Benvinguts!
A la Generació Digital,
de Catalunya Ràdio.
Durant els propers minuts parlarem de videojocs,
de fabricació digital i programació,
entre moltes d'altres coses.
Aquesta és l'edició número 626.
Això és... generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Molt benvinguts a tots, com esteu? Molt bones.
Gina, aquesta setmana
ha sanat la presentació del nou telèfon de Samsung.
Sí, el Samsung Galaxy Note 8.
Que és aquell que ve a tapar el forat
d'aquell problemàtic Note que va aparèixer i que ha explotat.
Explota i que demanen, per favor, als aeroports,
que no el portis a sobre i que el facturis i l'apaguis
i el posis en plàstic de bombolles.
Com va anar? Va anar molt bé.
De fet, el telèfon, com tots els de Samsung, és molt bonic,
té una pantalla infinita, que en diuen ells, de 6,3 pulsades,
té una càmera doble, en frontal, desenfoc, 12 megapíxels,
i té llapis, una cosa que em fa molta gràcia,
el Samsung, que tenen llapis.
Com les palm aquelles.
És com hem tornat a l'any 2000.
Doncs sí, sí, hem tornat a l'any 2000 i té llapis.
Perdona, té llapis com si fos l'adreç d'ES
que es guarda dins del telèfon?
Sí, es guarda a sota, a la dreta.
I, a veure, és un mòbil que si ets fan de Samsung, d'Android,
i t'agrada un mòbil d'alta gama, crec que és el mòbil de més alta gama,
que hi ha d'Android.
Molt bé, Eli, tu vas tenir palm
amb les teves agendes complicades en aquella època, no?
No vaig arribar a tenir palm, no. He tingut blackberry, això sí,
però no, palm no.
Bé, haurem de veure.
A més, és un Samsung que també es pot connectar via DeX
a l'ordinador o a la pantalla de casa teva, no?
Sí, el DeX és un dispositiu que el que fas és com si fos un doc,
el que el col·loques a sobre d'un dispositiu,
i a la pantalla s'obre un ordinador,
però l'ordinador, el cervell de l'ordinador és el telèfon mòbil,
i les aplicacions es transformen.
No tens un telèfon mòbil en un monitor,
sinó que tens un ordinador amb aplicacions de monitor.
El problema d'això és que han de vendre molts DeX
perquè als desenvolupadors els hi surti a compte fer aplicacions,
no només per Android, Samsung, sinó també per aquest DeX.
Ja, haurem de veure si utilitzen més de mil euros, eh?
Sí, el DeX val 156
i el telèfon mòbil ho tinc apuntat just, eh?
1010 amb 33.
1010 amb 33. Aquest 10 amb 33 és com...
És el canvi, no? Però, per favor...
Aquests tiros de plàstic, si has arribat a 1.000 i a 33...
Exacte, exacte. Per ser Albert García, gràcies.
Gràcies per donar llum amb aquella trucada que vaig fer la setmana passada,
perquè jo vull comprar un PC,
un PC que pugui córrer, per exemple, el Playgrounds Battlefront,
o com es digui aquell... Aquest, aquest.
I em vas dir una cosa que jo no sabia i és...
Mira els gigues de la targeta de vídeo.
Important. Molt important.
I, de fet, el que volia comprar-me tenia com un o menys d'un.
O sigui, era horrorós.
Doncs a partir de 4, cap endavant, si vols jugar a videojocs.
Especialment el PlayerUnknown
no és un joc que requereixi el superordinador del segle,
però per jugar-se calen especificacions potents.
I que siguin dedicats,
perquè moltes vegades són xips de vídeo integrats
i la memòria la converteixen amb la memòria general del sistema.
T'anava a dir, l'Albert és una persona molt delicada, eh?
El dia que es posi a jugar, això, estarà molt dedicat al joc.
Clar, com que vinc de la meva vida, és Spectrum Amiga Mac.
Aquesta és la meva vida, fins ara.
I ara entra al PC i em fa una mica de mal de cap.
Però estic amb il·lusió per trobar-lo.
Albert, que sàpiga, si comences a jugar amb aquest nou ordinador,
el PlayerUnknown Battlegrounds, aquest joc tan difícil de pronunciar,
ja seràs un dels més de 10 milions de persones que n'estan jugant.
Perquè ahir mateix va sortir la notícia
que ja són 10 milions de persones que n'estan jugant.
És el fenomen del 2017.
Recordo que vas ser la primera persona que em vas parlar en aquest programa.
Compte amb aquest programa, aquest joc.
Les especificacions de com el videojoc ha anat creixent en popularitat,
les estadístiques, les enquestes, les gràfiques que s'estan veient,
són increïbles, millor que Call of Duty, Battlefields, i tot això.
I et diré més, no només la gent que hi juga,
sinó la gent que mira com altres juguen.
Jo, per exemple, no hi he jugat mai, perquè sé que no se'm donaria bé,
però, en canvi, em passo hores i hores veient altres jugar,
a Twitch, per exemple, que és aquesta plataforma de veure gent jugant.
És molt divertit veure gent jugar a aquest joc.
De fet, em recordes, salvant les distàncies,
tot el que va passar quan va sortir el Minecraft.
Un joc que l'estaven fent, que molta gent la va comprar,
i pum, i no sé...
És molt similar, perquè no està acabat, el videojoc aquest, tampoc.
Encara no és la versió definitiva.
És un procés de desenvolupament, per cert,
amb una petita contribució catalana en el seu desenvolupament.
Què dius, ara?
Un equip gironí que està desenvolupant el sistema
en el qual es creen els personatges.
Molt bé. Està molt bé. Aquells casques, aquelles jaquetes...
Hem de tenir preparat alguna música de caralla.
Per cert, Francesc Xavier Blasco,
una altra notícia aquesta setmana
que hem sabut del manga, del seure del manga,
i és que hi haurà una exposició que semblarà interessant.
És una exposició dedicada a l'autor Giro Taniguchi,
que lamentablement ens va deixar a començament d'any,
i que és curiós, perquè és un...
és un autor que s'emmarca sobretot
dintre del gènere del Seinen manga.
Què vol dir, això? És el manga amb històries adultes.
Vull dir, això aquí no és bola de drac, no és One Piece,
amb el qual dona una idea...
és una idea molt curiosa tenint en compte
que és potser l'autor que més s'ha publicat a casa nostra.
Aquí molta gent encara té la visió del manga de...
és bola de drac, no?
Amb calça curta, corrent, amb coetes,
i llançant coses amb una vareta.
I la veritat és que el gènere del manga és molt ampli, és molt gran,
i un dels exemples millors és,
doncs, algunes de les obres de Giro Taniguchi, com Barri Ionyaka,
que, a més, està publicada en català,
per exemple, El gurmet solitario, en parlàvem a la fora de micro,
que és una història molt...
tot com totes les de Giro Taniguchi,
molt introspectiva, molt intimista,
i també, a la vegada, molt popular.
Veus una mica la realitat de la vida allà.
I a través d'una persona que no hi ha més història,
que és un viatjan de comerç,
doncs que a cada episodi es troba que t'he d'anar a dinar a algun lloc,
doncs coneixes la gastronomia de diverses parts del Japó,
i tu t'interessa saber que allò, home,
què decidirà menjar al final o no, eh?
T'agafa que t'interessa.
Sobretot, és un autor que, vinyeta a vinyeta,
pots mirar i remirar amb els detalls que hi ha dibuixats,
molt senzills, però que a mi m'apassiona, eh?
No, no, artísticament és fabulós.
I la veritat és que tinc moltes ganes de veure què portaran.
Sembla que és molt difícil portar originals dels autors japonesos
per a com funciona la indústria del Japó,
a diferència de com és als Estats Units,
però moltes ganes de veure aquesta gran retrospectiva
que es farà sobre Giro Taniguchi al Saló del Manga.
