquena,
les he jugades totes i m'agraden molt
i estic satisfet amb aquesta última versió de Mercury's Team,
que anava a dir aquest estudi de Madrid,
que s'encarregarien de fer
el nou Metroid que segueix la història principal.
En els darrers 20 anys no hi ha hagut cap Metroid
que segueix la història principal.
I no tan sols això,
sinó que el seu joc seria a la banderat,
per entendre'ns d'una nova consola.
És un joc de la Nintendo Switch OLED.
Per tant, molta responsabilitat.
Què estava fent aquesta empresa, Mercury's Team?
Space Lords.
Ara estàvem amb Space Lords, que tenia un altre nom abans,
el va canviar. No me'n recordo, ara.
Jo me'n recordo del nom d'Space Lords.
Space Lords va ser el canvi que li van fer.
Neteja-la de cara una mica.
Era un joc multijugador, no?
Sí, era un joc multijugador amb equip, era com una mena de...
No, però que ho haig de ser en terça persona, no?
Sí, però no eren uns contra altres.
Hi van jugar, però eren molt difícils.
Em van jugar al Twitch, jo crec, aquest joc, Gina,
l'any 2017 o així.
Quan es va estrenar, vam jugar-lo al Twitch
diferents integrants del generació digital.
Sí, sí.
Ens en vam adonar que la primera pantalla,
que és una mica de col·locació i tal,
no sabíem el que havíem de fer.
És veritat.
Que ens mataven tota l'estona, que anàvem tota l'estona per terra,
tot i que sabíem per on venien els enemics.
I, més o menys, enteníem la intel·ligència dels enemics.
No hi havia manera de carregar-nos a dins del coet i tal,
sí, sí, és veritat.
Jo crec que el màxim problema d'Space Lords, o com es digui ara...
Riders of the broken planet, es deia,
i van canviar a Space Lords.
Va ser que el nivell de dificultat era...
nivell... nivell passos.
Nivell passos.
Sí que el tutorial era una mica... però això a mi m'ho van avisar.
M'han dit tutorial, però tira.
I jo vaig dir, pues tiro.
I a mi em va acabar fent gràcia, però aquesta gent també ha fet Castelvània.
Sí, no, no, Lord of Shadow.
El fet d'agafar una gran IP i dir,
si volen fer algo nuevo, no són nous.
No són nous a fer-ho.
Sí, de fet, ja tot aquest gènere del Metroidvania,
ells pot ser que sigui l'únic estudi del món
que poden dir que, ei, nosaltres hem fet el Metroidvania.
Hem fet Metroid i Castelvània.
És veritat, és veritat.
I que, a més, és dels pocs estudis del nostre país
que fa de manera innata,
no és un estudi de fora produint aquí,
que fa triple A's o dobles.
Totalment.
És la cinquena entrega, sembla que ho has dit abans,
i aquest és un Metroidvania.
Aquest és un Metroid 2D clàssic?
Totalment. Ara, en desenvolupament,
des de fa anys representa que està fent-se el Metroid Prime 4,
que l'està fent l'equip de retroestudis als Estats Units,
i hi ha molt misteri al voltant d'aquest desenvolupament,
però aquest és un clàssic.
I és curiós perquè es va anunciar aquest estiu,
es va anunciar fa un parell de mesos,
no se sabia res, almenys a nivell públic,
i va aparèixer la E3 de Nintendo,
i ja el tenim aquí.
O sigui, no hem estat aquí com anys esperant-lo,
cosa que ha estat molt bé.
És un estiu, últimament.
T'ensenya, i com a molt, en 6 mesos ja el tens.
Això està molt bé.
Una idea molt ben firmat.
He escoltat això abans?
Sí, ho he fet jo.
És una mania.
Està molt bé.
A la ràdio...
M'ha agradat molt perquè dic...
Qui m'està avisant?
Perdó.
No passa res. M'ha agradat. Què més, Albert?
Per exemple, en Yoshio Sakamoto,
jo el vaig definir
perquè vaig haver de fer un article sobre ell
i el vaig definir com el guardià de Metroid.
Perquè és la persona que sempre ha estat
en tots els jocs de la saga principal,
ell diu, tu entres a la Wikipedia i hi poses,
Metroid, dret, i dius,
a veure què ha fet ell, i hi posa productor.
Jo dubto molt que aquest senyor de Japó
hagi estat fent de productor a Mercury's Team.
Com a molt, jo m'imagino que això és un títol així,
com oficial, però el que ha fet és supervisar.
Que viene Yoshio, que viene Yoshio.
