I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1044.
Quan acabi aquest mes d'abril apareixerà Sandland,
el videojoc del manga de l'Akira Toriyama.
Aprofitant aquesta sortida, volem parlar dels videojocs que existeixen
amb personatges del Toriyama, que n'hi ha uns quants.
Escoltarem la música de Chrono Trigger,
coneixerem Saviur Lés i Open Roads.
Comencem el Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública,
i que avui, atenció, dediquem al Liam,
fill de la Eli, que va néixer fa uns dies
i que s'està ubicant en aquest món una mica curiós.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Crab Jump is ready.
I love this part.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a Icat.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I una setmana més tenim el Dani Jiménez des del control de so.
Hola, Dani.
Hola.
Víctor Matut, ets de l'estudi, com estàs?
Estupendament.
Molt bé.
Francesc Evi Blasco, què tal?
Doncs molt bé, també.
Avui t'acompanyo a videojocs.
Sí, avui he portat quatre cosetes.
Molt bé.
Quatre? Que són quatre, eh?
Sí, quatre, exactament.
Quatre, literal, literal.
Débora López des de Sevilla, què tal?
Molt bé, moltes gràcies.
Si vosaltres, què tal?
Doncs molt bé.
I també saludem el Víctor Mave, que està a Terrassa en aquests moments.
Hola, què tal, Víctor?
Això mateix, aquí estic.
Moltes gràcies.
Molt bé.
A veure, avui volia començar amb el tema del canvi d'horari.
Jo encara no m'he adaptat.
Com més granat fas, menys t'adaptes.
Jo em vaig entrar el dia després.
I quan tens gats, encara pitjor, perquè és un drama.
Sí, ho és, sí.
Jo que no m'entero.
Jo el dia després em vaig despertar i algú va posar en un discor.
Que me devuelvan mi hora que m'han robat.
I dic jo, què ha hecho el Elon Musk, ara?
Què ha trucat?
Saps, vaig googlear ja.
Això és la meva vida.
Vaig dir, ah, calla, que no són les onze, que són les dents.
Sí, sí, sí.
Perquè està tot automatitzat i el mòbil ja t'ho posa directament.
Exacte.
De totes maneres, heu canviat l'hora en algun rellotge de casa?
Sí.
Ah, el del cotxe.
El del cotxe, eh, Víctor?
Val, d'acord.
I tu, Francesc?
Sí, sí, el despertador de casa.
Sí.
És fàcil, té un botonet que és...
Sí.
Allò de canvi d'hora, saps?
Llavors ja, clar, clar, ja s'assuma una hora o s'assuma una hora automàticament.
Però sí, sí, algun rellotge, el del forn.
El del forn.
Mira, jo sóc d'aquestes persones, a mi un dia va marxar la llum, el rellotge del forn,
va com vaig barpadejar, vaig dir, així te vas a quedar, i a dia d'avui segueix amb el 0-0.
Exacte.
Estic en aquest grup, o sigui, el micro-on és igual, el tinc així, i al cotxe ja ni li canvio l'hora.
Exacte.
La mino el mòbil i puntó.
Jo al cotxe sí, eh, el cotxe sí que, no sé, considereu que com el Víctor que l'ha canviat, que és important,
però sí que és veritat que a forn no ho canvio.
Ara, jo tinc rellotges a casa, i és un dia que faig el canvi, i és molt xulo.
Bueno, cadascú s'ho passa bé, com s'ho passa bé.
No, perquè són coses que desapareixen, saps?
Jo tinc rellotges a casa cap amb piles.
Com?
Que tinc rellotges a casa, a les parets, i no té piles ni un.
Ah, va, però què és això?
Decoració.
Sí, em van regalar un que era el de... els Silly Walks, de Monty Python,
que una cama va baixant, i és gènial, m'encanta estar sense piles.
també.
Això és trist i fort i denunciable, eh.
Tinc un telèfon i el tinc a sobre de la cara de 24 hores.
Bueno.
I una altra pregunta, i ja deixo aquest tema.
Víctor, quan has canviat el rellotge del cotxe, t'ha costat fer-ho?
Perquè cuida dint amb les configuracions dels cotxes, eh, dels menús i tal.
No, realment ho tinc per la mà.
Ho tinc per la mà perquè haig de fer el meu i el teu meu pare, que tenim el mateix cotxe.
Oh!
I llavors jo ho faig cada any dues vegades i...
El teu pare ja passa, no?
Escolta'm, molt bé, molt bé.
Anava a dir que abans que em sona, que va haver-hi algun any, no fa molt,
que hi havia el rumor que es deixaria de fer el canvi horari, no?
Ah, sí, i a principi l'any vinent diuen que ja no s'hauria de canviar,
però és que jo tinc moltes ganes de capaç i perquè ho passo molt malament.
Jo m'he acostumat al nou horari quan hem de tornar a canviar l'hora.
Diuen que el bo és el que hem deixat, diguéssim,
i el problema són els polítics que no es posen d'acord.
Són els polítics que no es posen d'acord.
Bueno, pensa que nosaltres aquí tenim, a més, un cas afegit.
No és només que hauríem de canviar l'horari,
és que a sobre estem en la zona temporal que no ens pertoca.
Amb la qual cosa la diferència horària entre el que hauria de ser
i el que realment veiem al carrer és molt més flagrant.
De fet, hauríem de tenir l'hora de les Illes Canàries.
Exacte. Les Illes Canàries hauríem de tenir una hora menys.
Sempre serà una hora menys a les Canàries,
però nosaltres hauríem d'anar amb l'hora de Londres.
Correcte. Sí, sí, sí.
I anem amb la de Berlín.
Partem a històrics. Feu Wikipedia.
Exacte. Sí, és que està tot explicadet i tot...
Sí, sí, és així.
Encara que hi ha gent que diu que no, eh?
Que no, que no, que no és veritat, que això no és així.
No, és molt, clar, clar.
Molt bé, a veure.
Ré, ja està.
També volia preguntar-vos si porteu rellotges,
però sí que portes tu un Citizen molt maco francès.
Sí, aquest sí que l'he deig a canviar a mà.
Aquest no se'n va canviar sol.
El Víctor Matuté no em porta.
A mi m'encanten els rellotges.
No t'encanten.
No t'encanten.
Escolta'm, els de Canell, m'agraden molts, molt macos.
T'ha costat molt dir Canell, perquè no ho grises.
Anava a dir muñeca.
Però estic a la ràdio catalana.
Canell, a mi és un cassio o algú tot xum, és igual.
Semblen molt macos, m'agrada com em queden,
però el primer dia que me'l trec per rentar-me les mans
no me'l torno a posar mai més.
Aleshores vaig dir un dia, no val la pena.
Casa teva és, o sigui, el rellotge que no canvies,
les piles que no poses, el rellotge que et treus
i que està allà al lavabo, no?
Jo a casa meva tinc 23 anys, encara.
És casa meva, faig el que em dóna l'hora.
No, no, no, no, no ho dubto.
Jo t'haig de dir que m'ha costat molt
que els nens facin servir rellotge.
I ja tenen una edat, eh?
I no han tingut mòbil de tota la vida.
Però des que, bueno, som més independents
ja de fer coses, porten mòbil,
ells l'hora la miren al mòbil i ja està.
I m'ha costat molt, perquè el mòbil el portes a la butxaca,
el portes no sé on.
La immediatesa que et dona donar un cop d'ull
al teu canell i saber quina hora és,
i a planificar quant temps tinc, quant temps falto
per arribar a un lloc,
i planificar el teu horari.
Per mi, el dia que jo no porto el rellotge,
perquè m'ha semacat sense piles o alguna cosa,
tot i que ho pugui mirar en el mòbil,
és allò que et costa.
No, no, necessito veure-ho instantàniament aquí.
Curiós.
El problema dels que ho mirem al mòbil,
perquè jo ho miro al mòbil també,
és que l'hem de mirar 3 o 4 vegades,
perquè anem amb el cap tan a tope
que mires el mòbil, te'l guardes i dius
quina hora era...
A mi això em meravella, perquè és constant.
Jo ho faig també amb el rellotge.
Avui, curiósament, el porto,
però hi ha una història del per què,
encara no l'explicaré,
però també moltes vegades dic,
hosti, si em passa dos minuts és que l'he mirat, saps?
