Benvinguts. Aquest és el programa número 571 del Generació Digital.
I durant tot aquest estiu, cada dissabte i cada diumenge,
a les 4 de la tarda, durant tota la temporada,
en aquest Generació Digital hem contestat un munt de preguntes.
Aproximadament unes 350.
I en aquesta edició d'estiu, recuperem les més interessants.
Però a més, escoltarem l'entrevista sencera amb Vinton Cerf,
un dels pares d'Internet.
I com cada dissabte i cada diumenge,
el nostre equip del Generació Digital ens envia una nota de veu
amb propostes pràctiques que podem provar en el moment que ens ho diuen.
Avui escoltarem l'Eli, el Xavi i l'Star.
Comencem amb l'Elisabet Sánchez,
que ens ha deixat una proposta que, aquesta vegada, és un videojoc.
Abans de les vacances em vaig proposar
que no tornaria a dir en aquest programa que no jugo mai.
I he provat diferents jocs.
Un d'ells és una aplicació que es diu Transmission,
que la trobem per iPhone i per Android,
i és un d'aquests jocs que serveixen per trencar-te la closca
d'una manera molt relaxant.
Trobo que no posa gens nerviós.
Es comença per un nivell molt baixet,
es tracta d'unir uns punts, de fer unes connexions,
amb uns objectes que només envien senyal
i uns altres que només en reben, com si fos un telègraf,
i després es va complicant com un telèfon, etcètera.
Si no s'aconsegueixen unir aquests punts,
no realitza la comunicació i cada vegada es va complicant.
També s'ha d'obtenir una puntuació concreta per anar avançant,
i trobo que és molt senzillet de gràfics, però molt agradable,
i amb una música molt xula.
Quan avances molt, s'ha de pensar moltíssim.
Són 70 nivells, però és un gran, gran repte.
1. Generasió digital
Aquesta setmana ha estat una mica de l'aniversari.
Avui mateix, avui ha fet 15 anys del naixement d'itunes,
i va néixer un 9 de gener del 2001.
Aquell dia, Steve Jobs,
després d'ensenyar els aplicatius per escoltar música de Microsoft i HP,
i, de fet, d'una forma com d'enfotensa,
deia això.
We're going to change all this today
with something we call iTunes.
Aplaudiments
Aplaudiments
Really clean, really simple, far more powerful.
It allows you to have libraries of music,
it allows you to rip CDs,
it allows you to create playlists,
and it allows you to burn CDs, all in one integrated application.
És curiós que deia i resaltava Burn CDs, podràs fer-te el teu CD, que era molt important en aquella època, i que ara aquí es planxa CD amb música. Segurament hi ha algú, però poca gent.
Els ordinadors no tenen ja ni per l'actor de CD, és gairebé impossible.
Com està iTunes després de 15 anys? Gina, tu l'utilitzes?
Per obligació. Tinc unifon i per obligació els que tenim unifon hem de passar per iTunes.
Sí, això de forma per defecte. És com una botiga per comprar tot.
No només és una botiga, és on tens les còpies de seguretat, la música...
Cada vegada que vols coordinar les coses al telèfon, quan dic coses vull dir música, pel·lícules, fotografies, aplicacions...
Ho has de fer a través d'iTunes.
Quan has d'ordenar, per exemple, les icones, si tens quatre aplicacions no passa res,
però quan en tinguis 150, si les has de moure i tal, amb el dit és una mica incòmode, amb el telèfon pots anar més ràpid.
Jo us he de dir per això que soc usuari des de fa dos mesos de Tidal.
No sé si duraré molts mesos més, perquè són 19 euros al mes.
N'hi ha un altre de 9 amb 99.
El que és MP3, 320...
Qui és això?
Perdó, perdó.
Tidal, per qui no ho sàpiga, és allò sense pèrdues.
Sí, qualitat CD.
Com un CD. Exactament com un CD.
La veritat és que m'agrada força. M'agrada molt perquè té molts vídeos.
No només les músiques, sinó també els vídeos.
I té material curat, no? Ells et proposen coses, reportatges...
Em tira una mica enrere, és veritat, els 19 euros que costen una mica.
Piquen. Sí, piquen. No sé vosaltres què utilitzeu.
Jo utilitzo Spotify.
Mira, sé que no hi ha ni la Taylor Swift ni la Dell.
Mira, m'acaben de posar els Beatles, però...
Amb això ja estàs contenta, no?
Sí, jo pago els 9 o 10 euros que val al mes.
I m'agrada perquè és barat, perquè me l'emporto a tot arreu.
L'aplicació és molt fàcil.
Tens el modo off-line, que tu pots escoltar música
sense estar connectat a internet.
I a més, puc compartir cançons amb els meus amics
que sé que segur que tenen Spotify.
Doncs jo també soc bastant d'Spotify, perquè no...
Per no enganyar-nos.
Però m'agrada... Ho combino molt amb un altre, que és el SoundCloud.
Combino molt amb aquesta perquè, per començar, a nivell de disseny,
per mi és la més elegant de tots els serveis de música en streaming,
a nivell més elegant i més minimalista.
Crec que és el que ofereix més facilitats per als músics
per penjar les seves músiques.
I per aquest motiu permet descobrir grups nous.
Això et nevaré.
Saps molts grups que fins i tot no estan als grans serveis,
estan a SoundCloud, i per mi està molt bé.
Hi ha una cosa que és molt interessant,
una característica que és única.
Si us fixeu a les cançons, pots comentar en qualsevol moment.
I si hi ha un canvi de ritme, si hi ha qualsevol cosa així,
sempre tens el comentari.
Jo a vegades poso una cançó i comento trossets que m'agraden
d'aquella cançó perquè m'encanta.
En aquest aspecte segueixo molts de jocs que fan les seves mescles,
però els comentaris de vegades en una cançó són milers de comentaris.
I no tens temps de veure exactament què estan dient,
però és molt curiós, aquesta característica.
Doncs mira, Albert, hi ha uients que també ens comenten
de quina manera escolten ells la música.