Ha supervisat una mica, ha provat coses,
però el que fa és, al final, estar en directe,
en contacte directe amb l'estudi.
Perquè és la persona que mira les hores,
que mira si el pressupost... Correcte.
Dubto que hagi agafat a les hores
de l'Enric Álvarez de Mercury's Team
i li hagi dit, a veure, on eres dilluns a les 9 del matí?
No, aquests supervisors... Mira, jo m'ha fet pensar en Nissan.
Jo tinc un passat i vaig estar a punt d'anar a Nissan
a treballar, sí, però fa molts anys,
molts anys, molts anys, a primera feina.
I recordo que em deien que hi havia
una família japonesa que eren els supervisors
de la fàbrica.
I justament el que feien era vigilar
que tot anés bé.
Tot ha d'anar enviant.
El que vas fent ho has d'anar enviant
i en algun moment potser et diu, escolta,
que el Yoshio ha dit que això ho has de canviar.
Imagineu-vos el Sakamoto dient,
torna'm a enviar l'arxiu que algú hi transfera,
han passat 7 dies i no...
Exacte.
Doncs això, anem a escoltar aquesta música, per exemple.
És la música del joc original?
Aquest és d'un altre Metroid.
Sí, perquè aquesta no...
El nou joc encara no l'he pogut trobar
i per això l'he agafat del Metroid.
Aquest és precisament del Metroid Prime.
Molt bé.
Ha presentat el joc, comenta'ns quines són les novetats
respecte a anteriors, què és el que t'ha semblat.
Sí, parlem una mica més del joc en concret.
Tenim un nou planeta, tenim nous enemics,
els nous enemics aquests són la gran novetat,
perquè són unes novetats que no tenen res a veure
amb el joc.
Són novetats perquè són uns enemics
que són pràcticament invencibles.
Com?
Sí, són molt difícils de rotar i et posen molt nerviós.
Et van seguint de forma frenètica,
generen molta tensió
i la protagonista, la Samus,
ha d'anar fugint com pot
i és molt interessant perquè és una tensió
que mai s'havia vist a la saga de Metroid.
Aquestes persecucions amb aquests enemics
gairebé indestructibles.
Per destruir-los hi ha una nova arma
que has de trobar en el moment adequat.
Tenim el parri.
Això del parri és un concepte
que vol dir, bàsicament, contra...
Ara me l'he de comprar.
Ara m'has fet mal aquí.
Això ho sabia.
El parri és un contraatac, que és molt clàssic
dels jocs de front software, per exemple.
Defensar-te al moment adequat
per evitar el mal i fer mal.
Molt bé.
Aquesta mecànica és molt de Mercury Steam,
també, amb els seus jocs sempre la posen
i sempre Mercury colant el parri a un poden,
cosa que està bé, li dona molt dinamisme.
A nivell visual, 60 frames per segon,
cosa que s'agraeix molt.
Es veu en pocs jocs de la Switch.
De la Switch, perdó, 60 frames, està molt guai.
I suposo que amb aquesta consola encara es veurà
una mica millor, clar.
Sí, es veu millor, sobretot pel tema de contrastos.
La pantalla OLED el que et fa és, doncs,
mostrar-te el color negre de forma més intensa
i és un joc on hi ha molt contrastos.
Per tant, està bé.
Què diuen els audience?
Doncs mira, el Rubén DGM diu, pregunta,
si és molt important en el joc o només és anecdòtic.
No, no, l'utilitzes bastant.
Perquè si fas...
Si et derrotes una mica amb el parri,
et dona més recompensa. És com el DOOM, el nou DOOM.
Quan t'agafes un enemic
i el destrosses literalment, et donen de tot.
I és semblant al funcionament.
Molt bé. Gràficament...
Sí, molt solvent.
No impacta excessivament,
però es veu molt treballat i currat.
¿Sortirà per altres plataformes, en un futur, aquest joc?
És a dir, el tindrem per PC o per PlayStation?
No s'ha dit res, no?
Jo crec que no, perquè els de Nintendo generalment
es queden a la seva plataforma
i és com el valor afegit que tenen les seves màquines,
les compres pels seus jocs.
És un EP molt important, no? No, no.
Escolta, veig que per entrar al metro dret em demana internet.
És perquè tens una veta
o és perquè necessites internet i no podràs jugar al metro?
No, té una altra explicació, això.
Des de fa dies, encara tinc la Switch antiga,
abans de tornar-la a Nintendo, perquè hem de fer el canvi.
Llavors, perquè havia de fer les fotos per l'article
comparant les dues consoles.
