Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bona nit, us informa Arad Mazuque.
Centenes de persones han volgut participar en el concert
d'aquest dissabte al vespre a Nou Barris
per commemorar el Dia de la Dona
i que ha servit per condemnar l'apunyalament d'una dona divendres
en aquest mateix districte de Barcelona.
La dona estava embarassada i va perdre la criatura
a causa de l'agressió.
A l'acte ja ha intervengut l'alcaldessa de Barcelona,
Ada Colau, que s'ha queixat de la poca atenció
que es preste a la violència masclista.
Si això li estigués passant a qualsevol altre col·lectiu,
un col·lectiu de homes, per exemple, polítics,
o un col·lectiu de homes banquers,
estaria tot el país militaritzat
i estaria totes les institucions mobilitzades
tractant-ho com una qüestió de primer ordre de la gent de polític.
Però què és inacceptable és que a dia d'avui
una de les violències, per no dir la principal,
que patim quotidianament, que és la que patim les dones,
no estigui al primer nivell de la gent de política.
La dona agredida continua ingressada
a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona en estat crític.
A l'agressor, la seva exparella, els Mossos d'Esquadra,
encara no l'han pogut interrogar.
Més notícies breus, el govern espanyol valora positivament
l'informe de la Comissió de Venècia
sobre la reforma del Tribunal Constitucional.
L'executiu de Mariano Rajoy ha fet pública una nota de premsa
on destaca els punts on l'òrgan consultiu del Consell d'Europa
li dona la raó i fa una anàlisi
comparant les mesures de la reforma amb l'entorn europeu.
Segons el govern espanyol,
aquest dictamen confirma la legalitat de la reforma feta el 2015,
una modificació que havia de dotar el Tribunal Constitucional
de les eines necessàries per assegurar que les seves sentències
siguin acatades tant per ciutadans com per institucions.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont,
s'ha referit a l'informe del Consell d'Europa
i ha assegurat que qüestiona l'actitud democràtica
de l'estat espanyol.
Puigdemont ho ha dit al XIX Congrés
que la JNC està celebrant a Vilanova i la Geltrú.
Una institució de les seves,
una institució de les seves i de les nostres, també,
que els diu que per aquest camí modernofòbic,
per aquest camí d'intentar confondre la separació de poders
i atorgar-li al Tribunal Constitucional
unes capacitats que la majoria de democràcies avançades
no li atorgen o no ha fet cap, per aquest camí no anirà bé.
Aquest dissabte s'ha conmemorat el 13è aniversari
dels atemptats de l'11M amb un acte que s'ha fet a Madrid.
Després de tot aquest temps,
els afectats demanen posar fi a les teories conspiratives.
El president de l'associació 11M, Eulogio Paz,
ho ha expressat en declaracions a Catalunya Informació.
Paz recorda que hi ha una sentència ferma
i que aquestes versions alternatives no ajuden les víctimes.
Hay determinados medios de comunicación
que alientan determinadas teorías conspirativas,
de que si un acto fue acta,
de que si luego lo que sé que estuvo fue sapatero.
Esto muchas veces provoca recaídas en las víctimas
que por lo que se sufre una doble vicisitación,
es decir, una parte eres víctima y además tienes que soportar
la teoría de algunos que no son capaces de reconocer
lo que sucedió en su primer momento.
Els atemptats de Madrid de l'any 2004 van fer 191 morts.
El Consell Comarcal del Maresme demana a la Generalitat
i la Diputació de Barcelona una forta inversió
per eliminar la fusta morta dels boscos
i acabar amb el risc d'incendis a la zona.
Ho ha dit a Catalunya Ràdio Josep Triador,
conseller delegat de Medi Ambient del Consell.
Necessitem aproximadament un milió d'euros.
L'ideal seria que fos abans de l'estiu.
Aquesta fusta morta és combustible de cara al risc d'incendi.
