I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al programa de Ràdio d'avui,
el programa de Ràdio d'avui és el programa número 1011.
En el programa de Ràdio d'avui coneixerem el Final Fantasy XVI.
També escoltarem les paraules d'Iván Fernández Lobo
sobre la nova edició del Game Lab,
i escoltarem música i coneixerem els videojocs
amb els quals hem jugat aquesta setmana.
Has descarregat, Generació Digital.
El Dani Jiménez i el Pol Regàs des del control de so.
El Dani Jiménez té moltes ganes d'anar a la festa d'aquesta nit,
perquè enregistrem aquest programa en dijous.
I ell tenia moltes ganes, abans de començar el programa,
de preguntar-nos si anàvem o no a la festa.
Bàsicament ens ha vingut a liar.
Que sapigueu que aquesta setmana ha sigut molt important,
perquè hem fet els 40 anys Catalunya Ràdio.
Estem encara ressecosos de la festa que vam tenir dimarts aquí al carrer.
Va ser molt, molt especial.
Però a la festa,
és un moment molt, molt especial.
Però, abans de res,
Elisabeth Sánchez, Laia Nerin, Albert García,
benvinguts al Generació Digital.
Hola!
I avui tindrem tots els nostres col·laboradors també a distància,
els dos Víctors i també l'Starr.
Esteu contents dels 40 anys?
Felicitats per la part que us toca, també.
Home, jo crec que ens pensem formar part d'aquests anys,
portem uns quants en aquí.
I tant.
Part important.
Sí, sí.
Us he de dir que, a l'entrada de Catalunya Ràdio,
heu vist un panel nou.
Sí, que van sortir fotos, no?
Exacte, van sortir fotos i hi ha una foto nostra.
Ah, sí?
No m'he parat a veure el que acabo de fer.
És que n'hi ha centenars i centenars,
i jo encara no l'he vist, però sé que està a la roda.
Hi és, però ens hem de quedar una hora igual mirant, no?
Sí, sí, sí.
I és una foto de la primera època,
Eli, no sé si hi ets, en aquesta.
Potser no hi era, perquè...
Crec que no.
L'Albert sí que hi és i estem a l'estúdio de Catalunya Ràdio,
amb una uienta,
i fa gràcia, perquè és una altra època, eh?
Home, i tant, i tant.
És una altra època.
Sí, sí.
Quan la taula era rodona.
La taula rodona, exacte.
Era normal per a un programa de ràdio.
Sí, sí, sí, és veritat, eh?
En aquest sentit, ens hem modernitzat amb els anys força.
Molt, han passat moltes coses, sí.
Tu no ets, eh? Tu profeixes de la taula rodona.
I tant, per veure les cares, per parlar.
No fem televisió, fem ràdio.
És veritat, és veritat.
De fet, avui no hi ha cap càmera, ni hi ha,
però totes estan desconectades, vull dir, molt bé.
Aquesta setmana, com sempre, hem preguntat coses
a través del nostre Telegram, no?
Sí, hem preguntat als uients quina relació tenen,
o han tingut amb la Nisaga, Final Fantasy.
Avui en parlarem aquí, de la darrera aventura,
i volíem saber quina relació han tingut els uients.
Començo jo, no he tingut mai cap relació,
mai he jugat a cap Final Fantasy.
Jo a vegades el tinc en segona pantalla,
quan algun amic hi juga i ens posa directe, però...
Tampoc n'hi idea, eh?
Tu tampoc, em pensava que sí, jo he dit que sí.
M'agraden molt, aquest tipus de jocs, però no l'he enganxat mai.
Ara tens tota la vida per davant, per...
Totalment.
Albert, digue'ns tu quin va ser... Jo tampoc he jugat mai, eh?
Això sí que em sembla molt fort, eh?
No, no, sort que ha vingut, perquè he jugat uns quants.
Per això t'ho he dit.
M'agrada, i ara he estat jugant aquests últims dies,
l'últim, el 16, i avui en parlarem,
i tinc ganes de conèixer també quins són els preferits dels seguidors.
Molt bé.
Pol Regàs, diguem-ne, sí o no, ha jugat al Final Fantasy?
És que sí, eh? Feia pinta.
Absolutament.
I els nostres uients, per cert,
com que no pots començar, pots fer-ho amb els...
No, no, digue'ns quants...
O sigui, pots posar l'efecte aquest que has posat
les vegades que siguin necessàries.
Ostres, com que ha sigut pel 14. A veure.
Sí?
Oh!
El 2, eh?
El 2? Sí? Vas començar amb el 2.
Molt bé, molt bé. Ostres, que clàssic.
Sí, sí, està molt bé.
Escolta'm, i què han dit els nostres uients?
A veure, en Roger ens diu...
És que... Això pot passar, sí.
Però és que ni tan sols és un Final Fantasy.
És com un spin-off.
És que no s'assemblen gens a la resta.
O sigui que animaries el Roger a que provés uns altres.
No. Coneixent-lo no li agradarà a mi.
Ah, d'acord, d'acord. Molt bé.
El Xavi, què deia?
El Xavi ens diu...
Bé, diu que li dona la raó i que quina mala sort va tenir
començar per aquest.
I, a més a més, afegeix que ell es va iniciar amb el 7 i el 8,
de PCX, i no pot estar més content.
De tots els que ha jugat sempre, diu que...
La part positiva i la demo del 16, perdó.
Uf!
Molt bé, i...
Mira, ens ha saltat el Raül, que deia...
El 7 diu que va ser la seva primera incursió a la saga
i diu que li va fer perdre una nòvia.
Què dius, ara?
Mare meva...
Es devia enganxar...
Quin nivell de vicio.
Quin drama, no?
Es va enamorar de la Tifa o de l'Eris.
Per cert, el 7, Albert, és aquest que és tan car
o és un dels que més ben valorats hi ha?
Home, és molt mític, el 7, és com el més mític.
Això sí que em sona.
I potser per això, també, la versió original,
potser sí que té un valor.
Sí, m'havia sentit alguna vegada.
El Felip.
El Felip ens diu que només ha jugat el 8.
Diu que li va agradar molt, però no va continuar
buscant-ne d'altres, de Final Fantasy.
Jugant a PC, diu que l'oferta era molt limitada
i diu que també va començar el de la Super Nintendo.
El Felip diu que no em queda clar si era el 3 o el 6.
Amb un emulador, però no el va acabar.
Era el 3 i el 6 al mateix temps.
Perquè el Final Fantasy 6 al Japó es coneix com Final Fantasy 3
a Occident.
Doncs el Felip va bé, eh, perquè saps si sonava o no.
Ho tenia bastant clar.
Sí, sí.
L'Isaac va sobre.
Diu que ha jugat, crec que tots, de l'o el 6.
Del 7 al 15 crec que els he començat tots,
però mai els he acabat.
Tenia ganes de jugar el 14, però el seu online fa la impressió
de requerir moltes i moltes coses.
El 16 no em diu gaire res més enllà de l'espectac gràfic
i l'espectacularitat de les seqüències,
però tinc la sensació que, com els altres, no l'acabaria.
L'Albert de Garcia, de fet, ha comentat a les seves xarxes
que és un dels jocs on ha fet més fotografies.
Sí, moltes.
Com 700 fotografies.
Que bastant, dius!
Sí, sí, sí.
Gairebé tants, com es despasa, com fotografies
ha fet en aquest joc.
És estona fent fotos que jugant.
No, no, 21 gigs de fotos.
I més que quan s'apaga la camisa.
Sí, sí, sí.
Hi ha un vídeo també a per allà.
Ocupa 21 gigs, vaig mirar la galeria.
A la PlayStation, això?
