Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital, el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Durant els propers minuts parlarem del videojoc Gran Turismo,
amb l'experiència d'unes quantes hores jugades per part de l'Oriol Dalmau.
Descobrirem la seva història des d'aquell primer títol per a Playstation 1
i ens endinsarem en una nova edició del Digital Arts Festival al Mira 2017,
que se celebra els dies 9, 10 i 11 de novembre.
Molt benvinguts, l'Oriol Dalmau també benvingut.
Què tal, hola?
Tots bé?
Molt bé, molt bé.
Per cert, Francesc, quan aquest programa s'estigui amatent per l'FM,
quedarà un dia pel manga, com estaràs?
Doncs, bueno, ja amb ganes segurament que s'acabi,
amb l'esperança que tot hagi anat bé, no?, perquè tu ho gaudeixes,
però sí, quan ja falta només un dia, diu que s'acabi ja.
Què hi vas afegir?
Per favor.
M'has disfressat?
No, ho organitza ell.
Ah, sí?
Jo porto els tallers de youtubers, i per tant tindrem molts youtubers,
youtubers coneguts, youtubers menys coneguts,
que ens estaran parlant de la seva experiència com a youtuber.
El dia que quedarà, els que estiguin escoltant això directament de l'FM,
el següent dia, si veniu al Saló del Manga, doncs el diumenge,
hi haurà un xou especial on dos youtubers, la Suna i la Daria Dubs,
que són, canten, tenen veus fantàstiques,
i en els seus canals canten moltes cançons,
openings d'ànime i moltes cançons.
Ens faran doncs un xou a la una i mitja, a l'auditori,
cantant les seves cançons preferides d'ànime i manga
i convidant la gent que sortia a cantar amb elles.
Per tant, si esteu al Saló el diumenge, aneu i no us ho perdeu.
Després parlarem de l'auditori també,
perquè hi ha concerts també la setmana vinent,
relacionats amb el Mira Festival també importants.
Tu no ets Oriol del Manga?
Una mica, a mi m'agraden els cosplayers.
Això és el que em flipa, la gent que ve disfressada, perquè a part...
Ho has dit en femení.
Sí, exacte.
No, no he dit les cosplayers.
Però sí que hi ha una espècie de...
és com una triomf urbana, allò, sense complexes,
i allà és la gran festa de veure qui la fot més grossa.
A mi fa una mica de cosa mirar-los, eh?,
però venen amb ganes que els miressin i que es facin botons amb ells.
Però a mi fa com cosa.
I no m'atreveixo mai a quedar-me allò mirant el Spider-Man.
A partir d'una cosa que...
No és la sensació de mirar-te'ls de dalt a baix, home.
I fan concursos d'això també, oi?
Sí, fan concursos, i es fa...
ens sembla que és el Cosplay World Summit, es fa aquí.
Els que guanyen en el concurs d'aquí
se'n van a participar a un concurs de cosplay al Japó.
Per tant, i també és molt important tot el tema cosplay
que se centra al Saló del Manga de Barcelona.
I clipes que s'ofen ells amb un munt d'hores dedicades,
i no només és la vestimenta, sinó l'actitud.
I aquestes persones es converteixen en el personatge de LOL.
A mi em flipen, aquestes coses.
No tenen vergonya, i això està molt bé.
I això està molt bé, fa molta falta, això.
Sí, sí, sí, però estic amb tu, que jo també em costaria molt, eh?
Perquè el tema còmic escrit, llegit...
Vosaltres llegiu còmics manga?
S'haurà d'anar a comprar un còmic i te'l mires al lavabo...
Un consum mínim.
D'aquests que van al contrari.
No has de començar pel final i anar en direcció contrària fins al principi.
Sí, sí, certament, certament.
Això no consumeixo, jo, això.
Eli, hem de recordar que ofen poc
els canals de comunicació del generació digital.
Doncs sí, perquè no són pocs.
És a dir, que no hi haurà ningú que tingui excusa
per no explicar-nos coses, preguntar-nos o compartir projectes,
coses que ens hauríem d'explicar.
Tenim el Telegram, que és superactiu.
Recordem, és en l'sigital.telegram.me.
Tenim el WhatsApp, el número que gairebé mai diem,
i és el 638 68 70 30,
on ens fan enviar notes de veu sempre que vulguin.
El correu electrònic, que també es fa servir actualment,
el generaciódigital.cat, ràdio.cat,
Facebook, Twitter, Instagram, el que vulguin.
Telegram, de fet, és el nostre canal
més pro, entre cometes,
i és que allà el que fem és avisar quan volem un justicier
perquè vingui aquí,
jugui un joc i se l'endugui,
i també notícies...
Compartim notícies, dient.
Molt bé, hem recordat tots aquests canals de comunicació.
Nosaltres hem de començar
amb un dels esdeveniments que ve a Barcelona
d'aquí molt pocs dies.
I és que des de l'any 2011
se celebra a Barcelona
i des de l'any passat a Berlín,
el Mira, un festival que s'enfoca
cap a les noves tendències de la cultura digital
i la tecnologia.
En aquestes edicions, el Mira mostra música electrònica
en forma de performance i concerts,
realitat virtual, sons en 3D,
projeccions en 360 graus,
robòtica i, entre moltes altres experiències,
el disseny d'il·luminació
més punter dels escenaris.
Oriol Pastó, director del Mira,
bona tarda.
Bona tarda, Albert.
Ara parlarem de algunes de les coses que es podran veure,
perquè el repàs hauria de ser molt llarg,
perquè feu moltes coses.
Tot comença oficialment el dia 9,
però el dia 8 ja hi ha coses,
després en parlarem fins al dissabte dia 11.
Totes formes, també, com deia abans a l'auditori,
el dimarts 7 de novembre
també passa una cosa molt especial.
Serà un concert a l'Auditori de Gas,
que és un projecte musical del Wolfang Boid,
on l'artista vol portar el bosc
directament a la sala de concerts.
Tinc l'entrada, l'he comprat ja.
Tinc moltes ganes d'anar a aquest concert.
Hi ha gent que hi he parlat,
que hi ha anat,
i que el record, encara,
després de 7 anys,
em sembla que va venir a Barcelona per no sé què.
Déu-n'hi-do, no, aquest?
Sí, a més, 7 anys que no venia,
però 17 d'àlbum,
que són molts anys.
Wolfang Boid és un dels pioners
de l'electrònica ambiental,
que també, a nivell personal,
és el que escolto més també a casa,
no només en concerts.
I per a nosaltres era un superrepte poder-lo portar,
sobretot en un entorn com l'Auditori,
que també és donar-li una mica de legitimitat
al concert.
I és un concert únic, bàsicament sense talonès,
simplement vas a veure i a disfrutar
d'àmbient un dimarts,
que a més és agosarat també per a nosaltres.
És un concert que hem de provar,
canviar una mica els formats,
i per què no anar un dimarts a l'Auditori
per provocar-nos consums, que a més ens interessa.
Oriol, en aquest concert hi haurà pantalles
on es veurà, o crec que es veurà un bosc,
perquè ell està,
el tema de la natura i la música,
el que fa intentar fer una sinergia
que jo crec que pot ser espectacular.
Jo estic flipant amb aquest concepte
de l'electrònica ambiental, l'ideu, no?
Sí, sí, sí.
Jo no coneixia això.
És un concepte especial,
i clar, l'imatge aquí ja hi ajuda molt, m'imagino.
Exacte. Aquest any a més en fem,
a part del concert inaugural de Gas,
també a Fabra i Coats, l'altre espai on fem
la majoria de concerts,
doncs fem bastant ambient. No sé què ens ha passat
aquest any, però la part ambiental ens ha agafat.
