Gràcies a tots.
Ara comencem l'edició número 717, l'antepenúltim programa de la temporada.
Coneixerem en l'estudió l'aventura de l'Anna Saumell i la Clàudia Rabantós.
En un ambient de vaixells i pirates ens explicaran l'aventura de crear un videojoc
que va començar com a projecte de final de grau al comunicació audiovisual de l'UPF
i que està agafant forma perquè es faci realitat i el pugui jugar tothom.
La Gina i el Francesc ens faran propostes d'aventures gràfiques de tota la vida i també de modernes.
I avui és el dia de presentar-vos una de les sorpreses de la temporada,
i diria, de la història d'aquest programa.
Això és Generació Digital.
Gina Tost. Francesc Xavier Blasco. Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Star.
Francesc, què, l'Star, com esteu?
Sí, molt bé, hola.
Star, que estàs a casa, eh?
Sí, sí, bé, que no ho dic, mira, em quedo a casa avui.
D'acord, ara explicarem per què estàs a casa.
Sí, senyor.
Tot quedarà molt ben explicat.
Perquè, Elia, tenim moltes notícies a donar avui.
Doncs tantes que no sé ni per on començar.
A veure, per una banda, ja hem omplert l'estudi 1 de Catalunya Ràdio
el dia que farem el programa en directe al públic,
que, recordem, serà el dissabte 13 a les 4 de la tarda.
Ja està, de goma a goma.
Sí, no?
Sí.
Vam començar a comptar i vam dir, ai, ai, ai, que ens estem passant.
A mi em va fer una mica de por perquè ja sabem que tenim uns límits
i que no ens podem passar i, de fet, aquesta darrera setmana ha estat una bogeria i ja està.
Ja hem sobrepassat.
Molt bé.
Vam venir dues o tres famílies.
Sí, sí.
Ens agrada molt això.
Vam venir dues o tres famílies senceres.
Fantàstic.
Ens agrada.
Molt bé.
Què més?
Doncs més coses.
Això em fa molta, molta il·lusió dir que és el regal.
Exacte.
Perquè el que dèiem una miqueta, no?
O sigui, he de tornar a la notícia que hem estat dient el fet de venir com a públic
era perquè, evidentment, veure el programa en directe,
però també perquè teníem un regalet, no sé, sí, un regalet per la gent que ens vingui.
Era un regalet petitet, però al final sembla que no ho serà tant, de petitet, perquè...
I de la teva veu podem saber què és, no?
Doncs sí.
Serà un videojoc en format físic exclusiu del generació digital.
Amb un aplaudiment, no?
Gina, què tal? Com estàs?
Molt bé, fantàstic.
Amb moltes ganes d'aquest videojoc perquè és espectacular.
No us puc dir res, encara jo, perquè ho dirà l'Eli, però és espectacular.
I tu estàs a Tarragona perquè estàs treballant amb ell, no?
Sí, sí, perquè això va contra el rellotge.
Sí, no?
I els dies només tenen 24 hores i la humanitat ho va inventar malament, això.
No només Epic Store, allò amb el Fortnite, el Call of Duty, estan fent crancs,
també les tardes de Tarragona estan fent crancs.
No, però no és culpa nostra, eh?
No, no, no.
Ho fa per qui vol perquè s'ha despertat tard.
Molt bé, molt bé.
Estic molt interessat en saber-ne tots els detalls i estic convençut que la gent que ens escolta
podrà saber exactament com es pot jugar.
Si la gent que no vingui al programa podrà tenir aquest joc o el podrà provar,
ho sabrem d'aquí una bona estona, que és com ho explicarem de forma més clara.
Més notícies molt interessants del programa.
L'endemà del nostre directe hi ha un altre programa molt especial relacionat amb el Play Gira,
que, recordeu, és aquell campionat d'esports electrònics del Tot Gira.
S'acosta el dia.
S'acosta la gran final.
Diumenge 14 de juliol.
Tres programes de Catalunya Ràdio uniran les seves forces per viure en directe el moment decisiu.
El Tot Gira, el Pop Up i el Generació Digital seran testimonis de l'últim acte,
la final del Play Gira.
Diumenge 14 des del gimnàs Duet Fit de les Glòries,
transmissió en directe de les semifinals i la final del Play Gira.
El torneig de FIFA 19 de Catalunya.
Tenim 40 places reservades per veure les finals en directe
i aconseguir el regal d'una setmana de franc per aprovar qualsevol dels gimnassos Duet Fit.
Estigues atent a l'antena del Tot Gira, el Pop Up i el Generació Digital,
i aviat en tindràs més notícies.
Diumenge 14, l'antena de Catalunya Ràdio serà del Play Gira.
Amb la col·laboració de la Liga de Bibiojuegos Profesional LVP Pones.
Aquesta música em torna una mica boig, no sé què em passa.
El tema és molt interessant perquè és un programa,
és el primer programa que es farà en aquesta casa, Catalunya Ràdio,
que el fan tres programes, que és el Pop Up,
que és el Tot Gira, evidentment, i que és el Generació Digital.
I el que viurem seran les dues semifinals i la final d'aquest Play Gira amb el FIFA.
Una notícia que em sembla que no sabeu ni vosaltres
és que es retransmetrà, si tot va bé, a través del Twitch del Generació Digital.
I podem veure, si no podeu venir a les 40 places del Duet Fit,
es podrà veure a través del nostre Twitch.
Serà molt interessant poder viure aquestes partides.
Això serà una experiència totalment futbolística.
Allò que veus el partit per la tele però escoltes la ràdio,
la narració de la ràdio, allò que faran ta gent fa,
doncs no ho podràs fer amb el FIFA 20.
Exacte, serà de fer d'això un programa de ràdio de 5 a 7 del diumenge dia 14.
Hem omplert les cadires del dia abans, que és el dia 13,
que sapigueu que si voleu venir al Duet Fit,
heu escoltat la promo, us regalaran una setmana de prova per provar aquest gimnàs.
Que tenen aire condicionat, s'ha de dir, perquè si no...
Sí, si no...
Sí, sí, perquè si no fer esport amb aquesta onada de calor, no es pot.
Per tant, o pots fer esport o pots anar-te'n a passejar i passar a l'estona,
perquè la temperatura és molt agradable.
Sí, sí, vull dir que només heu d'enviar-nos un correu
a generaciodigital.cat, ràdio.com.cat,
però aquí dient, vull venir al PlayGira.
Sí, no ens envieu ni DNIs ni coses d'aquestes.
De fet, sí.
Ah, també?
Però no serà per venir al programa.
Exacte, no serà per venir al programa, però sí pel Duet Fit.
Ho continuarem anunciant també a les nostres xarxes a través del Telegram,
perquè ho pugueu saber.
Nosaltres, per exemple, al Generació Digital parlarem
de... farem un top 7 dels millors videojocs de futbol de tots els temps.
7 perquè no n'hi havia 10?
Mira, futbol 7, vaig pensar, faré 7.
Ah, molt bé.
Sí, i vaig pensar...
També vas pensar, menys feina.
No, no.
Podries fer-ne 11, no?
Sí, però és massa, és massa.
Jo què sé, també parlarem de les novetats del FIFA 20,
que això s'han pogut escoltar algunes quantes,
les explicarem, i també em fa molta il·lusió
perquè portarem un gestor d'un club d'esports electrònics
i un mànager d'aquests equips.