En Mr. Serra ens diu que faig servir el palmòbil,
que faig servir les lletres de les cançons mentre les escoltes.
Diu que és molt bona app.
I el Rubén DR ens diu que utilitza Deezer i Spotify.
Aquest primer Deezer diu que no té subscripció de pagament,
però t'ofereix un molt bon servei web i mòbil sense restriccions.
Doncs mira, jo, pel meu cas, t'haig de dir
que no sóc escoltant molta música ni en el mòbil quan estic fora.
Quan estic a casa, doncs mira, sóc de vinils, sincerament.
No...
El termatiu completament, eh?
Però sí que moltes vegades, mentre estàs treballant,
per escoltar alguna cosa de música,
faig una cosa que molta gent també fa, que és fer servir YouTube.
Busques a YouTube aquell grup que t'agrada,
poses i a vegades et trobes llistes de reproducció,
a vegades tu mateix, quan s'acaba, simplement vas a buscar un altre
i vas escoltant mentre fas feina sense preocupar-te massa.
Una de les avantatges que té, si és que n'has de treure alguna,
segurament a nivell de qualitat de so no és tan gran,
també és un vídeo, a vegades hi ha videoclip o a vegades no,
és una imatge estàtica, però pot ser que la qualitat d'àudio
sigui bastant menor i trigui més a reproduir-se en segons quines connexions,
però com que és un contingut que la gent puja a la xarxa
en com des de ser un servei, diguem-ne,
com més oficiós que proporciona cançons
proporcionades per les discogràfiques,
moltes vegades allò que en llocs com Spotify no hi és, aquí hi és,
simplement perquè una persona l'ha pujat, et trobes concerts,
cançons gravades més clàssiques, més antigues de la mateixa cançó,
moltes versions diferents, inclús versions amateurs,
molta cover, que a vegades és molt interessant
i mira, això també ho fa més divertit.
YouTube és això, hi ha moltes cançons i és molt interessant per això,
però almenys pel que fa el mòbil,
per mi té l'inconverent que no pots utilitzar una altra aplicació per sobre
o apagar el mòbil.
El mòbil jo no ho faria mai, és més per quan estàs davant de l'hotel.
El mòbil jove és com escolta música
i com mira de tele, és com YouTube.
YouTube ara mateix és el content curator, el transceder,
és allà on jo trobo tot el que vull.
A més, amb el teu compte de Google ja tens un compte de YouTube
i et pots fer les teves llistes de reproducció, etcètera,
de vídeos, encara que només sigui per escoltar la música.
Seguim amb un dubte que té en Pol
que està relacionat amb el tenebrós món de l'edició de vídeo.
Hola, soc el Pol i escolto el programa amb el meu pare.
M'agradaria saber algunes de les millors apps
d'edició de vídeo per Android.
De moment tinc una que es diu Video Show, però vull saber si n'hi ha de millors.
Moltes gràcies.
Doncs ens agradaria saber si el Pol escolta el programa en directe
amb el seu pare o ho fa al cotxe,
després una vegada l'escarrega amb el podcast.
Per iTunes, segurament.
Què li podem dir al Pol?
Editar vídeo des d'un dispositiu Android
pot respondre a diversos motius.
Segurament és ajustar el vídeo que acabes de fer,
retallar-lo una mica, posar una plantilleta o un text
abans de pujar-lo i compartir-lo en una xarxa social,
o potser intentar fer un muntatge més seriós,
combinar diversos vídeos, etc.
Una mica opcions per a cada cosa.
Un dels editors més seriosos i professionals per a plataforma Android
és KineMaster, que funciona, és gratuït,
però atenció, et marca una marca d'aigua que en diuen en els vídeos.
Si la vols treure necessites pagar una subscripció.
No és només comprar l'app, que no s'ha de comprar,
sinó has de pagar una subscripció que correspondria a uns 5 dòlars mensuals.
La veritat és que només és compatible amb dispositius
que tenen xips de vídeo amb molt bona potència,
però la veritat és que és un editor molt professional.
Més senzill, una miqueta eines tot en un,
tenim el Video Show, com el que ens comenta aquell que fa servir,
i una altra alternativa seria Filmora Go.
Són eines que et permeten des de retallar, afegir filtres,
agrupar diversos vídeos per muntar-ne un de sencer,
fer vídeos amb fotos, posar textos, etc.
Si ell ja fa servir Video Show,
Filmora Go podia ser una opció en aquest mateix sector.
I això ja dona una idea pels altres audience que ens estiguin sentint,
i els sembla interessant el tema,
si el que volen és simplement una eina per retallar un vídeo
o extreure'n un petit fragment,
aquells 10 minuts que s'està gravant el teu amic mentre feia
malabar-se amb el monopetí, però tu només vols pujar a les xarxes socials
aquells 10 segons on es fuma el castanyol,
per exemple, una eina molt fàcil que es dedica a això
és Snip Videotrimming.
Des d'ahir podem trobar a la xarxa la conversa que l'Albert va tenir
amb Israel Márquez, que és l'autor del llibre
Una genealogia de pantalla del cine al telèfon mòbil.
És una meravella de saig on la pantalla és la protagonista
i on l'autor explica quins canvis ha adoptat,
però també parla del comandament a distància
i els canvis que ha comportat.
Aquesta conversa on es pot trobar?
La podem trobar a la pàgina web de Catalunya Ràdio.
Ara és el moment d'escoltar la conversa
amb Vincent Cerf, un dels pares d'internet
que va venir convidat per la Salle ara fa unes setmanes.
L'entrevista és de Francesc Xavier Blasco.
La primera pregunta, i estic segur que li fan molts sovint,
és què fa un capítol esdevengelista d'internet?
Diu que quan el van contractar a Google
li van demanar quin nom volia tenir
i va dir que Archduke estaria bé.
Llavors li van dir, està segur, perquè l'últim Archduke que hi va haver
el van assassinar i va ser a l'inici de la Primera Guerra Mundial.
Llavors va decidir que potser evangelista
era una millor paraula.
I va dir que la seva feina era aconseguir
que els governs o gestors públics
afavoreixin polítiques que afavoreixin
que el sector privat inverteixi amb l'ús d'internet,
amb la millora d'internet.
Parlant precisament de governs i regulacions,
recentment un jutjat federal
ha donat suport a la Comissió Federal de les Comunicacions
a considerar l'accés a la banda ampla d'internet
com una eina com l'electricitat o el telèfon
i no pas com un luxe.
Com se sent quan una eina que vostè ha ajudat a crear
se la considera tan essencial per la vida diària
i per l'economia?
Diu que va molt en sintonia amb el que ell i el Bob Kahn
van pensar, que seria una infraestructura
a partir de la qual construirien altres coses
i diu que normalment quan tens molta competència
al mercat o la demanda ja regula les polítiques,
en aquest cas, com no hi havia molta competència,
doncs és necessari que hi hagi unes polítiques
que regulin l'ús també en benefici dels usuaris
i que va molt en línia del que ells ja...
de la filosofia que ells volien que tingués.
Com preveu el futur d'internet d'aquí 20 o 50 anys?
Diu que veure 50 anys vistes és molt de temps
perquè fa 50 anys era el 1966
que l'internet no estava ni pensat,
però que una mica cap en van les tendències,
més velocitat,
només accés lliure,
intel·ligència artificial,
internet interplanetari.
Voldria explicar a l'audiència
el que vostè anomena l'era fosca digital
i quina solució hi veu?
Diu que el que passa avui en dia
és que estem utilitzant molts documents digitals
o moltes eines digitals, fotografies
i Excel i demés,
i com que tot això està evolucionant molt,
tot això depèn d'un software que potser
no és el futur i que hem d'assegurar
que els programes nous siguin compatibles
amb el software antic
perquè no hi hagi aquesta edat fosca
on no puguem utilitzar algunes de les nostres eines
perquè no siguin compatibles amb el que hi hagi.
Diu que és molt difícil d'assegurar
la compatibilitat retroactiva,
llavors el que s'ha de fer és assegurar
que tot el que es dissenyi, moli
el funcionament del software actual
per assegurar que no hi hagi aquest problema.
El nostre programa de ràdio
tenim sovint preguntes dels uients
i fa unes setmanes ens va trucar una persona
que tenia el màxim temps possible,
Blu-ray, discos durs, el núvol,
i li vaig contestar que l'únic sistema
que s'havia demostrat eficient era quan fa uns 10.000 anys
algú havia guardat les seves fotos de caseres
en una cova a alta mira
i que encara avui podem accedir a aquelles dades,
però que no esperi que el seu CD-ROM gravat fa 5 anys
encara es pugui llegir correctament avui el 90% de les vegades.
Diu que una mica un exemple
del que tu comentaves és que
molta de la informació que s'ha guardat
s'ha guardat per accident, com per exemple
l'escriptura Cuneiforme, però es va guardar gràcies
a que hi havia foc que va poder fer la ceràmica
i dius una mica això, assegurar que hi hagin encara
les eines que ens permetin de cifrar la informació
o conservar la informació del passat.
Diu que la clau és descobrir
com podem conservar la història expressament
no per accident.
Què hi ha a internet que no li agrada la manera
com es fa servir o que pensi que se'ns ha escapat
de les mans?
Bàsicament internet és una infraestructura
i aquí l'utilitza i aquí l'abusa,
perquè els usuaris són éssers humans
i tenen aquesta manera de comportar-se.
I diu que el que és realment important
és que l'accés a la informació que tenim gràcies a internet
és que això és una cosa que segurament supera
la part negativa i que una altra cosa molt important
que hem d'aprendre tots és el pensament crític.
Per l'última pregunta m'agradaria citar
Buzz Aldrin, l'astroneuta.
Quan fa uns anys parlant de les promeses que el futur
havia fet a la seva generació va dir
em vau prometre colònies a Mart
i en canvi m'heu donat Facebook.
Creu que en algun moment del futur ens podrem sentir així
sobre les promeses que internet fa a la nostra generació?
Que totes les possibilitats i les coses que ens pot permetre fer
és veure vídeos de catets a YouTube?
Diu que el futur serà positiu
perquè té molt a fer amb els joves
i que sabran utilitzar l'infraestructura
fins positius i útils.
Xavier Serrano ens ha enviat una nota de veu
on ens anima que ens descarreguem un videojoc.
Hola, soc el Xavier Serrano.
Estic de vacances i aquests dies m'agrada recuperar els jocs
amb què m'ho he passat la mar de bé durant tota aquesta temporada.
Per exemple, Loop Mania.
Loop Mania és el clàssic joc per anar al lavabo
i que se t'adormin les cames mentre jugues.
És horrorós, és una addicció absoluta.
Imagineu-vos un cercle i una boleta,
i la boleta l'has d'anar rodant al voltant d'aquest cercle,
però surten altres boles, altres esferes.
Si són petites aniran molt ràpides,
si són grans aniran més a poc a poc.
I has de mirar de no menjar-te-les.
Pots rebentar-les, xocant contra elles,
però no ni per davant ni per darrere.
Quan tu toques la pantalla, la bola salta d'un costat
i aquí és quan pots rebentar aquestes altres pilotetes,
aquestes altres boletes que van girant al voltant d'aquest cercle.
És molt addictiu.
Explicat així no té cap mena de gràcia,
però us asseguro que si jugueu no us el podreu treure't al cap.
Ja m'ho explicareu.
Gràcies, Xavi Serrano. Continuem ara escoltant els millors moments
que us hem ofert al Generació Digital
que aquesta temporada ha girat al voltant de les preguntes i comentaris
que ens han donat.
I ja que parlàvem de videojocs, doncs seguim amb videojocs.
L'Oyen Aida ens pregunta sobre un videojoc
que no sap si finalment s'ha cancel·lat o no.
Hola, veig en moltes notícies online
que el Cenequils, el PT que fem per la PC4,
al final el trauran, però hi ha moltes notícies
que ens han donat molt temps.
És veritat o no?
638-68-7030
Aquest és aquest comentari que graves en registres
a la matinada a l'habitació i ho has de fer bleixet.
Què estàs fent, nen?
En què parles?
En què parles?
En què parles?
En què parles?
Ens podem guardar com a favoritos.
Sortirà un logo fantàstic del generació.
Ens parla aquest joc de Silent Hill de la Playstation.
Sí, que es va anunciar, però ja se sap que està cancel·lat.
Per qui no ho conegui,
Silent Hill és una franquícia de jocs de terror.
En aquest cas, fins i tot havien tret una demo
per Playstation anomenada PT al darrere del joc.
del joc era molt conegut perquè hi havia Guillermo del Toro,
que és el director de cinema de pel·lícules tipus
de La Verde del Fauno, i Hideo Kojima, que és el de Metal Gear.
Clar, aleshores, tot el que està passant en Metal Gear i tal,
era com l'última esperança Jedi d'aquest director.
I prometia molt, la veritat, aquesta unió feia petxoca.
Però, a veure, tot i que s'ha cancel·lat,
aquesta setmana han anunciat que Hideo Kojima i Guillermo del Toro
estan intentant treballar junts en alguna altra cosa,
que s'ho han passat molt bé,
que han descobert que es treballen molt bé junts.
S'han fet fotos, fins i tot un selfie, amb un ascensor, molt misteriós.
Ah, sí? Molt.
Estem reunits en secret, espera, que ho diem a tot dia.
Sí, de fet, quan hi ha un selfie, és que la cosa és seriosa.
I encara, per això, no tenen projecte i no saben el què.
També van dir que al Silent Hill, de moment,
que no hi havia res molt desenvolupat,
que no estaven molt lluny d'acabar el joc.
I bé, això és el que se sap, em sap molt de greu,
però aquestes coses passen.
De fet, es cancel·len molt més jocs dels que ens pensem,
el que passa és que mai arriben a conèixes.
Sí, aquest, clar, com que eren dos noms importants,
la indústria del videojoc i del cinema...
Hi havia entrat una demo. Sí, sí.
De fet, he buscat per Wallapop, és que ara riureu molt.
He buscat per Wallapop i hi ha gent que ve la PlayStation
amb la demo del P.T. instal·lat, perquè, clar...
I no de forma barata. No, no, clar, evidentment és car.
Això havia passat amb el Flappy Vert, us en recordeu?
Sí, sí.
De fet, jo encara no l'he borrat per si de cas, perquè em fa por.
Val alguna cosa en el futur.
Sí, sí, és molt, molt curiós, aquestes coses, que puguin passar,
i que després hi hagi, no sé si dir espavilats o gent...
Sí, espavilats. Sí, per si dir espavilats.
Que venguin el joc instal·lat.
I la setmana passada
vam parlar de la desaparició de Fotoloc
i el Christian ens parla d'una forma de recuperar les fotografies.
Hola, soc en Christian Negre,
i en relació al tema de la desaparició de Fotoloc,
us volia fer saber que hi ha un projecte que es diu TheArchive.org,
Archive.org,
i que tenen una secció que es diu The Way to the World,
i el que va fent és un registre de les pàgines d'internet.
El projecte és molt ambiciós perquè volen enregistrar
tot el que hi ha a la pàgina web.
I és un projecte obert, com podria ser Wikipedia,
que accepta donacions,
i que més d'una vegada ha utilitzat per recuperar continguts molt antics,
i que a vegades et sorprèn veure
quina ha estat la progressió d'alguns webs.
Doncs res, fins aquí.
Sobretot, moltes gràcies per acompanyar-nos.
Sobretot, salut.
Gràcies, Christian.
De fet, alguna vegada a la francesa hem parlat
en aquests 14 anys d'història de la generació digital d'Archive.
Sí, senyor, és un lloc fantàstic,
i pots perdre hores i hores i hores navegant
per tot el contingut lliure de drets que hi ha que batallar.
Perquè hi ha contingut de molts tipus,
ja des de text, des de fotografies, i sobretot des de pel·lícules.
I què són les pel·lícules que puguin estar lliures de drets?
Hi ha gent que penja el seu propi material,
que el cedeix a la comunitat,
però sobretot és molt divertit per veure a vegades
vídeos institucionals o pel·lícules institucionals.
Mira, no sé per què, jo d'una època
vaig estar veient vídeos de les escoles americanes dels anys 50,
atenció, en peligro nuclear, no?
Què fer en cas d'aigatombe, no?
Nens, amagueu-vos sota la taula.
Amagueu-vos sota la taula.
Es desplota una bomba nuclear a prop, tu sota la taula.
De moment ja anem bé, no?
I coses per l'estil. És genial.
La taula va ser creada l'any 1996, com de l'estat de l'internet,
l'any 1996, per començar a emmagatzemar
tota mena de contingut.
I el seu lema és
accés universal a tot el coneixement de la humanitat.
I comença amb un intent de digitalitzar llibres
i convertir-se en una autèntica biblioteca universal d'accés lliure.
De fet, estan reconegudes legalment a Estats Units
com una biblioteca.
La cosa és que això sí permet l'accés lliure a tot el seu contingut,
tant a les persones que vulguem consultar
com als que vulguem pujar material nostre,
que ens ho podem posar allà.
En vam parlar quan vam posar alguns radiodrames,
novel·les de ciència-ficció, en vam parlar.
I una de les seves característiques més divertides,
tal com ens comentava el nostre ouvint,
és el Wayback Machine.
Ho trobareu a la capçalera de dalt.
Per tant, no te'n perdo.
Allà s'han dedicat a fer,
em sembla que des de l'any 1996 també,
una snapshot, una captura de les pàgines principals
de moltes webs.
Fa molt i molt de temps.
Té atenció a catalogades 246 bilions de pàgines d'internet.
Billions americans?
No, no, mira, bilions americans, segurament.
Jo crec que sí, no?
246 bilions, que deu ser 246.000 milions de pàgines d'internet.
Podem seleccionar una web, escriu-hi la seva URL,
i ella us dirà, en un calendari, en un timeline de calendari,
us dirà des de quin any l'avanceguin,
i seleccionareu la data que voleu,
i allà surt un calendari
de tots els dies on s'ha fet la captura.
Per tant, teniu diversos dies per escollir.
Però són captures que pots linkar,
és a dir, que no són una fotografia,
no, no, no, no, no.
Com un backup de la pàgina d'aquell moment.
Molt contingut, moltes vegades contingut d'aquest,
que és actualitzable,
que no està lligat directament a la pàgina web,
està perdut, però moltes fotografies i moltes coses sí que hi són.
Per exemple, Fotolog,
pots veure algunes fotos,
però la majoria ja s'han perdut i no hi són.
I us faré un exemple.
He posat la web de Catalunya Ràdio.
La web de Catalunya Ràdio, 3bw.cat, ràdio.cat,
si algú ho vol comprovar, es troba indexada des del 2006.
Des del 13 d'ajunt del 2006 és el primer.
I què he fet? He anat a veure com era la pantalla d'inici
de Catalunya Ràdio en aquell moment.
És molt divertit, com ell diu,
veure l'evolució a vegades estètica i a nivell gràfic
que ens permet la tecnologia de com era l'internet abans
i com és l'internet ara.
I es parlava d'alguna cosa?
La pregunta era, ball de bastons, sí o no?
Atenció.
Catalunya Ràdio, sempre a l'avantguarda.
Aquest debat.
Xavier Gracet, al programa de 4 a 7,
entrevistava el periodista Màximo Pradera
i s'anunciava que en Pep Guardiola
comentava els partits del Montant d'Alemanya
per a Catalunya Ràdio.
Mira, ja tenia un cert interès.
Perquè és un dels pocs futbolistes que tenia d'o de la paraula.
I com va quedar, sí o no, ball de bastons?
Doncs mira, no hi he navegat a dintre el link.
Ho haurien de fer un dia.
Som el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Passeu un minut de dos quarts de dues
i continuem amb més preguntes.
Doncs sí, després d'aquestes reflexions sobre immortals,
una reflexió del Joan
al voltant de la pirateria dels videojocs.
Hola, bon dia.
El meu nom és Joan Queralt
i m'agradaria preguntar, o més aviat proposar,
un tema sobre el qual parlar
en el tema dels videojocs,
que és la pirateria.
Si la pirateria és bona, és dolenta,
si afavoreix o no,
el comerç just dels videojocs.
El que jo crec, per exemple,
en el meu cas,
jo soc comprador de videojocs,
normalment, o molt poques vegades, pirateso.
I si pirateso alguna vegada
o abans,
quan no tenia diners
els quals pagar a nivell digital,
era per provar el primer videojoc
i si m'agradava o si em resultava atractiu,
ja un cop això el comprava.
Si creieu que això és bo, si és dolent,
si hi ha altres mètodes,
perquè ara hi ha just una notícia
la qual diu
que la pirateria té els dies comptats,
doncs això,
si que creieu,
o si hi ha altres mètodes
més legals entre cometes,
i moltes gràcies per deixar-me participar.
Vinga, una abraçada.
Igualment, Joan, gràcies per la teva pregunta
feta al carrer, segurament mentre caminava.
El fa l'efecte. Gina, què li podem dir?
Home, a veure,
he obert aquest debat alguna vegada
per la classe,
i els més grans,
a partir de 24, 25,
diuen pirateria o no,
els més joves, a partir de 18 a 24,
sempre diuen sí perquè no tenen un duro.
Sempre l'excusa és no tinc un duro per poder consumir
tot el que m'agradaria consumir.
Però això sí, els 100% estan d'acord
que sempre els autors, els creadors,
han de cobrar per la seva feina.
Una altra cosa és que no podem pagar-ho.
Però sí que és veritat que no tot és blanc i negre,
tot són grisos.
És allò de la gent no cobrar per la seva feina.
Però hi ha molts blancs, també, amb la pirateria.
Alguns diuen que gràcies a la pirateria
podem accedir a continguts
que no haguéssim pogut tenir,
ja sigui pel país on vivim,
que hi ha coses que no arriben mai.
Jo, per exemple, estic veient Nick i no està aquí,
ni ha arribat mai, ni hi ha manera d'arribar-hi,
o pel preu, perquè és massa car.
I altres diuen que els blancs,
descobrir jocs, o música,
o pel·lícules, o sèries,
que ens agraden i que no haguéssim pogut mai
descobrir si no fos amb aquest accés.
A veure, he trobat dades del 2014,
perquè encara no han sortit les del 2015,
que sortiran al març,
i diuen que...
A veure, diuen, diuen, diuen, eh?
El 87% dels continguts digitals consumits a l'estat espanyol
eren pirates.
87%, déu-n'hi-do, eh?
Bé, segons un estudi, eh?
D'aquests diuen que 571 milions d'euros de pèrdues
per la indústria del cine,
410 per la música,
226 pels videojocs,
100 pels llibres,
227 pel futbol,
i 116 per les sèries de televisió.
En total, 1.700 milions d'euros.
Però Ricardo Galli,
que és el creador de Mineame,
perquè no el conegui, és una persona molt activa a la xarxa,
i m'agrada molt escoltar-lo,
perquè és dels meus gurús de capçalera,
diu que aquestes xifres estan exagerades,
i que realment, i aquí sí que estic d'acord amb ell,
no es pot saber quanta gent es descarrega,
i quant, i quin ha sigut el mal que s'ha fet,
perquè hi ha gent que potser es va descarregar el joc,
i després se'l va comprar, o va veure una pel·lícula,
i després va anar al cine, o va anar al concert, o...
Per tant, hi ha el Joan que ens preguntava,
i pot haver-hi... la pirateria s'acabarà?
Sí, això està sortint molt, darrerament, això.
S'està dient moltíssim.
Sí que és veritat que, per exemple,
amb l'aparició de coses com Spotify o YouTube,
cada vegada la gent ja no baixa en música,
i a música sí que tenim accés obert.
Amb els canvis de distribució,
jo crec que es farà molt per disminuir el tema de la pirateria,
sobretot en el cas dels videojocs
en els formats físics, per exemple.
Segurament sempre hi haurà alguna cosa,
algun tràfic de codis, sempre hi haurà el que es donarà,
sempre hi haurà alguna cosa,
però segurament afavorirà que això...
Jo agafaria la mena que estaven pirates, diguéssim,
i els faria un experiment.
Els posaria a treballar durant sis mesos
amb aquestes coses que ells pirategen
i que intentin mantindre's i cobrar
i vegin els altres com li pirategen, perquè sol passar.
Els meus estudiants són futurs creadors de videojocs.
El dia que jugui, estigueu al metro
i veieu algú jugant el vostre joc amb el telèfon o el que sigui,
i veieu que el vostre joc és pirata, us fotreu la ràbia.
Per un parell d'euros has hagut de piratar.
No costava gens.
Una solució... Jo faig una cosa.
Quan hi ha una cosa que baixo pirata i m'agrada, me la compro.
I si veig que no m'agrada, la deixo d'utilitzar immediatament.
Si no la veig, no la veig més.
És com deia el Joan, que ell s'ho baixa per després comprar-se...
Sí, però vull dir que si arribo en un moment o un disc,
m'estic escoltant el disc i no m'agrada, deixo d'escoltar-lo,
deixo de consumir-lo i les borro.
Doncs passen sis minuts de dos quarts de dues a la matinada.
Hi ha algun comentari?
Sí, hem de dir que aquesta està sent una nit de debats
i nosaltres en tenim un obert.
Ball de bastons, no?
Sí, tenim.
Immortalitat, sí, immortalitat, no, i ball de bastons al final.
I t'he de dir que el ball de bastons va guanyant un 47%
a la immortalitat.
Això és una dada molt important.
La conclusió és que la gent es vol arrencar el cap,
però no m'espasa, sinó a cops de bastons.
Perquè en el fons és l'acció, és l'acció el que vol la gent.
El rebut ja sabem de què serà, serà aquí al Pirineu i a cops de bastons.
I amb Vicenç ens envia també una pregunta a través del nostre WhatsApp.
638-680-7030.
Hola, generació digital.
M'agradaria fer la proposta de que féssiu un reportatge
centrant-vos en el que és la creació d'un llibre
que és un llibre que és un llibre que és un llibre
que és un llibre que és un llibre que és un llibre
que és un llibre que és un llibre
centrant-vos en el que és la creació
i l'escriptura de guions per a un videojoc.
Exclusivament el que són els guions. Moltes gràcies.
Vicenç, un reportatge no,
però sí que parlem una miqueta del tema dels guions.
Fins a quin punt els qui volen estudiar per fer guions al cinema
han de tenir en compte, per exemple,
treballar per guions per fer videojocs.
Recordo el Pacman, o penses en el Pacman,
que té un guió, no sé, que podríem resumir en tres línies,
però els jocs d'avui dia fan que sigui necessària
aquesta figura professional?
La veritat és que sempre fa falta un guió,
ja sigui en el joc més simple o en l'aventura més complexa.
Pots limitar-te, com deies tu del Pacman,
a dos ratlles a la capsa de darrere,
a costat d'una fotografia,
només per situar-te en l'acció.
A moltes vegades pots deixar que la teva imaginació faci la resta.
Jo me'n recordo, per exemple, l'Albert García,
una nèdota que explicava que el Tetris no té cap argument.
Ells inventaven un argument.
Aquestes nèdotes activaven una bomba que destruïa la humanitat
i que ell havia d'intentar eliminar-les totes
per no destruir la humanitat.
Per això l'Albert col·labora en generació.
L'Albert hauria de ser guionista.
Perquè jo crec que ens agrada fer les coses,
però ens agrada fer les coses amb un motiu.
Amb un sentit. No només puntuar més, per un sentit.
És veritat que també el guió guanya molt més pes
quan els jocs ja s'acosten,
aquests desenvolupaments tan argumentals,
semblants al cinema i no pas en jocs simples d'acció.
Si ens sembla la prehistòria dels videojocs,
segurament hi ha dos casos paradigmàtics
de jocs molt senzills, però que tenien guió.
Eren les aventures gràfiques o les aventures conversacionals,
on allà, realment, el pes de la història
que t'explicaven era molt més important
que moure un personatge per la pantalla,
que és el que fem tots llavors.
Avui en dia, per això, la importància que té
la figura del guionista professional
en el món dels videojocs queda palessa amb diverses coses.
Per exemple, aneu a Google i busqueu guió de videojoc.
Com, per exemple, el del cas d'Algut Aníbil.
Són llibres que fan més d'un pandal.
Dius, és una borrada de fulls que hi ha allà posada.
Ai, l'amazone.
T'has de justificar la feina.
Mira, t'aporto això i al final són peces que cauen del cel.
El que passa és que hi ha un gran esforç
per ajustar a l'arriba a tu d'una història
en què tu controles el que passa el tipus d'acció.
L'espectador, que en el cinema és molt passiu,
el personatge va de A a B i ell ho veu.
En canvi, en un videojoc de A a B
el propi espectador ho has de fer que sigui interessant
i que tot s'encaixi dintre de la història que vols explicar.
Una cosa molt complexa i molt més...
potser molt més treballada que no pas el que passa en el cinema.
Jo el que sí que recordo és que als Game Labs
estic ja des de fa uns quants anys
preguntant a les persones que entrevistem una pregunta,
i és, creieu que els videojocs serà el següent lloc
on trobarem narrativa de qualitat, ficció de qualitat,
fent el paral·lelisme que la ficció de qualitat
estava en el cinema.
Del cinema ha passat ara, en els últims anys, a la tele.
Tothom diu que la tele és on hi ha la ficció de qualitat,
mentre que era un gènere molt denostat.
El videojoc, que és un gènere encara més denostat que la tele,
és on aviat començarem a trobar les grans històries,
les bones històries que estaran fetes
en format interactiu en els videojocs,
i no pas ni al cinema ni a la tele.
El futur ho dirà, i els nous guionistes de videojoc, també.
La cultura digital a Catalunya Ràdio.
Ara és el moment d'escoltar l'Star,
que ens ha preparat, atenció, material per veure,
ara mateix, a GeneracióDigital.cat.
Bon dia, tard de nit, estupendos ullents del Generació Digital.
Estic segur que arreu al nostre país
teniu festes majors per donar i per vendre, eh?
A mi em toca anar amb una aquesta nit, i demà una altra,
i passat demà una altra, i mireu, això m'alegra i em posa content.
No soc gaire de ballar,
però si s'ha de fer un maluc, m'apunto, només faltaria.
Per animar-vos a fer el mateix, a l'adreça GeneracióDigital.cat,
us he deixat una recopilació de promocions de TV3,
d'això, de valls, de festes d'estiu,
a veure si sou capaços de reconèixer qui surt en aquests vídeos.
A ballar a tot el món, salut i feina, nois i noies.
Nois i noies.
Doncs recordeu que sou el Generació Digital de Catalunya Ràdio,
i en aquest programa tenim la sort de rebre constantment
correus de gent interessant
que fa coses interessants a la tecnologia.
Mireu, llegeixo tal qual un que vam rebre aquesta setmana.
Diu així.
Diu, mira, fa temps que ens van ajuntar quatre Vilanomins,
tres de Vilanova i la Jaltrú, i un de Vilanova de Vilputx,
per muntar una startup de telecomunicacions.
Fa una setmana vam llançar el nostre primer servei,
un sistema gratuït que permet accedir al correu sense internet.
Aquest servei es diu Puput i Paradoxa és el nom de l'startup,
i tenim en comunicació
amb un dels seus responsables i fundador, en Carles Fanollosa.
Carles, molt bona nit.
Hola, Albert, bona nit.
Bona nit i gràcies per agafar el telèfon a aquesta hora,
que sabem que és molt tard,
però, escolta'm, abans de res,
dir-te que la vostra iniciativa és molt sorprenent.
Això ho sabeu, no?
Home, sí.
És una cosa curiosa,
i, de fet, no sé, després potser en podem parlar una mica.
La cosa va començar com a més complicada,
i al final ho hem anat simplificant, no?
Sí, i ja ve d'una necessitat que teníem tots,
i és que tots, a casa, sempre tenim internet.
Tenim internet al 99,9% del temps.
Sí.
Però, de vegades, en aquest 1% restant,
o aquest 0,1% restant,
doncs perquè estàs a l'estranger, o típic que en sabates de tothom,
estàs en un restaurant que resulta que no hi ha cobertura,
i tu penses que sí que tens internet, però no en tens...
Hi ha moltes situacions que passen de tant en tant
on estàs desconnectat,
i, vaja, avui dia el problema és que tothom actua
com si estigués desconnectat, no?
Canvien un mail o canvien un WhatsApp,
i la gent s'ha oblidat una mica de trucar.
I vam pensar,
per què no intentem recuperar una miqueta la trucada telefònica,
que és una història molt antiga,
però la destem a la feina 21,
i la fem útil una altra vegada,
per quan no tens internet.
El servei es basa en trucades perdudes,
però reemplaçant el to de trucada
amb una veu que llegeix el missatge.
A veure, expliquem una miqueta com funciona
aquesta no aplicació, perquè no és una aplicació,
sinó que és una tecnologia.
Quins passos s'han de donar, Carles?
Doncs, a veure, l'explicació, de fet,
ens ho hem trobat una miqueta de recerca.
El nostre objectiu era, com et deia,
fer servir les trucades per coses més útils, més enllà de parlar.
I el que vam veure experimentant és que,
quan truques en un telèfon, el to de trucada...
Això, en realitat, avui dia, com que tot va per internet,
és un fitxer d'àudio que està en un servidor.
I vam veure que aquest fitxer d'àudio es podia canviar.
És a dir, que tu podies, abans de despenjar la trucada,
és a dir, abans de fer la despeja de l'estabilitat de trucada,
tu podies canviar aquest to d'àudio per una informació útil,
com, per exemple, un mail, i vam llançar aquest servei,
que, de fet, és gratuït, no només gratuït per nosaltres,
sinó que, a més a més, no val diners,
perquè la trucada no s'acaba d'establir,
i tu pots accedir, per exemple, quan estàs a l'estranger,
que les trucades són cares,
o quan estàs en un lloc sense correcció de dades,
pots accedir al teu mail perquè t'avisa per telèfon de forma gratuïta
i pots escoltar amb una veu que llegeix els correus.
D'acord. Llavors, quan entres a puput.io,
el primer que fas per començar aquest servei
és que et demana un correu, no?
Exacte, és un correu,
i has de fer la primera connexió.
Llavors, et dona un correu propi de puput.
És correcte, oi?
Sí, et dona una bústia. Una bústia, exacte.
Amb aquesta bústia... Amb aquesta bústia...
Sí? Explica-ho, explica-ho tu.
Amb aquesta bústia, sí, sí.
El que et permet és a dir...
Hi havia dues maneres.
Vam estar experimentant,
vam estar gairebé un any fent proves amb amics i amb altres companys,
i vam veure que demanar-li a la gent el correu
és una cosa que tots som molt repressors.
És una cosa molt personal, i això demanar-te la contrasenya...
A part, hi ha un altre problema, que tots reben molts correus.
Nosaltres volíem que això fos per correus realment importants.
A les dones, puput, el que et dona és una bústia de correu
on tu pots enviar-te els correus que són més importants.
Per exemple, fent un filtre,
que és una cosa molt senzilla,
tu li pots dir que tots els correus que m'arribin,
de la meva parella o del meu cap,
o que portin la paraula important,
o que arribin en unes certes condicions, els envies a puput.
I puput el que et fa és que et truca per avisar-te
i tu, quan fas aquesta trucada perduda a la nostra centralera,
rellegeix el contingut del correu gratuït.
I, fins i tot, ho podem fer des d'un fixe, si volem.
Sí, això és una altra cosa que també...
Potser per intersustància personal
volíem que funcionés en...
Vaig a tot el tercer món,
i en zones on la gent funciona de telèfons mòbils,
i vaig fer de provar si això havia funcionat com una app
o havia funcionat com un servei,
vam pensar que era més interessant portar-ho a tothom
i que funcionés, doncs, això, fins i tot amb telèfons fixes,
o amb gent gran que té els típics Nokia de tota la vida,
que no són ni smartphones ni res,
funciona amb qualsevol telèfon.
M'he fixat que el número que et truca,
és a dir, en el moment que tu filtres, per exemple, el Gmail,
de les trucades que t'interessa poder rebre,
et truca molt ràpid.
Realment, el procés és molt ràpid.
I el número de telèfon és diferent cada vegada?
Pot ser que canviï cada vegada?
Pot ser.
Nosaltres fem una centradeta amb diversos telèfons,
també per un tema de capacitat,
i, en principi, et truca amb un telèfon que està disponible.
Molt bé, molt bé.
El que he fet vosaltres és aprofitar una tecnologia
que ja existeix, no?
Dels operadores, d'aquest toque que deies.
Hi ha algú aquí que es pugui queixar?
Això és una molt bona pregunta, ja s'ha agafat tothom.
Ah, sí? Vaja, jo estic tan bona.
No, no, al contrari, perquè això vol dir que s'entén, no?
Sí, sí.
O sigui, nosaltres, d'entrada, ens ho hem estat mirant,
i la trucada perduda, al cap i a la fi,
és molt curiós d'una cosa que té cost,
perquè, al final, tot i que ara hi ha una estel·lament de trucada,
sí que hi ha una estel·lament de comunicació,
però no es factura.
Hi ha una diferència entre el que li costa a l'operador de telefonia
i el que li factura al usuari.
Nosaltres, aquí és on entrem.
De totes maneres, el proveïdor que tenim,
ell és conscient que nosaltres fem servir aquest sistema,
i ell és conscient que fem servir les trucades perdudes.
Nosaltres sí que tenim les esquines cobertes
i la consciència tranquil·la, també,
d'aquí no estem fent cap mal a ningú.
Després, clar, la gran pregunta és, si nosaltres fóssim grans,
les operadores es plantejarien curar per les trucades perdudes?
Jo, això no ho veig gaire factible.
És a dir, estem també en una cosa que ara mateix,
nosaltres som petits, i és una cosa nitxo,
i realment no li fa mal a ningú.
Jo, als audients que ens escoltin,
el que recomano és que provin que vagin a poput.io,
i ho provin, perquè és tan absolutament sorprenent,
a mi m'encanta, m'encanta perquè és...
doncs això és...
ja has d'haver pensat molt en això,
és el que comentaves tu, que segurament portàveu
molts mesos o molt de temps pensant-hi,
i no sé, la millor manera de provar
és anar directament a la pàgina,
ràpidament pots fer un to de prova i veus com funciona,
i segurament les aplicacions que puguin sorgir,
Carles, i amb això acabo,
poden ser més dels que us podeu imaginar, no?
Sí, és molt curiós, perquè jo soc enginyer,
i aleshores, quan intentes treure una cosa al mercat,
intentar trobar-ne una utilitat pràctica,
tu estàs molt enamorat de la teva tecnologia,
perquè l'has creat tu,
però la gent no vol que li parli de tecnologia,
vol que li parli d'aplicacions pràctiques.
I la gent ha enfocat una miqueta més al mercat de les empreses,
és a dir, aquest servei que tenim a la trucades per email,
creiem que és molt interessant per a uns barris
que hagin d'anar a l'estranger, o que jo mateix,
és un punt negre, per desgràcia,
i a casa, moltes vegades, no tinc quarta hora de dades.
O sigui, jo el faig servir, aquest servei cada dia.
I vam veure que hi havia una sèrie d'aplicacions,
com deies, unes altres utilitats,
que han enfocat també més cap a empreses,
que aquí és on tenim nosaltres el nostre negoci.
Però no...
Hem pensat que això, que ho volem oferir de forma gratuïta,
perquè nosaltres realment no ens costa,
doncs és molt interessant per tothom,
i ja et dic, no tant per nosaltres,
sinó per gent d'altres països,
ara mateix tenim gairebé el 50% dels nostres usuaris,
són de Llatinoamèrica,
i molts d'ells no tenen telèfon mòbil,
a mi em fa molta il·lusió
que això li pugui ser útil a molta gent.
Doncs, Carles Fenollosa, moltes felicitats,
molta sort, anirem seguint Paradoxa,
que és la vostra empresa,
i sobretot aquest servei que es diu puput.io,
que és on poden trobar aquest servei i provar-lo,
de forma gratuïta, com m'explicaves.
Molta sort i gràcies.
Sí, bueno, moltes gràcies.
I fins aquí el Generació Digital.
Nosaltres hi tornem dissabte i diumenge vinent a les 4 de la tarda.
Recordeu que a generaciodigital.cat
podeu anar trobant el material de l'Star,
i que a la nostra zona, de canradiu.cat,
podeu trobar tots els podcasts del programa.
Generació Digital sou tots vosaltres,
i també la Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Xavi Serrano, Albert García,
Star, Elisabet Sánchez, i qui us parla, l'Albert Murillo.
I hi tornem d'aquí una setmana, dissabte a les 4.
Adéu-siau.
Gràcies per haver vingut.
Get the human eyes.