No us passa que si porteu un rellotge d'aquests d'agulles...
A mi n'he portat, no tu creus, però n'he portat.
Sí, sí, sí.
Però en el moment que et diuen
perdone, ¿tiene hora?
I me'l miro, no sé dir l'hora?
Dic, espera, la manecilla, saps què?
No, a mi em passa això.
Jo la miro i la sé.
I si de l'hagin en castellà, no, encara.
Imagina que et dius,
espere un moment, són 3 quarts menys 5 de 2.
És el gran moment per fer-ho, això.
Jo ho faig, eh?
Jo he de dir, ho sento molt,
soc català, nascut a Barcelona, criat a Barcelona,
vaig assistir de l'hora català.
Ho sento, ho sento molt.
17.34, no?
Veus que bé, que clar.
Amb precisió, amb precisió.
Doncs vinga, continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
He de dir una cosa que, amb el Pazos,
de tant tant, doncs ens fem whatsapps i ens preguntem,
escolta, quin és el tema d'aquesta setmana i tal?
I l'altre dia, per decidir el tema, em diu, el Pazos,
Albert, què et sembla que parli d'un joc que es diu Saviurles,
que és el primer indie cubà fet a l'Havana i és força bo,
tot animat a il·lustrat tradicional?
Clar, és una pregunta que jo no puc...
Jo, és impossible que digui que no, això, saps?
Ho vaig imaginar, però et vaig d'una opció després,
vaig dir, si no vols...
No, no, és veritat, és veritat.
Escoltam.
És que ara està de pensar en els comentaris del programa
el Pazos no és català, no se sap l'hora...
No passa res.
Doncs sí, és un...
Acaba de sortir, va sortir fa un parell dies,
és un joc de plataformes, acció, puzzles,
en un món de fantasia, on portarem a tres protagonistes,
que és molt guai.
Molt bé.
I ara aniré parlant i direu,
no entenc, fes-me cas que s'entén.
Val, val.
Tu escolta'm que s'entén.
D'acord.
Potser, mentre t'ho explico jo no,
perquè jo no sé parlar, i menys llegir,
però s'entén.
Portes l'Àntar,
que és un nen que vol arribar a les illes somrients
per convertir-se en un salvador.
Ah.
Una cosa que l'hem dit des de petit,
que ell pot arribar a ser un salvador immortal.
Això ho va creure.
És clar, aquestes seran les parts de plataformes i puzzles.
A més, l'Àntar no es pot defensar, només córrer
i ser més intel·ligent que els enemics.
Al principi hi ha com uns cucs petits,
alguna història,
però després comencen a sortir bitxos
que són bastant...
fan mal rotllo.
Tenen unes cares molt desagradables.
I el que has de fer és fugir.
Una miqueta limbo.
Una miqueta ape's odyssey.
No tens habilitats,
l'únic que pots fer és intentar moure't
per escapar-te de les coses.
Molt bé, que xulo.
També podem portar, en un moment del joc,
en un punt, això està al tràiler també,
el salvador.
L'Àntar sent el salvador.
Amb el qual dorem a terme les escenes d'acció
contra enemics que són superoriginals
i enemics finals que també es porten molt bé.
Molt bé.
I finalment estarà un tal Nento,
que és una mena d'home asa,
que és un senyor amb cara de burro.
Sí.
Que està superbé.
Al directe li deia el burro vegeta,
perquè està fortíssim i té molt mala llet.
I està emparrat en aconseguir el control
d'aquestes illes on vol arribar a l'Àntar
peti qui peti.
Ja.
Aquesta és la música del joc.
posem-ho en situació,
abans que continuïs,
el fet que estigui fet a l'Havana,
té el seu mèrit, no?
Home, sí.
Perquè...
Força.
Perquè allà tenen problemes amb...
Després ho parlaré,
però hi ha des de talls d'electricitat,
no tenir una bona connexió a internet,
no tenir accés a coses o a fundacions,
per exemple, que es poden ajudar als Estats Units,
perquè es van tancar.
Aleshores, sí, té força mèrits,
però tot són dues persones que,
si no m'equivoco,
no havien...
O sigui, es van juntar per fer això.
Van dir,
vamos a hacer un juego,
perquè estan tarats,
i han fet algú que està molt bé,
està francament bé.
Tu has parlat de ses protagonistes,
però també hi ha d'altres variables.
Exacte,
perquè en el joc, a més a més,
hi ha tres narradors.
És com que estàs jugant una història
que t'està narrant un narrador
el qual té com dos pupilos
o dos parents més joves,
que és...
El narrador principal és un home gran
que porta anys narrant la mateixa història
per tot de protegir-la.
Les històries s'han d'explicar
com s'han d'explicar.
I després estan els dos més joves
que no creuen que les normes del seu mestre
hagin de ser seguides
tant al peu de la lletra.
La feina dels narradors
és narrar exclusivament un personatge.
Cada narrador té el seu personatge.
En aquest cas,
el senyor gran està narrant
la història de l'Àmter.
Queda doncs clar
que els més joves
la lien per ingenuïtat
i tot se'n va una miqueta de mare.
Estem en un món en runes
que clarament ha vist temps millors
però l'Àmter està convençut
que arribarà a les illes
i es convertirà en un salvador immortal.
Una idea molt maca
que poder no és tan maca com la pinten.
Els trencaclosques
i les plataformes
estan molt ben pensats
i aquells en els que
hem de fugir d'enemics
i aprofitar l'escenari
són tensos i gratificants.
Sí que hi ha algun
que és d'aquests...
Sempre jo dic
que l'hi ha com Plejo Ori
que no és qui s'ho va inventar
però bé, que és
has de fugir
i ho has de fer tot.
Ha de ser pixel perfect
perquè a la que falles una vegada
doni igual el que avancis
que t'acabaran enganxant.
Això ho té el joc.
Té un parell
i altres seqüències així
però tampoc és massa greu
perquè és un joc curtet
i les escenes aquestes
no és com un or
i que s'allarguen
i que...
No.
Durant el que han de durar
però has d'estar a l'avai.
L'aprenentatge és real?
És a dir,
tu et maten
perquè no arribes a temps d'escapar
però després fas el mateix camí
o pot ser un altre camí?
Exacte.
No, no, és el mateix camí.
És un joc lineal,
és un joc de plataformes
aventura i acció
que està molt ben pensat
perquè està dividit
en tres personatges.
És una miqueta...
No sé si heu jugat
a un joc que es diu
Inmost.
No.
Sí.
Si voleu passar una tarda
emocionalment destrossada
jugueu a l'Inmost
és boníssim
però és un joc que fa molt de mal
i està plantejat
amb tres personatges diferents
cadascú amb unes habilitats
i aquí passa exactament el mateix.
D'acord.
Doncs escolta'm
la música és així?
La música és aquesta.
Bé,
la música és que és molt guai
perquè té un...
Aquesta és la música del menú.
Sí, val.
I ara n'hi ha una altra
que seria aquesta.
Vale,
torno a dir.
Aquesta és la música del menú.
D'acord.
L'altra és la música
que ara ho explicarem
del joc que es deia
Xavier
que era amb el que van començar
i per molts problemes
i moltes històries
van acabar canviant el nom
d'early
Xavier-less.
O sigui,
la gent combinaixia una miqueta
el joc de Xavier
però aquest va desaparèixer
va canviar bastant
tot el projecte
i vam acabar
amb aquest.
La banda sonora
és molt guai
perquè és molt tranquil·la
però també a vegades
passa a ser com una música clàssica
molt potent.
Hi ha en alguns combats
que sembla
quasi electrònica
o sigui, fan uns canvis molt bèsties
però hi queden molt bé
amb la història
i amb el que estàs veient.
I com són els combats?
Doncs mira,
això és molt guai
perquè els combats
són molt simples
però funcionen genial
ja que la majoria del joc
estaràs portant l'Àmter
que no es pot defensar.
Així que els moments
de portar l'Alter Ego
funcionen com un desengressant
que s'agraeix molt
perquè
la gran majoria del joc
portaràs el nen
que no es pot defensar.
Aleshores,
les parts d'acció
són curtetes
però l'únic que pots fer
és pagar
i esquivar.
El que passa és que
està molt ben pensada
és perquè tens un comptador
al cap.
Si arribes a zero
et mors.