Fem William Basinski, que tenia una peça
molt important que es deia Disintegration Loops,
que era un loop que es va desintegrant
durant una hora, i doncs fem peces
així bastant experimentals, sobretot
les primeres hores.
El que es pot veure, Elmira, jo sempre he pensat
que jugueu molt, o el que feu
és jugar molt
amb les percepcions
de tot tipus de la gent que hi va,
tant les visuals, evidentment,
les sonores,
i experimentar molt en aquest sentit.
Has de venir molt obert, Elmira.
Sí, nosaltres al final vam començar
sobretot fent concerts,
i la part que està agafant més protagonisme
segurament és la part d'instal·lacions,
així com el dom, l'estructura, com el planetari
que tenim, que muntem, i doncs que cada cop
hi ha més contingut.
Per sort, també en el món
s'està generant més contingut i cada cop
més interessant, i les instal·lacions,
que diguem uns 1.500 metres quadrats,
doncs a instal·lacions interactives,
contemplatives, i clar, són sales senceres
on hi ha llum, on hi ha so,
i entres dintre la instal·lació. No és el 2D
que te'n mires de lluny, sinó que és lo bonic,
que entres dintre la instal·lació, que respires,
que perceps, i aquesta
sensitivitat
que diríem, doncs és la part que
l'espectador agraeix més.
De fet, el dijous començarà
el gruix de les iniciatives
del Mira, i aquest any hi haurà
una sèrie de conferències.
En aquestes xerrades, que seran en diferents formats,
coneixerem persones que fan ús de la tecnologia
amb un propòsit que va més enllà,
creacions amb les quals aprendre,
descobrir, manifestar-nos i reflexionar
junts com a societat.
La primera de les conferències és estudis de disseny
que dediquen part del seu temps,
i això és molt lluable, a generar projectes,
tant per ecologia com per canvi social,
i que al final dediquen
el percentatge dels seus recursos
a fer projectes,
per canvi social, bàsicament.
Aquesta part ens interessa molt, perquè
sempre estem acostumats a que els estudis
presenten el subportfòlio, que saben fer
una miqueta, doncs,
qui fa projectes més grans,
amb clients més importants,
i creiem que és important també destacar
aquesta part. Estudis, bàsicament,
que dissenyen contingut digital, doncs que
dediquen part del seu temps a fer aquesta tipologia
de projectes. Molt bé, perquè a més ho fan
amb una sensibilitat que pot entrar
de forma molt més fàcil a la gent.
Correcte, fem això amb disseny,
fem també això amb videojocs,
més cap a la part de Sirius Games,
una miqueta, que també ens interessava bastant,
i després hi ha entrevistes
molt interessants, com amb Xavi Tribó,
de Glassworks, que és gent que
dissenya, per exemple,
un vestit que va guanyar molts premis,
que és de Perseverance Shield,
que si no sé si coneixeu el projecte,
és un projecte molt interessant,
és un traje, al final és un traje
dels Perseverance, és un traje de neoprè,
llavors el que té són unes tires de LED,
i ell posa una càmera que controla
les onades a la costa.
Llavors, segons la potència de les onades,
t'avisa amb el color de LED, al Perseverance,
li avisa si s'ha de retirar, amb quina força
venen aquestes onades. Llavors, clar,
és un salvavides, i per això és una mica
de technology with a purpose,
és una tecnologia que serveix per a algo,
a part de la part exhibitiva, de disfrute,
que també serveix
per a treballs antics com podria ser
el del Perseverance.
Aquí estàs salvant vides directament, perquè
els Perseverance a vegades se les juguen realment.
De fet, fa molt temps que es parla de vestimentes
intel·ligents, que puguin tenir algun afegit,
fins i tot de controlar-te el ritme cardíac,
per exemple.
De fet, podrem anar en aquestes xerrades
i hi haurà una aplicació que és a Slido
on tu podràs preguntar,
i em sembla que fa com un concurs
de les millors preguntes i patapam.
Exacte, sempre experiment també,
perquè no ho hem provat mai, i realment creiem
que era interessant perquè
hi ha molta gent que som tímids.
No em fico dintre el sac, però hi ha molta gent
que també és molt tímida a l'hora d'aixecar la mà i preguntar.
Bé, com podem vèncer això?
Com podem fer que la gent que té segurament
preguntes molt interessants, encara que no sigui el més agosarat,
pugui interactuar
amb els ponents?
I d'aquesta manera se'ns va córrer
començar a fer preguntes d'una manera més discreta.
Llavors es van escollint.
Això de les preguntes a les conferències
és un món al·lucinant,
perquè moltes vegades al principi costa
i després sempre s'ha de dir
ho sento, no hi ha més temps.
Exacte, és el que comença a preguntar.
Has de tenir una o dues pactades.
O comença per ell la col·lega.
Doncs mira, ells amb aquesta aplicació Slido
ja ho podran fer.
I com deies, en aquesta primera jornada
també es podrà assistir a una xerrada sobre videojocs.
Una taula rodona
amb estudis internacionals que creen videojocs
més enllà de l'oci, sempre amb un propòsit
i una crítica social al darrere
de les seves creacions tecnològiques.
Moderada, per cert, per al Jordi Cellas,
exdirector i presentador d'aquest programa
i serà fantàstic perquè el podrem veure.
Per fi, hem hagut d'anar al Mira per veure'l.
Sí, sí, a la persona més ocupada de Catalunya.
És fantàstic, molt bé.
I també una vessant del videojoc
molt diferent de la que estem acostumats,
però que al Generació de Girona en parlem també.
Sí, sí.
Perquè és important tot aquest estudis
que fan coses una miqueta més enllà.
Sí, sí. Per nosaltres, quan vam començar
a preparar les ponències,
de fet, la primera línia era que
vam començar a contactar amb grans estudis
doncs de jocs triple A,
perquè m'entengueu,
però que tenien en altre vessant també
el típic desenvolupador que tenia els seus projectes personals.
I després aquí vam començar
a estirar del fil, vam començar a estirar del fil
i vam començar a arribar a ponents
que realment estan fent coses tremendes
i que no es coneixen gaire.
Però que l'essència, és a dir, el guió,
el contingut, és la part que ens interessava
no tant el resultat final, sinó el contingut.
I per aquí és una mica...
Creiem que en Jordi també podíem moderar molt bé
de sobres
tota aquesta tipologia de contingut.
Molt bé. Aquest primer dia
serà molt bon dia, Ali, per veure altres coses.
Doncs sí, perquè podrem visitar
de manera una miqueta més còmoda i més relaxada
les quatre instal·lacions d'art
de gran format que s'estrenen a Espanya
comisteriades pel festival.
Aquestes són, com deies abans,
instal·lacions que
es plantegen el primer dia, queden durant
tots aquests tres dies
i pots veure-ho contemplar com comentaves abans
i en diem quatre, eh?
Sí, en quatre sí, una sonora, perquè
en un espai que és de so 3D
doncs allà fem
una instal·lació sonora de 800 m2
amb uns 45 altaveus.
I llavors aquesta és una instal·lació
sonora generativa.
Es va creant a si mateixa.
Llavors, bueno, és una instal·lació...
Codius com si te fos la cosa més normal.
Aquesta part és molt interessant
perquè deien com deixem
una instal·lació durant cinc, sis hores, set
sense que la gent l'avorreixi.
Doncs que la instal·lació prengui d'ella mateixa.
És a dir, que el so prengui d'ella mateixa.
I va prenent quan un so li agrada
ella el reconeix i es repeteix.
I això és el que hem fet aquest any amb la part de so.
I després a la part d'instal·lacions
Glassworks fa una instal·lació
que són 12 drons volant
amb una sala indoor i que detecta les persones
i t'il·lumina i interactues amb els drons.