Eli, aquesta setmana hi ha hagut reaccions
a un dels temes que vam parlar la setmana passada
sobre si els videojocs serien olímpics o no serien olímpics,
en parlem després una miqueta, no?
Doncs sí, és un tema que ha monopolitzat
el nostre grup de Telegram,
i, de fet, suposo que perquè interessa tant,
justament s'està pensant de fer-los olímpics, o no?
Exacte, exacte.
També després recordarem de quina manera
un dels nostres uients que, per exemple,
ara ens estigui escoltant pot guanyar el videojoc
en xarte de legado perdido.
Doncs sí, el justicier,
que reinaugurem després d'uns quants anys de la generació digital
i que després d'haver jugat el joc
mentre fem el programa de la setmana vinent
i d'haver-lo comentat una mica amb tota llibertat,
se l'emportarà a casa.
Ho vam dir la setmana passada, però ara ho repetim.
Avui inaugurem el nostre justicier,
com diu l'Eli, amb un justicier VIP.
Amics que ens fan el favor
de passar una estona amb nosaltres
i, a més, aprofitem per parlar amb ells una estona.
Qui ens acompanya avui, Eli?
Doncs avui tenim amb nosaltres
en Pazos64, del canal amb el mateix nom de YouTube,
que és un comunicador
que ell mateix es presenta en un fragment
d'un vídeo que van registrar a mitjans d'agost.
Pazos64, del canal amb el mateix nom de YouTube,
que van registrar a mitjans d'agost.
Pazos64.
Este ser ligeramente monesco de gráficos hiperrealistas
empezó a crear contenido en YouTube de forma regular
el 15 de abril de 2015
y en ese tiempo ha analizado 141 videojuegos.
No es que sepa más que nadie,
en realidad sabe bastante poco de la vida en general,
pero es su opinión y le gusta darla con humor.
Al poco tiempo varió el gameplay,
introduciendo una nueva mecánica
llamada oye mira cuatro cosas,
una sección donde recoger cuatro noticias del mundo
de los videojuegos, decir sobre ellas lo que se le pasara
por la cabeza y al final explicaros una anécdota
que no le interesa absolutamente a nadie.
El primer intento fue el 11 de junio de 2015
y a día de hoy lleva 104 seguidos,
104 videos, son 416 cosas que te quería decir,
416 cosas que te ha dicho.
Ha habido ciertas expansiones
como atiende un minuto el arte del suscriptor
o esnacazos.
En la primera se intentaba resumir el argumento
de un videojuego en un minuto exacto.
En la segunda analiza dibujos de suscriptores
y en la tercera hace lo mismo con cierto tipo de meriendas
igual poco saludables
para descubrir si dichos productos se pueden comer
mientras se juega.
Víctor, molt bona tarda, gràcies per acompanyar-nos.
Aquest vídeo m'ha anat molt bé,
perquè el vas fer a mitjans d'agost
una mica per justificar a Dianey
que me'n vaig a vacances uns dies,
que he fet molta feina.
Era per avisar una miqueta i va...
No se'n va acorrer a mi, va acorrer al David,
i em va dir, es té uno de ti,
i em va dir, em sembla prou ridícul.
No, no, si està molt bé.
I a més suposo després en parlarem,
tots els teus seguidors,
seguidors que tens a YouTube, seguidors que tens a Patreon,
una mica, no és que siguis d'autor,
però sí que els has d'informar
una miqueta de tots els teus moviments, no?
Clar, has d'anar avisant, si desapareixes de cop,
els van posar nerviosos una miqueta.
Et matxaquen o no? No, no, a mi no,
a mi em deixen viure molt tranquil.
Es diuen PathyLivers.
PathyLivers? Vale, bé, vale.
Després també parlem amb tu del joc
que estàs jugant des de fa una estona ja
amb molts altres temes, però jo tinc una curiositat.
M'agradaria saber una cosa.
El dia, quantes hores jugues?
Quantes hores edites vídeos o fas directes?
I molt important, quantes hores dorms?
Ah, una mica tant per cent, eh?
Tant per cent.
És que varia molt.
Dormir no dormo massa, potser...
Jo m'ho pensava, això.
Ja.
I jo, Pathy, parlem a les 3 del matí.
És que dormir, dormir,
el que jo crec que és dormir s'haurien de dormir 8 hores.
Perquè jo no puc dormir ja personalment.
Per tu mateix.
Ja em costa dormir, però depèn del joc,
perquè normalment el joc s'ha d'acabar.
Aleshores, si el joc dura 30 hores, 30 hores jugues,
i després edites edicions que poden trigar 5 hores,
edicions que poden trigar 30.
Depèn.
Varia moltíssim.
I els directes també, entre setmana...
Cada cop estic agafant més el gust dels directes.
Cada vegada més et veiem.
Cada vegada faig més, i normalment són 3 hores a la setmana fijos.
Això és clavat.
I el temps també, si és directe?
Si no has d'editar i aquestes coses...
Sí, guanya temps.
El temps que guanyo fent directe és el que perdo gravant una altra cosa.
L'ocupa igual, l'espai.
Tots ajuntes, tots ajuntes.
Aquí, perdona, tens una capsa metàl·lica fantàstica.
Què és el joc que t'emportaràs i que jugaràs
i que ens comentaràs una miqueta quan portem mig programa,
aproximadament?
És una redició de...
És un remake del primer Yakuza.
És una saga que abans li deia a l'Albert
que jo he tingut sempre moltes ganes de jugar,
però al principi, si no, no començo.
Molt bé.
I a més, aquí a Espanya tampoc era tan coneguda,
perquè és una cosa molt japonesa, és una cosa molt d'allà,
tot i que sempre han aconseguit que els acabi portant.
Sí, sí, sí.
El problema aquest de molta gent
li costa agafar la història per això mateix
que deia el Víctor, el Pazos, ara mateix.
Clar, és que porten com 7 o 8 de vídeo, això.
Van arribar ja al 0, que era com un...
I, de fet, després ho volia comentar,
s'ha anunciat la segona part d'aquest joc
que sortirà al desembre al Japó.
És a dir, bé, bueno, van sortint.
I la història va seguint.
No és que siguin capítols independent.
Doncs escolta'm, Víctor, jugueu una miqueta.
Nosaltres anem fent el programa i ja et anirem avisant.
Feu, no em molesteu.
Perfecte, perfecte.
Doncs vinga, continuem el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Aquesta peça de Blondie, que es diu Longtime,
forma part de la banda sonora del Provolucion Soccer 2018,
que apareix el dijous 14 de setembre,
una mica abans que el setembre,
una mica abans que el seu competidor al FIFA 18,
que ho fa el 29 de setembre.
I durant aquests minuts parlem d'aquests dos títols
i, sobretot, del que precisament anunciaves, Albert,
de les llicències de les músiques
i de molts altres aspectes que, a diferència de fa uns anys,
poden donar l'èxit o no d'aquestes nissagues de videojocs.
Passarem una mica per sobre
de les característiques tècniques i les novetats de la jugabilitat,
que també en parlarem,
però sobretot ho farem perquè l'Albert García
ha pogut jugar els dos jocs, oi?
Sí, sí, totalment. Perquè vas a Colònia, no?
El Pro Evolution el vaig provar a la presentació
que va haver a Barcelona,
i al FIFA l'he provat tant a l'E3 com a la Gamescom.
O sigui que una mica he estat jugant-los.
És molt fort el que li ha passat al Pro Evolution Soccer
amb la portada.
A principis d'agost, molts estaven de vacances,
Neymar se'n va a un altre equip, al PSG,
i imagino que la portada ja estava feta,
i per vendre...
Ja havien pagat el dissenador.
Exacte, i les capses i tot plegat,
i desapareixen a Neymar del Barça.
No, de fet, amb el tema de la portada,
el que passa és que Konami ha trigat molt
a anunciar la portada final,
que no ha sortit la portada final.
Però van tenir com una mena de portada, doncs...
Preportada.
