OK.
Oh, oh, oh, Quique!
Eh, eh, eh!
Oh, oh, oh, Quique!
Ha, ha, ha!
Benvinguts a la Generació Digital, al programa dedicat...
que cada divendres, a les 10,
us parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Comencem l'edició número 779,
on parlarem de motos, de trens,
del Sonic, de gens supersecrets,
dels videojocs que surten aquesta setmana,
i de què està fent la Biblioteca Nacional,
que ha generat tanta polèmica aquests darrers dies.
Ah, i també parlarem de l'explosió econòmica a Wall Street,
i que doncs és una mica complicat d'explicar,
però que intentarem explicar al principi del programa.
Generació Digital és el programa de videojocs de la ràdio pública.
Així doncs, comencem.
Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez,
i avui, amb l'Estar i Oriol Dalmau.
Eli, Oriol, Francesc, com esteu?
Hola!
Estem esperats, estem molt esperats.
Perquè sortim de casa, és que ens encanta sortir de casa.
És l'únic dia que sortim de casa.
No ho dèiem, que semblem ermitanyos.
Amb tot això de la pandèmia, no sortim gaire.
No, que tampoc surt gaire és l'Estar.
No, sí, l'Estar sí que surt.
Estar, com estàs?Aquí, semblo calmax.
Per què?Per la barba.
Com que no surto, no cal que m'afeixi.
Que t'estàs deixant, no ho feu mai, això, de deixar-te anar.
De dutxar-se.No, no, per favor.
Per cert, Estar, a Tarragona, qui t'acompanya?
Avui, Francesc Xavier Espel, qui m'ha acompanyat.
I amb una caloreta, amb un temps de primavera que fot aquí...
Aquesta nit ja s'ha notat.
A veure, deia que l'Estar sí que surt, perquè l'altre dia em deia...
Mira, jo, quan vaig a comprar el pa,
intento donar una volta més llarga, anar per un altre lloc...
Això ho fa, i vaig pensar, està bé.
Buscau petites ocasions per fer exercici, no?
Exacte.
I buscar res per saber si hi ha Tarragona.
És a dir, que no s'hagi destruït, hi hagi un forat, un mur...
Això és ara perquè encara estem
en una situació de confinament diferent,
però jo recordo els dies del confinament total a les cases,
que segons si anaves a comprar, a vegades et podien parar i dir...
Vostè on va? Sí, sí, és clar.
No, tiri per aquest carrer.
No res d'aprofitar a donar la volteta, no, vagis en llac a la casa.
I això ha passat.
Ara s'està mirant bicicletes estàtiques a internet per comprar-ne una.
Clar, ja hem arribat a aquest punt.
Jo segueixo tenint sort de tenir el gosset,
i tant el confinament més estricte com ara,
hem d'obligar a moure'm una mica.
I que heu vist prop de la platja, que això fa molt, eh?
Jo veig les persones que porten gos, les veig d'una altra manera.
Penso, mira-lo. Clar que surt.
Amb enveja vols dir, no? Sí, sí.
Però tu seguies fent ioga pels matins.
Sí, clar, jo a la matxícula sí, faig ioga pels matins.
I això vol dir que et juntes amb unes persones
que comencen a respirar amb una forma de xacres.
No, ho faig a casa. A xacres on hi poso?
Jo anava a un lloc una vegada a la setmana,
però faig un tipus de ioga, que és una autopràctica,
que sempre és el mateix, i una vegada a la setmana hi anava.
Vaig anar-hi quan va baixar molt, saps?, a lloc on va baixar.
Aquesta música et va dir? Sí, sí.
Però vaig pensar, no, no, no puc estar aquí, saps?,
quan es podia anar, eh?, dic, no, no,
perquè respires, efectivament, respires molt profundament.
I no em relaxes, estàs nerviós per la cosa?
No sé si serà molt nerviós,
els uients que ens estan veient ara per Twitch,
perquè si esteu escoltant el programa ara és molt probable,
i quan dic ara, és dijous, a les 4 h de tarda,
podeu anar a twitch.tv barra generació digital
i veure com fem el programa
i escoltar què és el que diem abans, etcètera, etcètera.
Els uients ja diuen coses des d'abans de començar el programa.
La majoria d'ells estan molt bé a casa,
em diuen que això està molt bé
i que la veritat és que potser l'oficina es rendeix una mica més,
depèn de com estiguis a casa.
Que ens cuidin amb salut, que no tenim tants uients,
com per anar-se perdent, eh?
A mi hi ha oficines que m'han fotut cada ordinador,
d'aquests que no funciona,
que tot va lent, que tot va malament,
que al final l'informàtic no et fot cas,
al final jo a casa també m'ho guis i m'ho com, eh?
Sí, sí, sí.
Si estàs en bones condicions a casa, s'es treballa bé.
Per cert, va, 5 minutes per parlar, Start.
Mira, va, comença tu amb una introducció
de què ha passat aquesta setmana a la borsa,
que té a veure amb una botiga de videojocs
que està passant per una crisi molt important,
perquè no ven jocs físics...
Com totes, com totes.
I aquesta en qüestió es diu GameSpot, no?
GameStop, que és americana.
Sí, Spot o Stop, Spot, no?
Stop, un lloc que has de parar a comprar jocs.
GameStop.
Va, d'acord, perdó.
Mira, t'ho explico d'una forma molt, molt, però molt fàcil.
Mira, jo et dic, Murillo, deixa'm el teu relotge,
tu me'l deixes,
jo el poso a la venda allà darrere,
el banc posa que per cent euros,
però és clar, jo t'has de tornar el relotge que m'has tornat,
que m'has deixat.
Ja m'he perdut.
Tu estàs vendent un relotge,
li hauràs de donar a la persona que t'ha el comprat.
I jo li dec un relotge, o sigui, jo el venc, m'embolso cent euros,
i li dec el relotge seu del Murillo.
I ho fas perquè tu penses que el meu rellotge baixarà tant de preu?
Clar, perquè dic, el relotge del Murillo és un peluco d'aquests,
dels xinos, diguen, o res.
Llavors, què penso? Jo dic, torno allà i avall,
em compro un de igual que el teu,
però, per exemple, per 60 euros.
Te'l dono, dic, té, Murillo, el teu relotge,
i jo he guanyat 40 euros.
Ho heu entès? Sí, sí.
I això, de fet, Francesc, té un nom, no?,
és el nostre que en curt, no?
Sí, és Short Sales.
Short Sales, que podries dir vendre en curt,
perquè en un període molt curt de temps
tu has agafat unes accions, les has mogut, les has retornat,
com si no l'hagis tocat, has guanyat un benefici,
i aquí és en plan, ningú s'ha enterat.
Sí, però has d'estar molt segur que baixarà de preu,
perquè tot el raonament de les tares basa en que baixi.
Sí, això és una aposta que tu fas,
que si després passa el contrari i de cop i volta puja,
tu tens que tornar aquell producte, aquell rellotge l'has de tornar,
i per tant, al Murillo li és igual el valor d'aquell rellotge,
ell vol el seu rellotge,
a tu et tocarà pagar més del que has guanyat.
Si jo resulta que hi vaig i el rellotge,
un com el del Murillo, resulta que no està per 60,
està per 300 euros,
jo tindré que comprar-lo per 300
per retornar-li el seu rellotge a Murillo.
És una mica la borsa de tota la vida, això.
Escolami, què ha passat, és a dir,
hi ha hagut un grup de gent que s'ha mogut, no?
Sí, doncs clar, quan vam...
És una tenda de videojocs, com has dit, no?,
que els videojocs van a la baixa, al negoci de la venda de jocs físics.
Correcte, llavors s'ha agafat la xarxa Reddit,
la gent ho va veure,
i entre que mira què foten aquests fons voltors,
i mira, podem comprar accions
i tindre una part de la companyia nostra,
doncs la gent ha començat a comprar a saco.
Però a saco, com a bojos.
Ja pensant que la companyia se'n va al carajo.
Sí, sí, però és clar,
és que una acció d'aquestes valia uns 17 euros.
Dius, hòstia, jo compo 17 euros i tinc un tros d'empresa,
però encara que valgui res, saps?
És igual, jo me'l guanyo.
Què ha passat?
Clar, que quan han començat a haver demanda han pujat els preus,
i dels 17 euros que volien han passat a valdre 347.