Vull dir que serà un programa jo crec que interessant, també.
La veritat és que pinta molt bé.
Cap de setmana ben complert, eh?
Realment, digitalment parlant, molt complert.
Ja ho sabeu, si voleu venir al PlayGira,
generaciodigital.cat.
Avui ens acompanyen l'Anna Saumell i la Clàudia Rabantós.
Molt benvingudes al Generació Digital.
Gràcies.
Hola, gràcies.
Molt bé.
Illa de la Gran Iguana, 1718.
A la taverna d'un poble s'explica la llegenda d'una font màgica
que permet ressuscitar els gossos morts que hi són llençats a dins.
Un personatge desconegut acaba d'arribar a aquesta petita vila costanera
en companyia del seu gos.
L'animal mor accidentalment i el personatge decideix
emprendre un viatge a la recerca del black map,
l'únic mapa que indica la localització de la misteriosa Illa del Gos.
Aquesta és la història de black map,
és un videojoc de l'Anna i la Clàudia que sou licenciades
en comunicació audiovisual per la UBF, és correcte?
Sí.
I el que vau fer quan acabeu o esteu a punt d'acabar la carrera,
fer un projecte final que és un videojoc.
Això, la carrera de comunicació audiovisual és molt usual o no?
Bueno, depèn.
Dins la carrera de comunicació audiovisual
és molt usual o no?
Bueno, depèn.
Dins la carrera hi ha unes quantes especialitzacions,
com cinema, televisió, guió, per exemple.
Les clàssiques.
Sí, les clàssiques de tota la vida d'audiovisuals
i llavors ara hi ha comunicació interactiva des de fa uns anys
i nosaltres pertanyem a aquesta especialització.
Bueno, es poden fer diverses coses i una d'elles és fer un videojoc.
I teníeu clar que és un bon principi que volia fer un videojoc
o que us van convèncer?
Com va anar això?
Bueno, altres anys.
Sí que era obligatori jo fer el guió, la part escrita,
per entendre'ns i era opcional portar-ho a la pràctica.
Va ser una casualitat que l'any que ens va tocar a nosaltres
vam decidir posar-ho com a cosa obligatòria per primer cop.
I ens vam agafar repte.
Sí.
Sí, amb zero base de programació aquí la senyora Anna.
Em vaig posar a programar sense saber-ne.
Després en parlarem de què és el que heu hagut d'aprendre.
És curiós, Gina, perquè vaig estar parlant amb el Marisol López,
que segurament coneixereu.
I tant.
Ella em deia que a l'UPF una de les coses que donen més importància
és l'escrit a la història del videojoc.
I això és molt important en un videojoc, no?
La veritat és que és superimportant perquè al final és com atrapa el jugador.
És a dir, pot tenir molts bons gràfics,
però si després al final no expliques res,
no et planteja cap repte i no et mou una miqueta per dins, és impossible.
Què és el que vau haver d'aprendre de zero?
Això de la programació, com que vas començar a picar codi?
De zero diria que la programació... Bueno, quasi de zero.
No ben bé ens havien ensenyat alguns programes
que no s'utilitzen gaire en el mercat, diguem-ne.
Llavors vaig haver d'aprendre des de zero
el motor que hem utilitzat per desenvolupar Blackmaps.
I quin motor és?
És un que es diu Visionaire Studio,
que s'ha utilitzat per fer aventures gràfiques modernes últimament.
És un dels que vam parlar la setmana passada
quan vam parlar d'aventures gràfiques del Game Lab.
I també parlem de Visionaire, que diuen que té alguns errors,
però que en general és molt fàcil.
I una vegada saps fer servir el Visionaire,
és molt fàcil per passar a altres motors
una miqueta més extensos dins de la indústria.
Suposo que això és molt important.
És a dir, tu estàs fent un joc,
però després mires a la indústria quin està fent servir.
I quan veus que no estàs fent servir un,
dius que no ho he de canviar i utilitzar un de nou.
Molt bé, després també parlem d'aquesta música.
I és que heu anat a diversos esdeveniments,
per exemple a la Barcelona Games World i a Start2.
Tu la saps veure Arcandreu, que és diferent, no?
Sí, perquè estem acostumats a que la gent vagi a promocionar els seus jocs,
a llocs així, a buscar publishers i coses d'aquestes que fan els cíndics.
I, clar, Arcandreu és una cosa més retro,
més de consoles, més de coses d'aquestes,
i és una de les coses que hem de fer.
És una cosa més retro, més de consoles, més de coses d'aquestes,
i em va sobtar trobar-les allà.
Noies, com vau arribar allà? Què fèieu?
Clar, a Start2 dius que és un esdeveniment de coses velles, no?
Sí.
Bueno, diguem que una cosa va portar una miqueta d'altra.
És una història molt llarga, com hem acabat Arcandreu.
Es pot resumir una miqueta?
Sí, l'aventura va començar a l'octubre amb el projecte Indie Depth Date,
que era la primera vegada que es feia aquella fira d'organitzar nape games.
Sí, que, de fet, els hem vingut aquí.
Es fa allà al canòdrom de Barcelona, amb Game Decent.
Estaven molt emocionats.
Aquest any hi tornen i es veu que seran encara més grans.
Ja estem esperant les dates.
Volien fer un esdeveniment de dos dies i, al final, sembla que podrà ser.
Molt bé.
No sé, vam entrar aquí i una cosa porta a l'altra,
d'aquí a la games i de la games a la retro.
És el que testa amb un grup de WhatsApp.
Si al final potser les coses semblen més difícils dels que són.
No, no.
Tenim una conya, que és que la història com vam acabar anant a la games,
a la Games World, resulta que un dia em van operar
dels queixals del seny, em van treure dels queixals del seny,
em van posar anestèsia i em vaig adormir.
Quan em vaig despertar, anàvem a la Games World.
Què dius ara?
Sí, tal qual.
Mentre estan, jo m'he de dir que he fet tota la feina de formularis,
de paperàs...
Són els quatre queixals del seny?
Només dos.
Doncs espera't, aquest any et toquen els altres dos.
Ja ho sé.
Potser passa alguna cosa, mentrestant.
Se'n van a l'E3 de Los Ángeles, imagina't.
El que em deien, elles, abans d'entrar en directe,
és que vas tenir molta paciència,
perquè tu estaves al costat d'elles, no, Marc Andreu?
Sí, jo estava al costat i jo veia que venia gent,
però no gent allò per visitar.
Venien amigues seves, era una festa,
tenien el poble al costat, anàvem a la games,
anàvem fent així amb el cap,
i caram, que munt de gent, no?
Pregalen alguna cosa, no?
Vaig sortir i el primer que vaig veure va ser la pantalla Game Over,
al fons blau, les lletres roses,
que és com jo havia fet els meus jocs,
com sortia el Game Over.
I dic, hòstia, m'han piratejat.
Llavors veig pirates.
D'amunt de la taula, a veure que tenien,
el que ara li diuen, l'explansió platanera,
que era un altre joc, un sotenap d'horizontal,
que era un vaixell que va saltant,
on els comandaments era un plàtan,
un pollastre de goma i unes nanes d'aquestes de rentar els plats.
I clar, em vaig quedar una miqueta així...
Això tinc a parlar amb elles.
Molt bé. I vestides de pirates, eh?
En aquesta ocasió no, normalment en altres llocs sí.
A veure, estem ja parlant d'una extensió d'un joc a on he parlat gaire.