Preportada, on sortia el Neymar amb el Messi,
amb el Piqué, amb diversos jugadors,
però la Neymar en primer lloc,
però si miraves les samarretes eren les de...
els sponsors de l'any passat.
I, per tant, no era la nova, però si avui dia,
em sembla que avui encara funcionarà així.
Entreu, per exemple, a la pàgina web de la Wikipedia
del videojoc en anglès,
encara hi ha la portada del Neymar.
O sigui, si feu l'experiment, segurament trobareu allò,
que és una mica penós, no?, canviar una portada.
Sí, sí, certament.
De fet, la casa desenvolupadora,
que és Konami, i també de FIFA,
que és Electronic Arts,
s'ha convertit aquest videojoc
en un videojoc de molts despatxos,
perquè hi ha moltes llicències.
Estem parlant, com diu l'Eli, d'aquesta música,
però també dels estadis de futbol,
i exactament tot, no?
Totalment. El Pro Evolution, per exemple,
en els darrers anys, l'aposta que ha fet
és ser com el Joc del Barça.
Sí, és veritat. Si tu ets del Barça...
Et sents més còmode. Més còmode,
perquè tens la reproducció més fidel possible del Camp Nou,
és brutal.
O sigui, allà on a l'estadi es connecten
la televisió
per fer determinada connexió tècnica, allò està.
Està el soci tribunero, també?
El pots escoltar?
I se'n va 15 minuts abans que s'acabi el partit.
M'estimularia molt.
També, també. Estan tots allà.
Amb els estadis de l'APM, allà, tots reproduïts.
Recordeu, també, que es fan servir,
es va, realment, als camps,
a gravar les aficions, a gravar els cantings típics.
Recordeu aquell problema, aquella mena de polèmica,
també, que hi va haver-hi fa un parell d'anys,
quan certs crits gravats al Camp del Barça
proclamaven independència,
que la gent de Fort Suavent només sentia...
I tu deies...
És una reproducció fidel.
És l'ambient que es viu en aquells camps.
Vull dir, s'arriba fins a aquests extrems, jo crec,
per buscar una mica...
Això és que la gent que juga a casa...
vegi no la mateixa sensació d'estar al camp,
sinó la mateixa sensació
que estigués veient una retransmissió esportiva.
Perquè arriba un moment en què, realment,
tècnicament ja s'ha arribat a un punt en què és això.
S'han de començar fixant totes aquestes altres coses
per aportar una mica més,
perquè, tècnicament, tots els llocs ja han arribat
a un nivell molt alt.
Això que deies, que el seguidor del Barça
se sentirà una mica més còmode
amb el Pro Evolution Soccer,
fa que, efectivament, quan compres el FIFA,
la portada és el Ronaldo
i la imatge és més el Madrid. Totalment, però...
Això passa a tots els països?
Sí, més o menys, hi ha canvis en alguns països,
especialment a Europa,
perquè, com que hi ha més falera pel futbol,
cada país acostuma a tenir un jugador diferent a la portada,
però és bastant internacional.
El Cristiano Ronaldo és la imatge del FIFA
i el Barça és la imatge del Pro Evolution,
a base per tot el món.
Hi ha moltes diferències, però... i això.
També penseu que, com diu l'Albert,
a diversos països pot canviar la persona de la portada,
i jo crec que va una miqueta en funció
del que més significa el futbol
de cara a les persones que van a comprar el joc.
Aquella figura que representa l'esport,
tothom coneix el Messi i el Ronaldo.
Per tant, és molt típic que aquests dos
hagin polaritzat les dos portades
independentment que no seran més madridistes.
No.
Jo m'agradaria recordar el Pro Evolution
a la seva tercera edició, per exemple,
que allò que significava, llavors, el bon futbol i tot,
no era un jugador, era un àrbit, era el Corina.
Sí, era.
El Piero di Colina, aquell àrbit italiacal,
que es va fer tan popular... I torna en diverses edicions.
Doncs allò representava el futbol per molta gent.
A nivell tècnic o de jugabilitat, el FIFA aposta pels cromos.
Jo ho veig quan juguen els meus fills,
que és una de les coses que més èxit té.
És a dir, el que més il·lusió es fa
és obrir aquests cromos virtuals
i veure si ha aparegut un jugador difícil, no?
Ha estat el gran negoci d'Electronic Arts
i la gran troballa dels darrers quatre anys,
el Ultimate Team, que es diu, la part aquesta de cromos,
per la companyia...
O sigui, és com gairebé el negoci principal
i la part principal del videojoc.
La part aquesta d'intercanviar cromos, obrir els sobres,
a veure si et surt un jugador llegendari,
algun jugador molt potent...
Fixeu-vos si el team aquest dels cromos
ha afectat tant en el món del videojoc
que té una afectació directa en altres jocs.
El proper joc de Star Wars,
de la Guerra de las galaxias de Electronic Arts,
ha canviat per complet el model de negoci que tindrà
per afegir un sistema semblant
al de l'Ultimate Team del FIFA.
Ha afectat molt, ha sigut un superèxit.
De fet, el Provolucion Soccer,
que apareix la setmana vinent,
si tu fas la reserva...
Ho vaig llegir, em sembla molt fort, no sé què ho sembla.
Tu pots accedir a l'Usaimbol...
Sí.
...com a icona o llegenda i pots jugar al teu equip.
I es veu que és el que corre més aviat.
Home, més aviat.
Però jo no sé de control de la pilota com anirà el jugador.
De totes maneres, això no deixa de ser una forma futbolística
de fer el que es fa en molts altres videojocs.
Per exemple, en parlàvem la setmana passada
amb el Fórmula 1 de Codemasters,
que incorpora moltes vegades vehicles llegendaris,
com els cotxes de Nelson Piquet,
els del Fernando Alonso del 2006, etcètera.
És una forma de tenir...
Em faig el meu equip estrella, escolta,
potser els Ramallets,
el Johan Cruyff dels seus millors temps...
Ves a saber, no? I fas un equip estrella.
Però tot això també has de parlar
amb la persona que porta els drets d'aquesta imatge.
En el cas de l'Usaimbol,
van dir a la presentació que va haver aquí a Barcelona
que ell és un gran fan del Pro Evolution,
i per tant li feia il·lusió,
apareix en el videojoc, però jo ho trobo una mica...
I no va cobrar, no? Segur que va cobrar.
No, perquè li feia il·lusió. Segur que li van pagar, segur.
De petit, eh?, de petit.
Però com a contingut adicional, si t'agrada el futbol,
és com una mica de broma, no?
Jo crec que l'han de posar dolent en moltes coses,
és a dir, que corri molt,
però que sigui molt dolent en altres coses, si no, no té sentit.
Tens una mica de raó que seria com si hi hagués el Mario.
Com si t'esbloqueguessis el Mario per jugar amb tu al Pro Evolution.
És que són simuladors, no? És estrany, no?
Característiques tècniques.
Comences a llegir les novetats d'aquest tipus de joc,
sempre és, la intel·ligència artificial és més potent,
a Pro Evolution parlen molt del control de la pilota.
Pots amagar, pots amagar la pilota, això, el futbol, sembla que...
Escolta la samarreta, tipus...
Gairebé.
Jo també vaig pensar com...
Suposo que poses una mica el cos, no?, això ho pots fer.
I control amb altres parts del cos,
que fa que la pilota no sabés per on va.
Sí, sí, sí.
La demo que vaig provar estava amb aquesta característica
del control de la pilota.
Hi ha sempre petites novetats que, personalment,
com que tampoc soc superaficionat,
una novetat més important, ara que comentem novetats,
és el tema de... en aquesta nova edició del Pro Evolution,
els jugadors de PC, per fi, tindran una versió
a l'alçada d'aquesta màquina.
La versió de PC és espectacular.
I en aquest sentit, també, el FIFA estarà a la Switch.
També. També.
I tenia ganes de provar-lo, el vaig poder provar,
perquè tothom volia provar el FIFA de Switch.
El de sempre ja el coneixem, no?
