Generació digital amb Albert Murillo.
Benvingut al programa Dicat,
que cada divendres a les 10 de la nit us parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Edició número 771, un programa força especial,
amb el qual donarem resposta a la pregunta
que portarem a la web.
Fins aquí el programa.
que molts es fan aquests dies.
Els meus fills m'han demanat la PlayStation 5
i sembla que sigui imprescindible per a ells.
Què faig?
Us explicarem què és el que al final fareu,
si el compreu o no, però què és el que
comprareu o no comprareu.
Volem ajudar-vos a decidir posar
totes les coses al seu lloc
després de la campanya mediàtica imparable
que Sony ha enviat als més joves.
A més, jugarem al darrer Assassin's Creed,
entendrem la darrera
expansió del World of Warcraft,
escoltarem música preciosa
del Victor Mame i, entre molts altres continguts,
jugarem amb robots.
Això és
Generació Digital,
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez
i avui, amb Albert
García i Oriol Dalmau.
Benvinguts, Eli, Francesc,
Albert, l'Oriol sopòfota
vindrà d'aquí una estoneta. Com esteu?
Molt bé.
Albert García, em va encantar
l'altre dia un tuit que vas fer
que algú
havia calculat
el passeig
més gran possible que pots fer
a la Terra, sense que hi hagi
rius ni marts i que ho puguis fer caminant.
Exacte. A mi
també m'ha agradat molt, per això vaig retuitejar-ho.
És un tuit que va fer
el compte de Latest
in Space, no el conec,
però perquè el Kevin Kelly,
que és un dels fundadors
de la revista Wired, aquesta revista
de tecnologia
i societat tan interessant,
va fer el retuit
i exactament és el que deies,
quin és el passeig més llarg
que podria fer una persona
no caminant. I en concret,
això és de Ciutat del Cap, comença a Sudàfrica,
i acaba
amb una regió que desconec
que es diu Magadan.
Això està per la zona
de Rússia cap al nord-est,
no conec la zona,
són
22.387 quilòmetres
caminant, que ho pots fer en...
Ho pots fer en 4.492 hores.
Està molt bé.
Sembla ser que és com el trajecte
més llarg
sense haver d'agafar un transport
caminant simplement.
És al·lucinant, m'encanta,
i estic convençut que hi haurà
algú que ho farà. Segur.
Si no ho han fet ja. Dalmau, com estàs?
Ah, perdona que...
Arribo tard, eh?
No passa res. Ha començat ja, no?
Estem en directe.
Molt bé.
Què tal? Bé, bé.
Per què parlàveu de Google Maps?
Google Maps, un tio que ha calculat
el passeig més llarg que pots fer
sense que hi hagi un mar
o un riu que hagis de sortejar.
Ah, sí, perquè tots hem provat allò
anar amb bicicleta fins a Beijing
i et diu error.
Tots hem passat aquest moment
de veure quan es triga caminant d'aquí a Beijing.
Això tots ho hem fet.
O buscar allò vídeos de les 10 coses inexplicables
de Google Maps. Exacte.
Gent pel carrer, aparentment morta,
un tio amb un cap de cavall...
És al·lucinant.
Elisabet Sánchez, la setmana passada va jugar
al Genshin Impact
i tres dies després Google
la menciona com el millor videojoc per mòbil.
Estàs insinuant
que amb tres dies vaig aconseguir
el Genshin Impact.
Mare de Déu!
Jo t'he de dir que és un joc que no coneixia,
ja em perdonareu, però no el coneixia.
És curiós perquè quan estàvem preparant el guió
recordeu que vam fer com...
vam parlar d'una persona
que ja estava jugant a través de Twitch
i que ens va fer una pregunta
i mira, el dilluns que va sortir la notícia
que és el millor videojoc d'Android.
Jo de fet vaig saber que era tan conegut
i s'estava fent tan famós
just quan preparava, quan hi jugava,
i em va comentar un uient
que era un joc que estava molt bé, no ho sabia.
El vaig descobrir en aquell moment
i resulta que era...
Em va agradar.
Tens bon criteri, doncs.
Per cert, Francesc,
estàs a tope programant Arduino
i col·locant sensors de tot tipus
per casa teva. Això és cert, oi?
Més o menys.
Encara estic esperant que arribin els sensors.
Els hem demanat i encara no han arribat,
però sí, sí, molt contents
amb aquest robotet Arduino
que és un kit tot sencer
amb una blaca Arduino Uno
i és un cotxe i una sèrie de sensors
i pots fer les quatre coses típiques,
controlar-lo amb un comandament per radiofreqüència,
fer-li seguir una pista de color negre,
un sistema de detecció de col·lisió
perquè ell mateix vagi rondant,
però el pots programar perquè facis mil coses
i ara estem molt entusiasmats
amb tots els sensors que estem esperant que ens arribin
per anar experimentant i anar jugant.
Quan dius estem és que és la família
i si no, una mica...
Estàs quedat sol una mica, eh?
Jo crec que no, eh?
Ja has vist clarament que els primers 10 minuts
papa, m'encanta!
I després és en plan, espera, espera,
que ara hem de carregar el codi
i diu, bueno, ja, el nen ja s'ha avorrit
i se n'ha anat al Fortnite
i jo encara estic compilant, no?
Estàs polint la fórmula de Nintendo,
l'invent del cotxet de Mario?
Tu l'estàs fent el 2.0?
El teu robotet farà coses que no fa Nintendo?
A Nintendo, diguem-ne.
Intentarem acoplar-li
peces a Lego, de Lego tècnics,
i fer algun braç que es mogui o alguna cosa així.
Molt bé, molt bé.
N'hauríem de fitxar aquest home.
Mira, l'altre dia vaig veure a través de la xarxa
que l'èxtric encara existeix.
No és cap anuncia.
Vaig veure, hòstia, està bé,
amb cotxes nous i està com digitalitzat
el tema ara.
Que poden córrer fins a nou cotxes a l'hora.
Ah, no hi ha pistes ja?
Sí, sí, sí.
I a les pistes hi ha una connexió
que pots connectar-te amb el mòbil
i al mòbil la gràcia
és que pot dir els temps dels cotxes.
Ah, això està molt bé.
I no només això, sinó que...
Ja està, cabo, eh?
Sembla apassionant.
Hi ha pistes que tu pots canviar de carril quan tu vols.
Compte.
Això no sé si es carrega una mica l'essència d'escalèstics,
perquè la gràcia era aquella pista
que els carrils es feien una X
i en el moment venia un.
Però si canvies tota l'estona,
quina és la gràcia.
Ara no m'imagino com és la pista.
Deu ser una pista que constantment
té zones de comunicació.
Perquè al final cotxava per un raïll.
Sí, sí, sí, però tu ets el que decideixes quan moure't.
No estava malament, eh?
No estava malament.
Estaré una mica atent.
És que pensava això amb els nens, no?
Com a última opció, portar un escalèxtric.
Però que al final segurament jugaries tu sol.
Jo et dic que els nens demanen un escalèxtric.