La idea de fer un vídeojoc de pirates com va sorgir
és el que la gent podria...
Quina experiència pot tenir en el joc?
Hi ha el plàtan. Que expliquin els plàtans.
Vols començar pels plàtans?
Sí, doncs comencem pels plàtans.
Comencem per l'extensió.
L'extensió platanera, que en diem, és el que he explicat, bàsicament.
És un minijoc que vam preparar per l'Arc Andreu
per poder promocionar el joc de veritat, que és l'aventura gràfica.
Per enganxar la gent.
Clar, és un esdeveniment més enfocat a vídeojoc retro,
perquè si va de retro ens agafa una miqueta tard,
però sempre podem fer alguna cosa que insitia.
Aquest joc era simplement...
Segur que més d'un cap us heu quedat sense internet a l'ordinador
i heu jugat amb el Google Chrome amb el dinosaure que va saltant.
Exactament això, però amb un barco.
I els controls eren unes nanes, un plàtan i un pollastre de goma.
Amb això havies d'anar esquivant vaixells, un kraken,
coses que anaven sortint.
Vull dir que era un plàtan de veritat,
ho va haver de canviar el segon dia perquè es va reventar.
Clar, normal.
I depèn de si és molt madur o tal, pot durar més o menys.
Sí, vam gravar vídeos després obrim-lo.
Buscàvem els plàtans més verds de botiga perquè ens ho imaginàvem.
I la gent deia, però per què? Per què voleu aquest plàtan?
I parlant del black map, del joc real,
quina és la idea de fer aquesta aventura gràfica en primera persona?
Que això també m'ho heu d'explicar. Com va?
La idea original va sortir l'any 2015,
estàvem a segona carrera i com a conya interna, bàsicament.
Llavors, quan es va sortir l'oportunitat de fer el projecte final de grau,
va suposar un repte en el sentit que no havíem estat mai tant de temps,
un any sencer, casades amb la mateixa idea.
Diuen, home, ja que ho hem de fer,
fem-ho amb alguna cosa que ens agradi a nosaltres.
I van ser els pirates?
Sí, va ser aquesta història que havia nascut per ser un còmic interactiu,
i al final van dir, no, va, fem un videojoc.
I va ser això.
Estàvem en un punt en què el màxim temps que havíem passat treballant
en un projecte havia sigut tres mesos.
Ellos van dir, bueno, va, si hem de passar un any amb un projecte,
almenys que sigui alguna cosa que realment ens agradi,
i ens hi posem molt en sèrio.
Sí, vull dir, és molt curiós la forma que agafa tot això,
perquè això va començar a ser una cosa només d'en Ayó,
i reconec que es va fer molta por a l'hora de treure-ho
i veure què li semblava de gent.
Exacte, quina era la resposta de la gent.
I en el moment en què vam veure que a més a més de nosaltres
li agradava algú més, allà va ser quan alguna cosa va fer clic
dintre del nostre cap, saps?
O sigui que és molt important, en el fons, també, anar a esdeveniments
d'aquest tipus per veure tot això, no?
Sí, però sobretot que no us faci perdre l'Oremos,
perquè hi ha molts desenvolupadors que es dediquen només a anar a fires
i a veure el molt que agrada el joc en aquestes fires,
i els costa molt treure el videojoc perquè pensen que mai està acabat.
És a dir, que sempre els queda alguna cosa i els fa molta por
la mateixa indústria que els critiqui fora d'aquest entorn controlat,
que són els esdeveniments.
És molt fàcil caure aquí, eh?
Sí, sí.
Amb petes perpètues que cada any al Zones a Troballa
dius, no, han llançat ja, encara estan aquí.
I porten 4 anys allà al mateix esdeveniment.
De fet, estem parlant d'un joc que es diu Black Map.
Aquesta setmana, quan jo he buscat informació, he vist un vídeo,
he vist vídeos vostres a les presentacions aquestes,
però buscava el joc en si i no el trobava.
Però ara això ha canviat una miqueta.
Sí, ha sigut aquesta setmana ja que l'hem penjat a internet.
Hi ha una plataforma que es diu itch.io,
que serveix per penjar videojocs de manera així...
Bueno, els fets a casa, bàsicament.
Sí, perdona, però hi ha jocs jugats per milers de persones a itch.io.
Sí, sí.
Que pot ser un gran joc per testejar a veure què diu també la gent, no?
Exacte, sí, permet introduir comentaris i fins i tot...
I allà es pot descarregar com un primer episodi o com va això?
Es pot descarregar el primer capítol complet, sí.
Molt bé.
Que dura uns 20-25 minuts de jugar.
Quina de les dues ha escrit la història?
Totes dues.
Totes dues, eh?
Molt bé.
I això que sigui per episodis, ho teníeu clar?
Sí.
Més o menys zero.
O sigui, des de córrer ho llençant tot sencer,
però, clar, com que ens exigien allò, prototip, demo, tal,
però què la projecta?
Vam dir, va, doncs centrem-nos en això
i quan ja tinguem el tros de pastís fet ja anem pudint o altre.
Molt bé.
Parlem de la música, he vist que hi ha una sinèrgia molt bonica
entre ancla, ancla estúdio, diguéssim el nom del vostre estudi,
i una formació musical que es diu Randox, que és la que escoltem.
És que escoltes la música
i jo crec que podria ser música escoltada per pirata,
perquè és el que més li agrada,
perquè és el que més li agrada,
perquè és el que més li agrada,
perquè és el que més li agrada,
és que podria ser música escoltada per pirata...
sobre d'un vaixell, no?
Com va anar aquesta sinèrgia?
Uh, va ser tot molt de... molt de casualitat, vull dir...
Ma mare en coneixia,
en coneixia un dels membres del grup
i el tio es va oferir, en pla,
mira, si té fill i n'ha fet algun dia música per un projecte tal,
i va donar casualitat que, vas escoltar-ho i casava,
vull dir, ni fet expressament, realment.
I es diuen docs, no?
Exacte.
I és tot casualitat pura i dura.
Va sortir tot allò paradèmia.
Vam quedar un dia amb ells, vam anar a fer un cafè,
els vam explicar el projecte, els hi van cantar...
I ara són personatges també de dins el joc.
Ah, molt bé.
De fet, si vas a Spotify i poses rondocs,
jo el disc he escoltat, he al·lucinat,
sona molt bé, una producció molt bona,
i a més trobo que és una formació molt a personalitat,
fan una música molt especial, no?
I vesteixen de manera molt especial, també.
És un Spotify i això no es veu.
És a dir, ells ho defineixen com Gypsy, Celtesca,
si no m'equivoco.
Molt bé.
Sí, sí, cadascú, no? Les etiquetes...
Sí.
Demà tenien concert, no?
Sí, ara estan de gira. Demà tenen un concert
a la Festa Major de la Florida, a l'Hospitalet,
i la setmana que ve, el dia 13, aquest dissabte,
també aquí a Barcelona.
Sí.
És a dir, que la sinèrgia amb rondocs,
és una miqueta de mostra de la comunitat
que s'ha acabat generant Black Mup.
És bastant egoista dir que a Black Mup només som aquí,
Dana i jo, fent coses a casa nostra o al bar,
vull dir, ho componteix aquesta gent
que, de forma totalment altruista,
ens ha donat el millor que té en el cas de rondocs de música,
en el cas de tota la gent que posa veu als personatges, també,
o que ens han ajudat a aguantar fires...
