I què?
I què? La ràdio inquieta.
Oh, yeah.
Generació digital amb Albert Murillo.
Humanize.
Benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat que parla de videojocs,
creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 744,
on parlem amb Marina Amores sobre la sèrie documental Nerfeades.
L'Albert García ens acostarà a dues coses molt diferents,
el Brexit i els videojocs.
En Francesc Xavier Blasco ens explicarà la història del codi Konami
i, entre altres continguts,
l'Elisabeth Sánchez ha jugat a l'Alfaber.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
I avui, amb Albert García.
Te n'has oblidat.
M'he oblidat perquè estava llegint, però m'agrada oblidar-me algun dia,
però sí, sí, m'ha enganxat absolutament.
Benvingut al meu club, jo mai me'n recordo.
Així veu que no ho tenim preparat, aquesta gran coreografia que fem.
Totalment, perquè ara estava pensant,
bé, ara li preguntaré al Francesc que ha jugat a un videojoc,
i, clar, ja estàvem presentant.
Bé, bé, molt bé, ho agafarem com a gif,
potser, segurament la meva cara de...
No donis idees, no donis idees.
Aquests gifs després et personaixen tota la vida.
S'escomparteixen un meme i entre internet i...
De gif a meme hi ha un nou...
Albert, cuidado, cuidado. Què he jugat aquesta setmana?
Doncs jo estic jugant ara al Civilization 3, que ja són ganes.
És un joc de l'any 2001. Atenció, eh?
Ja són ganes, és l'ull mateix, eh?
Sí, no, no, no, a mi per mi és una experiència fantàstica.
Jo havia jugat al Civilization 1, havia jugat al Free Civilization,
últimament, que està basat en el Civilization 1,
i, per tant, també he jugat algun dels últims, el 6.
I, bueno, aquest ha sigut un...
No hi havia jugat mai i ha sigut una miqueta viatjar a un joc
amb una reglamentació i unes mecàniques
que estaven a mitja evolucionat respecte al que tenim ara,
i és bastant interessant, a vegades, donar la mirada d'enrere.
Jocs aquests que tenen unes sagues molt grans,
moltes vegades va bé anar a recuperar edicions anteriors,
algunes tenien idees molt interessants que potser es van perdre,
altres veus on van néixer alguns dels conceptes
que després s'han solidificat
i s'han convertit en bàsics en aquestes sagues,
i està molt bé, i el que m'ha sorprès és del 2001,
19 anys. 19 ja. Compte ja.
És veure molts vídeos a YouTube
de gent jugant al Civilization 3, fent tutorials, fent partides,
però vídeos de fa potser dos anys.
Sí, sí.
Vull dir que gent fent tutorials de jocs de fa 15 parells,
15, 16 o 17 anys, fantàstic.
Estem a quatre mesos de fer 18 anys.
A la generació digital...
M'ha ajudat, aquest any.
Hauríem pogut parlar del Civilization 3 com a novetat.
Exacte, exacte.
El programa com a tal.
Totalment ho podrà fer, Eli. I tu, què tal, la setmana?
Molt bé.
Doncs jo, com sempre, amb les meves històries d'esports
i de fer exercicis i coses així,
m'estic plantejant deixar el gimnàs,
perquè realment no he estat mai una persona de gimnàs,
no m'agrada, però sí que és veritat que té les seves coses bones,
que és preparar-se físicament per fer altres coses,
per pujar muntanyes, per anar amb bici i per moltes coses.
Però he descobert unes aplicacions que són per fer exercicis.
Jo estic fent servir una en concret que es diu Fitness Woman,
però n'hi ha moltes altres. Molt bé.
Aleshores, en aquestes aplicacions poses la teva alçada, el pes,
a quins objectius et vols posar
i et munta unes taules d'exercicis,
a part del que tu puguis fer d'anar a córrer o d'anar amb bici,
unes taules d'exercicis que podries fer en un gimnàs
i ho pots fer tu a casa teva.
Es diu Fit Woman? Aquest que faig servir jo és Fitness Woman.
N'hi ha molts altres, n'hi ha específic per dona, específic per home,
que sempre té les seves particularitats.
Però bé, és que al final estic fent exactament el mateix que faig al gimnàs...
Sense pagar una quota. A casa meva.
Vaig utilitzar una que es deia Eight Fit
i que estava molt bé, perquè els vídeos eren genials, aquests vídeos.
Era com tenir l'entrenador al davant teu, molt bones indicacions.
A més, això què dius?
Moltes vegades tu vas al gimnàs i no tens un entrenador personal
i fas els exercicis de la manera que et sembla que estan bé,
i aquestes aplicacions t'expliquen com ho has de fer per no fer-te mal,
per no tenir lesions, per no tenir agulletes, estiraments, etcètera.
Per tant, ho provaré a veure què.
Albert, tu algun esport que ens vols comunicar que hagis fet?
Doncs d'esport no gaire, la veritat, aquests dies.
Però atenció, perquè vaig haver de moure'm aquest cap de setmana.
Vaig haver de sortir de casa
per anar a la inauguració de la nova seu de l'associació Arcade.
L'associació Arcade.cat és l'associació de amants
de les màquines de jocs recreatiu,
de jocs recreatiu, tant pinballs com videojocs Arcade,
i han obert una nova seu.
La que tenien abans a l'Hospitalet se'ls havia quedat petita.
I diumenge passat, amb els seus socis,
van inaugurar el nou espai 400 metres quadrats.
Déu-n'hi-do.
I vaig passar una tarda meravellosa.
Imagineu-vos, no?
Em sembla que hi ha al voltant de 75 màquines Arcade originals
de videojoc,
la mateixa quantitat de pinballs.
Tot l'equip algun dia ha de desplaçar-nos allà, perquè flipareu.
Vaig jugar, per exemple, en el load-run, el joc de conducció,
amb el seu moble original assegut com dintre d'un cotxe,
uns pinballs dels anys 60, com m'ha explicat.
Em van fer una mica de tour a l'agenda allà.
Per exemple, l'Òscar o el Dani, que són dos socis de l'associació,
em van fer un tour i va ser fantàstic.
Vam jugar, Francesc, al joc de Star Wars, el del 83,
que justament en aquell moment l'havien arreglat.
Que fantàstic.
I la versió amb cabinet, també, que entra dintre?
La versió aquesta que entra és dintre de la nau, i espectacular.
O sigui, molt interessant, aquest projecte,
i sobretot la feina de restauració i manteniment de les màquines.
Clar, clar, la feinada, que deu portar això.
Molta, molta.
És veritat que et vas trobar l'Oriol Dalmau?
I tant, sí, sí, ara no m'havien reculat,
però sí, ell és soci de l'associació Arcade,
i va anar amb la seva família,
i van estar jugant a diversos jocs,
i va ser fantàstic, perquè de cop i volta...
i allà estava.
I ja érem dos del generació dins de l'associació.
Doncs hi hem d'anar, algun dia.
Aquestes sortides que fem de tant en tant, no?
I tant que sí.
Jo he estat amb el Google Stadia,
us he de parlar de la segona setmana de l'experiència
que he, doncs, amb aquesta consola.
Ai, ai, ai. No, no, no.
Jo ho estic gaudint, eh?, perquè ho estic gaudint.
És molt curiós, perquè al final d'una partida,
sempre em pregunten com ha anat l'experiència.