I com que tinc les dues Switch, cada vegada que entro a un joc,
ha d'estar connectada a internet,
llavors ha de comprovar que no estic utilitzant l'altra Switch...
És tot un mal de cap.
No fos cas que ets periodista i estàs preparant un...
No fos cas que tinguessis dues consoles.
No tinc dues, ara mateix tinc dues, encara.
Clar, clar. Sí, sí.
Però si la connectem a internet, podrem jugar-lo.
Molt bé.
A veure, parlem una mica de Nintendo, no?
Perquè... no ho sé.
En quina situació està en aquests moments?
Quan s'acaba l'any de Nintendo, ja va acabar el febrer, no?
Em sembla que ells tenen aquell...
En quin moment està, Nintendo?
Doncs jo penso que ara està en un moment que no s'ho creuen ni ells,
a l'èxit que han tingut amb la Switch, no?
Porta 89 milions d'unitats venudes, aquesta màquina.
De nou, Nintendo ha guanyat amb el seu concepte,
amb la innovació del seu concepte.
Tot i que la seva màquina no és ni de bon tros, la més potent,
sinó que ofereix una cosa diferent de la competència,
i això ha agradat.
Nintendo ja m'ha demostrat fa molt de temps.
En el moment de la Gamecube, que era una gran màquina,
i no va funcionar, perquè no la van portar bé,
van dir que s'ha acabat la potència aquí.
I s'ha demostrat que no li cal.
Per això em fa gràcia quan diuen ara una 4K.
Com? Com li fots?
És a dir, sé poc d'aquestes bruixeries informàtiques
de convertir una imatge així a 4K, 8K, que es vegi perfecte,
no sé com va, no sé com funciona.
I prefereixo no saber-ho.
Però per potència la màquina aquesta no pot.
Però ja la van fer així.
I a més, Nintendo sempre va per darrere uns anys.
No és un tema d'anar per darrere,
jo crec que tenen un camí alternatiu,
és a dir, Xbox, Playstation i el PC juguen una lliga de potència,
superpolígons, explosions i tal,
i Nintendo és, mira, un lampista, que bé que s'ho passa,
amb un goril·la gegant...
Però per anar per darrere em refereixo a que,
quan les consoles arriben al Full HD,
al 1440 o al 4K, i tu dius, mira, que se te veinte más bonito.
És que els sí és igual.
O sigui, a l'online o online,
fa quan que està utilitzant Nintendo l'online o l'online?
Quan la primera Xbox ja tenia online amb Lalo,
vull dir que sempre van...
És com que s'esperen cinc, sis anys a veure si se la fot algú,
i aleshores ells comencen a fer... Però si funciona.
Si fa uns mesos va sortir que podies ara
fer servir uns auriculars amb Bluetooth.
Ara, ara. Sí, sí, sí, és fort.
Després de tant de temps a la confora.
És a dir, que era un parche, no? És que...
I la gent que s'ha compartit adaptadors.
Clar, és que jugar era molt complicat.
Jo trobo que els dos darrers anys de la Nintendo Switch
han estat més fluixos.
Van tenir la sort increïble, immensa,
una casualitat divina amb l'Animal Crossing.
I la pandèmia. I la pandèmia.
Una coincidència diabòlica, extrema.
Però des de llavors, des de l'Animal Crossing,
han tret alguns jocs però poca cosa.
L'encaveig sí que es presenta molt interessant,
representa que ha sortit el nou joc de Legend of Zelda,
Breath of the Wild, a la continuació,
el nou Kirby, l'Explatoon 3, el Bayonetta 3...
Ostres, l'encaveig serà potent, però els últims anys...
Té poca cosa, jo penso. Tampoc els hi cal.
Tampoc? És que no han de demostrar res.
No s'han de barallar amb ningú, perquè no et pots barallar amb ell.
No pots, noia. Sí, quan diem...
Jo ho dic moltes vegades, que a vegades Microsoft,
aquest any no ho estic veient molt...
Té el seu Game Pass, que és el que està utilitzat, i és fantàstic.
Però a nivell d'exclusives, i Sony té tres exclusives a la consola.
Aquests sí que dius, a veure com barallen, però Nintendo?
Nintendo li és igual a la teva vida.
Treu ara el Mario Collection aquell, vinga, va, a vendre.
Un altre exemple de què li és igual a la teva vida.
Perquè quina edició van fer, saps?
Però la treuen, i a poc a poc.
I saben que al final, al febrer o quan sigui, pam, Zelda.
I després, pam, Metroid IV, i Silksong.
És que ells és igual.