Sí, gent que ha provat el joc, no ho sé.
En el primer capítol, el que es pot descarregar,
hi ha crèdits, i jo crec que no els hem comptat,
però 50 persones hi surten.
Aquesta gent que ha col·laborat amb nosaltres
de forma totalment altruista, per senzilla,
de que en algun moment van creure en les nostres capacitats.
Jo crec que, en el fons i en un nivell més professional,
també es dona a un nivell més professional,
però sí que hi ha cada vegada més sinergies
en el món dels videojocs, sobretot al nivell de so,
per exemple, empreses que fan altres coses...
Música...
A mi m'envien, moltes vegades, gent que són guionistes,
que volen escriure per videojocs
i no saben per on començar.
I, mira, doncs potser per començar
haurien de posar-se en contacte amb vosaltres
perquè els donessin un parell de trucs.
Exacte, de fet, us va tutoritzar Josep Maria Ganyet.
Correcte.
I com va anar això?
Quina tutoria us va fer?
Per què direu si ho endavant?
Ens donava bastanta llibertat, això ho hem de dir.
Sí, per damunt de tot.
Després...
Abans ho parlàvem, que dius que Ganyet parla amb titulars.
Bé, en el nostre cas va ser bastant peculiar
perquè veiem que això,
que teníem llibertat absoluta per anar fent,
i no sé fins a quin punt això ens beneficiava,
ens perjudicava.
I no va ser fins a... faltava, què?
3 setmanes, un mes...
Fins al final del projecte, i realment era...
Era molt de diner de si no heu dit res fins ara,
és perquè ja anàvem molt bé.
I a partir d'aquí ja sí que tot van ser titulars,
però tot a última hora ja full.
Molt bé.
Ens va bombardejar l'últim moment de traïció
i allà ens vam quedar.
I ho estem agraïdes. Sí, sí, tant.
Per què dieu que és una experiència o aventura gràfica
en primera persona?
Tenim la idea de les aventures gràfiques
com una visualització
que passa alguna cosa a la pantalla,
veus clarament cadascun dels elements,
i aquí veus els ulls de...
Veus com veu la persona que és el protagonista?
Veus sempre des del punt de vista del protagonista, sí.
I pots caminar, pots... Com va això?
El moviment funciona com un teletransport,
és canvi d'escena, ja està.
Molt bé. Això està bé,
perquè no sé si es dona en algun cas
de primera persona en una...
En recordeu, sí? Sí, al Mist, per exemple.
Al Mist. Mira, és curiós,
perquè al Mist...
Passa que al Mist, moltes vegades, com a aventura gràfica,
queda enmig d'allò, no hi ha selecció de diàlegs,
tots són trencaclosques... És veritat.
I et dona una sensació molt diferent,
perquè la gent, quan tu li dius aventura gràfica,
és un casàs o sierra, però no surts d'aquí.
Per cert, la gent de Sayan, de Mist,
l'altre dia vaig veure que continuaven fent jocs,
i estan vius, i continuen fent jocs,
però, a més, jocs molt...
No són tan vells, eh? No, no són.
Ho deia més carrer, que l'empresa està viva,
que no ho deia per les persones,
sinó perquè estan fent projectes molt semblants
al Mist i a aquells jocs que feien.
També és un error de molts estudis
que triomfen amb un videojoc,
és intentar fer sempre la mateixa fórmula,
perquè és el que els funciona.
És una mica el que va matar Telltale Games,
l'empresa aquesta que feia videojocs,
que era una mica aventures gràfiques, episòdiques,
que van matar una mica el sistema perquè van treure...
Van abusar una mica.
Ara, per exemple, al Mist també és el que passa,
i ara s'intenta exprimir unes llicències
que t'han donat una fama fins a l'infinit.
I les proves en llocs com GioGi, que en parlarem després,
pues Mist uno remastered deluxe edition,
etcètera, etcètera, en frontal,
que són de fa, res, quatre mesos,
o un parell d'anys, i dius,
home, alguna cosa més nova no teniu?
Blackmap, has dit que es podia jugar en primer episodi.
Pots recordar quina és la plataforma?
L'ordinador, de moment, l'ordinador.
I aquesta pàgina web on has d'anar
per descarregar-te l'episodi?
Amb la llengua exacta és ancla.h.io.
Directament.
Quan dius ordinador, pots dir Windows?
Windows, de moment només Windows.
És que per mac ens pesava una miqueta massa
i el meu internet no tira per pujar a l'executable.
Ell és Linux, eh? És Linux.
Ah, vaja, doncs llavors aquí no arribo.
Sí, sí, ho dic perquè per als uients que ho estiguin escoltant,
que directament ho posarem a les xarxes també,
que vagin a aquest link, que descarreguin aquest joc
i ho puguin provar.
Entenc que aquest projecte haureu presentat
finals d'any o...?
D'any passat el va presentar.
D'acord, vau acabar la carrera,
ara què us dediqueu?
Us dediqueu a estudiar alguna cosa
relacionada amb videojocs?
Sí, de veritat, vull dir, tota aquesta experiència
amb esdeveniments i tants ha permès veure també
fer una miqueta...
entrar a veure com funciona la indústria
per saber si ens interessava quedar-nos
i, o què, a mi, de moment,
m'agrada que et prou com per fer el màster en creació
de videojocs de Pompeu i encarar-me amb el 3D Max.
Vull dir, ni tan mal l'experiència.
Molt bé, no?
I tu també, o no?
A mi, l'experiència dins la indústria,
la miqueta de peu que hi hem entrat
m'ha servit per dir que, de moment,
no m'interessa entrar-hi, de moment estic treballant
i ara començaré un màster que no té res a veure
amb videojocs, de fet.
Però, en clar, continua com a projecte i continuaré.
Això ja ho teniu, evidentment, això està molt bé.
Doncs, escolteu, ara el que farem
serà parlar una miqueta d'aventures gràfiques
tan clàssiques com modernes,
perquè jo crec que ens ha agafat a tots ganes
de jugar, evidentment, a Blackmap, però també d'altres
i jo crec que és una gran època aquesta
quan arriba la calor i les vacances
per poder jugar aquest tipus d'aventures.
Així doncs, comencem amb les propostes
3 per Regina i 3 pel Francesc.
Ui, m'agrada aquesta música.
A veure, què hi ha al darrere?
És un aire galàctic, especial, però tranquil.
No és Star Wars, això.
No, no, ja m'agradaria, també.
Doncs mira, em vas demanar 3 aventures gràfiques
i vaig decidir intentar prescindir
del que sempre parlem, dels grans de LucasArts,
però tot això t'he ni posat un perquè té una cosa
molt especial que m'agrada destacar
i, a més, forma part d'una mica d'aquest catàleg,
doncs, bé, menys ocult, més ocult,
o que no surt tant a les converses de LucasArts
quan front de Monkey Island
i de Joe Fentacles, etcètera.
I és de Dick.
De Dick va néixer com a un projecte,
com a un guió per la sèrie de minhistòries
cuentos asombrosos de l'Spilberg.
Per tant, la idea és seva.
Va intentar convertir-ho en una pel·lícula,
però econòmicament li sortia massa car.
I, bueno, com que són amiguitos amb el George Lucas,
va acabar com a un videojoc,
com la primera vegada que Spielberg es posava
dintre aquest camp de les històries interactives
i va acabar com una aventura gràfica
dins l'estudi de LucasArts.