Llavors, aquests voltors
que havien començat a vendre les seves accions llogades,
quan les han hagut de comprar un altre cop per retornar-les,
doncs li s'ha donat en total uns 2.000 milions de dòlars de pèrdues.
Ja els hi està bé, també, no?
És a dir, unes 14 vegades el deute del Barça.
Ah, ho has calculat.
Ho he dit perquè s'ubiqueu,
com que aquí tothom ho calcula amb coses de futbol.
Això m'hi deia 5 amps.
No sé què vol dir, no? Ara 5, 10, però...
Pensa que això és pura explotació de...
Especulació. Especulació pura i dura.
Però el tema de les short sales és que no és allò de dir...
Ostres, doncs saps què?
M'esperaré dos mesos a tornar al rellotge a veure si tornen a pujar.
Això ha anat molt curt termini.
Potser estàs obligat a pagar el preu.
Tot això és un preu inflacionista,
tant els que compren perquè baixi,
perquè com més venen, més baixa l'acció,
i, per tant, quan tu la recompris, més barata sortirà,
com aquests que han comprat a saco, han fotut un pet,
i l'empresa ara val molt a borsa,
però la situació econòmica de l'empresa és la mateixa.
Per tant, ara també està inflacionista.
No sabem de cap milionari que s'hagi arruïnat per culpa d'això.
Sí, sí, sí.
N'hi ha dos fons inversors que ja estan a punt de penjar-se.
M'encanta. Sí, sí, perquè han perdut...
Tu pensa que quan ha sortit això, la gent ha dit...
I si compro accions de Blockbuster, els videoclubs,
clar, en videoclubs aquesta gent no...
Doncs s'han començat a comprar de BlackBerry, de Blockbuster,
de Nokia, accions que valien quatre d'uros,
i estan pujant els valors,
i tots aquests fons voltors s'estan anant a fer punyetes.
Tu, Eli, ets com jo, que a tema de borsa...
Hi has entrat alguna vegada o no?
No, em perdo... Bàsicament que quan...
Mira, ara, més o menys ho he entès, perquè he prestat atenció,
però quan sento parlar del tema és com que el meu cap ja...
Desconnecta.
Jo conec gent que sí, que s'hi dedica, que està tot el dia amb això.
Això ho deien els avis, que sempre has de jugar a calés,
que puguis perdre, que no necessitis per anar al súper.
Que et sobri, diguéssim, que et sobri.
Aquell raconet que tens per jugar.
Molt bé, molt bé. A veure...
En general, la especulació ara està, per exemple,
en la especulació, amb coses físiques,
amb les PlayStation amb falta de stock, amb les Xbox igual...
Hòstia, la especulació sembla que està a l'alça, potser,
perquè és un moment econòmicament...
i la gent intenta fer calés d'aquesta forma.
No, perquè són quartos ràpids. Sí, exacte.
Si tu compres una PlayStation 5, no n'hi ha, demanes el que vulguis.
I sempre hi ha algú que te'l cobrarà comprant, clar.
I sempre hi haurà agents supersecrets,
perquè ara l'Eli el que ha fet és llogar-ne un.
I ara ens ho explicarà. Generació digital.
Eli, és així, no? És així, tal com l'has dit.
Jo he jugat aquesta setmana a un joc que es diu Cookies Must Die,
que és un joc de plataformes en què, efectivament,
ets un agent supersecret
amb uns poders espacials incorporats al teu cos
que te'ls han posat els científics del govern.
El inspector Gatchet.
Sí, una mica més violent, però sí, direm que és això.
El tema és que el teu objectiu
és detenir un grup de galetes mutants, una cosa molt normal,
i els seus poderosos caps abans que destrueixin la teva ciutat.
D'acord.
Aquestes galetes s'han distribuït per la ciutat,
per la ciutat laboratori, i s'ho volen carregar tot.
Aleshores, tu ets el que t'has de carregar aquestes galetes
abans que ho aconsegueixin.
La ciutat és coneguda? És una ciutat real?
És una ciutat x molt xula, amb molts detalls.
És la veritat que el joc és gràficament molt bonic.
I és un joc de plataformes que és molt fàcil de jugar.
La mecànica és molt senzilla,
però sí que el personatge potser no és tan fàcil de fer-lo anar.
L'estem veient ara a les imatges,
aquí, si voleu veure, a twitch.tv, a la generació digital.
Es mou d'una forma especial, aquest personatge?
Sí, es mou.
Primer és difícil agafar-li el truc, però quan ho agafes ja ho tens.
Pitges la pantalla, traces la trajectòria,
et deixes anar, i aquella trajectòria que tu has traçat
és la que fa el personatge.
Aleshores, també hi ha una altra opció, que és a mitja trajectòria,
quan ell ja està saltant, pots tornar a pitjar la pantalla,
o tornar-lo a fer, canviar de...
De direcció.
O bé fer-lo anar a càmera lenta
per veure l'acció que està fent el personatge
mentre mata una galeta, que no només hi ha galetes,
hi ha croissants, hi ha xocolatines...
Colleria vària. Colleria vària.
I té finta de ser molt ràpid, això, d'aquells que és una mica...
que has d'estar molt pendent. Has d'estar superpendent.
Has de matar personatges d'una manera determinada
que ja li agafes el truquet i ja saps com fer-ho,
però has de ser molt àgil, sí.
El dit va com fas amb l'Angry Birds, no?
Exacte. Fas això, el deixes anar i cap allà tira.
Clar, que al principi li has d'agafar una mica el truquet.
Jo primer no sabia ben bé què passava allà,
no sabia com fer-lo moure,
veia que traçava com una línia corba i això com ho he d'anar fent,
i al final, el tema és quan li agafes ritme.
Agafes ritme i el dit et va sol.
Li són molts jocs de mòbil, ja.
Estàs convertint en una experta.
Sí, sí, sí, tinc els dits entrenats, ja.
El dit va sol, és boníssim, perquè si tu fas una review,
ho posarem a xarxa, posarem...
En aquest joc, el dit al final et va sol.
Et va sol, sí, sí.
A nivell de nivells, què tal?
Bé, el tema és que està dividit per capítols,
cada capítol té tres nivells diferents,
i un cop que passes de capítol,
si et maten, no comences des del principi del capítol,
pots anar fins i tot més enrere,
però hi ha uns punts de control cada tants capítols.
Aleshores, no et pots confiar,
perquè per molt que et passis el capítol,
no estàs salvat, diguem-ne,
te'n pots anar més enrere,
però sí que vas arribant a uns punts de control.
I al principi, evidentment, és força fàcil,
després la cosa es complica,
perquè a més a més et surten galetes i xocolatines i croissants
per tot arreu.
Qui són, qui ho ha fet, això?
Doncs mira, és una desenvolupadora que es diu Rebel Twins,
ja et dic, s'ho han currat moltíssim.
A nivell també dels paisatges són molt xulos,
el personatge es mou d'un capítol a l'altre
de color vermell, que sempre l'objectiu del capítol
és arribar a aquest esportiu,
o arribar a algun vehicle que el pugui treure
cap a la següent pantalla.
I res, això, ho gaudeixes molt,
sobretot si tens un mòbil gran,
amb pantalla gran, perquè és xulo, és molt xulo, la veritat.
Molt bé. És per Android, eh?
És només per Android, sí.
És gratuït, però té compres per anar desbloquejant habilitats.
És a dir, que comprant pots anar millor?
És a dir, no és un esquín, sinó que és allò...
Pots fer-ho també.
Vas aconseguint desbloquejar habilitats i tenir altres armes
com ratjos més forts o el que sigui, sense pagar.
Però és més difícil, aleshores, si tens aquesta opció,
d'anar a pagar una miqueta i anar tenint més poder.
Molt bé. Ara jo diré una cosa, crec que l'encerteré.
Qui és la persona, dels qui fem el programa ara,
també amb la Matilde, que ha fet darrerament galetes?
Qui és el que tal?
Qui és el que tal? Jo crec que és el Francesc,
però la Matilde, ara, està també...
Tu, quants dies fa?
Quatre dies. Francesc, que ha guanyat ella.
Jo he fet madeleines, no sé si val.
Les meves primeres madeleines no es podien menjar,
però amb el que jo he fet de xocolata
vaig voler anar massa amunt la primera vegada.
Està bé. Són més difícils de fer,
perquè poden quedar amargants, és el que em va passar a mi,
que allò no era ni dur ni salat, ni tot el contrari.