I la diferència gràfica respecte a la versió de Play 4
i Xbox One es nota.
Però, clar, vista en la pantalleta de la Switch,
no es nota gaire. Està bastant bé.
En parlem més endavant del generació digital,
dels esports electrònics.
Cada vegada que apareix un joc d'aquest tipus,
canvia també la versió dels jocs electrònics
o continuen amb el mateix de l'any?
A vegades es triguen a adoptar el nou FIFA o el nou Pro Evolution.
A vegades es triga una mica, i fins i tot em sembla recordar anys,
que es jugaven versions antigues, encara,
perquè tenia no sé quina història que agradava més.
Però amb els jocs de futbol, com tampoc canvien tant,
l'adopció és bastant ràpida.
Els jugadors seriosos, els esports electrònics,
que surten a l'Sane Ball, tots allà, ha-ha-ha,
de don riure, no sé...
Per ells això no pot ser.
Els jugadors seriosos juguen a la nova edició i diuen,
mira, cuántos cambios tiene, i dius, tu...
No veig cap canvi, realment, aquí.
Continuem amb el generació digital.
I, per exemple, hi haurà un retorn,
força esperat pels aficionats dels videojocs.
Aquest dia es posarà a la venda el Metroid Samus Returns,
una de les sèries de jocs amb més història de Nintendo
per la consola Nintendo 3DS.
Albert García, ja fa dies que tens el joc a les mans,
i també has pogut entrevistar un dels seus màxims responsables.
Potser don una mica el dia, sisplau.
I tant, el nou videojoc de Metroid és un remake,
de fet, del segon Metroid que va existir,
i que va sortir fa 25 anys per la Game Boy,
la primera consola portatil icònica de Nintendo.
És un remake que l'ha fet un estudi,
en aquest cas, força proper, aquí, que és a Mercury's Team,
a l'estudi...
No hem dit que faríem això. Sí, ho farem, t'ho juro.
Mercury's Team, a l'estudi de videojocs de Madrid,
que va fer la nissaga de jocs castelbània.
Vam tenir el director d'aquest estudi,
l'Enrique Alvarez fa poc amb el programa del Game Lab,
i Nintendo ha encarregat, doncs, aquest estudi espanyol
que s'encarregui de la creació del nou Metroid,
cosa que ja per si és bastant notícia.
Feia molts anys que Nintendo no treballava amb estudis europeus,
tot i que havia treballat amb Rare,
que és una empresa britanica, durant molts anys.
Cosetes, aquest videojoc, com hem comentat,
és per la 3DS, és un joc de plataformes,
un videojoc d'acció, d'exploració,
com tots els de la nissaga Metroid,
i té una cosa bastant important.
Supervisa el desenvolupament del Yoshio Sakamoto,
que és un dels guardians, m'agrada dir-ho a mi,
perquè ara és difícil trobar qui va ser el creador,
però un dels guardians de la nissaga Metroid.
Estem parlant d'un Metroid així clàssic?
Totalment.
Fa 13 anys que no sortia un Metroid d'aquests en 2D, autèntiques.
Estaves jugant tu, Gina? Potser abans?
És d'aquest de 2D, eh? Sí, exacte.
El podeu provar és 2D...
O sigui, gràfics en tres dimensions,
però el desplaçament i tot es veuen en dues dimensions.
O sigui, podem posar el botonet de 3D, eh?
Sí, sí, i funciona bastant bé, en aquest cas, en concret.
Com us comentava, 2D,
la protagonista continua sent Samus Aran,
aquesta heroïna dels videojocs,
que va ser una de les primeres heroïnes,
quan fa 30 anys va sortir la primera entrega de Metroid,
i bé, també us he portat una selecció de jocs de Metroid,
aquí a la taula d'estudi, que després podem comentar una mica.
I tant, que sí.
Albert, fa uns dies vas poder visitar
les oficines de Madrid de Mercury's Team
per entrevistar a Yoshio Sakamoto,
haig de llegir el nom, perquè si no, això és complicat.
Com a fan d'aquesta sire de Metroid,
suposo que vas anar amb un munt de preguntes.
Amb moltes preguntes.
Yoshio Sakamoto és el pare, el creador de Metroid,
i també d'aquest videojoc, que sentireu.
És la música perfecta per conèixer una mica aquest personatge.
Sí. I l'ús cram.
Aquest home és un dissenyador molt veterà de videojocs.
Comença Nintendo, poca broma, l'any 1982.
Ja estava per allà fent videojocs,
i tot i que és conegut per la nissaga de jocs de Metroid,
ha fet molts altres jocs
que segurament els més veterans uients de la generació reconeixeran.
Dic uns quants, el Donkey Kong Junior,
el Balloon Fight, el Kitty Karus,
el WarioWare, aquells videojocs de miniproves ràpides,
el Rhythm Heaven, de ritme, Tomodachi Life,
aquest joc per 3DS que és tan...
Que tots els nens hi juguen, també.
I tan curiós.
I el joc que estem sentint ara mateix, que és el Mi Tomo.
Bueno, joc, entre cometes.
És un configurador d'avatar, una mica, el Mi Tomo.
Aquella experiència mòbil de Nintendo tan curiosa que va sortir l'any passat.
Doncs passem a les preguntes.
La primera pregunta,
sé que l'hi han fet moltes vegades en Yoshio Sakamoto,
però aquí a la generació no l'hem fet encara,
és el fet de la inspiració en la pel·lícula Alien, no?
Sempre s'ha parlat que Metroid, per la seva ambientació,
s'inspira molt en la pel·lícula clàssica de Ridley Scott,
i vaig preguntar-li, doncs, sobre aquesta qüestió.
La veritat és que Alien va ser una gran influència
quan vam crear el primer Metroid.
Alien és una pel·lícula fantàstica, impressionant.
Tenia una fotografia totalment nova, fins aquell moment,
i a tot l'equip que estàvem treballant en el joc ens agradava molt.
Quan vam crear el primer Metroid per la Famicom,
ni jo ni la resta de l'equip en teníem gaire idea
a l'hora de crear videojocs,
així que les nostres referències eren al cinema.
Tant mateix, a mesura que han anat passant els anys,
al joc de Metroid han construït una personalitat pròpia.
Molt bé, i vas continuar parlant amb ell
i li vas fer una segona pregunta.
Una segona, també, d'aquestes obligades.
La protagonista Samus Aran,
encara que sembli un personatge masculí,
hi ha una dona darrere d'aquest personatge.
Perdona, té unes cuixes de dona.
Ostres, tu veies el primer joc amb 8 bits?
No, allà no hi havia ni cuixes, ni píxels ni cigrons.
Totalment.
Però en aquell primer videojoc, al final,
apareixia una dona, havies estat jugant amb una dona,
quan tu et pensaves que allò era el típic d'on era,
allò era el típic home d'acció...
I una sorpresa per molts jugadors, que van dir que era una dona.
Això mateix, li vaig preguntar a Sakamoto
de qui va ser la idea i com va anar aquesta idea.
No recordo ben bé de qui va ser la idea,
però en un moment donat un dels membres de l'equip
va deixar caure la possibilitat que el protagonista fos una dona.
El més normal amb un personatge d'aquelles característiques
hauria estat que fos un home,
però vam pensar que si al final del joc
el jugador descobria que en realitat era una dona,
podria ser molt interessant.
Seria una gran sorpresa.
Mira, precisament el que dèiem, una gran sorpresa per molts jugadors
que van arribar al final i ho van veure.
Jo recordo la Samus Aran, aquell joc que sortia amb un casc,
tu portaves en primera persona i veies la cara de la noia.
Era boníssim, perquè quan hi havia un impacte,
veies el reflex de la cara, amb el reflex com un flash,
i la persona era impressionant.
També li vas preguntar sobre la relació que té amb Nintendo.
És curiós, perquè porta molts anys a la companyia,
més de 30 anys treballant i més de 35 anys,
i la pregunta meva era, per curiositat,
com va entrar a treballar a Nintendo.