Amb la qual cosa
perquè es mantingui
has de matar.
Amb la qual cosa
t'obliguen a ser
com molt agressiu
però amb un combat
molt simple.
O sigui, defineixen
la teva personalitat
de joc directament.
Una mica sí.
Una mica sí.
El món està clarament
en decadència
és d'una bellesa
que és trista
i força impactant.
La música, com us deia
també acompanya
de forma espectacular
fent inclús canvis
de gèneres
que a mi em va sorprendre molt
perquè no et veus venir
com una música
molt tranquil·la
de cop i volta
un canvi
tan agressiu
que li queda tan bé.
Això sí,
tot i que el joc
tingui un arc
que és preciós
nones que t'hi maten
escenes
són pel bèsties
i a sang.
No és algo gore
no és una salvatjada
però sí que hi ha
algunes escenes
que dius
hòstia, calia això?
Aquest bitxo
que et semblava
que m'estava ajudant
i que era cuco?
Calia rebentar-lo
d'aquesta manera?
Bueno,
qui sap?
Però queda bé
com a contrapunt
entre la història
que és molt fosca
perquè la història
que t'estan plantejant
és bastant fotuda
però se s'anenen
són molt macos
i molt tranquils.
A més a més
totes les il·lustracions
que diuen al principi
les animacions del joc
estan fetes
de forma tradicional.
Papel cebolla.
És a dir,
la clàssica.
Suposo que ho van fet en digital.
Potser no,
potser això no ho he trobat.
Potser ho van fet en paper
o en passeta digital després.
Però bueno,
és una forma de treballar
que és molt arriscada
ja que quan animes
d'aquesta manera
les animacions
no poden fallar.
No pots jugar tant
en amagar
i falsejar historietes
que queden tan bé
en pixel art.
Si fem un joc de pixel art
i mireu una animació
que és molt xula
frame per frame
allà segurament
hi ha un parche.
Hi ha un salt d'animació
que no pinta res
però queda superbé
perquè és una animació
que és molt fluida
i han dit
aquí podemos hacer esto.
Amb animació tradicional
és molt difícil
perquè necessites
una fluidesa
i qualsevol salt d'animació
d'estar a la dreta
de cop a l'esquerra
canta moltíssim.
És una cosa
que crec que és molt arriscada
i quan es fa bé
queda molt, molt guai.
Molt bé.
I per què parlem d'aquest joc?
Doncs el que teníem al principi
de Save Your Lears
perquè aquest joc
s'ha estat desenvolupant
durant gairebé 8 anys
per un estudi
de dues persones
a l'Havana
sent el que sembla ser
el que diuen
el primer videojoc indie de Cuba.
Una col·laboració
entre el dissenyador
no sé si ho dic bé
Joshua Paglieri
i el programador
Joan Armenteros
que van cridar l'atenció
d'una fundació
d'Estats Units
que va organitzar
una campanya
d'accord funding
a Indiegogo
i van arribar
en 6 dies.
Déu-n'hi-do.
Hi havia un interès.
Perquè llegeixo
a la web de Night Games
que van fer un resum
molt maco
el joc inicialment
es deia Savior
però els 12.000 euros
de la campanya
es van anar gastant
el projecte es van allargant
que és el que sol passar
Armenteros
va haver de deixar el projecte
i va entrar un altre
que es diu
David Darius
i la fundació
d'Estats Units
que els recolzava
va marxar de Cuba
per ordre governamental
que és el que deien al principi.
Una altra empresa
va registrar la paraula Savior
abans que ells
això és una dada important
a tenir en compte
si estàs fent
va el rei, merda
a registrar un nom
registreu els noms
és que no faré res amb ell
t'on igual
però així no ho farà el Walt
però el van registrar
expressament
no?
és a dir
això no ho sé
però al final
una paraula com Savior
és
mira els de King
que volien denunciar
no sé qui
per utilitzar
quina era?
Sí, vam parlar
ara no recordo
era
ostres, no me'n recordo
però era també bastant
bueno, ja estaven els de Bethesda
que volien denunciar alguns
per utilitzar scrolls
en un...
s'ha de llicenciar això
la paraula que se t'ho corre així
foda'l
es va haver de reformular el projecte
a la dalt a baix
i això ha sumat
els problemes constant
d'accés a internet
equip tècnic
i tais d'energia
bueno
ha sumat això no
és que a més a més
no podien accedir
a cap promoció internacional
ni quins tardes
ni històries
estaven tancats
i bueno
per això em sembla
que és una cosa
a tenir molt en compte
és un joc que dura poquet
potser és l'única cosa
que tira enrere algú
unes 5 hores
com a molt
com a moltíssim
això si vols trobar
totes les pàgines d'un llibre
que serveix com a col·leccionable
igualment
a veure
val 12 euros
i en serio
és que
a part d'aquell joc
és molt guai
és molt xulo
està molt ben fet
al principi
l'animació
he llegit per algun lloc
que et deien
hosti
al principi
és com que no entra
però acabes
a mi m'entraïs del principi
crec que és una feina molt bèstia
per dues persones
a l'Havana
vull dir
que no havíem sentit això
en cap moment
si aquest és realment
com diuen
el primer índi
que surt de Cuba
jo crec que es poden sentir
superorgullosos
perquè és un joc
amb pràcticament
cap pero
crec que et diria
hi ha alguns
checkpoints
punts de guardar
del morir
que has de caminar
una mica
però has de caminar
4 segons
ja està
però dius
si he de caminar
4 segons
per què no me'l fots a la porta
ja clar
per què em fas aquests
però és una parida
perquè en realitat
està molt molt molt ben fet
és molt maco
està molt barat
jo què sé
espero que aquesta gent
aquest equip
de dues persones
aconsegueixin
ara mateix
més finançació
sortir d'on estan
que vagin a un lloc
on puguin treballar amb calma
i seguir creant
perquè si això és
el primer que han creat
jo el segon
ho vull veure
i ara estava pensant
que seria fantàstic
que estiguessin convidats
en algun esdeveniment
tipus
Indie Dev Day
etc
saps
això seria genial
seria molt guai
perquè podríem anar
i preguntar-los
per què
i com
i com
perquè
mare meva
en serio
si em diguessis
aquest joc
l'ha fet un estudi
durant dos anys
de 15 persones
et diria
guai
els ha quedat molt xulo
però sent així
a mi m'agrada
quan jugo un joc
ara no faig tanta review
concreta
però normalment jugo un joc
i no vull saber
qui ha fet el joc
és inevitable
no saber que l'ha fet Ubisoft
o que l'ha fet Activision
o que l'ha fet Nintendo
però quan és un indie
no vull saber
qui ha fet el joc
vull jugar al joc
i un cop he jugat el joc
vull
m'interessa
perquè no és la mateixa opinió
un joc que han fet 50 persones
que un joc que han fet dues
i quan veus que aquest joc
que has jugat
que has disfrutat
durant 4-5 hores
l'han fet dues persones
dius
hostis
aquí hi ha un canvi
ojo eh
que aquí hi ha coses
per exemple
que potser no em convenien
oi no em convencien
però entenc perfectament
que sou dues persones
amb la qual
me la jalo
i dic
estupendo
o sigui
aplaudiments
abans el Dani Jiménez
el nostre tènic
ens deia
ostres
és una música inquietant
Víctor
no sé si l'has pogut escoltar bé
però efectivament
aquesta música
ja denota
un ambient
és una interpretació
no?