Estelèctric, tira, eh?
Hi ha nens que es demanen per raïs un escalèxtric?
Avui en dia ja no ho crec.
No en conec cap.
Però estic segura que no ho demanen
perquè ja no saben ni que existeix.
Jo m'imagino...
Sabeu aquella cosa quan tu li regales una cosa a un nen
i al final acaba jugant amb la caixa?
A vegades és més simple.
Sí, però compte perquè moltes vegades
comprenen els nens pensant en el que a nosaltres,
com a nens, li agradava.
I tu penses, però com no et pot agradar que són cotxes?
Està manat, l'escalèxtric, oi?
Però si a la Play 5 tinc el gran turisme.
M'has de dir, eh, home?
Generació digital.
I bé, avui l'Eli parlarà d'un joc
que la setmana vinent serà considerat
com un dels millors jocs
segurament al mes de desembre.
Apunteu, apunteu que ja veureu què passa.
Quin és, quin és?
Doncs és un joc que m'ha agradat molt, molt i molt.
Es diu Tiny Robots
i és un joc de puzzlers en 3D.
És un joc que et poses
en la pell d'un robot,
en el qual han capturat
els seus companys,
i aleshores el que ha d'aconseguir ell
és trobar-los passant per una sèrie de mons
o una sèrie d'escenaris
que ells mateixos són room scapes.
És a dir, cada nivell és un room scape.
En aquest moment, si la gent ens veu per twitch.tv
barra generació digital,
veu el joc, és un joc que efectivament
pots moure, imagino,
l'espai.
És en 3D, pots moure'm
avall, et pots mirar tots els racons
i, de fet, és del que es tracta.
Cada nivell has d'acabar trobant
la manera de sortir d'aquest nivell.
Normalment has de buscar una clau
o la manera d'obrir una porta
i per tal de fer-ho has de buscar
per tots els racons d'aquest escenari
i anar fent trencaclosques,
anar ajuntant peces,
anar
ajuntant coses...
Què ha passat exactament en el joc?
Hi ha robotets que els han agafat?
Els han capturat i tu has de passar aquests 42 nivells
perquè hi ha 42 nivells
fins arribar a trobar els teus amics.
Evidentment jo no he arribat al nivell 42.
Però gairebé.
No, és veritat,
és un joc que enganxa molt perquè
crec que troba el nivell
just entre dificultat
i no és ni molt fàcil
ni molt difícil.
Sí que et costa acabar-n resolent
però veus que podràs.
Aleshores això fa que...
No frustres.
No et frustres i vols seguir, vols seguir.
Però hi ha límit de temps perquè una de les coses del Roam Escape
és aquest estrès, que s'acaba el temps.
Sí, hi ha límit de temps.
De fet s'acaba la bateria?
Ho juguen amb una bateria.
Tu comences amb uns nivells de bateries
i a mesura que trigues més en aquest escenari
vas acabant i vas esgotant la bateria.
També és veritat que en cada escenari
hi ha una manera, hi ha tres bateries,
les has de trobar també.
Al igual que trobes aquests elements que has d'ajuntar,
també has de trobar les tres bateries.
Però jo pensava que drenava la bateria del mòbil de debò.
No, no, la de debò no.
Que si tu passes la pantalla et dona una mica de bateria.
És que m'estranyes perquè quan he fet el comentari tothom ha rigut.
Clar, per això.
Que et drenés la bateria real.
T'imagines? Això sí que serien uns nervis.
I aleshores tu estàs agafant el bus i me la jugo.
Amb 14% vaig a pel 20%.
Hardcore gamer, és veritat.
El tema dels robotets,
amb aquest videojoc que té la PlayStation 5,
ara estan com de moda.
Una mica m'has recordat l'Estrobot, aquest joc.
Una mica sí, l'aspecte que té.
A la pantalla sí que s'assemblen.
Aquest joc mola, no?
L'Estrobot és genial, del millor de la PlayStation.
Una cosa que m'agrada molt
és que evidentment si no passes el nivell
no pots anar al següent.
Però hi ha una manera, a tu se't va acabant la bateria
i se't va acabant a cada nivell.
Que passes quan tu acabes el nivell amb la que t'has quedat
amb la que comences el següent nivell.
I així vas esgotant i en tens unes de reserva
que també es van esgotant.
Aleshores, si tu vols,
pots anar-te'n a pantalla anteriors
i agafar bateries.
Està molt bé perquè tornes a pantalla anterior,
les fas ràpid, trobes les bateries
i te'n tornes a la pantalla on estaves carregat.
Mira, ahir vaig acabar el Lara Croft
al Temple of Osiris.
Ja fa temps que estàs barallant-te amb l'Ara.
I al final em diu
ara que has acabat,
pots tornar perquè hi ha molts...
i vaig dir, sí, sí.
Però suposo que aquí sí que és necessari per agafar
alguna cosa que pot anar bé.
És la manera exacta, a veure, sí que és veritat
que cada vegada que passes de nivell hi ha anuncis
que fa una mica de rotllo.
Allà també tens manera de comprar bateries, etc.
No molesten tampoc tant perquè no són llargs
i vols seguir jugant, per tant, no et para.
Allò no et para, però una manera més fàcil
és anar-te'n a pantalla anteriors, jugar-les,
veure en què t'has equivocat, com pots fer-ho més ràpid.
I són curtes, no són
molt llargues que diguis, hòstia, he de tornar enrere.
Vull dir que trobo que tot junt
està molt bé.
Nos recorrem el nom i on el trobem?
Es diu Tiny Robots i el trobem per Android
i per allòs.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Home...
Tanc, tanc, tanc...
Tanc, tanc...
Tanc, tanc, tanc...
Tanc, tanc, tanc...
Tanc, tanc, tanc...
He de dir que on vaig veure aquest vídeo
per primera vegada de Bruno Mars
em vaig quedar molt parat de com ballaven.
És una cosa que em va sorprendre molt.
De veritat, has de mirar un videoclip a YouTube
on reprodueixen aquest mateix videoclip
sense música.
El sol que hauria de fer en el moment que el van gravar real.
I el cotre que queda...
Són els seus passos a terra.
I canvia molt la cosa.
A veure, m'he de comprar una PlayStation 5?
Aquesta és la pregunta
amb insistència
en fan amics i familiars a totes hores.
La majoria pares amb fills que esperen el premi
a les bones notes del trimestre.
El hype relatiu a la seva sortida,
les demostracions
amb paraules com 8K o Ray Tracing
que li donen aquesta idea de prodigi
de la tècnica i les notícies
de especulació i falta d'estocs
que fan que la consola estigui constantment
en boca de tots.
I en això ens ajudaran l'Albert Garcia
i el Francesc Xavier repassant alguns dels punts
a tenir més en compte
perquè estigui fent-se aquesta pregunta en aquests moments.
Des del preu als aspectes tècnics,
passant pel que ens fa oferir la PlayStation
més enllà dels jocs.
Però comencem obrint el meló
per on més mal fa.