És a dir, jo ja vaig posar que em preguntessin coses,
perquè estaven en desenvolupament i tal,
a cadascuna de les preguntes,
escolta, en quina està la teva experiència,
ha parat, ha tingut... jo vaig contestant.
Un parell de vegades no em va guardar la partida,
cosa que em va fer molt de ràbia.
Ara m'ha passat amb Glitch, com es diu, el Tequila Works...
Guilt.
Guilt, exacte. I tant.
I m'ha passat dues vegades,
però ara sé què és el que he de fer,
em va costar molt en un procés de saber què havia de fer,
i no me l'ha guardat.
Segurament jo vaig posar que el guardava,
però no va arribar a l'ordinador de no saps on.
A casa teva, això es demana l'Albert Rojo,
que és un dels fundadors de l'LBP,
la Lliga de Viatjors Professionals,
i també és un early adopter d'estàdia, com tu, Albert.
Va fer un tuit dient, deixo de moment el servei.
Té molt potencial, però ara mateix no m'acaba de convèncer.
Em va fer graciar el tuit.
De fet, mira, vaig estar jugant al Grid,
que és aquest joc de cotxes potent,
amb molts efectes,
els cotxes són espectaculars,
i tota l'estona tinc un avís a dalt,
que em diu que la línia d'internet
potser és una mica fluixa, potser es para.
No s'ha parat mai, però, clar,
veure allò no et dona gens de confiança.
És curiós, no és el moment, encara ho veus,
ho veus clarament,
però és que és molt còmode, m'agrada molt.
Hi ha un vídeo d'internet d'una persona
que va agafar el Google Stàdia
i va decidir fer test de xarxa a molts llocs diferents.
Des de casa seva amb la seva xarxa personal
fins a jugar amb la xarxa wifi gratis d'un McDonald's,
amb el telèfon.
I és molt interessant els resultats que va compartir, no?
Perquè realment hi ha un esforç molt gran
per intentar mantenir el rendiment,
inclús en condicions molt subòptimes,
com és un wifi gratis d'un restaurant cutre.
Però sí, sí, hi ha un esforç de darrere,
però jo crec que és això.
Encara, si no ens pot donar res millor del que ja tenim,
jo crec que tota cosa que faci
que l'experiència econòmica més fluixa del que tenim a casa
ja ens fa pensar que no, m'esperaré.
Doncs és aquell moment al Generació Digital
que hem de saber el joc que s'ha descarregat l'Eli aquesta setmana.
Aquesta setmana li ha fet cas al Francesc.
He jugat a un joc que ell diu que el té en el seu mòbil
des de fa molt de temps i de tant en tant el va recuperant,
i es diu Alfavia.
És un joc per aprendre anglès.
És com una mena de Scrabble,
però en anglès, amb paraules en anglès,
i amb una sèrie de cosetes que el fan més divertit i més interessant.
La música que sona de fons deu ser aquesta musiqueta?
Sí, tota l'estona. Està bé.
Molt millor, perdó. Tota l'estona.
No, és que al final, les músiques, quan estàs molta estona...
Clar.
La música, o està integrada a la història
i la necessites per ambientar-te,
arriba un moment que potser baixes el volum i sí.
Però jo he jugat a una segona versió.
El Francesc està jugant a la primera o la recupera de tant en tant,
que va sortir el 2015,
que és d'una companyia independent de videojocs que es diu Spray Fox,
i jo he jugat a una segona versió, que va sortir el 2018,
i que és potser una miqueta més mona o més cuqui,
perquè han desenvolupat tota una història,
perquè no siguin només unes partides sueltes.
Tu vas agafar un mode història,
aleshores vas d'una base a una altra dins d'un mapa,
i a cada base entres a fer la partida d'Escravel.
Quina és la gràcia?
Doncs que a cada base pots guanyar uns ocells,
per això es diu Alfaviar,
i aquests ocells els pots fer servir en la teva partida,
i cada un d'ells té una bonificació.
Quan comences la partida, tu els vas acumulant,
i quan comences la partida en pots triar 3, 3 d'ells.
Però millor en tens ja 15, no?
Doncs agafes els 3 que et poden convenir més per aquella partida,
perquè saps que cada un d'ells et dona una bonificació diferent.
Està bé.
Aleshores, la partida en si és un Escravel, és una Graella...
No hi ha secret. No hi ha secret.
Quina és la gràcia que li veig jo?
Doncs que les peces, tal com és l'Escravel,
tenen una anumeració que és el que val la puntuació
que té cada peça quan la fas servir.
Però alhora aquesta anumeració,
cada vegada que no fa servir en el torn aquella paraula,
va disminuint, per tant, val menys,
i quan acaba arribant a zero,
aquella peça es queda en gris i no la pots fer servir.
Aleshores, et vas quedant amb una sèrie de peces que no pots fer servir.
Per tant, saps que no podràs puntuar,
i a més a més, també et molesta a l'hora de...
de construir una sèrie de figures,
que si vas agafant peces que estan unes al costat de les altres,
doncs també pots anar puntuant més.
Molt bé.
I aquest seria una mica el resum del joc.
Sí, sí. Diu una cosa, el comentar que és com una Escravel,
és un joc d'un sol jugador.
Per tant, no jugues amb altres persones,
no és com una Palabrados,
sinó que és com un trencaclosques
en què tu intentes construir sempre la paraula
amb el màxim nombre de lletres possibles de les que tens,
però és sempre contra tu mateix.
Exacte. I té una gràcia, també, que no és només partides normals,
sinó que una partida té una particularitat.
Per exemple, en una d'elles tens un temps determinat.
Tens un minut i mig per fer totes les paraules més ràpidament que puguis.
En una altra, si fas servir la lletra N i la S, tens doble puntuació.
Per tant, cada partida té la seva gràcia particular.
I això també fa que, a vegades,
els ocells que tens amagats a mats, que tenen algun poder especial,
saps que, ai, en aquest nivell, en aquest trencaclosques concret,
em serà molt útil utilitzar aquest perquè em dona temps extra,
o cada vegada que faci una paraula,
i és una partida en què m'obliguen a superar certa puntuació
per donar-me un ocell extra, etcètera.
I una altra cosa que m'ha agradat
és que, cada vegada que acabes la partida,
surt un d'aquests ocells i fa frases
utilitzant aquestes paraules que tu has fet,
que això està molt bé.
Però tenen sentit, o no, les paraules?
Sí, però són surreals, perquè les paraules que tu has fet són les que són.
El que passa és que hi ha molts moments
que aquestes paraules que tu trobes no tens clar
ni si això existeix, perquè...
Això passa molt.
Però jo no sé ni què és.
Amb la qual cosa aprens una paraula nova.
Quan t'ho posen una frase, aleshores,
més o menys per context pots esbrinar el que significa.
Està bé, és entretingut i aprens.
Alguna lletra que quan apareix amb anglès dius,
ai, aquesta no sé com la faré servir.
No, al contrari.
Quan surt la V doble i la...
la H, la vols posar tot arreu?
Clar, clar.
Potser no tant, però aquestes dues van comptadíssimes.
Molt bé, quant costa, aquest joc, per acabar?
Aquest joc per mòbil per Android i iOS és gratuït,
però també està a versió Mac i PC,
per 9 amb 99.
9 amb 99 és un joc que...
que s'ho fa pagar, però...