Mentre la Generalitat i la Diputació ens puguin ajudar,
ja ho estan fent, tot i que no hi hagi cap risc d'incendis,
actualment ja estan aportant unes quantitats econòmiques
d'uns 100.000 euros cada una de les administracions,
però creiem que és insuficient arreglant un 15 o 20% del problema.
El problema és que el canvi climàtic ha debilitat els arbres
i, entre altres problemes, un insecte autòcton, el tomicus.
S'ha convertit en una plaga i mate el pi pinye.
De moment afecta més de 700 hectàrees,
de les quals 400 són irreversibles.
Pel que fa als esports, el Barça juga aquest domenge
un quart de cinc al Camp del Deportivo,
sense Neymar i Rafinha amb problemes físics.
Deniz i Alenyad, del filial, són novetat a la llista.
Jugats aquest dissabte primera, Granada 0,
Atlètic de Madrid 1, Sevilla 1, Lleganès 1,
València 1, Sporting 1 i Màlaga 1, Alavés 2.
A segon aquest domenge, a l'esquadra,
Sevilla, Atlètic, Nàstic i a les 6, Reus, Girona.
A la Lliga femenina de futbol, Barça 5, Espanyol 0,
i el Barça d'en Ball ha superat 36-28 el Wissia Block polonès
i acaba com a primer de grup a la primera fase de la Champions,
els de Xavi Pasqual passant directament al quarts de final.
Quan Xavier Moret va arribar a Islàndia per primera vegada,
la guia telefònica donava instruccions de què fer en cas d'emergència.
I dius, ostres, on he vingut a parar? I posa anar, terratremol.
Bé, opció volcànica, tempesta, i dius, Déu meu!
Només la neu i el gel refreden aquesta terra de foc.
Islàndia a l'hivern, amb Xavier Moret, periodista de viatges.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
La matinada de dissabte a diumenge a Catalunya Ràdio
i tota la setmana a catradio.cat.
Eeeh-eeh-eeh!
Eeeh-eeh!
Eeeh-eeh!
Eeeh-eeh!
Catalunya Ràdio!
Benvinguts, aquest és el programa 605 del Generació Digital,
el control tècnic Lluís Àngel Alonso
i el control central, en Carles Morales.
Si ens estàs escoltant per l'FAM, passen uns 6 minuts de les 12 de la nit,
i recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciodigital.cat.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
de les nostres pantalles
i també de com podem alimentar la nostra creativitat
amb la tecnologia, amb la programació, amb els robots,
i tot el que està vinculat amb el do-it-yourself i el codi.
Avui parlarem força de pixels, els àtoms de la nostra generació,
el fonament del que després s'ha convertit en la nostra diversió.
També descobrirem els robots
que estan ajudant a netejar la central nuclear de Fukushima,
o sabrem com li ha anat l'Oriol Dalmau
amb el videojoc que avui regalem al NIO.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesch Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Avui la Gina la tenim enregistrada,
però Francesc, que està en directe, hola.
Què tal? Molt bé, Eli, què tal? Molt bé.
Francesc, com van els propenatius del Saló d'Autòmic?
Perquè l'altre dia em comentaves que ja comença a moure's bastant.
I tant, ja estem a la recta final, com qui diu.
Serà el primer cap de setmana d'abril,
els dos últims dies de març, dijous, divendres i set de diumenge,
i tornarem a organitzar els tallers de youtubers,
on vindran youtubers a parlar-los,
aquesta vegada ens vindran a parlar de temes del Saló.
Els temes amb els quals el Saló va a treure una mica.
Tenim youtubers, tenim instagrams,
i parlarem de menjar de carrer, de foodtracks,
parlarem d'aviació, parlarem de la biografia d'Antoni Gaudí,
i, òbviament, de còmics, superherois i videojocs.
Eli, avui també truquem els organitzadors d'una jornada de robòtica.
Doncs sí, és una jornada que se celebrarà a Sabadell,
el divendres 17 de març, i es diu RITZI,
a reunió d'estudiants d'engineries tècniques i superiors en informàtica.