sí
sí
total
de moment
les que estem escoltant
o les que hem anat escoltant
són molt
molt calmades
i
molt tranquil·les
suposo que
com deia
el Pazos
també hi ha
contrast després
però
aquestes justament
són molt
molt calmades
doncs molt bé
aquest joc
ja es pot jugar
per PC
està
està a PC
sí
em sembla que va sortir
a consola
ai
a què pecat
no passa res
ara ho direm
si ens assabentem
com que no
jo sóc un professional
i en el meu rellotge
miraré
aquesta clara
és que estim
eh
estim sí
eh
perfecte
doncs res
nosaltres
després us ho direm
i anem a continuar
amb el Generació Digital
que és el programa de videojocs
de la ràdio pública
Només Aikat
Generació Digital
Fes molta sort
de parlar
sobre aquesta música
no m'esperava
el Porta
no me l'he vist venir
no me l'he vist venir
el joc està
Steam
a PC
Switch
i PS5
perfecte
i és que el Rapper Porta
que estem escoltant
com deia el Víctor
fa aquest homenatge
a una sèrie
que Catalunya ha definit
a generacions senceres
o la de drac
segurament poques coses
uneixen més a pares i fills
que recordar
el Goku
petit
volant
amb el núvol Clinton
la mort de Krilin
o les èpiques batalles
més enllà
del nostre planeta
l'obra
d'Akira Toriyama
que malauradament
ens ha deixat
aquest mes de març
formarà part
per sempre
de la cultura catalana
i per això
li rendirem un homenatge
a base dels videojocs
més enllà de Bola de Drac
són moltes obres
més desconegudes
de l'autor
han arribat a les consoles
i ell mateix
inclús
ha donat vida
a personatges digitals
amb els seus dissenys
quins van ser
els primers personatges
del mestre Tori
a arribar a les pantalles
de quins jocs
va ajudar a dissenyar
el seu món
els seus monstres
o els seus herois
avui
el Generació Digital
Akira Toriyama
i els videojocs
El Doctor Slum
Ja està aquí
ja arriba
a l'alè
Hola
La mítica sèrie
Doctor Slum
no només va ser
el primer encontre
de molts
amb l'obra
de Toriyama
sinó també
amb el món
de l'anime
amb la seva
vertent més còmica
i absurda
i va ser el primer videojoc
d'un personatge
de Toriyama
doncs sí
l'any 1982
per exemple
apareixia aquesta
Game & Watch
de fet
tota una sèrie
de Games & Watch
de l'Animest
una sèrie
de Games & Watch
dedicades a personatges
de manga i anime
en la que hi havia
doncs
vàries
que ja han sortit
alguna vegada
en el programa
que les tinc a casa
entre elles
he portat aquesta
perquè hi ha una
aquesta té
té una vinculació
especial amb el programa
i és que sortia
a la careta
de la primera temporada
del Generació Digital
de Tele
en aquella
careta mítica
on estàvem tots
la vam gravar
pel
pel Barri Got
o alguna cosa així
allà
doncs hi havia
un moment
en què estàvem
tots
jo treia aquesta consola
i tots us
abraonàveu a sobre
una miqueta
a veure què era
i acabava just
la careta
del Generació Digital
de Tele
era amb aquesta
amb aquesta consola
és fantàstica
de color rosa
abans el Pazos
la mirava
i a dintre hi ha
un petit mirallet
perquè el ser rosa
segurament era com
més femení
i era per
vinga
la Neia també té
doncs un mirallet
per empolainar-se
cosa que l'Arare
no hagués fet mai
exacte
empolainar-se
ella anava amb un pal
i una caca a la mà
vull dir que
aquí
aquí Víctor
i Déurà
us esteu perdent
doncs això
aquesta consola
que tenim ara a les mans
que és de l'any
és del 82
o almenys
82
sí sí sí ho posa
sí sí
del 82
doncs sí sí
i aquest va ser
un dels primers moments
en què el personatge
un personatge
d'Akira Toriyama
doncs arriba
a les pantalles
però l'any 83
la consola Arcadia 2001
va ser també
una de les que primer
va començar a introduir
personatges
populars
de l'ànime
d'aquelles èpoques
finals dels 70
primers 80
a les cases
doncs dels nens al Japó
i va tenir
a part de videojocs
doncs de l'Open Tercer
o de Doraemon
també hi va haver-hi
un videojoc
de l'Arare
per la consola Arcadia 2001
l'any 83
curiós per això
és dir-vos que
l'Arare
no es va quedar aquí
sinó que va fer el salt
als anys 90
l'any 92
perdó
l'any 99
per PlayStation 2
va haver-hi també
un videojoc
del Doctor Slum
per Play 2
en format poligonal
en què et movies
doncs una miqueta
per la vila del pingüí
si recordeu
també ho vam passar
per aquí
per casa nostra
va ser quan va haver-hi
aquesta mena de remake
en pantalla paisada
i amb uns gràfics
canviats
doncs de la sèrie original
de Doctor Slum
i que va tenir
el seu joc associat
i per tant
podies jugar
l'any 99
amb la Play 2
doncs podies jugar
amb l'Arare
doncs ara
qui esteu escoltant
el programa
prepareu-vos
perquè ara hi ha
un altre atac de nostàlgia
és Fly
la sèrie d'animació
basada a l'univers
Dragon Quest
i que va tenir
el manga publicat
també a casa nostra
als anys 90
doncs sí
sí
Fly
una sèrie
una sèrie que
que en aquella
poca bola de drac
encara no
ho havia petat
però encara no s'havia menjat
a tot el que era
no s'havia donat
encara en aquell monstre
que esdevindria
doncs encara
es deixava
espai per veure
altres sèries
d'acció i aventura
i en aquesta
però molts
doncs Fly
que passa a l'univers
màgic
de joc de rol
doncs de Dragon Quest
doncs els va
els ha marcat bastant
a la play
a més perquè no ha tingut
moltes reposicions
no ha passat
com molt de drac
per tant
aquesta encara hi és
diguem-ne que l'any 86
aquesta saga
va prendre vida
a la Nintendo NES
i en l'MCX
que és la que us he portat
jo aquí
l'original
de l'any 86
el primer Dragon Quest
de tots
que tenia
gràfics
personatges
dissenyats a càrrec
d'en Toriyama
a més
va crear un dels personatges
que potser és més mític
de tots els JRPG
aguts i per a bé
i és l'Slime
aquesta mena de gota
de color blau
verd vermell
que ha aparegut infinitets
de vegades
i ha sigut homenatjada
amb milers
i milers de jocs
molt bé
doncs aquí tenim
en Dragon Quest
Dragon Quest VIII
per Play 2
el porto
perquè precisament
va ser l'únic
no l'únic
sinó el primer cop
que aquesta saga
arriba a Europa
oficialment
i arriba a casa nostra
a Espanya
diguem-ne
doncs que podem jugar
oficialment
a un Dragon Quest
imagineu-vos
des del 86
fins al 2006
no havia hagut
un llançament oficial
de Dragon Quest
a Europa
i tothom
va poder jugar
de forma
doncs ja
amb aquesta saga
que ja era en aquests moments
ultra reconeguda
a tot arreu
com una de les peces
capdals del fenomen
del JRPG
aquesta peça
que sentim
per això
és un clàssic
està des del primer
Dragon Quest
aquesta sortida
a tot arreu
Toriyama
us comentaré
que va parlar
durant Dragon Quest IX
en una sèrie d'entrevistes
que se li van fer
doncs va parlar
sobre com havia sigut
la seva relació
treballant
dessinant personatges
i monstres
per Dragon Quest
i ell va dir
que
bueno
penseu que hi ha
12 jocs oficials
però en total
n'hi ha 64
entre
bueno
històries paral·leles
jocs d'altres
temàtiques
etc
hi ha fins a 64
68 jocs
perdó
basats en l'univers
Dragon Quest
i Toriyama
ha fet i ha dissenyat
personatges
per molts d'ells
almenys
gairebé
a tots els de la trama
principal
la veritat és que
es lamentava bastant
va dir que si ho hagués
sabut
no ho hagués fet mai
perquè li tocava
fer i dissenyar personatges
per cada nou Dragon Quest
que sortia
i sobretot
es lamentava
de la gran quantitat
de coses que acabaven
allò que en diuen en el cinema
a la sala de muntatge
al terra de la sala de muntatge
personatges
que no s'acceptaven
dissenys rebutjats
etc
però
diu que
li agradava molt
fer petits monstres
dissenyar i pintar
petits monstres
i això
no se'm va cansar mai
de fer-lo
per la saga
Dragon Quest
Débora
tu ets de Dragon Quest
o no?