Hordes d'especuladors s'han fet amb tots els estocs
i sembla que es faran rics,
amb unes quantitats a mil euros d'aquí al Nadal.
És veritat això?
Veurem la PlayStation 5 a preus normals
a les prestatgeries dels grans magatzems per festes
o ja podem rascar-nos la butxaca?
Com dirà això?
Jo penso que no.
Que no la veurem la consola a les botigues on-line.
O sigui, no ja en botigues físiques,
sinó tan sols en botigues on-line
on tu puguis dir, vull la consola, me la compro.
Però és molt fort això que estàs dient.
Ho dius com una cosa que, mira, serà així.
Però jo no recordo cap llançament de cap producte important
que no el puguis comprar ni tan sols on-line.
No estem acostumats a això
aquí en aquest país.
Ha sigut potser el gran sold-out de consoles.
Us en recordeu tots aquests grans llançaments
que hem vist des de fa molts anys a països com el Japó,
la gent fent cua als carrers,
final fantasy que s'esgoten el dia de la sortida
perquè se'ls han...
Això ho havíem vist molt lluny.
Aquí encara no havíem vist mai això.
Una vegada sí. PlayStation 2 va passar exactament al mateix
i encara era més complicat amb la PlayStation 2.
Ara va ser molt complicat.
No, no, no.
Dies previs al llançament de la PlayStation 2.
Jo recordo perquè vaig fer tot aquest procediment.
Vaig aconseguir dues màquines.
Havies d'omplir un formulari que hi havia als diaris.
Havies de comprar-te el diari.
Sí, sí, sí.
Omplir un formulari, enviar-ho, te l'aprovaven.
I enviar tres etiquetes d'OK a un...
Quasi, quasi.
Tenim una mica de mor i va passar, però no ho recordem.
Déu-n'hi-do.
Volies comentar alguna cosa, Francesc,
abans de començar amb els punts?
En Play 2 recordem que era el tema que es parlava del chip,
aquest tan famós que podia utilitzar-se per missiles
i que per això hi havia un stock tan petit.
Sony ja va jugar una miqueta amb el tema dels stocks.
Nintendo també ho ha fet, ho hem vist moltes vegades.
Els últims anys Nintendo també ha jugat amb el tema dels stocks,
però aquesta vegada ha sigut brutal,
perquè ha sigut un esgotament absolut.
Com està el tema de números d'aquesta consola?
A veure, a nivell de dades que sapiguem ara,
al voltant de...
s'han venut de PlayStation 5.
A l'estat espanyol, al voltant de 45.000 unitats.
És un rècord
per la marca PlayStation
de sobretaula.
Perquè, segons sembla, hi ha una altra consola de PlayStation
que va vendre més en la primera
setmana que la PlayStation 5.
La PSP, la PlayStation Portable.
Encara que sembli mentida,
aquella consola va vendre més durant els primers dies.
Potser hi havia més stock.
També tinguem en compte que estem parlant
de dues versions de la consola,
que també van una miqueta a públics
o d'interessos diferents.
Però en tots dos casos
estem parlant d'això,
que s'han esgotat.
La versió amb disc és la més venuda amb diferència.
Els early adopters que la poden comprar
es compren sobretot
la PlayStation 5 amb l'actor de Blu-ray.
Em sembla que porta, de les 45.000
venudes, unes 30.000.
I la resta és de la versió sense l'actor de discos.
Com has aconseguit, per exemple,
la teva PlayStation 5?
Jo la vaig reservar a Amazon
setmanes i setmanes abans
que sortís a la venda.
I per això la vaig rebre el primer dia
i per tant la vaig tenir.
Però va ser com molta anticipació.
Una persona que no està tan posada en el món del videojoc
que diu jo vull la consola el dia de llançament,
un mes abans.
Oriol, tu la tens també a casa, però t'ha arribat per altres formes.
M'he arribat per altres formes, però jo estic veient
coses flipants.
Hi ha un tema que és la gent de transports
que està quedant-se la consola quan detecta
en el moment de portar la furgoneta
i això no ho heu sentit.
Està passant a diverses empreses,
no volem dir noms d'empreses,
però que el repartidor li sembla detectar
que allò és una PlayStation, rasca una mica el paper
i diu, hòstia, una PlayStation tu.
Se la queda ella a casa seva.
I aleshores es posa un buit legal molt curiós
perquè la botiga ha enviat el producte,
teòricament posa entregado,
a mi no me ha llegado nada, a mi me consta que sí que lo tienes
i això li ha passat a gent coneguda,
a youtubers coneguts.
Hi ha una febre que jo no havia vist mai,
de preus que dius i dels especuladors via bot,
que això també és nou.
Com ha anat això dels especulacions, per exemple?
Doncs bé, com deia l'Albert, moltes de les pàgines,
moltes de les botigues tenien reserva,
tenien números d'estocs petits per fer prereserves
i per tant moltes han funcionat
en reserves en moments concrets
a partir d'hores concretes.
Llavors què ha passat?
Òbviament han vingut els especuladors,
els professionals de l'especulació,
perquè per exemple hem sentit una notícia de gent
que ha acumulat grans quantitats
i ha arribat fins a 200 o 300 màquines
una sola persona com ho ha aconseguit.
Són gent que venen del món del producte exclusiu.
Gent que, per exemple,
sap treballar molt bé amb el que són entrades de concerts,
sap treballar molt bé amb el que és el tema
de les sabatilles esportives de marca
que també funcionen en edicions exclusives.
Profesional, Sasa.
I han aconseguit gràcies a bots
i a distribució de gent en moltes campanyes
i fent molt de F5, F5, F5
i anar refrescant,
aconseguir quantitats ingentes de consoles,
mentre que amb tants altres ingents s'ha quedat sense unitat.
Totalment. De fet, si voleu fer la prova
només heu d'anar a Wallapop, és molt fàcil.
Jo vaig fer-ho ahir i vaig fer captures de pantalla,
poseu PS5, sense voluntat de comprar,
evidentment, perquè és millor no donar
aquests especuladors els diners.
I veureu, doncs el preu habitual són
750 euros quan el preu original és 500.
750, jo he vist a mil i pico,
així que estan...
També passa això amb la Xbox.
Hem estat fent un repàs per eBay
jo també aquest matí i estava la unitat
sense disc,
rondava els 5-600 i les unitats amb disc
dels 700 cap als mil.
Jo a Wallapop no vaig poder més i li vaig dir
no té de vergüenza, li vaig posar jo al xat
i el tio em va dir
a ti no té de vergüenza i em respon
vale, pero la quieres o no?
Val o que val, eh?
Per cert, Sónia, he dit alguna cosa
de si arribaran consoles o no arribaran?
Porten uns dies enviant missatges
d'arribaran consoles, arribaran consoles.
És una mica com la vacuna del coronavirus
però amb PlayStation 5.
El tema és que diuen que van dient
que arribaran, però quan arriben
desapareixen com un...
com un ninja.
Déu n'hi do, Déu n'hi do.