Però molt bé, ens ha agradat, aquest joc,
i ja ens diràs explicant si arribes a nivells...
Superiors.
No crec que s'acabi, aquest joc.
Jo crec que no s'acaba mai.
Doncs el passat 1 de febrer,
el Regne Unit va fer oficial
la seva sortida de la Unió Europea
amb la posada en marxa del famós Brexit.
Aquella mateixa nit sortia a la venda Not Tonight,
per la Nintendo Switch,
un videojoc que ens posa en la pell d'un immigrant europeu
en aquest país i que ens fa reflexionar
sobre el futur de la societat.
El tràiler d'aquest joc és un muntatge
on podem sentir el mateix primer ministre britànic,
Boris Johnson.
Under a common struggle, living in the UK.
Uau.
Albert, només cal sentir aquest tràiler
per saber que estem davant d'un joc
que és crític amb el Brexit.
Expliques una mica què t'ha semblat com si jugués
i quina ha estat l'experiència.
Totalment és el que dius tu.
És un joc crític amb la situació actual
per la qual està passant el Regne Unit.
I segur que és un videojoc amb Boris Johnson,
el primer ministre, doncs no li agradaria jugar, no?
Però és interessant trobar videojocs d'aquesta manera.
Està molt bé.
No s'amaga gens de fer el seu discurs,
de significar-se políticament,
cosa que sempre és interessant amb un videojoc.
Abans de res, aquest Not Tonight,
quan va sortir, curiosament, la versió de Switch,
ara ho comentàvem,
va sortir el mateix dia, com deies, Albert,
que es va produir el Brexit.
Però realment és un joc de fa gairebé dos anys.
Va sortir l'any 2018 per ordinador a la plataforma Steam.
I, curiosament, moltes de les coses
que aquest videojoc il·lustrava, criticava,
feia, doncs, la seva visió,
s'han acabat convertint en realitat, no?
I, de fet, el fet del qual jo em vaig interessar més
per aquest videojoc és que farà, doncs, uns dies,
el govern de Boris Johnson va provar,
va presentar a la societat
una nova llei de regulació de la immigració.
Aquesta nova llei el que farà serà, doncs,
que si ets un immigrant, una persona nascuda a un país d'Europa,
i que està vivint al Regne Unit o vols anar a viure,
ho tindràs força més complicat.
Hauràs de tenir un mínim salari bastant alt,
un salari força elevat,
hauràs de tenir unes competències que hauràs de justificar,
amb la qual cosa,
potser moltes persones que potser fa una generació o dues,
que viuen al Regne Unit,
a partir de l'any 2021,
que és quan començarà aquesta nova pla d'immigració,
ho tindran complicat.
I això és la base d'aquest videojoc,
que ara mateix, doncs, podeu veure a les pantalles,
si esteu veient el programa a través de YouTube,
l'estètica ja la veieu, no?
Sí, molt pixelada, eh?
A mi em recorda una mica aquell videojoc...
Papers, no? Papers, please?
D'això en parlarem molt,
però sobretot a nivell com és molt colorista i tal,
el The Red Strings Club,
és un altre videojoc que em recorda molt estèticament aquest títol.
A veure, per fer-vos una mica de petita introducció,
els seus creadors és un estudi britànic que es diu Panic Barn,
com hem dit, l'estil visual és el pixel art,
i tampoc és una experiència mega llarga,
tampoc en qüestió d'unes 5 hores el podeu acabar.
El que us podeu imaginar és un videojoc amb molts finals,
o sigui, depenent de com avancis,
la cosa pot acabar de diferents maneres.
El que us deia ara és un joc on veiem, doncs, un...
on ens parlen del Brexit, no?
Del que suposa no que el Regne Unit
hagi abandonat la Unió Europea.
Per fer-ho ens situem en l'any 2019,
és quan té lloc el videojoc,
representa qui ja va passar
a la sortida d'aquest país de la Unió Europea,
i ens plantegen una situació
en què un govern d'ultra dreta
ha arribat al govern del Regne Unit.
A partir d'aquí s'imposen una sèrie de mesures
que dificulten la vida de la gent
que no és nascuda 100% al Regne Unit.
La nostra feina com a jugador, perquè és una feina...
Sí, sí, clar, tu has de fer...
Abans apuntaves lo de papers, please.
Quina és la mecànica del joc? El joc consisteix en sobreviure.
Per sobreviure has d'arribar a tenir un mínim sou.
Per tenir el sou has de treballar.
La feina del protagonista consisteix a estar...
fent de porter de discoteca, bàsicament.
Comences amb una mena de barri molt senzillet i va avançant.
I aquesta és una mecànica que recorda molt...
Va avançant de feines o també va avançant...
Ets igualment porter de discoteca? Sempre és porter de discoteca.
I canvia el lloc on estàs vigilant.
Sí, com que tenen més classe, però tampoc acaba de ser això.
El tema és que tu has de revisar la documentació
de les persones que entren i cada vegada és més complicat.
S'assembla molt a papers, please.
Ha sigut una cosa que la gent ha criticat molt,
però he jugat els dos, m'encanta el papers, please.
I aquest té elements que el fan...
Més divertit, potser, no?
Per mi li dona un toque de profunditat interessant.
Una cosa és treballar cada nit i la transgestionar,
que tinguis els diners...
S'introdueixen com unes estratègies allà enmig, per exemple.
Hi ha un personatge que la seva dona demana
que no li deixis entrar perquè és un home molt...
i sempre vol entrar allà i tu sempre que el veus et pots entrar.
I com aquesta hi ha molts exemples de coses que et vas trobant
i que van passant.
Si heu vist, per exemple, la sèrie de la ABC de Years and Years,
o també si heu vist, evidentment, Black Mirror,
té moltes coses que s'assemblen.
El tema del control de la societat,
el tema que a través del mòbil ho pots gestionar totalment tot.
És molt típic d'aquesta aplicació.
Vas rebent missatges, encàrrecs, vas jugant per avançar...
O sigui, tens unes fites sempre molt clares al joc,
perquè t'ho van dient, t'ho van marcant.
Tens un calendari i et diuen
que tal dia has de tenir 30.000 lliures al compte corrent.
I quan et queden 10 dies i tens 100 lliures, dius...
Ostres, no treballar molt i ser molt eficients i...
I et va posant en aquesta mena de...
Vas entrant en aquest loop i per això,
jo penso que és un joc que aconsegueix...
que et posis en la pell de la gent, que sentis l'atenció aquesta,
i és interessant per això.
També és interessant per al... bueno,
tot el rerafons polític que té,
tota la voluntat seva a través d'un videojoc i d'unes mecàniques,
parlar-te de temes actuals del nostre món,
i això és molt interessant.
I de la societat i de les relacions entre la gent, imagino.
Totalment. Sí, sí.
Tot i que si esteu veient les imatges,
veureu una estètica molt pixelada,
que sembla que sempre tota l'estona sigui el mateix,
te'n fas creus de les variacions que van introduint a poc a poc.
Primer has de mirar la bandera, el passaport,
després el nom, després l'edat, després que estigui educat,
després que el segell no estigui original, moltes coses.
Total. Et recomano o no et recomano? Jo et recomano.
Crec que és un joc interessant i que vas entrant i és bastant sorprenent.
A la Switch es juga bé? Sí.
De fet, jo l'he jugat a la Switch, me'l vaig comprar perquè...
en aquesta plataforma estava d'oferta pel Brexit.