De petit m'agradava molt Nintendo,
però en aquella època encara no feia videojocs,
sinó que es dedicava a fabricar joguines.
Recordo que eren unes joguines molt particulars,
ja que les podien jugar tant els nens com els adults.
Recordo que en aquella època feien una sèrie de dibuixos animats
per televisió i jo sempre tenia ganes de veure-la,
però no per la sèrie en si,
sinó perquè Nintendo era patrocinadora
i sempre tenia ganes de veure els anuncis que feien.
Anys després, a la borsa de treball de la Universitat de Belles Arts,
vaig veure el nom d'aquella empresa
que tant m'agradava quan era petit i no m'hi vaig poder resistir.
Molt bé, molt bonica aquesta petita història,
sobretot de com va començar a treballar en aquesta empresa, Nintendo.
Víctor, tots de Samus eren? Tots de... de Metroid o no?
Jo de Metroid, s'estava escoltant una que en parlàveu del Metroid,
bueno, de la Cube, que era aquest, que donava impacte,
i aquest, me'n recordo jo, m'he esperat molt ràpida.
Quan el vam comprar, vam fer tots campana a classe.
Què dius?
Tots els col·legues vam marxar, però corrent.
Era, no necessito educació en ningú.
Necessito Samus.
I vam anar corrent a un centre e-mail,
vam comprar i vam anar tots a la classe.
No era igual, el vam posar a la consola,
i me'n recordo de tota la vida, les primeres passes que fas,
que caus a dins de l'aigua una miqueta,
i quan surts veus com cau l'aigua,
i el Bau va marxant, i aquí em va volar el cap.
El començament d'aquest joc, el Prime, impressionant.
De l'anterior generació de consoles, la GameCube,
a mi aquesta escena em va, però vaig haver de trucar al meu cosí,
perquè també li agradava molt Metroid.
Era en aquests moments, deia, ah!
Vaig dir que era el meu fill,
perquè també li agradava molt Metroid.
Era en aquests moments, deia, has visto esto?
Això mateix. Que no hi havia WhatsApp.
Aquest joc, si no tens la GameCube,
pots recuperar-lo d'alguna forma o no?
El Prime, si no tens la GameCube, va sortir per la Wii,
la trilogia, tot i que és molt difícil d'aconseguir,
aquest videojoc, però esperem que facin aviat compatible
els jocs de GameCube amb la Switch,
que s'està parlant molt i potser la gent pot tornar a jugar-los.
L'has jugat? L'has acabat?
No, no, he jugat poquet dues horetes,
i és el que dèiem, és un remake del de Game Boy,
és molt similar a la forma de jugar,
però té les novetats de Mercury's Team.
És una mica més exigent amb el control,
una mica més tècnic, més actualitzat, més del segle XXI.
Pobre Pazos, el veig seguint una miqueta
els diàlegs del joc i no...
M'estic trobant que estic tenint un moment Kojima,
que són 45 minuts de vídeo i deu de bufetades,
però està bé, està bé.
No m'estem, perquè és interessant, m'està agradant.
Molt bé, molt bé.
A més, Albert, ens expliques una mica l'experiència d'aquest joc,
i a veure si podem portar algú que hagi treballat a Mercury's Team.
Em deies que l'Enric no hi ha estat molt a sobre, o sí?
Enric Álvarez.
El principal director, en aquest cas, és en José Luis Márquez,
que ja fa fer el Castlevania per la 3DS.
Molt bé, fantàstic.
Vinga, continuem amb el Generació Digital,
agafeu la tauleta i porteu-la cap al vostre taller,
perquè és hora de crear gràcies als milers de tutorials
que corren per la xarxa.
Que la creativitat s'escolti.
Què fa? Què estàs fent, francès?
Mira, això que sentim ara és el so d'una joguina de nen petit.
Per més informació, us diré que té forma de vaca,
i que és aquesta típica que fa diversos sorolls d'animals.
Què fa la vaca? Mu! Què fa l'abeja? Bé! Etzatratzat.
I musiquetes.
I ha estat modificada per fer sorolls diferents, com acabo de sentir.
Alterar el pitch, la freqüència dels seus sons, la duració, etcètera.
I convertir-se en una mena d'instrument totalment nou,
com els que podríem trobar en qualsevol cançó
dels nostres amics, els instrònics.
I mireu, d'això va una miqueta el tutorial que us porto aquesta setmana,
d'aquesta tendència que es fa amb una mena de circuit bending.
En concret, us en deixarem a les nostres xarxes, dos,
que estan a YouTube i que són bastant interessants.
És una miqueta antic i són quatre parts, són quatre vídeos,
però és un vídeo que detalla perfectament què fa falta
i què necessita per fer circuit bending.
I veureu que no són coses massa complexes ni massa exagerades.
Més o menys tothom pot tenir a casa les eines que fa falta
per modificar i començar a treure sons d'alguns aparells.
I una cosa que m'he trobat quan he buscat és que moltes persones
posen el que acaben de modificar i us ensenyen,
us demostren quins sons fan.
Però jo ho sé i no. I el que vull veure és què has fet abans.
Ara farem també un tutorial amb un pianet petit,
un típic pianet de joguina,
i la persona que l'ha fet us ensenya pas a pas
com l'ha desmuntat i com ha tret sons.
Sons com els que podríem sentir.
De fet, el circuit bending és una tendència de creativitat
electrònica que no és nova.
Sovint anem a missa d'exemples als tallers del Sónar Més D.
Jo vaig anar a tres tallers que vam fer fa uns anys.
Sí, m'agrada moltíssim. Però com s'inicia aquest corrent?
Doncs mira, la denominació circuit bending,
que vindria a ser com modificar, hackejar els circuits,
es fa servir per primer cop Enric Gasala,
que és un creador d'instruments de sonoritat una miqueta marciana,
que havia treballat i creava instruments i sons
per gent com Tom Waits, Peter Gabriel o fins i tot els Rolling Stones
durant la dècada dels anys 60.
El Tom Waits és conegut com el pare del circuit bending
des del moment en què tenim per casa l'amplificador
d'una joguina petita, entra en contacte amb una peça de metall
i comença aquell altaveu a fer... Són raros.
I en comptes de dir, ostres, què ha passat?
No, anem-ho a fer bé, ell agafa i diu, ei,
pot sonar diferent? Puc posar-hi coses?
Puc posar-hi interruptors i fer que soni d'aquesta forma
tan estranya quan jo vulgui?
I així és com neix el circuit bending.
Has de ser enginyer en telecos o no?
Per fer tot això? No cal.
Molts us preocupareu de dir que has de modificar soldadures,
has de treure soldadures, has de tocar i tal.
La veritat és que no sempre fa falta.
De fet, és una gran activitat per fer amb nens,
molt creativa per fer amb...
Restrossar la joguina del nen.
Mira, quan el nen que té 3 o 4 anys
ja ha deixat de banda aquests teclats musicals,
vosaltres ho guardeu durant 3 o 4 anys en una capsa
i després ho treieu quan el nano tingui veu
i tingui ganes d'obrir-ho, veure com està feta,
tu ho has fet, això, perquè ho he vist a les xarxes.
Jo en tinc alguna joguina d'aquesta
esperant a obrir-la amb els nens a davant.
Us donarem també una altra adreça,
conceptlab.com barra circuit bending.
Allà hi ha un vídeo i un tutorial en castellà,
que més el podeu trobar en castellà,
sobre com fer circuit bending,
però que està totalment enfocat als nens,
amb un grafisme fantàstic,
i veureu que s'utilitzen voltatges molt petits,
els de les piles, mai res connectat al corrent,
com el qual pots tocar la circuiteria amb els dits.
La pell és conductora.
Una de les primeres formes de toquetejar una placa d'aquestes
i veure si surten sons és anar-la tocant amb els dits
i anar creuant les pistes amb els teus propis dits
fins on començaran a sortir sons.