Sí, sí, a la PlaySync.
Uau!
Déu-n'hi-do.
Què més?
El Novi One diu que la seva relació ha estat dolenta,
absolutament dolenta.
Per acabar-ho de dubar vaig comprar el 15
i a les 6 o 7 hores ja no podia més del grupet de joves protagonistes.
A veure, podem dir que per què és això?
Tens una idea de per què pots començar un joc,
un Final Fantasy i no acabar-lo?
Totalment.
Jo, sobretot per un públic adolescent,
tenen unes històries molt ensucrades, molt exagerades,
i a mi, com a persona de 20 anyets,
també em connecten molt bé amb mi.
I sempre m'han agradat molt.
Però sí que tenen aquesta cosa de ser molt fantasiosos,
molt buscant les emocions d'adolescents japonesos,
japoneses, japonesos, molt de cosplay,
molt de ninotets, de moguris, d'aquest tipus de...
Té aquesta cosa.
Però tu t'hi poses en el paper i no tens cap problema.
I m'agrada molt.
Molt bé. Què més?
La teva història és la de Jordi Borràs,
que diu que va començar pel 6 de l'ANES i després el 7 amb PC.
Diu que no recorda haver-ne jugat cap més.
Molt bé.
Doncs això ens han dit els nostres uients
a través del nostre Telegram, telegram.me.generaciódigital,
un lloc on parlem de videojocs,
de cinema i d'altres coses com després podrem escoltar.
Exacte. Els nostres uients ens expliquen el que volen.
Molt bé. Aquesta setmana no tenies gaires ganes de pensar.
No. Fa molta calor, és final de temporada,
i necessitava alguna cosa que fos entretinguda, senzilla...
Bé, passar-ho bé de manera amena.
Molt bé. Ara entrem a la secció de l'Eli,
que ha jugat un videojoc de mòbil durant la setmana
i ens el comenta.
Doncs mira, he jugat al Bubble Pop Dream
i he de dir que compleix perfectament
les meves expectatives i objectius.
Molt bé.
A mi m'agraden molt les meves expectatives i objectius.
Aquest joc és un joc de disparar bombolles.
Aquesta musiqueta és la del joc.
Sí.
És molt mona.
Molt mona i les bombolles es veuen i s'escolten clarament.
Què tenen les bombolles?
Abans em preguntàveu a Final Fantasy, què tenen les bombolles?
Que ens ha agradat rebentar-les.
És el sorollet, no? És allò que puja en lenta...
No sé, són boniques.
Doncs és un joc de disparar bombolles
per rebentar-ne d'altres del mateix color.
Molt bé.
Sembla senzill.
Sí.
És el joc que es presenta en una pantalla
on hi ha sota un disparador de bombolles,
on sempre en tens dues de preparades
i pots triar quina de les dues vols llançar
segons et vagi millor.
Molt bé.
I a l'altra banda de la pantalla hi ha una sèrie de bombolles
de diferents colors i el teu objectiu és rebentar-les.
Només es rebentaran si n'hi ha tres del mateix color o més.
Molt bé, això és una aventura,
és un tipus de dinàmica molt utilitzat en els videojocs.
Mach 3.
Molt típica.
Exacte.
Tens totes les bombolles per netejar la pantalla,
però en aquest cas tens un número determinat de llançaments.
No és infinit.
Sí.
Primer comença molt senzill, però després també...
Primer només es rebentar bombolles, les que veus,
però després es van sumant diferents elements
que els fan més interessants.
Bombolles que canvien de color quan piques la bombolla del costat.
D'altres que els has de donar dos cops per rebentar-les.
No és la primera, sinó que és una segona vegada.
Per tant, no pots confiar-te.
Sempre has de mirar el número que tens
cada vegada que comences la partida.
A mesura que explotem aquestes bombolles,
obtenim punts i després aquests punts es transformen en elements
que pots fer servir per explotar més bombolles alhora.
Doncs un coet, una bomba, allò que ho llences,
i en comptes de només les del mateix color,
pots rebentar-ne de moltes altres.
Molt bé, o sigui, tens l'arma, s'etamplia.
S'etmultiplica, diguem-ne.
Exacte.
És un joc de reptes diaris que ens fan guanyar més punts.
Per exemple, fer un número de rebots determinats a les parets
abans d'explotar la bombolla,
rebentar un número determinat de bombolles del mateix color, etc.
És a dir que se li van sumant elements
que el fan cada cop una miqueta més interessant.
Molt bé.
És un joc molt senzill però molt addictiu, molt.
No trenques gaire la closca, però sí que has de pensar.
No és tan simple.
I sobretot és ideal per fer partides curtes
que en qualsevol moment del dia pots jugar sense connexió,
que això és molt interessant, i té més de 2.000 nivells.
2.000 nivells reals.
Sí, sí, hi pots passar.
Però és això, eh, que potser jugues...
Jo en tenc final?
Clar, no ho sé, quan arribes al final...
Hi ha una paraula, que és desconnectar el cervell.
Totalment.
Sí, sí, sí.
No, però és curiós, eh, perquè jo què sé,
estaves unes hores que no hi has jugat,
dius, ai, mira, tinc un segon, vaig a tornar-me...
És aquesta cosa que enganxa.
Sí, sí.
El Dani Jiménez m'ha fet notar
que has dit una paraula més de 13 vegades,
considerant ell que t'agrada, no?
Què?
Reventar.
Reventar.
Sí, és veritat.
Reventar.
Vols dir que és un joc d'acció o algo així?
No, no, però, bueno, és una mica el que vaig buscar, també.
Vam buscar això.
És que et passes la partida rebentant.
Exacte.
Sí, sí.
Molt bé.
Escolta'm, anem a la valoració i comencem pel disseny artístic.
Mira, molt simple, però resultant.
Molts colors vius i molt bonic. Un 4.
Música i efectes.
Superrepetitiva.
Se't fica el cap i no te'l pots treure.
Un 3.
La jugabilitat.
És una experiència àgil però entetenguda,
és molt fàcil d'entendre, tot molt agradable, molt relaxant.
Un 4.
Narrativa.
Zero, no hi ha més.
Molt bé.
Les mecàniques i aspectes tècnics.
Juguem amb un dit que prem el botó per disparar
o el fas lliscar per canviar de bombolla si ho necessites.
Un 4.
La dificultat.
En general no és difícil, si esgotes el número de moviments,
comences l'altre cop on ho has deixat, per tant, no mors mai.
Un 4.
L'originalitat.
Té uns extras que estan prou bé, tot i que no han inventat res.
Un 3.
I anem a les plataformes.
Doncs la trobem per les dues, per iOS i per Android, per tant, un 5.
Molt bé.
Sou jugadors d'aquest tipus de jocs per rebentar maestros?
És un clàssic.
Com un esbalababo, no? És el típic joc.
Jo mai faig res quan vaig a l'ababo.
Jo tenia una versió analògica quan era petit que es deia va a bola.
Com va analògic?
Sí, una versió d'aquest estil.
És com una màquina, un joc de taula.
Amb un mecanisme molt curiós.
I es deia el joc va a bola.
Però també petava boles?
No, o sigui, havies de construir com un patró,
però havies d'ajuntar-los en grupets, en diferents colors.
I anaves traient com una màquina de pinball i anaves col·locant-los.
Però jo el tenia i posaves un cartronet a darrere.
Hi havia les cenefes i anaves fent les boles de colors
i les anaves col·locant en el seu joc.
Parlant de pilotetes i de boles,
estic certament enganxat darrerament,
en últimes setmanes, a vídeos de YouTube de curses de caniques.
Sabeu com es diu en català?
Ara no s'hauria de dir, que eren les caniques de colors.