És el Brexit i està d'oferta.
I molt bé, es juga bastant bé.
És el joc que mai jugarà amb Boris Johnson, no?
Mai. Mai la seva vida el jugarà, però ha estat molt bé conèixer.
I després ho lligarem amb un altre joc,
que és molt curiós,
que està força lligat amb l'última cançó que posarem avui al programa.
Perfecte. No sé si tens alguna cosa més a dir.
No, de moment ja està. Molt recomanat.
Si us ha agradat, el Play Pets Please encara més,
i per tant és un títol a tenir molt en compte.
Gràcies, Albert, a vosaltres.
Doncs aquesta setmana s'ha presentat
una sèrie documental de 10 capítols que es diu Nerfeades,
i que parla sobre el masclisme als videojocs.
Ara fa uns dies que s'ha estrenat el primer capítol
on tracten temes, en aquest primer,
sobre, per exemple, la síndrome de l'impostor,
o de l'ambient de treball
de l'entorn professional d'un estudi de desenvolupament.
Aquesta setmana s'ha publicat el llibre blanc del videojoc,
i precisament hem sabut dades de la indústria,
dels diners que es mouen de les plataformes,
de les empreses catalanes, de l'edat dels que treballen,
i també de les dones que hi estan treballant,
que són el 16% de tots els treballadors.
Marina Mores, directora de Nerfeades,
molt benvinguda al Generació Digital.
Moltes gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital.
T'ha sobtat aquest llibre blanc que va aparèixer aquesta setmana,
crec que és dilluns o dimarts,
del 16% de les treballadores.
No, perquè realment les xifres no han variat gaire en els darrers anys.
De fet, han baixat una mica.
Bueno, un 0,5%, crec.
Sí, perquè jo recordo, de fet, amb l'Albert,
ho comentàvem l'any passat,
que una de les coses que deien del llibre blanc,
de les conclusions de l'any passat,
era fer un esforç perquè hi treballessin més dones
en el món del videojoc.
Costa, és una qüestió també molt de base, jo penso,
i l'altre dia, doncs, quan es va presentar l'estudi,
vaig agafar això, el de l'any passat,
i el de fa dos anys,
i realment és que cada vegada la proporció,
ja sé que hi ha molts més treballadors,
i potser en nombres absoluts hi ha més dones,
però la proporció, que per mi és la important,
està disminuint.
Bueno, de fet, Ana va dir que fa com tres anys
que no desglossen per perfils el llibre blanc,
i és molt interessant perquè la darrera vegada que ho van fer,
recordo les xifres perquè l'ha posat a totes les xerrades,
de dissenyadores d'àudio i de programadores,
només són 4%, 4%.
Imagina't, i vaig veure que dissenyadors d'àudio i músics,
o músiques,
és el que menys costa de trobar,
curiosament,
i el que més costa de trobar per les empreses
és programadors o programadores.
La Marina Mores és graduada en comunicació audiovisual
i especialitzada en documental creatiu.
Escriu sobre videojocs
i organitza l'esdeveniment Gaming Ladies
entre moltes activitats.
Després, per cert, parlarem una miqueta més
sobre el llibre blanc.
No has fet sol, aquest documental?
No.
La Marta Trivi, que ha fet els guions,
que cada capítol està composat per una intro
i després unes pauses locutades,
si has notat la de Siré,
i després tot l'art, tota la part gràfica que veieu,
que també és magnífica,
és cosa de l'Andrea i de la Paula.
Molt bé.
Marina, ens pots explicar el perquè d'aquest nom de Nerfeades?
Perquè és una paraula que s'utilitza molt en videojoc.
Sí, m'ho pregunten molt.
Nerfeades és com l'argot que fem servir a videojocs,
sobretot a e-sports, no?
Fan més dèbil perquè redueixen alguna característica,
l'atac, la defensa o el que sigui,
normalment d'un personatge,
però pot ser un objecte.
En resum, més dèbil alguna cosa, normalment un personatge.
Molt bé.
Una de les coses que ara comentàvem,
que fem 18 anys aquest any,
una de les coses que més m'ha agradat a mi fer
alguna vegada que ho he fet com a convidat
és conèixer els estudis de videojocs.
És un espai que pels qui no treballem,
sempre a mi personalment m'han curiosit.
La imatge que desprenen és de modernitat
en tots els sentits.
Les reunions, els patinets,
la forma de treballar,
el control de qualitat.
Tota aquesta modernor no és
en tots els aspectes, no?
Curiosament, Marina?
No, la veritat és que no.
Aquest contrast, una mica,
entre la imatge que intentem donar del videojoc,
que realment és veritat,
que tenim molt de talent jove, moltíssim.
Un altre tema és que ara
hi ha més com no hi ha tanta oferta
per tanta demanda que tenim, no?
Això és un altre tema.
Però sí que es venen els videojocs,
sobretot els isports, la part dels isports,
com una cosa superjove, superinnovadora,
la última.
I realment el que tenim darrere
és que hi ha molta discriminació,
molta opressió, moltes actituds,
molt masclistes.
Això en el tema de gènere, clar.
Després, si tractem el tema de raça
tenim altres temes.
I realment estem molt poc preocupats
per la diversitat.
Sobretot perquè els que estan
al cap de les institucions,
de les empreses, de les marques
que podrien fer coses,
no estan gaire preocupats.
I les poques vegades que ho estan
és només per algun interès de marca.
De fet, ara escoltarem la Rocío Tomé.
És una de les primeres professionals dones
que veiem i escoltem en herfeades.
Ella és programadora
de Femdeps i ens parla de les dues barreres
que es troben les dones
quan es volen dedicar al món dels videojocs.
Les dones tenen com una doble barrera.
Primer, a l'hora de decidir
que van a estudiar,
molts cops aquesta falta de referents
fa que no arribin a voler estudiar
res relacionat amb el desenvolupament de videojocs.
I després, una vegada que ja volen dedicar-se a això
professionalment,
es troben amb una segona barrera
d'aquesta masculinització que hi ha
en els llocs de treball.
Si una mujer se muy capaz y quiere trabajar
en cualquier trabajo relacionado con videojuegos
suele suceder que no se percibe
como tan capaz desde dentro de la industria.
I això a mi m'ha fet pensar quan ho he escoltat
és que això deu esgotar molt.
Moltíssim.
O sigui, és com una doble feina o triple
per a la persona que hi treballa, no?
Clar, has estat demostrant,
has estat assolint comportaments paternalistes
també, no?,
que donin per fet que tu no saps alguna cosa
o ben que jo t'ensenyo.
I, de fet, això, aquestes actituds
es reprodueixen molt després quan només
la dona com a consumidora o online,
quan juguen.
Llavors, realment, és un tema
molt difícil i que moltes vegades,
si ho expliques a un company,
no hi ha aquesta empatia per entendre
si estàs sent paternalista
o té una actitud sexista,
costa molt.
I, de fet, passa molt
sobretot quan ho hem vist
amb les reaccions d'enerfeades, no?,
que una cosa que hauria d'invitar
la reflexió per part dels nostres companys
està invitant més a sentir-se atacats.
No, però jo penso...
I això diu molt.
Segurament, però jo penso que hi ha molta gent
que segur que ho vi que hi pensa.
A mi m'ha passat, em veig amb un mirall,
moltes vegades, perquè moltes vegades
són coses molt sutil, que dius, hòstia,
això potser jo...