I mira, per parlar de la campanya de marketing
parlem amb la música de Demon's Souls
una miqueta.
Reflecteixo una mica la situació
que estava dient molta gent, no?
Demon's Souls, aquest videojoc tan complicat i difícil.
Sí, perquè hem comentat que
hi ha hagut una campanya que ha anat justament a...
Vull dir, jo no he vist cap anunci per la tele, per exemple.
Cap, ni un. I tot ha anat per les xarxes
i han anat cap a una gent determinada.
Hi ha hagut un hype absolut en aquesta consola.
Òbviament, tota la nova generació de consoles
les que apunten també al món més gamer
que són les més actualitzades,
les que ens prometran una generació de jocs
molt millors, doncs són les que sempre
tenen més atractiu.
PlayStation des de fa molt de temps té un perfil
i juga també una miqueta aquest perfil.
De la mateixa manera que hem vist que Nintendo
té un perfil de jugador i que es va apartar ja fa molt de temps
de la primera línia.
Però que li ha funcionat fantàsticament
bé, Sony és
el món del gamer AAA.
Sí, però és una llàstima perquè
si recordeu les primeres campanyes
de promoció de les consoles de Sony
eren una cosa meravellosa perquè eren
consoles dirigides a tots els públics,
un públic divers
a nivell doncs de homes i dones
i un públic, doncs,
divers en tots els sentits.
És un públic molt divers i molt inclusiu.
Els anuncis d'aquest accés anticipat o dels Rubius
i aquest de l'Ibai
doncs a mi em sembla que és un públic molt poc
divers, són nois,
nois, nois, nois i noies.
Sony no interessa a les noies
i em sembla molt trist aquestes campanyes, la veritat.
Però és la gran massa
de jugador principal que és el que de més es compra
a la Play.
No, però no, hi ha també moltes noies que juguen també.
I tant que sí, però el que han anat és
el que diu l'Albert, no estan fent publicitat
no han anat a fer la publicitat
els mitjans que saben que els seus
el seu gran caladero
de jugadors i de compradors
mira, que són youtubers,
influencers i bueno,
i persones que agraeixen aquesta mena de
publicitats exclusives
amb molts personatges del Mondillo,
de les teles, dels programes que veuen
també ells i és el que els hi ha funcionat.
Però si us fixeu, manca concepte
amb la promoció. Abans
en els anuncis clàssics de Playstation hi havia un concepte al darrere
totalment d'acord. Un dispositiu trencador
un dispositiu que trenca
amb el que hi havia fins ara. Ara
el varem que o el concepte
darrere d'un anunci de Playstation en aquest cas és
influencer perquè quan tothom
i això és molt trist.
Twitch.tv barra generació digital estem fent el programa
a través de Twitch quan
enregistrem que és dijous a les 4 de la tarda
hi ha algú que comenti alguna cosa? No, sembla que els nostres
uients no han aconseguit tenir la Playstation 5
tampoc els preocupa de moment gaire
el Roger Valdomar diu que s'ha comprat
la Xbox sèrie X
que tampoc està fàcil. Que s'esperen
a la revisió.
No és tan complicada
com la Playstation 5, però tu vas a
qualsevol centre comercial i no hi és.
El Roger Valdomar, per cert,
una anècdota, va aconseguir fa poc
els 100.000 punts
de soliments
i per tant
cal celebrar-lo perquè és una brutalitat.
Sempre que el veig a la consola
em fa una enveja.
La situació espanyola
amb la Playstation 5
continua sent especial?
Comparada amb altres països.
Hi ha una gran dominància de Play
en el nostre país, en el mercat.
Com es distribueix al públic?
La veritat és que aquí som un país
de Playstation ja des dels temps de la
Play 2.
No la Play 2, diguem-ne, la Play.
El concepte
la Play és aquí al nostre país
ha sigut el mateix que durant molts
anys als Estats Units, als 80,
era el Nintendo.
La forma en què molta gent ja
ha assumit que qualsevol videojoc és el Nintendo
allà als Estats Units, al nostre país,
qualsevol videojoc és el nen que està aquí
amb la Play.
M'ha recordat una mica el Josue Irión,
el predicador de los Nintendo, Sega, Super Nintendo,
Master System, Playstation, whatever.
Hermano, presa atenció.
L'altre dia em vas comentar una cosa
a través del WhatsApp, si no s'he equivocat,
el que ha aconseguit aquests anuncis
per molta gent és
aconseguir aquesta consola
per no quedar-se enrere.
I això té un nom, no?
Sí, és un concepte que s'ha posat de moda,
jo penso en els darrers mesos, o almenys jo l'he conegut
en els darrers mesos, que és això del FOMO.
Són les sigles
de Fear of Missing Out,
la por de sentir-te fora d'una moda.
Va passar molt amb l'Animal Crossing, això.
La gent estava allà
compartint molt fa uns mesos
el nou Animal Crossing perquè
tothom estava jugant-lo i tu també volies jugar,
perquè tenies por de quedar-te fora de la moda.
Hi ha una cosa
que jo crec que és interessant amb aquest concepte
que comentes, Albert, i enganxa una mica
amb el que abans també comentava.
Bueno, s'ha fet molta publicitat, però la consola què?
Se'n parla poc. I jo crec que
la màquina gairebé és irrelevant,
perquè tècnicament la veurem
que és molt comparada amb la competència,
potser el salt no és tan significatiu
com per aquestes coses. Però què passa?
Hi ha un tema de prestigi.
Han aconseguit que això sigui un tema
de ser fan de la marca
i de tenir-ho abans,
de ser associat i ser company
de tots aquests influencers que també estan
amb aquesta marca.
I després, jo crec que hi ha una cosa,
amb aquest tema del FOMO,
que és que avui en dia, a diferència
d'altres vegades quan hi ha hagut aquests canvis
de generació, avui en dia la molta gent és
no influencer, però avui en dia
ens aboquem a les xarxes
i en certa manera
hem de ser també
els petits ibai, els petits rúbius,
els petits youtubers. Nosaltres també
volem explicar que estem amb la consola del moment
i la tenim abans que ningú.
Hi ha tota aquesta fal·lera
per una cosa que és com estaven comentant.
La tindràs dintre d'un mes i dos i no passa res.
Exacte. Que bonito.
Però el que hem dit és això,
que hem de respondre a la gent.
La gent es pregunta
què volia comprar ja.
Soc un pringat per no tenir-la.
O els pares,
que n'hi ha molts.
Què els diem?
Realment, per exemple,
¿val la pena ara tenir el PlayStation 5
i comprar-lo aquestes festes, aquest Nadal?
Doncs a veure, jo penso que
per començar, vam dedicar un programa
on vam fer la review de la consola,
per tant, ja també trobareu molta informació,
però tornant a actualitzar, jo personalment,
Albert García, considero que no val la pena.
No crec que aporti una cosa molt diferencial
respecte a la PlayStation 4.
Una de les coses que hem vist
és que, diferent de també d'altres campanyes de llançament,
sembla que no va acompanyada de grans jocs.