Sí, tenen com... han conquerit, no sé, els cors de la gent,
amb els seus videojocs, i ho tenen com fàcil,
tot i que també, jo penso que,
tot i que sembla moltes vegades que no s'esforcin,
els seus jocs també tenen un punt de disseny molt interessant i treballat.
Una cosa no treu l'altra.
Anglic DT diu que Nintendo sempre fa de Nintendo,
només amb el mercat japonès ja sobreviuen,
però és que als Estats Units també els hi va molt al darrere.
O sigui, als Estats Units també funciona, diguéssim.
Sí, clar.
Pensa que al final han aconseguit el que hagués volgut tothom,
una Xbox o una Play, però tothom té una Switch.
És veritat.
Aquí està la broma que han aconseguit, i ja està.
Estem els tontos que tenim una Xbox, una Switch, una Play.
Doncs molt bé, hem fet un repàs d'aquest nou joc important,
tant de bo tinguin molt de sort aquest estudi,
que ens cauen molt bé,
i també aquesta nova consola, aquesta nova edició de consola,
amb el mateix nom.
Molt bé, continuem al Generació Digital.
Sabeu que ens podeu veure a twitch.tv barra Generació Digital.
Aquesta setmana hem llegit a través de Video Games Chronicle,
que un pirata informàtic anònim ha filtrat la totalitat de Twitch.
Amb això s'inclou el codi, les dades i, fins i tot,
tots els usuaris i el que han guanyat des que hi són,
o uns anys en concret.
Alguns mitjans s'han afanyat a publicar els diners que guanya un o l'altre,
però el que està clar és que aquests 125 gigues,
que són dedicats a micres en un any ja es tornen,
confirmen una vegada més la vulneració de la xarxa,
i el que recomanen, que diuen que han vist, suposo que ho heu fet,
tots plegats, tu no, tu sí.
A mi em van enganxar en directe, vaig dir que no puc tallar.
Però igualment es va saturar tot,
es va saturar la verificació en dos pasos, es va saturar tot.
Però a través de les contrasenyes reals es van filtrar?
No, es van filtrar els xifres que s'han de desxifrar,
que és virtualment impossible, però bueno, sempre que passa algú així,
et triga cinc minuts.
És a dir, canvia la contrasenya, fots una altra igual de llarga,
que només vas i allà.
Però si a més tens la verificació en dos passos és una mica absurd,
perquè cada vegada que algú vulgui entrar necessitarà un codi,
o SMS, o el que faci servir amb auti,
o amb alguna aplicació d'aquestes, de tercers, per poder entrar.
Per tant, és una mica absurd.
Però sí que és veritat que és curiós,
perquè fins i tot s'ha sabut els plans de futur d'aquesta companyia
que volen treure una espècie com de plataforma
de competència, d'estim...
Algú s'ha colat.
Algú d'Amazon s'ha colat.
I això alguna vegada s'havia parlat de fer una plataforma de jocs.
Suposo que tots ho tenen al cap, imagino, al final, deuen dir...
Bueno, Amazon ja fa temps que vol entrar al marcador,
però aquest no acaben de saber com fer-ho.
Porten quatre jocs, tres cancel·lats i el New World.
Sorprenent el New World, i pensava l'altre dia,
tot i ser d'Amazon, que representa que el seu gran negoci
són els servidors, com la gent està fent cua,
i els esforços esperant per entrar...
Vam arribar a la conclusió que si Amazon també li passa,
és que no es pot arreglar això.
Perquè ningú té accés il·limitat a tot el que vulgui aquesta gent.
El problema ha de ser fotut.
Jo també penso, a vegades, que no sigui una qüestió de publicitat,
del fet que hi hagi cues,
potser també és atractiu i genera notícies.
Em fa gràcia el Pirata,
que ho ha fet, que va publicar,
dient que la seva comunicada, referent-se a Twitch,
és un desagradable dipòsit tòxic.
Aquestes coses que no se sap si tampoc són certes o no,
també ha dit que és una primera part del que vindrà,
això que també ho diuen els hackers, Cuyadín, que encara tinc...
El que parlàvem, tenir el codi,
vol dir que pots trobar altres vulnerabilitats.
Jo no, perquè no ho entenc.
Però segurament hi ha gent que ja s'està frotant,
però aquí se pot entrar.
Hi ha molta gent que fins i tot ha pogut llegir missatges interns
entre streamers, les coses que es deien,
i es trobaran coses grosses.
A la cara, me les dius a la cara.
I com amb el soprano, d'aquelles cabines del carrer.