no
la veritat és que no
de fet
em costa una miqueta
l'estil del Toriyama
no sé per què
sempre des d'aquella
ben petita
encara que he vist la obra
i he tocat
però no
la veritat sempre m'he anat
a altres jocs del gènere
potser hauria de provar ara
molt bé
molt bé
és veritat que l'estètica
dels RPGs
queda molt influenciada
per Toriyama
sense anar més lluny
i per si no fos prou
la seva feina
Dragon Quest
resulta ser responsable
d'un altre dels grans noms
JRPG
doncs sí
l'any 95
tornaria a reunir-se
aquest cop
amb una mena de dream team
dels videojocs japonesos
amb el dissenyador
Yuji Ori
i el compositor
Nobu Ematsu
per crear el disseny
de Chrono Trigger
per la Super NES
Chrono Trigger
s'ha mencionat
moltíssimes vegades
com potser
el màxim exponent
del fenomen
de l'estil JRPG
potser el millor
JRPG
que hi ha hagut mai
la temàtica
així com de viatges
en el temps
amb aquestes barreges
de fantasia
i acció
doncs li encantava
a Toriyama
tot s'ha de dir
es va poder esvergir
dissenyant a Toriyadret
aquestes combinacions
d'herois
d'espasa
i fantasia
muntats sobre robots
o portant
personatges semifuturistes
portant un garrot
o una pistola
làser
i aquesta mena de coses
això és una de les coses
que ell reconeixia
que li agradava bastant
precisament
a la Super Nintendo
arribaria un joc
aquest cop
d'un dels seus personatges
dels més desconeguts
és Gogo Ackman
és l'aventura
d'un dimoni
que vol matar humans
per vendre
les seves ànimes
a l'infern
però entengin
que és un àngel
el vol aturar
però intentant-lo aturar
crea més caus
i destrucció
que el propi dimoni
aquestes són unes històries
que ens van arribar aquí
publicades a Teatro Manga
unes peces
que estan ultra desaparegudes
del catàleg de Planeta
que costen molt difícils de trobar
perquè no s'han reeditat
les tens?
sí
jo sí que les tinc
sí que les tinc
al seu moment
és que heu de tu moment
perdona
però avui un dia
les vols buscar
i no es costen
perquè és una d'aquelles coses
que no s'ha reeditat
ja, ja, ja
no s'han reeditat
per la manera com ho deies
dic
no ho sé
cert
però no
ho tinc
el que passa
que no he portat
no passa res
no passa res
per cert
Víctor
parlarem una mica
de Chrono Trigger
després
d'aquí una estona
i de la seva música
jo recordo
Víctor
quan vam fer el programa
dels 20 anys
jo crec que tu vas parlar
d'aquest joc
forma part important
no?
de la teva vida
pot ser
o m'equivoco?
sí, sí
no, no
totalment
és considerat
el meu joc preferit
sí, oi?
i també
m'encanta la seva banda sonora
l'he escoltat moltes vegades
i molts cops
independentment del joc
és a dir
per gaudir-la
com a producte
únic
molt bé
abans de...
no, no
digues, digues
Víctor
no, anava a comentar
que després
comentaré una curiositat
sobre per què
Nobuo Uematsu
com s'ha comentat
va participar
a la creació
de la música
d'aquest joc
molt bé
abans de deixar els 90
ja partir cap a altres
doncs jocs més moderns
sí que m'agradaria
comentar una cosa
fans de Akira Toyo
ja, m'agradaria
doncs jugar
i enfrontar
o jugar a la vegada
amb en Goku
amb l'Arale
amb alguns altres dels personatges
més famosos
de l'època del manga
d'aquells moments
com en Kim Niko Man
el Muscle Man
o els Oliver Ibenji
i tal
doncs hi ha un videojoc
que es va fer
per la NES
l'any...
crec que és l'any 86
que és el B-Jam
Hiro Retsuden
que la tela
té a les mans
en aquests moments
és una edició
aniversari
dels 20 anys
de la Shonen Jam
la revista
on es publicaven
tots els manges originals
d'aquests personatges
i es va fer un videojoc
en què podies portar
aquests personatges
una mena de joc RPG
en el que...
perdona, una revista
va fer un videojoc?
o sigui
l'excusa d'una revista?
va encarregar
aquest videojoc
on sortien
els personatges
més populars
dels manges
d'aquell moment
en un videojoc
estil Dragon Quest
JRPG
en el que podia ser
el Goku Petit
podia ser l'Arare
podia ser el Musculman
podia ser el Hoku Tonoken
de Punya de l'Estella del Norte
podia ser
el Joseph Joestar
de Jojo
podia ser
l'Oliver o el Benji
d'Oliver i Benji
que és clar
la portada
la posarem a les xarxes
perquè és una portada
com impossible
això ara
a nivell de llicència
seria impossible
però clar
pensa que
allò que nosaltres
hem viscut aquí a vegades
com es deia
Marvel vs Capcom
aquesta mena de
team ups
amb tot
de personatges
de jocs diferents
tots ajuntat
ja ho havia fet
la Shonen Jam
la Schweitzer
em sembla
l'Eitorial
ja fa temps
en aquest joc
en el que també sortien
personatges
d'aquí de Toriyama
molt bé
a part de jocs
estil RPG
ha dissenyat
Toriyama personatges
per altres tipus
de jocs
doncs sí senyor
deixem un moment
tots aquests RPGs
i parlem d'una saga
de jocs de lluita
per a Playstation
la primera Playstation
que es diu
Tobal
són jocs de lluita
d'aquests
estil poligonal
recordeu Playstation 1
aquells anys
95
96
on tot era
doncs bueno
doncs el Tekken
el Virtua Fighter
el Virtua Racing
el Virtua Cop
tot era poligonal
tot havia de ser virtua
i aquí tenim
doncs un joc
de lluita
poligonal
amb dissenys
d'Akira Toriyama
de totes maneres
podem identificar-ho
perfectament
perquè s'entreveu
en alguns dels seus
tòpics
en quant al disseny
diables roses
amb cua
grans
i banyes negres
enormes
noies així
musculoses
amb bodis de gimnàstica
cavallera rinxulada rossa
avis lluitadors
robots
i molts cabells
amb punxa
són molts personatges
amb cabells de punxa
molt Toriyama
tot això
van sortir dos jocs
i no va passar d'aquí
tot i que rejugat
no és un mal joc
la veritat és que és molt fluid
per ser un poligonal
d'aquella època
i a més
destacava de tenir
un moda
una idea
un moda quest
on
imagina-vos un joc de lluita
però que agafes el teu personatge
i el poses dins un laberint
també en forma 3D
com visió en tercera persona
i exploraves un laberint
una cosa molt estranya
aquesta de fet
és la intro de Blue Dragon
l'anime basat
en un altre RPG
amb disseny de Toriyama
aquesta vegada
ja en 3D
i per la Xbox 360
ho tenim aquí
i ja es veu un videojoc
més modern
sí, sí
ja es veu
molt més modern
òbviament
l'aspecte de la 360
li cau bastant bé
al disseny dels personatges
que ja no són poligonals
ja tenen un aspecte
doncs molt més
molt més
modern
atenció
perquè el dissenyador del joc
va ser Gironobus Akaguchi
de Final Fantasy
per tant
no és un joc menor
la veritat
la llàstima és que
potser no va saber
trobar el seu encaix
dintre del problema
dels videojocs
en aquell moment
estem parlant
doncs imagina-vos
un joc d'Xbox 360
estaríem doncs
parlant del
sí
del 2000
ara ho miro
2006
2007
més o menys
quan ho trobi ja t'ho diré
i la veritat és
que
que no va
no va viure molt més enllà
crec que era
es deien a la seva època
que el fenomen del JRPG
doncs ja estava una miqueta
de capa caiguda
la gent buscava altres estils
que les noves consoles
amb les noves potències
que tenien
doncs s'apartessin una miqueta
dels patrons clàssics
dels videojocs
i busquessin
exploressin nous formats
i noves
i noves formes de jugar
i sembla que no va triomfar massa
tot i això va tenir
dues continuacions
que es van centrar només
a la Nintendo DS
2006
doncs com deia
el 2006
i si fa no fa
fins a arribar
a la situació actual
doncs Toriyama
ja poc s'ha passejat
pels videojocs
4 cosetes petitetes
Graios Ether
el 2012
Fantasy en el 2021
doncs eren alguna
ha participat
en 4 cosetes de disseny
però és ara
l'abril del 2024
com tots esperaven ja
el retorn d'un personatge
de Toriyama
a les pantalles
Uau
això sembla música
la lletana
catalana
dels anys 70
és que s'ho diran
un punt d'elèctrica d'arma
total
sí
de fet hem parlat
de tot això
ho hem dit al principi
del programa
Francesc
perquè a finals
d'aquest mes
apareixerà
Sant Land
doncs sí
Sant Land
és la història
és una història
basada en una història
curta d'un Toriyama
curta vull dir que dura
tenim un volum
també va ser publicada
en el seu moment
i segurament
no sé si l'any passat
ja es va reeditar
perquè en vam parlar
ho vaig descobrir