No hi ha el venador de la consola,
aquell joc que dius tu no, jo me la compro
perquè vull jugar aquest.
El tema dels exclusius encara està molt nevolós
i no hi ha un catàleg molt clar.
A part de que si la volguessis comprar,
que, òbviament, la resposta si és
una bona consola i me l'hauria de comprar,
faré bé, sí. I tant.
I ara, malauradament, ara no te la podràs comprar.
Això està clar.
Per tant, espera't.
És molt curiós perquè jo ja
he escoltat casos de fills
que tenen la Nintendo Switch
i que no havien tingut mai una PlayStation
i que ara volen a PlayStation.
I, clar, ara els pares estan com dient
sí, li compro la PlayStation.
El tema és a vora.
És el que deia el Francesc justament.
Jo quan he dit ara no val la pena,
no val la pena que aneu a buscar-la
que no és el real.
O sigui, si la trobeu i li donareu ús, i tant.
El senyor de Wallapop no.
És això.
Jo m'animo a preguntar per què
han sortit ara. Perquè, de fet,
no hi ha un joc que els hi doni sentit.
Ara sortirà Cyberpunk
d'aquí uns dies, però sortirà amb la versió
de PlayStation 4, la podràs jugar a PlayStation 5
via retrocompatibilitat.
Les consoles no estan 100% polides,
tenen problemes de refrigeració,
tenen problemes de sistema. Aleshores,
s'ha anat contra rellotge per intentar
complir una data que s'han posat
precipitada.
I el tema del Covid.
Hi ha problemes de logística.
D'acord que venia al Nadal, però si no pot servir stock
pel Nadal, per què no la treus al febrer?
Perquè hi havia la competència que la treia.
És molt probable que Xbox tingués ganes d'acabar
aquesta generació d'una vegada i començar la següent
amb l'esperança de guanyar-la,
perquè aquesta ja l'ha perdut l'anterior,
començar una nova generació que Xbox
s'hagi avançat i hagi obligat a PlayStation
a accelerar un procés que potser encara
necessitava uns mesos més.
Però en el cas aquest que comentes, Oriol,
jo penso que és que
algú ha sentit a parlar de l'Xbox?
Tot el hype mediàtic i el que arriba
al gran públic consumidor
és Play.
Això és aquí a Espanya.
A l'Xbox no li ha anat pitjor
que a PlayStation aquestes primeres
setmanes de venda. També ho ha venut tot.
Però el tema és per què ara?
Què té d'especial les dates d'ara
per treure una generació de consoles
sense stock, sense jocs,
sense consoles polides?
No té cap altre sentit, sinó és que elles
mateixes s'han anat compressionant entre elles.
Perquè parlem de preus i parlem també
a banda dels preus dels jocs
i després de poder jugar en xarxa.
Totalment. Perquè la gent que vingui al món
PlayStation ha de saber una sèrie de coses.
Per exemple, què us costaria
tenir la consola en funcionament amb un joc
i jugar en xarxa? Doncs la consola
està amb dos models, un de 400 euros
i un de 500. Això són els preus oficials.
Cada videojoc té un preu
d'entre 70 i 80 euros.
Els videojocs s'han encarit
amb aquestes noves consoles, són una miqueta més
cars. I a banda, si volguéssiu jugar
a través d'internet amb altres
jugadors, això és un servei que té un preu
mensual d'uns 9 euros al voltant.
O sigui que la paret i la barata
et pot costar gairebé
500 euros d'una bona
tacada. Totalment.
I la cara, doncs 600. Això mateix.
Llavors, aquests són els dos models de la consola.
Com deien, doncs, la versió amb disc
és la que estan agafant més. Els primers
que se l'han comprat, que no ens enganyem,
són els que ja la tenen.
Eren els veritables fans que feia un mes
estaven allà esperant i reservant-la.
Els entusiastes. Aquests ja la tenien.
I el Levi. Aquests dies,
bueno,
et sorprendria això del Levi.
Jo l'he vist amb la consola a la mà.
Bueno, no ho sé. Sí, sí.
Si en demana un per fotre-li un petard
i li destrossar-la, l'hi envien.
Sí, sí, sí. El tema és
que
la consola està disponible amb aquests models
però, sobretot,
ha arribat els early adopters, aquests que han volgut això.
Exacte. Sí, sí. Déu-n'hi-do.
Recordem que si tenen la
PlayStation 4, els jocs
que havien comprat els poden fer anar a la nova.
Això sí que és important també
dir-ho, perquè pot haver-hi
algú que no ho sap. Sí.
És una de les vegades en què Play
més clarament s'ha posicionat respecte a la
retrocompatibilitat amb les consoles.
I és això.
Jocs de Play 4 els podràs jugar.
Això en quant als dispositius físics.
També hi ha un cert pack de jocs, oi?
Que vindran compatibles
a través d'un pack online.
Sí, és molt interessant això, perquè amb aquest pack online,
amb la subscripció online, et venen una sèrie
de grans clàssics de PlayStation 4,
que està molt bé. És molt recomanable per si.
Quan has tingut la Play 4 i arribes directament a la Play 5,
tens un catàleg brutal
amb el Got of War, The Last of Us...
És un Game Pass encobert.
No sé si teniu alguna cosa més a dir
de la PlayStation 5, però també podríem parlar
de bé, a banda de la PlayStation 5,
hi ha altres consoles i altres formes de jugar videojocs.
Tenim l'Xbox, per exemple, que és la gran rival
que jo crec que ha quedat tant al lombre
a nivell mediàtic. Després, quan
comenci la cursa de veritat, això és el tret de sortida.
Després ja ho veurem, no?, com es van
igualant les coses o no. Però en aquest moment
sembla que vagi molt per darrere. Ell també té les seves
dues consoles amb les dues versions. L'única cosa
que la diferència de l'estratègia
de Play és que
la consola amb versió digital
és 100 euros més barata.
Jo em pot pensar, bé, això,
com s'explica? Compte perquè, per exemple,
les dues versions de Play
4 són tècnicament idèntiques
en quant a prestacions, excepte
el disc de l'actor físic,
mentre que la Xbox
sèrie S,
és menys potent.
Per tant, és 200 euros
més barata. Sí, de fet, la Xbox
més cara és pensada per 4K
i la Xbox sèrie S per 1.080.
Per tant, si no teniu un televisor 4K,
aneu a buscar la més barata. De fet, és curiós perquè
he vist Digital Foundry, que és aquests que fan
comparatives, i mateix joc
amb les dues consoles veies que era diferent.
És a dir, que hi havia menys yerba, que hi havia menys
iWatch, etcètera. És una gran alternativa,
la Xbox. Us poso un exemple. Jo
fa dues setmanes que no toco la Play 5, literalment.
Sé que l'han actualitzat. Bueno, ja quan l'encenqui
ja s'actualitzarà, però
només jugo a la Xbox. També perquè ara
he trobat una sèrie de jocs que m'interessen més a la
Xbox, però ens està parlant que
també és molt bona, aquesta màquina.