I llavors hi ha com unes...
Bales?
Sí, bales, potser sí.
Són uns circuits que pugen i baixen,
i que la canica o la bola el que fa és baixar...
Ah, i tu les endigis.
No, no, no, no, tu les deixes soles.
I és a veure quina canica arriba abans a la meta, no?
Exacte, però de forma física, és real.
I hi ha...
Hi ha les apostes de cavalls i les apostes de caniques.
Les apostes de cavalls, aquelles de tirar la bola,
i, a més a més, una cosa va...
No, però és curiós, perquè hi ha, fins i tot...
Comentaristes, no?
Comentaristes, com si fossin éssers vius que dius no, però tal.
I tu poses la Mireia s'entretingut, perquè les vas seguint...
Ai, aquella que va a última, aquell xocat...
Penses, mira, aquesta que va a cinquena,
que jo crec que està agafant bé la curva, i veus que va...
No sé...
Que curiós.
Sí, hi ha gent per tot, una miqueta.
Molt bé, anem a parlar de coses sèries,
amb les boles per entrar en l'univers del Final Fantasy.
I és que avui surt a la venda
un dels jocs més esperats d'aquest 2023.
Estem parlant del Final Fantasy XVI,
la nova entrega d'una de les nissagues més clàssiques
del món del videojoc.
Aquesta ambiciosa aventura,
és disponible en exclusiva per PlayStation 5.
I atenció, per primera vegada,
un joc de la sèrie Final Fantasy
ha rebut una qualificació per majors de 18 anys.
A veure, Albert, sorprèn que per primera vegada,
en 35 anys de Final Fantasy,
aquest hagi rebut aquesta qualificació per edats.
Tu, que portes setmanes jugant-lo i que ja te l'has passat,
avui ens faràs una mica la crítica.
Pots dir-nos el perquè d'aquests més 18?
Puja el to del que intenta explicar,
de com ho explica, de la violència de fantasia.
Més explícita, sí.
Però tampoc espereu aquí com una cosa gora i res.
Però puja el to.
Diguéssim que l'han volgut fer una mica més adult,
que no més madur.
Al final salvaràs el món a cop d'espasa,
i no parlant, que és com s'han de fer les coses.
Llavors, sí, puja una mica el to,
i potser el fet que s'assembli tant a Juego de Tronos,
a Joc de Trons,
potser han fet que hagin volgut agafar coses
i ha fet que l'edat pugi per fer-lo com més diferent.
Arribar a nou públic.
Com sempre, m'agrada fer una mica de context.
Sí, la fitxa.
La fitxa per ubicar-nos,
perquè potser algú ens està escoltant
i no ha sentit mai de Final Fantasy XVI,
per començar tranquil·litat.
No cal haver jugat als quins anteriors,
ni al Crystal Chronicles tampoc.
Tampoc cal jugar-lo amb aquest.
Cada Final Fantasy és un món nou,
és una història nova, un univers diferent,
uns personatges diferents.
La idea de Final Fantasy és l'evasió,
on viuràs una aventura, però estan desconnectats.
A mi això m'encanta, que no hi hagi una línia temporal.
No s'han repetit els personatges?
No s'han repetit mai, a no ser que sigui un Final Fantasy
que té diverses entregues,
que això va passar amb el XIII,
que va sortir el XIII-II, que dius tu.
Quin número, no? XIII-II?
La gent que està fora del videojoc fliparan nosaltres.
Doncs en aquest cas són personatges
i un món completament nou.
Desenvolupa, com deia l'Eli,
la PlaySync,
la PlaySync,
el desenvolupament de Square Enix
i Creative Unit 3,
és l'empresa que s'hi dedica?
És l'estudi concret de Square Enix.
Quin nom més poc?
Té sentit perquè quan al 2003 es van fusionar Square i Enix,
les dues grans companyies japoneses de jocs de rol,
van fer diferents unitats.
I la primera porta al Final Fantasy VII,
la segona porta a altres jocs,
i aquesta porta a aquest específic.
Una dada curiosa.
Aquest videojoc es va anunciar el 2020
amb un tràiler que jo aquests dies l'he tornat a veure
i flipo perquè ja ho tenien tot allà.
Com és que trigat fins al 2023 en sortíssi el 2020?
En el tràiler ja es veia tot com es veu ara.
Era gameplay real, no?
Hi ha hagut la pandèmia pel mig.
També els seus creadors han dit que fins i tot la guerra de Rússia
i d'Ucraïna ha afectat,
perquè com que té un ternet en bèl·lic al videojoc,
ha sigut molt important promocionar-lo.
Això que li va passar a Nintendo amb el Advance World,
i també que la pandèmia ha fet complicacions amb això,
però ha trigat molt a sortir.
Jo també tinc una teoria.
El 2020, quantes play hi havia al món?
Quatre comptades.
Quantes tenim avui dia?
Tenim uns 30 milions de consoles o així.
No sé per on van, però deu anar per aquí.
20 o 30 milions.
Han estat pacients per una bona raó,
podrien dir, a l'hora de treure el joc.
I els quatre, que eren els que tenien la consola,
serien un fracàs, això.
La novetat més important d'aquest joc
és que té molta més acció, té una narrativa més potent.
O sigui, cinemàtiques.
Té com 15 hores de pel·lícula.
És allò que deixes el comandament.
Jo aprofito per prendre un postre o alguna cosa així.
Un iogurt, poses la pausa.
Pots pausar?
No és el típic videojoc que hi ha una cinemàtica,
pauses i es passa.
És la cinemàtica.
Però no pots passar ràpid, tampoc?
No, perquè si no, perds la història.
Si no, amb el iogurt.
Jo menjo un iogurt, una mica de marmalada.
Mentre espero la cinemàtica aquesta, de poder jugar jo.
El món de Balistea, que és un món nou,
que és com medieval, tot i que els japonesos el medieval
és com una barreja del romànic, del gòtic,
dels castells alemanys del segle XVIII,
una barreja hawai, barreja en tot, però té gràcia, té gràcia.
Només vull repassar-vos molt ràpidament,
perquè m'enrotllo molt.
La gent que hi ha darrere involucrada, uns quants anys,
perquè parlant de la gent, entendrem com és el videojoc.
El productor és el Naoki Yoshida.
Aquest desenvolupador japonès va ser el que va ressuscitar
el Final Fantasy XIV, que era un joc online
que estava a punt de fracassar totalment,
però el van refer per complet.
I va pujar, i va arrebatar el tro a World of Warcraft.
És molt potent.
En Hiroshi Takai va treballar en Final Fantasy V,
de la Super Nintendo.
Això és una cosa de començaments dels 90.
És un home que ha vist l'evolució.
Per tant, és un home que estima l'estada de Final Fantasy.
El compositor és un Masayoshi Soken,
que és la música per mi és l'element més xulo d'aquest videojoc.
És el que més m'ha agradat i m'ha arribat a l'ànima, la música.
Ahir va treballar amb el XIV.
Només vull acabar de comentar que el director artístic
és el mateix del Final Fantasy Tactics,
que teniu un art molt bonic, uns dibuixos preciosos.
Si aneu a buscar el concept art d'aquest joc, flipareu.
I el director de localització, en Koji Fox,
per què de localització, en aquest cas,
l'espanyol, el castellà...
No te veus en espanyol?
Té en espanyol neutre?
Jo no estic acostumat amb aquesta variant,
i me l'he posat en anglès directament, que és molt britànic.
Però el que és el text,
l'ha traduït a un equip de gent catalana,
i està ple de referències a coses com bola de drac,
i coses de la nostra cultura, que és molt fi.
Molt bé.