al saló del còmic
que vaig veure
ostres unes pancartes
de Sant Land
i dic com pot ser
l'estan reeditant
i és perquè ja s'estava
posant en marxa
tota la maquinària
que portaria
a una sèrie d'ànime
que ja s'ha estrenat
es van estrenar
tots els números
tots els episodis
doncs set episodis
es van estrenar
ara fa molt poquet
i la resta
n'ha anat sortint
jo crec que ja l'han treta tota
i això dona
obre la porta
doncs al videojoc
que estem tots esperant
videojoc
on portem
el personatge principal
de Sant Land
que és el petit dimoni
Belzebub
em sembla que el Toriyama
té molta fixació
amb els dimonis
amb les figures dimonials
recordo Kowa
recordo per exemple
doncs el protagonista
que hem dit
de Gogo Ackman
també un dimoni
i aquí som
a Belzebub
ens posem
doncs a ajudar
a un personatge
que trobem
que és el xèrif
a un xèrif
que ens diuen
Roa
o Rota
o alguna cosa així
ara no tinc aquí
pel nom
i que és el que vol
trobar aigua
estan en un país desèrtic
i ell necessita
trobar aigua
doncs pel seu poble
i ell s'afegeix
una miqueta
a ajudar-lo
en aquesta empresa
l'aspecte gràfic
és espectacular
l'aspecte gràfic
de Sant Land
és molt maco
ara parlava
parlava
el Víctor Matute
sobre
allò de fer
les animacions
tradicionals
en aquest cas
jo crec que hi ha
un cel shading
que fa que els personatges
tinguin una mena d'ombres
i també dintre del propi
unes siluetes
però dintre del propi personatge
les ombres
semen dibuixades
com en plomilla
aquesta mena d'ombres
de còmic
fetes com en plomilla
fa que els personatges
destaquin bastant
del fons
i a més li dona
molt aquest aspecte
d'haver sortit
d'unes pàgines
de còmic
en aquest cas
d'un manga
de la mà
del mestre
Tori
el joc va
sobre exploració
en el desert
o de muntar vehicles
vehicles també
amb un segell Toriyama
molt gran
veureu motos
que us recordaran
a les motos
de la Bulma
aquelles cobertes
tapades
robots rodons
vehicles
estrafalaris
etcètera
molt bé
tot això
és el 26 d'avril
del 2024
per tant
ho tenim
ja
a tocar
a part també
el joc aporta
una cosa
que ara
últimament
són molt populars
que són
les costumitzacions
el fet que puguis
canviar-ho tot
costumitzar-ho tot
tindràs una base
la base
també la podràs decorar
canviar
és gairebé
com un joc
dintre del joc
i a mi em semblen bé
aquestes coses
però preferiria
que el joc principal
que això no es menjera
el joc principal
és la meva por
em sembla molt bé
però que no es mengi
sisplau
el joc principal
generació digital
acabes de fer una captura
molt bé
doncs ara
el que anem a fer
Víctor
és parlar una miqueta
d'allò que deies
de música
també relacionada
amb el Toriyama
d'un personatge
que a tu t'agrada molt
i també t'agrada
la música
que ha estat combinada
amb les seves obres
això mateix
això mateix
què he dit
de la música
de Chrono Trigger
jo crec que és una de les
que actualment
estan considerades
una de les millors
músiques de videojocs
i també és un dels RPG
que més bones crítiques
s'ha tingut
a part del disseny
de personatges
que ara entraré
una mica en ell
ja que l'ha fet
aquí la Toriyama
la història
i el guió
per mi és excel·lent
una història de viatges
en el temps
i una jugabilitat
molt molt fluida
si el joc
hagués tingut
una banda sonora normal
doncs el joc
hagués estat recordat
igualment
però
Sonori Mitsuda
i Nobuo Uematsu
que ara explicaré
perquè van participar
els dos
es van encarregar
d'aquest videojoc
fó recordat també
per la seva excel·lent banda sonora
o sigui
tu dius que
és la música
que encara el fa més gran
aquest joc
des del meu punt de vista
sí
a mi m'encanta
la música
d'aquest joc
però
el procés de composició
d'aquesta
no va ser fàcil
per Mitsuda
que és el principal
compositor del joc
que ell s'encarregava
del disseny de so
dins d'Esquarenix
i va dir
escolta
jo vull ascendir
i vull fer composicions musicals
també
i li van donar
aquesta oportunitat
amb aquest videojoc
però al principi
no hi havia manera
de trobar el camí
no trobava el camí
no trobava la sonoritat
del joc
fins que la va començar
a trobar
i tens en uns certs
reits motifs
que fa servir
durant el joc
que van formar
part d'aquesta banda sonora
i
en un moment donat
perdona
Nobuo Uematsu
el compositor
de la sèrie
o sigui
la música de la sèrie
de Final Fantasy
va haver intervenit
creant alguna de les peces
també del videojoc
perquè el pobre Mitsuda
va patir una bolsera estomacal
degut a l'estrès
i la gran pressió
que va estar sumés
durant aquest procés
és a dir
que
vull dir
que va fer una gran obra
però
va haver de patir
també per aconseguir-ho
o sigui
aquesta és la raó
perquè hi hagi dues
persones
que hagin fet la música
bé
en fet hi ha algun més
també
i em sembla que
Nobuo Uematsu
ja era una mica
el supervisor
del projecte
però
perquè era
la primera banda sonora
que feia Mitsuda
però
va intervenir
podríem dir
creant cançons
doncs
arrel d'això
Es vols fer escoltar
una part concreta
de la música
o no?
Sí, sí
bàsicament
volia parlar ràpidament
d'algun dels personatges
que tenim
en el joc
que el principal
és Crono
Crono Trigger
és Crono
qui dona nom al joc
i té una semblança
molt curiosa
amb Goku
el personatge
de bola de drac
llavors és un personatge
que sembla que
ni fun i fa
però acaba sent
el protagonista
de la història
també tenim
Luca
que és la seva amiga
que és una inventora
que té una semblança
molt curiós
amb la Bulma
també
i bueno
llavors hi ha un dels personatges
més icònics
de la franquícia
del joc
que és Frog
que ara podem escoltar
si voleu
la seva cançó
i en parlem una mica
molt bé
Frog és un noble
i molt habilidós
espadachí
el qual el seu
veritable nom
és Glenn
és el guardaespaltes
personal de la reina Lynn
i es pren
molt molt en sèrio
la seva feina
molt bé
es diu Frog
perquè curiosament
és una granota
és un personatge
que és una granota humanoide
i això no li impedeix
fer servir una espasa
molt poderosa
dins del joc
i és un personatge
que també és jugable
és a dir
tots els personatges
principals
que són set
en total
del Chrono Trigger
són jugables
la cançó
com la podeu escoltar
és una cançó
amb ritme
de marxa
és a dir
té una percussió
molt marcada
també té
alguns elements
que amulen
com si fossin
uns ben metall
de fons
que també li donen
aquest brillo
i aquesta
viscitat
de la cançó
i és una cançó
que és tant
en tonalitat menor
que vol dir
que hauria de ser
d'entrada
una mica més aviat
trista
però el compositor
d'aquesta cançó
fa servir
la majoria de cors
dins de la tonalitat menor
són majors
això genera
un contrast bastant curiós
i fa que sigui
una cançó més dramàtica
i més èpica
però que no sigui
ni molt alegre
de sortir a passejar pel bosc
ni molt trista
d'estar molt trist
i és veritat
això que dius
de la marxa
és com si et posessis
a caminar
en plan militar
una mica
una mica militar
és veritat
i una cosa curiosa
en aquesta època
de videojocs
que és que
a finals de la Super Nintendo
va ser aquest joc
és que
encara es feien
cançons limitades
una mica
per les màquines
eren cançons
normalment curtes
repetitives
però aconseguien
aquesta essència
que no es fan pesades
d'escoltar
d'escoltar aquest tema
en bucle
molta estona
i no es fa pesada
molt bé
ara escoltem
una estona
i aquestes trompetes
fetes
fetes
així com sonaven
abans
sí
clar
són
no són originals
perquè no són gravades
jo recordo
quan tenia
el Cassio
el PT1
em sembla que era
hi havia el flute
la flauta
hi havia una trompeta
i sonava així
sí
i de fet el teu cap
ho reconeixia
com una trompeta
una mica
clar
bueno
eren emulacions
de sons
que fins en aquell moment
s'havien de fer així
i una cosa curiosa
com ha passat
en molts videojocs
també
és que s'han tornat
a fer reedicions
i regravacions
de tota aquesta banda sonora
en format orquestral
s'han fet concerts
itinerants
per tot el món
també
amb orquestra sinfònica
amb concerts
de piano sol
també
és a dir
és una música
que s'ha reinventat
molt molt molt
l'has vist
algun en directe
d'aquests concerts
no?
no no no
no n'he vist cap
molt bé
el dia que ho facis
ens ho dius
i ens expliques
les teves emocions
clar
aquí si he fet
és tocar alguna
d'aquestes peces
en directe
en algun concert
molt bé
ah sí
molt bé
en concerts
no en el teu
Twitch
sinó en concerts
algun concert
sempre que faig
concerts de bandes sonores
de videojocs
inclou això
o sigui
inclou alguna d'aquestes
molt bé
fantàstic
doncs escolta
hem conegut una miqueta més
la música
de Chrono Trigger
més de prop
i ara
per acabar
una mica
el programa
si us sembla
oients
que ens esteu escoltant
el Generació Digital
que és el programa
de videojocs
de la ràdio pública
parlarem
d'un videojoc
que és de Napurna
Interactive
i això fa que
estiguem una mica
més atents
participa a la comunitat
del Generació Digital
el nostre canal
de Telegram
i és que Débora
quan parlem
una mica
d'Anapurna Interactive
és veritat
han aconseguit
que
doncs
et pots plantejar
si ho han produït ells
o ho han
tret
ells
doncs pot estar bé
no?
Sí
o sigui
jo penso
que han creat
un segull
de qualitat
sobretot
si t'agraden
aquest tipus
de videojocs
videojocs
pot ser que surten
una mica
de circuit comercial
però tampoc
s'allunyen tant
com per ser
com
molt de la perifèria
i llavors
jo penso
que Anapurna
ha apostat
molt
per obres
molt pròpies
i característiques
i per això
moltes vegades
tenim jocs
com
el que està sonant
ara
que és l'Open Roads
que està desenvolupat
per l'equip
anomenat
de la mateixa manera
Open Roads Team
i publicat
per Anapurna Interactive
molt bé
a la música
ja heu
escoltat una mica
la protagonista
que parla
amb la seva mare
i parla
del fet
de parlar
entre elles
comunicar-se
i explicar
les coses
perquè
doncs molt fàcil
l'Open Roads
surt com una mena
de viatge físic
i emocional
i ara us explicaré
per què
de la Tess
que és la noia
diguem la protagonista
de 16 anys
i la seva mare
l'Opal
arran d'un succès
familiar tràgic
aquest succès
és la mort
de la seva àvia
i la mare
de l'Opal
i amb aquesta mort
trobem
que elles
s'han ocupat
de cuidar
l'àvia
durant els últims anys
perquè estava
malalta
ara
quan ha mort
ja l'àvia
les treuen
de la casa
on vivien
que també
era de l'àvia
sí
així que
el que han de fer
és treure tots els objectes
i abandonar-la
llavors clar
mentre fem això
aquesta mena de mudança
a la desesperada
perquè començarem
a tenir converses
amb la mare
anirem com
explorant
la casa familiar
i trobant objectes
especials
i que tindran
una història
darrere
ens adonarem
que clar
hi ha més coses
que no s'han explicat
que la test
no ho sap
però que tot
és molt urgent
perquè han de sortir
en uns dies
de la casa
no saben on
acabaran vivint
no saben com serà
la seva vida
no saben res
perquè els últims anys
han intentat
sobreviure
d'alguna manera
amb la feina
amb l'àvia
la malaltia
etcètera
clar
quan fan la mudança
i treuen aquestes coses
queden poquets
ja objectes
quan comencem el joc
però encara queden
algunes coses
com records
objectes que
mai ningú
s'han recordat
ja des que els van guardar
i en un d'aquests
unes pistes
d'un secret familiar
molt ben amagant
per què?
perquè és un secret
que ni tan sols
l'Opal
que és la filla
d'aquesta àvia
ho sap
i cercant respostes
en part perquè la TES
vol aquestes respostes
comencen un viatge
per carretera
perquè hauran d'anar
a diferents escenaris
hauran d'anar
per exemple
a la casa d'estiu
on passava
la infància
l'Opal
i trobar més objectes
i trobar més documents
que ens indiquin
una mica
com seguir
i quin és aquest secret
què està passant
o sigui
que tot no passa a casa
a la casa que deixes
de fet
o sigui
el videojoc
combina la investigació
en primera persona
com he comentat
i escenes de diàlegs
entre l'Opal i la TES
que a més són personatges
molt expressius
perquè estan creats
també a mà
i ara us comentaré
també
que estan
darrere tenen el treball
de les actrius
que interpreten
la TES
i l'Opal
que en aquest cas
és la Carrie Russell
que la coneixem per exemple
per la pel·lícula
Star Wars
Race of Skywalker
i la Keiseline Dever
que també la coneixem
per a Google Shatter 4
de vegades
de vegades
Déu vora penses
bé
un joc independent
no gaire gran
però que també
donen importància
al que estem veient
grans actrius
de doblatge
o grans actrius
reals
que puguin
posar la veu
sí
i a més
és que
el seu treball
és magnífic
i es nota
la seva experiència
i jo crec que
part del pes narratiu
i part del pes expressiu
està en elles
està
com treballen
i com posen veu
i emoció
a tot el que està passant
perquè és això
l'Open Roads
el que fa és
fa avançar la trama
de dues maneres
per una banda
aquesta trobada d'objectes
cartes
fotografies
eines
claus
dibuixos
els diferents escèneris
que tenim
que són la casa de l'àvia
el propi cotxe
perquè ens desplaçarem
en cotxe
que també tindrem converses
la casa d'estiu
el motell
i puc parlar fins aquí
perquè jo no vull fer spoilers
cuida't
no és un joc molt llarg
no?
no, no ho és
o sigui
després d'investir una mica
els escenaris
i les converses
jo crec que unes tres hores
unes tres hores
més o menys
perquè a la fi
és que després
d'escollir els diàlegs
d'investigar una mica
la casa
i tot plegat
o que acabi automàticament
el capítol
perquè hem fet allò
que havíem de fer
ja passem
al següent capítol
el següent escenari
és com tot
molt ràpid
massa ràpid
fins al meu parer
perquè fa que
petitsem molt poc
amb la tesi l'opal
al principi del joc
i això
perd un pes real
quan sabem
el secret
i quan sabem
totes les conseqüències
que ha tingut
aquest secret
dins de la família
tot i això
penso que l'Open Roads
és una recomanació
molt bona
per això
perquè és curtet
pel que estàvem comentant
de totes les seves virtuts
i a més
perquè ens parla
amb sensibilitat
i cura
de tres generacions
de dones
però d'una manera
molt humana
amb les seves virtuts
defectes
històries
problemes
però cada fila
el que cercen
les tres
les tres generacions
és la manera
de ser felices
i estimar-se
les unes a les altres
doncs aquest videojoc
que ens comenta
la Débora
es diu
Open Roads
els teus amics
estan connectats
al Generació Digital
us he de dir
que estic força emocionat
per una notícia
que vaig llegir
a Eurogamer
l'altre dia
el Víctor
que és el més jove
crec
d'aquí a la taula
del programa
avui
a veure si dissona
d'haver vist
alguna vegada
videojocs
amb actors reals
a tu
Víctor
alguna vegada
has jugat un joc
que tu controlis
actors reals?