Aquesta setmana també hem sabut,
a través de la pàgina oficial de la PlayStation de la Gran Bretanya,
que a partir del 27 d'octubre d'aquest mateix any
ja no es podrà utilitzar una targeta de crèdit o PayPal
per comprar contingut digital a la Play 3 o a la PlayStation Vita.
Per comprar contingut haurem d'afegir fons,
però ja no des de la Play 3 o la Vita,
sinó que ho haurem de fer des d'un mòbil,
o un ordinador de sobretaula.
És aquell amor de les consoles, lenta, però que van morint.
Sí, sí, sí.
Li van traient funcionalitats,
i al final tens allà un catxarro que no fa res.
És la part més negativa del món digital.
Totalment.
Em fa molta pena, perquè els teus nets
no poden heredar jocs i consoles antigues,
així com nosaltres sí que ho podíem fer dels 90,
perquè les consoles dels 90 funcionen,
però les del 2000, no?
A la biblioteca d'Esteem se la queda.
No la pots ni cedir.
Perquè els jocs que compres a Esteem no són teus.
Te'ls està cedint durant 2.000 anys, però no són teus.
Aquí està la gràcia.
Jo sempre que dic que el digital és menys el físic,
cosa que és evident, i és que encara se m'emprenya.
Però és que, quan desapareix el servidor,
dic que no ho defendo.
És el que passarà, i tenim la part negativa
que després un dia faran clac.
Tot això fora, que és el que està passant.
És físic, també, expert, i serà pols, al final.
Però triga més, triga més.
Sí, però també t'han dit que si és físic,
i a més a més, l'has de vincular amb un servidor que ja no hi és,
ja te'l pots calar.
La setmana passada ho vam dir i avui ho recordem.
El 18 d'octubre comença la segona lliga catalana
de Call of Duty Warzone,
en 4 jornades, 3 públiques i una de privada.
Escolteu el Toni, de Call of Duty, que ens anima a participar.
Et convidem a la comunitat Call of Duty,
on trobaràs i faràs amics de jo.
Podràs participar en tornejos, la lliga, entre d'altres.
Us volem animar des de Call of Duty
a participar a la segona lliga catalana de Warzone,
on ja tenim obertes les inscripcions.
Tenim una comunitat que cada dia creix,
on pot ser i faltes tu.
T'animes a participar-hi?
Vinga, ànims, que t'esperem.
Doncs això està molt bé.
Exacte, no, no, i són colla, eh?
Vull dir, vas al Telegram i allà són molta colla, eh?
Del joc Call of Duty,
que és una competició del Call of Duty,
que, escolta'm, que està molt bé.
Generació digital.
Cada divendres a les 11 de la nit.
Molt bé, moment per la música interpretada per el Víctor Mame.
Avui, atenció a tots els de la taula i també als uients.
Eli, veuran el Víctor que presentarà una música.
A veure si quan comença a fer les notes
saben, doncs, quina cançó és.
O fins i tot de quina pel·li és.
D'acord? Doncs vinga, va.
Anem a saludar el Víctor. Hola, Víctor, com estàs?
Hola, estimats i estimades amants de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame a les meves xarxes socials,
i avui us proposo un viatge
amb una de les famílies més esbojarrades de la nostra infància
i que avui torna a estar de moda.
Doncs sí, aquesta monstruosa família torna a estar de moda,
ja que fa poques setmanes va sortir un videojoc sobre ells,
anomenat Chaos en la mansió,
i aquesta mateixa setmana s'estrena la pel·lícula La gran escapada,
també sobre ells.
La gran escapada
La gran escapada
La gran escapada
La gran escapada
La gran escapada
La gran escapada
La gran escapada
La gran escapada
La gran escapada
Amb aquesta inoblidable melodia
segur que ja sabeu de quina família es tracta.
Us deixo cinc segons perquè pugueu adivinar-ho.
A veure, els ullents què ens han dit, Ali?
Doncs mira, n'hi ha que ho han dit abans i tot
de sentir la música,
perquè amb la descripció que ha fet el Víctor ja ho sabien.
El Rubén de Gema diu que són els Adams,
la Snake 1997 també la família Adams,
i la Parrillac ens posa fins i tot la lletra de la cançó.
Què dius?
Sonats i fastigosos, temuts i misteris.
Sonats i fastigosos, els Adams són aquí.
Doncs mira, és curiós perquè no me'n recordo en català.
Jo no me'n recordava,
fins que anaves cantant no me'n recordava.
No, això és una altra cosa, no?
Aquesta música que està sonant pot ser que...
Ah, és família Adams.
Ah, clar, és de la pel·lícula, és veritat, Diego.