Has de fer-ne més i ja està?
No, m'ha passat allò de caure del cavall i no tornar a pujar.
Ara em miro les muffins amb por, amb massa respecte.
Doncs potser hauries de jugar aquest joc, el cookies must die,
perquè... Sí, destrossar muffins.
Exacte. I potser la setmana que ve...
I menjar-me ha creure't el trauma.
Exacte. Doncs moltes gràcies, Eli.
I res. Ja seguís jugant.
I la setmana vinent, una altra.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Comencem!
Si hi ha algun comentari d'algú del Twitch, tu mateixa.
Gràcies.
Fa unes setmanes vaig veure un vídeo del videojoc
del qual parlarà ara l'Oriol Dalmau.
I em vaig quedar parat de la qualitat.
I fixa't, tu eres per la PlayStation 4.
Però com és possible?
Com que tu i Oriol tens la PlayStation 5
i ens han enviat el joc,
volia saber a veure què t'has trobat,
si una espectacularitat o un bluff.
Estem parlant de MXGP 2020, que el teniu amb PlayStation 4, la 5 amb Xbox One, X, S, PC, nosaltres l'hem jugat...
Saps què dic? Ja, perdona, Xbox Series, ja està.
Exacte, perquè en sortirem més de Series, em sembla que hi ha una XS ara, que van fer el copyright Microsoft, això no para, eh?
Però perdona, ja hi havia la S, no?
No, no, ara és XS, de les dues coses juntes, que em sembla que serà una X només digital.
O sigui, quan li posen Series és que farà una autèntica Series, una missaga de consoles, eh?
Vaja, nosaltres l'hem jugat amb PlayStation 5, i bueno, vaig directe al gra.
MXGP 2020 és un joc de motocross, i aquí podria haver afegit simulador, però no seria just perquè, sempre que parlem de motocross en els videojocs,
es parla una mica d'arcade, perquè simular la complicitat d'un esport així és gairebé impossible.
A veure, evidentment les coses han evolucionat molt des d'aquell mític Enduro Racer de Sega que a mi ja em flipava,
però vaja, que aquest MXGP 2020 aconsegueix allò tan difícil que fa aquest joc realment valgui la pena,
i és que és arcade, però t'enganya i et fa pensar que no ho és, i ho fa bé.
És a dir, tu tens la sensació que allò que estàs fent és molt real, les reaccions de la moto, les animacions,
els sars, les derrapades, les hòsties, també, perquè quan et menges un cartell, doncs te'l menges i surts volant,
tot plegat està molt ben ajustat perquè el feeling que et transmet sigui de conducció complex però molt assequible.
Vaja, que el repte que ell mateix es posa, que és interessar i divertir aquells que el motocross ni funi fa, l'aconsegueix.
No li queda més remei perquè, home, si només volgués conquerir el coração dels fans de motocross,
doncs no ens enganyem, vendria una birria de còpies perquè és un esport important però que no mou massa, no?
Aleshores, clar, han de trobar els fans un repte, i jo crec que el troben perquè els nivells de dificultat aquí fan que el joc passi de ser casual a ser un infierno.
Una dada, tu desactives, que el pilot ajusti el seu propi pes corporal automàticament,
i amb el gallet dret has d'estar col·locant el pilot constantment, amb el gallet, perquè el seu centre de gravetat sigui correcte en cada moment de la cursa.
Per tant, si no vas a terra, o sigui, es pot tornar molt difícil, Déu n'hi do.
Per tant, conducció pot ser molt complicada o molt assequible. Tots els jocs de conducció d'això n'haurien d'aprendre.
Com deies, a nivell tècnic és impecable, sobretot en nova generació, que ja ho vam veure una mica en Dirt 5,
que l'Anex Gent li va de conya al fang, a les partícules, a la pantalla. Reflexes als vassals.
I amb la PlayStation 5, a més, tens allò dels gallets adaptables que vibren, com la moto, és una passada.
Les animacions molt treballades el nostre pilot se sent viu, i hi ha un moda visual que recomano molt, que és quan condueixes en primera persona,
que es veu que en els anteriors MX no existia, i que és molt real, és una passada.
Per contra, la varietat d'escenari i circuits no és gaire, en tenim 19, i són molt similars entre ells,
però això té solució perquè hi ha dos modes de joc extras, un es diu Playground, que és com una espècie de Forza Horizon 4,
en petit, tens un mapa que està bastant gran i que té tot tipus d'accidents naturals, rius, boscos, camins, cascades d'aigua,
per fer el dominguero.
Sí, sí, sí, ho estava pensant, exacte.
Allò que ja no es pot fer gairebé.
No, exacte, que hi havia molta polèmica amb això, que anaves amb la teva moto i hi havia uns tios que anaven a buscar bolets,
i hi havia uns conflictes allà que flipes, aquí no et trobaràs ningú buscant bolets, i pots avisar els teus amics i fer el cabre o picar-se,
hòstia, està molt bé això.
Que guai.
I té un editor de circuits, això en els jocs dels anys 90 portava molt.
Sí, sí.
I home, no et permet fer moltes coses, però sí que pots fer allò que fa tothom el primer dia que es fa una pujada impossible
i muntar un amasijo de polígonos i tots els pollots, i ho hem fet tots, no?
O sigui que la manca de circuits inicials es compensa.
A partir d'aquí, multijugador normal, recompenses clàssiques, personalització de moto, personatge, en definitiva,
no és per comparar-te al sí o sí, però és un bon joc, recomanat per tothom, tot i la temàtica.
És divertit, està ben parit i aprofita molt bé la nova generació.
Li hauria anat bé una mica d'història, que jo sempre la reclamo, però bueno, ja ho deixem per al GP21, que sortirà l'any que ve.
A més, ha sortit, curiosament, el 2020, l'any 21, o gairebé.
Sí, hi ha un acabatge aquí.
Però bé, suposo que es veuen haver trobat que...
Però sí que és cert, que ara estem a FIFA 21, ara sortirà l'EF1 2021, van com tard aquesta gent, no?
Però bé, bé, si hi han fet un bon producte, escolta'm, endavant.
Jo el recomano, és d'aquells jocs de no jugar-hi moltes hores, però vaig a posar-m'hi un ratillo,
aprofitant que la nova generació, amb tres segons està jugant, és una bona aposta.
Molt bé, diuen alguna cosa, Eli?
Doncs sí, els audience ens han recordat que, si us plau, girem la càmera, perquè volen veure la samarreta que porta l'Oriol.
Avui no és gran cosa, avui és Jurassic Park, el clàssic.
Sí, però ja...
Ara t'estan veient, sí, que diu que estàs com a la taula dels castigats.
Ja els hi he dit, eh, que és que a tu t'agrada aquesta taula.
Sí, exacte.
Ja t'han dit que seguies en un altre lloc, però no vols.
Jo no vull estar a prop vostre.
A veure, aquí hi ha un tema de...
Sembla la distància.
Sí, sí, sí.
Ja ho farem, ja ho farem d'aquí.
De fet, a l'estudi abans érem més, a base de tota aquesta història del virus, ara hem de ser un número reduït.
Exacte.
Una història que vegi.
Ja tornarà.
Escolta, el tema aquest d'Enduro, a estar tu,
estic convençut que tenies una montesa cota als teus anyos mozos,
que anaves per les muntanyes de Tarragona.
Aquest joc que tu, de simulació de motos, t'agradaria provar-lo o no?
No.
No, eh?
No, és que no tenia moto.
Ja, ja ho sé, feia Enduro.
Mireu dels que anàveu a l'Enduro Racer a la màquina aquella de sega, que teníeu un manial...
El manial que puguis aixecar, eh?
Que jo amb aquests tenia un trauma amb la versió d'Amstrad.
Jo tenia un Amstrad CPC 6128.
I quan el vas veure a casa teva, no?
Clar, perquè era de les pitjors conversions.
Amstrad a vegades ho feia, això, que agafava una versió d'Espéktrum Chunga
i la passava directament a Amstrad, amb un sol color,
i home, el trauma era terrible.
Per això quan vaig veure la Megadrive em vaig enamorar.
Per cert, he vist imatges d'aquest...
L'estem veient ara, les imatges.
Sí, és guapo, eh?
Em veus en primera persona, que és brutal.
Veig les marques de les rodes, les marques de les motos...
Bé, clar, no he entrat en molts detalls,
però una cosa molt guapa és que se t'ha morut el cul.