I després n'hi ha tres més.
Una molt interessant també
nosaltres la imatge d'aquest any
són arquiris i són...
Tot molt vocòlic, eh?
Sí, són coloms. Cada any canvia la imatge, no?
I llavors hem d'aterrar aquesta imatge
d'alguna manera a una instal·lació
com ho fem, no? I llavors hem motoritzat
una sèrie de prismes
en el qual els prismes quan roten
amb tota la llum blanca dels projectors
generem arquiris indoor dintre de l'espai.
Hi ha unes pufs de relax
i llavors fem unes instal·lacions més intenses
que són una miqueta més de música més intensa, no?
I altres instal·lacions que són més
de contemplació i d'anar a relaxar-te.
De fet hi ha molts xous
i un d'ells, que he llegit, m'ha fet molta gràcia
perquè és inèdit, que són dos artistes
visuals i audiovisuals
amb sons
i imatges del Hubble
en format 360 graus.
Sí, sí, sí.
Això també pot ser espectacular.
Sobretot perquè el Hubble ha generat
imatges espectaculars
des de fa molts anys.
Doncs aquest és un altre projecte comissariat.
Aquest any ens hem ficat una mica les piles.
Normalment agafam molts projectes ja fets
i hem pres bastant la iniciativa
també per tirar de molt talent d'aquí.
De molt talent que està fent coses increïbles
i llavors d'alguna manera
portem un any treballant en projectes d'aquest tipus.
Les imatges del Hubble les hem anat recopilant,
s'han anat muntant i llavors
serà un set de música
especial, com si diguéssim,
que durarà una horeta, una horeta i mitja
i també pel dijous. I també
poso una mica el contrapunt a altres concerts
que són més intensos. Sempre busquem aquest espai
que puguis anar-te a relaxar una mica
i a l'altra banda tens alguna mica
més contundent. M'agrada que diguis la
paraula intens, perquè moltes vegades
també sorpren viure
aquella potència
sonora i visual en alguns
els concerts. I és una mica jugar amb les dues
coses. Molt bé, molt bé.
De fet, durant els tres dies
la música se sentirà, com dèiem, de forma
xorridota. Doncs sí, una música
que es troba a dalt a dalt en mig d'un sistema
múlti canal de 32 altaveus col·locats
al voltant d'una sala de museu
que es transformarà en un espai sonor
embolcallador. I aquí Oriol, hi ha empreses
capdavanteres que ho dissenyen, com ara
vaig llegir Intorno Labs.
Són d'aquí? Són d'aquí.
Són d'aquí, els heu de conèixer i heu d'anar a l'estudi
perquè tenen el sistema muntat tot l'any.
Què dius? Tot l'any. I llavors
estan superoberts de projectes
de sonorització especial, no?
Estan mirant ja la part de 3D, 4D,
totes les tipologies de sonorització i ho treballen tot.
I ells han desenvolupat un software propi
i aquest software és el que apliquem
als concerts d'aquella sala
i llavors també és interessant perquè hem treballat
durant tot l'any amb artistes
que mai havien fet sonorització 3D.
Llavors ha sigut adaptar
uns 16 concerts
en total,
entre 14 i 16.
T'ho anava a preguntar, perquè clar, a cadascun dels artistes
portarà un show diferent.
Sí, però els hem canviat.
Estem treballant les pistes
amb la gent d'aquí,
amb la gent que els artistes nacionals
hem anat a l'estudi,
a provar el multicanal,
a separar totes les pistes per a cadascun dels altaveus.
Una feina bastant... Una feinada.
Així, per sobre,
quin tipus de programari feu servir
perquè s'entengui l'artista amb aquesta gent?
És a través d'Ebelton, bàsicament.
Són mòduls d'Ebelton.
Llavors aquesta gent ha desenvolupat
un sistema molt interessant que a més és visual.
Tu veus el so com viatja visualment
a través de tots els altaveus.
Imagineu-vos a 32 altaveus
i el so quan es mou d'un altaveu a l'altre,
veus una línia vermella que se'n va d'aquí fins allà.
Llavors ho pots controlar tot.
Amb Ipads i altres sistemes,
doncs pots controlar-ho tot.
I això que has dit de passada, que és que jo no conec poc,
el de so 3D i so 4D,
què és el so 4D?
El so 4D és...
Hi ha un projecte que és bastant interessant també
a Berlín, que estan mirant,
i que segurament també fem
és el so ve de terra.
És a dir, és la quarta dimensió.
Que és com d'impacte, diguem-ne,
com so de vibració.
Exacte, la vibració ve de baix.
Llavors tots els mitges els fiques per al voltant
i a dalt també, cobreixes, fas tota una cobertura.
Llavors la part d'impacte ve de part de baix.
Ara de fons
escoltem la formació
que actuarà a Divendres, que és James Holden
en The Animals Spirit.
Molts d'ells,
aquests artistes venen amb un altre artista visual
que potser encara
no es coneixen o sí que ja es coneixen
tots ells?
Tenim un 30%
que no i un 70% que sí.
És a dir, quan vam començar al Mira,
i sempre repeteixo la mateixa història de
Bichard Caueta, no?
Que anàvem a buscar tots els xous i fèm els emparellaments.
I jo crec que ara és la nostra tasca
com a altres esdeveniments, cada cop
els artistes, els músics es preocupen més de la part digital
o analògica, perquè hi ha
moltes opcions que no tenen per què ser digitals, no?
I cada cop, com si éssim la tasca
de curar la part visual,
ens ve més donada. Llavors, doncs, bueno,
nosaltres també agraïts perquè és una feinada,
perquè multipliques els xous intents.
Aquest any en tenim 35.
Realment, la feinada és de 70 artistes,
ja no és de 35. Llavors, doncs,
és aquesta multiplicació, però que el resultat val la pena.
I tant, i tant, i tant.
I Berlín continua funcionant?
Sí, l'any que ve, segurament. Sí, aquest any
hem fet una mica per on, perquè també
l'equip és el que és, i dos esdeveniments l'any
és complicat, és un equip petit.
I llavors vam dir, bueno,
doncs fem cada dos anys, disfrutem-lo,
i és una mica la idea.
Ara escoltem altres artistes
com Shackleton
i Anika, amb Pedro Maia,
a la part visual.
Quins concerts des d'aquí?
Sí, i recordant que això, després recordarem
on es fa,
com podem aconseguir els tiquets.
És la setmana vinent, a partir del dijous
dia nou.
Quins artistes ens pots recomanar
per alguna persona que ens estigui escoltant
que mai hagi anat al Mirà?
Doncs, el dijous
hi ha un concert bastant interessant.
El dijous, per mi, és el dia més potent.
El que m'agrada més a mi,
perquè, com si haguéssim...
Els concerts potents a nivell de noms estan el divendres
i el dijous és el dissabte.
Però el dijous hi ha aquells projectes que et permeten arriscar bé,
i com a programadors són els que t'encanten.
Hi ha un de Darío Alba i Diego Navarro,
que ve que anem,
que fa un show audiovisual
amb un contingut increïble.
Són dos artistes,
un és de València, l'altre de Madrid.
Ell es va fer famós
perquè treballava amb Tekken,
Street Fighter,
treballava amb l'homosexualitat dels personatges,
com si el River Kent s'enamoresin.
Ell esperava visuals d'aquest tipus,
era increïble.
Juga molt amb la part de Glitch,
i juga molt amb una part molt interessant de l'aspecte visual.
I està preparant un show
que ens ha passat uns presets que semblen...
Són dinosaures,
és com tornar al Jurassic Park d'abans...