És més, Xbox aposta molt pel tema
del Game Pass i del Game
Pass, a més, amb
versió Deluxe. Tens
dues opcions. Tens la possibilitat
de fer streaming directe a PC,
a portàtils. Aposta
molt per aquest tipus de producte.
Sony, perdona, Microsoft intenta
convertir tot el tema Xbox ja en un
producte que s'escapi una miqueta de les seves plataformes.
I això pot ser molt interessant i molt atractiu.
El Game Pass és això que t'ofereix,
ja està agafat molt amb volar, ja ha agafat molt
de noms, i això serà també un poder
important a l'hora de vendre Microsoft
amb Friendly Play. Però també, jo us
puc dir, per què no feu Play 4?
Sí, exacte.
Avui en dia, és això, molts dels grans
i últims jocs que estan a punt de sortir a demés
ho faran en versió Play 4. Si no
heu entrat ni en aquesta generació de consoles,
ara us trobareu preu molt més barats.
Potser és un bon moment de dir
em quedaré en Play 4 uns anys abans de donar el salt.
No, aquí sí que s'ha d'anar-ho a la pop.
O sigui, la Play 4 encara té un preu
jo crec, massa alt pels vostres,
però tots els jocs que sortiran per Play 5
els propers dos anys també sortiran
per Play 4, sortiran l'Horizon Zero Dawn 2,
el No God of War, hi ha la promesa de que
seran compatibles amb Play 4. Per tant, ara
és el moment d'anar al entusiasta
que es compra una Play 5, es ven una Play 4
per 4 duros, ara és el moment de la pop.
I per acabar, Albert,
hi ha un altre món que també és Nintendo
i que hi ha una consola que és la Switch també, no?
Exacte. Que és la més venuda de totes.
Sí, sí, està venent moltíssim la Nintendo Switch.
És una consola molt interessant perquè sobretot
té els jocs de Nintendo, un públic més familiar,
però amb una sèrie de jocs
impressionants i sobretot no passen de moda.
Mario Kart, els jocs de Mario,
de Zelda, també
aquest any ha tingut pocs
llançaments, però pel que sembla
començarà a rebre a començaments aquest any.
Però un petit asterisc.
Compte que no surti una nova Nintendo
Switch en qüestió de 3 mesos.
3 mesos? Sí.
Els rumors de la Switch 2.
I de vegades surten
les notícies, perquè els japonesos
ho tenen això, que es guarden els secrets molt bé.
Allà no hi ha filtracions. Eli,
que tu tens un perfil d'una persona que porta
anys i anys jugant amb mòbil. Tota aquesta campanya
t'ha donat unes ganes especials
de comprar-te alguna d'aquestes consoles?
Segueixo amb la pregunta si Xbox
o Playstation no
em resol re. Home, Xbox pot jugar
des del mòbil. També és una opció.
Això és una... Amics cloud, em sembla.
Em refereixo que aquesta campanya de marketing
segurament haurà servit per molta gent,
però que en el meu cas segueixo dubtant, perquè
hi veig que la Xbox també
té molts avantatges. Tu tens un Tele 4K?
No. Doncs directament
la meva recomanació és la Xbox
Sèries S. És la Xbox que és més econòmica,
té els mateixos jocs, però
és més econòmic, com no tens el televisor,
tampoc et resultaria comprar-te l'altre,
i tens el Game Pass que deia el Francesc, que és un servei
meravellós. És com el Netflix dels videojocs.
Generació digital.
Doncs se'ns tira el temps a sobre,
però abans, Albert García,
he fet com un resum de tot plegat.
Moltíssimes gràcies. No sé si de la gent
que ens ha escoltat encara els liarem més
o... Però tenen més dades que això
és important.
Vaig veure la vanguardia que vas parlar
amb els responsables del World of Warcraft.
Aquest videojoc, la nova expansió,
la vuitena expansió,
porta 16 anys a aquest món virtual.
L'article, en aquesta entrevista,
jo dic que és possible,
és molt possible, el joc és per
a partir de 12 anys, que molts dels seus
jugadors encara no haguessin nascut
quan aquest videojoc ja estava funcionant
amb el seu món, amb la seva batalla.
Doncs mira, ara mateix parlarem amb la Gina,
perquè això, hi ha novetats d'aquest joc
amb aquesta nova expansió,
que va començar-la amb una persona
que era molt jove quan va començar
i ara és una experta de la World of Warcraft.
Hola, morillistes i equip GD!
El novembre del 2004,
és a dir ara fa 16 anys,
va sortir el WoW, us en recordeu?
Doncs el 27 d'octubre d'aquest any,
16 anys més tard,
ha sortit la vuitena expansió.
I per tant, per parlar d'aquest
Shadowlands, d'aquesta vuitena
expansió, he volgut
parlar amb algú que en sap.
Ella és la Simmer i és oficial
de WoWCat, la comunitat de World of Warcraft
de Catalunya. I he preguntat
què espera d'Axado Lands.
Amb les primeres impressions podem veure
que volen continuar, que no s'ha apagat
encara la flama del WoW.
Penso que han escoltat a la comunitat
i això és el que fa que
aquesta nova expansió,
amb paraules de la comunitat,
enganxe i volen més.
La línia argumental que segueix
porta anys i estants i encara
té moltes coses en l'aire.
És la vuitena expansió.
Hi ha molta gent que està a favor,
molta gent que està en contra, però què ha canviat
respecte anteriorment?
Podríem fer un análisis molt més profund,
però vaig a parlar a nivell de jugadora
i dir que Shadowlands és un alè d'esperança.
Dels 16 anys
que acaba de complir World of Warcraft,
n'he pogut jugar 12 anys
i també he pogut veure aquesta gran
part de l'evolució que ha tingut
en la jugabilitat,
com el desenvolupament
del propi joc i sobretot
del seu lore.
Parlem d'una reestructuració de personatges,
d'una recuperació d'encanteris
que van anar desapareixent
en les darreres expansions.
De nivells també com la reducció
del màxim nivell a 60,
un guiny als inicis del World of Warcraft.
I com ja sabem,
el WoW clàssic ha sigut tot un èxit.
I sí que per alguna cosa serà, no?
Però bé, també,
hem pogut adaptar-se per atendre
un nou públic.
I un lore que ha estat cuinant-se
des de fa un temps en sa.
Així que podríem parlar que Shadowlands
ens aporta una reestructuració completa
del joc i que sobretot pinta
molt bé.
I en aquesta comunitat, WoWCat,
què opinen els jugadors experimentals
d'aquest Shadowlands?
Hem de diferenciar entre dos tipus
de jugadors i jugadores.
Les noves incorporacions
del canvi generacional,
l'Hitskin cap avant i els Fidels a la saga.
Començant per el positiu,
podríem parlar de l'estètica del joc,
de la música...
I pel que fa a la jugabilitat sí que és cert
que ha perdut molt
i que aquests arreglos que ha fet Blizzard
han fet que ens cansem d'ells
o deixar d'estimar algunes races
i personatges
i deixar de jugar directament en elles
fins arribar a una nova
actualització, a una nova expansió
i anant mirant-les millores.