Són molt sutil, però estan tan integrades
en la vida diària que suposo que només
últimament, perquè també ho hem sigut molt integrat,
nosaltres, en el nostre dia a dia.
De fet, una cosa que ha fet
el documental és que he començat
a llegir moltes noies
que veient el documental han començat
a compartir les seves experiències
de no m'ha passat només a mi,
no estic boja o no és cosa meva,
és una cosa sistèmica
i ha anat molt bé
que aquestes noies del documental
hagin compartit la seva experiència
perquè està servint perquè altres
estiguin explicant les seves situacions.
Realment, el que estàs explicant
correspon molt bé amb el que veiem
potser en el primer episodi, on algunes de les aclaracions
que trobem són coses com no m'ha passat res greu,
però no tu coses petites
de comportament, actituds
o formes. És el que diem, no?
El tema de la sutilesa, d'aquells petits gestos
que sempre et van
empitjant cap avall i no cap amunt.
Efectivament. I moltes vegades
penses això m'ha passat perquè
o jo m'he equivocat o perquè el meu company
el que sigui
o realment és perquè soc dona.
Moltes vegades tu mateixa, tan paranoia,
has de no saber ben bé
com identificar o com analitzar
això que ha passat.
I després també està la comunicació dels CAPs.
Un cas que m'ha sorprès molt l'explica
la programadora en C++, la Marta Aguilera.
Si hay prácticas que notas
y te quedas pensando, me ha pasado esto
y te da el golpe de realidad.
Que me expliquen que es un repositorio,
que en programaciones es básico
o explicarme sistemas
que igual he hecho yo
o términos de programación
o algo de matemáticas
que supone que es el ABC
y me lo cuentan.
Escoltes aquestes noies,
el penses, són molt valentes
i no sé si algunes d'elles
ho han pensat després,
algunes que segurament t'hauran dit que no.
Sí, efectivament, això és un tema
molt guai d'explicar aquí.
Per una banda, el que ha passat
és que evidentment hi ha noies
que han dit que no a sortir el documental,
no perquè no tinguessin història
i perquè no ho volguessin explicar,
sinó perquè sabien que parlar
a càmera d'això
té una repercussió bastant negativa
no només en la seva carrera,
sinó a nivell psicològic.
Llavors hi ha noies que han dit que no
i és una pena, però soc la primera que ho entén.
I després, per exemple,
una cosa que m'ha passat que és molt trista
i és una mica spoiler,
però hi ha un capítol de la sèrie
que està dedicada al tema
d'educació, de sistemes
d'universitats, de carreres
de desenvolupament,
de la gent que vol entrar a estudiar
per fer feina, i jo estava buscant
perfils de noies
que estiguessin estudiant un grau
o alguna cosa de desenvolupament
de videojocs, i les vaig trobar
i volien explicar moltes coses
i a darrer moment
em van cancel·lar l'entrevista
perquè evidentment són el perfil més vulnerable
i clar deien
és que si jo explico tot aquest tema
d'assetjament, no només per part
de companys, sinó temes de sexisme
amb professors, és que no entraré
mai a treballar dins la indústria,
això sí si acabo la carrera, no?
I llavors la solució
intermitja que he trobat, que vaig comentar
amb la Marta, amb la guionista, era
no volem deixar
davant d'aquest testimoni perquè em sembla
dels més importants que hem de traslladar
i li hem de donar una altra veu, però clar
elles no es poden exposar, llavors
em van escriure unes cartes anònimes
que jo surto al documental
en aquestes pauses que normalment
es fan locutades, doncs
surto jo a càmera
llegint les cartes, i és bastant trist
Déu-n'hi-do
Alguna vegada que hi ha el programa
hem parlat del cranc, que serien les hores extras
en el món del videojoc
i en el documental es parla
de quina manera afecta això a les dones
i també hi ha un altre tema que és la por
també a no equivocar-se
i de demostrar
més que mai que tu
vals en aquell lloc de feina
Clar, és exhaustiu
perquè has d'estar tot el temps
demostrant que estàs on estàs
perquè ho vals
perquè tens els coneixements
i les capacitats per fer-ho
i realment és esgotador
estar tot el temps així
i sobretot això els hi passa més
encara que no saltem el capítol
però això sobretot els hi passa més
a les noies que estan de cara més al públic
o de cara més a una càmera
i exposades sobretot
a xarxes socials
Déu-n'hi-do
Seran deu episodis i aquesta setmana
n'heu publicat el primer
En aquest primer hem vist que s'ha tractat
el tema de la relació laboral
Has comentat un que parlareu més del tema
de la formació
Com diran sortint aquests episodis?
No vull destripar massa
El que puguis comentar
Sí que hem dit alguns temes
Per exemple, hi ha un capítol
que només tractarà el Gamergate
perquè crec que és un tema molt necessari
i que falta explicar molt
perquè és claríssim
que no hem après res
del que va passar fa 6 anys
crec
Sí, crec que és 6 anys
Sí, pot ser, segurament
Un altre tema de formació professional
En el meu cas, marketing
i premsa de videojocs
Què està passant a la premsa de videojocs
i com afecta a la comunitat
l'actor, la responsabilitat de la premsa
en tots els temes de gènere i videojocs
perquè ja, per mi és un tòpic
i de fet
crec que és molt potent visualment
perquè he pogut posar un munt
d'anuncis viejunos
i de revistes i de premsa
La publicitat de l'època
Efectivament, i em sembla molt interessant
que hem millorat
però encara no tant
i, per exemple, un altre tema
serà dona com a consumidora
que està molt barrejada
i al final ho hem juntat
amb el tema dels e-sports
Dones que estan fent feina als e-sports
Teniu feedback de fora d'Espanya
com es viu la relació de la dona
amb l'empresa a Finlàndia, als Estats Units
Teniu contactes amb persones?
Aviam, per una banda
jo he intentat
fer entrevistes a dones
que han marxat fora del país
per fer feina de l'UCEU
Què passa?
Que jo no tenia pressupost
i no m'he pogut moure
per fer aquestes entrevistes
però es va intentar
perquè sí que van passar puntualment a Espanya
però no van poder coincidir
llavors és una pena
que aquestes experiències s'hagin quedat fora
per altra banda tenim
la barrera lingüística
fora d'Espanya
perquè en tenim anglès
però la majoria no en tenen espanyol
almenys els que estan fent
com més el periodisme o l'activisme més fort
llavors això és una pena
però jo he notat que és una barrera important
Ara continuarem amb la conversa
amb la Marina Mores, directora de la sèrie documental
Nerfeadas
i connectem amb la Gina Tos
que amb tot això del control de les capses de l'UT
doncs li hem demanat
que ens expliqui els diferents continguts
perquè realment canvia
d'un videojoc a l'altre
els continguts extras que podem trobar
als videojocs, així doncs
Hola Gina, què tal?
Ei Equip GD, què passa?
Aquí una altra vegada connexió Tost
El Ministeri de Consum del govern d'Espanya
s'ha proposat regular les caixes de botí
també conegudes com el loot boxes
però què són, en què consisteixen?