M'agrada molt perquè l'Albert, quan prepara els guions,
tot està molt preparat a nivell musical.
Ha posat una sintonia d'inici, una intro, molt més calmada.
Ara entrem amb la batalla, com si diguéssim.
I després amb el final bosc, que ja l'escoltarem.
Podem pujar el volum?
Sí, i tant.
Com dirien en castellà, té 20 i s'arriba.
És brutal, no agafes l'espasa.
Perdona, aquesta música acompanya bé en el videojoc.
Molt, i forma part de l'experiència molt important.
Bàsicament no és un joc de món obert.
Per fi no és un joc de món obert.
Està molt centrat.
És com...
Té pantalles, és un món amb pantalles.
Ara veus aquest bosc.
I dintre les pantalles són caminets.
Realment és molt limitat, perquè no és un món obert.
Però la història està molt enfocada.
Vas veient allà...
He menjat una iogurt amb aquest videojoc.
Acaba de sortir una cinemàtica,
vam buscar un cafè, un iogurt, unes pastes...
Tot el rato ja veient la pel·lícula.
I ara veig aquest joc.
Tornar a la platja després malament.
Però es va, es fa tot.
Es pot fer tot.
Llavors, no és un joc de món obert.
Però està molt centrat.
Això té coses bones i dolentes.
És també massa centrat.
Per mi és una estructura molt encursetada.
Una estructura que no em donava llibertat.
Avui dia venim de jugar al Zelda,
venim de jugar als Souls, a Elden Ring...
I també és una estructura,
com es diu, al Hollow Knight,
que dona llibertat, veritat.
En canvi, això és molt enfocat a una història,
i això avui dia té el seu punt negatiu.
Els combats són a estil Hakeneslash.
Tipus Bayonetta, Devil May Cry,
Tipus God of War,
i el seu creador ha comparat aquest joc amb el God of War.
I els fans més fans diuen
que això no és un Final Fantasy.
Ens ha semblat molt poc un Final Fantasy.
A mi tant, personalment, perquè l'experiència m'ha agradat,
la influència del joc de trons és...
Descarada? Sí.
Recordeu la introducció del joc de trons
que es veia com el mapa aquell?
Sí.
Això està tota l'estona al joc.
No la música, però sí el mapa aquest amb les estructures.
Els personatges dius, no pot ser,
hi ha el Jon Snow, hi ha el germà Jon Snow,
hi ha en Hodor, hi ha l'altre, hi ha el...
És que estan com molt clavats.
La influència és molt bèstia.
I hi ha com molt politiqueu que dius,
però estan parlant de regnes, en guerra i tot això,
i és interessant tota aquesta part geopolítica.
I, bueno, com a cosa més criticable,
les missions secundàries.
Aquesta cosa que parlem sempre quan parlem de videojocs.
Les missions secundàries, què tal?
Una misèria, són molt dolentes.
Però cosa curiosa, les he fet totes.
Les he fet totes, les missions secundàries.
Sense corrir-te, eh?
Sí, perquè, al final, que no és la història,
que és una història d'un noi que s'ha de dirigir com a líder
d'un món en orris,
i és un noi que està intentant protegir els febles,
alguna gent que l'estan maltractant molt,
al final acabes fent tot,
acabes molt amb la història del Clive, que és el protagonista,
i tot i que són molt dolentes, curiosament, les he fet totes.
Això no ho puc dir mai, no?
He fet totes les secundàries.
Al treure'l del món obert, no?
Hi ha menys lloc per secundàries.
Exacte, ja ho has dit. La faig.
I és tan directe, com no té món obert exacte,
vas directament al lloc, ho fas i tornes.
I les històries no t'ajuden després a la història principal?
Sí, perquè tenen bones recompenses,
que fan el teu personatge més poderós,
i, realment, tenen bones recompenses.
Això m'ha ajudat molt.
A nivell d'accessibilitat,
el videojoc està pensat per tothom,
encara que no hagis jugat mai a un Final Fantasy,
i, de fet, és la idea,
que la gent que no ha jugat mai a un Final Fantasy
pugui entrar en aquest món perquè és una història nova,
està molt enfocat a l'acció,
perquè és molt fàcil el joc, i m'ha semblat molt fàcil.
Hi ha un mode especial al començament,
que es diu què vols, la història o el combat,
i pots escollir.
Si tires història, és encara més fàcil,
i et donen uns ítems per facilitar-te la vida.
Que el personatge esquivi automàticament tots els atacs.
Uau, com m'agrada això.
Ho esquiva tot.
Però hi perds la gràcia, no?
Per la gent gran, no.
Bueno, gran o incapaç de...
O que tinguis ganes d'anar tranquil.
Jo no sé fer aquests combos,
però aquest joc et dona una satisfacció brutal
perquè et permet fer unes històries.
Soc un mestre jugant, és una meravella.
Té molta accessibilitat en aquest sentit.
Totalment.
I la música.
És important, la música en tot moment.
Sentim una altra pista, perquè anem a al·lucinar una mica.
Hi ha un moment aquí que té molt sentit,
perquè els combats són molt importants,
són molts combats, t'emociones molt.
I hi ha els eicons.
Els eicons és la gran novetat del Final Fantasy.
Els eicons són com les antigues invocacions.
En el Final Fantasy,
els personatges poden invocar unes criatures brutals.
Ifrit, el Déu del Foc,
Shiva, la deessa del gel,
Garuda, la del vent,
Bahamut, el drac...
Les clàssiques invocacions de Final Fantasy...
Saps de memòria, eh?
Unes quantes més.
Les clàssiques invocacions de Final Fantasy,
tu mai les jugaves.
Tu les invocaves i feien la feina bruta.
Ara portes els gegants aquests.
Portes un Déu del Foc, no?
I comences a lluitar contra el Déu de la Terra,
i és bola de drac.
La Terra esclatant és una passada.
Tot esclatant, és com una pel·lícula.
Al final tu estàs allà portant botons,
i passen coses i tu...
I això és una part important del joc.
És molt efectista, molt anglès bombàstic.
Ara el vol ens posa el gameplay del joc.
Amb les terres...
S'està movent, s'està movent, tot es mou.
Sí, sí.
El teu voltant és com un MacGuffin constant,
és com... Mare meva.
Perdó, un MacGuffin, una Lady Murphy constant, volia dir.
Una pregunta, abans de...
de passar-te la paraula.
Veig que hi ha molts canvis en aquesta anissaga
de la gent que estava acostumada
a una Final Fantasy.
Ha rebut moltes crítiques?
Sí, ha rebut algunes crítiques de...
No és una Final Fantasy.
I per una altra banda, també,
és una evolució molt interessant.
Jo soc més d'aquests segons.
Som molt fan dels clàssics batalles per torns.
A mi aquest canvi a l'acció m'ha encantat.
Trobo que és un joc que encaixa molt bé amb el Zelda,
perquè hem passat de molta llibertat a una cosa
que és com una carretera amb un sol sentit,
molt fàcil de fer tot això.
I no, no, jo trobo que està molt bé el canvi a l'evolució.
Molt bé.
La Laia, que no ha jugat a cap,
creus que aquest Final Fantasy XVI
és una bona porta d'entrada per a ella
o per a qui no hagi jugat a un Final Fantasy?
Moltíssim.
Té les seves coses negatives.
Jo he sigut crític amb el videojoc
en els articles que he fet fins ara.
També ho he intentat aquí al generació.
Té alguns punts més negatius.
No és un joc perfecte.
No arriba ni a ventrosar això.
Però l'enfoc que té en la història i en l'acció
que siguin pocs personatges, són pocs.
En un Final Fantasy portaves 27 personatges.
Mare meva.