És la pel·lícula que ens està explicant el Víctor,
que per si ara el continuem escoltant,
que s'estrena aquesta setmana, aquesta nova pel·lícula d'animació.
Víctor, doncs això ho hem encertat, què ens pots dir més?
Doncs sí, ni més ni menys que de la família Adams
o esos locos Adams en la versió llatina.
I és que com oblidar personatges com Ortiz y Adams,
Gómez, el tiet fetido, la cosa,
Miércoles o molts altres de la família.
La majoria d'aquests personatges tenien la seva pròpia versió en català,
la seva adaptació del nom.
Però jo personalment no me'n recordo.
Si vosaltres sabeu noms d'aquests personatges adaptats al català,
els podeu també comentar per a les xarxes socials
o vosaltres mateixos companys del programa,
podeu mencionar-los aviam si us en recordeu algun d'ells.
Espero que us hagi agradat aquest Remember
de la melodia de la família Adams, dels seus personatges i la seva família,
aprofitant la sortida de la pel·lícula i dels videojocs,
que no són els primers que surten, també cal afegir d'aquesta saga,
i comenteu-nos també si heu jugat al joc o heu vist la pel·lícula,
si val la pena veure-ho,
o preferim quedar-nos amb el record nostàlgic de la nostra infància
i aquells records que tenim ja
de les sèries o pel·lícules o jocs més antics.
Moltes gràcies per escoltar-me i per escoltar-nos,
i em despedeixo fins aquí 15 dies.
Fins una setmana,
i us deixo amb el record d'aquesta entranyable família.
Que tingueu molt bons dies. Adéu-siau.
Adeu, gràcies. Moltes gràcies.
Molt amunt, la música d'aquesta nova pel·lícula, la segona part.
Tu recordes els noms en català?
Perdona, Fetid, La cosa, Dimitra...
És el mateix prototip del català, eh?
De vegades...
I Cusineig Cesar, que era l'humilió de la pel·lícula.
Era el palut, no?
Era meravellós.
Vaig veure el Víctor de noves versions.
Quan veus les versions després...
No ho sé...
Ara estava pensant en Bola de drac.
Bé, no se m'ha acut cap.
Sou de família Adams? Jo sóc de família Adams, però...
L'antiga. Encara més antiga, no?
D'aquella mà que anava sola.
Mira, fa poc, recordo que estàvem a casa,
i em va venir al cap la paraula mamusca.
I em va haver de buscar la pel·li i posar l'escena de la mamusca,
que és la segona pel·li,
que era amb el... Com es deia, el pare?
El Gómez. El Gómez.
Que es començava a tirar ganivets...
Ah, sí? Mamusca! Mamusca!
Que tenien aquell amor de...
quasi d'assassí, no?
Sí, sí, sí. Fins matar-se.
Jo recordo les fotos de promoció,
que sempre hi havia l'alt, que es deia, com es deia,
el més alt, el que era més monstre,
que sempre sortia que no se li veia el cap, directament.
Jo vaig començar amb una tira de còmics de Charles Adams.
Jo sóc el confong, no sé per què, amb el gorell.
Perquè tenien aquest estil, fosc, blanqui negre...
Va començar amb una tira de còmics
i es va popularitzar amb una pel·li que la va esclatar.
I fins ara. No sé què diuen els ulls.
El Rubén de G.M. diu que la mà era 10 o 10.
No sé si vol dir 10 o 10, però era l'Homàs.
Suposo que es refereix a que era l'Homàs.
Jo a la petita recordo que veure-la molt amunt...
Sí, sí, sí, feia cosa.
Recordem una miqueta la pel·li d'estil de jocs?
La família Adams 2, la gran escapada, s'estrena aquesta setmana.
És una pel·li d'animació amb aquesta música que sona de fons
i que està dirigida pel Greg Tiernan.
També fa uns dies que va aparèixer el videojoc.
Com deia el Víctor Mame, la família Adams cau-se en la mansió.
I està per PlayStation, Nintendo Switch, PC i Xbox One.
És curiós, això no sé si es continua durant tant,
allò, ja estrena de pel·li i surt el videojoc.
Aquest ha sortit una mica així.
De fet, tampoc és res de l'altre món, em fa l'efecte.
Com la majoria de pel·lícules que surten en videojocs.
E.T., gran estrena.
Exacte, exacte. Aquest era un cas...
Aquest l'has vist? No ho he vist,
però jo recordo que tenia el joc de la família Adams per la Game Boy.
Sí, sí, aquest el tenia jo, me'n recordo molt.