Us explico una anècdota,
i és que jo vaig fer un taller amb una persona
que, a més, era alumne d'aquest personatge
que en comentes tu, el Gasala.
Va anar a fer un curs a Nova York amb ell.
I en el taller, que durava dues setmanes,
tu havies de portar una joguina i vaig portar un teclat,
un teclat de nen que sonava.
Vam obrir, vam fer moltíssimes coses,
i, en el chip dels sons,
vam extreure sons que no hi havia en l'original.
És a dir, sonaven animals,
quan no havien de sonar animals, i era molt curiós.
I ell em va dir que segurament aquest chip
és universal per fer moltes coses,
i hem aconseguit treure, haquejant,
perquè això és haquejar una miqueta,
que surti uns sons que no ens esperàvem.
De totes maneres, si us sentiu una miqueta insegurs,
o si voleu alguna cosa més propera,
en aquest tema del Circuit Bending,
una altra opció que teniu és acostar-vos, per exemple,
als ateneus col·laboratius,
o als ateneus de creació,
que comencen a ser cada cop més populars a tot Catalunya.
Si us interessa la música i els instruments digitals,
una de les opcions que teniu és l'Spy Dynamo DIY,
Do It Yourself, de Barcelona,
que el trobareu a DynamoSpy.info.
No només hi ha una Comunitat Maker molt activa,
que us donarà un cop de mà,
i segurament tindreu bancs de treball
i que us doni a casa,
sinó que, a més, fan molts i molts tallers.
Fa molt poquet, em van fer un sobre
com construir un teremin,
que és un instrument que a mi em té molt fascinat.
És aquell de les pel·lícules de...
De fantasia, no?
Aquest so tant fantasmagòric o extraterrestre.
I, a més, ben aviat, el dia 16,
em fan un sobre com construir un hidròfon.
Albert, explica'ns un hidròfon.
És un micròfon que es pot mullar.
Doncs vinga. I el dia 30 de setembre,
en parlarem sobre com construir un sintetitzador musical.
Ells et donen totes les eines amb un kit
i explicaran com funciona, com el podeu muntar, etcètera.
I això forma part, també, una miqueta
de tota aquesta cultura del circuit vending.
Amb un hidròfon vaig enregistrar una vegada
animals marins que no m'esperava.
Unes granotes estranyíssimes que estaven en...
No sé què era exactament allò,
però que la gravació fa autèntica por.
Molt bé. Em deies DynamoSpy.info.
DynamoSpy.info.
Moltes gràcies per les activitats d'aquestes
i, final de mes, final de setembre, dos tallers molt interessants.
Generació digital.
Escoltem el tràiler del proper videojoc que regalarem.
¿Cómo vamos?
Según el plan. Aterrizamos en una hora.
Genial.
El colmillo de Ganesh.
Què ens hem d'explicar, els ullents?
Doncs que elegirem, a través de Telegram,
una persona per jugar a l'Encharted, el legado perdido.
Però, atenció, haurà de venir a l'emissió en beta
al 6 de la tarda de dimecres vinent.
I jugarà, el comentarà i se l'emportarà.
I ho farem a través de Telegram.
Ho vam dir la setmana passada que ja...
Per cert, el Telegram estava creixent.
Sí, acabem d'arribar a 204 ullents.
Molt bé. Aquesta setmana farem la crida.
De fet, al cap de setmana farem la crida
perquè un dels nostres ullents pugui venir
i jugar i emportar-se a aquest joc.
Per cert, el tràiler que acabem d'escoltar,
que no sé si heu escoltat que li deia...
No, aterrarem d'aquí 10 minuts, o no sé, tot està...
Va anar amb vaixell. No és un avió.
Jo sempre he pensat que el tema dels doblatges...
De veritat, de vegades s'haurien de fer mirar.
En aquest videojoc escalen muntanyes
que són de quilòmetres d'alçada
i el to de veu és com si estiguéssim prenent un cafè.
Això és un problema.
Moltes vegades passa amb el doblatge
que es fa una traducció del text.
No hi ha la referència del que està passant
que pot ser tocar terra amb vaixell o amb avió.
50%!
Doncs aquesta és la música del Yakuza Kibami.
Víctor Matute, Pazo 64, el nostre primer justícia VIP.
Com ha anat l'experiència amb el Yakuza?
No vaig a comprar un anell per la noia i me l'acaben de virlar.
L'anell?
Home, estic buscant el paio i ja veuràs com li queda la cara.
Vas per uns barris cada unió.
Però tu m'has vist com xuclo que soc.
Jo que m'ha robat l'anell.
Veig molt sobrat.
El personatge és el que coneixem dels primers videojocs,
perquè és un remake del primer.
Tenim un col·laborador, l'Oriol Dalmau,
que ell també prova jocs.
I va provar el Yakuza 4.
Diu que es va tornar a vot amb els diàlegs
i que al final ja no podia llegir.
Perquè era molt ràpid. No sé si aquí també.
No, aquí no.
Només el que passa és que l'Albert deia que l'anglès
perquè a més tampoc està en espanyol ni si està en anglès.
Però t'has trobat que és l'anglès?
Sí, és un anglès com...
És anglès barriobajero però fet per japonesos.
Anglès.
M'ha recordat una mica el Shenmue.
Diu que és el successor espiritual del Shenmue.
Ah, sí? Mira, veus?
M'ho semblava, vostè.
En el moment, les missions són...
Demanar, m'haig d'haver emportat deu vegades,
fer-se divertit de cinc vegades.
Sí, fer-se divertit de cinc vegades.
Però ja, eh?
Tens llibertat per això, per anar a passejar?
De moment entenc que no, perquè estic en una mena de flashback.
La ciutat és grandeta, però m'obliguen a ser-hi.
Arribarà un punt en què s'obrirà, entenc.
Abans, l'Eli et preguntava les hores que dedicaves a jugar a dormir.
Era una mica broma.
Però tu has aconseguit, com molts qui comuniqueu a través de les xarxes,
un munt de seguidors i també de massenes,
que a través de Patreon, per exemple,
paguen perquè els teus consellos siguin possibles.
Això és molt fort.
I és molt fort el que has aconseguit tu.
Sí, una miqueta sí.
Moltes vegades he vist els teus vídeos que tu agraeixes
i realment és molt sentit i és emocionant,
perquè és que és molt fort.
A Espanya hi ha poquets que han aconseguit.
O crec que hi ha poquets.
Has d'anar mirant un dia una llista,
que tampoc hi ha cap llista real.
Has d'anar mirant un per un, una mica boig.
Però sí, són poquets i...
Recordem què és exactament el Patreon, Gina,
explicant-ho una mica.
Patreon és una pàgina web on tu,
en lloc de visualitzar vídeos a YouTube
i que YouTube decideixi que et paga 0,0005 cèntims per visionat,
tu decideixes quan li pagues directament al creador.
I tu, per exemple, et pots subscriure
i com si paguessis Spotify,
doncs pots pagar entre un euro o un dólar
fins a tot el que vulguis a un creador.
I aquests diners van directament a la seva butxaca
perquè incentivar-lo a que faci més contingut.
El tema és que treballi menys de coses
que no siguin crear contingut per tu.
I tu, com a Patreon, tens coses com
veure vídeos abans que surti, poder decidir...
És a dir, cada creador decideix quines recompenses
els donen els seus patrocinadors.
I això fa que sigui molt més viu, el teu canal, per exemple.
La comunicació sobretot.
La comunicació i la comunitat en general.
La comunitat de Patreon és bastant bèstia
com es comporten a mi, com em tracten.
A més, hi ha un Discord privat només per Patreon.
És una meravella, s'han creat unes amistats,
unes bogeries molt xules.
A més, la comunitat que s'ha creat al voltant, a YouTube i tot,
la veritat és que molt bé, molt content.
Hi ha molt de feedback.
Rara vegada hi ha alguna cosa dolenta.
Que era més normal que pugui passar.
Com més creixes és inevitable.