Parlaran d'internet de les coses, de videojocs o d'open source,
i al final d'aquest programa ampliarem una miqueta més la informació.
Deia robòtica, però moltíssimes coses més.
De fet, són 6 vlogs importants,
els quals tot passarà el divendres 17 de març.
I tindrem un dels organitzadors comentant una miqueta la jugada
per si la gent s'interessa i es vol apuntar.
I, per cert, avui regalem jocs.
El sí, regalem el Nio, que ho hem estat dient tota la setmana.
Però la setmana vinent en tindrem un altre, que es diu Jacusa Zero.
I, com sempre diem, per aconseguir aquest joc s'ha de participar.
Sí, i ho posem molt fàcil, perquè tenim molts canals oberts,
on la gent ens pot dir les seves opinions, ens pot preguntar coses.
Tenim totes les xarxes socials, el Facebook, el Twitter,
l'Instagram i, fins i tot, tenim Telegram.
Vull dir que hi ha el nostre WhatsApp del programa.
Correcte, que no ens oblidem, tampoc.
Exactament. Doncs tots aquests canals estan oberts,
per qualsevol consulta, proposta, projecte,
i d'aquesta gent que ens parli per aquests canals,
doncs triarem un guanyador.
I aquest joc que regalem la setmana vinent,
i que avui ja hem donat a l'Oriol Dalmau
perquè el pugui jugar aquesta setmana, és el Jacusa Zero.
Jo no sé francès, encara existeixen els Jacuses?
O ja només és cosa dels pel·lis, còmics i videojocs?
Doncs no, no, ho dic, encara existeix la Jacusa.
La relació de la Jacusa al Japó és molt curiosa,
perquè en alguns barris té inclús estatus d'associació cultural.
Tenen marxandatge, tenen raó social, un club...
Tenen pins, també.
O potser tenen pins i tot, no?
Hi ha una relació bastant estranya
entre la gent i la Jacusa en alguns 15 barris,
en altres no, però bueno, si existeix, segueix existint.
Si poses, de fet, Jacusa a la plataforma audiovisual Mubi,
una que de tant en tant parlem i que jo recomano moltíssim,
surten desenes de pel·lis i documentals,
perquè ha estat un tema que ha donat molt de si a la part creativa.
Doncs vinga, comencem amb una nota de veu de l'Oriol Boira.
És amic del programa, expert en game design,
amb més de 200 videojocs a les seves espatlles,
i aquesta setmana ell i el seu equip
n'han publicat un de nou a la web del Club Super 3.
El Super 3 acaba d'estrena un videojoc molt especial.
Ho és perquè en aquesta ocasió es pot recórrer a la ciutat de Super City,
on ja s'havia pogut jugar anteriorment,
però ara tots els personatges ens donaran conversa en anglès.
Com que necessitarem parlar amb ells per resoldre les missions,
practicarem conversa.
El joc està orientat a nens i nenes.
Si tenen un nivell mig o alt podran seguir les converses perfectament.
Si són molt petits o tenen un nivell més baix,
també poden resoldre paraules sueltes
com colors o objectes simples que ens donaran traducció.
El joc es diu Amazing Super City.
És gratuït per mòbils, tauletes i ordinadors
i es pot trobar sense haver descarregat res
tan sols en el web Super3.cat.
És molt fàcil, Super3.cat, però com es diu, el joc?
Es diu Amazing Super City. Ara mateix posarem el link a les xarxes.
Yo soy Xinhua, soy Xinhua, soy Xinhua.
Yo soy Xinhua, soy Xinhua.
Aquesta setmana una important agència de notícia xinesa,
la Xinhua News Agency,
va enviar un robot periodista
a cobrir l'Assemblea Popular Nacional de la Xina,
que és l'òrgan suprem del país,
i era per fer una entrevista a dos dels seus legisladors.
La idea era demostrar les capacitats del robot
i sobretot la seva intel·ligència artificial.