S'ha de dir que... L'argument potser us sonarà una mica, eh?
És un grup de científics que van a un esteroide a dinamitar-lo,
perquè van rum de col·lisió cap a la Terra.
Em sembla alguna cosa, això? Sí, i tant.
Una pel·lícula posterior, eh? Sí, sí.
I, de fet, cada vegada és més real, això,
perquè cada vegada escolto aquestes peces que s'acosten i...
El que passa és que un cop estan allà,
la cosa no s'assembla res a la pel·lícula
que tots teniu al cap,
i aquesta capacita com rama.
Desapareixen, apareixen dins una nau extraterrestre, etcètera.
No us el destribaré, perquè és prou interessant
de donar-li un cop d'ull, ni que sigui per viure
aquesta mena d'aventura nascuda de l'element de l'Spielberg.
I què s'ha de fer per jugar aquesta aventura
de LucasArts de 1995?
Doncs es pot fer a través de GOG.com per Windows, Mac i Linux,
o a la plataforma Steam per Windows i Mac.
GOG.com, exactament què és?
És una plataforma semblant a... com comentava, de Blackmap, o no?
Bueno, GOG és una plataforma de distribució de jocs,
que semblaria com l'Steem, més o menys,
però GOG és un acrònim que vol dir Good Old Games.
I, bàsicament, el que ha fet, a diferència d'Steem,
que tenen jocs molt moderns i jocs molt clàssics,
a GOG, bàsicament, arriben jocs molt clàssics
que estan preparats per funcionar amb màquines modernes,
moltes vegades a preus molt econòmics,
sagues completes bastant ajustades a preu,
també tens molts jocs moderns.
La diferència entre l'Steem és que a GOG
et permet descarregar-te el sense DRM.
Això vol dir que un cop el tens a l'ordinador,
pots jugar-lo sempre que vulguis,
sense tenir que estar connectat a internet ni res,
perquè, un cop el pagues, el joc és teu.
Has portat el DIC en un CD-ROM de l'època.
Encara et funciona? D'RB.
Sí, això et pot funcionar amb el teu PC, o ja és complicat, oi?
No, jo he intentat posar algun CD-RB de l'època
a l'ordinador.
Sí, han canviat totes les configuracions
i és un dels problemes.
Jo m'he comprat jocs que tinc,
com aquest següent que en parlarem més tard,
doncs aquest el tinc comprat així.
Perquè moltes vegades si volgués jugar amb els productes originals,
encara que tinguessis CD-ROM, ja no estem parlant de disquets,
moltes vegades és molt difícil jugar-hi.
Doncs passem de les aventures gràfiques més retro a les més noves.
Gina, quina seria la primera? Doncs aquesta.
Timbelweed Park és una aventura gràfica
desenvolupada per Ron Gilbert i Gary Winnick,
ja que havien treballat junts a Maniac Mansion.
Aquí la història comença portant a dos detectius
tipus Mulder i Scully d'Expedigenics
que han d'investigar un assassinat una mica estrany.
Ara bé, acabarem jugant el joc, ja us ho dic ara,
amb cinc personatges diferents, però no us vull explicar res
perquè la gràcia d'aquest joc és que no us expliquin res.
Hi ha diversos videojocs en els quals està involucrat Ron Gilbert,
ple d'humor, amb un final bastant èpic,
i podeu jugar amb dues versions, fàcil o difícil.
Jo he jugat amb la versió fàcil, que són un munt d'hores,
la difícil són un munt moltes més d'hores,
i no és gens fàcil, ja us ho dic ara, que no és un joc fàcil.
És molt curiós perquè en aquest joc hi ha una cosa molt especial, no?
Sí, sí, sí, sí, perquè en francès,
qui i jo vam ser bakers, bakers, del Kickstarter que vam fer,
que vam aconseguir 375.000 dòlars,
i bé, apareixem al videojoc. Mira, mira, escolta.
TELÉFONES
TELÉFONES
Has llamado a Francesc Xavier Blasco,
cazador de tesoros de Generació Digital.
Ahora mismo estoy buscando alguna pieza única,
pero si has encontrado algo interesante
y quieres localizarme, deja tu mensaje después de la señal.
Boníssim.
Si tu eres baker de Kickstarter, podies deixar, a partir d'un cert preu,
el teu missatge.
Jo el podia deixar perquè vaig pagar suficient,
però no el vaig deixar perquè va ser quan em vaig posar molt malalt
de l'hospital.
Ja m'he deia que per vergonya la devia ser.
No, però jo estic segura que m'hagués sortit la frase superfàcil.
Però no, no.
Francesc, ho vas gravar a casa, això? Com va anar, això?
Doncs sí, ho vaig gravar a casa i ho vaig enviar.
Hi ha gent escoltant molts missatges,
els fills i tal, saludo la meva nena o l'Helena...
Jo dic jo, què he de posar jo? El Generació Digital, per favor.
Hem de sortir en un videojoc.
Com que vaig estar insistint molt que em deixessin d'allò,
no vaig aconseguir estar en el joc,
però em vaig fer molt amiga de David Fox,
que està també en el desenvolupament,
que és d'aquests clàssics, tipo Ron Gilbert,
i ara em fa servir de tester pels seus videojocs.
Jo ara provo videojocs d'aquest senyor.
No sé què és millor, Francesc, no sé què és millor.
Acabo de reneixer, he jugat a Thimbleweed Park,
gran recomanació del Ganyet, sens dubte, i referent a Blackmap.
M'encantaven a les estones mortes,
picar números o telèfons a l'altzar
i que hi havia escoltant missatges,
el meu cap acaba d'escoltar.
Igual m'haguessis trobat a mi. Segur, segur.
El meu nom hi és, segur, el meu nom hi és.
Està molt bé.
Doncs recordem, Thimbleweed Park va sortir el 2017
i el podeu trobar per gairebé totes les plataformes.
Això que dèiem de fer un Kickstarter per ajuda, etcètera, econòmic,
això us heu plantejat alguna vegada amb el vostre joc
de fer una cosa d'aquestes o no?
Ens ho vam plantejar, de fet.
Vam anar també a algun taller o alguna xerrada
organitzada pel canòdrom.
Però encara no. No va prosperar la idea.
Almenys no, com ara.
Ara mateix hi ha molta llibertat per poder crear
quan ens vagi bé, bàsicament.
La primera aventura del Blasco era el 95
i ara anem a un any abans, a l'any 94.
Doncs acció cyberpunk d'un altre dels mestres
de les aventures gràfiques en Charles Cecil
i Revolution Software,
que ens va emportar, per exemple, la saga de Broken Sword
o Lure of the Dentress,
però us parlo d'una magnífica obra cyberpunk
que es diu Beneath a Steel Sky, sota un cel de ser.
Compte, a més, amb il·lustracions de Dave Gibbons,
l'autor britànic responsable de l'art de Watchmen,
i de la que, atenció, l'any passat es va anunciar
i això està molt bé, és bastant curiós.
Aquesta és de l'any 1994, Beneath a Steel Sky,
es pot jugar a geoji.com també de manera gratuïta
per Windows, Mac i Linux,
i se'n troba també una versió remasteritzada el 2009
per iPhone i per iPad.
I de les noves, quina és la següent?
Doncs escolta.
M'agraden totes les músiques de les aventures gràfiques.