Els experts comparem amb les màquines
escura butxaques, és a dir
poses una moneda, apretes un botó
i et surten 3 llimones
3 taronges, 3 monedes
i el sistema decideix
quin és el teu premi
si no ens agrada el que surt, tornem a tirar una moneda
això té una regulació molt clara
però al món digital no tant
i sí, abans que m'ho digueu, ja ho sé
no totes les caixes de botí
dels videojocs són iguals
m'explico. En FIFA, per exemple
quan comprem aquestes caixes ho fem amb FIFA Points
i el que fem és comprar cromos de jugadors
cromos, equips, escuts
penells
tots aquests premis ens els podem quedar
si ens agraden, però els podem tornar a vendre
en una espècie com de mercat de segona mà
si no van amb nosaltres
i així aconseguim més punts, més monedes
i tornar a comprar més cromos
penseu que el joc del FIFA
val entre 70 i 90 euros
i després tots els diners
que tu hi vulguis posar per comprar aquests cromos
sí, aquí no fa falta
que entrenis molt, aquí el que fa falta
és que gastis. 2.200
els FIFA Points són uns 18 euros
i els sobres premiums
solen costar al voltant de 150 FIFA Points
Electronic Arts es defensa
dient que els seus videojocadors
s'ho passen molt bé
i que és la mecànica de la sorpresa
hi ha un altre tipus
de caixes de botí
que serien com els de l'Overwatch
que no ofereixen cap avantatge competitiu
tots els regals que ofereixen són
mesures estètiques
icones, disfresses, postures
aquí el preu val
11 caixes de botí, uns 10 euros
evidentment sempre hi ha empacs
que com més caixes de botí compris
més barates et surten, però més o menys
pots aconseguir també caixes jugant
però clar, no seràs sempre el més guapo del barri
perquè aquella skin que tu vols
costa molt que et torni a sortir
per tant si la vols directament
més val que t'afanyis i que la compris
haig de confessar, he comprat mai
una skin per l'Overwatch?
sí, he comprat una skin per l'Overwatch
i l'última tipologia de caixa és
el que compres és el que veus
al Fortnite paguem amb pavos
que és la seva moneda virtual
10 euros, 1000 pavos
per exemple, tens l'opció de comprar-te
una disfressa per 2000 pavos
o per 800 pavos, depèn de l'exclusiva
que sigui, ara bé
un cop s'acaba el dia o s'acaba
la temporada, aquella disfressa
deixa d'estar disponible fins mai més
per tant si la vols, més val
que t'afanyis, i de fet et surt
gairebé tictac, tictac, tictac
i a vosaltres què us sembla que ho vulguin regular?
o que ho posin tot al mateix sac?
i si ho han de regular, qui ho ha de regular?
la mateixa indústria, els estadistes
els psicòlegs, els educadors
els desenvolupadors?
apa, jo us deixo pensant
que no és fàcil el debat?
no és fàcil, de fet s'ha anat parlant molt
Albert aquesta setmana de si
des del divendres passat que va haver la compareixença
primera compareixença del ministre de Consum
Albert Agarzón
per renunciar a aquestes mesures
jo el que penso és que quan estigui regulat
ja no existiran les loot boxes
en sèrio, en sèrio
el Fortnite està canviant les formes
de tipus de consumibles
d'aquesta mena, per exemple
el pace de batalla famós
i potser ho hauran regulat
i ja no existiran, existiran en cas del FIFA o així
Marina tu ets Overwatch?
jo soc Overwatch
i has comprat loot boxes d'aquests?
vaig comprar 5
com es diguen
però he de dir que van ser calés
que em van regalar
i per altra banda, o sigui que jo realment no he posat calés
però per altra banda sí que
obro debat
i els sobres del Hearthstone són
doncs sí
jo crec que sí
per tant has comprat sobres de Hearthstone?
i vaig deixar de jugar
perquè passa una conta que no podia ser
perquè em sembla un pay to win
perquè sabia que si jo
o li ficava moltíssimes moltíssimes
però moltíssimes hores
per tenir els diners intents
la moneda interna per comprar les cartes
i fer un mazó bo
o havia de passar per caixa
i em va frustrar tantíssim
que vaig dir que ho deixava
a mi em va passar el mateix amb el mateix videojoc
vaig estar... jo responent una pregunta
mai he comprat una loot box
ni una sobre, ni un cofre
ni res, m'agrada aconseguir-ho per mi mateix
i en el cas del Hearthstone
vaig estalviar tots els diners possibles
per aconseguir la campanya gratuïta
i quan ho vaig fer
finalment al cap de dos mesos allà
ja puc comprar-me la campanya sense gastar res
era només una pantalla de la campanya
si volia estar a la campanya
pum va, passa per caixa
a quins anys videojocs estàs jugant ara?
ara mateix?
a part de l'overwatch
a The Witcher 3 pel Game Pass
jo també estic fent el mateix
totalment
aprofites que estàs...
el tenia pendent i l'estic jugant
justament ara estic a mig joc
de fet
per acabar Marina Nerfeades
es pot veure la forma gratuïta a YouTube
però podem ajudar, de quina forma podem ajudar?
hem obert un ko-fi
que és un sistema com de donatius
i és ko-fi.com barra Nerfeades
a les nostres xarxes socials
i al final del vídeo YouTube
està la direcció exacta
per recuperar una mica les despeses de...
quanta temps porteu?
o heu fet la feina?
jo quasi un any
i sobretot
ha estat una mica les despeses d'alguns viatges
a Madrid per fer gravacions
i sobretot tot el temps de muntatge
de pre-producció, de so
per pagar també una mica les artistes
al tema del guió
de fet és ko-fi.com barra Nerfeades
és així de ràpid
i és una forma d'ajudar
tota aquesta feina que heu fet
et volia preguntar una cosa
sobre els problemes que teniu aquests dies
amb el vídeo, amb YouTube
però no, jo crec que no val la pena
parlar d'això
moltes gràcies per la tasca
i sobretot
abans deies que potser
m'estan criticant més alguns
i estan com emprenyats del que està veient
jo crec que hi ha un tant per cent molt elevat
que podeu mirar i deu estar pensant
a mi m'he mirat amb un mirall
i he pensat moltes vegades
en quina és la meva relació
amb les dones amb les quals treballo
i que de vegades, sense voler-ho
fas coses que has de canviar
i ens esteu educant
en aquest sentit
és l'objectiu, anar millor
per una banda dir-li a les dones
no estàs sola, ens passa a totes
i per altra banda que els homes vegin
ei, hem de canviar aquestes actituds
moltes gràcies
nosaltres ara el que farem és connectar amb l'Star
sabeu que ho fem cada 15 dies
ell avui ens vol comentar una anècdota molt important
sobre correus
així doncs, anem a escoltar-lo
hola Star, què tal?
hola guapes i guapes
tranquil Murillo
ja per tant no és tan important
és que l'altre dia vaig anar a enviar
a una empresonatgeria un paquetet
i jo és que soc molt cuco
i els paquetets que faig
són de color vermell
perquè la gent quan els rebi
ja a simple vista sàpiga que són els meus
i vaig escriure l'adreça
va haver lletra de metge
no soc metge, però la lletra sí que ho és
i el noi d'allà es va quedar així
com si no entengués la lletra
i em vaig disculpar
no dic que no em perdona
no és per caligrafia
dius que soc del tònic
diu que entre el paper vermell
i la tinta del boli que has fet servir
el que m'agradava és que no
no ho sé diferenciar
perquè el vermell el veig fosc
el veig com a negre
i la tinta era molt fosca
i vaig caure
va venir al cap que de tots els programaris
que he fet servir o que conec
ja m'ajudareu, potser ja direu si vaig errat
només conec el graphic converter
que és un programa de dibuix
de Apple de l'any de la picó
que prové d'un programari de Atari ST
que té una opció al menú
que és un programa de dibuix
amb moda pro tant o en moda déu tant
perquè l'usuari vegi
com quedarà la seva imatge
la seva fotografia, el seu disseny
a ulls del tònic
i em va sobtar
que no recordo
no em ve al cap qualsevol altra
ja més moderna
per fer aplicacions per telèfons mòbils
i coses d'aquestes
ostres, que hauríem de recórrer a tecnologia
el software dels anys 80
per fer una cosa tan senzilla
com posar la cosa més fàcil als del tònics
és fotut, eh?