La gent que insulta perquè li fa il·lusió,
és molt fàcil, però poquet.
La veritat és que la majoria és positiva, tot.
Per què creus, així en general,
que hi ha molts videojocs que, per exemple,
ha de comprar, imagino.
És per veure si se'l compra o per...
No se'l comprarà però et vol escoltar.
Depèn. Hi ha molta gent que és això,
que simplement li dona igual el que pugis,
el vídeo que facis,
que la idea és veure per què ho fas tu.
A més, hi ha molta gent que sí que el que li interessa és saber...
Normalment tots tenim,
tant a premsa, si d'Espòs o què sigui,
tots tenim els nostres periodistes o...
Jo no soc periodista, però ens entenem.
O a visitar videojocs, els nostres analistes preferits,
i a YouTube ja és igual.
Tu tens els teus youtubers que a més t'agraden,
i la gent, moltes vegades, abans de comprar un joc,
busca el nom del joc i el youtuber ja pot ser jo
o qualsevol altre, i sí, així es fa una idea.
També podria ser que molta gent, a través del videojoc,
el que volen és veure't com comentes.
O sigui, com una excusa per veure la gent,
els seguidors de YouTube,
sobre una persona, en concret, en el teu cas.
Doncs el videojoc és l'excusa, no?
Per sentir-te, per veure el que dius...
Sí.
Si no estaries davant de la pantalla, hola.
Com va tot, no?
Hi ha gent, això que dic, que t'agafa i et busca el vídeo,
però li és igual, de què s'hi parla.
Jo els vídeos que faig, que ara jo he de durar
més de mitja hora, són un mal de cap,
hi ha molta gent que m'ho diu, diu, jo no me'n miro,
jo veig al final, perquè al final faig una parida
i la gent vol veure això, i després, moltes vegades,
tornen al principi, ja s'ho miren,
però volen veure el final, saps?
Tots aquests vídeos que tu en registres, te'ls guardes?
O ja dius, no, estan a YouTube o estan on sigui,
o te'ls guardes al físic?
Sí, sí, sí, sí. Jo guardo tot, tot.
I clar, vaig a un disc dur.
Vaig anar pringant disc durs, perquè van omplint,
i després vaig patir i em dic que es trencarà,
es trencarà i ho podré fer tot.
La segona copia al disc.
A la gent que li interessa molt conèixer aquells videojocs
dels quals gairebé ningú en parla, aquells videojocs
petits, secrets, o a vegades que costa molt
que arribin al gran públic,
el canal del Pazos és un canal espectacular
per descobrir-los.
Moltes vegades, videojocs
que ara s'estan fent coneguts,
una de les coses que em va parlar des de fa mesos,
i això va molt bé, sobretot, perquè si t'agraden,
perdó, eh?
Però els rogue likes, no sé què, que només parla de rogue likes.
Només de rogue likes.
Perquè ja veus quins videojocs li agraden.
Però d'aquesta manera pots veure algú
que comenta un videojoc que l'analitza
d'una manera molt profunda,
però amb humor, i pots decidir
si fas aquesta compra o no.
Això vol dir que gent que faci videojocs
es posa en contacte amb tu
perquè li comentis el joc?
Sí, alguna vegada, sí.
T'arriben i diuen si pots mirar el joc,
si t'agrada fer un vídeo, sempre dic el mateix,
no sé si faré un vídeo, i quan facis vídeo no sé si t'agradarà.
Però tu sembles que jugues a jocs que t'agraden?
Et venen de gust o de vegades
jugues a jocs que et fan una mica de mandra?
Hi ha jocs, hi ha vídeos que he fet de jocs
que no són del meu estil i que jo personalment
no m'hagués comprat per jugar.
Però si cada tant em agrada sortir-me una miqueta,
perquè si no, el que deia la Gina,
els indis normalment
van amb onades
de gèneres i de modes.
A la que un funciona, tots anem.
Les empreses grans també, però amb els indis passa molt.
I el Rook Like, hi ha molt Rook Like que ve de cop
o molt joc tipus Tour de Bali o...
Explica què és el Rook Like.
El Rook Like és una variant del...
El Rook Like, és que el Rook Like real
al d'ara s'entén d'una manera diferent.
Ara ho entenem com un joc que té una mena de permadez,
que és una mort absoluta.
Si quan tu mors s'ha acabat el joc i se torna a començar
és de principi, però el dia d'avui el que es fa
és que tu pots guardar certs ítems o certs objectes
i quan torna a començar variar una miqueta la partida.
Això és el que s'entén més o menys ara.
No és el que és, però més o menys.
Una de les coses que acabes de dir
em sembla bastant important per destacar,
has dit els jocs que em vaig a comprar
o que no em compraria.
Perquè tu, a diferència d'un periodista
que estigués en un mitjà més normal,
tu els jocs te'ls compres.
No te'ls regalen, no et donen còpies de promo.
La majoria de jocs no els compro jo.
I alguna vegada que sí que intenta esforçar la màquina,
perquè jo encara no...
A mi m'he veient...
Hola, senyor Pazos, eh?, no passa.
Però si que a vegades esforça especialment un joc en concret
i per dates i tal dius que t'agradaria gravar-lo abans.
Hi ha vegades que ho demanes.
Amb Devolver Digital normalment no sempre en absolut,
però normalment m'arriba un dia abans,
dos dies abans de la sortida.
Faig el que puc.
És molt més important.
És molt emocionant el teu esforç i la teva dedicació,
perquè a sobre t'hi poses diners a la teva butxaca.
I són bons temps pels videojocs indis?
Sí, el que passa és que és com tot s'ha saturat.
Sí, no?
L'altre dia llegia l'estiu,
tot aquest tema que ha passat a Steam,
que abans havies de passar per un filtre,
que ara és molt més obert,
i explicaven la quantitat de jocs,
que eren milers en molt pocs dies,
i això és allò, no?, que hi ha la bombolla, no?,
que dius, hòstia...
Cada setmana es deuen publicar a Steam,
que tampoc n'hi ha tants, a Steam,
com als mòbils,
uns 15-20 jocs, com a mínim.
Cada setmana, i més.
I més, no? I 50, no?
I més, i més.
Per una banda, dius, bé,
hi ha molta gent que ho fa,
però per altra banda, és una indústria difícil.
I m'ha arribat el punt que no tinc visibilitat.
Aleshores, clar, per més jocs que facis...
I molts videojocs molt bons
es queden sense tenir coneixement per part del públic,
existeixen.
L'únic que no havies de gastar diners
no en tenies, perquè tampoc es tenies.
Tenies una plataforma com Steam, està a itchy.io,
que sempre l'obviem, però està allà,
que moltes vegades són gratuïts, estan posats.
Però no necessitaves
o no intentaves fer aquest esforç en màrqueting,
perquè ja tenies plataformes, però al dia d'avui està tan saturat
que, a més a més, a sobre que estàs fent un joc
poca gent, amb poc pressupost,
a més a més has de fotre en màrqueting,
perquè si no, no el veu ni neu. És complicat.
Per cert, jocs a l'arribada virtual, en jugues?
No, no tinc cap aparell de l'arribada virtual,
perquè encara no ho veig, ho veig verd.
Tu anava a dir, trobes a faltar, és una cosa que t'agradaria?
Encara no. L'he provat,
en diverses ocasions, et deixa el cap boig,
és una passada, depèn del joc que provis,
però no deixa de ser com una mena de demo tècnica contínua.
Molt bé. I és la sensació que em dona.
A nivell usuari, eh?, a nivell creador,
a nivell... això és una borrada,
però a nivell usuari, gastar-te 600 euros,
o 700 euros, o més,
amb la gràfica que et pugui moure això,
ho trobo una mica bèstia per allò que hi ha,
del moment.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
Però distreu.
Doncs ben que estem arribant al final del programa.
Ara fa uns dies ha aparegut una d'aquelles aplicacions
per la 3DS que a mi, eh?,
a mi us he de dir que em tenen el cor robat.