Però bé, destaquem aquesta consolidació
del progrés del personatge,
els col·leccionables, les World Quests,
les d'ores que passàvem per
a capturar un trac a Ulduar
o els traïs a les raies per les Montures...
Però bé, apuntem també
aquesta infinitat de la que parlem, no?
Que sempre hi ha aquell comperfer al món de WoWC
i els assoliments.
Però sobretot el fer-ho en equip,
perquè és que hem de pensar
que part del que ens aporten els videojocs
en quanta valors, habilitats,
aptituds, o té el WoW.
Moltes gràcies, comunitat WoWCat
i a tu, Cimmer Valenciana,
per aquestes primeres impressions del Shadowlands
i vosaltres,
morillistes i equip GD.
Què creieu que estarà fent el nostre personatge
a Montforte amb tantes expansions?
El tenim abandonat.
El tenim abandonat.
Eli, si et diem Montforte saps de què et parlem?
Et sona?
Em sona, sí, em sona, però no et podria donar
un personatge.
És un personatge virtual que vam tenir
durant una temporada que portava
en el WoW l'Albert Garcia.
Tu cada setmana ens donaves les novetats
de com anava aquest personatge.
El Montforte segueix.
Tu encara el cuides?
No, que fa dos dies estava voltant.
Jo també he jugat a l'expansió
i el Montforte segueix en el personatge.
I a quin nivell estàs ja?
Molt poc, perquè no m'he jugat al començament
de cada expansió.
Ens has donat una molt bona notícia
que encara viu.
I tant, tinc altres personatges, però aquell
ja està igual, com el primer dia.
De fet, el meu compte de Blizzard continua
sent Montforte i vinc a Montforte.
Algun dia recuperarem.
Farem algun Remember When
i el que farem serà recuperar
alguna aventura per treure'l una miqueta.
La gent descobrirà el pobre Montforte
que més que aventures èpiques eren
borratxeres èpiques.
Continuem al generació digital.
Continuem a l'FM,
al podcast, a twitch.tv
barra generació digital.
Ubisoft ha desenvolupat
el darrer Assassin's Creed,
on entrem en els clans dels vikings.
Quan vaig fer el meu viatge
a Islàndia, una de les coses que vaig aprendre
és que em van dir que aquí no hi ha arbres
no perquè faci molt vent,
sinó perquè els vikings
la seva època els van tallar tots per fer cases
i per fer vaixells.
Em vaig quedar molt parat.
En aquest joc portem els vikings
i una mica coneixem els vikings.
Estil Ubisoft,
estil Assassin's Creed.
No cal posar en context aquesta saga
que tothom coneix.
De les més prolífiques del món dels videojocs,
el FIFA dels mons oberts
i de les atalaies,
el primer Assassin's Creed és de 2007.
Ha plogut molt.
I ara quan surten 9 assassins
ja té el Sant Benito sobre la pregunta del millor.
La pregunta és
és el mateix de sempre, però ara amb vikingos?
Aquesta és la pregunta.
I és que no m'ha fet aquesta pregunta
perquè ha gastat 60 napos a anar a Egipte
a fer unes coses a Orígens,
després uns altres 60 per fer el mateix
en el l'IPI romà
i ara dius que en gastareu uns altres 60
per anar a Noruega medieval a fer el mateix de sempre?
A veure, sí i no.
El joc és continuista.
M'atreviria a dir que desesperadament continuista.
Ubisoft li costa molt
per canviar una fórmula que tenen clar que els hi funciona.
El mapa és similar
als jocs anteriors de tamaig,
el combat és cos i germà,
el sigilo, l'exploració, els recursos,
tot s'assembla molt,
però algo sí que ha evolucionat en la bona direcció,
bàsicament a la narrativa.
És a dir, ara la missió principal té més pes,
és més clara.
A l'Odyssey hi tenies tants fils argumentals diferents
que al final no sabies què coi estaves fotent ni per què.
Al Valhalla la història és clara
i està ben explicada.
És molt interessant
i et pots recórrer tot el mapa,
fent només missions principals,
una darrere l'altra.
Per tant, no has ni de pensar.
Això et portarà unes 60 hores i és el seu,
és com jo recomano jugar-lo.
S'ha eliminat molt les missions secundàries
aquelles absurdes, abrumadores.
A molta gent li agraden aquestes missions secundàries.
Normalment són molt repetitives.
Ubisoft té aquella capacitat de fer un joc un xiclet,
allargar-lo innecessàriament.
Queda algun minijoc,
com la de Montfort.
Montfort era molt viking.
Hi ha una espècie de Montkeye Island,
que és un minijoc de rimes d'insults.
Hi ha coses que estan curioses,
però són molt poca cosa.
Ara reclutes un exèrcit,
construeixes cabanes, aconsegueixes recursos...
Estàs centrat en algo molt concret
i no és tan confós com en els jocs anteriors.
El que dèiem,
no tens tant la sensació
que s'està allargant artificialment.
S'ha reduït molt l'inventari,
hi ha molt menys armes,
però les pots millorar.
Cada vegada té menys sentit
tot el concepte d'assassin's creed.
L'animus no surt.
T'ho anava a preguntar.
Per què tanta història
i amb prou feines?
Per què no fem un joc de vikings i ja està?
Per què Ubisoft no es dedica a fer jocs històrics?
Això té conseqüències.
Al final es veuen obligats,
amb calçador,
a posar la hermandad de los asesinos per algun lloc.
Hi ha grinyoles.
Ara estem veient les imatges
i podria ser l'assassin's viking.
Ja no té res d'assassin's creed.
Crec que haurien d'abandonar
aquest segell que deuen pressuposar
que ven pel nom i ja està.
Ven pel nom.
No el poden abandonar.
Seria un suïcidi comercial.
Ara ja és com una incongruència.
El joc es veu excel·lent.
Hi ha hagut alguns problemes.
Ara ja està resolt.
Ara hi ha més problemes amb PlayStation 5.
Es veu increïble.
Sobretot la recreació.
L'ambientació està molt ben feta.
No sabria dir-vos si estem davant d'un joc next-gen.
Aquestes imatges que veieu ara
són un tràiler.
Això és la PlayStation 8.
Veureu un joc que podia funcionar perfectament.
Funciona a la PlayStation 4
o a la Xbox One.
I es veu molt bé en PlayStation 4.
Tampoc no hi ha tanta diferència.
Si voleu tirar ultra o molt alt
prepareu-vos amb 4K.
Necessitareu una 360Ti d'aquestes últimes que han sortit.
Es veu molt bé,
però té després
unes animacions pobres,
uns glitches.
Això és típic de Assassin's Creed.
És una cosa que rossega des de fa molts anys.
Es veu genial, però se siente tosco.
Tens una sensació
que no està pulit.
És molt d'Ubisoft.
Hi ha coses noves.
El joc és molt més violent que els anteriors.