Són un esforç molt gran, com s'ha vist amb Blackmap,
amb la música.
Doncs aquesta t'agradarà molt.
Ara, quan sentíem la música, el Francesc em feia...
Es diu Oxenfree,
és una aventura gràfica sobrenatural i misteriosa,
i és el primer videojoc d'aquest estudi
on un grup d'adolescents amb els seus problemes són l'eix central.
Es nota molt la influència de pel·lícules clàssiques d'adolescents
com Debrecht Flash Club o Stranger Things, fins i tot.
I és la primera d'aquest videojoc on la ràdio és la mecànica.
I sí, he dit mecànica, més important o principal per anar avançant.
Però pots donar algun atall per la ràdio?
La ràdio, de veritat, eh?
Sí, sí, perquè has d'agafar unes sintonies i unes coses.
Mira, jo vaig començar a jugar i no li donava un duro,
perquè a nivell d'imatges estava molt bé,
però a nivell d'història no em cridava l'atenció,
és el que dèiem.
El guió sempre és molt important que t'atrapi.
I a mi el tema adolescent se'm fa allunyar, ja.
I que equivocada estava, perquè hi ha tres moments del joc
que no us vull fer cap spoiler,
però que t'explota el cap amb el que passa.
És, jo considero imprescindible jugar i estim
i tenir amics que hi hagi jugat prèviament.
I no us vull explicar res més, però en aquells moments a mi...
M'ho podeu preguntar per Telegram, si voleu, o per Twitter,
però a mi va ser...
O sigui, d'aquells moments en els quals et poses a cridar sola a casa
dient, no pot ser!
I no sortiràs mai a aquests... No.
Doncs OXSEN Free va sortir el 2017,
està desenvolupat per Naix School Studio,
i la teniu fins i tot pel mòbil.
Tocaves en molts esdeveniments d'aquest tipus, com el que Andreu.
Ja s'estilen, jocs per màquines retro d'aventures gràfiques, o no?
Ho volen fer.
Sempre està el que voleu fer, però són massa retro, són molt limitades.
Va sortir el... Aquest, com es diu, el...
Jo t'ho diré.
Sí, una aventura amb el cursor, que era el Hans de Drimmer,
no, Stan de Drimmer, perdó, que era pare d'MSX, molt limitadeta,
però per això, perquè el maquinari no dóna de més,
tot i que a Commodore, per exemple, va sortir...
A Commodore 64 va sortir el Maniac Mansion,
i d'aquí cap endavant.
Però ho intenten, però això és el que no és ni xinitzat, sí.
No hi ha prou potencial.
Doncs ara em sembla que el Francesc ha suat per la seva darrera proposta.
Doncs sí que m'ha costat decidir-me una mica què us podia portar,
perquè em venien pel cap moltes altres d'aquestes,
que no surten a les converses,
inclús estava pensant fer una miqueta la conya
i postar-vos Elvira, Mistress of Darkness,
que l'estar segur que se'n recorda, eh?, que sí.
Almenys de la portada de l'Elvira ens en recordem tots, és tard.
Per què, per què? Bueno, per dos motius molt evidents.
Ah, d'acord, ja parlarem en un altre programa.
Per la nit, a la matinada, sí. Que incòmode.
Però, fent honor una miqueta a la visita d'en Jordan Megner,
que ens ha fet a la Game Lab d'enguany,
doncs heu portat potser un dels seus jocs
que també està una miqueta a l'ombra dels Spins of Persia,
i és una aventura gràfica anomenada The Last Express,
un joc d'aventura detectivística molt estil Agatha Christie,
perquè, a més, està ambientada a l'Orient Express,
i que, per l'any 1997, oferia interessants aspectes,
com, per exemple, que era un joc a temps real,
tots els personatges anaven i venien
amb les seves pròpies rutines,
s'utilitzava de forma bastant millor que amb Prince of Persia,
i de forma molt efectista, la rotoscòpia,
que és això que pintem sobre un fotograma d'un actor real,
doncs pintem un dibuix gràfic,
i això feia que tingués un aspecte visual molt màgic.
Aquesta aventura gràfica la teniu per Windows a gioji.com
i per Windows i Mac a Steam en versió Gold Edition amb extras.
Els reis de les aventures gràfiques fa temps que són Amanita Design,
i el seu nou videojoc és força especial.
El seu videojoc es diu Chuchel,
i és a part d'una vila de la República Xeca
que ho he buscat a Wikipèdia,
el nom del protagonista de la història.
El Chuchel és una boleta de pèl amb muralletes,
bracets, cametes,
que intenta recuperar una cirera que li han robat
amb el seu amic Kekel.
Fa molta gràcia, recorda molt Ice Age, sabeu aquella...
Sí, ara m'ho he tingut al cap.
Sí, l'ardilleta, no?
Però en lloc de ser trencada,
és dibuixat amb aquest estil gràfic tan bonic que té Amanita Design.
El joc és curt, està dividit en episodis,
i cada episodi haurem de recuperar aquesta cirereta
que ens farà anar a curcó.
I quants nivells són?
Són 30 nivells, és a dir, és curt però intens.
I funcionen com a point and clip tots,
però alguns dels nivells no són exactament una aventura gràfica,
sinó que són tipus Pac-Man, Flappy Bear, Tetris, Space Invaders,
Donkey Kong, i el millor de tot és l'animació.
És molt divertida.
Aquest estudi ja sabeu que fa petites joies gràfiques,
i aquesta és preciosa.
El joc Xutxel és de l'empresa Amanita Design,
els de l'empresa del Maquinarium,
una altra aventura gràfica molt recomanable.
Xutxel va sortir el 2018,
i el teniu per PC i plataformes mòbils.
Per cert, us he portat aventures clàssiques,
diguéssim, en nivell de mecànica,
perquè tinc un dubte quan estava fent aquesta llista.
Considereu que els jocs com What Remains,
Finch, The Return of the Abra Dinn,
Life is Strange o Firewatch
són aventures gràfiques?
Segurament es podria dir que sí, en alguns ells.
No ho sé.
Com ho veieu vosaltres, Ana?
Ostres, no et sabria dir.
Teniu una carrera sobre això i un projecte.
Clar, això és molt obert, realment.
És que és això, contestem el que contestem,
rebrem pretes per alguna banda,
llavors això es posa en un compromís.
Home, jo he dit que no.
Perdona, em disculpen, Francesc,
quan tu has dit Myst, a mi m'ha sorprès,
perquè tampoc considerava una aventura gràfica,
però sí, segurament ho és.
El que passa que jo crec que s'encasella per l'època,
en aquest cas Myst, el gènere més semblant,
s'assembla a l'spoint and click
i, per tant, tots l'associem, no?
Però després n'han sortit molts d'altres,
com recorda que era The Seven Ghasts o Eleven Tower,
molt d'aquests jocs amb molt full motion video,
amb molt d'espectre de Maurat i Resolta trencaclosques,
i realment no s'assemblen al Monkey Island.
Per tant, hi ha un terme que jo crec que en un moment
s'encasella aventura gràfica simplement pel temps.
I avui en dia, els gèneres clàssics,
els jocs agafen masses coses de molts gèneres
i fusionen molt com perquè els encasellem,
a més, en noms de gèneres dels anys 90.
Han explotat.
