I cap, la Ràdio Inquieta.
Aquesta és l'edició número 972.
Atenció a Star, des de Tarragona.
Com estàs?
Fantàsticament bé.
I molt ben acompanyat amb el Lluvia Francesc Espel.
Avui ha portat una revisteta d'actualitat total,
una revisteta total 86, input Sinclair.
Mira la mà, no s'avorria per llegir.
Portaré alguna cosa lleuger per llegir.
86, eh?
86, del segle passat.
Des de l'Estudis 2, d'Icats i Natòst, hola.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
La Laia Narín està venint i vindrà d'aquí res,
perquè em sembla que l'ha enganxat la vaga d'autobusos, per cert.
A control de so tenim el Dani Giménez,
però qui falta per donar-li la benvinguda?
Li hiuting al carrer,
pagava banca al racó i tirava Presidente Adrià a fer sale.
Hòstia...
Estás, eres tu, eh?
Era jo, sí, senyor.
gesture Poporia.
Molt bona, les aguantes tothom.
Era com sentir el Toshiro Mifune, catalogat.
Japonès en parla així emprenyat.
El Japonès és això com...
El Japonès és emprenyat.
Però la noia japonesa no.
No, la noia no.
No, una mica...
Aquesta és com una mica...
Això és com una mica com...
Hauríeu de fer algo, els dos, ho estic veient.
Ai, ai, ai...
Subarashikaru!
Estaves dient alguna cosa real.
Sí, senyor.
Una mica per resumir-ho?
Estava donant la benvinguda a l'Albert Garcia,
que estem molt orgullosos,
i és una gran satisfacció tenir-lo aquí entre nosaltres avui,
i que tenim una sort immensa
de tindre aquest déu dels periodistes entre nosaltres.
Arberu to da.
Arberu to da.
San.
És que parleu en japonès, feu com una cara especial, eh?
Que ràbia.
És la cara del pare de l'Harare.
Sabeu quan es posava seriós el...
No me'n recordo com es deia el pare de l'Harare.
Penseu que porto dues setmanes menjant pollastre i arròs
tot els dies.
Sí, hòstia.
Se m'ha quedat com una combinació.
Diu-vos que a la programa d'avui parlarem
i tancarem aquesta experiència de l'Albert Garcia
a la Tokyo Game Show i el seu viatge al Japó.
Coneixerem els autors del videojoc
Zeus Who Came Healing Solarus.
Sabrem l'experiència d'alguns jugadors
amb el nou videojoc de Monkey Island,
i ens farem ressò de moltes notícies
relacionades amb el món del videojoc
que han estat molt sonades.
Has descarregat generació digital.
I, escoltam, Gina, fem alguna pregunta, no?,
que estem a la Twitch.
Sí, us pregunteu què és el primer que aniríeu a veure al Japó
si tinguéssiu l'oportunitat d'anar-hi.
Ah, o sigui, demà hi aneu.
El primer que faig... Tu has anat al Japó.
Què va ser el que no et volies perdre?
Ostres, aquí a Habara, que és el barri de les recreatives.
Tu vas fer aquell pas creuament...
El de Shibuya.
El vas fer?
Les dues vegades que hi he estat he fet exactament el mateix,
anar a jugar al Final Fight al Superpotato.
Molt bé.
Però, literalment, estàs cansat.
Les maletes estan esperant a l'hotel
perquè encara no et deixen entrar a l'habitació.
Vaig a fer una partida al Final Fight.
Molt bé. I tu, Star?
Ostres, jo no me'n recordo què vaig fer.
Però què faria?
És que em poso nerviós, de veritat.
A veure, és que no ho sé, jo que vaig fer flipar.
El primer que vaig fer va ser flipar.
Però des del minut zero, jo que baixes de l'avió...
No, mentida, m'entejo.
Hi ha a l'avió el menjar que et donen, el tracte que et fan i tal,
al baixar.
I clar, vaig arribar a dir que estic a Blade Runner, xato.
Això és increïble.
Estic en una altra civilització.
A qui s'ha de matar?
Hòstia, a qui s'ha de matar?
Sembla una frase...
A qui s'ha de matar?
Sí, sembla xiponesa.
La Iacusa.
Només us dic que al consulat de Japó, a Barcelona,
tots són pòsters d'algú relacionat amb matar,
Golgo Trefe.
Golgo Trefe és com una sèrie.
És un assassí, Star?
Sí, el Golgo Trefe és un còmic, és un assassí.
Tots són pòsters d'aquest paio.
A al consulat de Japó, pòsters d'un assassí.
Doncs endavant.
No ho entenc.
No ho sé.
Potser hauries d'haver preguntat.
Preguntem-lo.
Obrim micros.
Si hi ha algú de l'envejada de Japó a Barcelona
que ens escolta, sisplau.
Què diuen els ullens?
Doncs mira que sí que volen anar al Japó.
El Echidrell diu que li va agradar molt als alps japonesos
i la Korasmia diu que al Kiyosu-Midera,
que és un temple de Kyoto...
Molt bé, farem llista de tot això.
Generació digital, reprenem la partida.
Doncs ara fa un parell de setmanes
que la sortida de Return to Monkey Island
i dilluns va ser el dia de sortida, si no estic equivocat,
va ser al començament de la setmana.
Heu estat al tanto de tot aquest tema?
Home, per favor, com para no estar-hi.
Sí, i tots estan flipant molt.
Tu, Star, ho has seguit també, eh?
Sí, jo fins i tot vaig fer això que...
Saps aquesta gent que es disfressa?
I van a reunions, es pinxen la cara...
No, socis, em penso que els hi diuen.
Socis?
Sí, aquests que veuen 11 paius amb calça curta corrents.
Jo vaig fer com aquesta gent.
Aquesta gent va al camp o posa la tele
i saps allò que criden, no?
Xuta, però passa-li, no sé què.
I vas fer el mateix a Twitch?
I a YouTube, exactament el mateix.
Però t'ho juro, exactament el mateix.
I què vas veure?
Doncs vaig veure de tot, vaig veure meravelles,
perquè està molt bé, faig una miqueta de highlights, no?
Perquè primer de tot em va sorprendre que la gent no sap jugar.
En aquest joc o en general?
Aquest tipus de joc, no aquest joc en concret.
En un point and click has d'anar examinant amb paciència,
amb tranquil·litat, amb calma...
Però les xarxes demanen rapidesa.
Sí, però no fa falta, perquè si fas un directe de 13 hores...
Escolta, no fa falta que vagis ràpid,
perquè a les 13 hores les faràs igual.
Però veus que coses lògiques...
Lògiques, a veure, parlant de lògiques,
molt agafada amb pinces, amb un point and click d'aquesta gent.
Però coses que dius...
Hòstia, ja estic acostumat a jugar als anteriors,
ja sé que el polastre de goma, la pulitza,
són xarxes trambòtiques,
ja saps que si tens dos elements els masclaràs,
saps que no cal que una cosa interactui amb els escenaris,
doncs veies que agafaven una ploma i la interactuaven amb tot.
No hi deies, no, la ploma amb el paper que acabes d'agafar,
amb el pargamí.
I junta-la amb la ploma i passarà alguna cosa.
I no hi havia manera, no hi havia manera.
Però això és la pràctica.
Si és la primera aventura gràfica que juguen,
perquè per a molta d'aquesta generació és això,
deixa que s'equivoquin i que n'aprenguin.
Jo, quan vaig jugar el primer, amb el meu 286,
home, 286, potser anava amb aquest ajustet,
sí, perquè anava amb CD, o amb CD potser no, potser anava amb disquets,
no voldria...
Vull dir que recorden molt una nostàlgia que en veritat no van viure.
És molt curiós.
Per cert, hola, Laia, com estàs?
Hola, bona tarda.
T'ha enganxat a la vaga de...?
La vaga.
Anaves al Destindec?
Sí, però he de dir que quedava una mica estrany,
digues que no, no, xata, no, no.
Gens estranyes, molt corrent.
No, però, clar, depèn de si hi havia molta gent,
necessites una mica d'espai.
Jo també ho entenc, eh? Molt bé, molt bé.