El que estem escoltant són moments que es van donar amb aquest robot
i aquesta propaganda, perquè no deixa de ser propaganda,
deia que el robot va cobrir tot el congrés
i que a més va fer piulades a Twitter ell sol.
En aquest sentit, el gener d'aquest mateix any,
una altra agència de notícies va publicant notícies fetes
per un robot relacionades amb la lliga de baseball.
No és la primera vegada que a la Xina s'ensenyen robots
fent de periodistes.
Diria que hi ha un interès molt concret a la Xina
per fer robots periodistes.
Exacte, exacte.
Tenen allà el control, no? Sí, sí.
És ben curiós una notícia que hem vist aquesta setmana.
Per cert, mira, curiosament,
recomano molt la lectura d'un post-it de cartradio.cat.
Sabeu que des de fa unes setmanes cada dia hi ha un post-it nou
de gent que treballa a la casa,
i un dels darrers està escrit per la Carles Pedret
i parla precisament de periodisme robot,
cosa que està molt vinculat amb aquesta notícia que acabem de donar.
Francesc, no vam parlar de robots del Mobile World Congress,
però vas veure uns quants...
De fet, vas fer un tuit dient, n'he vist força, els robots d'aquest any?
La veritat és que sí, n'hem vist ja fa uns quants anys
que de tant en tant a l'Estan hi tenen un petit robot,
és molt atractiu, però aquesta vegada estaven molt més actius.
Alguns et donaven la benvinguda a l'Estan, et saludaven,
parlaven amb tu, responyent algunes preguntes...
Tot estava molt bé, però realment el que s'està fent tendència
no és tant el robot físic en si mateix, que camina per la casa,
sinó el que hi ha una miqueta dintre seu,
que són les intel·ligències artificials.
Intel·ligències artificials aplicades als assistents personals.
A l'Alexa, d'Amazon i de Google i totes aquestes coses.
Doncs això sí que ho hem vist molt
i això sí que sembla una miqueta de tendència.
Doncs ara un comentari d'un uient
que ens ha enviat una nota de veu al 638-68-7030,
és el Pau Montfort, que s'ha animat a explicar-nos
després d'escoltar l'Ali Partovi,
un dels fundadors de CodePoort.org,
i que va entrevistar el Francesc.
Volia explicar la seva experiència i animar altres professors
perquè utilitzin aquest sistema Code.org a les seves classes.
Ell és mestre d'educació musical de la seva escola
i, a més, és el coordinador de l'Stick.
Jo he estat provant altres serveis semblants, com CodeCombats,
i la veritat és que el que més agrada als meus xiquets
és el Code.org.
La veritat és que ha funcionat molt bé
i els alumnes han donat una bona rebuda
a aquests tipus de classes o de tallers.
Fa servir personatges coneguts, de l'Angri Verds,
de l'Antes contra zombies, de Star Wars, de Minecraft.
L'aprenentatge de la programació per vlogs
fa que, d'una manera molt lúdica,
es inicia l'alumnat en el pensament computacional
i amb una eina tan poderosa com la programació.
El missatge del Pau era molt llarg
i va començar al carrer i va acabar a casa seva.
Jo crec que va pujar a les escales.
I com heu vist, l'he tallat molt perquè, clar,
durava gairebé quatre minuts,
amb una explicació molt profunda de tot plegat.
Però mira, va escoltar l'entrevista amb l'Ali Partovi
i li va interessar, i a la seva escola fa un any que funciona.
I això em sembla fantàstic, sobretot,
perquè en Partovi ens deia que Code.org
no és només aprendre a programar.
Un dels objectius de Code.org, sobretot,
és educar, ensenyar als professors
com tot el tema de la programació la poden incorporar de forma fàcil
a les seves classes,
i, com a mínim, els temes que tracten habitualment,
introduir això a l'alumne de forma fàcil a través del professorat.
Gràcies, Pau, per aquest missatge
que ens has enviat al WhatsApp al 638-68-7030.