Portes un aquí.
I amb el seu fidel amic, que és un gos,
que t'acompanya tota l'estona i t'ajuda,
que mossega en els combats, això mola molt.
Quan en un joc poses un gos que t'ajuda,
automàticament puja els punts.
Estàs allotjant amb ell i és fantàstic.
Pateixes una mica per si li pot passar alguna cosa.
Que no li passi res.
Aquest és fort, fort.
I es converteix en supergarrer, el gos.
Li surt pertot darrere de tot.
Veus com t'ha agradat?
A mi m'ha convençut.
Molt bé.
I quin és la teva conclusió final d'aquest Final Fantasy XVI?
Doncs un bon canvi per la Nisega de Final Fantasy.
Veurem com continuarà a continuació.
Com evolucionaran.
Però un joc molt impressionant,
visualment, és espectacular.
És espectacular de dir quins gràfics.
Això també dona gos veure-ho.
I molt recomanable per un públic molt àmpli.
Realment.
No és el que podíem dir dels anteriors Final Fantasy.
En canvi d'aquest, sí.
Moltes gràcies.
Espera't perquè continuarem parlant una mica de Final Fantasy.
Generació digital.
Amb Albert Murillo.
Avui, el Víctor Mame ens parla de la música.
La importància de la música del Final Fantasy.
Però ell s'ha anat a un altre videojoc de fa uns quants anys.
Hola, Víctor, com estàs?
Com afecta la música en la narrativa d'un videojoc?
Amb Final Fantasy XIX, Melodies of Life.
Avui, intentaré exemplificar un concepte que hem parlat en diverses ocasions.
Que és la narrativa musical aplicada a un videojoc.
Per fer-ho, parlaré de Melodies of Life del Final Fantasy XIX.
Melodies of Life és una balada pop cantada
que acompanya l'ascenda final del videojoc
i serveix per concloure la història d'aquest.
Està formada per dos temes reconeixibles.
El primer, li direm tema A, i són així.
I el segon, tema B, i són així.
Durant el transcurso del videojoc,
hi ha cançons amagades en altres cançons.
Per exemple, a la cançó Crossing These Hills
podem escoltar clarament el tema A.
Aquesta cançó sona quan estàs al mapa.
És com l'overworld theme i indica des de bon principi
que aquesta serà una melodia clau per a la història del joc.
Ens acompanyarà a la búsqueda del següent destí
i alhora acompanyarà a la búsqueda personal de Garnet,
una de les protagonistes del videojoc.
A la cançó Garnet's Theme també trobem el tema A,
donant a entendre la importància d'aquest personatge
El fet que la diferència entre les dues cançons
sigui simplement la instrumentació,
fa que generem inconscientment una connexió
entre el mapa del món, el viatge que comencem i Garnet.
Més endavant coneixem a Eiko,
que també té associat a ella
una cançó on sona de forma molt més discreta el tema A.
Això és degut a que, tot i que no se sapiga ben bé per què,
Garnet i Eiko estan connectades a nivell de linatge.
També trobem a la cançó Song From Her Memory
part del tema B.
Aquesta cançó sona quan Daga té records confusos
que no sap ben bé d'on provenen.
Més tard es revela que això està relacionat
amb Don't Prove Garnet
no en traurem més detalls per evitar spoilers
i amb el seu viatge de descobriment,
que alhora està relacionat amb el tema A
i amb les cançons prèvies.
Finalment sona Melodies of Life
on trobem els dos temes en una cançó més llarga
i que inclou lletra.
La cançó connecta el personatge principal
i el seu viatge amb la seva memòria
i el descobriment de la seva procedència.
El compositor pot anar donant pistes
de qui són els personatges,
les seves procedències, caràcter
i moltes més informacions rellevants
en el desenvolupament de la narrativa del videojoc.
Espero que us hagi agradat aquesta petita explicació
i ens veiem la propera setmana. Que vagi molt bé.
Tu t'has trobat, Albert,
en el Final Fantasy XVI
amb aquestes músiques
que feien referència a altres, sí?
Totalment, perquè és molt d'homenatge
a les músiques clàssiques.
En el XVI apareix la típica fanfarria de combat,
l'arpegi mític de Final Fantasy,
que és aquest arpegi que sempre és una de Final Fantasy,
l'himne... Final Fantasy té un himne
que sona a tots els jocs, que és el del final.
I es repeteix també aquí.
I m'ha agradat que el Víctor parless del nou
perquè és el meu preferit de tota la xarxa.
M'encanta el nou.
I té per mi el millor personatge
de la història dels videojocs.
El cavaller Steiner.
M'encanta aquest personatge perquè és un cavaller
que és ridícul,
és un home ridícul total,
perquè és un home que només obeeix les ordres, no?
Però al llarg de l'aventura ell descobreix
que què és això d'obeir les ordres.
Ara es comença a pensar i és molt bo, molt bo, aquest personatge.
Molt bé, doncs escoltem, res,
uns instants d'aquesta música, però l'original del videojoc.
Els teus amics estan connectats
al generació digital.
Hem decidit d'escoltar-ho, la música, ja està.
Passem de llarg.
Escolta'm, tenim l'Star a casa, em diuen,
i que està jugant, però no a videojocs.
Estic jugant a fer ràdio, Murillo.
Catalunya Ràdio fa 40 anys,
i a pensar, vinga, va, anem a fotre una miqueta de conya
amb això, posant peu de ràdio.
I ja de pas, mira, llenço una pregunta a totes i a tots
que ens esteu escoltant.
¿S'hauria utilitzat la ràdio?
No.
I ara, per a tots i a totes i a tots que ens esteu escoltant,
¿sabríeu dir-nos, i més fa 40 anys,
aquest 2023?
Però espera, Murillo,
que em penso que tinc alguna cosa a la gola.
Una cosa que he après amb l'edat,
i que em fa molta gràcia,
és veure com els altres fan anys,
perquè de veritat em fan sentir més jove.
Els veig i penso, ostres,
tot el que els queda per viure
és el mateix temps que en tinc jo per gaudir d'ells
i per gaudir de mi mateix.
Em fa feliç que el temps passi.
És una bona manera de veure-ho.
Però si no m'equivoco, fa uns mesos vas parlar de les crisis d'edat.
Jo crec que no m'equivoco.
Sí, Murillo, gens ni mica no t'equivoques.
No t'equivoques gens ni mica, efectivament.
Mira, fa uns mesos comentàvem allò de les crisis de l'edat,
sobretot la crisi dels 40.
Hi havia gent que es compra motos d'alta cilindrada,
que es posen una arrecada a l'orella,
coses per l'estil, no?
Però saps que fa 40 anys, també, aquest 2023,
nascuts al 1983?
Flipeuràs.
Fa 40 anys l'actriu guanyadora d'un Òscar,
la Lupita Nyong'o, que és més coneguda
pel seu paper a les pel·lícules de Black Panther.
També fa anys el Henry Cavill,
que és l'actor que interpreta Superman.
El Chris Hemsworth.
Chris Hemsworth també fa 40 anys, que és el Thor,
l'actor que fa de Thor, i l'Adam Driver,
que és l'actor que feia de Kylo Ren
a les pel·lícules de Star Wars.
I cançons, també hi ha cançons que fan 40 anys,
cançons que ara el Dani anirà ficant,
de The Police.
Uns 40 anys que a mi em tenen el cor robat
és l'aniversari de quan l'Stanif Lav Petrov
ens va salvar a tots,
va salvar a la humanitat, va salvar a tot el món.
Literalment, no exagero, murillo.
L'Stanif Lav és un senyor
que quan els radars soviètics van detectar,
quan va aparèixer a que semblava un atac masiu
des dels Estats Units,
ell no va aparèixer el botó vermell de repressària massiva.