És increïble visualment, trenca molt.
I després, els altres dies,
James Holden és cap de cartell de divendres.
És un concert que
realment ve en banda,
i no passa gaire,
no passa gaire que vingui en banda.
Recomano Empty Set, també.
Empty Set serà un show que aixecarà de la cadira la gent.
I després,
The Bucky Earth.
No sé si us coneixeu The Earth.
Earth és una de les principals bandes
de dron, guitarra, etc. dels anys 70.
Dilan Carson.
I llavors venen amb un projecte
molt a la gent que li agrada,
la foscor, el noise,
és guitarra, bateries, analògic...
Intentem fer això,
fer la foscor instrumental
en directe amb la part electrònica.
Va, anem a passar una miqueta
tot el que tindrem al Mira 2017.
Curiosament,
els dies 8 i 9 de novembre
hi ha un workshop sobre mapping.
És correcte, no?
Això també és una espècie de taller per professionals.
S'havia pixel...
Sí, pixel mapping.
És diferent, que és amb LED.
Ah, a veure.
Perquè el mapping és amb projectors.
Sí, i la part d'aquesta que treballem
és més de LED.
I el LED té la potència per arribar
a una façana, per exemple?
S'instal·la.
S'instal·la directament.
És bàsicament per donar formes arquitectòniques,
relleus arquitectònics.
I això consisteix en un taller,
imagino, per explicar
de quina forma es programa i es fa, no?
És una forma de construir construcció.
Es porten certs materials allà,
llavors es van generant totes les...
és un tall bastant pràctic.
La gent que hi va, què és?
Gent que estatica en això?
Gent nova que potser no en té ni idea?
De tots els camps, des de professors de escola
que volen donar-li un plus.
Això és molt interessant, perquè aquesta any
ens han cridat moltes escoles de Reu de Catalunya
que volen venir sobretot el dijous amb els alumnes.
I aquesta part em sembla superinteressant
perquè el professorat, des d'un punt de vista,
i que aquest coneixement
després el pugui transmetre
i fer els seus propis tallers durant l'any
als alumnes, dos dies és molt poquet,
però després el que vol és que hi ha la xarxa al contacte
amb el professorat que dona tot això
i es manté.
La part dels tallers és una part molt interessant
perquè es fa molt família, es fa família.
Són dos o tres dies que van junts,
que van a dinar, que sopen...
Això és la part interessant, no?
Nosaltres sempre els intentem,
hem fet dos anys de DOM,
de les aventures DOM com projecte amb DOM.
Aquest any tornem al LED
i anem alternant una miqueta, segons demanda.
Sí, perquè recordem que hi haurà
també un espai 360 muntat.
Sí, sí, sí, tornem a repetir.
Tornem a repetir amb l'espai,
hi haurà uns cinc projectes
que s'aniran repetint
perquè tothom els pugui veure.
I tenim doncs un projecte molt interessant,
per exemple, de Adult Swim,
si coneixeu Rick and Morty, Hora d'Aventures,
doncs és l'estudi que està al darrere
d'aquests projectes i presenten doncs
un show, un screening
que és molt llarg el nom,
Tenim, no sé què, The Dream Never Go Back,
és un anglès super llargíssim, són com 30 paraules,
i presenten aquest show.
Llavors hi ha shows que són més conceptuals
i altres que són més...
com si estigués més coloristes, no?
Em sembla que vam parlar
en una de les altres edicions que vau fer
en aquests globus, en aquests 360 graus,
aquests DOMs,
d'algunes iniciatives que podies
agafar amb comandament,
o sigui, en petits videojocs, em sembla que existeix alguna cosa d'aquestes, no?
Per jugar, gaming.
Gaming DOM és el projecte
que nosaltres sempre
hem estat treballant amb gent de fora,
gent d'aquí, el que passa que
sempre acabem amb shooters.
Aquest és un problema, perquè
ens agradaria fer més puzle, ens agradaria fer
potser algo més indie,
en aquest aspecte, de més matèria gris,
i clar, el que et dona el DOM
al final és un espai on tens 500 m2
de pantalla, que és una pantalla
gran, són 6 projectors grans
projectant sobre una estructura,
i clar, quan estàs dintre d'una estructura
estàs rodejat de pantalla, i què et ve al cap?
Marcianos, aliens i ataques,
ja tenen aquestes idees, no?
Llavors hi ha algun projecte que sí que està fet amb això,
però ara estem pensant una miqueta
com donar-li un 2.0 i fer algun altre tipus de...
Al final juguem quan tanquem,
o ens quedem nosaltres...
Això pot ser molt interessant, aquest sinal, eh?
Sí, és que pensa que
ja hi passa molta gent, llavors si tu bloqueges
i en jocs poden estar 3, 4, 5 persones
bloqueges moltes hores l'espai, no?
Llavors això es fa altes hores de la madrugada,
com a negoci, ja.
De fet, si anem a la pàgina del Mira,
hi ha moltes possibilitats de comprar tickets
de diferents dies, no?
Això sí que sempre ho heu fet, si vols només dimecres,
ahir dijous, divendres i dissabtes,
etcètera, eh?
Perquè això també és important per a la gent que et pugui escoltar,
que pot venir un o dos dies...
Hi ha molta gent que ve el dijous, mira si li agrada,
dijous diu ok,
torno divendres,
hi ha gent que porta més anys venint,
que lògicament es comprarà l'abonament
pels tres dies, no?
I també es pot comprar de forma física la botiga de discos,
no pot ser, no?
Sí, discos Paradiso. Exacte.
No sé si hi ha alguna cosa que vulguis dir
abans d'acabar la conversa, Oriol,
del Mira d'aquest any.
Bueno, nosaltres el que
volia potser
destacar
és que aquest any nosaltres hem fet un esforç
molt important en continguts.
Estem ampliant en continguts quasi, et diria,
més d'un 50%, i
també l'esforç que s'està fent és curar
continguts propis amb talent d'aquí,
barrejant-los amb gent
internacional, perquè creiem que
tota aquesta part és el nostre
futur i creiem que hem d'apostar
per aquí, sobretot també hem d'acabar
exportant, que sempre és el que dic jo,
ja fer una funció més enllà de com a
recipient d'obres, sinó que aquí
hi ha molt talent i que entre tots
hem de fer paradors per tal
d'esportar tot el talent d'aquí. I aquesta
sempre ha sigut una de les nostres funcions
fundacionals. Al final nosaltres som una
associació que ens dediquem a part que
tothom té altres, com sempre heu explicat,
feines, doncs ens dediquem a això amb tot
l'amor del món i és un any de feina
que acaba en 3 dies, que sabeu que organitza
coses, no? El Saló del Mare, com et deus,
és molt energiificada i quan ha passat tot
ja està, no? I llavors
aquesta és una mica perquè nosaltres
estem aquí, quan et pregunten per què fas això,
bàsicament és per difondre
i per apropar talent que
creiem que s'ha de mostrar.
Si tot va bé, de fet
més endavant a les xarxes ho confirmarem,
nosaltres al Generació Digital
segurament anirem dijous a fer el programa
en directe des d'allà aquesta setmana,
perquè ens fa molta il·lusió
veure-ho en directe i sobretot
aprofitar tot aquest talent que dius
perquè vingui a parlar amb nosaltres del programa.
Moltíssima sort
per aquesta nova edició
i per cert, abans
de començar el programa deies que estàs amb el Zelda,
és correcte això?
Shovel Knight i Zelda,
Zelda i Shovel Knight,
molt bé, estic molt encantat,
estic molt encantat,
no puc jugar abans de dormir perquè
em quedo...
Aquesta setmana ha sortit una notícia
al·lucinant de les vendes de la Switch.