Tu quan comences tens el cul net.
Quan acabes tot el teu cul, les càmeres estan penes de fang.
És que estan molt guai, això.
Clar, perquè et deu passar, això, clar.
I vaja, em vaig posar al nivell de dificultat alt
i és pitjor que el Fornite, eh?
La combinatòria entre Embrague, Pesso del Piloto...
És gairebé impossible.
Per tant, els que en saben molt d'això, gaudiran.
Molt bé, deies tu que a aquest Enduro Racer
movies el manillar, eh?
Sí, en aquella època hi havia el Hagón, el Super Hagón.
Que era de carretera, no?
Exacte, i tenies també un manillar, inclús hi havia una versió amb moto,
que t'hi podies posar a sobre,
i la de l'Enduro Racer tenia un manillar d'aquests més de...
semblava una d'aquestes de bicicleta,
però tenia un manillar i que tenia un moviment cap a dalt.
I, òbviament, quan arribaves a les pujades,
si apretaves cap a dalt el manillar en el moment correcte,
saltaves.
Saltaves per sobre com una moto d'enduro.
Doncs molt bé, aquest ha estat el videojoc MXGP 2020.
Estarem atents...
És dels típics que d'aquí dos mesos estarà a meitat de preu,
i aleshores heu d'anar per ell.
Generació digital.
Doncs Sonic és un dels personatges més icònics dels videojocs,
i els seus jocs per a les 16 bits de Sega
ja formen part de la història.
No ens estranya que els fans busquin noves formes
de jugar a aquests grans clàssics.
I aquesta vegada és gràcies a l'esforç de diversos moders
que podem reviure els jocs de l'Arisso Blau
d'una forma sorprenent,
amb tot el mapa del nivell a la vegada a la pantalla.
Tot això ho vaig trobar publicat la setmana passada
a la pàgina Arts Tècnica.
És una pàgina que té un canal de YouTube fantàstic,
i és genial.
I, atenció, perquè es basen les versions per mòbil
que Sega va treure oficialment fa uns quants anys,
del Sonic 1 i el Sonic 2.
Però, deixa'm que us expliqui una miqueta
com funcionen una miqueta els videojocs.
Els programadors programen un codi,
i aquest és el codi font,
i això passa per un procés de compilació.
I la compilació agafa el codi font,
l'agafa, l'empaqueta de forma específica
amb les instruccions que tu li hagis donat,
perquè funcioni per una màquina específica.
Per exemple, el mateix codi,
que compilem amb unes instruccions per mòbil,
per PC, per Nintendo Switch, etcètera.
Molt bé. És un pas després de fer el joc.
Doncs aquests moders han agafat el codi,
el programa petit executable després de ser compilat,
i cosa que no és gens fàcil,
l'han agafat i l'han convertit una altra vegada
cap al codi font original.
Molt bé, ha anat al revés.
I d'aquí, amb el codi font,
l'han pogut tornar a recompilar,
però com a ell els ha donat la gana,
aconseguint una versió que es pot jugar amb PC
i altres molt curioses.
I un dels que criden molt més l'atenció és aquest.
Directament.
De fet, assistiu a twitch.tv barra generació digital.
D'aquí res,
veureu les imatges d'aquest fantàstic joc
i sobretot de la seva estètica.
Quines modificacions han fet?
Doncs mira, òbviament, la que estàvem parlant ara mateix
i la que estem veient en el monitor, si la veieu,
és que es pot jugar amb tot el mapa sencer a la pantalla.
Han aconseguit canviar la mida dels pixels
i aconseguim fer un zoom cap en fora
que et permet veure tot el mapa.
I això és brutal, perquè una de les coses que ens passava
quan jugàvem és que és un joc tan ràpid
que et sers moltes coses.
I és veritat que a vegades sí que dius,
mira, una vegada vaig anar per dalt.
Parlàvem abans que quan jugaves malament
i xucaves i queies,
anaves passant pels nivells inferiors
i anaves cada cop més a prop de l'aigua o el que fos.
Com pitjor anaves, per més baix del nivell anaves.
I havies vist que hi havia moltes coses,
però la majoria de vegades anaves molt ràpid
i et deixaves moltes coses.
I jugar d'aquesta manera et dona una dimensió molt gran
de com està fet el joc.
Ara ho estem veient.
I tot el que encara et queda per descobrir.
Aquelles plataformes que no has vist mai,
aquells tubs cavades, els agafaves en un lloc molt amagat
i et portaven fins a un altre extrem de la pantalla.
Perquè és el que tenien, tenien mapes molt grans.
De fet, estem veient ara les imatges
i això és una miqueta el que tenia al cap
el dissenyador del joc.
Això ho va dibuixar en un bloc, segur.
En un bloc, exacte, per tenir tota aquesta estructura
que després...
Les mapes molt grans, plens de secrets
i el que dèiem ara, no?,
amb diferents camins a diferents nivells d'alçada
i, home, quan el veus sencer,
el Sonic es converteix en un pixel molt petit.
Sí, molt petitet.
Pensa que han pogut mostrar nivells sencers
amb pantalles 4Ks.
A vegades, si no, amb pantalles més petites,
et va seguint una miqueta també la pantalla,
perquè els nivells són jugables.
No has perdut la jugabilitat, però com deies perfectament,
aquí tens ara una pantalla 4K
i un Sonic de 32 pixels.
Però això, el Mario, re, això.
Aquí hi ha la discursió entre Sonic i Mario.
Jo no he vist mai una pantalla de Mario
amb aquesta varietat brutal de nivells.
Jo soc molt ceguero, jo reivindico Sonic,
va, fotre un pas endavant claríssim.
Pensa que els nivells del Mario,
tot i que tenen també portes secretes,
nivells, escales que et pugen amunt i avall,
són molt lineals. Exacte.
Això, tu el veus ara i t'està ocupant tot el pantall.
És com un quadrat immens
tenint en compte que només veuràs una franja central
on et veuràs per on vas,
una franja central on et veuràs per on corris dos o tres llocs.
És una genialitat.
Hi ha un porron de mapa ocult
que molt segurament no haurem vist mai.
Però han aconseguit més coses, no?
Aquests desenvolupadors, aquests fans, sobretot.
Doncs sí, cal dir que això és una mena de work in progress.
Per tant,
estan encara tocant, encara estan retocant
i fent coses i van sortint noves maneres
de descobrir petits secrets
o petites coses que et van afegint.
Per exemple,
una de les modificacions que han fet
és l'Spin Turbo del Sonic 2
en el Sonic 1.
Allò que et posaves i feies la bola i el deixaves anar i corries,
doncs això ho pots ja jugar en el Sonic 1
gràcies a les modificacions.
Home, perdona, és que l'Spin aquest
és de les coses que més es troba a faltar
quan passes del 2 al 1.
Una de les altres coses que han fet
ha sigut desbloquejar modes especials
com Time Attacks
i també que puguis jugar amb el Tails
o amb el Knuckles com a jugadors individuals
no en partida doble
o en el Sonic 1 o en el Sonic 2.
Això com ho podem aconseguir?
Doncs mira, tots aquests que vulgueu jugar
d'aquesta manera trobareu enllaços a les instruccions
des de la pàgina ArsTècnica.com
però haureu de partir dels programes originals
del Sonic 1 i 2 per mòbil
que encara es poden trobar a les botigues d'Android
i d'iOS.
I això què vol dir exactament?
És a dir, Francesc, per poder jugar això
necessites descarregar el joc original?
Has de partir del joc original.
I llavors seguint les instruccions
d'aquesta pàgina, que ha sigut les persones que ho han fet,
sabràs com recompilar-lo
partint d'aquí, recompilar-lo
una altra vegada per poder-lo jugar amb PC
i amb tots aquests extras que ells van afegint.
És molt curiós, Ester.
Tu i jo fa un temps
estàvem parlant d'un joc
que tu recordo a Ità, que es diu
Dead Space, per Sinclair
per Spectrum,
i jo buscava el mapa
que al final el vaig trobar.
Quan he vist aquest mapa del Sonic, m'ha recordat
que hi havia aquests mapes
que sortien a les revistes
que eren bàsics
per jugar a alguns jocs
i gegants, exacte.
Podria ser el pòster desplegable.
En micromania tenia la mida que tenia
per poder ensenyar els mapes que ensenyava.
I de vegades eren dibuixats
o de vegades era fotografia a fotografia.