Es diu Smile Basic
i ha aparegut per la Nintendo 3DS,
ho dèiem, eh?, us heu portat una 3DS,
que de fet l'estava trastejant en el francès,
i és una aplicació
per aprendre a programar amb Basic.
És que sembla una aplicació
dels anys 80, francès,
de fet, ho has mirat i sembla la Microsoft del Basic, no?
Sí, sí, no, no, vull dir,
el prompter que apareix quan... quan...
quan l'obres i et diu,
doncs és exactament igual que el prompter
del Microsoft Basic dels MSX.
El nom, el copyright, la versió,
els bytes lliures que tens a memòria,
un espai OK i el quadradet.
Només li falta el color blau i ja seríeu una mica xuxos.
Ha sortit aquesta setmana a la venda per la 3DS
i funciona de forma paral·lela
amb una pàgina web que es diu smilebasic.com,
on allà pots obre llibreries, pots aprendre a programar,
fer els teus jocs,
i la veritat és que hi ha exemples absolutament espectaculars.
Un exemple de, doncs, aplicacions no-jocs
per fer els teus propis videojocs per plataformes.
Vinga, anem a parlar una mica de les xarxes, Ali.
Sí, doncs, com dèiem abans,
el tema principal a Telegram d'aquesta setmana
ha estat si els esports electrònics
haurien de ser olímpics o no,
que és del que vam parlar al programa de la setmana passada.
I què ha dit la gent?
Les opinions que han anat dient a Telegram la resta d'usuaris,
diu, jo crec que perquè siguin olímpics
potser haurien de ser jocs desenvolupats
amb unes regles molt clares, cobertes, conegudes
i garantint les mateixes condicions per a tothom.
Vull dir que una empresa desenvolupadora
de jocs comercials no t'ho explicarà tot.
I, per una altra banda,
diu que li preocupen més els xits que els dopatges.
Molt bé.
Afegir també que diria que el que seria lògic
seria que fos un joc exclusiu,
és a dir, que fos un esport que no existís,
el que dèiem una mica la setmana passada,
per demostrar habilitats i no violència.
En Serafí també comentava alguna cosa.
Sí, una cosa bastant interessant, deia.
Els jocs olímpics es van crear originalment
per la gent que tenia unes capacitats físiques
superiors a la mitjana,
i per això veig una incongruència,
unes proves de jocs on no s'exercita el cos.
I al Twitter també hi ha hagut algun comentari.
El Fussin Otaku ens deia...
En un podcast d'internet
ens dona gran difusió
de part d'un estudiante para Game Developer.
Enhorabuena. Molt bé.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola
hi ha una gran batalla.
Doncs ara que parlem d'un dels videojocs
que, per exemple, aquest noi farà en un futur,
aquest desenvolupador que lligarà al nostre programa,
hem de dir que aquest passat E3,
un dels que més expectació ha tingut,
ha estat com una segona part...
Una segona part, no sé si segona part, Gina, o no?
És una preqüela.
És Life is Strange Before the Storm.
És que a mi em sona la fa com un parell d'anys, aquest joc, no?
Sí, sí, va sortir el 2015, el Life is Strange tal qual,
i va deixar-t'ho tot embaladit.
Una aventura tranquil·la, episòdica,
on el més important era la història que s'hi explica
i la seva potent banda sonora.
I ara n'acaba de sortir el primer capítol
d'aquesta preqüela que es diu Before the Storm.
I de què va?
Si heu jugat a l'anterior, i tranquils, que no farem filtracions,
ens posàvem a la pell de Max Cofield,
una noia que tenia el poder de tirar enrere en el temps
i feia desfer el seu gust.
A Life is Strange Before the Storm
ens posem a la pell de la seva millor amiga,
la Chloe Price, que ja vam conèixer.
Però ara també ens trobarem amb un personatge
que va ser molt important i que no vam arribar a conèixer mai,
la Rachel Amber.
Però per què no la vam arribar a conèixer mai?
Aquesta és la seva història i la història d'aquest joc.
I què n'ha dit la crítica? És bo? Vull dir, té bones crítiques?
A veure, tothom el deixa molt bé,
es tinte allò de extremadamente positivo.
I ara bé, si busqueu un joc d'acció sense frens
i gran dificultat, pasos, crec que no és per tu.
Life is Strange Before the Storm
és una aventura tranquil·la,
on el més important és conèixer els personatges
i aquí t'expliquen un conte.
Has de jugar el primer per entendre aquest segon?
Jo ho recomano.
Hi ha coses que has explicat.
Sí, hi ha coses que et pots perdre.
A més, el primer és fantàstic.
Per tant, t'estic fent un favor si et dic que el juguis.
M'has dit que han canviat els desenvolupadors.
La primera part la van desenvolupar
Dot Not Entertainment i aquesta, Deck Nine.
Per quines plataformes tenim el videojoc?
Si volem jugar el podrem trobar per PC, Microsoft Windows,
PlayStation 4, Xbox One i el preu de 17 euros
als tres primers capítols, que són els que consta l'aventura.
De moment, acaba de sortir-ne només el primer,
però tindrem els següents en els propers mesos
i encara no hi ha data.
Has jugat amb aquest joc?
Jo hi he jugat, he començat a jugar, però encara no me l'he acabat.
Encara no, perquè com que és una precuela no vaig jugar a l'original.
Albert, ja estàs trigant,
perquè és un dels imprescindibles del 2015.
A què no t'has acabat? Això vol dir que és episodic,
però és llarg, més o menys?
Sí, però també hi he dedicat molt poquet temps, encara.
Per mi llarg pot ser dues hores i mitja, eh?
Per mi, eh?
Han canviat el sistema, per exemple, de diàleg,
que en el primer era una mica ferregós,
i en aquest, jo crec que l'han millorat bastant.
Molt bé.
Els amics de l'escola FX Animation
ens han enviat una nota de veu d'un esdeveniment molt especial
que faran d'aquí a molt poc temps.
La setmana vinent celebrarem el desenniversari de FX Animation,
l'escola referent de cinema, animació i 3D de Barcelona,
amb un festival obert al públic i gratuït.
Farem conferències i tallers,
i coneixerem com es treballa a les principals productores del món,
creadores de films com Pirates del Carib o del videojoc Final Fantasy.
Experimentarem el procés creatiu en directe
amb el rodatge d'escenes mítiques de pel·lis com Star Wars,
i comptarem amb la col·laboració del Festival de Sitges,
que presentarà la Zombie Walk, entre d'altres novetats.
Tot això a l'aseu de l'escola,
al carrer Ávila 41 bis del 14 al 16 de setembre.
Per veure el programa del festival
i per trobar-vos, entreu a FXAnimation.es.
Doncs hem parlat d'aplicacions que ens ajuden a programar,
també hem parlat de quina forma podem hackejar joguines electròniques,
o, per exemple, aquesta escola que ens ensenya a fer videojocs,
o, evidentment, videojocs.
Víctor Matute, Pazos 64, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies a vosaltres. Tornaràs un altre dia?
I tant, amb quan enganxin de l'anell.
Se m'escapa, per exemple, un conill.
Aquest conill en els metges està emprenyat, eh?
Aquest viu emprenyat, d'aquest avui.
Sí, no?
És un típic heroi que és dolent, però, en realitat, és de bon fondo.
Ja, d'acord, d'acord.
Ara, ara, ara. Ara, ara, ara, ara.
Doncs, mentre ara està lluitant amb els enemics,
Eli, Gina, Albert i Francesc,
moltíssimes gràcies per haver vingut al Generació Digital.
Moltes gràcies.
Nosaltres hi tornem la setmana vinent a la mateixa hora,
és a dissabtes a la mitjanit o al dimecres a les 6,
si ens vols escoltar en emissió en beta.
Ja ens direu què us sembla aquest segon programa
des de les xarxes, del Telegram,
o del nostre WhatsApp 638 68 70 30.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos atès.