I què, es veia bé o què? Era xulo, era divertit de plataformes.
Home, és que allò en guió hi ha uns personatges...
Sí, és que abans...
Els jocs de pel·lícules abans eren simplement jocs de plataformes
amb els personatges.
També que era algo nou i eren petits.
Hola, han fet un joc de la pel·li, que guai!
Però m'ha arribat el punt que...
Clar que han fet un joc de la pel·li.
S'ha perdut, perquè ho van cremar de tal manera,
que ara s'ha perdut una miqueta, però segueix fent gràcia.
És veritat. Per cert, anireu a l'Indie Dev Day?
Sí. Aniràs? Sí. Tu també?
Exacte. En dissabte també.
Estarem tots allà. Què en diu, Sàlvia?
Doncs mira, el Glick DC, parlant del videojoc de l'E.T.,
diu que aquest no es menciona,
que van acabar enterrant totes les còpies
no venudes del desastre que va arribar a ser.
Que no, que això és un bulo.
Que no, que ja les van trobar i les pots trobar per internet.
El documental que ho demostrava també era un bulo.
Tot era un bulo. Al final era un bulo.
Sí que hi havia coses enterrades, hi havia jocs enterrats,
però perquè van canviar l'oficina d'apuesto
i havien de tirar moltíssimes coses, entre elles molts E.Ts.
Però hi ha altres moltes, però vull dir que no va ser perquè...
Hòstia, hem de tirar això, hem d'esconder la vergonya.
Mil jocs, no.
Recordo que deien que van fer més jocs que consoles,
i hi havia el mercat.
Sí, a veure, la previsió de fons no la van fer gaire bé.
Bueno, va ser abans, o pràcticament el crac del...
El 84.
El 84 va ser el crac que el món dels videojocs va...
82, 83, tota aquesta època.
I Nintendo va dir, ara entro jo.
I apa.
Més jocs, el Rubén de Gemma ens diu que el de Batar,
que va ser boníssim, aquest de Batar sí, o no?
Quin de Batar? El joc de Batar sí.
Mira, mira, m'agrada molt que ho comentis...
Com es diuen els que ho diuen? El Rubén de Gemma.
Aquest joc el vaig provar a la presentació,
no sé on vaig anar,
i era en 3D, vaig jugar el joc en 3D,
i jo vaig pensar, això és el futur.
Esto lo va a petar.
O sigui, jugaré sempre així.
I m'agradava molt, perquè era un joc en primera persona,
havies de disparar,
però deies perfectament on havies de disparar.
O sigui, era com... no sé, em va agradar.
No l'he jugat.
Jo de joc de pel·lícula n'estava pensant Golden Eye.
Golden Eye.
És el top, no? Potser és el...
No ho sé, però a mi m'encanta aquest.
I ara estan fent un nou de Batar, precisament.
Ubisoft, no? Sí, Ubisoft.
Ara que han de sortir noves pel·lícules de Batar,
ja estan preparant els videojocs.
Estan gravant dues, no, em sembla? No ho sé, però estan...
O sigui, és igual.
El Gil, que sense oblidar,
el del rei León i el seu infernal nivell de la girafa.
Ui, boníssim, boníssim!
I els bonus on havies d'agafar bitxos amb el timoni al Pumba.
Sí.
Era com que fa poc vaig tornar a jugar a aquests jocs,
a l'Aladdin, al rei León, a l'Hèrcules...
Ho vas fer per Twitch? Sí, ho vaig fer per Twitch.
I jo ho feia per demostrar que he quedat amb el record.
Totalment.
Perquè en aquell moment, si tu jugaves a l'Hèrcules, al rei León,
dius que està mal fet, però està mal fet.
Però tu no ho veies així. No ho veies.
No hi havia ni ganes, les col·lisions eren horribles,
tot, tot, i l'escena de les girafes era...
Que era molt difícil, eh? Molt difícil.
Era la segona pantalla.
A part que els salts eren intratables,
hi havia com un puzzle molt raro, ja.
Era molt complicat.
Participa a la comunitat del generació digital
el nostre canal de Telegram.
Doncs res, estem arribant al final del programa.
Aquesta setmana, de què s'ha parat a la xarxa, Seli?
Doncs mira, seguim parlant de videojocs.
Els nostres audience n'han destacat molts.
Entre ells tres, el Jordi Borràs ens deia...
Voleu alguna excusa per agafar la PlayStation 5?
Doncs ens diu això,
ens comparteix el tràiler del joc God of War Rangarok.
Suposo que és el motiu pel qual ell té aquesta Play, si és que la té.