Encara ho està petant la Switch?
Està petant, està petant.
És increïble, serà l'efecte Mario, m'imagino.
De fet, ja ha superat la Wii U.
La Wii U realment tampoc era molt complicat.
Va estar molts anys.
Però ja és una referència,
perquè porten molt menys temps, clar,
evidentment.
Sembla que arribin bons temps
per Nintendo.
I comencen a sortir First Parties,
que en diuen sortirà Doom, un Doom molt
respectable per Switch, que et demostra una mica
que la potència de la consola potser va més enllà del que deien.
Tu que ets tant de pantalla, estàs fixant-te.
Com jugues a la Switch, tu?
Jo, 720, portàtil.
Definició 720.
No passa res si jugues amb un pam de pantalla, eh?
No, de fet és que no tinc tele.
Tinc un projector...
Clar, clar, és que tinc projector.
Jo tinc projector o la Switch
jugo amb portàtil. De fet me l'haig comprat
per viatjar, sobretot.
I crec que la majoria de vendes, sobretot els meus companys
que la tenen, és el fenomen viatjar.
Esperes aeroport, avions, trens,
jo crec que aquí s'està venent bastant per aquí.
I tu, Casas, si vols veure el TN, el Cruanyes,
te'l fots amb un projector. No, el Mac.
El Mac?
No sé, casa meva
és molt estranya. Jo tinc...
A la taula del menjador tinc un Mac
de 27, perquè no tinc tele i tinc un Mac
de 27 a la taula. Allò és la teva tele.
És la meva tele, perquè no me'n vaig comprar una i utilitzo aquesta.
I llavors l'altra que tinc és el projector pels jocs.
Que passa que el projector
està bé, eh?, però va 720.
La definició és igual que la de Switch.
Per tant, tampoc no guanyo l'HD que té el 2024.
Clar.
No li pots posades.
No, però és fantàstic, el tema projector.
El tema projector és... val la pena.
Francesc, que té una experiència, que sa setmana
va connectar una Switch amb projector.
Sí, sí, ha sigut...
No peta? No, no, no.
Es veu molt bé, és fantàstic. El problema que teníem
era que el Switch que hi havia per intercanviar
fons no es portava gens bé amb la...
amb la Switch, curiosament.
Valgui la rebundància i no se'ns ve
bé la senyal. I bé,
doncs teníem que havien de començar un
espectacle jugant amb la Switch.
I no teníeu un Switch.
No hi havia gotes de suor, i al final
vam dir, però n'hem de connectar-ho directament
sense passar pel Switch, i mira,
així la Switch es va veure bé.
Sí, sí, hdmi, hdmi directe i...
Sí, sí, perquè si el passes per una altra cosa,
la senyal... l'hdmi
ha fet... ha facilitat molt la feina.
No sé si és així, els qui us
dediqueu amb temes audiovisuals i amb
elements, l'hdmi...
no sé si porta problemes, eh?
El compatibilitat o...
No, no, nosaltres...
mira, pensa que
dels 35 shows, cadascú ve
amb la seva configuració.
L'hdmi ens ajuda
com si éssim per comunicar-nos amb la part
de projectors, però després, si t'expliqués
els formats que hi ha, ni te'ls imagines.
Perquè són formats que no existeixen.
Sobretot hi ha capturadores, controladores...
Caples que suposo que teniu...
Sí, no, no, anem...
30 projectors, imagina't els cablejats que surten d'allà.
I el tema de so és complicadíssim.
Estem molt acostumats a comprimir-ho tot.
A mp3 per tot arreu.
Quan comences a treballar amb 45 altaveus...
allò és un món complicadíssim.
No, no, anem amb ordinadors de 24 a 48 núcleis,
anem amb coses ja bastant...
es daren coses grans per tirar això.
Per exemple, el DOM tira
6 projectors de 10.000 lumens a la vegada.
Renderitzant.
Llavors, són bogeries,
màquines grans per tirar tota aquesta informació.
Doncs tot això a aquesta nova edició,
a la setena del Mirage.
Moltíssima sort, Oriol Bastó.
I parlem durant o sobretot després del festival.
I tant, gràcies per convidar-me.
A tu.
Marta, hey, què tal?
Et volia comentar una coseta.
Tinc una bona notícia que donar-te, sí.
Te'n recordes que avui agafava el teu cotxe?
Doncs els airbags funcionen perfectament.
És un cotxe de gama alta.
Haurem de rezar perquè arrenqui el motor.
Però no et preocupis, que tot ha estat un problema
dels senyals de trànsit.
Hi havia un cartell que deia Corva Parellós a la dreta.
I esclar, he girat a l'esquerra.
L'arbre no s'ha apartat
i li he donat un petit copet al teu classe S.
He pagat la grua amb els diners del sopar de demà.
Però podem celebrar el nostre aniversari un altre dia, no?
Bé, t'estimo.
Ai, senyor.
Si el món real fos com el Gran Turismo,
no hagués passat res.
Els cotxes no es deformen.
Carai, quina mala sort.
Bé, després li diré que he perdut les claus de casa.
Sóc home mort.
Generació digital no s'entén res,
però distreu.
Així començava el 1997
amb aquest rugit de motors i de música
un dels jocs de conducció més seriosos per consoles.
El Gran Turismo entrava
al catàleg de la Playstation de Sony
amb l'epigraf Real Driving Simulator
i prometia un nivell de fidelitat
poc vist fins aleshores.
Aquell joc va ser el tret de sortida d'una saga
amb més de deu jocs
entre seqüeles i spin-offs
que culmina aquest 2017
amb Gran Turismo Sport
i que, entre altres coses,
fa els primers passos en la realitat virtual.
Per entendre la importància d'aquest títol,
avui repassem la seva història.
És una història que no s'entén
sense la presència de la figura
que s'ha convertit ja en sinònim de condicció virtual
en cas onori i amautxi.
Com ens explicava en l'entrevista que li vam fer
ben aviat fa molt poquet
a la Barcelona Games World,
la seva passió pel motor va néixer de petit
al costat del seu pare quan anava amb cotxe
i ell es anava fixant en les marques
dels cotxes que es creuaven.
Va començar a pensar
a fer un joc de cotxe realista
que li permetés conduir
amb tots aquells grans cotxes
que ell somiava i que, òbviament,
estaven fora del seu abast.
Va començar a produir jocs
a Sony Digital
i el 1992 va començar
la gènesis de Gran Turismo
bastant abans que sortís al mercat.
Ja vam començar a tenir un petit tast
aquesta idea que ell
va agafar forma l'any 94
per la consola ben novedosa
també de Nintendo
i de Sony en aquell moment,
la Playstation.
Però a veure, vols dir el 94
no han dit que el Gran Turismo va sortir el 97, no?
Exacte, aquí hi ha un petit truc
i és que el primer joc
que portava una mica de Gran Turismo
dins seu no va ser Gran Turismo,
sinó que va ser un que es deia
Motor Tunes Grand Prix,
el primer joc d'Yamauchi.
Va ser un intent de portar físiques de conducció
molt realistes, però els directius de Sony
quan van sentir que volia fer un joc de conducció
van dir, escolta, això de la simulació
és per PC, no és per consoles?
Fem-nos un Mario Kart,
que és el que us està petant.
Estem l'any 92, Super Nintendo, volem un Mario Kart.
Això és el que opeta
i és el que juga la gent que juga consoles
i ell els va fer aquest petit,
tan petit, el Motor Tunes Grand Prix
que va sortir l'any 94.
I així es forma l'equip
del que després seria Polyphony Digital
i es dona l'oportunitat
de fer aquest joc.
La resposta és molt bona
i s'aprova això de dir,
doncs potser sí que a la gent li agrada conduir amb consoles.