Diguéssim que els gèneres han explotat, s'han expandit,
i han agafat una mica d'aquí, una mica d'allà,
i s'han transformat en, a vegades,
quan has de definir el portal, no saps què dir,
si és uns pudles, plataformes, shooter...
Però tenim aquesta mania de posar-li l'etiqueta a tot.
Jo segueixo tenint la teoria
que els gèneres dels videojocs estan mal posats.
Sí?
Sí, perquè es fa per mecàniques
quan hauria de ser per un altre tipus de classificació.
És com dir...
Tots les pel·lícules que tenen un travelling circular
es diran pel·lícules de travelling circular.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris.
En aquesta sala, segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Doncs arriba el moment
d'explicar-vos en detall
el generació digital de videogame.
I es diu així tal qual.
Són uns pretensiosos.
És boníssim.
Per això ho volem explicar amb la música del joc.
Com sabeu, quan fem el públic...
El programa en públic al Nadal o al final de temporada
sempre regalem a una de les persones
que ens acompanya una digipanera.
Aquesta setmana també ho farem, la setmana vinent.
Però és que, a més,
l'Stars sempre ens dissenya els números de la rifa
i aquest any ha volgut anar una mica més enllà
i tots els qui ens acompanyin
s'enduran una còpia física
de generació digital de videogame.
Jo crec que ho diré moltes vegades, això, perquè m'agrada molt.
I en aquest cas és en format...
Atenció, casset.
I pel sistema Sinclair Spectrum.
Sí, senyor.
No puc afegir res més.
Exacte, ho has clavat.
2019, traiem un joc per Spectrum.
Gràcies. Eh, generació digital, eh?
Catalunya Ràdio...
El més digital, impossible. I tant, i tant.
Jo crec que és com si els regaléssim un joc,
no sé, per les Oculus Rift
o per les HTC Vive 2,
o en el sentit que no el podrà jugar ningú
perquè ningú tindrà el maquinari a casa seva.
Hem de dir, la gent encara no l'ha vist,
però l'edició és molt bonica.
Heu vist les fotografies? I tant, és preciosa.
Encara no l'hem tingut a les mans, eh?
S'ha d'anar a l'audiència, no l'hem tingut a les mans.
Ara imagines que tot això fos en 3D,
que s'ho hagués inventat...
No, no, no, l'ha fet de veritat.
La gent que ens escolti
i digui, oh, però és que jo ara no el tindré...
No, perquè només serà, de moment,
per les persones que ens vinguin a veure
el proper dissabte dia 13.
I, primer de tot, posem una altra vegada la música des de l'inici.
Com has aconseguit aquesta veu
que hem escoltat del Generació Digital?
Molt bé en la boca i parlant. Ets tu?
Clar, sí, sí, sí.
No, però té trampa, té trampa, a tot plegut.
Això ho ha fet el Vicente Massó, el Whiff,
que és un compositor de música de 8 bits,
i es pot samplejar,
o s'ampleges a 4 herços, al mínim,
però, clar, sempre sona malament.
Clar.
Llavors, el que ha fet,
li ha posat una música al damunt, diguéssim,
és com si fes...
Saps? Que això posat amb la veu
fa que la vida humana encara l'entengui millor,
ho assimili millor. Molt bé.
Jo crec que la gent s'està preguntant coses, no, Elis?
Sí, sobretot volem saber de què va aquest joc.
I per explicar el joc, el que hem fet és llegir les instruccions,
però no amb la nostra veu,
sinó amb la de Dolors Martínez, que és la veu oficial de la casa.
Els estudis de Catalunya Ràdio sempre han estat molt nets,
però s'han comprat unes escombres automàtiques samba
per provar-les.
De sobte, s'han tornat bojes
i ara ronden per l'emissora ben descontrolades.
Només els membres del generació digital
seran capaços de dominar aquest terror tecnològic.
Has de recollir els cubs que apareixen a cada cantonada
i després anar cap al disquet
que apareixerà al centre de la pantalla,
així durant vuit nivells.
Les samba el que fan és molestar, són inofensives.
Si et toquen només quedaràs estorat uns instants.
En aquest videojoc no es mata, no et maten,
no perds cap vida i no vas en contra de cap rellotge
per obtenir cap puntuació.
Només et comptabilitza el temps que jugues.
En acabat, tu mateix veuràs si és molt o poc.
A veure, Estar, estudio i samba,
que són rumbes que es mouen sense control.
Sí, senyor, sí, senyor.
Saps el típic que compres una rumba per netejar el terra
i va a la seva bola?
Doncs és una miqueta el que passaria en un món digital.
Com que hi ha gent de Catalunya Ràdio
comprant mitja dotzena de rumbes i deixant la seva suelta.
Si es tornen bojes, tu a qui et cridaries?
No els que fan fantasmes, que fantasmes no...
Ho cridaries a nosaltres, clar.
Claudiana, com...?
Aquest és el punt que potser la gent no acaba d'entendre.
Que és que el joc, quan tu comences, ens pots seleccionar a nosaltres.
A les personatges, eh?
Sí, tu pots seleccionar l'Eli, pots seleccionar la Gina,
el Francesc, el Chris, l'Oriol, a tu mateix,
i que cada partida faci servir un personatge diferent.
Jo crec... aquí em sembla que la Gina no,
però crec que és la primera vegada que formo part d'un videojoc
com a personatge, Gina, tu no, no?
No, jo ja em porto... Aquest és el tercer o el quart.
Home, compta-ho bé, això.
Perdó, hauré de comptar un altre dia, però és tercer o quart.
Però em portes molts, el Bet ja no compta.
A mi també em fa molta il·lusió, és el joc del generació digital.
Jo penso que aquest estiu em volia treure les ulleres i posar-me...
Pantilla? No, això.
I apaitar-te? No, no, no.
I depilar. No, no, no, no ho faré, no ho faré.
Què us sembla el guió d'aquest joc, Anna Clàudia?
Estudiu... Em sembla brillant.
D'acord, estic d'acord amb vosaltres, eh?
Nois, m'ha encantat això de que aparegueu tots vosaltres
com a personatges.
Vull dir, Anna i a mi també ens fa il·lusió sortir un videojoc
i ens haurem d'haver de fer nosaltres.
Que no es puguin morir, que no es puguin matar,
que no hi hagi vides, és a dir, aquí no hi ha...
És un videojoc, primer, molt comunista,
és a dir, és un treball en equip i tothom ho fa molt bé,
i segon, és molt apte per tots els públics, per tant,
no genera frustració i genera una competició amb un mateix
per intentar superar el temps. Això ho tenies clar, no, estar?
Sí, sí, sí, tot al primer moment, eh? Jo ho tenia molt clar.
Qui t'ha ajudat a fer aquest projecte?
No en tenia cap idea perquè soc un tropo.
Perquè ja saps que el que abans deia és que cada any
jo feia el disseny de les bulletes i tal,
i aquest any no em venia cap idea al cap, així tal qual.
Ara no ho sé, perquè un any vaig fer un disquet,
un altre any era com un cartús de Game Boy,
un altre era un relògic Casio, i no em venia res al cap.
I com que soc molt intel·ligent, vaig dir, coi,
faig un videojoc i així no has de pensar què has de dissenyar.
Va, doncs em vaig posar en contacte amb el Rafa Bico,
que és un noi que ha fet bastants jocs amb l'HGD,
l'Arcade Games Designer, que és com un pàrser,
un programa per fer jocs d'espectrum, i té força traça,
i allò es podia fer ràpid, o sigui, una cosa senzilleta.