és fotut
doncs sí, el tema del tonisme
mireu, us he portat
per la gent que ens vegi a Youtube
us he portat un test, aquest test típic
que es fa del tonisme
que jo només veig el 12
que al principi sembla que sigui un 18
però és un 12 perquè ho he pres
d'aquí, Albert, veus com ho veus tu això?
la del mig
mira, la del mig és la més difícil
a priori es veu el 12 fàcil
les altres et penses que no veus res
però és veritat que la de sota és un 74
i la de sota un 6
però la del mig
és un 3 has dit?
un 2
només veig el 12
i com ho saps que és un 3?
perquè hi ha un 2
ets l'únic que ho veus
no, perquè tots tenim
però tots es perceben els colors d'una forma diferent
per exemple el meu vermell
és el més guai, vosaltres no ho sabeu
però és el que es veu més guai
nosaltres no sabem quin vermell veus
exacte, perquè cadascú la gràcia és que cadascú
jo sí que soc absolutament del tònic
jo ho recordo, soc de petit, que quan m'ho feien
doncs això
no veies cap, només veies el tònic
re, re, jo zero
us he de dir que l'any 1985
un treballador econòmic
la popular empresa japonesa de videojocs
que tenia com el Gràdius per l'anés de Nintendo
es deia
Kazuhisa Hashimoto
podia ser un molt bon programador
però no era un gamer massa destre
i recórrer al joc sencer
per revisar la conversió o buscar errors
se li feia super feixuc
així que per fer-se més fàcil la feina
es va inventar una combinació secreta de botons
fàcil de recordar, però difícil de trobar
que li atorgaria poders especials
per poder jugar més fàcilment al joc
així va néixer el codi Konami
doncs el mític codi Konami
que és realment una icona popular
quan vull dir una icona popular dels videojocs
vol dir una cosa que tots els que ens sentim gamers
reconeixem quan la veiem
quan se'n fa referència
és molt fàcilment, potser no l'heu introduït mai
potser no heu jugat mai a un joc que el passi a servir
però veieu aquest codi en algun lloc
i ràpidament us sentiu identificats com a gamers
però em pots dir quina és la combinació?
doncs amunt a amunt, avall a avall
esquerra, dreta, esquerra, dreta
ve a start
és aquesta la combinació que s'ha fet
més popular, la veureu en samarretes
la podreu veure inclús en tatuatges
la gent se la posa a tot arreu
si la versió per Nes del Gràdius
que comentàveu va ser el primer lloc on va sortir
la veritat és que als Estats Units sobretot se'l coneix
com el codi Contra perquè quan va aparèixer
aquest truc a les revistes es va fer
superpopular, ja que et donava 30 vides
i era gairebé imprescindible
utilitzar el codi Konami per poder acabar
al Contra, que és un dels jocs més
complicats que hi ha
i el Konami va fer alguna cosa perquè això no repetís?
doncs la veritat és que Konami
mira, en aquella època els trucs anaven
o els havien creat perquè els trobessis
o eren realment autèntics errors
que trobaves, en les consoles era molt diferent
que els ordinadors, que estaven acostumats a fer aquells poques
toquetejar la memòria, amb les consoles no ho podies fer
i Konami una de les coses
que tenia és que ja era molt
ja li interessava, ja jugava molt amb el fet de trobeu
trucs interns a dintre els nostres jocs
recordeu aquells cartuts d'MSX que si
trobaves dos de la Konami al mateix ordinador
canviaven coses, apareixien menus
etc. doncs ella ja li agradava a aquest tema
molt bé, sabem quants jocs va posar Konami
a aquest codi?
doncs mira, la llista és immensa, és llarguíssima
pensava que en diries nou
no, no, no, és un codi superpopular
la veritat és que el fet que molta gent
creixés
amb consoles, amb l'ANES
i utilitzant aquest codi va fer que es fes molt popular
i moltes persones l'han anat incorporant
en molts llocs diferents
altres companyies han fet exactament el mateix
el pots trobar inclús
a webs, a altres jocs
a aplicacions, a serveis online
al menú de Netflix i fins i tot
la Siri o l'Alexa responen al codi Konami
què m'estàs dient?
i ara podem escoltar què és?
podem escoltar la reacció d'Alexa? A veure
Online
Enabling advanced systems online
Raising dongers, error
Dongers missing, aborting
Impressionant
jo l'he provat amb una Alexa aquí
l'he provat en castellà
en anglès i mira, la d'aquí no ho fa
però l'americana
respon al codi Konami
el cas més conegut d'un codi usat
per una altra empresa jo crec que ens hauríem de portar
a l'època de la Mega Drive
i del Mortal Kombat
un dels codis més populars en el món dels videojocs
era el codi de sang
que en la versió de Mega Drive
desactivava la sang i el gore i els fatalities
en la versió casolana
del Mortal Kombat
el codi era A-B-A-C-A-B-B
a cap
i això és un joc de paraules molt maco
amb un disc del grup Genesis
recordeu que la Mega Drive a Estats Units es deia Genesis
que té un àlbum d'aquest mateix nom
a cap
i van utilitzar això com el codi per la Mega Drive
Déu-n'hi-do, també a Assassin's Creed hi havia algun cas?
Doncs mira, un dels més divertits
exacte, és el que jo he vist a Assassin's Creed
perquè en algun moment de l'Assassin's Creed 3
si vas a un dels boscos
recordeu que esteu per Estats Units
en l'època de la revolució
doncs si vas a una casa en concret
i mires a un gall d'indie
que hi ha bastants animals per allà
pots caçar, pots fer coses
et trobes amb un gall d'indie
i li fas el temps apuntat
i li fas el codi Konami
i el codi Konami
converteixes el gall d'indie en un assassí
li apareix inclús
una capotxeta
d'Assassin's Creed
a sobre del gall d'indie, ho estareu veient per la pantalla
i et segueix a tot arreu
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
tots són referències gamers?
ha sortit en molts llocs
perquè el ser tan popular ja et dic, s'ha convertit en una icona
s'ha sortit en sèries de tele, en dibuixos animats i en pel·lícules
l'hem vist per exemple en el cas més típic
la romper Ralph
com algú fa servir el codi Konami
però a Padre de Família
la sèrie del Sonic, etc.
ha aparegut també en àlbums musicals
com els Grups Deftones o els Modipitches
que li han dedicat inclús cançons
a més, hi ha un fet molt interessant
que inclús llocs d'aquests superseriosos
com la web de la Casa de la Monella del Canadà
si anaves i feies el codi Konami
apareixien focs artificials i sonava l'himne canadenc
el programador...