L'Stanif Lav estava convençut
que era un arròs dels satèl·lits,
i tenia raó, que era un arròs dels satèl·lits.
Si no arribés a ser per ell,
l'Unió Soviètica hauria disparat els seus mígils
cap als americans, els americans cap als russos,
i s'hauria acabat la vida a tot el planeta.
Però no me'n surto, no me'n vaig, dels videojocs.
Aquest de 2023 també fa 40 anys
la recreativa del Mario Bros.
Te'n recordes?
Aquell videojoc, pantalla única,
fons negre, plataformes, tots jugadors,
on tenies que donar cops de cap al terra
per posar panxa en l'aire a unes tortugues
i després donar-les una guitxa
per treure-les a la pantalla, per eliminar-les.
També fa 40 anys de l'aparició
de la Famicom al Japó,
la Famicom, el que després seria l'ANES
a nivell internacional.
I un altre aniversari, que és on volia anar a petar,
són els 40 anys del sistema MSX.
Els 40 anys del sistema MSX
és un aniversari que és digne de celebració,
perquè és un dels pocs aniversaris,
un dels pocs que fan 40 anys
que encara és vigent,
que encara li queda molta tele per tallar.
No puc evitar sentir-me un xic responsable.
Ja em perdonareu, sí que era una mica feixenta,
però és que és veritat,
dins dels darrers 40 anys
han tornat els jocs en cartuts,
les presentacions amb queixeta,
que semblen que hagin sortit
i que han perdut el temps,
ha aparegut infinitat de jocs i maquinari
que sembla que no pugui existir,
maquinari que sembla que no pugui ser.
I tot això és gràcies als usuaris,
que són realment qui aixequen i enfonsen els sistemes.
Així doncs, senzillament,
volia utilitzar aquests moments de la ràdio pública
per felicitar a totes i a tots
els qui heu fet, feu i fareu coses per l'MSX.
No sé si noteu que l'Star està amb un to com...
no sé, de melancolia, eh?
Sí, una mica, però a l'hora festiu, eh?
Aquesta música, totes elles, són mítiques.
Sí, sí, perquè l'Star, suposo que això s'ha de celebrar, no?
Home, jo suposo que sí, no?
Tot i que cada dia en si és un bon moment, no?,
per fer festes, 40 anys.
Són 40 anys, escolti, no? Sí, sí.
Però per si de cas, mira, dissabte vinent, 1 de juliol,
esteu tots convidats a la 60a reunió d'usuaris de l'MSX
al Centre Jove Labrador,
al Carrer Gran de Gràcia, número 190,
a la ciutat de Barcelona, comarca del barcelonès.
És tot just al costat de la prada de metro de la Fontana,
línia verda.
Vosaltres sortiu del metro, madreta i ja hi jugu.
Doncs molt bé, 60a edició, ja, de la Rú.
No sé si hi vas, tu, sovint, Albert?
Alguna vegada hi he anat.
Jo sempre em passa, moltes vegades hi vaig, a la Rú.
Va haver-hi un moment que vaig deixar de jubilar.
Vaig anar a l'Star, a l'Star, a l'Star, a l'Star, a l'Star,
i vaig dir que hi havia prou, sobretot els clàssics.
Però bé, és el que diu d'ell.
Hem de recuperar una miqueta, sobretot per la gent que fa cosetes
per l'MSX.
Molt bé, doncs continuem al Generació Digital,
gràcies a Star, des de Tarragona.
I ara anem a parlar del videojoc
que ha jugat la Laia aquests últims dies.
Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio.
El programa de videojocs de la ràdio.
El programa de videojocs de la ràdio.
El programa de videojocs de la ràdio.
El programa de videojocs de la ràdio.
El programa de videojocs de la ràdio.
El programa de videojocs de la ràdio.
El programa de videojocs de la ràdio.
Una música molt diferent al final fantasy.
Bastant diferent.
Quin videojoc és, aquest?
És Estranjo Horticultur.
Estranjo Horticultur és un joc més tranquil,
més xil per desconectar una mica.
Molt bé.
És estranya l'horticultura d'aquest joc,
semblava que t'anessis a fer càrrec,
tu comences el joc i et reps una...
aquesta tenda, aquesta botiga de plantes curatives,
que sembla tranquil en un poble tranquil.
Tot al contrari.
Perquè tu sí que comences,
podríem dir, fent-te amb les plantes de la botiga.
Jo, ai, vale, què te'n demana?
Que li ha costat dormir?
Vaig a buscar una mica de xoc.
Vaig a buscar una mica de camamilla.
I ara, lliure de punts,
doncs tu busques com és la planta
i què fa perquè t'entri la son
i vas etiquetant plantes.
Ho fas amb plantes reals?
És a dir, tot és real, camamilla, etcètera, o no?
Mira, no en tinc ni idea de plantes.
Però quan et soni, et sona o no és totalment...
No, crec que són una mica inventades.
D'acord.
O sigui, que les descripcions i així,
del que fan les plantes,
sembla que siguis un expert de les plantes, al final.
Has comprat això?
Ho tenia apuntat per aquí.
És una gent que es diuen Bad Viking, exacte.
Exacte.
Sí, sí, molt bé, que no sé d'on són.
Sí.
I els ha publicat al Iceberg Interactive.
Molt bé, doncs anem una mica més enllà del videojoc.
La música és així de tranquil·la, eh?
És tota l'estona molt tranquil·la.
Inclús et posa nerviós quan hi ha moments de tensió,
perquè l'important d'aquest videojoc,
tot i que digui que s'ha etiquetat plantes,
és la història.
I hi ha moments en què sona aquesta música
i diu, però si m'estic preocupant més.
I segueix sent la mateixa música, aquesta, tranquil·la.
Molt bé.
El joc és molt de plantes, de misteri, com he dit.
I el guai és que les decisions que prens
és com que marquen el que passarà en la història.
Perquè tu, com he dit, tens una tenda de plantes
i et venen clients.
Llavors, els primers dies sembla que tot sigui tranquil,
però de cop comences a relacionar
el que t'ha explicat un amb el que li ha passat a un altre.
Perquè venen amb problemes, oi?
Venen amb problemes.
No he pogut dormir, he somiat això.
Crec que no estic bé del cap, sento coses a dalt i tu...
Pots donar-los coses que els hi vagin malament?
Sí.
De fet, hi ha algun personatge que els pot arribar a morir.
Si dones alguna cosa...
Sí, sí.
Hi ha algun que desapareix, si no vas amb compte.
Tio, trobo molt interessant la trama.
És molt xulo.
És molt xulo.
I el més increïble és que és completament narratiu
perquè tu vius a través del que t'expliquen els clients,
perquè l'única pantalla que tens
és la taula de la botiga,
la finestreta on venen els clients
i les estanteries plenes de plantes.
Ja està?
Això és el joc.
Encara és més interessant.
Superrecomanable.
Tu vas veient com van els problemes seus
quan vam venir per segona o tercera vegada.
Sí.
És com que un altre no vingui,
però de cop relaciones el que t'explica aquell
amb el de l'altre i tu.
Ep, un moment.
Que bo.
És semblant al Red Strings Club
en com t'has de treballar amb un arbolari.
Tu estaves darrere de la barra d'un bar
i els feies uns combinats,
segons com estaven.
Sí, s'assembla una mica.
Ara, però tu creus que hi ha una cosa molt important aquí,
que és un personatge
que es fa en forma d'animal.
Jo crec que és la clau del joc aquell personatge.
A la tenda hi ha un gatet negre.
D'acord.
I és important per l'aventura o no?