Hi ha fins i tot alguna cinemàtica
d'execució tipo Mortal Kombat
que estava molt bé.
Fins al punt quaren amb el món dels vikingos,
que es veu que eren bastant bèsties.
Però de retruques
carrega una mica
el sigilo.
Aquí no té molt de sentit
anar sense fer soroll.
És molt més guapo ser un assassí sanguinari.
Matar tot Déu.
És el que acabaràs fent.
M'ha agradat més que els anteriors.
Perquè la història principal té més pes.
Hi ha més moments escriptejats
que a mi m'encanten.
Épics, megabatalles, saqueos, ultracaòtics.
El fet d'anar amb vaixell vikingo
escoltant cançons vikinges està molt bé.
El que dèiem de tenir el teu propi assentament,
de treballar per millorar-lo,
reclutar el teu propi exèrcit.
Ara, si espereu una evolució
espectacular de la franquícia Assassin's Creed,
aquest joc que ha tingut dos anys
de desenvolupament,
no ho trobareu.
Però ser injustos tampoc és ben bé més del mateix.
Trobareu una evolució un pèl tímida
però cap a la direcció correcta.
Però vaja, que Ubisoft...
Ojo al final que faré.
Ubisoft crec que hauria de fer el salto de fe
que ens demana als jugadors que fem
quan juguem els Assassin's Creed.
Hauria de llançar-se al vació d'una vegada per totes.
I a més ho ha après durant aquests anys.
Ho pot fer.
Jo entenc que deuen ser jocs molt cars de fer
i aleshores els costa molt arriscar.
I això els hi està passant factura
després de tantíssimes entregues.
A Twitch.tv barra regeneració digital, Francesc,
comenten alguna cosa?
Mira, estem comentant ara mateix, per exemple,
en Kita Freda ens comenta que a ell sí que li agraden
les missions secundàries
si estan fetes amb criteri.
Com, per exemple, hi posa l'exemple de The Witcher 3.
Les missions de The Witcher 3
també les farem les de Cyberpunk.
Però les de Ubisoft no les fem.
I és això.
Estan a favor de les missions secundàries
fetes en cap i que portin una miqueta a la història.
Però The Witcher té un problema.
I les secundàries són bones i les principals són dolentes.
Això ha fet mal.
És molt bé.
Escolta, moltíssimes gràcies per aquesta nova review.
És un gran joc.
I tampoc hi ha tants jocs ara que puguin explotar
les consoles.
Si tens una consola de nova generació te la compraràs sí o sí.
Generació digital.
Un programa 100% lliure de caixes de loot,
pay to win i microtransaccions.
La setmana passada
vam acabar el programa
amb música d'Espagueti Western.
Aquest videojoc que us parlo
es diu El hijo a Wild West Tale.
Apareix aquesta setmana.
M'ha cridat moltíssim l'atenció.
És de Sigil també, on portem un nen de 6 anys
en un món difícil.
Perquè qui més qui menys porta
una pistola a la butxaca.
Com ha de ser.
Un nen de 6 anys, Albert,
en un món tipus Red Dead Redemption
i això ho passarà malament.
En aquest videojoc
només hi ha un nen en tot el món.
Ah, sí?
La resta estan exterminats.
No hi ha nens perquè els jugadors no facin borrades.
Però en el Red Dead hi ha un nen
que té un sentit a la història.
Aquest videojoc, El hijo a Wild West Tale
és totalment diferent a nivell visual.
Però és molt bonic.
Hi ha un drama
que és que aquest nen el que fa
en aquest univers és buscar la seva mare.
És Marco.
És Marco.
Però l'heu vist visualment.
És bonic aquest joc.
És un joc maco visualment i sembla que és molt variat.
Té moltes mecàniques diferents.
Vas amb la carreta aquesta típica
també de les mines,
d'aquests escenaris típics desèrtics.
I porta un ponxo al nen.
És que m'encanta.
És xulíssim aquest ponxo.
A mi em fa res perquè quan vaig veure el videojoc
vaig pensar que han volgut fer un western
però que tinguin un toc més cartoon,
més per tots els públics.
I una mica aquest és el camí.
El que feies l'any 2001?
L'any 2001?
Estem parlant de fa 19 anys?
Sí, jo recordo que estava una catalana.
Jo també.
Doncs arribava una catalana.
Ja estàveu fent programa junts, vosaltres dos?
No vam arribar a fer programa junts.
No us creuàveu molt passadís?
Sí, cada dia.
L'any 2001 va aparèixer el Commandos 2.
Gairebé 20 anys després.
Aquest any s'ha tornat a editar
com a Commandos 2 HACD Remastered.
Avui apareix per la Switch,
per 30 euros.
Hem parlat molt d'aquesta anissaga.
No sé si perquè aquella època
no jugava amb PC
i no vaig viure...
El veu viure, aquest joc?
Jo el vaig viure, sí.
Commandos 2 ara estàvem parlant.
És un dels grans exemples de joc de sigil.
Perquè tot el que has de fer
ha de ser absolutament sigilós.
Si no et surt demanen els alemanys aquells...
I arribaves molt...
Era un joc de trencaclosques,
amb sigil,
amb aquesta perspectiva isomètrica,
que funcionava molt bé.
I és un gran joc i un dels grans exemples de jocs fets aquí.
A casa nostra, però, per desgràcia,
l'edició Remastered
n'he sentit sempre molt males crítiques.
El respecte de com es veu,
que li fa molt un flag favor al joc,
en aquest intent de portar-lo a sistemes moderns.
I sempre me n'he paradit
de no haver-me'l acabat de comprar
ara una altra vegada, precisament per això,
és per les males crítiques que n'he sentit.
Generació digital, més enllà d'impostors
i tripulants.
Doncs vinga, va, anem al moment de...
Heu de pujar el volum dels auriculars,
o sigui, jo què sé, esteu asseguts tranquil·lament
veient-nos... Ah, SMR, ara.
Sí, exacte, igual ara algú,
està escoltant ara a través de Twitch
i la seva és el moment d'escoltar
la música de Víctor Mamé, el nostre pianista
particular, que avui porta una música
molt especial. Hola, Víctor!
Hola, estimats i estimades amants
de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor,
Víctor Mamé de Les Mirageses Socials
i avui us vinc a parlar i a tocar
la cançó del final del videojoc Portal.
Aprofitant que els meus companys
no han deixat de parlar del llançament
de la nova videoconsola de Sony, la PlaySync,
he pensat que era bona idea
fer aquesta notícia i aquest boom
amb un videojoc on una intel·ligència
artificial
et va guiant per resoldre una sèrie de
puzzles. En el joc, tu ets un subjecte
de proves que seràs guiat per
GLaDOS, la intel·ligència artificial,
que et prometrà un tros de pastís
si aconsegueixes superar tots els experiments
mortals que t'anirà posant
durant aquesta aventura.
La cançó en qüestió es diu Still Alive
i és la cançó que apareix quan et passes el joc
al final del videojoc i la canta GLaDOS
amb un to totalment sarcàstic i alegre.
I
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i