Continuem parlant de robots,
però ara ho fem amb uns que han de fer una tasca una mica més dura.
Visualitzeu una gran fàbrica.
Scales metàl·liques, tubs, vapor...
Restes de destrucció per tot arreu
que ens fan saber que alguna cosa important ha passat.
Entre la ferralla, una màquina avança inexorablement.
Un robot que es mou entre els escalets mecànics
dels altres robots enviats a fer la seva mateixa missió.
Però ell també, en uns últims moviments sincopats,
s'atura mentre la seva vida robòtica s'exaureix definitivament.
I és que això que sembla tret de qualsevol pel·li de la saga Terminator
és el que en realitat està passant a la central nuclear de Fukushima.
S'està convertint en un cementiri de robots.
Hem posat la banda sonora de la darrera pel·lícula de Terminator,
que és aquella que no saps què és el que passarà o què passa.
Jo l'he de tornar a veure perquè és que...
Gènesis, aquells que van endavant i endarrere...
Sayonara.
Només s'entén la banda sonora, no?
Però a veure, què fan uns robots passejant-se per Fukushima?
Potser buscar la Sarah Connors? No crec que la trobi.
No, en realitat el que estan buscant
són 600 tones de material reductiu.
Poca pas que és difícil de fallar-ho.
És un problema.
I és que què passa amb la central de Fukushima?
Hi ha un contracte per la descontaminació
per l'empresa Tepco i que el 2021 ha de començar les feines
d'enretirar material nuclear, l'estructura,
i anar descontaminant tota la zona.
El problema és que per culpa de la lavada de radiació existent
en el reactor 2, dins l'edifici,
no se sap què hi passa, no se sap on està res.
En concret, a més, és molt necessari saber
si part d'aquest combustible s'ha vessat
fins a arribar als fonaments de formigó.
El problema és que la radiació que s'està metent
des d'aquella central és brutal.
És fatal tant pels humans com pels aparells electrònics,
que també són molt sensibles a la radiació.
Els nivells són molt altíssims. Fem una miqueta de números.
25 milisievers, que és la unitat amb què es mesura la radiació absorbida,
25 milisievers és la radiació mitjana anual
que rep qualsevol persona,
perquè el terra és una miqueta reductiu,
la radiació còsmica, el sol, etcètera.
Molt bé. Entre u i 3 sievers, u i 3 sievers completes...
No milis, eh? U3, eh?
Si absorbim això, comencem a patir problemes bastant greus.
Nàusees, dolors, pèrdua de medula oceà...
Entre 3 i 6, esterilitat, hemorragies, diàrees...
Si no es tracta, ja és mortal. Per sobre de 6, és mort segura.
Què ha passat a la central últimament?
Hi ha hagut 3 robots fabricats per Toshiba.
Aquest últim, el tercer robot, tenia forma com d'escorpir.
Anava connectat amb un cable perquè no es pot enregistrar res,
les memòries es borren, no es pot emetre res via ràdio...
Perquè l'electrònica deu ser molt especial.
Exacte, i ha de ser molt, molt, molt simple.
Està tot connectat via cable per veure les imatges per on passava
i tenia forma com d'escorpir
les cames que el permessin moure's pertot arreu.
Sobretot, havia d'anar a enregistrar una rexeta
que es vol veure si per allà s'ha basat material radioactiu.
Doncs molt bé, era capaç de resistir fins a 75.
75 cíevers, imagineu-nos-ho, la radiació mortal per nosaltres, 75.
Doncs molt bé.
Es va aturar a 10 metres de la famosa reixa,
passant pel costat dels cadàvers dels altres robots que hi havien anat,
i la van dinyar abans, es van fregir abans...
En havia rebut 530.
M'imagino. I podia resistir 75, que ja deu ser...
Brutal. Brutal.
De fet, he vist algun reportatge i diuen que el que està passant
en aquests moments allà,
la tecnologia que s'està invertint, etcètera,
fa que s'està avançant molt en això,
però, clar, se'n troben que tenen un problema.