total, és que segur
està molt això, és bonic
tu l'utilitzaves aquest codi o no?
pel Gràdius
pel primer lloc que com ha dit el Francesc
que era molt complicat i quan l'introduies
et converties en un tot poderós allà
a més, Konami mateix ha trolejat una miqueta
els seus propis fans perquè
arribava el moment en què et dedicaves a posar el codi Konami
a qualsevol joc de Konami
esperant que passés alguna cosa
doncs per exemple, en el Gràdius 3
si fas servir el codi Konami
explota la teva nau
i listo, volies armes especials?
si fas servir el codi Konami
sents la veu del Snake dient
però què?
de què vas?
i en un altre joc que no recordo de quina companya era
si feies servir el codi Konami
t'apareixia un missatge en japonès que deia
perdona, però nosaltres no som Konami
Déu n'hi do
porta la samarreta Gràdius, avui Albert
i amb aquest utilitzaves tu el codi
per cert, no ho hem dit però
Hashimoto, el creador d'aquest codi
ha mort recentment
i ara recordo que vas parlar de l'ego
la setmana passada que també havia mort
i també recordo que al MedSeed fa uns quants programes
també em vas parlar
o que no parli de ningú més
perquè moren
Francesc, no pensis en Shigeru Miyamoto
no pensis
m'estic convertint en la crònica necrològica
de la generació digital
sempre he estat als diaris
bé, és molt llegit
però el tema és
el Francesc té preparats els guions
és com el Death Note
a la que escric un guió aquell senyor
morirà en una setmana
no, no és així, espero la propera
no parlar de ningú traspassat
generació digital
doncs continuem
perquè els ullents parlen de pel·lícules
de moltes pel·lis, mira
el Jimbo diu que va veure Dragon Quest a Netflix
i que li va semblar preciosa
que ens la recomana perquè té un parell de girs
bastant interessants
diu que no cal que conegis la saga
suposo que per apreciar-la
has de ser una mica gamer
i més coses de pel·lis
perquè el nostre grup de Telegram segueix creixent
aquesta setmana
per exemple, en Miquel és un nou ullent
que ens escolta i ens explica
que es farà la pel·lícula Uncharted
i que ha fitxat Antonio Banderas
això és veritat
de fet el mateix actor ho va posar a Twitter
i bueno, curiós
que apareixi l'Antonio Banderas
jo penso que es farà dolent o alguna cosa així
el Francesc preferia el Nathan Filion
però és que fa un temps
va aparèixer un fanfiction molt petit
on el Nathan Filion feia de Drake
i li es queia molt
físicament vestit igual
i aquesta barreja d'humor
i una miqueta de ximpleria
i actitud que té Nathan Filion
que l'hem vist a casa, per exemple
jo li es queia molt bé el Nathan Filion
i també has destacat
que s'ha parlat d'un joc que jo recordo molt
que és el Missile Commander
perquè l'Edgard Torres ens ha dit
que li encantava aquest joc
i no només ells, sinó l'Alejper
i moltes altres uients ens parlen del joc
i també d'un altre del mateix dissenyador
sembla ser del Dave Theurer
que es diu Tempest
que també tenia un control així molt peculiar
perquè el Missile Commander
es controlava amb una bola molt gran
no sé si l'Arcade.cat hi és
aquest no el tenen
tenen un magatzem allà
i això ho vaig llegir
i vam anar a parlar dels jocs
i unes converses molt interessants
molt bé, estem a punt d'acabar el programa
tenim alguns minuts
volíem parlar una miqueta del llibre blanc
dels videojocs
una de les coses que m'ha sorprès
més és que
a banda del que abans comentàvem
que el 16% de les persones que hi treballen
són dones
la meitat dels treballadors
perdó, el 49%
tenen menys de 30 anys
i curiosament només els 3%
sobre els 45
és a dir que realment hi ha molt poques persones
bé, no sé, amb certa edat
jo no, tinc molt poques possibilitats
jo penso que el tema de les dones
no està per gens justificat
perquè tots som de les mateixes generacions
siguem homes o dones
però sí que potser l'edat va molt relacionada
amb que fa uns anys potser no era tan habitual
a dedicar-se a això
i també m'ha sorprès molt
i és que el 52%
de les empreses, la meitat tenen
menys de 5 treballadors
són empreses molt petites, microempreses
sobretot a casa nostra, s'estila més l'startup
que la gran desenvolupadora
les empreses que portem aquí són aquest tipus
totalment, de fet ara
comentàvem abans amb la Marina
la xifra aquesta del 16%
i ara amb l'Eli comentàvem també
de dones a la indústria
vaig buscar l'edat de dones jugadores
i és molt més elevada
arribar més enllà del 40%
a nivell de públic objectiu
des de ja fa bastants anys
estem a una paritat
poc significativa, si és 51-49
però estem allà
hi ha una darrera dada que jo crec que t'ha preocupat
és que cada vegada es fan menys jocs
per Android i iOS
cada vegada es fan menys
es fan més en PC, més per consola
i menys per mobis
almenys aquí, a casa nostra
no sé si baixarà molt
o m'hauré de passar a jugar a PC
ja ens inventarem alguna cosa
Albert Garcia, has anat a Madrid a provar l'Animal Crossing?
sí, vaig estar jugant-lo
i des d'avui a les 3 ja puc parlar del videojoc
fa molt preguntes
et va agradar?
vaig veure'm una pala
sí, hi havia com un escenari allà muntat
a la nova oficina de Nintendo
que és bastant impotent
i el joc m'ha agradat
per fer una definició ràpida
perdona, no has anat a Madrid així?
sí
vaig provar-lo
i no vaig provar una demo
vaig provar 3 demos del videojoc
perquè l'Animal Crossing requereix tantes hores
que la primera demo era
imagina't que portes una hora jugant
la segona era una setmana jugant
i la tercera era un mes jugant
i podies provar els 3 estalvis del videojoc
m'ha agradat molt
molta personalització és el titular d'aquest Animal Crossing
fantàstic
d'aquí poc temps el podem provar i jugar
15 dies
doncs Elisabet Sánchez
Gina Tost
Oriol Dalmau
Francesche Blasco
Stari Albert García
moltíssimes gràcies per participar en aquesta edició d'avui
i molt bon cap de setmana
el control tècnic en Dani Giménez
la divisió de Josep Maria Sánchez
i assessorament lingüístic Dana Llobet
pot seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch, a Instagram
i pels podcasts de Spotify
i sobretot també per Youtube
i per a la mateixa empresa que es diu Viosna
de Merkfolk
i és que avui ha aparegut un videojoc per PC
que el mateix estudi de videojocs que l'ha fet
el l'afineix com un sims de gestió
de regne basat en la mitologia eslava
la veritat és que
m'ha agradat molt la seva aparença
es diu Yes Your Grease
me'l vull comprar
i demostrar-me si em mereixo la corona
a més us he de dir una cosa
que aquest joc l'ha fet el mateix
que el joc que tu ens has comentat
l'ha fet la mateixa persona
i aquest fa cinc anys o sis
que l'està desenvolupant
fins la setmana vinent, que vagi molt bé
i aquest joc l'ha desenvolupat
fins la setmana vinent, que vagi molt bé
fins la setmana vinent, que vagi molt bé
fins la setmana vinent, que vagi molt bé
fins la setmana vinent.