Anem a veure què pots fer.
Van ser 3 anys més tard,
el Yamauchi comenta d'aquests anys
que em sembla que en 3 anys només va anar a casa seva 4 vegades,
només van passar 4 dies sencers a casa seva,
vivia tancat a Sony,
dormia, menjava,
i et donaven 3 anys de temps
per fer un videojoc.
I així va arribar el primer Gran Turismo,
és de l'any 97 al Japó,
però aquí el vam venir a rebre
un any més tard, l'any 98,
el Real Driving Simulator.
140 cotxes, 11 circuits
i a més una gran banda sonora
amb noms com Chemical Brothers, Garbage
o Manic Street Preachers,
tot a més mola la línia aquesta de molt adolescent
que és el que Sony ha tingut sempre
amb la línia de consoles Playstation.
Al final, 10 milions de còpies venudes,
Déu-n'hi-do, i premis com a millor simulador,
millors gràfics,
i el premi al millor joc de l'Acadèmia de les Arts
i les Ciències Interactives.
És tant música del Gran Turismo, això.
Ja hi ets, ja hi ets.
Expliques això i ja hi haurà segona part, no?
I tant.
Amb el suport de Sony ja darrere seu
i del públic també, es prepara un nou Gran Turismo
que surt l'any 99
i, entre d'altres coses,
fa un gran salt qualitatiu a nivell de gràfics.
La veritat és que sí.
I recoll una mica bona part de les queixes,
que sí que hi havia hagut queixes per molts
dels usuaris de consola de l'època
que esperaven jocs més senzills, més Arcade
i no tan simulació.
Gran Turismo llavors es desdobla
amb dos CDs on un té la versió,
una versió que anomenen Arcade
i una versió GT, Gran Turismo,
o en la versió, em sembla que és
una versió japonesa Simulator
que permet moltes coses.
Per exemple, també es permetia xocar contra vehicles
i, tot i que, com ja és tradició,
això no es veu a l'exterior.
Al Jaumatxi no li agrada que el cotxe ratlli.
Li encanten els cotxes macos
i fantàstics i es podien
xocar vehicles contra vehicles.
Això afectava a les mecàniques i a la conducció,
però el cotxe quedava per fora,
ímput.
Per cert, tinc aquí el joc original del Gran Turismo.
En molt bon estat. Això ho has utilitzat?
Com ha sortit de la botiga?
De fet, va ser un dels primers jocs que em vaig comprar
amb la Playstation, perquè ja hi havia el primer
i la segona part, però és molt curiós perquè
recordo que hi havia,
potser ho he comentat ja alguna vegada aquí al programa,
però el segon disc,
el Gran Turismo Mode,
feia olor
a benzina, el disc.
De fet, hi havia una etiqueta que tu...
Per això ho has olorat ara.
Ara t'estava veient olorant.
O sigui, olora de forma diferent.
No sé si és perquè m'ho ha dit ara i ara m'ho sembla.
No, sí, sí, sí.
Van impregnar el CD
amb olor de benzina.
Sí, sí, una cosa molt estranya que devia ser.
Això és més fort que els cartutxos de Switch,
que si els llepes diuen que són a marx,
perquè no te'ls empassis.
Aquest és el mateix imatge i diu, no, no, jo vull que
composin el disc, que colori,
com el taller que segurament
ella ha visitat moltes vegades.
I això amb la Playstation calenta després de moltes hores jugant
devia començar.
Aquí hi ha passió pel que estàs fent.
I això és el que després fa que un videojoc sigui històric.
És el que defineix jo crec que l'obra de Yamauchi
durant tots aquests anys, aquesta fantàstica passió
pel motor.
El 2001 fem el sala allà la Playstation 2
i aquí s'inicia jo crec que també
una de les grans característiques d'aquesta saga,
que és fer esperar els fans
pel proper joc.
Van passar 3 anys fins al GT4,
van passar després 6 anys fins al Gran Turismo 5,
3 més fins al Gran Turismo 6
i 4 de Gran Turismo 6
i 4 de Gran Turismo Sport.
Res a veure amb un FIFA qualsevol.
Albert, tu comentaves que has sigut un gran fan
d'aquesta saga
i ho hem sentit al programa
i has estat sempre esperant que n'aparegués.
Quin és el que t'ha fet esperar més?
El primer era la Playstation 2, el GT3
que no l'he portat aquí.
Saps per què em va agradar?
Perquè podies agafar cotxes i hi havia un fort del segle
no sé, 19, és que no sé.
És xulo això.
I anava clar, anava 10 per hora.
I tenia dues marxes.
I a mi em feia molta gràcia això.
Em va sorprendre molt això.
Mira, el tio agafa...
Per quin has hagut d'esperar més?
Quin és el que t'ha fet patir més?
Que no arribava, que no arribava, que retrasava...
Crec que el 5 va tenir aquell pròleg, va ser el 5.
Perquè hem parlat del temps que hi ha
entre els jocs principals.
Hi ha hagut spin-offs, hi ha hagut aquests pròlegs
que són com un avançament.
Per exemple, l'any 2006
sortia el Tourist Trophy Real Riding Simulator,
que va ser una acció del Gran Turismo
però amb motos.
Per tant, hi ha hagut també
spin-offs, variacions
i avançaments del que seria.
Però el joc déu-n'hi-do, el que ha fet esperar la gent.
Vinga, va, per anar avançant,
què destacaries com a diferent
de les següents versions de la Nissan?
Doncs mira, del Gran Turismo 3,
a part de tots aquests cotxes fantàstics
que dius tu que pots anar traient
i deixant de banda les coses que ja esperem
que vagi incorporant un joc de conducció,
doncs amb els anys, coses ben curioses.
El Gran Turismo 3, per exemple,
que ha sigut el que més ha venut de tota la saga.
14,8 milions de còpies.
Va ser, a més, el primer que va
fer un acord amb Logitech per desenvolupar
un volant especial pel Gran Turismo.
Cosa que ha portat sempre molt de cap als fans
a cada nova versió del Gran Turismo.
Llistes de competitivitat, el meu volant funcionarà,
no funcionarà, etcètera.
I ara els volants valen 400 euros.
Què ens anem pujant, els preus?
Parlàvem de cotxes curiosos.
Doncs mira, el Gran Turismo 4,
entre els moltes altres millores
que podia incorporar,
tenia cinc cotxes especials desbloquejables,
un dels quals era el DeLorean
de Regreso al futuro.
DeLorean MS-12.
Incorporava, a més, un moda picture
que et permetia situar el cotxe a l'escenari
i fer-li fotografies.
Aquesta passió del Yamauchi perquè no...
El cotxe fantàstic, la llum,
sentint tant de la nova versió Sport,
això ja et permetia posar el teu cotxe,
fer-te fotos, etcètera.
A més,
exacte,
al Gran Turismo 5
apareixien, per fi,
els danys al vehicle.
No sé si en el Gran Turismo Sport també...
Hauria plorat tant, el Yamauchi.
Qui hauria de plorar?
No li va costar.
Això t'hauríem d'haver regalat en el Gran Turismo 5,
l'edició especial, un d'aquells retoladors
que hauríem d'haver regalat.
El Gran Turismo 5, a més,
és el pas a PlayStation 3,
que fa també que s'entri de ple
en l'univers del joc en línia.
Molts modes diferents, carreres,
DLCs, packs de cotxes
descarregables, etcètera.
Cal destacar un aparell de Toyota
que va treure al Japó
que incorporava un GPS
que podia transferir les dades al Gran Turismo.