És que la realitat supera encara el que tècnicament,
no només tècnicament, sinó que com a concepte,
encara intentem fer.
I això és el que ha intentat una miqueta,
com el rector de TEPCO,
de dir, intentem fer coses molt resistents,
però tècnicament estem en un punt mort,
no podem superar aquests nivells de radició,
les màquines es fregeixen, no podem veure aquí i allà,
no podem portar càmeres...
Ajuda, sisplau, expliqueu-nos coses, envieu-nos idees,
intentem pensar allò out of the box, pensament lateral,
envieu simis amb una càmera, jo què sé,
envieu un corbe, envieu coses, entreneu pops...
Estan oberts a qualsevol solució, per absurde que sigui,
perquè estan veient que les solucions tradicionals es troben,
que l'única cosa que hi ha és fer màquines més i més resistents,
però no poden arribar al nivell de radiació,
protegir-se contra els nivells de radiació que es troben.
Doncs al Generació Digital parlem molt d'aplicacions de la tecnologia
que ens fan la vida més fàcil i divertida a totes nosaltres.
I també ens agrada parlar d'iniciatives
que fan que la gestió d'una empresa sigui més senzilla.
Hi ha aplicacions que estan pensades
no tant per les persones, sinó per les empreses,
i això ha estat una tendència
que ens hem trobat en aquest Mobile World Congrés.
Hem parlat amb Íñigo Juantegui,
que és responsable de l'aplicació OnTrack,
i ell ens explica el seu funcionament.
OnTrack és un marketplace.
Permita a les empreses connectar directament
amb transports autònoms que tenen la nostra app en su mòbil,
i d'una forma totalment transparent.
Al final, el que le permite a la Pymes,
entra y mete en necesito cinco palets,
de aquí a aquí, un típico formulario muy sencillito,
le aparece un precio automático y si le gusta el precio,
eso directamente le llega a los transportistas
que están por la zona y que tienen hueco en sus camiones,
y el primero que lo acepta a través de la app se lo queda,
y empezamos a trazar,
a traquear el trayecto que va haciendo el transportista,
y le vamos diciendo a la Pymes que está yendo para allá,
ha llegado a recoger.
Jo és que soc molt fan d'aquestes aplicacions,
que al final són pràctiques per a l'empresa, tu.
De fet, em va explicar el Juan Tegui,
que volíem fer un mapa perquè l'empresa sapigués
exactament on està el camió, etcètera,
i totes les empreses em diuen no m'expliquis res,
jo no tinc temps de mirar mapes, tu digue'm quin dia arribarà.
I això fa pensar que moltes vegades nosaltres tenim històries
que som, entre cometes, una mica pijos,
de voler certes coses que al final,
quin servei ja ens fa?
Em sembla que ens hem de fixar en les persones
que han de conviure amb aquesta aplicació al dia a dia,
o han d'aplicar,
i que coses que es desitgen en un despatx, que seria molt bonic,
així veurem el camió on està cada segon,
perquè el conductor està actualitzant cada vegada,
el conductor ha parat en un bado,
ha d'entregar un paquet,
no està per anar actualitzant,
ell vol que s'actualitzi sol o una cosa més ràpida,
no li toquis la pera.
Es diu OnTrack, és una aplicació,
com ha dit el Juan, directe, el Íñigo, perdó,
directament el que fa és transportar palets, per exemple,
o coses que voltin molt i que necessites un camió
per portar-les i transportar-les.
Doncs, vinga, va, canviem una mica de registre,
la Gina Tost ha estat jugant a un videojoc
que aquests dies està pujant com l'escuma,
es diu Egg Inc., Egg Incorporation,
està disponible per Android i Parallos,
i hi han de portar una empresa d'ous.
Ai, equip GD, estic enganxada a un joc.
Es diu Egg Inc., és a dir, Ous Incorporation.
I per qui no ho sàpiga, des de fa uns dies tinc una ranxa.