Sí, sí. Un dels jocs, de fet, que vam comentar aquí, no?,
i que és un... Sí, sí.
Sí, no?, és dels més esperats de la consola, és induptable.
I és espectacular, el tràiler.
I ara, si vols una Play 5... No.
Encara no, eh? El Rangarok encara no, però l'original sí.
No, no, deia PlayStation 5 de...
Ah, hi ha problemets. Sí, encara, eh?
Encara hi ha problemes de vestiment de xips,
però també passa amb els cotxes, és tot el que porta un xip.
I planxes.
Estem parlant de coses importants, que és una Play, per favor.
El Fris, què diu, el Fris?
Ens explica que ell no dona l'abast
per jugar tots els jocs que li encanten
i ens comparteix el tràiler també de l'estil Assault,
i sabia com fos al principi amb l'Star Wars Rebel Assault,
pel nom, a l'hora de recomanar-lo,
però també diu que és un gran joc, per tant, em recomana tots dos.
A l'estil Assault heu jugat, aquest que sembla...
No, no, ja el conec, eh?
Molt bé, sí, i Star Wars, jo penso, com diu ell,
és que, no ho sé, és que tots són bons,
perquè en el moment que escoltes la música, ja està.
Ja està, ja et quedes enganxat. Ja entres.
És estil Assault, sí, sí, és espectacular.
Sí? Doncs el mirarem també.
També s'ha parat de sèries.
Doncs sí, en concret de la sèrie Brooklyn 99,
que, segons el Sara Filliteres, no és una sèrie de 10,
però el personatge que fa en Terry Creu
diu que és el millor que li ha passat a la pantalla de la seva tele
en molts anys.
La Laura apunta que diu que és una sèrie
que té coses absolutament genials que costa trobar amb ficció,
relacions interpersonals sanes, rius molt,
però per mi diu que per ell el plus és com tracta alguns temes,
com ara el racisme o el masclisme,
i el respecte d'uns cap als altres.
Aquesta sèrie gira en torn d'un detectiu immadú,
però amb molt de talent de Brooklyn,
i es pot veure a Netflix. Molt bé.
I dues coses més curtes,
en Raül ens comparteix el trailer oficial d'Arcane,
una sèrie d'animació de Netflix també dels creadors de League of Legends,
i ens explica una curiositat que diu que s'ha passat molt bé
veient la darrera col·lecció del dissenyador Valenciaga,
que ha presentat la roba de primavera 2021-2022
amb un episodi del Simpson.
Ah, sí? Ho heu fet directament? Sí.
Sí, senyor. No, no, si estava...
Un episodi només per això, per aquesta col·lecció.
Molt bé. Ostres...
El podeu trobar a YouTube, eh? Està molt bé.
Sí, sí.
Barat, segur que no, li ha costat, però...
No té molt bona pinta, eh?, com l'esteu veient.
Ah, potser sí, no? No ho sé.
Home, si és un anunci, no?
Els Simpson ja li han caigut baix, ja no sé...
Molt bé, doncs quina és la sèrie que esteu veient ara?
Algú m'ho pot dir?
Jo he acabat el Joc del Cadàmar,
ara estic mirant Missa de Media Noche,
i m'estic adormint.
Exactament, eh? Sí, no ens la recomana gens.
El nom ja... Jo estic amb la fundació.
Continues amb la fundació.
El tercer m'ha semblat una mica...
No m'ha molat tant, a veure, el quart.
Molt bé. Víctor? Ted Lasso.
Ah, d'acord.
I aquí és el dia que em mora, si Déu vol.
Jo estic veient White Lotus, d'ACBO, està molt bé.
És la història d'una gent que té molts diners
que van a un hotel de luxe, de Hawaii,
tota una sèrie de personatges,
i que es troben allà i totes les seves històries.
Ho faré la meva per la teva. Està molt bé.
Doncs gràcies a tots, Víctor, Eli, Gina, Albert,
i avui Diego Monroy, al control tècnic,
fins la propera, que vagi molt bé.
Adéu. Adéu.
Marxem amb la música del videojoc Jet The Far Short.
Un videojoc per un jugador en cinc actes.
Jo ja, només que em diguin un joc en cinc actes,
ja me'l baixaré i el jugaré,
perquè, la veritat, és molt bonic visualment,
i, a més, hem de fer un viatge interestel·lar molt important,
perquè hem d'intentar salvar la humanitat.
A més, la música és brutal. Adéu-siau.
Gràcies a tots, Víctor.
Gràcies a tots, Víctor.
Gràcies a tots, Víctor.
Gràcies a tots, Víctor.