No eren les vierres, Albert, tampoc.
Ja, és veritat, és veritat.
I què més vas veure?
Doncs això, el que es deia, que és un joc per anar a poc a poc,
que tots anaven a petar-se'l.
Era com una competició, perquè jo vaig anar a passar el temps de vídeo amb vídeo.
Ah, en qui se l'acabava primer?
No, no, a veure com anaven, a veure com jugaven.
No, no, a veure com jugaran diferent d'un noi de 20.
O depèn del youtuber o depèn del twitter.
Doncs, clar, tindrà una empatia amb el públic
i farà més voltaretes, més girigonses que en un altre.
D'acord.
Dic, mira, mira, a veure com juguen cadascú, no?
I tots anaven una miqueta això de a veure si me'l peto, no?
A veure, hi portem dues hores jugant.
Bueno, espera, dues hores o no és res, xato, eh?
O sigui, és una cosa que anaven molt, molt ràpid.
Perdona, tu els anaves dient això, xato, això és molt lent.
Sí, sí, sí.
O sigui, jo ja et deia jo al principi, jo normalment navego,
doncs modo incognito, per dir-ho d'alguna manera.
No em dono d'alta a Google, llavors navego,
perquè, clar, et agafa les dades, llavors reps anuncis i tal.
Jo només em dono d'alta, doncs, quan he d'interactuar.
Jo m'estava mirant el partit, per dir-ho d'alguna manera,
i deia, hòstia, nen, hòstia, hi ha una gallina.
Dóna-li pinso a la gallina.
I el paio anava d'un cap a l'altre.
I al final, clar, em vaig donar d'alta, pim-pim-pim-pim,
doncs amb el meu nic, pam, entro allà al xat,
i res, ni punyatero cas, no em van fer cas.
I era tota l'estona així.
No, està bé, perquè és el que et dic, no?
Però veus, alterant anar a diferent forma de jugar,
que allà eren molt tramposos,
perquè al final tots acabaven anant a les pistes,
el públic anava...
El públic actual no està perfecte per aventuració gràfica.
No està fet per aventuració gràfica.
Però va ser molt curiós, perquè sí que m'he tragat espòilers,
abans, al principi, ho comentàvem al llibre,
i al final, clar, em vaig donar d'alta,
i al final, clar, em vaig donar d'alta,
i al final, clar, em vaig donar d'alta,
i al final, clar, m'he tragat espòilers,
i, abans, el llibre,
jo m'ho comentava amb la Gina,
perquè he vist tota la partida.
Però és important del partit,
veure de com s'ho fan, com s'ho manegen,
a la reacció del populatxo, de la gent.
Més que el joc, és clar,
perquè si jo jugo,
jo és l'escarregor que jo el jugo,
i us donaré la meva opinió molt individual, molt subjectiva,
és més interessant veure la resta de gent,
la resta de la humanitat,
i veure si és una cosa de les aventures gràfiques
o és una cosa més per la gent de la nostra edat.
A veure, amb aquests vídeos, evidentment,
també és veritat que les hores que eren,
va sortir a la tarda de nit,
jo ho vaig aguantar fins a les 5, quarts de 7 de la matinada,
i és clar, cada un tenia 100 visionats, 100 espectadors,
l'altre en tenia 5, pobret,
n'hi havia un que era jo sol, que vaig marxar perquè em va fer vergonya.
Quan és una sola persona és un gran compromís marxar.
No pots marxar.
Hi ha una gent que el públic estava allà, jugava.
Jo penso que sí, que és un joc universal,
perquè té molta simpatia, és molt agut,
els sacudits no són tan caustics
com els de les altres primeres parts, diguéssim,
que els ha de ser una miqueta més gamberros, més...
Bé, no m'importa, aquests els veig més calculats,
és una cosa una miqueta més feta expressament,
i tan mateix també la paritat de sexe, s'hi va sorprendre,
perquè hi ha molts, molts personatges que són noies.
Sí, però això no passava abans?
No, gens, gens, el primer que sortia.
Abans hi havia una heròia.
Una que era la que s'havia de rescatar,
o la governadora, o la pirata dura, que era més dura que tu.
També, la supermàster.
No, aquí és molt més variat.
Però també tenies una bruixa i també tenies altres personatges secundaris.
Sí, però molt secundaris i molt estereotipats.
La bruixa, la budu, la bruixa badu...
Aquí és més com a gratuït, no?, per entendre'ns.
Estard, estard, estard.
No parlem de la paritat com a un terme de doble.
És que és gratuït, perquè portem milenis on els homes
han copat tot l'espai i de sobte apareixen les dones,
i de sobte és artificial.
No, és artificial perquè culturalment no estem aquí.
No, però aquí es nota molt perquè és, diguéssim, és innecessari.
Em perdó, eh?
Estard, estard, estard.
Ja sé que m'estic... No, no, espera.
Innecessari no hi he jugat, però estard...
Estard segur que no és. No, espera, us dic.
A veure, donem-ho a explicar.
Hi ha pirates.
I amb una tripulació de pirates,
el normal és que hi hagi homes, perquè són pirates.
A veure, és una aventura groga.
Sí, però històricament, històricament, estereotips a part...
Però la història està canviant, estard.
Ja ho sé, ja ho sé, per això et dic, que sobte, perquè dius...
Clar, dius... A veure, sortiran aquí el típic negre,
el típic nen, el típic calb amb tot tatuat,
el típic pirata tonto, el típic de la pota de pal.
T'esperes això, no?
T'esperes l'estereotip de pel·lícula de pirates,
que és el que ha begut sempre,
l'original del Monkey Islands.
I aquí trobes que surten noies que estan molt ben implementades
i no canten, però acostumat a uns jocs molt masclistes,
quan ho veus...
Jo ho noto, perquè no és que estic acostumat.
M'han acostumat a veure una sèrie d'estereotips de personatges
que aquí els han trencat completament
i han fotut una noia.
No ho dic de forma negativa,
però dic que és una forma necessària de posar-los molt,
com deia la Gina, de forçar la paritat, ara es posa de moda.
Hòstia, per això xoca, perquè en vez de veure amb una cosa normal,
mira, una noia no passa res,
te n'adones que és una noia.
Portem 13 minuts de programa.
Continuem amb el Generació Digital,
perquè ara coneixerem un videojoc
que, de veritat, l'estem veient ara amb pantalla,
i té molt bona pinta.
És ara Tendència.
Doncs resulta que just el 30 d'agost
va sortir per PC el videojoc
Who Came Healing Solarus,
una aventura cooperativa
que, per definició, si ens posem tècnics, és un RPG,
l'inventació és de ciència-ficció,
i ara ens sabrem tots els detalls.
Laia Nerint, tu l'has jugat,
i jo també l'he jugat però molt poc,
i ara explicaré què és el que m'ha passat.
És culpa meva, però us explicaré què m'ha passat.
Però em volia saber, Laia, de què va aquest videojoc.
Doncs sí, amb aquest joc ens situem en un ambient futurista,
on el Seinen, una espècie galàctica, per dir-ho així,
quasi viu en l'extinció dels seus,
amb l'esfondrament del seu planeta.
I 200 anys després,
localitzen el que pot ser el seu futur planeta habitable.
Et descongelen a tu,
que havies estat tots aquests anys crionitzat,
i esperen que formis part d'un equip d'exploradors
amb els quals cooperis,
per arribar a adequar aquest nou planeta, els Solarus,
com el teu nou hàbitat.
Molt bé, Conchi Pérez, Ferran Pérez,
de Roll the Box Games,
Roll the Box Games, ho podem dir així, d'aquesta forma.
Benvinguts al Generació Digital.
Benvinguts al Generació Digital.
Moltes gràcies.
Pots apostar una miqueta al micròfon?
Així t'escoltarem bé.
Ferran, tu ets el director creatiu i Conchi ets la CEO,
i portes una mica també el tema de la producció.
O sigui que no pareu, no heu parat, eh?
No hem parat.
Vam començar ja a finals del 2020.
Això t'anava a preguntar.
A finals del 2020.
En pren pandèmia.
Sí, per començar.
Ens atreia molt un repte.
Una miqueta més a prop.
Perfecte.
I llavors, això, portem sense parar, eh?
Des de llavors, creant dos cocaine,
creant moltes coses, moltes idees.
I bueno, finalment hem pogut llançar-lo el dia 30 d'agost.
Exacte, però l'empresa també és del 2020 o és d'abans?
L'empresa del 2020.
També, eh? Molt bé, molt bé.
I d'on veníeu?
Per què us heu decidit fer videojocs?
Jo porto ja cinc anyets com a game designer.
Jo havia treballat en altres empreses abans.
I sempre vam trobar el punt aquest de dir
per què gran part de tota la indústria es va en matar.
I arribava a un punt de dir
podem fer alguna mica diferent en aquest sentit.
I així vam néixer.
I a partir d'aquí.
Jo soc més, jo vinc més del món corporatiu,
del món de videojoc.
Sabeu, soc engellament informàtica, no?
La basada en aquesta més tècnica.
Però passa que la part creativa del món dels videojocs
m'ha acompanyat.
Llavors va sorgir l'oportunitat
i vam fer un cop de cap.
Una pensada intensa, intensa.
I al final vam dir tirar-m'ho davant.
Molt bé.
I això que comentaves d'un joc que no hagi de ser violent,
això sí que és novedós, no?
Perquè, a més, té una...
Ara explicarem una miqueta com es juga,
però es pot recordar jocs que, efectivament,
has d'o matar o anar a fer certes coses.
Aquí és molt diferent, no?
Sí, aquí la gràcia del tema és curar, no?
Curar, eh?
Morir pots morir.
I, de fet, amb gaming, que sé, amb Puga Tejana,
ja ha demostrat que es pot morir i moltes vegades.
Moltes vegades, sí.
Però la manera amb què ens enfrontem aquest món,
en lloc de matar,
és a base de recuperar i restaurar, no?
I el que bé comentava abans,
de com anem aconseguint reacondicionar aquest planet.
I és aquesta aproximació diferent,
de com més cuides el planeta,
doncs també ell acabarà cuidant de tu.
I, de fet, el que explicava aquest inici,
un inici que...
Mira, a mi...
ja has de començar a decidir,
per exemple, quina roba et poses.
La roba és important, en aquest sentit, no?
No només és estètic, eh?
No, no, no. N'hi ha diferents minijocs.
És la manera amb què cures i cada roba et permet
interaccionar amb el món de formes diferents.
Llavors, a la moment n'hi ha quatre.
Ojalá, a veure,
tal i com continuï creixent,
doncs n'hi haurà més.
I, a més, també hi ha altres formes associades a la roba.
Molt bé.
I el que deies tu dels com et mous pel planeta,
i, a més, aquests vestits,
és aquests com t'equipes, no?,
el que diem les shapes, els configuradors aquests,
que són com diferents maneres
d'aprofitar l'energia del planeta.
Segons com tu, segons quin configurador portes,
pots moure't,
interactuar amb el planeta d'una manera o d'una altra.
Tu, Laia, l'has jugat?
Sí.
I com va anar l'experiència?
Podríem dir pel treball en equip,
de formar equips d'amics o jugar online.
I és veritat que jo aquesta part no l'he provat,
però veig en les ressenyes que agrada molt,
la part cooperativa,
que cadascú es pugui triar un poder diferent,
podríem dir,
i col·laborar d'aquesta manera.
Sí, el joc està fet per jugar-lo de 1 a 4 jugadors,
podeu jugar també sols, si ho preferiu.
I n'hi ha quatre energies diferents,
quatre maneres de moure'ns per aquest món,
llavors, correcte, quan sou un grup de quatre
és quan més cooperació es pot generar,
però tal i com ha estat plantejat el joc,
també ho podeu jugar vosaltres sols
i podeu anar fent servir les diferents energies.
Ara que ho dius, això de l'inici del joc,
pots escollir la nostra energia,
l'aire, effort, fire, enjointer.
L'experiència, depenent de l'elecció,
fa que canviï molt o és una mica ser de combinatòria?
O com va això?
Canvia bastant, i aquí també, per això,
a poc a poc pots aprendre la resta.
Quan comenceu el joc,
n'hi ha un moment que us ensenyem allà
que posa nivell de dificultat,
per això, n'hi ha que són més intuitius
i n'hi ha que us són menys,
i per exemple, el jointer és molt de suport,
és una energia que quan jugues amb més gent
és superpotent perquè pots transportar els teus aliats,
pots fer moltes coses, quan el jugues sol
has de conèixer una miqueta com funciona aquest entorn
per realment aprofitar-ho.
El xat diuen que si un d'aquests quatre ets tu, Ferran,
que no ens en sortirem, posen el link d'Esteem...
Quins amics que tens, em sembla.
Posen el link d'Esteem i he anat a veure
i a més, a part que hi ha una demo gratuïta
que qualsevol persona pot descarregar per Windows,
he vist que el joc està en català,
perquè ara l'Esteem també et diu
si els videojocs estan en català
i aquí la interfície i els subtítols estan en català.
Ja sobre l'etiqueta, ja es pot veure.
No es pot cercar a videojocs exclusivament en català,
però sí que pots veure si algun es pot jugar.
Que guai poder-ho fer, això.
Això ens ha fet molta il·lusió.
Estàvem a la Gamescom,
perquè quan fèiem un poquet que havia sortit
i vam dir, ho hem de posar, ho hem de posar allà.
Sí, sí, estàvem a la Gamescom,
connectant-nos en remot a l'ordinador,
i per cert, com va anar a la Gamescom?
L'experiència, bé? Una passada.
I això que ens han dit que és més petita
que el que havia sigut abans de la pandèmia.
Albert, tu has anat a la Gamescom? A l'última no.
He anat a les anteriors, però no puc comparar,
perquè d'aquesta última no vaig estar.
Masses viatges en poc temps, Albert.
Estic d'acord, que és una fila molt xula
i pel públic, també per les empreses desenvolupadores,
està molt ben muntat,
no tan sols pel públic, sinó per gent com vosaltres,
que va a parlar del seu joc, trobar distribuïdores, tot això.
Vam tenir l'oportunitat d'anar a la Gamescom
i d'anar a una oportunitat de poder estar
en aquest cas amb l'ISEX,
i d'estar al pavelló d'Espanya
a la part de la business i també a la part d'entreteniment,
i catalanars estaven a dins de la zona índi,
el que en diuen a l'indiarena booth,
que també vam anar a veure els nostres companys allà
i amb els llibres...
La publicació electrònica que es fa també hem pogut ser-hi.
Però la veritat és que molt bé,
la gent interactua molt, pregunta molt,
i nosaltres vam poder fer moltes entrevistes,
que és el que volíem.
El joc és gran.
És d'aquells jocs que una vegada l'acabes, no l'acabes,
perquè imagino que està tot amb un servidor,
la gent està jugant,
i ha de funcionar a les 24 hores.
Déu-n'hi-do una decisió d'aquest tipus.
És a dir, tu pots fer videojocs que potser siguin
una mica més fàcils de fer,
o fer doncs un com aquest que déu-n'hi-do, no?
Quanta gent sou treballant en aquests moments?
A veure, el moment de més punta,
perquè el percent per faces
eren 9 persones a l'equip,
mal internes,
i després teníem també professionals experts
de diferents àrees que ens acompanyaven a trossos.
Potser 5 o 6 professionals experts.
Ara, en aquests moments, som 4.
Molt bé.
I en línia, el que tu deies,
sí, nosaltres com a empresa també teníem molt clar,
volíem crear una infraestructura,
volíem crear quelcom que pogués créixer,
no volíem fer una experiència que comença i acaba i ja està,
i un cop les hi han sat, doncs tens sort o no, no?
En aquest sentit, creiem que és quelcom de comunitat,
i més quan són aquest tipus de jocs que necessiten,
que tot això vagi creixent.
Ara encara som petitons,
anem a fer créixer aquesta comunitat,
estem aquí a tope amb aquest tema,
i el joc, una mica, el que tu comentaves,
és un joc que ara tens una aventura,
que té un inici i un final, òbviament,
però continuarà, hi ha moltes portes obertes,
aquest univers és molt gran,
i tenim moltes idees preparades ja per on el volem fer créixer,
hi ha l'Arcade PVP,
que podeu competir entre vosaltres allà també
d'una manera bastant diferent,
perquè les energies es poden fer servir per ajudar,
i llavors en aquest sentit...
Som bons i tal, però també podem putejar.
No anem a matar ningú, pare!
Anem a fer bullying!
Bueno, tots entens, que al final és el competir,
el que buscàvem era cooperar i competir,
llavors, una forma de competir,
doncs, que ens ha semblat que era diferent.
També dic que si intentes fer bullying,
l'altre es pot aprofitar que tu ho has intentat fer,
i encara guanyar-te la jugada, eh?
No sempre t'ho tira bé.
No sé si té alguna pregunta.
A mi m'agrada molt el que és l'ambició
del vostre primer joc de crear com un univers.
Has dit aquesta paraula diverses vegades, no?
Un univers que voleu que creixi.
No, és una cosa que...
es comenta bastant dintre del que són els estudis de videojocs, no?
El fet que quan tu crees un...
una IP, per dir-ho d'una manera,
la idea no és que el següent joc que facis
sigui una cosa completament diferent,
sinó que, sobre aquest món que has creat,
tu creïs coses noves, no?
En relació amb això que deies, teníeu pensat com ho voleu ampliar?
Sí.
Nosaltres, en aquest sentit, sempre hem pres com capes de ceba, no?
Llavors, per nosaltres és molt important
tenir aquest core, aquesta IP base,
però això pot créixer en moltíssimes direccions.
De fet, dins d'aquesta aproximació,
si no sortia bé el producte, teníem idees
de com seguir aprofitant aquesta IP
fent productes una miqueta diferents.
També, amb aquest mateix producte, Doosu Game,
com pot créixer?
Doncs la història com a tal continua creixent.
Hi ha molts personatges que apareixen,
però tampoc s'han parlat massa d'ells.
No spoilers.
Però sempre hi ha aquesta part de continuïtat.
Després també hi ha aquest arcade com a tal del PvP,
que quan hem anat tastejant, hem anat provant,
doncs ha fet molta gràcia.
També és un altre component que es pot desenvolupar,
i després tenim altres idees aquí per sota
que encara no podem compartir, però que van molt vinculades...
Sí, sí que ho podeu fer, ho podeu compartir.
Hi ha confiança, home, hi ha confiança.
No ho dirà ningú, que t'escolta poca gent.
Ara no...
Però que molt vinculat a com aquest efecte del curar i tot aquest...
El karma una mica que hi ha al darrere.
És interessant perquè heu fet la base de l'univers
i a partir d'aquí creixen.
Però, clar, imagineu-vos que la base no us molés.
En aquest cas us mola,
però imagineu-vos que és molt important
aquest primer pas que heu fet,
perquè és com a partir d'aquí tot pot continuar la història,
nous modes de joc, noves...
Saps allò que et dèiem, que vam estar pensant-hi molt?
Si l'agost vam començar i al finals d'any vam consultar l'empresa,
van haver-hi moltes converses de cap a on,
què fèiem, com ho fèiem,
i tenim un advisor també que ens acompanya, l'Escot,
si vols t'ho comentar.
Sí, no, re, molt ràpid, en aquest sentit.
També hi ha hagut molta part d'iteració.
Vam sortir a Early Access i justament per això,
per aconseguir aquesta comunitat inicial,
per poder iterar...
Ha canviat molt el producte del que era al principi,
el que és avui en dia,
també una mica en línia amb el que tu deies.
Per cert, explica'l, que m'ha passat a mi,
perquè he jugat poc.
El joc se'n va carregar perfecte,
estim, sense cap problema,
i comences en primera persona.
Em marejo molt.
Però em marejo sempre...
Ja ha arribat un moment, amb la meva edat,
que és igual que sigui el joc que sigui,
que és primera persona,
que al cap d'una estona em marejo.
Després es converteix en tercera persona,
perquè, a més,
fa molta gràcia aquest canvi de primera a tercera,
però ja em trobava malament,
i vaig haver de parar.
Vull dir que és cosa meva.
Hem d'adaptar el joc a l'accessibilitat de la gent gran.
Línia recta, mà esquerra, com quan vas a buscar.
I també és veritat que jo jugo,
ara no me'n recordo el nom tècnic,
no és un ratolí normal,
sinó que faig amb la bola.
Trackball.
I el trackball era molt sensible.
Pots jugar amb el mando, eh?
Sí, però en aquell moment no tenia, eh?
No tenia tu, perquè m'ho diguessis.
No, hi tornaré i hi provaré en comandament,
perquè és la manera més recomanable.
Això ja del gusto de consumidor, que diuen, eh?
Al final tens qui li agrada el quíborg,
perquè tens el tema de la punta,
és molt més precís,
i el mando, doncs, és més general,
també perquè el joc està preparat
per poder tenir cross-platform més endavant,
a mesura que anem sortint a més plataformes.
Diuen al Twitch que podeu posar una biodramina
com a material adicional a l'edició de lux,
quan treieu l'edició col·leccionista,
com biodramina.
M'encanta.
Què passa quan us passa?
És que a mi jo em quedo malament...
Jo també soc de marejar-me molt,
i et quedes amb el cap fora de lloc...
Però 7 hores em quedo, però què és això?
Abans em passaven les ulleres.
Si jo vas al New Doom, el cap t'explota, eh?
No, no.
A veure, una persona gran a Star, a tu et passa o no?
Gens.
Home, és que a veure, jo tinc Salou aquí al costat, Port Aventura...
El meu és un entrenament diari, diguéssim-ho.
L'únic xoc en primera persona que va jugar a Star
era el Wolfenstein 3D.
Molt bé.
Laia, tu et pensaves una mica
en les actualitzacions que puguin fer, no?
Sí, jo us volia preguntar perquè l'Albert García
us ha tret el tema que és un món molt gran,
i si ho podeu dir,
les pròximes actualitzacions,
teniu pensat que sigui més d'acabar de completar
els mapes que ja teniu o algun nou moda?
Al principi...
Mira'm, mira'm.
Comencem a fer les preguntes incòmodes.
Comencem a fer les preguntes incòmodes.
Benvinguts al...
Sí que està clar
que primer acabarem d'acurar
i acabarem de desenvolupar
aquest primer...
Com és un cor, també s'ha de començar bé,
s'han de fer les arrels profundes, s'ha de fer bé,
i al principi vindrà per aquí, després ja ho veurem.
Escolta'm, el tema d'estim i el tema dels comentaris,
un apartat que jo sempre m'ha fet patir molt,
i mira que no soc de...
No soc de la gent que no he fet un videojoc,
però que molta gent,
i de vegades també ho faig jo abans de comprar un joc,
vaig a veure els comentaris, no?
En els vostres hi ha una mica de tot,
hi ha comentaris negatius però molt ben explicats,
en feu molt cas de tot el que expliquen o no?
En feu molt cas de tot el que expliquen o no?
Sí, escoltem sempre, sempre.
Llavors, agraïm moltíssim els comentaris,
i n'hi ha molts que...
és de la part de les liasses que us comentàvem abans.
Exacte, perquè fa potser molts mesos.
Sí, a octubre de l'any passat el vam treure
amb accés anticipat perquè és també un concepte nou,
també volíem explorar com s'estava rebent,
per tant, tots els comentaris més que benvinguts.
Per tant, tots els comentaris més que benvinguts.
Llavors, ara us animem també que ens en poseu molts,
ara que és l'any passat.
I també el problema d'Esteem
és que no pots posar un comentari sense posar
si és negatiu o positiu.
Llavors hi ha molts negatius que és com part
de demanar el que potser et troben punts que falten al joc.
Però us animem també al canal de Discord.
Sí, és el que anava a dir.
Dins del joc, en el menú d'escape teniu allà
el Discord, que és el nostre, i allà podeu entrar.
I llavors podeu fer els comentaris que vulgueu
sense la necessitat de dir positiu.
O parlar amb els altres.
A la situació del que explicaves, ostres, és que...
Necessit una viadra amb una bioma de mina.
El farmacèutic, el demanem aquí al Discord.
Exacte, exacte.
Molt bé, i allà ens podeu informar i esteu una miqueta...
Sí, sí.
El joc, hem vist que es pot jugar a través d'Esteem,
però és per PC, es pot descarregar d'alguna altra manera o no?
Ara mateix és per Steam, és per PC.
Per capabilitats hem pogut tastegir-lo en Steam Deck,
no és el més òptim del món,
no us anirà fantàstic, però es pot arribar a jugar
perquè funciona amb mando, i de moment estem aquí.
Molt bé.
Així que volem arribar a més plataformes amb els propers mesos.
Segons passos.
Molt bé, molt bé.
Teniu alguna consulta més, o les odients hi han alguna cosa més?
No, en principi la gent té moltes ganes de provar-lo.
Doncs els animem, o que ho facin.
I sobretot que ens comenteu i que ens digueu, que estarem encantats.
Has dit el nom abans, Azusu Game?
Doushu Game, Fílix Solarus.
Molt bé.
A veure, segurament aquest videojoc vosaltres el coneixeu així.
O sigui que,
els dos punts Fílix Solarus potser d'aquí un temps
pot haver-hi un altre títol.
És el primer nom, exacte.
Això acabarà evolucionant a mesura que
ja hem tingut noves entregues, expansions...
Sí, sí. Molt bé.
Doncs escoltem, gràcies per acompanyar-nos.
Podeu continuar amb nosaltres si voleu.
Sí.
Perquè l'Albert ha vingut del Japó.
I ha vingut de la Tokyo Game Show.
I avui tancarem
sobretot els episodis
que hem anat explicant,
de tot el que ha vist allà.
I sobretot també, Albert,
voldré que m'expliquis
com has viscut la vida
en un país que està tancat encara.
D'acord, ho farem.
Molt bé. Gràcies per tot.
Gràcies a vosaltres.
Estem fent aquí el canvi de cadires,
perquè després de dos programes
parlant amb l'Albert a la distància,
ja teníem ganes de tenir-lo de nou entre nosaltres,
i poder comentar amb ell
tot el que ha vist aquests dies a la firat Tokyo Game Show.
Ai, Albert, jo ja tenia moltes ganes de parlar amb tu.
A veure.
Perquè havia de calcular totes les vegades
quina hora era el Japó.
Quantes hores de diferència...
Això què? Com ho portes, això?
Dels horaris.
És que són set hores que són molt punyeteres,
perquè esteu dormint vosaltres,
estic dormint jo...
Parla per tu. Sempre molt pesat.
M'has de dir a mi que jo amb China me'n porto sis,
i que treballo amb ells.
És molt pesat, això.
I el tema del yen també és fàcil o difícil,
i somes un zero i restes un zero.
És com les pessetes, jo pensava una mica.
Jo m'he fet mentalment com un càlcul
que més o menys ho controlo.
Veig el preu en yens i dic, més o menys faig el càlcul ràpid.
És una bitxeta?
A veure, 1.000 yen són uns 8 euros.
Veus? Una mica peseta.
Però és que ara el yen està molt baix,
i ara els que tenim euros són uns afortunats de la vida.
Doncs imagina't si tinguis 6 dòlars.
Sí, imagina't.
A veure, primer de tot, vull que em parlis
de la teva experiència amb les ulleres de la realitat virtual.
Explica'm el que et van dir les persones
que porten Sony a Espanya.
Vaig provar les PlayStation VR2,
que per primera vegada es presenten amb un esdeveniment.
Llavors em va costar molt provar-les.
Vaig conèixer un noi que es diu Jorge,
que treballa a Capcom Osaka,
i gràcies a en Jorge, el segon dia vaig provar-les.
Llavors, des de Sony, jo vaig dir,
ja les he provades, les ulleres,
i vaig escriure un article, i em van dir,
només dues persones a Espanya les han provades.
Un periodista de 3D Juegos, no sé si això ho puc dir,
però bueno, ja ho hem dit.
Hem fet un araujo.
Un periodista de 3D Juegos,
i un periodista de generació digital,
i que soc jo.
Molt bé, o sigui, dues persones, eh?
Igual deu persones a Europa.
Igual... O cinc.
25 a molt.
O sigui, bastant guai de poder provar-les, finalment.
I com són aquestes ulleres?
És una evolució de la primera PlayStation VR,
que eren unes ulleres que havien quedat molt anticuades,
es nota molt el canvi,
ja no es veu aquella mena de graella
que era com una mosquitera que es veia a l'anterior,
era com una mosquitera que tenien.
La resolució ha augmentat moltíssim,
a nivell de l'aparell com a tal és més lleuger,
els nous comandaments ja no són els Move,
són uns comandaments hàptics nous...
Corna, uns altres.
No, però mola, perquè els que teníem fins ara
eren els PlayStation Move de la V3.
És veritat, és veritat.
Els desodorants aquells.
Els desodorants aquells, totalment fora ja s'han acabat.
Ara, la demostració d'aquestes UR no era una standa Sony,
era una standa Capcom.
Capcom va portar les ulleres
per provar el Resident Evil Village,
aquell joc de la Lady Dimitrescu.
La demostració estava ben pensada perquè és...
ara veurem si la Lady Dimitrescu,
que està donada tan alta del Resident Evil,
és tan alta com diuen, no?
I se la veia alta?
És molt impactant.
És molt impactant, perquè mires cap a dalt i dius...
La seva camisa.
Albert, tu quan m'adeixes?
Jo gairebé 1,95 m.
Jo mai volia anar jo.
Per cert, perdona, una pregunta.
Caples.
Només porta un cable.
D'on a on?
D'on a on?
Del casc a la consola.
Encara que sigui un cable, segueix sent un cable.
Segueix sent un cable.
Perquè jo venia de provar abans les Meta Quest 2.
Justament abans les havia provat.
Que van sense cable.
I vaig estar a punt de...
Vaig ensopegar un parell de vegades amb el cable aquell,
perquè hi ha moltes coses a dir.
És un salt endavant molt potent,
dintre de la PlayStation VR.
No tenim preu d'aquest aparell,
però jo anticipo que serà bastant caret.
Perquè veient com és el preu de la PlayStation,
no crec que sigui econòmic quan diguin el preu.
Però bones primeres impressions.
Com a cosa negativa,
la demo d'aquest joc
del Resident Evil en PlayStation VR
potser no és la més apropiada,
perquè és un joc desenvolupat per ser jugat en consola normal i corrent.
I també hi havia errors.
Segurament encara no tenen res.
Tenen cosetes, però almenys públicament no s'han vist.
I en aquesta demo del Resident Evil era molt espectacular,
però es notava que era un joc que venia de consola.
I hi havia petits errors a tot arreu.
Conservatius, també.
Molt bé, Street Fighter 6.
Vaig fer molt poques cues.
No m'agrada fer cues.
O sigui, no perquè sigui un senyoret.
Una mica sí, eh?
Un senyoret de 1.95.
No vaig anar sense res.
No tenies cites?
Cap ni una.
Havia de fer cues a tot.
I vaig dir que no volia perdre el temps.
Prefereixo provar jocs indie.
Abans que tregar-me 3 hores de cue per provar el Sonic.
Ja sé com és el Sonic.
Vaig fer dues cues.
Vaig provar Street Fighter 6.
Street Fighter 6, molt ràpid.
Té molt bona pinta.
Vaig jugar 15 minuts.
Vaig fer la nova entrega.
Tot bé.
Ja podem dir-ho.
El tenim a la llista.
Tot i que a Capcom no li cal gaire Whistlers.
I Alone in the Dark.
Interessant, també.
Si sou fans d'aquesta sèrie de jocs de terror clàssica,
molta ambientació.
Era una demo que era la primera vegada que es jugava.
Era el prolac.
Portaves la protagonista quan era petita.
Abans de ser la prota, va tenir una experiència traumàtica.
És el que jugaves durant 10 minuts.
T'has traumatitzat.
Gràcies.
He espirat una, les dues hores de Cuba.
Deu-n'hi-do.
I alguns més.
D'aquests Tripla A que tots coneixem...
Que estiguessin allà.
Un Sonic.
No el vaig provar,
però vaig veure que hi havia molta expectació pel Sonic.
Els tres nous jocs de Yakuza.
Abans de sortir,
vaig dir que presentarien...
I van presentar-ne dos més.
T'agradava molt.
El que presentessin el Yakuza 8...
Però van presentar-ne dos més.
9 i 10.
O títols...
No, el Yakuza 8,
el Yakuza 1,
que ja van treure,
que és com el Japó feudal,
i un altre que no sé ni què és.
El Japó feudal ja el tinc a la wishlist.
I també d'altres jocs així.
I també hi havia molta expectació.
La gent que estava allà dins,
els japonesos de peu,
que anaven a la fira,
a on feien més cues?
A on notaves tu que els agradava?
Yakuza feia molta cue.
Jo penso que a Japó,
aquesta saga de jocs agrada bastant.
Sonic també.
O sigui, tot lo de Sega,
Sega era la companyia més gran a nivell de cues.
També hi havia molts jocs de mòbil,
de companyies que directament no coneixia.
També hi havia un anime raro.
Tenia moltíssima cue.
Era com un Harry Potter fet amb anime,
que era brutal l'èxit.
D'aquells productes que aquí potser arriben,
però d'aquí un temps.
I també els jocs tipus...
Com es diu aquest que és free to play,
que s'assembla molt a Breath of the Wild?
Sembla així?
Que és una aventura de rol,
que és xinès, el videojoc...
Ja està, no ho sabré dir tu.
El Genshin Impact.
Hi havia cues brutals per a aquests videojocs,
que eren free to play.
I mòbil, eh?
Però si no pay, aquí no...
Si no pay, no avances.
No pay, no game.
Perdona, Gina.
Tema asiàtic, mòbil, jugadors.
Juguen més que aquí, al mòbil?
No ens en feu una idea.
Aquí seguim pensant que els jocs per al mòbil són
los jueguitos.
I allà els jocs per al mòbil són els jocs.
Els consoles i els PCs els van a jugar
com en una espècie de cibers.
Poques vegades juguen a casa.
El mòbil és el gran consum de videojoc.
La meva escola tenia intercanvi amb una de xinesa
i portaven fins a 4 bateries als bolsos.
I estaven tota l'estona amb el cap al mòbil.
Has de dir que pel xat ens està preguntant a l'Equidrell
si les noves PlayStation VR eren còmodes per jugar amb ulleres.
Ah, molt bo això.
Jo anava amb ulleres.
Com ho fèiem per jugar?
Em deien posa les ulleres a casa.
Jo anava amb ulleres.
Com ho fèiem per jugar?
Em deien posa les ulleres dintre del dispositiu.
Les posava dintre.
I t'ho poses tot de cop.
Mai ho havia vist.
Jo faig això amb les meves.
Albert, de l'estrella, les ulleres,
les posaves dintre del visor.
S'aguantaven bé.
Ara t'ho poses tot.
Posa-t'ho, que el personatge les portaran.
I veies bé.
Perdoneu.
Hi havia més coses.
Si voleu, els jocs indis.
És el que més vaig jugar al final.
Era el que no hi havia tanta cua.
Hi havia cues, però no tantes.
Tenint temps, eh?
Un que es deia Snafkin.
Snafkin és una sèrie de relats
d'uns contes que va fer una autora,
em sembla que era holandesa,
dels Moomins.
Ho són, això?
Sí, aquells de color blanc.
Són com un hipopòton estrany.
És molt bonic.
Em sona com uns dibuixos animats.
No me'n recordo com es deia.
Aquesta sèrie de dibuixos i de contes
al japonès superpopular.
Recordeu la imatge.
És molt mònul.
Melody of Moominvalley.
Dintre d'aquesta història,
que he vist que la gent coneix els Moomins,
han tret un nou joc,
sobretot per públic més infantil,
que es diu Snafkin,
que és un joc molt bonic.
Un altre joc molt curiós
que darrere té una història interessant.
34 Everlast.
És un desenvolupament fet per una sola persona.
És un desenvolupador japonès
que ha fet bàsicament un Nier Automata ASOL.
Agafa't el Nier Automata.
És com molt semblant.
Li vas dir que el personatge el canviaràs.
Almenys tindrem la decència de canviar el personatge.
Dius que el personatge el canviaré
perquè és la prova del Nier Automata.
L'ha fet ASOL amb l'ajuda.
És un joc molt bonic.
L'ha fet amb la mentoria de l'Òscar Saún,
que és el responsable de Game BCN.
Game BCN és una incubadora de Barcelona.
Estava allà, a Tokyo Game Show.
I Òscar Sán era el mentor d'aquells jocs.
Una mica fullet tortuga, Òscar Sán.
Sí, Òscar Sán,
amb la seva barba.
I era com una mica el mentor d'aquells.
Després va jugar a l'Idea.
L'Idea és un joc...
Explica bé aquest joc.
Google Maps.
Molt bé, Gina.
El tema és que el desenvolupa Arturo Monedero,
desenvolupador del País Basc.
Un estudi índi que té.
Bàsicament és un joc...
Han agafat unes pel·lícules d'un cineasta finlandès
que ha gravat amb un dron
d'una ciutat de Finlàndia,
molt interessant des de dalt,
i han convertit aquestes imatges gravades des d'un dron
des de les alçades en un videojoc
on una bola està caient
i has d'anar donant-li uns tocs que són limitats
per anar-la conduint per diferents espais.
Un joc molt interessant.
No és un joc que t'expliqui una gran història,
és només un joc per posar-t'hi 10 minutets.
Si tu fas una partida al final
pots deixar una mena de record
que veuen els altres jugadors.
Jo vaig deixar com una frase, també.
Què vas posar?
No, vaig posar, em sembla.
Un bon esmorzar sempre és important.
Tenies gana, en aquell moment tenies gana.
No sabia què posar.
Llavors, a l'Idea està molt bé.
Així, en català.
Estava parlant castellà amb aquí gent
i va sortint castellà.
Els japonesos tornaran bojos.
Començaran a buscar, a cifrar...
Hi haurà un joc que es dirà així...
L'esmorzar.
Hi ha altres jocs, però un molt ràpid.
Un que es diu SHIM, S-C-H-I-M,
és un videojoc en el qual
nosaltres portem una mena de granota
que només pot saltar entre les ombres.
A la camí, he fet indie 2D
amb uns gràfics molt interessants.
És molt xulo perquè tu pots anar
rodant la càmera, és com gràfics minimalistes,
i tu portes aquesta ombra,
que és com una granota que va saltant.
Llavors, si estàs en un parc
i algú que està fent exercici,
està corrent pel parc,
tu aprofites la seva ombra per saltar.
Va ser una proposta interessant.
La idea era fer aquest joc.
Surt i veient una granota, ombres...
Sí, molt interessant perquè hi havia equips d'arreu,
de Malàisia, aquests de Noruega,
de les Snufkin, espanyols, holandesos...
És molt interessant,
com no només eren estudis japonesos,
sinó d'arreu del món.
Si us sembla, us comento una curiositat,
com a aparell curiós del Tokyo Game Show.
Vam veure la foto.
Hi ha un ordinador que potser molta gent no coneixerà,
perquè aquí no va sortir a casa nostra,
que és el X68000.
Estar, el tens controlat, aquest?
Tots d'en peu.
Tots d'en peu.
Doncs estar fliparàs,
perquè han fet una versió mini d'aquest ordinador,
que si tu veus l'ordinador i no saps què és,
penses que és una nevera amb miniatura.
És que si veus l'original, és una nevera amb miniatura.
L'original és gros.
És com una torre.
Són com 10 PlayStation 2
enganxades amb fer l'un o l'altre.
Doncs em va fer ràbia que han fet una miniaturització
d'aquest ordinador.
Però que és funcional o no?
Totalment.
És com la PC Engine.
Molt bé.
Com ha anat en general a la Tokyo Game Show,
que feia dos o tres anys sense públic?
Com han tornat i quines són les dates?
Les dates de públic són sincers.
No com a totes les fires.
Han baixat en públic.
Tota la ciutat sempre.
Hem seguit creixent.
Al Tokyo Game Show han dit que han baixat en públic.
Són japonesos.
El fet que no hi hagués també molt públic xinès,
també ha afectat moltíssim,
perquè hi ha hagut molt poc públic xinès
que va a fer negocis.
Uns altres que estan tancats.
Estan tancats, sí.
Jo trobo que a nivell de valoracions,
bé la fira,
però m'esperava una mica més, la veritat.
Perquè jo m'esperava que hi hagués espais més singulars
i era tot com molt pavallons amb jocs.
Volia algo més espectacular.
Mira, és molt curiós,
perquè jo recordo,
l'última vegada que ho vam fer presencial,
va haver-hi un noi que va penjar a YouTube,
que era una persona que estava assajada
per al Tokyo Game Show.
I vaig dir, bueno, una mica així.
Em vaig quedar una mica igual.
I veient les teves imatges que ens vas enviar
i que podem veure a YouTube,
més o menys era igual.
És a dir, no és una cosa que entris, imagino,
i diguis, uau, quin lloc més especial.
Va anar per feina, suposo, en el fons, no?
Sí, i s'assembla molt a la Gamescom,
el que són els pavallons, s'assembla molt a l'E3,
totes al final s'assemblen,
que es facin als Estats Units, es facin a Alemanya,
a la China, que és com el Tokyo Game Show Pro de China,
el que passa és que ara només es fa per xinos,
i aquella sí que és espectacular.
Xinos i xines.
Sí, quan dic xinos vol dir gent d'origen xinès.
Perquè a ells sí que a més hi ha marques
que aquí no arriben,
que en canvi el Tokyo Game Show és bastant internacional,
és com la Gamescom al final.
És interessant, però si tots són free-to-play,
a mi m'adona un parraque si vaig a aquesta tia.
No et voldria dir...
No et voldria dir free-to-play.
Sí, sí, però com que a la China...
A més, la mà d'obra i els materials són molt barats,
els estants són...
O sigui, jo he emis imatges dels estants de China Joy
i saps allò que dius?
Però això quan s'ha engastat, però què és això?
Això va molt bé, això dels estants.
Ho vaig explicar l'altre dia,
que quan t'enviava un missatge de veu,
jo pensava, oh, l'estava posant
i segurament està escoltant la meva veu
a les carrers del Japó, a Tokyo.
Em feia molta gràcia, perquè jo tinc moltes gràcies,
i així, imagina't com soc...
Vull tornar.
Vull que em diguis, escolta, què és el que he vist,
què és el que més m'ha agradat, amb què m'he flipat més...
No sé.
Passejar filludo pels carrers, la gent...
Com es veu, als japonesos?
És molt interessant, és un país molt curiós.
Tot el dia porten la màscara al carrer, fins i tot.
Jo, per respectar una mica, que fan això, també la portava,
he acabat una mica cansat.
Ja sé que jo sóc molt de portar la màscara sempre,
però, hòstia, pel carrer, quan no hi ha ningú,
era com... me la vull treure.
Llavors, coses sorprenents.
Vaig dir-vos fa uns dies
que havien tancat moltes salons arcade.
I tant, sí. Correcció, correcció.
Efectivament, van tancar molts, però vaig visitar uns quants,
i seguien molts amb veus i...
Van tancar els més populars, els més grans, els que es veien més.
Els de les fotos van tancar.
I després, és una bogeria molt bèstia,
en aquests moments és Platinum 3.
Ha sigut el gran record històric al Japó,
és el joc que més ha venut a la història.
3 milió? No sé quan era, una barbaritat, sí.
Cap Dragon Quest, cap Final Fantasy ha venut més que...
el llançament de l'Splatoon 3.
Que bèstia. A tot arreu, als combinis,
per exemple, a les botigues d'aliments aquests que són 24 hores,
tot és menjars d'Splatoon, el metro, Splatoon...
A tot arreu, a totes les pantalles,
és brutal el fenomen d'aquest joc,
en aquell país concretament. Molt bé.
En ganes de tornar-hi?
Sí, però més relaxadament.
Ui, ui, ui. Ja.
Perquè vull visitar Kyoto, que mai ho he visitat.
Ostres. Per exemple, Osaka.
Ostres, Osaka, el parquet de Nintendo.
Així, ràpidament,
explica'ns això d'aquella furgoneta, que era minifurgoneta.
Les furgonetes no són com les d'aquí, no?
No, perquè aquella era molt petita.
Segurament hi ha furgonetes més grans.
Vam jugar a una furgoneta...
Aquí es diuen cotxes i allà es diuen furgonetes.
Sí, sí, sí.
Vam jugar a un vehicle, Albert,
per fer un viatge a la recerca de videojocs antics
a les botigues als afores de Tòquio.
Però 400 quilòmetres als afores, eh? Estaven molt motivats.
Sí, sí. Per això està cansat.
El resum és molt motivat.
No, però el resum és que un dia em vaig baixar de la furgoneta.
Què dius? Deixeu-me aquí.
No, no, me'n vaig baixar. Aneu vosaltres.
Però on et van deixar?
Em vaig quedar d'Ana Goya fent el guiri.
Ah, que guai. Per això m'agola.
Va ser millor que comprar videojocs.
Però me n'has comprat algun o no?
No, no, volia dir n'has comprat algun.
Per tu.
No, no, us porto un regal.
Albert, us el dono ara o us el dono després?
Ara ho anirem explicant.
Ara la motxilla, que està a 15 metres d'ell, però ara...
Mentre jo voldria fer notar,
que es queixa de les furgonetes,
però és que l'Albert m'adeixa 1,95 m.
Sí, sí, sí.
I qualsevol furgoneta és petita per ell.
Sempre que parlem d'alçades,
estar sempre és un tema que sempre és sensible, tu, eh?
Sí, perquè per mi una furgoneta petita és com un camió.
Ens està donant atenció, això és molt bonic.
Graver un imatge, vídeos.
Què és això, Albert?
Hauríem de penjar una foto, eh?
Sí, sí, pera't, propa't un micròfon i ens ho expliques.
Ara el repartim.
És, doncs, un...
A veure, en principi sembla que...
Jo et diria, ostres, sembla les maquinetes de Faità,
que em compro jo, però no.
Hi ha del Pac-Man, hi ha de videojocs com el Gàlaga...
Tower of the Dragon, Dig Duc... Dig Duc, Mappy...
I què és, això, exactament?
Jo no sabia què era.
Són imatges de Game Boy Advance, molt amil...
Però són imatges. Ah, són imatges.
M'agrada molt. Que bèstia.
Es diu que baratos, els jocs.
Tenen un format supercuki.
Són imatges que reprodueixen la capsa dels videojocs de la Famicom.
No, pot ser.
Són jocs de Namco, el Mappy, que a mi m'encanta...
El de l'atleta.
Un d'aquests te'l guardem per tu, eh?
Jo només conec el Pac-Man, crec.
El Dig Duc...
No és el Gàlaga per aquí, també?
Estan numerats, sí, la Gàlaga està aquí.
I estan numerats, perquè potser ja havia desaparegut, no?
No ho sé.
Es fa sobre vestir, això sí.
Moltíssimes gràcies. Ara farem...
A quines queden, has dit, l'Start?
El que s'obri, perquè al final...
Tu què coneixes, quin vols?
A veure, quins n'hi ha?
Pac-Man, Tower of the Dragon, Dig Duc, Gàlaga, Shibius...
Battle City.
Gàlaga, Dig Duc...
Entre el Shibius i el Gàlaga.
El Shibius, no, el Shibius.
Molt bé, molt bé.
Pantalla vertical, sí, sí.
Albert, moltíssimes gràcies.
Ens queden vuit minuts per parlar de l'actualitat de la setmana,
però sobretot gràcies per haver-nos informat
amb vídeo, amb àudio, amb trucades, amb tot.
Ha estat molt xulo, m'ha encantat.
El portem a aplaudir?
Sí, home, i tant.
Vinga, va.
Doncs continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Com estaràs, oients, al Twitch?
Doncs estan molt a tope amb el tema dels cotxes i les furgonetes.
Diuen que el més curiós del cotxe al Japó són els taxis,
diu el Pitafreda,
que semblen cotxes de ferroculat del Marroc.
La porta sobre automàticament.
I el vigilló que porten al respaldo del...
El vigilló, el vigilló, és veritat.
No, el Dani m'està dient que es diuen K-Cars.
K-Cars.
Sí, perquè són més petits, una miqueta.
Els uients a Twitch t'estaven escoltant.
Ara no escolto, però no passa res.
Ei, déu-n'hi-do el tema de la filtració del GTA 6,
que al final hi ha hagut una revolta dels mateixos estudis,
que han sortit una miqueta a ajudar...
Tant tu que has sigut un noi de 16 anys, diuen, eh?
18, 18.
Qui ha hackejat, eh?
Un grup de hackers, Lapsus, que és un grup que té 4 mesos,
i en 4 mesos es veu que ha revolucionat tot,
perquè també ja va hackejar Uber.
Això per això, que pateixi els Estats Units, eh?
Que pateixi tothom, eh?
I el que va fer és filtrar imatges, eh?
Sí, es va connectar al Slack de l'empresa de Rockstar,
es va descarregar 3,2 gigues que contenien vídeos robats,
que són els vídeos que es passaven entre Slack intern,
els desenvolupadors, per veure...
Escolta, mira, fixa't en aquesta imatge que falta no sé què,
perquè si no hi ha imatges, doncs aquest s'ho va descarregar tot,
i també es va descarregar 9.000 línies de codi, que es diu aviat.
Ho va publicar a un fòrum,
i a Twitter un senyor que es diu Design4mind317
va posar un tuit, per culpa d'aquesta filtració que posava,
els visuals són una de les primeres coses
que es faran als videojocs,
i, per tant, el que hi ha és el que es farà al final.
Clar, els gràfics eren un desastre.
I amb això van sortir diverses empreses de videojocs,
per exemple, els dels Blasphemous,
a Disney, a Plague Tale, etcètera,
explicant que no, que els gràfics és l'últim.
I, per tant, hem vist ja els videojocs acabats,
i aquesta gent a Twitter ha penjat com eren en un inici,
i ha sigut molt curiós.
Sí, i t'adones que bé que, efectivament,
la gent treballa sobre gràfics que no tenen res a veure
amb com serà el producte final, perquè tu has de provar i...
Cups, crisos, moltes vegades, son...
Exacte, un fil d'hores com pastilletes.
Exacte.
Però és que, a més a més, encara que estiguéssim que no fossin òptims,
és increïble, això.
Però quan volen fer mal, volen fer mal.
Ah, que sí que, gràcies a aquests vídeos,
sabem que aquest nou GTA 6 portarem dos personatges,
un home, que és així com Fofissà,
és com el que escric jo,
i una dona, que és llatina, que es diu Lucía,
i la ciutat recorda Vice City,
o sigui, Miami, per tant,
sabem que serà una extensió del Vice City.
Sí, sí.
Molt bé, per cert, m'agradaria parlar
de la taula del videojoc que vas estar ara fa uns dies.
Sí, sí, divendres passat.
S'ha desenvoltat senyors amb corbata
i senyors també amb camisa hawaiana.
Sí, sí, un senyor així normal, Pere Aragonès, Roger Torrent,
i desenvolupadors com el Xavi Sánchez Crespo...
Pere Aragonès diu allò...
Fa algun comentari d'aquest tipus?
Ell no, però gent del seu equip sí.
Jo programava amb Commodore i coses d'aquestes.
No soc com vosaltres perquè programava amb Commodore.
No soc Puigdemont, no?
No, és un senyor d'acció que es diu Joan, però...
És que ho va dir una vegada.
Però fa molta gràcia,
perquè va ser una taula per acostar la indústria
que té inversió estrangera a Catalunya.
Si us ho fixeu, he anomenat empreses grans,
King, Ubisoft, que són gent que són de fora, que venen aquí,
i hi havia empreses com aquestes,
Smilegate, Novarama, King, Scopely, Ubisoft,
i ells han tret, els de la Generalitat,
han tret un estudi que diu que Catalunya
és la primera regió europea a atraure aquest tipus d'empreses
en nombre de projectes.
És a dir, que estem que lo petamos, nens.
Molt bé, que vagin venint.
Exacte.
La proper dia, 26 de setembre, de 2022,
comença una nova temporada de la Lliga d'Esports d'Automobilisme
del Força Motores 7
que organitza la comunitat Xboxers Catalans.
I Xboxers Catalans i Joan D'Orino,
el càster de la competició,
han tingut la mobilitat d'explicar-ho en aquest vídeo,
que només veureu si sou a Twitch,
però us he de dir que ho escoltareu,
perquè, evidentment, s'escolta.
Estem a punt de donar inici
a la que és la quarta temporada
del nostre campionat de Forza Rivals,
que, per si no ho sabeu,
és la competició regular,
més antiga,
relacionada amb jocs de conducció dels països catalans.
La veritat és que,
jo, com a càster,
estic encantat d'haver vingut aquí
i que, jo, com a càster,
estic encantat d'haver vist,
durant aquests anys,
aquest progrés de com han anat evolucionant les coses,
com han anat passant aquests entrenaments,
aquests circuits,
i la veritat és que el nivell, ara per ara,
és altíssim.
Hi ha moltíssimes ganes de córrer
i la veritat és que és un plaer absolut
posar veu a tot plat.
Bé, dir-vos que portem ja
prop de 40 curses,
més de 50 hores de casteig,
i prop d'uns 32 participants
que han anat passant per pista
en un moment o altre,
i la veritat és que crec que
estem en un moment molt maco d'aquest format.
Forza està a prop de tenir novetats
i nosaltres hi serem allà,
però, com que encara no arriben,
seguirem corrent.
Forza Motorsport 7
i si us voleu apuntar,
ja sabeu,
ens doneu un avís per Twitter,
amb tota la informació possible
i tots els que necessiteu
per començar a córrer amb nosaltres.
Dir-vos també,
us deixo una primícia,
és que la primera cursa
serà el 9 d'octubre,
diumenge 9 d'octubre,
a les 10 de la nit al nostre Twitch,
ja sabeu, Twitch.tv, Barra, Xboxes Catalans,
tots junts,
i res, molt aviat comencen
els entrenaments
i anirem revelant els circuits
que s'hauran de fer servir.
Moltes, moltes gràcies
per servir-nos aquest petit espai
i res, ens veiem a pista.
Fins molt aviat, adiós.
Gràcies, Joan.
Per què volem esdeveniments al Ebay?
Tenim el nostre propi Ebay.
Exacte, exacte, exacte.
Molt bé, doncs, de fet,
si no ho hageu apuntat, Barra, Rivals 23,
teniu tota la informació allà.
Tenia ganes de parlar
dels jocs de la Nintendo Switch,
i aquesta consola, a mi, em trona al·lucinant.
I també volia parlar
del fet que el Sonic,
que Ferran, a Netflix, es digui Prime.
Sí, que és una mica contradictori.
Suposo que al final ho deuen fer expressament, no?
Sí, per fotre'ls d'Amazon, segur.
Exacte, sí, sí.
Estàr, des de Tarragona, que vagi molt bé,
i ens veiem d'aquí unes setmanes.
Ens veiem, ens veiem. Exacte.
Gina, moltes gràcies. Moltes gràcies a tu.
Laia i Albert, també. Gràcies per venir.
Gràcies. I Conxita i Ferran,
moltíssimes gràcies, des de les istàncies.
S'han quedat fins al final, eh? Sí, està molt bé.
Ara, un gomet vermell, allò del premi.
Exacte, exacte.
I nosaltres, res, tornem la setmana vinent.
Recordeu que fem el programa live a EMA,
si voleu escoltar-ho en directe,
els dissabtes a les 10 del matí.
I sonem molt bé, eh? I tant, sonem bé.
Sí, sí, és que bé que ho fem. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.