Bé, no en tinc una, en tinc moltes, però només hi tinc gallines.
A veure, només gallines, però quines gallines!
És un joc de gestió de recursos.
Per tant, hem d'anar pitjant la pantalla
perquè vagin sortint les gallines
i aconseguir diners, treure pollets,
millorar els galliners, comprar furgonetes...
i, fins i tot, canviar-los el pinso
perquè facin més ous i et produeixin més diners,
i, bé, tinguis una ranxa molt millor.
Soc la millor avicultora per iPhone que hi ha al món.
El teniu per iOS i per Android gratis,
i si voleu passar una molt bona estona
de rodejat de gallines, no dubteu.
Jo fa uns dies vaig publicar un vídeo
que deia que m'agradaven molt els trens,
però bé, ara m'agraden els trens i les gallines.
Qualsevol diria que tinc molt de temps per jugar, oi?
Home, entens molt,
perquè, a més, estàs jugant molt a l'Overwatch,
amb el teu PC, estàs jugant fent ous i fent aquesta...
Francesc, ara estàs jugant quants ous tinc? 102, eh?
140, 160 gallines.
A veure com els fas, els ous.
Però què estàs fent?
Estàs posant al meu lloc moltes gallines.
Sí, no ho sé.
Els ja se'n donen a pinso, ara.
Clar, les materes de gana, aquestes pobres.
Exacte, exacte.
Doncs sí, és aquesta aplicació,
perquè aquests dies l'hem vist que el mateix Android o Google
està començant a promocionar.
Ja fa força mesos que existeix.
De fet, hi ha reviews del mes de setembre,
però, mira, ara és allò que passa,
que moltes vegades es posa de moda una aplicació al cap d'un temps.
Sí, que ens ha agradat molt aquesta iniciativa
i que ens has explicat a través d'aquest joc d'iOS i Android.
De tant en tant, al Generació Digital...
ens agrada molt convidar artistes
relacionats amb la generació digital.
I avui ens fa molta il·lusió tenir un creatiu gràfic
que es diu Pepe Pue.
Benvingut. Hola, què tal? Molt bé.
Doncs en Pepe Pue treballa amb McCann World Group,
una de les agències publicitàries més importants.
I, xerrant de la seva feina,
ens comentava que intenta solucionar gràficament
tot el que li col·loquen al davant, és a dir, que és autodidacte.
Molt bé. I parla de la feina.
De fet, si ens esteu escoltant i aneu a pepepue.net,
veureu part de la seva obra, no?,
que tens aquí la pàgina web on tu penges cosetes.
Ara parlarem una miqueta de les teves creacions,
però et volia fer una pregunta.
McCann és una gran empresa internacional de publicitat.
Moltes vegades, aquestes empreses,
quan ens les expliquen a través de les pel·lis, de les sèries,
que és estrès, és molta feina, és així, realment?
Bueno, sí, home, les agències de publicitat...
saps quan entres però no saps quan surts.
Sí, eh? Sí, sí, sí.
Això no és ningú mita, és una cosa ben certa, no?
I portes molts anys treballant? Doncs quasi deu.
No està malament.
Tenint en compte que no vinc del món publicitari,
sinó que precisament vaig entrar aquí
perquè, res, començàvem a crear el departament...
És el teu, el rellotge? És el meu, és el meu.
És un Casio? És un... No, no, no, que va.
Un geonaut. Molt bé, molt bé.
Doncs...
el tema és això, no?,
que realment vaig... era un professional ja del món web,
i precisament estàvem buscant un especialista pixel
perquè hi havia una sèrie de marques
que, bueno, s'estava plantejant la idea
de començar a fer microsites
una mica amb una estètica pixelada, no?
Molt bé, d'això en parlarem una miqueta més tard.
Has vist aquest, el Egg Ink, què t'ha semblat?
Molt bé, molt bé. No has pixelat, en aquest cas, no?