Tu podies anar a córrer a un circuit real
amb aquell cotxe i després passar les dades al Gran Turismo
que generava un vehicle fantasma
i tu podies córrer virtualment
contra el cotxe que havia corregut de veritat
en un circuit real.
Entrem de ple al GT6.
Doncs mira, el GT6 celebrava
ja el quinzeniversari de la saga
i una de les coses més curioses d'aquest Gran Turismo
era la inclusió dels Vision Gran Turismo.
Cotxes concept
no eren reals,
però que partien dels dissenys
de grans marques automobilístiques
com Mercedes o BMW
eren només cotxes virtuals pels jocs
però havien estat pensats i dissenyats
per a les grans cases del motor.
I a més, és el primer que incorpora
una app accessòria
només per a IOS,
que és la Trackpad Editor
que permetia dissenyar circuits.
Déu-n'hi-do,
és un bon repàs d'aquesta història
que sembla, l'hem fet molt curteta,
però és llarga, sobretot pels anys
que passen entre cadascun.
Pocs jocs pels anys que han sigut,
si ho comparem amb altres sagas,
però la qualitat aquí té un pes especial.
Escoltem atentament
què en pensa l'Oriol Dalmau,
que porta uns dies amb aquest títol.
Això ha costat,
ha costat de sortir.
La Play 4 va sortir a finals del 2013
i hem hagut d'esperar finals del 2017
per tenir el Gran Turismo.
És un joc de cotxes amb glamur,
sobretot els últims.
Altres jocs de cotxes
són més grafiteros,
més de tipus tunning,
van amb aquest tipus de música.
Això és un mid for speed,
no?
Sí, sí, sí.
El gran turisme
és un joc de cotxes
amb glamur,
sobretot els últims.
El gran turisme
és un joc de cotxes
amb glamur,
sobretot els últims.
És un joc de cotxes
amb glamur,
sobretot els últims.
És un joc que respira pasta.
Tots respiren pasta.
És molt curiós
fer fotos per tots els països del món.
Això és de les fotografies
pots baixar 9 gigues de paisatges del món per fer fotografies. Gratuïts, eh?
Això et demostra fins quin punt s'arriba al ultradetall.
Gràficament s'ha fet un pas endavant, els cotxes estan detallats fins l'absur,
els circuits són increïbles, les repeticions ara ja semblen absolutament real,
però s'ha pagat un preu alt per aquest nivell de realisme i és que s'han reduït molt el nombre de cotxes.
El Gran Turisme 6, que deies, tenia 1.197 cotxes i un cotxe lunar per anar per la lluna
i 100 circuits i ara tenim 140 cotxes i 27 circuits.
Per cert, abans que que continuïs, Oriol o Francesc Xavier Blasco conversava amb el creador,
com deia abans, de Gran Turismo, en Yamawchi, i ho va fer això, la persona de Gainswold.
I volem saber què en penses de les seves paraules a la pregunta que li va fer Francesc Xavier Blasco.
A Gran Turismo Sport trobem fins a tres característiques realment especials.
Una és la física del cotxe, una altra la llum sobre el vehicle i el paisatge
i per acabar, un conjunt harmònic i sofisticat que tots els jugadors podran gaudir.
Això és així, els efectes de llum, sí, i el detallisme de la llum, dels reflexes,
l'HDR, jo no ho puc activar perquè no tinc tele, però si veus una repetició a Youtube amb l'HDR
ja és indistingible pràcticament amb la realitat, realment hi ha un gran treball,
però s'ha reduït molt el nombre de cotxes, el nombre de circuits, una cosa va per l'altra.
El tema de jugabilitat, a veure, els cotxes són indestructibles, pràcticament indestructibles,
es poden fregar una miqueta, però bueno, t'has d'estimbar eh, 300 per hora,
no hi ha clima dinàmic, no és el cel·la que es posa a ploure, mira quina gràcia, això aquí no passa,
i sempre s'ha acusat a Gran Turismo una mica de ser un joc un pèl avorrit,
ara hi ha menys cotxes, per tant la majoria són ultrapotents,
per tant aquella sensació de fer una cursa amb un Renault Omega que ni es mou
i que acabes medallant a la tercera volta això ja no passa, una mica passa,
però menys que abans, i a mi em falta un pèl de realisme, el realisme visual hi és,
però falta realisme de jugabilitat, al final et passes la majoria de les curses,
dos, tres voltes, surts dècim i has de quedar primer,
això de realisme, fem curses de 30 voltes, entrades a boxes, IA, etc.
Sí, sí, t'entenc.
Anem a la polèmica, que és el tema dels modes de joc,
a veure, aquest joc es diu Gran Turismo Sport, no es diu Gran Turismo 7,
i això és blanc, collon, botella, aquí s'està prioritzant el E-Sport,
que és el tema que està de moda, allò de conduir per internet,
està molt bé, o sigui, ets una bèstia, a part de més,
Sònia et pot fitxar com a pilot de debò, això de la gent que juga a FIFA no ho pot dir.
A l'Acadèmia Gran Turismo, que li diuen.
Això, un jugador de FIFA extraordinari no ho pot dir, jo crec que és un encert,
però sempre i quan sigui a més a més dels modes que tenia abans,
però aquí es fa en comptes de, és a dir, s'ha empatat el mode GT clàssic d'un jugador,
ha desaparegut, per mirar el mode que donava sentit a la saga,
i crec que és greu, el Yamauchi ha publicat, això és literal d'ell,
fa 20 anys, quan vam fer el primer Gran Turismo,
la gent coneixia els efectes de canviar els filtres de l'aire del cotxe,
els radis de compressió de les rodes,
en canvi, full ara, els nous usuaris ja no tenen aquests coneixements
perquè ja no els interessen els cotxes,
així que hem simplificat algunes característiques
perquè els jugadors facin el mateix que aleshores
amb un sistema més amigable.
Traducció, hem simplificat el joc perquè sou una mica gilipolles,
o sou o no us agraden els cotxes com abans,
aquí jo crec que hem relliscat.
I tens raó que era un lloc on molta gent hi anava...
Era el que donava sentit, és com quan va sortir Street Fighter V sense mode arcade,
és greu, ara, si parlem de tants percents,
és a dir, quin tant percent pot jugar
sense tenir la subscripció de 60 orassos a la Playstation Plus?
Doncs deu ni idea,
pot ser una escola de conducció que és llargueta,
les missions que són com unes 40,
amb carreres a tots els circuits,
però sense online,
la sensació que genera, que t'ho vaig dir,
és com estar a una boda
i poder estar en un aperitiu boníssim
amb molts petits canapés,
però quan arriba l'hora de dinar
i anar a fotre't el bistec, no estàs convidat a la taula.
Et diuen... et paren, eh?
És una sensació estranya,
m'ho estic passant bé, però tinc la sensació
que m'estan timant alguna cosa realment molt important.
En definitiva,
com deia Ricky Martin, és un pasito pa'lante,
realisme gràfic, dos pasitos pa'trás,
amb modes de joc,
i és que no es pot tenir tot.
I l'últim punt, tema volants.
Cal volant o no?
Si sou com el Yamauchi, que diu que no us interessen gaire els cotxes,
no, perquè el control de Playstation 4 està
bastant ben adaptat.
Si sou dels que teniu pretensió d'acabar les missions a bord,
que és quan et donen els cotxes realment guapos,
i sense dubte, si vols competir a l'online,
et fa falta un volant, sí o sí?
Per tant, prepara caixa, perquè joc,
més subscripció a Playstation Plus,
més un volant que no, et baixarà 150 euros,
però és una gran experiència.
Segurament. Abans comentaves el tema
del temps, recordo
que en algun dels títols sí que hi havia
el temps...
Tens dinàmic.
Sí, que passava en aquell moment.