I no em diràs que tu no has fet mai un mapa a mà.
Sí.
Però fa temps d'això.
Però de quin joc ho vas fer?
Jo ho vaig fer...
Espera, ara no recordaré el nom, que farà molta ràbia.
Jo ho vaig fer del Saboteur 2
i vaig començar amb un fòli,
vaig començar a enganxar amb cel·lo
i cada cop posant més pàgines
al costat i al costat al costat,
al final el vaig fer gran com el llit.
El Saboteur 2 jo no ho vaig fer
perquè el tenia d'una revista,
segurament d'una micromania.
A poques hores.
Això li passes a l'Estar.
Però recordo haver fet del Movies,
d'aquest isomètric.
Si recordo haver fet del Movies i d'alguna altra més.
Ara no et sabria dir, però d'alguna altra més sí.
Estic pensant amb el nom del joc.
Es deia Sir... no sé què.
Sir Fred?
Sí, Sir Fred.
El del Castell, aquest també té gran.
Que preciós era aquest joc.
El Vigum80 es deia que a la micromania o al Jovey Consoles
jo tenia el del Sonic,
entenc el mapa.
No recorda ben bé la revista.
I el Cercat 79 diu jo també dins d'una carpeta d'Indiana Jones.
Que la carpeta d'Indiana Jones
deu ser la de l'última creuada
que la regalaven
amb una Jovey Consoles.
La Super Pop,
diu també la Matilde.
Super Pop, Indiana Jones,
no sé jo.
És compatible.
Això s'ha perdut totalment ja amb els videojocs d'avui dia?
Clar, és molt obert.
Les carpetes de videojocs.
No, però no hi ha mapes.
Els jocs abans eren molt més petits
i podies furar.
Avui dia això els mapes no.
Segurament algunes ajudes visuals.
La gent ja no mira una revista per veure el mapa.
Ja es descarrega...
No, hi ha les guies també.
Però es descarrega en algú que hi hagi jugat
i ja veuen el nivell.
Les guies sí que es venen, però es venen a nivell col·leccionista.
A nivell de tenir un fons adequat
per fer de YouTube.
Molt bé, o sigui que YouTube
ha matat els mapes una miqueta.
Aquí arribem al final.
Les hauríem d'escriure en pedra.
Generació digital.
Un programa 100% lliure
de caixes de loot, pay to win
i microtransaccions.
Ara anem una mica per l'estil.
Anem a parlar de tres jocs que surten aquesta setmana.
L'altre dia l'Oriol Dalmau
en parlava de la sortida d'un videojoc
que es diu Paprium
que va dir que ara si el pots aconseguir.
Encara no m'han contestat, Oriol.
No t'ha dit res? Complicat.
Deuen haver estat esbordats perquè això ha sigut molt fort.
No, és un videojoc que està desenvolupat
per cartutx de Megadrive.
I aquesta setmana també ha sortit un joc
que és la musiqueta que sona de fons
que es diu Cyber Shadow.
És un videojoc de ninjas per les noves plataformes
però amb una estètica total
dels videojocs de 16 bits
i en aquesta ocasió va sobre ninjas.
Els que fan videojocs
amb pixels com Sigrons,
quan el fan ja saben
que segurament un usuari jove
quan el vegin
ni el comprarà ni estarà interessat.
És a dir,
estic pensant en els meus fills.
Que això fan pels iaios, vols dir?
Només el concepte ninja
és un concepte tant dels 80-90
que ara han aparegut els ninjas del cinema totalment.
Ja no és pels pixels.
Doncs la meva resposta és no.
No, perquè tot això ho estem veient
com una cosa nova.
Tu agafes els teus fills
els poses pel·lícules de ninjas i fliparan.
No ho he provat.
No ho he provat.
El que són coses així d'abans
les descobreixen ara
i quan veuen un joc pixelat
diuen, caram, què és això?
Per ell és una gran novetat.
És del seu moment.
Només els de veure TikToks
i moltes coses pixelades,
molt estètica d'anime
i és una miqueta com 2.0.
Ho tornen a recuperar.
És la dècada prodigiosa.
D'acord, perquè una de les coses que ens ha passat
quan hem estat per exemple per les Game Labs
on molts escoles de videojocs
mostren els jocs dels seus estudiants
és que veus un fotiment molt gran
de joc pixelart,
de joc que dius, això està tret de Super Nintendo
i la Super Nintendo va desèbreixer 10 anys abans
que tu n'esquessis, maco.
El que és bo és bo.
És simplement una apreciació estètica.
Els hi agrada l'estètica, com a tu et pot agradar
el nou santisme encara que no l'hagis viscut
i t'agrada el modernisme
i el moja i aquesta estètica
i ells això és per pura estètica.
Tornem a Cyber Shadow, que és un videojoc
que ha aparegut per Nintendo Switch,
PlayStation, Xbox One i PC
i que costa una mica menys de 20 euros.
Això que sona és un altre videojoc
que va aparèixer ahir, es diu Curious Expedition 2.
Aquest videojoc, que és molt curiós
com el seu nom indica,
va aparèixer just abans de l'Exposició Universal de París
i el tema és que
estem al segle XIX
i apareixen unes illes a l'oceà.
El tema és que uns que volen anar
a l'Exposició de París diuen
anem a la illa, anem a fer una expedició
perquè si portem pedres
o tresors a l'Exposició
triomfarem.
I és molt curiós perquè realment t'adones
l'efecte visual és
com si fos un còmic francès
o belga del segle XX.
Sí, molt. Ens convertirem
en els primers conquistadors d'una terra
mai explorada. En aquest sentit
és molt curiós perquè et sents una miqueta
Hernán Cortés i el que es va fer,
les bogeries que es van fer
en aquelles èpoques, però és
molt, molt bonic.
Sentit de genocidi, m'estàs dient?
No, però sí una mica de...
Mira, he arribat, anem a organitzar-te,
anem a...
A cops de Bíblia, vamos.
Una miqueta, sí, una miqueta...
Bé, no surt aquest tema, però...
Però si li haguessin de posar un gènere en aquest videojoc,
quin gènere seria?
És un point and click en alguns moments.
Ah, molt bé, una aventura gràfica. Exacte, exacte.
I això que ha dit Francesc,
que s'assembla a un còmic francès-belga,
el primer que ve al cap és un Tintín,
però podem trobar molts exemples.
Bueno, de còmic franco-belga, el Tintín és potser
un dels exponents més grans, però escolta,
des de l'Esterix, passant a l'Espiro i Fantasio,
i el Morris amb l'Aquilac
i molts més entrarien dintre d'aquesta escola
que s'anomena el franco-belga.
Doncs, com podem aconseguir
aquest videojoc?
Curious Expedition 2 ha aparegut
per la Nintendo Switch, per la Xbox
i PlayStation, i costa 20 euros.
I Oriol Dalmau, ahir va sortir també
The Medium. Sí, sí, sí.
I a més, Game Pass és d'aquests exclusius
de Microsoft, hi ha la promesa que el dia 1
el tens disponible per Game Pass gratis,
i així és, jo el tinc pendent de descàrrega.
I hi ha, a més, notes molt disparts.
Hi ha gent que li fot un nou,
hi ha gent, a la premsa em refereixo,
hi ha gent que li està fotent fins i tot un tres,
i aleshores dius, bueno,
quina és la millor manera de saber si t'agrada o no?
Coi baixa, tal, perquè quan ja tens un joc
disponible, tan assequible,
el millor és que et facis la teva pròpia rebia o tu mateix.
Ara té molt bona pinta, eh?
És un videojoc que barreja
com dos mons simultàniament, una mica Strangers Things,
el món real i el món oníric,
bueno, el món dels esperits,
que el medium és capaç de captar,
i és literal, és a dir, pantalla partida
i les dues renderitzacions simultànies,
que és allò que sempre rebentava la capacitat
de qualsevol consola, qualsevol PC, no?
Per tant, en principi, bueno,
no surt amb Xbox One.
És a dir, l'antiga generació
no és capaç de tirar-lo, aquest joc.
Per tant, podríem dir que és el primer joc,
ara sí, que és 100% nova generació.
S'ha d'aprovar, sí o sí?
Efectivament, és així, no, Eli?
De medium, sí, està publicat per Xbox Series
i PC per 50 euros
i està integrat dins de Game Pass, com deia l'Orioli,
i la setmana vinent ens el comentarà l'Albert Garcia,
que ara mateix deu estar passant
molta por per explicar-nos-ho.