Superimportant.
Tu li pots fer mimos
i ell et respon, et runeja,
fa veure que juga amb tu.
Però la història entra a la història
de les persones que venen.
T'anima.
No sé si hi ha alguna cosa més que vulguis comentar
d'aquest videojoc.
Una cosa, però que us el recomano,
és que si dic qualsevol cosa crec que serà molt...
És spoiler, eh?
És completament la història.
M'agrada molt que l'interfici del videojoc sigui com el de l'olei
d'un arbolari.
Tot és de fusta, hi ha en calaixets...
És com si anessis una mica 20, 40 anys enrere.
Sí, sí.
Molt original,
i amb el nom ja és, Strange Horticulture.
Vull dir que ja dona la idea.
I res, no és molt llarg.
Sí, jo m'he passat...
Crec que hi ha com 6 o 7 finals diferents,
me l'he passat 6 vegades, o així.
Per veure com va la història de diferent.
Per PC l'has jugat?
Per Steam, sí.
Per Steam, molt bé.
Per cert, després parlem de Steam,
perquè estan ara amb les demos aquestes gratuïtes.
És un bon moment ara per provar jocs.
Completament.
Molt bé, Strange Horticulture,
que és el videojoc que ha jugat la Laia aquesta setmana.
Participa a la comunitat del Generació Digital
i és el moment de parlar
del que ens han dit els nostres uïens
a través d'aquest canal que tenim nosaltres,
el Telegram.me marra Generació Digital.
Sí, senyor.
Doncs mira, els nostres uïens aquesta setmana
han parlat de bateries, de mòbils i d'altres dispositius.
A través d'una notícia que ens compartia
l'Ed Caballer, de Shataka.com,
on deia que la Unió Europea aprova una llei
que les bateries es puguin treure
i substituir fàcilment, una altra vegada.
La notícia és aquesta.
S'han anunciat unes notícies
amb unes noves normes relacionades amb el disseny,
la producció i la gestió de residus
de les bateries venudes a la Unió Europea.
Després de fer obligatori el port USB-C
pels nous smartphones,
ara la Unió Europea vol aconseguir
que les bateries dels nostres smartphones
siguin fàcils de retirar i reemplaçar,
obrint la porta perquè els mòbils tornen a tenir
bateries extraïbles.
D'aquelles notícies que semblen impossibles,
perquè tothom ho tanca allà,
però que pot ser possible, no?
Sí, diu que això aniria acompanyat evidentment
per la recollida de bateries i de reciclatge
dels seus materials, perquè si no tornem
a generar molt de residu.
El Serafí Lliteres deia que això de fàcilment
haurà de ser molt fàcil,
perquè si no a la gent li costa fer aquestes coses.
Sí, sí, sí, certament.
Diu que, de totes maneres,
està molt a favor d'aquest canvi
i que li fa patir una mica el fet
que es portin alegrement aquestes bateries de recanvi
segons on, sense cap tipus de protecció,
haurien d'anar totes en una carcassa protectora.
No estaríem fetes per tothom,
segons ell.
Jo el que penso també és que mòbils molt compactes
d'alta tecnologia
els hi aniran en contra.
Seran mòbils una mica més grans, segur.
Clar, és que és impossible fer-ho també.
Jo veig molt difícil que això es compleixi.
Apple dirà, però això què és?
De què aneu, no?
He de fer dues versions, una partals...
L'Èric Sala el que deia era que potser
torni a ser com abans i que si es mull el telèfon,
per exemple, et quedis sense.
Diu que l'etapa pot tenir una junta
i seguir sent estanc.
No ho sé, s'haurà de vigilar molt.
Però s'ha parlat també de més coses, no?
Sí, s'han parlat de pel·lis.
Concretament, el Ventosa deia
que portava una hora i 56 minuts
de batar el sentit de l'aigua.
Diu que intentaria arribar més lluny la pròxima vegada.
Buf, quina basura.
Jo la vaig a la cinema amb el meu fill
perquè estava il·lusionat,
el meu fill gran, que va veure la primera i li va encantar.
Bé, una mica ensucrada pel meu gust,
però bé, jo la vaig gaudir.
No sé.
El Roger Pimpant diu que per ell també és bastant dolenta
que la va aguantar perquè estava en català.
Però que és dolenta, dolenta.
Què passa amb aquesta pel·lícula?
Que tothom diu que no li agrada i és una taquilla increïble.
Clar, l'ha vist tothom i no li agrada a ningú, sembla.
S'haurà de veure el 3 a veure què farà.
Si anem amb aquest ritme a la següent, no ho entenc.
No és tan dolenta.
Això sí, ja es va fer avorrida al cinema.
Diu que no vol pensar de com ha de ser d'avorrir de veure la calle.
És que a ningú li agrada.
Ja, és que no hi ha ni un comentari.
A veure...
Si mireu les ganes de taquilla, és increïble.
Realment va tornar a ser un èxit descomunal.
Més que la de Mario.
Això també ha sigut un èxit.
Exacte, s'hauria de veure el metacrític.
Segur que és dolent.
Vaig a mirar-lo així en directe.
El problema és que quan la visió que tens
d'una forma de vida alienígena
és una humanoide de 3 metres d'alt, de color blau,
que fa polsaretes i canta com els nadius americans,
i ho barreges amb la idea
d'anar a conquerir el seu planeta per uns pedruscos,
aleshores dius que la història
serà titànica,
doncs diu que s'enfonsa.
Diu que Alf i el seu planeta Melmac
tenien més credibilitat.
Jo de la primera part recordo
que era un dels dolents soldats
que tenia carisma,
que tenia potència,
que tenia una ordre,
i era fins al final.
El vaig trobar molt autèntic.
Només li faltava el porent.
I el que no tenia,
el que no tenia,
el que no tenia,
el que no tenia,
el que no tenia,
el que no tenia,
el vaig trobar molt autèntic.
Només li faltava el porent.
67 metacrític.
El sentido de l'aigua.
És baix.
És evident, però no té correspondència
amb l'èxit que ha tingut.
Molt bé, doncs continuem amb més notícies
al Generació Digital.
Generació digital, reprenem la partida.
Vam posar dilluns un podcast
amb una entrevista
que vam fer a l'Iván Fernández Lobo,
que és el director de Game Lab.
El Game Lab torna els dies 28, 29 i 30.
Si tot va bé la setmana que ve, hi anirem.
Podem fer algunes entrevistes.
Hi anirà sobretot el Francesc Xavier Blasco.
Podeu recuperar directament aquesta entrevista
i cap.cat barra GD.
M'agrada destacar
o posar un tall,
un tros de l'entrevista
on ell destaca la necessitat de potenciar
la transferència de coneixement
al sistema del videojoc.
I li vaig preguntar sobre el paper d'Europa
en aquesta indústria
que està tan i tan marcada
pels Estats Units i per Àsia.
I em contestava això.
Tenemos a Estados Unidos, que son de alguna manera
las grandes superproducciones del sector.
Tenemos Asia, que es la innovación,
los modelos de negocio, los grandes mercados.
Y Europa tiene un papel
que queda en tierra de nadie.
Hay grandes productoras,
hay grandes productos,
pero no es un papel dominador
a nivel global.
Y yo creo que hay algo
en la esencia del videojuego,
que para mí es el medio más importante de nuestro tiempo.
Hay algo en relación a esa ambición
que hemos tenido siempre en Europa.
Siempre hemos dicho que somos como la cuna
de la civilización, de la cultura.
Siempre nos hemos identificado
un poco con unos valores
que queremos transmitir al resto del mundo.
Creo que deberíamos asociar
esa identidad del videojuego
como nuevo medio,
como medio importante en nuestro tiempo
a esos valores y a esa cultura.