Hi ha curses de resistència.
I s'ha de fer en de dia, això ho tenim.
Però que de cop i volta es posi a ploure,
que generaria un interès en les estratègies de cursa,
això no existeix. I per exemple,
en un joc recent, el F1 2017,
això sí que ho té, una cursa es pot
posar a ploure a mitja cursa.
I això és interessant, canvi de pneumàtics,
entrem tots a boxes, això aquí no existeix.
Tu quan comences una cursa, tries les condicions.
Aquelles condicions són per tota la cursa.
Per cert, hi ha algun circuit de terra?
Hi ha rallies.
Hi ha cotxes de rallies i circuits de terra.
És un clàssic de gran turisme això,
que és anar tocant com molts pals diferents.
I cars ja? Cars no, crec que no.
Ja et dic, s'han reduït el nombre de cotxes
i tots són ultra potents.
Jo tinc un Renault Omega, que és l'únic,
que és d'aquests que et deia que és com una tortuga,
i la resta són... A veure,
jo em passo molta estona fent fotos,
però a més pots arribar a triar
la càmera de fotografies, pots anar molt lluny,
amb filtres, etc.
I on està la gràcia? Una altra vegada tornem a l'online,
agafa les fotografies, penjar-les...
Amb això vull aclarir una cosa,
una cosa és la subscripció del Playstation Plus,
i l'altra és que el joc sí que és imprescindible
tenir una connexió a internet,
tenir el wifi o el cable,
perquè si no estàs connectat permanentment a internet
no pots ni gravar ni salvar la partida.
No pots fer absolutament res, pots fer
unes curses, contrarrellotge, poca cosa més,
però tu has de crear un perfil que es comparteix online
i que pràcticament dóna sentit a tot.
L'altra cosa és que el mode online,
si no pagues no el tens,
però la connexió hi ha de ser.
Porto una setmana llarga.
Quantes setmanes més creus
que tindrà vida aquest joc a casa teva?
Sense l'online,
aquest ritme que vaig,
he fet com un 15%,
doncs, compte,
un mes.
Tothom sap que després d'una sala
en farmaciola,
hi ha una gran batalla.
Doncs vinga, estem al final del programa
del generació digital, tecnologia creativa, videojocs
i també hem de parlar, Elis,
de les coses que han passat aquesta setmana a la xarxa.
Doncs sí, mira, avui ens fan una pregunta bé.
Aquesta setmana ens ha fet una pregunta
una noia que es diu Lluna i ens l'ha fet a través de Twitter
i ens diu, hola a tots,
una petita pregunta, què en penseu
de l'Xbox One X que sortirà el 7 de novembre?
Oriol, tenies certes ganes
i va haver-hi un moment que fins i tot
havies pensat de comprar-te-la.
Jo el que no tinc ganes és de comprar-me un PC
de 2.000 euros i tinc la impressió
que al final et compres un aparell
que és potent, però com que els jocs estan tan ben adaptats per ell
acabes gaudint d'aquella pretensió del 4K.
El que passa és que això vol dir que t'has de comprar
una televisió 4K que no tinc. He de fer números.
Però també estic una mica fart
del tema Sony.
No vull quedar malament amb ningú.
Però oi que Xbox ara estan fent com una espècie
de streaming de videojocs?
O tenen una pretensió de fer-ho?
Això em sembla molt interessant.
Poguer tenir un online que més de pagar
el servei online tinguis
com un Netflix de videojocs i crec que Xbox va per aquí.
Doncs tindrem ja una nova consola,
una nova generació
aquí a Catalunya.
El problema és que l'anterior Xbox
es posa molt barata. I aquest és el dilema.
Si val la pena pagar pràcticament el doble...
Perquè té vida encara. I tant.
De fet és la mateixa generació.
És mitja generació de sal.
I la S es posarà a 220 euros.
I aquí què fem?
Som pobres a la ràdio.
Contestaràs quan facis números, no?
Podràs dir alguna cosa. I et diré que cap de les dues.
Doncs mira, parlant de Netflix, justament,
ens deia l'Albert S
que puja a la quarta,
13 amb 99, però al contrari
de moltes ocasions quan es pugen els preus
de les coses que tothom es queixa
i ningú està d'acord, doncs els comentaris
en el telegram
han estat molt positius.
Perquè, mira, com deia l'Oriol Castellbí,
diu que últimament estan ampliant molt els continguts.
En Fesnero
ens informava que aquesta és l'opció
que pot haver connectats 4 dispositius
amb 8 usuaris per veure un 4K
i ens trafica, a més,
és HDR. Per tant,
sembla que no ens podem queixar.
Al final, suposo que
els continguts són els que marquen
el fet que una persona et pugui estar contenta o no
i dir bé, 4 euros més.
I 13 euros entre 4.
El que passa és que has de tenir un col·lega que t'ha d'ingressar
els 4 euros i mig cada mes.
Molta gent ho fa, sí.
Ho hauríem de fer, això.
Moltes famílies ho fan, eh? No calden anar-hi
perquè el pare o la mare d'una banda
i els altres ja està.
Això fins que algú per error
es connecta dues vegades i quan t'hi vas a connectar tu
dius, oh, no heu d'haver connectat.
Saber qui és el que està xupant una connexió extra.
És molt poc el que puja, eh?
Sí, no, no. Són dos euros.
Pugen dos euros i en una de les categories
potser només en puja un. Per tant,
no és un avançal i sí que és veritat
que el catàleg s'està renovant bastant
i és molt gran el catàleg.
Esteu al 4K, vosaltres? Esteu amb l'ultrac
és el que dius tu, si no tens una tele, per què vols el 4K?
Jo, mira, t'he de dir que tinc una tele 4K.
T'han baixat, t'ho han baixat. Tu la tens?
Sí, sí, fa 3 mesos.
Però encara no...
És que saps què passa?
Tinc prou amb 1080, jo. La meva visió...
Depèn molt de les pulsades.
Quina mida té? 42 pulsades.
Clar, és que no ho notaràs.
El tema del 4K és per agafar una de 55
i posar-te un pam i dir, ai, si mira, veus?
Jo crec que una tele de 55 pulsades o més
en una casa és una autèntica
és per vendre teles.
No els hi va funcionar el de les ulleres 3D,
no els hi va funcionar curvar els panells,
perquè no li semblava una tonteria,
i ara ha anat per la resolució i això ha triomfat.
Però, déu-n'hi-do, tu vas a qualsevol botiga,
intentes buscar... jo tenia, l'anterior,
era 32 pulsades, que ja en tenia prou.
Vam dir, va, 10 pulsades més, no?
Però ens va costar molt trobar una bona oferta
de 42 pulsades, perquè tot era 50-60.
És que això és per la cuina, tio.
Això de 42 pulsades és per tenir la cuina,
o té mentre estàs fent la truita.
És una telesacundària.
Doncs, escolta'm, té,
l'altre cop al Gran Turismo Sport,
que et vagi molt bé.
El que no hem provat és les OBR,
que això deu sonar pesada.
Sí, algun altre dia ho portarem.
Perquè és compatible amb les OBR, això deu ser meravellós.
Sí, segurament, ell, de fet, el Llamauci,
el que va dir en el programa que vam fer,
que li va agradar molt, sobretot,
l'interior dels cotxes.
És una bona oportunitat per fer això.
Amb el cursor ho pots veure.
Però si ho pots fer amb el cap,
deu ser molt guai.
Doncs, Eli, Oriol
i Francesc, moltíssimes gràcies per haver vingut
al Generalitat Digital.
També el Ricard Portal
i també els tècnics del control central, moltíssimes gràcies.
Nosaltres hi tornem dissabte vinent a la mitjanit.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies.