Música
Benvinguts al Generació Digital, el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui tenim un programa en què us explicarem un munt d'iniciatives socials,
i és que la tecnologia creativa és capaç de fer aquest món una mica més agradable.
A més, farem un resum del nostre últim streaming a Twitch,
amb el videojoc de pirates més famós del moment.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Benvinguts, com esteu?
Hola!
Molt bé, com estàs tu?
Acaba de treure l'Albert ara, en el moment en el qual es farà treure la capsa.
El Commodore 64 Mini, que acaba de treure no sé quina empresa, Commodore, no?
No, és una empresa, és una empresa anglesa, em sembla que és Retro Games Limited.
Ah, molt bé.
Sí, que el distribueixen a... això i ara mateix...
A Coch Media, no?
És que he vist el guió, he vist el guió i he dit que aquí parlarem del Commodore, posa el track.
Ah, que bé!
Per treure la lluita ensenyo.
Ens està fent, eh?
Hola, què tal, com estàs?
Toma el Commodore!
És així com ho ha fet, eh?
Amb vòxim radiofònic hem d'estar comentant d'aquesta...
Em sembla molt malament, ens estàs fent molta enveja, Albert.
Sí, sí.
Bueno, simplement aquí el teniu, aquesta rèplica d'aquest ordinador que...
Que no funciona el teclat.
No funciona.
No, però clar, què pots... això és màxim, no?
Tic, tic, tic, com a mínim que les tecles s'enfonsin, són aquestes dures...
Però clar, suposo que això ja faria que seria molt més car aquest ordinador.
Quants jocs hi ha dins?
Hi ha 64 jocs, té la capsa, no?
Gràcies, gràcies.
Proma fàcil!
I el tema és que si és molt de sabador quan el treu,
sí que el teclat és una mena de cosa estètica que no funciona,
però com a mínim pots endullar-li un teclat.
No, no, però bé, jo crec que s'assembla força a la versió autèntica.
Francesc, que estàs d'acord que s'assembla molt?
I tant!
Sí, no?
És molt cuqui.
Sí, sí, és molt bonic, molt bonic.
Per cert, el teu micròfon avui és...
Una mica retro, també.
Com el Commodore 64.
Això és que el pobre no pot respirar, eh?
Sono a Gramola.
Sí, sí, una miqueta, una miqueta.
Per cert, t'ha agradat o no?
Està bé, està bé.
A mi la selecció de jocs no m'ha acabat de convèncer.
Però que hi ha algun que trobis a faltar?
Trobo a faltar molts.
Sí, clar.
Trobo a faltar molts, el Tarrigan,
trobo a faltar els The Last Ninja,
trobo a faltar diversos vídeos i jocs.
I és el Missió Invisible?
Els dos.
Doncs ja està, ja no n'hi ha prou més.
Normalment tots aquests, des dels comandaments recopilatoris,
recordem que per Commodore 84
n'havia sortit un altre de comandament recopilatori.
Sí, sí, me'n recordo.
Tots aquests gàtxets mai tenen una selecció a gust de tothom.
Això sempre, sempre.
Però recordem que és un problema de drets.
Però té una cosa molt bona.
Pots carregar el joc que vulguis a partir d'una demòria USB?
De forma legal?
No.
No, de forma legal.
Estàs de forma...
Bé, de forma...
Sí, d'alguna forma.
El problema de drets es manté igual, eh?
Ho tinguis en un USB carregat de roms o no?
La frase de forma legal, de i forma, era normal,
però legal ja dic no, no.
Estic preguntant incorrectament.
Ho has provat, aquesta força?
Carregar no.
Però ara que m'agradi això, potser m'ho penso.
No, no, no.
No sigui que em passi alguna cosa.
Que pot estar molt bé.
Francesc Xavier Blasco, això és setmana de còmic.
Sí.
Aniràs?
Sí, sí, tant.
Del dijous al diumenge tenim el Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
I, bueno, moltes ganes d'anar-hi, com sempre.
Estic en organització, ja ho sabeu.
Podem crear dos digitals.
I no que aquest any no només són youtubers,
sinó que també hi haurà un espai.
He volgut que hi hagués un espai per a la gent que fa podcasts,
per portar una mica de la ràdio o la ràdio que parla en còmic.
Sí, sí, això està molt bé.
I, bueno, alguna cosa s'ha aconseguit.
Alguna cosa s'ha aconseguit.
També hi haurà gent responsable de diversos podcasts que estaran per allà.
Alguns participaran en taules rodones.
Molt bé.
I això, com la gent de Campamento Crypton,
per dir-ne un dels més coneguts i més populars.
I espero que en futures edicions hi pugui haver-n'hi molt més
i que la gent pugui veure com és un podcast,
que al cap i a la fi és com veure com es compromet.
I tant, i tant que sí.
Gina, tu també tens una capsa molt petita, més petita, però molt bonica.
Ah, sí, sí, sí.
Te n'ha dit, quina capsa estic dient jo?
Ai, que me l'he deixat.
Avui, no, he tingut avui un problema perquè m'han arribat un munt,
però un munt de capses de gent que escolta el programa, que és fan,
i m'ha arribat, mira, entre galetes, tès, bombons i un llibre sobre sexe,
m'ha arribat un rellotge que és oficial de Nintendo,
que és una petita Game Boy, però que és un rellotge,
és a dir, allà on hi sortirien els jocs, i surt l'hora.
De fet, està mal posada i posa a les 9 i 14.
Recordo que al Telegram crec que se'n va parlar d'aquest rellotge, no?
Home, per favor, és que el vaig posar jo, aquest rellotge.
És meravellós.
I mira, me l'han enviat, i em fa molta gràcia que diu que fa el soroll
oficial a l'alarma de Super Mario Land.
Molt bé. Albert, tu comentaves que a la botiga dels teus pares, als anys 90,
ja veníeu a aquest rellotge?
Exacte, aquest model on es veu la forma del rellotge, la Game Boy antiga.
Sí?
Sí, sí, jo me'n recordo que veníem a aquest rellotge, ja.
Molt bé.
Parla't d'alberts dels escape rooms que estàs fent darrerament
i que ho estàs posant a les teves xarxes.
Sí, tinc una malaltia, Albert.
Es diu que soc addicta als jocs d'escapament en viu,
i és que cada dos per tres, cada cap de setmana en faig un parell o tres.
Però que tens amics que aneu i...?
Hi ha un grup que ens diem Los Visionarios,
i el nom no l'hem posat nosaltres,
l'ha posat una noia que és guionista, que la coneix, l'Eli, que es diu Evo Amor.
Ah, sí? Ui, tant que la conec.
Ens va posar aquest nom perquè som molt bons.
O sigui, som molt bons.
Albert, tu saps que tens 60 minuts per sortir d'una habitació, no?
Sí, sí, sí.
A nosaltres ens en dónes 30-40 i, escolta, sortim de qualsevol nivell.
I ara estem demanant, per favor, nivells més elevats.
En fem un divendres a Badalona i en fem un altre el diumenge.
M'han parlat d'un escape room, ara no recordo exactament la ciutat.
És un que és un antic restaurant,
i que l'han preparat per un escape room.
Un antic restaurant.
El que jo sé són masies abandonades i coses d'aquestes que són escape rooms de por.
I això és molt interessant.
Quin mal rotllo.
Precisament, és aquí la gràcia.
Em fas tu, Albert, o no?
Vaig fer un parell i, de fet, aquest divendres faré un de realitat virtual.
I s'ha de dir que ara penjaré al Telegram
la fotografia del primer escape room que vam fer a Generació Digital.
Sí, sí, tinc la fotografia encara.
Jo també.
Realitat virtual? Què dius?
Pareu un que m'han convidat, que ara no sé exactament els detalls,
perquè m'han convidat uns amics, i aniré aquest divendres, precisament.
Molt bé, sí, sí, jo us ho explicaré.
I tant, i tant.
Per favor.
Aquesta setmana hem salpat en un vaixell enorme en el videojoc Sea of Thieves.
I la Gina, l'Albert Garcia i un servidor ens hem marcat un Twitch
que podeu reveure, si voleu, al nostre canal.
Gràcies per ser Gina i Albert per fer possible aquesta estona amb aquest videojoc.
Sea of Thieves és un joc de la desenvolupada de la Rare,
una aposta de videojoc multijugador.
Aquest so que sentim tan tranquil·let ens pot enganyar bastant,
ja que va haver-hi moments molt crítics.
Abans, però, la Gina i els dos Albert s'havien de crear els personatges
i vestir-se com autèntics pirates.
T'has fet com molt guapo.
Jo? No sé si és un pirata de mala mort.
I per què soc més alta que vosaltres?
Estàs sobre una taula. Ah, va, ho dic jo.
Clar, i jo? Què està passant?
No, ens ho vam passar molt bé. Estem d'acord o no?
Sí, ens ho vam passar molt bé, però al moment, perquè soc més alta,
va ser molt divertit, vaig pensar...
És que jo t'estava mirant i veia perfectament que et veies molt alta.
I era com, perquè soc tan vaixell?
Parles de que us vau començar a fer el personatge i a vestir,
però tu, Albert, vas tenir un problema de vestidura
i els 20 primers minuts semblava que anaves empilat pel vaixell.
La part de dalt no portava res, perquè ells ja...
Anem al barco, anem al barco, jo bé, però espereu.
I després va ser dins que vaig aconseguir alguna cosa per posar-me a sobre.
Però bé, els pirates, tu saps que molts d'ells eren només el taparrabos.
Exacte, exacte.
Doncs una vegada que vau aconseguir el vostre primer vaixell,
la Gina i el García miren el mapa, porten el control de les veles
i l'Albert es posa al timó.
Què tal, Artur? Em sento l'Artur Mas, saps?
El timó del pare.
El timó de l'avi.
I la veritat és que no era fàcil, perquè aquí una mica la gràcia d'aquest joc
és que cadascun de nosaltres ha de tenir una feina, no?
I cadascú ha de fer molt bé aquesta feina perquè,
si no, no arribes on has d'arribar.
I el control de les veles...
Sí, no només les despleguen, sinó que les pots girar dreta i esquerra...
O sigui, hi ha feina.
Vam aprendre que no pots posar l'àncora quan tens les veles de tota màquina.
Exacte.
Et carregues el barco, bàsicament.
L'has de portar a l'ITUB de barco.
I què hem de fer? Al principi havíem d'anar a illes, no?
Havíem d'anar a illes, jo recordo que jo portava el mapa,
però en realitat crec que tots portàvem el mapa.
Sí, al final sí, el vam trobar tots.
Però jo em dedicava a anar darrere vostre
ensenyant-vos el mapa.
Que feia molta gràcia com el feies.
És veritat.
No hi ha cap altra manera de multijugador
que realment no tens quan jugues tu sol.
Que tens un menú d'opcions i tot és allà.
Si algun jugador té alguna cosa i te l'ha d'ensenyar
no apareix en una finestra.
No, no. El personatge posa el mapa davant
i tu t'hi has d'acostar amb els ulls
per poder veure el que hi ha.
Ara, us faltava vocabulari mariner, eh?
A la dreta, a l'esquerra, dic jo.
El amor i el rigor...
No ho sé, soltat la quadera de vavor...
És adicta a la primera partida jo em documento
per dir-ho tot bé.
El davant del barco.
Va ser horrorós el moment en què deies
dreta, dreta, dreta, i se n'anaven a l'esquerra.
I volien dir esquerra.
Imagina't si arriben a dir vavor i estribor.
Jo no m'entero del que m'estem dient.
De fet, ho escoltarem. Continuem.
Els nostres protagonistes tenen ganes de trobar tresors
i arriben a la primera illa
amb les pales preparades.
De fet, en diuen la mini-illa.
Hi ha una espècie com de roques.
La mini-illa és aquesta d'aquí, Albert.
Fixa-t'hi.
Estic a la mini-illa.
Estàs a la mini-illa? Sí, estàs a la mini-illa.
Bueno, va, anem acabant i algú ho trobarà.
Estarà a la sorra segur.
Bueno, l'Albert com a game designer.
Eh! Ah, no.
Em pensava que havia trobat alguna cosa.
Em pensava que tenia alguna cosa. I res.
No té pinta de ser aquesta illa, eh?
A veure, ensenya'm això.
No té pinta de ser aquesta illa, no?
On som?
Hem de tornar al barco.
Ens diu aquí al xat que no som a la ia vora.
Ja us ho he dit jo.
Això que les dones no en sabem de mapes
és una tonteria perquè mireu això.
De fet, us he de dir que
aquests 40 segons van ser com
20 minuts bons, eh?
Estàvem, mireu, heu d'imaginar-vos,
una illa amb 4 palmeres i una mica de sorra
i nosaltres vam començar a fer forats a l'illa.
Amb les pales anàvem
que anàvem per buscar un tresor
que havíem de... O sigui, la missió era
trobar aquell tresor a la mini-illa.
I quan portàvem tota l'illa forada
va passar que aquí no és.
Ens hem equivocat d'illa.
Se semblava una mica la forma, però no, no era aquesta.
Després arriben a una altra illa
on troben més coses.
Això és una illa gran, no? No, una illa d'aquestes que...
Mira, aquí puc tocar la campana.
Cuidao, no la toquis. Ja l'he tocada.
Tard, Albert, tard. No!
Serps no, jo no vull més serps,
que ja m'han fet mal abans.
Ah, espera, potser si li posem música, a veure.
No, Albert, això no és la peli Disney,
són pirates.
Vam atacar força les serps.
A mi em van atacar les serps i uns escalets
que alguns portaven armes i altres no.
Jo és que era la més valenta i anava davant.
Hi havia gorrins també, una espècie de porcs, no?
Sí, porcs anclats.
És un joc molt complet a nivell d'assets
que hi ha per allà corrent.
Després parlem amb una persona que fa videojocs
a veure si creu que són forces personatges o no.
Què es va passar, Eli?
Doncs va passar, Albert, que l'Albert
va patir molt en aquesta arribada,
en aquesta illa.
L'Albert va anar pel seu gust massa directes.
Quin patir, per favor.
Però gira una mica, gira una mica cap aquí.
Cap a on és cap aquí, dret o no?
Això no sembla una illa, això no sembla una illa molt...
Nois, ancla, eh, ancla, que anem directes, eh.
Sí, sí, sí, sí.
Voi, voi, però anem bé, anem bé.
Per favor.
Ja està.
Ostres, lo corre desbloqueado,
freno de mano.
Imagina't, claro.
Estava patint molt, eh.
I el freno de mà.
No, no, el freno de mà és l'àncora
i, de fet, es va fer un forat a sota
i vam anar bé d'anar l'Albert, Garcia i jo
amb unes taules a tapar els forats
perquè se'ns enfonsava l'aixell.
I cuidar-lo d'aigua.
Amb unes gaiades, cuidar l'aigua del vaixell.
Vosaltres pujar i baixar veles ja ho diem malament, no?
Arriar.
No, ho fem totalment, diem barco quan és vaixell.
La propera partida tots hem de dir així
Master and Commander.
Ens heu de treure el pèl.
El barco es pot dir, eh.
Es pot dir barco?
S'hi va haver-hi un moment que, sobretot quan va començar Dales,
que va canviar molta cosa a Catalunya
i sí, sí, va ser correcte.
Que carot!
Bé, però a les 9 va arribar un moment que...
Sí, tu, Albert, amb això, ja amb aquest èxit
que vau tenir, en vas tenir prou.
Vas marxar a sopar la vida real.
Correcte.
I llavors, quan el Garcia i la Gina
van fer la crida a les xarxes socials
i van aconseguir que s'apuntés, ni més ni menys,
el Roger Valdomà.
Perfecte.
A veure, invitar amigos...
És que està molt mal fet, aquest menú.
És que els menús d'Xbox són terribles, eh.
I el Roger Valdomà. Confirma.
Em sembla que el Roger és un expert en això, eh.
Em sembla que el Roger està conmarcant
un andaló.
El Roger és el tio més espavilat que tenim en aquest barco
i hauria de ser el capità.
La primera, va, tot recte.
Molt bé. Aixequeu l'àncora.
Has d'anar cap a nord-est.
Voy.
O sigui, el Roger és un expert,
el Roger ha de ser el capital,
vés cap a l'esquerra, voy.
O sigui, tot va canviar, Eli.
Només et parlo tu, eh.
No, clar, perquè jo no hi era i t'has de descarregar amb algú.
T'entenc perfectament després del que acabo de sentir.
Una cosa que dic...
Això feia farum amutí, eh, Albert.
No, no, està gelós, l'Albert està gelós.
I amb tot el carinyo del món cap al Roger,
però tampoc és tan capital.
Ens va portar a llocs que no era...
I anàvem a totes les illes menys les que teníem gallina.
Però s'ha de dir una cosa que em va encantar.
Quan vam acabar la partida amb en Roger,
doncs ens va dir
si el vaixell s'enfonsa
i tots estem tocant l'instrument,
aconseguireu un assoliment,
que va dir. Un lògraf, un xifre.
I, efectivament,
tenies raó, com si...
Com el Titanic, no?
O sigui, aquest assoliment no el tinc jo.
No, perquè vas marxar a sopar.
Bé, el farem la setmana vinent.
Ja, pobre.
És que portava molta estona jugant, eh?
Molt bé, doncs tornarem.
Albert, jo vaig veure tu molt content amb aquest joc.
Molt, molt. M'agrada molt perquè
t'ofereix força llibertat, és molt maco.
No hem parlat de l'aigua.
L'aigua és impressionant.
Crec que és el millor del joc.
No et cansaries mai de veure aquella aigua,
o sigui, com el color que té, com evoluciona.
Hem de continuar jugant, que s'apuntin els ullens també,
i a veure si aconseguim alguna cosa important.
Molt bé.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n a norris.
En aquesta sala, segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Doncs avui ens visita
el generació digital de Catalunya Ràdio
el desenvolupador amb nom de Família Ilustre.
Perquè t'hem de dir, Francisco Tellez de Meneses,
que cada vegada que hem de donar una notícia teva
i diem el teu nom,
ens fa molta gràcia.
Molt benvingut al generació digital.
Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Escolta, em deien que és un nom com il·lustre,
és com un nom de castilla.
Sí, és aristocràtic de fa molt de temps.
És el primer cognom.
El primer, eh?
Tellez de Meneses és el primer cognom.
És un cognom només?
O sigui, què ets, Francisco Tellez de Meneses?
Sí, i més.
A què fas?
Dic aquest per fer les coses més senzilles.
I és doble també el segon?
No, no és doble.
Molt aristocràtic, però t'has posat la caritat de Catalunya Ràdio
perquè es vegi.
Ara farem una fotografia.
El Francisco Tellez de Meneses
també està...
El Fran, el Fran.
És conegut com a Fran, anava a dir, perquè el nom és molt llarg.
Fa més de 20 anys que és a la indústria del videojoc
treballant per empreses grans, com Ubisoft,
i petites, com projectes fets per només ell sol.
Com a creador independent, va començar fa 7 anys
quan va sortir Un Epic,
el seu primer videojoc independent o indie,
que és el projecte que també
el va portar a la fama.
I també ha tret Ghost 1.0, un metroidvania
amb cameos de gent coneguda
del món del videojoc.
Minighost, una precuela de Ghost 1.0
amb estil de gràfics de MSX que són així.
I avui ens ve a presentar
Afraid, el seu nou projecte
sorprenent i solidari,
ja disponible a Kickstarter, per fer-hi un cop d'ull.
Un desenvolupador que sempre
busca idees diferents i noves,
perquè aquesta nova onada norma de videojocs
independents que surten al mercat
no se'l mengin.
Per cert, Fran, has vist que a l'entrada de Wikipedia
de Ghost 1.0 posa que l'autor és
Fran...
Franfistro Tellez de Meneses?
Ho has vist o no?
No, no l'he vist.
Es diu Franfistro.
És el nom que poso, per exemple, a uns chats o...
Aleshores és correcte.
Sembla una broma, però...
Sí, és una broma, però és correcte.
Parlem una miqueta d'aquest projecte
que es diu Afraid.
Parlem-ne, parlem-ne.
La gent l'ha de conèixer
perquè ara explicarem
una miqueta de què va i, de fet,
la gent ha d'ajudar aquest projecte.
Com arriba el nom? Per què aquest nom?
Afraid
és la contracció
del nom del joc real,
que és African Aid, que vol dir
ajudar l'Àfrica.
El que passa és que vaig escollir aquest
joc de paraules per fer veure
que podria ser un joc... perquè Afraid en anglès vol dir
tinc por, no?
I volia fer aquest joc de paraules
per fer veure que era un joc
de por, de terror
i després, pam,
que vegin que és justament tot el contrari.
Molt bé. De totes maneres,
la Nina em va dir l'altre dia, Albert,
hem de posar una cançó perquè
va ser molt important en el procés de naixement
d'aquest projecte.
Aquesta cançó quan l'escolto
deu ser com tu.
Em genera una connexió absoluta
amb no sé què és exactament,
sobretot
amb el Jenny que era musicalment
Michael Jackson, però tu
aquesta cançó quan la vas escoltar et va donar
una sèrie d'idees per fer coses?
Sí, no és quan la vaig escoltar per primer cop
perquè és una cançó que
me la poso molt. Jo quan soc a casa
i em vull relaxar una mica, agafo Youtube,
busco les meves cançons predilectes
i Michael Jackson, The Man in the Mirror.
I clar,
pensant, pensant, vaig veure
que el que diu la cançó
és que si vols fer un canvi, si vols
que el món millori, doncs has de començar
canviant tu mateix, no esperant que
ho facin els altres. I clar,
és dir, vull fer alguna cosa.
Però clar, jo com a...
què puc fer, no? I què soc?
Desenvolupador de videojocs, doncs
faré això. En lloc d'escriure
un llibre o plantar una obra, doncs
farem un videojoc per
ajudar el màxim possible. I així va
sorgir la idea. I és fort perquè el videojoc
que nosaltres, a veure,
en parlem amb tota normalitat i tranquil·litat,
però està molt bé que
puguem donar notícies d'aquest tipus
en un moment que moltes vegades les notícies
sempre són negatives envers del videojoc, no?
Efectivament. De fet, darrerament
s'han escoltat notícies
que culpen els videojocs per
tragèdies que succeeixen.
Que...
La meva opinió personal
està malament, perquè no és culpa del videojoc,
és culpa de, per exemple,
de posar una arma a un lloc
on no l'han posat, o no l'han posat a casa.
O, per exemple, que...
per altres coses. Sí, sí, que no tenen res a veure
amb el videojoc.
Tu ets especialista en fer projectes
tu sol, la primera vegada que et vam conèixer
va ser en el menjador de casa teva
on havies programat l'Unepic.
Va ser molt curiós, però en aquest projecte de Freight,
a part de tu, qui més hi ha involucrat?
Doncs he involucrat
el Marcel, el Marcelus,
que li dic jo, que és el meu grafista.
Quan vaig acabar l'Unepic, vaig acabar
fins al gorro de fer gràfics.
No, no puc més. Si m'ho puc permetre,
el proper projecte serà
amb un grafista, i vaig fer un càsting
que va sortir el Marcelus, que s'acaba
a fer tots els gràfics del Ghost 1.0.
I clar, com vaig sortir
molt content de...
hi ha molt bon rotllo, doncs vinga, anem a fer
el projecte de Freight, no? Li vaig explicar.
De fet, els gràfics eren diferents.
Però em va dir... i el músic també,
això hauríem de canviar, eh?
Què vols dir? Hauríem de fer pixelat,
no sé què. Doncs va, vinga, va,
provem-hi. Proposem alguna cosa,
i ho ha proposat, però vinga, anem per aquí, no?
Molt bé. I també ja
el músic del Ghost 1.9,
del Ghost 1.0,
perdona. Suposo que després ho comentarem
una mica més, però perquè
la gent es faci una idea de la dimensió d'aquest
projecte tan original,
està el fet que en aquest videojoc,
a mesura que
tu vagis avançant pantalles,
part dels diners que has
pagat per comprar el videojoc aniran
a organitzacions, a UNGs,
per al tema de ajudar àfrica.
Trobo que això és la
gran idea brutal darrere d'aquest videojoc,
que tu jugues i el que jugues,
com tu deies en el vídeo, es fa real.
Sí, perquè l'acció que tu fas
al videojoc es dona
part del que has pagat per
una ONG que fa la mateixa acció a Montreal.
Per tant, clar, hi ha darrere
tota una feina
de documentació perquè aquests
projectes que es fan al videojocs
seguim realment com
fan la realitat. Aleshores,
en aquest videojoc, perquè la gent
pugui fer una idea a casa,
si, per exemple, tu compres unes mosquiteres
per un poble o construeixes
una escola i passes de següent
nivell, en el Montreal, part dels diners
que tu has pagat
per aconseguir aquest videojoc, tu, Fran,
t'encarregues que vagin a una ONG
que construeixi una escola o que compri
mosquiteres. Efectivament. I també
proposo, el que vull fer és que hi hagi
un seguiment. Hi ha
uns crèdits, que és el que has
pagat pel joc, i es van donar aquests crèdits,
però hi ha un seguiment, que dius
ara aquests crèdits estan anant a aquesta ONG,
ara estan fent aquesta acció en aquest
país, en aquest poble, per aquesta
gent. I ara s'ha fet,
que l'usuari ho pugui veure, perquè
passa molt que dius, bé, això ho donem.
I després no saps. I has perdut la vista, saps?
Saps quan els sistemes
de missatgeria, que et diuen
pots veure on va el teu
paquet, que et fan via? Doncs seria una mica el mateix
amb el teu crèdit. Molt bé.
De totes formes,
tu vas anar a l'Àfrica,
imagino. Sí.
Quan hi vas anar? O quan la
darrera vegada que hi has anat? He anat un cop.
Un cop. I va ser a
novembre de l'any passat. Molt bé.
Amb una associació. Amb una associació
justament de Sant Boi.
Perquè vaig estar provant, intentant,
convèncer ONGs, perquè em deixen anar amb
ells, per poder
ser testimoni de com treballen, però
és molt, molt difícil. Perquè
s'ho posen molt, s'ho posen molt, molt, molt.
I passa intentant, intentant, intentant,
i amb ell, i parlant, i
re, no hi ha manera. I
comentant amb un amic meu, amb un millor amic,
el Ramon, em va dir
ostres, doncs jo conec una ONG d'aquí de Sant Boi
que treballa
a la Casamans,
que és una regió
de Senegal.
I me la van presentar, vaig anar cap allà
una mica amb la idea, a veure si em deixaven anar.
Clar, jo li vaig explicar el projecte,
i el Pere,
que és el cap,
va dir
tu has de venir amb nosaltres,
ho has de veure allà.
Dic, ostres, que bé, que bé.
Jo saps què em pensava? Que va venir
la idea del videojoc després d'anar a l'Àfrica.
No, no, no.
És al revés. Vaig anar a l'Àfrica precisament
per documentar-me,
mirar com funciona tot.
Fer fotografies per poder després
fer un munt de fotos,
per ser la grafista,
tot el que surt a la campanya Kickstarter
està basat en fotos reals.
I vaig fer fotos i vídeos
per la carretera,
només la carretera.
Aquest és el primer,
però n'hi haurà més, evidentment.
Aniràs més a l'Àfrica.
Et va agradar?
Em va agradar moltíssim.
De fet, la campanya Kickstarter,
la part bona que surti
i la zona EG se'n veurà
amb uns altres ulls.
Ja serà una cosa més...
Dirà, ui, aquest ha fet la campanya,
aquest va en sèrio.
I potser sí que m'obren portes,
i per això és important que...
Segurament no te les obren,
potser deuen fer com una cosa
que no deixen entrar tothom,
perquè suposo que deuen tenir
algunes meres experiències,
potser.
També perquè hi ha gent que fa servir
aquesta figura
pel seu benefici.
I està molt acostumat.
Jo ja ho entenc.
De totes maneres, Fran, si aconsegueixes això,
que els diners que vagin agafant
dels videojocs es destinin a ONGs,
això requerirà al final
una feina logística important.
O hauràs d'estar tu molt pendent
de gestionar i administrar,
o hauràs d'acabar tenint algun equip o alguna cosa?
Això ho has pensat? On pot acabar arribant?
Depèn...
En principi, no.
És que saps què passa?
Que jo estic acostumat a fer-ho tot.
Tots sol, eh?
Llavors, quan necessito ajuda,
llavors la contracto.
Soc autònom i llavors,
per exemple, amb els gràfics,
contracto amb professionals gràfics,
amb la música al mateix,
amb els actors i actrius de veu al mateix,
doncs contacto amb ells,
així que necessito...
Si en aquest aspecte que dius que podria passar,
si necessito ajuda,
llavors contractaria una persona perquè...
Que es dediqués a això.
A veure, però anem a parlar del Kickstarter,
perquè això és un videojoc que està com en procés
perquè ha sortit...
El procés, el procés!
No, per favor, no.
Ha sortit una campanya a Kickstarter
que està més o menys un mes a la plataforma
perquè estàs intentant aconseguir diners
per poder crear aquest videojoc.
A més, amb el teu Kickstarter parles molt de la confiança,
no?
Jo he estat llegint, mirant el vídeo,
que per cert està molt bé aquell vídeo que has posat...
Ai, gràcies!
I allà parles molt de la confiança en tu com a desenvolupador,
que no t'emportaràs els diners,
ni faràs res dolent amb els diners que s'aconsegueixin
del Kickstarter i tal.
I això m'ha sorprès perquè és com si...
Dic que...
No sé, com si t'haguessis trobat com
amb moltes males experiències a Kickstarter
que els desenvolupadors prometien algunes coses
o s'emportaven els diners,
o... Has tingut alguna mala experiència?
Jo, personalment, no.
Però el que ha passat és que...
El que dic allà és que...
No hi ha terceres persones involucrades.
Per tant, aquestes terceres persones
no em poden fer un mal ús dels diners.
Clar, jo ho podria fer.
No ho faré clar, però ho podria fer.
Però ja s'han adonat casos
que el desenvolupador volia fer alguna cosa
i el soci o l'altre...
S'han portat els diners i s'han gastat...
Amb barcos.
Amb barcos pirates.
Exacte.
Un joc solidari pot ser divertit?
Sí, sí que pot ser divertit, sí.
Perquè de vegades sí que...
No sé, jo he jugat a jocs de la Unesco...
Sí, però aquests...
És el que els dic a les ONG.
Em diuen... Nosaltres hem fet algun joc jo,
però és que som molt avorrits.
Això és... Els he aprovat i són infumables.
Clar, ha de ser un joc que la gent es diverteixi.
I, clar, aquí és on entro jo.
Clar, no? Clar, jo d'ONG no sabia res,
però de joc sí.
I, per tant, és la part bona, no?
Que un desenvolupador faci el joc, no una ONG.
Clar.
D'aquesta manera sí que seria divertit.
Clar, a veure, Kickstarter estàs demanat 56.833 euros.
Sí.
I de moment en portes 10.000,
però encara falten 23 dies, per tant estem tranquils.
Quan aconsegueixes els diners...
Sí.
Quan veurà la llum aquest videojoc?
Quan estigui acabat.
Molt bé, això ho és? Ja poses dates?
Jo he comprat... Sí, posa una data perquè s'ha de posar alguna data,
però, a veure,
començaria traient versions.
Per exemple, al joc n'hi ha dos jocs a dintre.
Hi ha un Moda que és de...
Moda Sara i Moda Jesse.
El Moda Sara i el Modo Jesse.
Són per a dos públics diferents.
Doncs el Moda Sara, que és de gestió de recursos,
doncs seria primer sortir.
I després ja sortiria el segon.
Jo calculo que un parell d'anys.
És el que normalment trigo a fer un joc.
Quan estiguis fent aquest joc,
no faràs cap més?
No, en principi no. Estaré precisament fent aquest.
Fer dos jocs a l'hora...
És que aviat...
Abans d'entrar en directe,
comentaves que algun dels teus jocs
havia entrat ara a la Switch.
Potser és correcte? Quin és?
Al Unepic va sortir de la Switch al Japó.
Molt bé. Fa pocs dies.
Has hagut de traduir-ho tot i...
Sí, sí, sí, tot traduït i que...
I els japonesos...
No, canviem la tipografia
que no m'agrada i canviem això,
i canviem l'altre.
Quan està tot i és i tot conforme,
llavors l'han publicat.
Realment al·lucinant.
És la primera vegada que surt l'Unepic al Japó
o va sortir per la Wii U també?
No, és el primer cop que surt al Japó.
Perquè la Wii U va sortir a Europa
i a Amèrica, però la versió de Japó
no es va fer.
I què diuen els japonesos quan juguen
un joc tan friqui com l'Unepic?
Què diuen?
Doncs no sé què diuen perquè no...
No tens allò un fanmail?
No, però un fanmail.
No, però una...
Alguna cosa d'aquestes, no?
No, no, no, què va, què va.
De moment estan contents per això, no?
Sí, sí, contentíssims perquè estan a Mowgli.
Molt bé.
Escolta, Matea, et deia això de quin joc,
si només faries un joc o no,
mentre fas aquest joc
pots tenir les vendes del Unepic, per exemple.
És a dir, pot anar funcionant, no?
Sí, sí, sí, efectivament.
Aquesta és la idea?
Aquesta és la idea, sí, sí.
La part bona de treure un joc és que un cop l'has tret,
llavors comença a donar beneficis,
s'hi dona beneficis.
I llavors t'estan entrant uns ingressos,
després tens un altre i és un altre font d'ingressos
i així vas acumulant.
El que passa és que els ingressos amb el temps van baixant
perquè la gent el va tenint.
Escolta'm, tu,
que fas ordinador i fas videojocs
des de, per exemple, casa teva,
amb els teus deines, etcètera,
què et consideres més bo?
És a dir, en programant,
en fent la idea del joc perquè sigui divertit,
quin és el teu?
Quin creus que és el teu potencial més gran?
La meva part forta
seria en el tema de la programació,
perquè soc programador.
Tu vas estudiar per ser programador?
No, jo vaig estudiar a casa.
Jo soc autodidacte.
Tu ets el meu heroi, ho saps, eh?
Ets el nostre heroi, Fran.
Entre el teu nom de noble i que has après a programar sol,
si vas començar a llegir llibres i anar a practicar?
Efectivament.
Primer amb llibres perquè no hi havia internet
i practicàvem amb llibres.
Després, amb alguna mica que també problemava,
fèiem intercanvi d'idees,
després amb revistes
i sobretot molta pràctica,
aprenent un mateix dels seus propis errors.
Però ara tot canvia molt.
Instalar bé la Switch i bé tal,
tot canvia i això no és un problema, també?
O agafes una base i ja...
No, perquè, per exemple, per fer la versió de Switch,
per fer la versió de PC4,
doncs contracto un tècnic, el Roberto,
i, clar, ell em fa el que és
el porting del motor.
Molt bé, el porting és una miqueta perquè s'entenguin
en totes les plataformes, eh?
Sí, efectivament.
Un artesà.
Per mi, al Fran, sempre, des que acabem de veure
les presentacions dels seus jocs,
sempre visualitzo la figura d'un artesà,
una persona que està al seu taller, que és casa teva,
i, a poc a poc,
aprens això i ho implementes
dintre del joc, és això.
Sí, sí, l'ofici, l'ofici, saps això?
Aquesta paraula que tant s'ha perdut i que m'agrada tant.
Sí, efectivament, és com...
Allà a casa, t'ha de ficar en codi...
Amb pijama, sabatilles...
Amb pijama, sabatilles i tal...
No, no, perquè has de portar-ho al col·le.
Ah, però si no...
Sí, no, si no, sí.
O sigui que aprofites
les hores lectives de col·le dels nens, no?
Per treballar. Efectivament, efectivament.
O ets d'aquests que treballen de nit...
També de nit, eh?
S'ha de combinar tot. Per ser Batman has de ser tot.
Saps què passa? Que és com un hobby.
Per mi és com un hobby. Què passa?
Quan fas una cosa que t'agrada,
doncs, clar, li digues moltes hores perquè t'agrada.
És normal.
La gent que ens estigui escoltant i digui
t'hi vull ajudar aquest xaval perquè aquest projecte
tira endavant. En aquests moments és un Kickstarter,
és a dir, és una pàgina on el que fas
és precisament ajudar projectes d'aquest tipus
que encara s'han de desenvolupar.
On han d'anar? Kickstarter.com
i allà posar Afraid, per exemple.
Afraid, Afraid.
Fem una recerca d'Afraid i ja surt el projecte.
I mínim quant pot costar ajudar-te?
És a dir, quant poden posar?
Doncs pot posar des de 10... 8 euros.
Des de 8 euros fins a 1.000 euros.
Fins a 1.000 euros, eh?
Hi ha 3 persones que han ficat 1.000 euros.
Què m'estàs dient, eh? I saps per què?
Perquè Kickstarter, que és un sistema agrofunding,
va per rewards. Un reward és...
Com es diu en català? Un premi.
Llavors, quan més diners poses,
hi ha tot un llistat de rewards.
Per exemple, si dones 1.000 euros,
que és el cas màxim, llavors al joc
hi haurà un personatge principal
que tindrà la seva cara
i tindrà el seu nom.
Llavors ell sortirà, la persona,
el mecenas que posi 1.000 euros per ajudar,
sortirà al joc amb la seva cara
dibuixada, una versió digital
i amb el seu nom.
Generació digital.
I és que tenim aquesta idea
dels videojocs tema comercial.
Estem molt acostumats a parlar de marques,
de franquícies i de grans corporacions,
però afortunadament cada vegada més
estan sorgint projectes que apropen el món
de l'entretriment digital a iniciatives
amb consciència social.
Projectes amb consciència social que tant es poden concretar
en videojocs que ens donen a conèixer realitats
moltes vegades silenciades,
com també iniciatives que utilitzen el videojoc
com a mitjà per finalitats benèfiques
o per ajudar en la investigació.
I Albert, hi ha molts més dels que podria semblar
i has fet una tria d'aquestes que has trobat?
Doncs sí, he fet una petita tria
perquè afortunadament hi ha força projectes
d'aquest tipus de jocs solidaris.
Per exemple, un dels temes
més actuals
és la crisi dels refugiats a Europa
que estem vivint els darrers anys.
Han aparegut diferents videojocs
que tracten aquesta situació
i que ens permeten conèixer una mica la realitat
de les persones que han de passar
per aquesta tragèdia
i conèixer-ho de forma interactiva.
Un d'aquests videojocs
és el joc Bury Me My Love.
És un videojoc
que és narratiu, és per telèfons mòbils
i ens explica la història
d'una refugiada síria,
la Nur, en un perillós
viatge cap a Europa.
I tot això
ho coneixem, la seva experiència,
de forma interactiva, com ho passen
els refugiats que han de fer aquest viatge
entre cometes per arribar al nostre continent.
I com s'hi juga?
Doncs és una aventura força interessant
perquè el plantejament visualment
és com una aplicació de missatgeria,
per entendre'ns com si fos un WhatsApp o un Telegram, no?
Llavors tu veus
les converses que té
aquesta noia amb la seva parella,
vas veient una sèrie d'imatges
que simulen fotografies,
unes il·lustracions molt boniques,
i vas veient una mica la història
amb una forma narrativa
que estem molt acostumats, que és la forma
d'una aplicació de missatgeria.
És un tipus de joc que es va posar de moda fa uns anys,
precisament Albert, un barri com ara un,
el Lifeline,
que és aquí aventura, amb un astronauta i tot allò.
Doncs això aplicat a una història
real, en una situació real
que vivim cada dia,
no és l'únic joc
basat en el tema dels refugiats
que ha aparegut en els darrers
anys. De fet hi ha un bon grapat.
Un altre és un que es diu Path Out,
és un videojoc que recull la història
del seu creador, l'Abdulak Aram,
en la seva fugida de la Guerra
Civil de Síria, l'any 2014,
un tema que encara continua totalment
d'actualitat, malauradament. En aquest
cas és un joc de rol tipus
japonès, estètica pixel art,
tipus 16 bits,
i és curiós perquè té una cosa
original. A mes
que jugues en aquest joc d'estètica pixel art,
de vegades surt una pantalla
on el seu creador
documenta experiències seves
en primera persona, i és molt interessant
com m'ho interessa dintre del joc.
Es pot jugar amb quin mòbil
has dit?
El segon és per ordinador,
PC i Mac, i el primer era per mòbils.
Un altre escenari
que he trobat fent una mica
recerca de videojocs solidaris
és el del videojoc Missing
The Complete Saga.
És un joc tipus RPG també, on
es posa en la pell de la
Champa, que és una noia que ha estat
comprada per treballar als burdeis de l'Índia.
També és un tema també falsament
conegut, hi ha hagut moltes pel·lícules, molts
documentals. Aquest
videojoc Missing The Complete Saga forma part
d'un projecte que es diu Missing, que és
una mena de campanya que a través de la
tecnologia, a través de l'art,
intenta recordar-nos situacions
molt greus. En aquest cas,
aquesta data tan tràgica de com es trafica
amb 3 milions de nenes,
la finalitat d'explotar-les sexualment
cada any, que és una data
realment esgarrifosa.
En aquest cas és una aventura point and click,
tipus aventura gràfica, amb el
qual hem d'ajudar aquesta noia,
la Champa, a sortir d'aquest burdei
i a aconseguir la llibertat.
És un projecte que va ser possible també
gràcies a una campanya de micro
massenatge, com és el cas de l'Afraid,
va aconseguir el seu objectiu
i ha estat descarregat mig milió
de vegades.
La informació, Fran, de Kickstarter,
la tenies clara? És l'única via d'aconseguir?
Hi ha més vies.
El que passa és que Kickstarter
és com el cort inglès del crowdfunding.
És com l'estim del videojoc,
és el cort inglès.
Llavors he optat per agafar el més gran.
Albert, el joc que ens comentes
el podeu descarregar per mòbil,
iOS i Android i obtenir més informació
sobre aquest projecte a partir de la web
www.savemissingles.com.
Exactament.
És aquest joc de la noia aquesta
de l'Índia,
canviant una mica de tema, buscant
altres jocs solidaris de caire
internacional, projectes internacionals
de consciència social i videojocs.
Un que és superconegut són els Humble Bundle.
Els Humble Bundle són aquests
bugs de videojocs.
Són com ofertes, semblen?
Moltes vegades de jocs independents,
tot i que cada vegada hi ha més jocs comercials.
I bàsicament tu dius
bé, per aquesta sèrie de jocs vosaltres
podeu pagar la quantitat que més o menys
considereu oportuna
i part d'aquests ingressos que
generarem aniran a una ONG,
diferents tipus d'ONG per temes ecològics,
per temes d'educació, el que sigui.
I en la teva recerca has trobat
també iniciatives fetes a prop d'aquí casa, no?
Sí, algunes també n'he trobat,
per exemple, una que ja és una mica
antiga però em va semblar interessant
per a com es va materialitzar de forma
interactiva.
És de l'estudi de Vilena Delacant
Devilish Games.
Van treure una mena de petit videojoc l'any 2011
que es deia Escariolo Solidarity
Game.
Precisament un dels membres d'aquesta empresa
de Devilish Games, en David Ferriz,
ho va recordar fa uns dies a Twitter arran del
videojoc d'Afraid del Fran
i va comentar aquest videojoc
en el qual estàvem involucrats
amb les associacions
per lluitar, bueno, per ajudar
en la investigació del tema de l'eosèmia,
oncologia per nens petits
i en aquest videojoc
Tipus Flash era de bàsquet
i cada vegada que algú
encertava, aconseguia
encistallar la pilota,
doncs es donaven automàticament 20 cèntims
per la investigació, per ajudar
les associacions per aquests nens
en casos de l'eosèmia infantil.
I alguna cosa més o no?
Fets d'aquí casa?
Sí, hi ha diversos, per exemple, ràpidament
una de les iniciatives
presidida pel doctor Buenaventura Clotet
va trobar un joc que es diu Epidèmia de Game
relacionat amb el tema de la sida
per conèixer la malaltia,
per aconseguir també recaptar fons
per la investigació.
Tenim un joc que es diu Trisoma,
que és una mena de joc pensat
per ajudar col·lectius
en síndrome de Down
i per acabar, cosa que
m'estic extenent, però està bé.
Sí, que hi hagi molts.
Dues iniciatives que no són videojocs
però són molt interessants.
La primera és Juegateràpia,
que, bàsicament, fa moltes coses,
però la més coneguda és que reparteixen videojocs
en centres hospitalaris perquè els nens
també puguin jugar a videojocs i s'ho passin bé.
I una també que és coneguda aquí casa nostra
que és Videojuegos por alimentos.
Es fa sempre a retroBarcelona,
llavors tu et portes aliments
i com si fos al banc dels aliments
et donen uns videojocs.
A mi m'agrada molt el lema de Juegateràpia,
que és la teràpia jugando se pasa volando.
I és que és veritat, jo m'imagino, no?
Visc en un hospital, doncs
és molt més fàcil fer-ho si estàs jugant al Super Mario.
Sobretot perquè, a més,
són videojocs que t'introdueixen
en un univers imaginari.
Diferent del que estàs viatjant.
Generació digital.
Els frikis, ara, són els altres.
Escolteu, fora dels flaixos de les desfilades,
el negoci de la moda té un costat
menys glamurós i és que bona part
de la roba que comprem a les botigues
es fabrica en tallers de països que tenen
poca cura, diguem-ho així,
de les condicions laborals o l'origen
dels materials, tot buscant-ne a baratir els costos.
Sovint als compradors ens falta
molta d'aquesta informació i només ens fixem
en el preu de l'etiqueta.
Però iniciatives com la plataforma Ethical Time
que vam conèixer durant el For Is From Now
faran possible que tinguem al nostre mòbil
opcions de moda ètica.
I tu et vas fixar, no, Francesc?
Doncs la veritat és que sí, em va semblar una...
Per començar, el nom Ethical Time
ja em va cridar l'atenció.
No semblava que tingués res a veure
amb el tema de la moda, però em van estar
explicant una mica que de la mateixa manera
que existeix la banca ètica on els diners
s'inverteixen en causes sense conflictes
morals per l'inversor o productes
que coneixem tots com el café de Comerjust
on els productors reben un preu adequat,
ells volien impulsar el tema
de la moda ètica.
A Ethical Time defineixen moda ètica
com aquella que compleix certs paràmetres
ètics i de sostenibilitat, com podria ser,
per exemple, producció local, treball digne,
matèries primeres sostenibles, residus zero
i moltes altres.
A tot l'estat espanyol
existeixen ben bé unes 500 marques
i venedors de roba amb aquests requisits.
Però segurament molts de vosaltres
no heu sentit parlar mai de la roba ètica
i aquest és el problema.
Costa molt que productors i marques
i compradors es trobin.
I aquí arriba l'Ignasi Herid,
un noi de Vilanova i la Geltrú
que l'any 2017 posa en marxa Ethical Time
a través d'una campanya de Berkami
que va ser bastant exitosa
amb la intenció de fer que es trobin
tant usuaris com compradors.
I com farà possible que Ethical Time
pugui veure
totes aquestes productors
siguin més visibles, siguin més grans?
La idea d'Ethical Time
no és tant la roba en si,
no és tant un producte de moda,
sinó sobretot que pensem diferent.
Que a l'hora de comprar
ens conscienciem una mica més.
En el cas que ells ho apliquen tot això,
que és en el cas de la moda,
hi haurà dues fases.
En la primera, que és molt aviat
i m'han confirmat la data,
perquè això ho sabíem del For years from now,
però potser ara...
El juny Ethical Time apareix
com una aplicació per iOS i Android
que ens permetrà
trobar roba solidària,
roba ètica,
a prop nostra.
Podem seleccionar una sèrie de paràmetres
dels que exigim a la roba.
Per exemple, podem determinar que el que volem
és buscar roba segons l'origen
de les matèries primeres,
que no sigui en llocs en conflicte
o que sigui de fons ecològiques,
residus zero, economia circular,
tints naturals, etc.
I ell ens mostrarà... Treballen en fins a 150 botigues
a tot l'estat espanyol,
però estan també en contacte amb gent de fora
per poder ampliar la gent amb la que treballen
i les opcions que puguis tenir.
I ells et diran què tens a prop teu.
Ens ha comentat, sobretot, que a Catalunya
i a Barcelona en concret,
hi ha força d'aquests productors i venedors,
tot i que són bona part desconeguts.
A finals d'any, a desembre,
faran el segon pas,
que és convertir-se
en plataforma de compra online
des de la mateixa aplicació.
Quan compreu roba,
sabeu si la roba és ètica,
com ens ha explicat el Francesc,
o no ho mireu?
Jo puc dir una cosa. Pel project Afraid
volia fer samarretes, per donar com a reward.
Però què passa?
No puc agafar samarretes que venen
d'explotació, per exemple, de l'Índia.
Clar.
I vaig estar investigant i investigant
i hi havia una ONG que es diu SEPTEK,
i vaig preguntar per samarretes
i és difícil trobar-ne.
No les he posat perquè
les samarretes que venien
no eren bé per la impressió.
Però tela, eh?
Costa moltíssim buscar...
Clar, i quan fas això te n'adones del problema,
de la problemàtica, per exemple.
Clar, efectivament.
Tots sabem que les grans marques de moda
tenen fàbriques a llocs com l'Índia,
hi ha grans tallers textils de la Xina,
i moltes vegades el tema no és que ens es preocupem,
és que moltes vegades
no tenim cap mena d'opció,
no tenim el que volem, busquem,
i tot i que sabem que això passa,
a vegades tenim la consciència de dir
o ens traiem el pes de sobre dient
bueno, és que a tot arreu és igual,
o tota la roba ve del mateix lloc.
Clar, a més a més,
amb la competència aquesta de preus
entre les grans marques i les botigues petites,
al final la botiga petita,
per oferir un bon preu,
no té una altra opció que acabar comprant
les matèries primes a altres països.
Aleshores, és tot un bucle.
Un documental que es diu Blue Jeans,
si no me'n recordo malament,
que va néixer d'una nota
que estava dins d'uns pantalons
on la persona que els havia fabricat
explicava normalment com ho estaven passant.
I vam fer un documental
que es va colar dins
amb càmeres ocultes.
Un drama.
M'acabes de recordar una anècdota que m'explicava
a CinqueDGB, la meva professora,
que em deia que un familiar seu
a vegades va anar comprant
en una gran superfície un enciam,
en els temps en què potser encara no
els tenien tots envasats en plàstic,
i que obrint-lo per fer la venida dintre
es va trobar un paper del pagès que deia
que a mi m'han pagat 20 cèntims.
Parlo de fa molts anys,
el preu que es pagava podria ser
3 pessetes per aquell enciam
que tu potser has pagat per
60 o 70 pessetes a la botiga.
És un cas semblant, que moltes vegades
la competència a nivell de la botiga
fa que a nivell de productor
les condicions siguin molt dures.
Com podem ajudar amb aquesta gent?
Doncs mira, a la seva web
ethicaltime.org,
ethical amb TH,
podem trobar peces de roba
en venda, com samarretes, bosses,
bufandes o una desuadora,
que si les comprem els podem ajudar econòmicament.
I a més l'Ignasi comentava
que hi ha la possibilitat de fer-se soci
de la plataforma, cosa que farà que quan
es converteixin en plataforma de venda
i puguem comprar roba ètica a través
de la seva aplicació, gaudirem
de descomptes.
Prem el botó verd i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del videojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus
de monstres per tu.
Prem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip
del generació digital saben perfectament
que el botó verd obre la porta
a l'entreteniment i a la creativitat digital.
Al final ja era el programa.
Eli, què ha passat a les xarxes?
Doncs, com sempre,
molts, molts debats a Telegram.
Fa uns dies hi va haver una xerrada
sobre si els protectors de pantalla
per mòbil serveixen per alguna cosa.
Hi ha opinions per tot.
Serà Filliteres diu que no serveixen per res,
només per fer que la pantalla es vegi pitjor.
I l'Isaac Besora no hi està gens d'acord.
Diu que el seu mòbil encara
té la pantalla intacta
després de carregar-se dos cops
de la pantalla.
Jo, perdona, quan veig una discussió
entre el Serafí i l'Isaac,
de fons tinc com una música.
Sí, sí, sí, són tenses.
Sí, sí, no, però molt bé.
Arriben a conclusions i molt bé. Fantàstic.
Doncs, Alan Diriu
ens explica que un mòbil que va tenir
va tenir un copet petit
i que es va trencar la pantalla, però el protector no.
Molt bé, era molt bo el protector.
No sé si vosaltres heu tingut experiències
amb el protector. Jo, des que el tinc,
és veritat que no se m'ha trencat la pantalla
i a mi em cau el mòbil.
Hi ha hagut protectors que quan es trenquen
has d'anar molt en compte perquè pot arribar
a tallar-te el protector
tan bé que ha protegit.
És un protector d'aquests que talla,
com si fos un vidre. Sona en compte.
Més coses? Més coses. Doncs s'ha parlat
també de la compareixença del Mark Zuckerberg
davant del Senate dels Estats Units
pel famós cas Cambridge Analytica.
Això és històric, eh?
Això s'estudi ara, estic segura.
El de la careta de pena,
per favor. És que hem creat Facebook
al dormitori d'aquest de Harvard,
de Cambridge, no, no.
A Stanford.
Sempre li fan la crítica amb aquest home
que és una mica com robòtic, però home, no.
Somriu.
Hi ha un meme, perdoneu, un mem,
que hi ha un moment que el Mark Zuckerberg
veu aigua i a sota posa
veu aigua als humans, se'ls agrada l'aigua.
Però és que a més, com ho fa?
Es mira el got a càmera lenta,
i a més, com que no inclina el got,
és gairebé com si hi hagués
una llengua pípeda
i hi hagués de xuclar l'aigua.
Amb la canya, no, colló posada.
Doncs s'ha parlat d'aquesta compareixença,
però s'han destacat diferents moments.
L'Isaac Besora també destacava
quan un senador li va preguntar
¿a vostè ens diria quin hotel s'ha quedat a dormir
aquesta nit o a quins amics ha enviat missatges
durant el dia?
La cara era...
Clar, cada vegada era.
Va contestar que no a tot, òbviament,
i aleshores va ser quan li vam preguntar
per què Facebook guarda tota aquesta informació
dels usuaris.
Clar, ell va contestar el de sempre,
perquè els usuaris els donen permís per fer-ho.
És el debat de sempre.
David també deia que
el tema de la nostra privacitat no és un problema
de Facebook, sinó nostre,
i que diferent seria si no els donessin permís
i la guardessin igual, aquesta informació.
El tema és que aquesta informació no es fa
en el nostre benefici, sinó es fan els beneficis
d'altres empreses i no tenim control.
El moment en què nosaltres puguem tenir control
i puguem tenir beneficis, a mi no m'importarà
que altres empreses tinguin aquesta
informació, mentre estiguin molt ben guardada
i estiguin molt ben regulada a nivell
europeu,
com es guarden els núvols
i com es traspassa, per exemple, la informació
d'un núvol, que no oblidem que no deixa de ser
un ordinador en alguna part del món,
en un altre.
Fran, criador de Freight,
Kickstarter, aquest joc el podeu trobar
directament a Kickstarter.com,
heu d'ajudar aquesta iniciativa
que ajuda el tercer món a través
de la cultura digital. Moltes gràcies,
molta sort en aquest projecte.
Moltes gràcies per convidar-me
i gràcies. Estàs convidat quan vulguis,
eh? Sí, sí, és un plaer per part nostra.
Generació digital, no s'entén res,
però distreu. Distreu,
que és la paraula més important del programa,
gràcies a Elisabet Sànchez, Francesc Xavier Blasco,
Albert García, Gina Tost i jo mateix
i el control tènic avui, Edu Arnaz,
que m'explicava que el darrer
videojoc que va jugar va ser Space Invaders.
Molt bé, molt nou.
Albert García, has dit que fa l'aniversari, no?
40 anys, aquest any.
Saps que tinc un clau dels 25 anys?
És a dir, que tinc un clau que té 15 anys.
Guarda'l, que això deu costar
molt un dinaral.
Ell diu que va jugar fa 40 anys.
Jo recordo també haver jugat, potser fa
30 i escaig, aquest videojoc.
Seguiu-nos a Telegram, a Twitter,
a Facebook, a Twitch, Instagram i
catradio.cat barra GD.
Jugarem a Twitch? M'agradaria molt
tornar a repetir Sea of Thieves
i tu siguent el capità i nosaltres
obeint, però t'has de preparar.
Sí, ho faré. Això serà dissabte o
diumenge de tarda, segurament.
Adéu-siau.