De fet, em va comentar que diu
és que l'he jugat durant el dia i no pot ser.
És a dir, he de jugar a la nit
perquè no és el mateix.
S'ha de jugar a la nit amb la llum apagada
i amb el gat tirant-te de l'elf.
Jo no podria jugar a la nit, home.
Però tu com mires les pel·lícules de por a mitja tarda?
No les miro!
I recordeu aquell Resident Evil
que venia una vela aromàtica
amb olor?
No, no, no.
Això ho recordaria.
Hi havia una vela que podies comprar
que feia olor de cadàver
i aleshores tu et posaves allò...
Era de sang, olor a sang.
Això no deixa de ser part d'un cadàver.
Però és que sí, que tu et foties aquella olor
i llum apagada i li deies a la teva parella
de tant en tant entra i fot amb un cri.
Ah!
Espera, que encenc un espelma perquè quedi més romàntic.
Això mateix.
Això de les olors i els videojocs
m'ha recordat el Gran Turismo,
l'1 o l'2 que feia olor a benzina.
A neumàtic, a neumàtic.
Quin meret. Jo recordo benzina.
No era el que rascaves el disc?
Sí.
I no era benzina?
Fa tant de temps que això...
Però tu què havies de fer per tenir l'olor de neumàtic?
Havies de rascar la cara del disc.
Era un d'aquests de olor scratch, no?
La cara que no és d'informació.
Clar, clar.
T'ho imagines?
Que fa olor a neumàtic i que comparteix un altre joc.
Rasca, rasca.
Diuen alguna cosa, Elia, al Twitch?
Doncs sí, parlen precisament d'aquest joc.
En Xene de Lut diu que...
Diuen que és més paranormal que de terror,
que diu que ho veurà.
Després surt a les 6 o alguna cosa així,
dèiem per aquí, no?
Sí, sí, sí.
De fet, si valenciana, si no estic equivocat,
crec que comentaran el joc.
Igual ara estic dient una barbaritat
i no és així, però crec que sí.
El Tita Freda diu olor a cadàver,
un parell de setmanes sense passar per la dutxa
i ja ho tens, ja ho tindríem.
Això també és veritat.
També, també.
Els que ens dediquem a aquest mundillo de jugar a videojocs,
de vegades això involuntàriament...
Passa.
Generació digital.
Doncs sabeu què, la Gina Tost
no sap quin és el límit de treballar i jugar.
Sempre fa bon olor, la Gina.
Sí, sí, sí.
Però us he de dir que li encanta,
i ho va dir la setmana passada,
jugar a videojocs que semblin una feina.
I avui ens parlarà d'un videojoc molt antic,
però que ve una miqueta a explicar
quina és la seva afició darrerament,
que és conduir trens i metros.
La Gina Tost,
que és la seva filla,
que és la seva afició darrerament,
que és conduir trens i metros.
Oh, que guai.
Així doncs ens parlarà una mica de videojocs d'aquest tipus.
Hola, Gina.
Ei, morillistes i equip GD.
Aquesta setmana he vist un vídeo,
oh, un vídeo,
que no us ho podeu perdre.
Es tracta d'un controlador
plug and play, és a dir, es connecta a la tele
i simplement ja funciona el joc a dins
on controlem els trens.
Si la setmana passada us vaig dir
que els meus jocs preferits són aquells
que denoten una jornada laboral
de 8 hores extra, la que ja faig,
doncs aquest videojoc és per mi
un dels millors.
Els jocs de trens m'encanten
i els jocs de treballar, més.
Doncs els jocs de conduir trens m'encanten.
El Dencha de Go
és una sèrie de videojocs
que van sortir l'any 1996
i n'han sortit diverses versions
en teniu per Playstation,
dos, tres, quatre,
per PSP, per Arcade
i ara també he trobat aquest plug and play
que és espectacular.
La mecànica és molt senzilla,
té dos palanques, una de velocitat
i l'altra de fre i gir
i hem de controlar el tren,
hem de conduir el tren i simplement hem de fer
el que faria qualsevol conductor japonès
de trens.
Hem d'arribar a l'estació alhora
i sembla senzill, però clar,
tinguin en compte que portem a vegades trens molt llargs
i que ens ve de centímetres
literals, centímetres
que frenem on toca,
doncs que allà és el repte, el repte
de la rellotgeria suïssa
amb aquestes dues palanques.
Jo espero que la Generalitat de Catalunya
em faci una versió dels
ferrocarrils catalans on també
puguem anar cap a Mirasol,
Sabadell Centre,
Terrassa Centre, Vall d'Horets
i encara estaríem molt millor si tinguéssim
un micròfon i poguéssim dir coses com
propera parada,
plaça Catalunya,
si us plau,
no col·loqueu els peus
a sobre el seient.
Realment els japonesos ens porten
anys d'avantatge.
Els jocs que jo he provat, evidentment, els hi falten
les palanquetes, però us prometo
que buscaré com aconseguir
per ibé i per o a la pop
o per on sigui aquest joc
i a veure si el puc provar i
us explico què tal la meva
electricitat fina. Aquest joc
no us recorda molt allò que feu per l'autoscola?
Per l'examen mèdic
d'autoscola? I vosaltres,
morillistes i equip GD, heu jugat alguna
vegada a un plug and play d'aquests una mica
especials? Perquè jo, lo màxim que
havia vist era aquella botonera
amb el joystick típica dels Arcade que
es connectava i que dins hi havia un mame.
I ja està. I para de comptar.
De fet, ara estàvem parlant, Francesc,
del dents xeregó,
dents xeregó aquest,
que hi havia un comandament fantàstic
amb la palenqueta per poder portar-lo.
Ja des dels temps de Playstation i Sega Saturn
hi havia aquest comandament especial
perquè és que aquest joc és una autèntica
falera al Japó des de fa molts i molts
anys. I el joc aquest
que comenta la Gina de plug and play
és això, és aquest comandament?
Sí, exacte, de plàstic, sí, és veritat,
però és preciós, és absolutament preciós.
Jo el vaig veure amb un que feia un,
com es diu allò, bueno,
un boxing, jo t'hi dic,
i realment,
visualment molt senzill, però
es veien molt bé els trens.
I es pot jugar amb ulleres,
amb 3D, diguéssim.
És brutal.
Ara m'estic imaginant el típic fan
de la simulació, que coneixem molts
que a casa seva es munten la cabina de pilotatge
dels seus avions. Tu diràs.
T'imagina't, a casa teva t'has muntat la teva estació
de... la teva cabina
de metro particular.
I les actives del Japó són d'aquest pal, eh?
Jo el vaig veure quan estava allà i és al·lucinant
les hores que aguanta la gent
allà jugant, fent-les de pilotes.
És el que deia el Murillo al principi,
que això són feines, perquè jo he vist
youtubers que fan simulació de camió
i el tio volia fer una ruta
fins a Dinamarca, i el tio es xupa a les 5 hores,
dius, doncs, fes-ho de veritat que et pagaran,
hòstia. I també fa pipí
dins de l'ampolla... Igual, igual.
I a velocitat de camió
és lamentable. Sí, sí, clar.
Temps real, temps real, sí, sí, és ben curiós, ben curiós.
Doncs resulta que aquesta setmana ha estat ben calenteta
amb, podríem dir, notícies que han fet bullir les xarxes.
La primera que han comentat al principi del programa,
també vídeos de creadors de continguts
on han deixat anar
algunes declaracions amb molta controvèrsia,
l'assumpte dels youtubers que han marxat
a viure a Andorra, i
potser el més recent, la notícia
que la Biblioteca Nacional
ha demanat col·laboracions per rescatar
i preservar videojocs antics.
6.000, ni més ni menys.
Estar, em sembla que aquest és un tema
que et toca de ben a prop, perquè, si no m'equivoco,
tu ets un dels qui
van estar presents
en l'acte fundacional de la UIC,
que és l'Associación de Usuarios
de Informática Clásica, no?
Sí, senyor, justo la fusta. Jo hi era, i de poc que de temps
després no em fan president. Ah, déu-n'hi-do.
Però la notícia, per una banda,
és que la Biblioteca Nacional vol dedicar part
dels seus fons als videojocs
de tots els temps. I la polèmica,
per altra banda, s'ha donat pels comentaris
dels usuaris clàssics que han posat una mica
el crit al cel? Sí, sí, és tal com dius. Mira,
l'enrabiada principal és que
és perquè la Biblioteca Nacional d'Espanya
ha demanat donacions de tots
aquests 6.000 títols, 6.000 videojocs,
que diuen que els hi falten
els arxius. Va, però volen gratis, això.
Sí, clar. Però jo es porto...
Sí, Oriol, però jo porto motius molts més
perquè t'emprenyis una miqueta i com una mona.
I per fer-ho, mira, començarem
amb una sintonia d'aquestes guais que
ja m'entendreu, mireu.
A veure, doncs endavant. Et poses una miqueta
calentó, no, quan sents això? Jo almenys.
Home, et situes totalment. És boníssim.
Doncs és això.
Aquest tall és això, mira.
Miren, abans de res, la nota de premsa
de la Biblioteca Nacional.
Primer de tot, diu que des de febrer del 2020
fa tot just un any,
12 mesos, que
Biblioteca Nacional ha tingut reunions amb
la EVI, l'Associación Española de Videojuegos,
la DEF, Asociación Española
de Empresas Productoras y Desarrolladoras
de Videojuegos y Software de Entredimiento,
totes les senyores. Per què n'hi ha? Sembla un exèrcit, això.
I amb la esmentada AWIC,
amb l'objectiu de treballar junts per
la millora de la conservació i l'accés
als videojocs espanyols.
La intenció és identificar el videojoc espanyol,
quins ja es troben en format físic,
i quins són els que falten.
Home, està bé. Però de ser espanyol, el Sonic
no ens interessa. Espera, espera. Jo crec que sí.
A veure, sona bé perquè recopilar
videojocs fets a l'estat espanyol
en format físic, preservar-los per
més endavant digitalitzar-los, oi?
Que els nostres nets ho puguin conèixer.
Està molt bé. Està molt bé.
Entenc que hi podran jugar fins i tot
amb un emulador, no? Sí, sí, sí. Perquè és el mateix,
exactament el mateix, o molt semblant,
al que fan en pel·lícules, en música,
o llibres, que se'l val guardar
al Patrimoni Nacional Espanyol. I llavors on
està el problema? Està? És que mira,
a veure, no sé per on començar.
A veure.
A veure, a veure, a veure.
Primer de tot, que
realment no es tracta de preservar
videojocs espanyols, sinó
Oriol, inclou videojocs
estrangers publicats a Espanya.
I fins i tot també
videojocs espanyols
publicats a l'estranger. Per entendre's, mira,
un exemple clar, el Tetris de Game Boy
es va publicar a Espanya. Aquest
s'ha de preservar.
El que volen és mercat de la bona. I qualsevol
joc que s'hagi fet a Espanya però publicat,
per exemple, a Anglaterra, també s'ha de preservar.
Això vol dir, atenció, eh?
Ojo al Cristo que és de plata.
Jocs, tots, els de Atari 2600,
Spectrum, Amstrad, Commodore,
Game Boy, NES, Super NES,
Mega Drive, Saturn, PlayStation,
Xbox, tots els jocs que es podien
compreguir. Més.
Diuen, han de ser
edicions físiques. Molt bé.
Jo he agafat el llistat, m'he mirat als 6.000
jocs i, per exemple, he trobat jocs
dels d'aquí de Barcelona, microjocs
que feien jocs per mòbil.
O jocs que posen que la plataforma
només estan disponibles per iTunes.
És a dir que no hi ha una físicament, no hi ha res?
No n'hi ha. O sigui, això com ho pots preservar?
Perquè el poses a la llista.
Perquè no en tens ni idea, no? Potser, una mica?
Segur la llengua, vale.
També diuen que han de ser jocs
que hagin estat publicats amb l'ISBN
o I.O. Depòsit Legal.
Ui, un momentet, perquè...
Hi ha molts de jocs que es van publicar
al començament de l'era dels 8bit, per exemple,
no tenen I.S.B.N. ni depòsit legal.
Però tampoc en té frances, per exemple,
el joc Desatranques Jaén,
de Commodore 64,
és un joc fet el 2019 per a
a perfeccionats, o Homebrew,
i és clar, evidentment, no té depòsit legal
ni res, i apareix al llistat.
O sigui, no em diguis que hi ha jocs teus, a estar?
I tant, i tant, que n'hi ha.
Aquí amb el catxon diu, n'hi ha, n'hi ha.
Jocs que he publicat jo mateix, com la Crona Encantada,
Estan la Caja, Invasion of the Zombie Monsters,
que, com eren produccions Homebrew,
no teníem cap mena d'argistre oficial.
Déu-n'hi-do.
Sí, senyor, sóc tu de sistema,
perquè el sistema està com està.
Mira, com en aquest món ens coneixem tots,
i he parlat amb gent
que ha vist els seus jocs a la llista,
i mira, Murillo, no et dic literalment
el que m'han dit, perquè tot és
m'ha cagat un aquí, m'ha cagat un allà,
m'ha cagat la mare que...
Uns perquè diuen, sí, home,
ara em venen a demanar jocs
quan mai he rebut cap suport de cap mena de l'estat
ni costa aquesta.
Altres diuen, escolta, els meus jocs
jo jo els vaig publicar i vaig enviar còpies
a la Biblioteca Nacional,
perquè quan publiques alguna cosa
de posi legal és obligatori.
Aquesta gent diu, escolta, jo els vaig enviar.
Per exemple, sorprèn que el llistat
de la Biblioteca Nacional
digui que no tenen els jocs cap ni un
dels invisibles de Nova Rama.
O que, per exemple, el del nostre amic aquí,
Napoleón, de Nape Games,
també surten aquí, com no existeixen,
no els tenim.
Jo no sabia això, que tu quan publiques
un videojoc has d'enviar una còpia al museu
per si se'l vol acarar.
O un llibre, sí, home, perquè passi el registre.
O no el reben o algú se l'ha quedat.
També sorprèn que hi hagi jocs homebrew,
d'Spectrum, o títols dels Mohon Twins
i grups d'aquests,
o jocs i publicats jocs,
que aprofito per dir que jo em porto més de 100.
100 publicats.
Com que no tenen
això i això bé,
la gent m'ha preguntat, escolta, com és
que n'hi ha uns que sí? El meu joc que vas publicar tu
l'has enviat o no l'has enviat?
Què passa? Com es menja això?
Per allò que dius,
a la llista de 6.000 videojocs que li falten
a la Biblioteca Nacional
hi ha un munt de jocs estrangers publicats d'Espanya,
un munt de jocs per mòbil que no
hi haurien de ser,
i un munt de jocs homebrew que
o no n'hi hauria d'haver cap o hi haurien de ser tots.
Exactament.
I és que, a més a més, dins d'aquests 6.000
no n'hi ha cap,
o això vol dir que no els han comptat o que els tenen,
no n'hi ha cap de 8
ni 16 bits, no n'hi ha de NES,
no n'hi ha d'MSC2, no n'hi ha d'ATARI-CT,
no n'hi ha d'Amiga,
però, per contra, sí que hi ha plaques
de màquina regativa. Però calla,
què n'hi ha més?
Sí, sí, perquè resulta que gairebé
tots els videojocs d'Espectrum, Amstrad, Commodore
i MSX, que apareixen en aquesta llista de 6.000 títols,
i quan dic gairebé,
vull dir, gairebé tots,
resulta que ja estan preservats.
Ep! Les portades,
els manuals, fins i tot escanejades
com una fotografia de la cinta de caset,
disquet, tot està escanejat
i digitalitzat en llocs,
o sigui, digitalitzat en format promulador
i molts no només s'han format TAP
o CDT i tal,
també en WAF per part d'altres grups
de gent que tenen pàgines dedicades
exclusivament a la preservació d'aquesta
mena de programaris i a més a més
de programes espanyols.
Però no els hi val, no, ells volen la còpia física.
És a dir, que la Biblioteca Nacional d'Espanya
està demanant un material
que ja està preservat
i en col·leccions privades,
els que estan en físic perquè, oh,
resulta que l'Estat mai, mai, mai
s'ha interessat per promoure
una mena de centre museístic amb aquest objectiu
ni subvencions, ni ajudes,
ni cap mena de suport efectiu.
Al final, Murillo, és que aquí és lo de sempre.
Per una banda, un terreny
ha de governar que arriba tard i malament.
I per altra banda, unes associacions
amb l'etiqueta
d'oficials i representiva
de col·lectius que...
Que tenen el nom molt llarg, eh?
Jo soc l'oficial,
però perquè tu ho has dit, igual que l'Acadèmia Real
de la Lengua, és perquè són ells, eh?
La RAE, ningú ha dit
no, és que tu vas a ser oficial, no, no,
ells han dit jo soc la real, mira, doncs la real.
I aquests el que fan és obviar una miqueta.
Obviar a tot aquesta gent que porta
anys i anys picant pedra i són els que
de veritat fan la feina. I també, clar,
no podia faltar un tipus de premsa i periodisme
que si heu vist els títols dels
darrers dies, doncs escolta, oh, que va,
aplaudeix amb les orelles, que qualsevol
iniciativa d'aquestes és molt guai.
A més, tu coneixes molt bé,
per això t'ho faig al comentari. Això em recorda
molt, ho estàs explicant, i el que estava pensant
és...
les preservacions de les microhobbies.
I tant, ui, això dona per un altre
programa. I tant. Però és una miqueta
la mateixa sensació, preservat pels
grups i a la que s'intenta posar
l'editorial per ajudar,
en veritat no ajuda i és tot el contrari.
Ara mirem les xarxes, però hi ha hagut algun comentari a Twitch, no?
Sí, mira, el Tita Freda
dona una solució per a aquests jocs per mòbil
que no tenen versió física,
diu que els hi portes el mòbil i ells
te'l guarden amablement.
La solució és guala pop, al final
tot està allà. Si tu fots la suficient
pasta sobre la taula, et compres
la col·lecció sencera NeoGeo. I ja està.
Però l'obra què és? L'obra és el cartutx
o són els erosions?
Perquè quan preserven música com ho fan?
Qualsevol suport hauria de ser vàlid.
Sí, però aquí inclou el continent
i el contingut.
Ja l'hem fotut.
Escolta'm, què hem fet?
Què han dit els ulls
a les nostres xarxes aquesta setmana?
Aquesta setmana ha estat molt interessant perquè
m'han fet recordar una de les meves sèries
favorites de quan era petita, que no la recordava.
Jo estava enamoradíssima
de tots els personatges d'aquella sèrie, eren
els meus ídols. Tot ha vingut per una conversa
de l'Ed Cavaller
que havia escoltat el Víctor Mame,
el tema d'en Gail,
que li feia recordar moltíssimes coses de quan era
petit i tal. I un altre ullet ha penjat una foto
preguntant si sabien de qui era.
El mateix Serafí Lliteras,
ho han demanat,
és el capità Harlock.
Ens atrevim a cantar
la cançó Tots plegats?
Jo no la recordo. No la recordes?
Com era?
La lluita
per un ideal
amb la nau especial lluitaré jo
sempre contra el mal
Mira, m'està sonant
però molt la lluita. Estem parlant d'aquell home
que sempre estava emprenyat i que anava amb un vaixell
però...
Perdona,
estaves enamorada? Molt, molt.
Mira, mira.
Quina èpica,
per favor. Ara estem connectant
amb un vaixell.
Igual que el Francesc, eh?
Amb el mateix per favor.
És aquest que li posava aquestes canvis.
...
en la terra
i en la mar.
Aquí ho canta tot com una samarreta.
...
la nau especial lluitaré jo
...
...
ara no sé qui estava cantant.
Hi ha molta gent que diu que té la banda sonora guardada,
que l'estètica era transgressora per l'època,
que és veritat,
i el Francesc que apunta que era una estètica
que ens arriba dels anys 70
i que diu que tu ets una cosa que sempre comentes,
que els personatges del Lei-Gi Matsumoto
que és un dels teus actors preferits
semblen tots de cinema scope
prims i allargats.
Fins als que fan de contrapunt que són baixos i rodonins.
No, gairebé tots els protagonistes són els macos, prims,
van donats a campanats...
Em interessa molt el tema del teu enamorament.
M'agradava molt.
No, espera, espera, que vull saber com era.
O sigui, cabell llarg?
Clar. Barba?
No, barba no, barba no.
Sí que és ell que té ell que no va morir.
Era una malena així, el vent.
Era perquè era un home com molt... obscur, no?
Ah, teníeu...
L'atracció de les malotes.
Era un malote, era un malote.
Portava un parx a l'ull.
Un parx a l'ull.
Era un senyor turmantat.
I necessitava amor.
I aquí és on trobaves que feia falta una Eli.
Jo tenia 6 anys, potser.
No me'n recordo quants anys tenia.
La meva filla té 6 anys i ja li veig comportaments que diuen...
Calma't, que tens molta vida per davant, encara.
Hi ha un nen que es diu Mateo Clases, tant el dia...
No sé si és normal, això.
He parlat amb sa mare i dic que és normal, això.
Diu, no sé, els nens d'ara...
Sí, home, sí.
No sé.
Mira, l'estic veient a l'estància de la Francesc.
Sí, esclar.
Era guapo.
Aquí hi ha una història.
Alguna cosa més, Eli?
Doncs sí, l'Ed Caballer...
Mira, aquesta setmana ha estat una mica el dinamitzador del grup.
Li donem les gràcies, eh?
Sí.
Parlava d'una aplicació molt diferent per pagar el parquímetre.
Diu que si aparquem a la zona blava,
ens recomana una aplicació que es diu BlinkEye
que pagues només per l'estona que parques.
Que bé.
Això és molt interessant i pots ampliar el temps a distància
si quan arribes queda temps et retorna els diners,
que això està molt bé, també.
Tu ho fas servir, no?
Jo en faig servir una de diferent, però funciona també per temps.
Molt bé.
I clar, també, igual, molt pràctices, totes aquestes aplicacions.
L'Ester comentava una que es diu el Parking,
que va per municipis, no?
Depèn de quin municipi o depèn de quina ciutat funciona una o l'altra.
I deien que això va molt bé, per exemple,
quan estàs fent cua a un lloc,
que has posat una miqueta de diners al parquímetre
i potser no arribes i has d'ampliar-ho,
o quan estàs fent un encàrrec i no sabies l'estona que havies d'acupar.
I hi ha un truc que m'ha agradat molt,
que ens diu l'Adrià,
perquè diu que quan estàs molt lluny
no et deixa fer aquests canvis de...
Mal?
De temps, diguem-ne.
Però l'Adrià diu que sempre queden les aplicacions de simulació
de posició de GPS.
Carai, tu això ja és...
Uau, això és una mica hack, no?, hackeant el sistema.
Que estàs enganyant la màquina.
Això va bé per ser infidel.
Bueno, és una idea que...
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No he pensat...
Pensant amb la seva filla i el nen...
No sabia que tu podies simular que el teu mòbil està on tu no estàs.
No, no ho sabia.
És una dada que se'n sobra al Parc de l'Interès.
I per últim, hem conegut nous seguidors.
Cada setmana en tenim de nous.
Aquesta setmana, entre altres, hi ha hagut el Marc Brugat,
que diu que ha començat fa poc
un canal de videojocs en català a YouTube,
que ha publicat avui... ahir, o sí, l'anàlisi és del Himmel 3,
que si li volem donar un cop d'ull,
i la tercera temporada de la sèrie
iniciada per LOL Interactive del 2016 i el retorn de l'agent 47.
Molt bé, el conec.
És el Marc Brugat, que, de fet, conec la seva feina a la vanguardia.
Benvingut, Marc, al nostre telegram.
El podeu trobar com a mbrossac a Twitter.
Doncs molt bé, arribem al final del programa.
Ja està? Ja? Sí, sí.
Elin, Francesc, Oriol Estard, des de Tarragona.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui.
Ah, gràcies.
179, el control tècnic a l'estudi 2,
d'Icat Matilde Ceuane,
a l'estudi de Catalunya Ràdio Tarragona el Francesc Xavier Espelt,
l'assessorament lingüístic de la Maria Prieto,
pot seguir-nos al telegram, a Twitter,
i a totes les xarxes que hi ha en aquests moments al món,
i també a twitch.tv barra Generació Digital.
Ullents, que passeu un bon cap de setmana,
que tingueu temps de jugar a videojocs.
Aquesta setmana marxem amb la música del videojoc Hemens World.
Ja fa un temps que podem jugar a aquest videojoc,
però que resulta que aquesta setmana surt per la Nintendo Switch.
Gerolífics i una civilització perduda
en un món llunyà que sona d'aquesta manera.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.