Li vaig passar els gràfics, li vaig passar l'argument,
li vaig passar com tenia que ser, i sí, sí,
en una setmana ja el tenia fet.
Pel qüestió de música, vaig contactar amb el Jose Vicente Massó,
que és un músic reconegut dins de l'escena dels 820,
i li vaig passar la cinta del programa,
es va posar les mans al cap,
i dic, hòstia, això és molta canya,
però bé, ho sé que ho ha fet força bé,
i ha fet els jingles i aquestes cosetes,
i ho he aixambrat tot, he fet les cintes, la capseta,
la funda i tot, i aquí d'aquí a la setmana vinent
les tindrem allà.
Doncs les podrem veure i ho ensenyarem.
I ara que no vindrà, es podrà jugar aquest joc d'alguna forma?
Sí, també, també, també, està tot controlat, tot controlat.
Com deia Francesc, clar, és complicat que la gent tingui un espectrum.
M'ha de dir, també, que ara m'està, per falta de temps,
no m'ho ha fet, però ja estava en marxa la versió Amstrad.
Hòstia, però clar, el temps, el rellotge mana.
I ja tenia clar que, esclar, la gent no podrà jugar amb físicos,
és molt poc que tenim un espectrum, doncs ja està penjat,
jo puc dir-ho, no diré l'adreça, però ja està penjat a internet,
tots nosaltres ja hem fet proves per jugar online
amb un emulador d'espectrum, senzillament,
s'haurà d'aclarir una d'ANESE electrònica,
una URL, i ja està, a qualsevol ordinador,
no a dispositius mòbils,
perquè inventarà tàctil l'emulador no importa,
però amb el millor navegador podrà jugar-hi.
I allà també posarem el fitxet app, que és la imatge,
diguéssim, que fan servir els emuladors, per si algú diu,
i, finalment, a casa amb el meu emulador,
hi ha les dues versions de 48Ks i 128Ks,
i la gent s'ho podrà descarregar amb tota tranquil·litat.
Francesc, tu l'has jugat, l'has acabat,
i ja, sense voler-ho o voler-ho, ja has marcat un temps.
Un 5 minuts, aproximadament.
I què, l'experiència, quin ha estat?
Ha estat molt bé, he jugat a través de l'emulador d'internet,
perquè ho va penjar l'Estar,
em va trobar davant de l'ordinador veient el seu missatge,
va dir, hombre, vaig a provar-ho.
Per tant, res, als 5 minuts que em va donar la partida,
es juga molt bé, es mou força bé,
sí que és veritat que els emuladors tenen els seus petits problemes,
i, per exemple, la música no sona tan bé com se sentiria aquí,
que és com se sentiria en un espectrum real,
però és problema dels emuladors.
El dia que fem el programa en directe,
podeu escoltar les experiències, portarem un espectrum d'habitat,
els jugarem, a banda de fer altres experiències jugables,
ja veureu que el programa serà molt divertit,
i anirem donant més notícies
d'aquest generació digital de video game.
Prem el botó obert i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
L'obrim per saber què ha passat
a nivell de xarxes del generació digital, Eli.
Doncs mira, aquesta setmana s'ha parlat molt
de sèries, llibres i cultura en general,
però podem començar per les aventures gràfiques,
que avui n'hem parlat molt, i la setmana passada també,
i portem uns dies que déu-n'hi-do.
L'Ed Caballer deia que, escoltant el podcast,
que què guai que tornin les aventures gràfiques,
que ell s'ha criat entre Indiana Jones
i The Fate of Atlantis, Sam & Max
i tota la colla de LucasArts,
i que, si fessin un remake d'Indiana Jones,
seria boníssim.
El Ferran Escric, que és el nostre convidat
de la setmana passada, que es va unir...
Sí, que és l'escriptor del llibre
L'Efecte Tetris, que vam parlar aquí.
Sí, doncs també deia que els videojocs per fomentar
una aventura amb aventures gràfiques,
que aquest format ja hi era,
amb l'ObeCraft, Tolkien, etcètera,
que en qualsevol cas és una molt bona iniciativa
i és un bon entrecultures.
I l'Ed Caballer afegia, sí, i a més,
si ho fas en anglès,
ell diu que va aprendre moltíssim jugant en anglès.
I dius que també van parlar de pel·lis?
Doncs sí, mira, en Serafí Lliteras,
que sempre és allà, va treure el tema Toy Story 4,
i en Jan Intervención Raben
deia que no creia que fos una pel·lícula
amb gaire guió, que ha sentit
una pel·lícula que és tan bona com innecessària.
Un comentari del David Navarrete,
que m'ha fet molta gràcia, diu,
segur que vas sobreactuar, com sempre.
Home, si m'encau molt bé.
Jo he escoltat de tot, crítiques molt bones,
i sí, és veritat, crítiques per primera vegada
en aquesta pel·li, jo crec, força dolentes.
Sí, bé, la Laura deia que no és una pel·li mega profunda,
però que aquesta tracta una mica del moment vital
en què tens la sensació
que ja ha passat el teu moment,
tema que també tocava l'anterior.
I per últim parlem de sèries.
La Laura deia que a Umbrella Academy
li ha agradat molt la primera temporada.
Sembla com una presentació dels personatges,
però li ha agradat molt la realització.
I ens en parlava d'una pila titans.
Diu que és molt bona, tot i que una mica gore.
La darrera de Schill tampoc no està malament
si us ha agradat la resta.
Bandersnatch, de Sabadora,
diu que va per les darreres de Gotham
o a The Devil's Ark
i diu que la gent parla molt bé
d'una que s'anomena Asinosven.
I a partir d'aquí hi ha hagut
més de mil milions de sèries
que la Gina ha estat molt en aquesta conversa
com a gran experta i coneixedora de sèries.
Vols dir que tinc molt de temps lliure, no?
I que per això miro moltes sèries.
No sé si tens temps, però entre jugar i sèries
jo no sé com t'ho fas.
I llegir, també et llegir.
Volies dir alguna cosa, Gina?
Sí, l'adreça del Telegram,
perquè si vulgui apuntar a les nostres convidades,
la gent que ens escolta, no?
Telegram.me barra Generació Digital.
El programa que té videojoc propi.
El programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio.
Ana Saumell i Clàudia Rabantós, d'Anglestudio.
Molta sort al Blackmap
i a totes les expansions que puguin haver-hi,
a tots els episodis i a treballar-hi.
I quan tingueu alguna notícia de darrera hora,
noticiables, la feu...
I tant, per descomptat.
No m'esgotaria. Una nota a vosaltres.
Generació Digital. No s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabet Sánchez,
Oriol Dalmau, Star, Francesc Blasco i Ginatós.
Gràcies a tots per estar aquí.
Star, que vagi molt bé per Tarragona,
i ens veiem la setmana vinent.
I tant, i tant.
Que vagi molt bé a tots quatre. Gràcies.
El control tènic en Ricard Portal, us ha parlat Albert Murillo.
Pots seguir-nos al Telegram, al Twitter,
a Facebook, a Twitch, a Instagram,
a cartradio.cat barra GD i pels podcasts de Spotify.
Adéu-siau.
Gràcies a tots per estar aquí.
I tant, i tant.
Que vagi molt bé per Tarragona, i ens veiem la setmana vinent.
Gràcies a tots per estar aquí. Gràcies.