doncs
que jo sabia
no
no recordo
és que és molt curiós
perquè el Generació
que té una història
ja bastant llarga
recordo que una vegada
vam parlar
de jocs
que estaven en DVD
en DVD
i que tu
amb el comandament
a distància
creaves
pausaves
o feies
en alguns moments donats
ni deies
el personatge
que fes una cosa
o una altra
i jo recordo
que en aquell programa
deia
però si això és boníssim
però va quedar
en anècdota
encara que
jo a casa
encara en tinc
un d'aquests jocs
i que fa poc
me'l vaig posar
i clar
encara funciona
perquè encara tinc
un DVD
i encara puc
fer-lo anar
tu Francesc
ho recordes
i aquesta mena
de jocs
que anem una mica
a triar la teva aventura
ho hem vist
recentment també
en plataformes digitals
en coses com
Bandsnatch
em sembla que era
Netflix
o inclús he vist
us en recordeu
d'aquell
Supervivent
aquell
com es deia
Birds Grill
o alguna cosa així
és on tenia
una sèrie d'aquestes
l'home el deixaven
allà amb helicòpter
a una selva
i ha de trobar
un punt de sortida
i t'explicava
trucs de supervivència
i coses per l'estil
doncs en té també
una aventura interactiva
on ell surt
i t'has de decidir
baixa per la corda
del barranc
o dóna la volta
i va per la riera
i també has d'escollir això
i és que a Eurogamer
el que vaig llegir
és això
cada vegada hi ha
més aventures
xineses
que segurament allà
deuen agradar
tu Débora
ho coneixies?
jo a veure
no sé si és el mateix
però jo el primer videojoc
que recordo haver jugat
de principi a fi
amb actors
i a trios reals
va ser el Fantasmagòria
ah sí
sí sí clar
és veritat
o sigui per mi
videojoc
però d'aquests
sempre el tinc al cap
o sigui
a mi m'encanta
tota la saga aquesta
dels jocs
tipus full motion video
com Seven Guest
sí exactament
Eleven Tower
sí
Mystery Mansion
ara crec que
al meu cap
m'ha vingut
un VHS
on sortia un personatge
que feia una mica de por
que també
tu estàs parlant
de l'atmosfèr
exacte
això era un joc de taula
això era un joc de taula
que tenia un suplement
en forma de VHS
i que segons on que eies
avançaves
i anava
alguna cosa així
per allà
amb els trets
sí sí
doncs mira
ara sembla ser que torna
i a mi sembla genial
perquè m'encantaria
anar en un rodatge
d'aquests
saps
perquè els personatges
han de fer
diferents coses
i jo crec que
per un actor o actriu
deu ser molt divertit
fer això
no ho sé
penso
no ho sé
per cert
per cert
teniu
compte
a Game
aquestes botigues
sabeu que aquesta setmana
hi ha hagut tota
una polèmica
que tenies
doncs si tenies punts
acumulats
de les compres
fetes durant anys i anys
doncs això ha caducat
quan semblava que no havia
de caducar
doncs sembla que ha caducat
d'un dia per l'altre
hi ha hagut
doncs clar
molta indignació
de molta gent
que encara compra
suport físic
de videojocs
i que s'ha quedat
sense els euros
que podia comprar
llavors
us ha afectat
teniu compte a Game
jo sí
i segurament tindré punts
però no crec que en tingui masses
tampoc
com perquè lamenti
excessivament
que se m'agin caducat
sí
jo també tinc
en compte a la Game
però sóc molt pobra
o sigui lludic
sóc molt pobra
i quan tinc dos o tres euros
és un
sí sí
descompte-m'ho
descompte-m'ho
sisplau
exacte
perquè ho pots fer
o ho podies fer
en el moment
que anaves a comprar
sí sí
sí
a tu Víctor
t'ha afectat això o no?
a mi
a mi no
perquè no tinc compte
però el que em sorprèn
és que no avisin
no?
sí
bé
hi ha hagut com
bé
de fet han avisat
però ha estat una mica
per sota
una mica
i per això
sí
i després no?
sí
exacte
perquè jo el que he llegit
és que van canviar la política
sense avisar
de la nit al dia
i després
al cap d'uns dies
quan jo s'havia liat
a internet
i a les xarxes socials
van enviar un correu
de
ah no
és que ara caducen els punts
i s'han caducat els punts
i va ser com a veure això
no?
s'ha d'avisar el client
sí
i molta gent
alguns que deien
però encara compres
videojoc físic
i clar
hi ha molta gent que sí
que compres
jo crec que
però si pots comprar
clar o no
videojoc físic
si tens raó
però bueno
podies comprar
a la botiga de la game
podies comprar targetes
amb els punts
punts per descanviar
o inclús alguns jocs
que te'l venien així
amb codi
encara el pots fer
per tant també acumules punts
encara que el joc
no sigui en forma física
i no sé si ha sigut ja aquesta setmana
o és ja
que efectivament
la 3DS i la Wii U
ja són offline
ja no tenen les botigues
per jugar online
en algun
crec
joc de Pokémon
crec que encara
pots descarregar
o podies descarregar
alguna cosa
però a mi
què voleu que us digui
quan llegeixo aquestes notícies
em poso molt trist
sí
perquè és una cosa evident
que ha de passar
però que tanquin els servidors
em fa molta pena
sí
el problema que jo veig aquí
és que és un sentit
del pas del temps
en el sentit
que cada cop veus
que quan les consoles
més depenguin
dels serveis online
que ofereix la pròpia
la pròpia empresa
i 3DS i Wii U
encara tenen molt de suport físic
i les pots connectar
però quan més
les nostres consoles
siguin exclusivament
de connectar-te
a accedir als serveis
i jugar
quan l'empresa
decideix xapar
ja no hi haurà
ningú
l'efecte retro nostàlgic
jo encara puc jugar
a l'ANES
o a l'MCX
però hi haurà un moment
en què
les nostres consoles
o plataformes de jocs
quan l'empresa
les canviï
les xapi
ja no podrem fer res
ni tan sols podrem
retrojugar
ni això ni això
no sé
què dius Débora?
que a mi em sap molt greu
perquè sempre estem parlant
que els videojocs
són cultura
però no us el tractem
com a tal
i quan tancen
aquestes botigues
estàs perdent
o sigui
estàs perdent
moltíssima cosa
i estàs perdent
codi
codi de programació
i estàs perdent
o sigui
la cultura
en part
perquè és així
o sigui
em fa molta pena
molta pena
o sigui
després
clar
el tema de la pirateria
i al final
tenim aquesta discussió
de la preservació
del medi
amb el tema de la pirateria
i tot plegat
és com molt
molt rocambulesc
però moltes vegades
és que no tens
cap més camí
ara mateix
sí sí
certament
per cert
digue-se francès
doncs mira
jo abans de tancar
volia dir només
una petita coseta
sobre la meva peça
sobre els videojocs
d'Aquira Toriyama
és obvi que no he parlat
dels de volada drac
perquè s'ho haguessin menjat tot
he volgut que descobríssiu
jocs diferents i amagats
estàs demanant un especial?
no
però ara que s'acostarà
Sant Jordi
sí que us recomano
un especial
us recomano un llibre
us recomano el llibre
del David Jaume Andreu
que és un gran llibre
basat en tots els videojocs
de volada drac
i és un gran expert
i un amic del programa
i jo crec que
aquells que hagueu trobat
a faltar en la meva secció
els jocs de violada drac
aneu a l'editorial
que ens n'hem de ser
Star Magazine Books
i allà trobareu
el llibre del Jaume Andreu
exclusiu
sobre tots els videojocs
fets i trets
de volada drac
i també és una altra forma
d'omanatxar
el nostre estimat
Aquiratoriano
molt bé
doncs Débora
Víctor Mame
Pazos
que per cert
ha marxat
i ara us explicaré per què
i Francesc Velasco
gràcies per fer aquesta nova edició
del Generació Digital
a tu Albert
per sempre
i és que si ens esteu escoltant
dissabte
aneu a les xarxes
perquè ha marxat
perquè havia de jugar
un videojoc important
que no podem dir
encara
perquè estem un dia
en què encara no es pot dir
però que té la sort
de provar-lo
i comentar-lo
gràcies també al Dani Jiménez
del Control Tècnic
adeu-siau
Dani
el Generació Digital
d'avui acabat
ens trobareu en digital
quan vulgueu
però a la ràdio
segueix
adeu-siau
a Martí
a Martí
a Martí
a Martí
d'avui
a Martí
a Martí
a Martí
a Martí
a Martí
a Martí
i
a Martí
a Martí
a Martí
a Martí
Fins demà!