Y tratar de convertir Europa
en el epicentro de alguna manera
de esa maduración
o de esa trascendencia
del videojuego más allá del entretenimiento.
Yo creo que las grandes...
las propiedades intelectuales
que se pueden crear en Europa,
las plataformas, los contenidos, etc.,
tienen que estar teñidos
o de alguna manera tienen que estar acompañados
de esos valores europeos
para que podamos tener
esa trascendencia a nivel global
a través del medio
que creo que es el más influyente
de nuestro tiempo.
Són baroles molt boniques.
Em va interessar molt aquesta resposta
perquè bé, és bonic,
però jo no sé si arribarem a ser això.
Jo penso, en videojoc,
que és un sector de la humanitat europea,
d'una sensibilitat especial,
però és un sector
que jo no crec
que aquesta personalitat
sorgeixi a Europa.
No sé com ho veus tu, Albert.
No ho sé, jo sentia molt aire aquí.
A mi em falta terra.
Em falta terra.
Jo aquí he sentit aire.
I llavors he desconnectat.
No he arribat a entendre què m'estaven dient d'Europa,
dels valors europeus...
Sí, però tu...
O sigui,
tu creus que de la mateixa manera
que el cinema europeu
té una imatge,
sobretot dels Estats Units,
diferent,
pot arribar això?
Que en el videojoc també hi hagi un videojoc...
Ostres, un videojoc europeu, tu.
Jo penso que es pot arribar
perquè hi ha la demostració de títols
que ens han tractat
diferents de les grans superproduccions,
també fets a Catalunya.
Fa uns dies vam tenir a Piccolo fent After Us.
A mi em remet una mica
les temàtiques, les estètiques del còmic europeu,
que fugen del còmic de superherois.
Crec que és possible.
L'única cara mateixa a Barcelona,
estem creant la imatge que estem fent això
quan això és una cosa de les que fem.
I l'altra part és molt videojoc de mòbil
que al final té molt a veure amb...
Les apostes, etcètera.
Com apostes, o no tan greu,
com unes mecàniques més senzilles de mòbil
que no tenen gaire història ni gaire xitxa.
Molt bé, doncs recordeu,
aquest Game Lab que torna
serà els dies 28, 29 i 30
a tres llocs diferents,
a l'edifici Mediatic,
a les instal·lacions de Barcelona Tech City,
a l'estudi IO Interactive
i també en una altra zona
on faran tot el tema de...
que de fet serà un dia
un tema més indi
de reunió de...
Prendre cerveses.
Sí, cerveses amb desenvolupadors
i la gent que posa la pasta,
una cosa com molt de sector,
molt poc videojoc,
molt de negoci, com si diguéssim.
Per cert, abans d'acabar,
ho dèiem,
interessant aquests dies en Steam
i provar demos,
no sé si tu fas la iaixa
de descarregar demos i jugar demos.
A lo grande, a lo grande.
Ja tens clar què t'agradarà, no?
Sí, jo remeno molt, miro molt videojocs,
ja me'ls guardo i...
i vaig provant.
Hi ha hagut uns canvis a Electronic Arts,
vull dir, uns canvis
d'una empresa molt important
al món del videojoc.
Lo típic, una empresa hi ha canvis,
per què? Per què?
Perquè deuen voler fer fora gent,
fan canvis.
Hi ha més gent al febrer, 700 persones,
no és poca gent.
Bàsicament, han dividit encara més,
ja estava dividit EA Sports,
ho han dividit encara més de EA Entertainment.
Volen dividir molt la part
que fa jocs esportius com el FIFA,
que ja no es dirà FIFA aquest any,
acostumem-nos a l'autitud, EA FC,
football club,
i el NHL i el Maiden,
els jocs esportius,
de la part que farà els Battlefields,
l' Apex Legends,
i els jocs que estan barallats,
com es diu,
Elite Eats 2.
Molt bé.
Per cert, ara, si no estic equivocat
quan estem fent aquest programa,
hi ha un Nintendo Direct,
encara no, Albert?
Ah, va ser ahir?
Quines novetats hi ha hagut?
Doncs van ser 40 minuts de jocs,
però molt Nintendo.
La novetat principal ha sigut el Super Mario Wonder,
que és un nou Super Mario en 2D.
Ah, exacte.
Mira, és que a mi...
És que jo dic,
hòstia, com és que això no ho presenten avui?
I clar, va ser ahir.
Tinc molta feina.
Espectacular, no?
És molt xulo perquè fa 10 anys
que no hi havia un nou Mario en 2D,
en dues dimensions,
i trobo que és interessant perquè amb la pel·lícula
cal com un referent de joc,
i és un Mario en 2D,
amb una estètica nova,
i és com un elefant.
Sí, amb la trompa, és al·lucinant.
Bastial, bastial.
Molt bé, queda molt poc temps,
però hem de connectar amb el Pazos
perquè té una cosa a dir-nos molt interessant
relacionada amb TikTok.
Generació digital.
Els dissabtes a les 10 del matí.
Ai, cat.
Hi ha una cosa molt concreta
que li posa molt nerviós al Pazos
i els dissabtes a les 10 del matí.
Hola, què tal, Víctor?
Hola, què tal, generació digital.
Vosaltres sabeu que els TikToks i els Shorts,
aquestes històries,
han aparegut com una nova via de comunicació
per les noves generacions.
El que passa és que s'ha democratitzat, com tot,
i la gent més gran, la gent més adulta,
també ha entrat a crear contingut.
I què hem fet nosaltres per crear contingut?
Hem tornat a portar els Did You Know?
Sabies què?
Sabies que en la pel·li d'Indiana Jones
ja ho sabem, això.
Tu sabies que els caballeros de la mesa quadrada
portaven cocos perquè no tenien calés.
Sí, sí, crec que ho sé.
Inventa't nous.
Tu sabies que Viggo Mortensen
es va trencar un dit del peu quan va xutar.
Et mato, eh?
Home, per favor, segueixen sortint pel·lícules?
Tindran curiositats pròpies?
No és que això ho fem per la gent més jove,
perquè no sabrà que li és igual a la gent jove,
a la pel·li d'Indiana Jones.
Per favor, ho havíem superat.
Una miqueta de contingut nou, un algo.
Mira, algú ho havia de dir, eh?
Això no pot...
No podem tornar un cop enrere que ja ho sabem tot, home.
Ai, us ha passat això?
Us heu trobat, vosaltres, aquest tipus de vídeos?
Did You Know?
Sí, esclar que hi no.
Tinc quasi 40 anys.
Com no ho he de no?
Clar que ho no.
Ell gasta moltes calories quan fa una peça d'aquestes.
No és una cosa...
Es tensiona.
Perfecte per després de jugar al Final Fantasy.
Exacte.
Jo sí que estic d'acord amb ell, eh, força,
que hi ha molts vídeos que sí.
I, a més, us diré una cosa.
Es plagien el text d'un altre idioma,
i a més li diuen això t'ho has plagiat,
i diu no, però ho he dit jo.
I és diferent.
Quina ajeta.
Doncs res, escolteu, moltíssimes gràcies per haver vingut
al programa d'avui.
Sí, hem de decidir què farem en l'últim.
Alguna cosa especial hauríem de fer.
Però si tot va bé, sortirem la temporada vinent.
Però igualment ens queden dos programes.
Dani Jiménez i Pol Regàs al control tècnic.
I gràcies, Laia, Albert, Eli,
i també l'Estar i els Víctors, que han estat a distància.
Gràcies a tu.
Que vagi molt bé cada setmana.
Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.
Gràcies, Adéu-siau.