Però sí que té com un aspecte que sí que rememora una mica, oi?
És que tot el que sigui isomètric,
al final et porta irremediablement
al món aquest completament organitzat del pixel,
i sí, sí, realment són així.
Isometria, això em recorda jocs de l'Espèctrum i de l'Amstrad.
Ultimate. Ultimate, play the game.
Exacte, ultimate play the game
amb el sistema aquest de visió isomètrica
de tants jocs com el Gunfridge, o quins altres més.
Sí, tenia...
Hi havia un altre de, com es diu, el Batman, també, no?
El Batman, exacte. Comparava, es feia així amb el Pauet.
Sí, sí. Head over heels.
N'hi ha molts, eh? N'hi ha moltíssims.
És veritat, és veritat. Filmation.
He de dir que he conegut Pepe Pue a través de les xarxes,
de fet, concretament, la Instagram.
Vull dir que no ens coneixíem, personalment, tu i jo,
fins fa pocs minuts. Sí, sí.
I, de fet, tu te'n vas a l'Instagram del Pepe Pue
i veus que tu agafes el tram per anar a la feina, no?
Intueixo. Sí.
I el tram dibuixes. Sí, sí, sí.
Això ho fas sempre o no?
Sí, sí, sí. O sigui, mira, fa cinc anys,
que precisament estàvem parlant de l'estrès una mica
que et provoca treballar en una agència de publicitat,
estava completament col·lapsat, ja no sabia què fer,
i una mica buscant els orígens,
que al final és que jo en comptes d'estudiar
el que feia era dibuixar,
vaig carregar-me una llibreta amb llapissos a sobre
i vaig decidir que en comptes d'escoltar, jo què sé,
el que havia fet el Barça el dia abans, em posava a dibuixar.
I realment m'ha servit com a teràpia creativa,
aquests cinc anys, que cada dia m'obligo,
però és una obligació com agradable,
de crear aquests patrons creatius
i fer-me una dutxa creativa abans d'entrar a treballar
i fer un dibuixet del que em vingui de cara
i pujar a Instagram.
Això que tu dibuixes és sempre a web
o també pot ser un dibuix amb alçada,
no sé com es diu això, llapis, o tot fet per ordinador?
No, no, bueno, ara porto una època,
saps que una mica torno els meus orígens de pixel,
però fins ara no, era llapis, solament feia llapis,
després vaig... Bueno, clar, cinc anys donen per molt i també...
Perquè això canvia, també, no?
Va haver-hi una època que vaig decidir que ho feia amb aquareles
i, sí, porto un pack d'aquareles,
després ja us l'ensenyaré perquè ho porto a sobre sempre,
i res fent aquareles.
La gent al tramvia al·lucinen veient un tio allà
que està fent una aquarela allà en directe...
Però tu quan fas aquesta aquarela,
després ho has de vincular a un ordinador,
s'ha de fer una fotografia perquè entri a algun lloc, no?
No, al final, la sort dels smartphones...
Sí? Directament, eh? Sí, sí, sí.
Però dic a nivell professional, eh?
També d'aquesta forma, foto a smartphone i està.
Sí, sí, sí. Què dius, eh? Sí, sí, sí.
Que fort. No, no, i tant.
Sobretot aquest començament del dia, no?,
que al final es tracta això, no?
Jo crec que resumeix bé
aquesta gran capacitat que tenim del món digital a la butxaca,
que és el tema del mòbil.
Tenir una bona càmera, que realment et doni una certa qualitat,
i fer aquesta arrancada creativa,
fer una foto i de sobte rebre els tuits i els...
O sigui, els likes de la gent,
que ja dius, ostres, avui em menjaré el món quan entro a la gent.
Estava mirant el seu Instagram
i aquí es pot veure que ell no només dibuixa quan va al tram,
també aprofita altres moments per Barcelona,
per dibuixar a altres llocs.
Hi ha moltes mostres del seu art, del seu street art,
perquè tu de vegades agafes guixos i dibuixes al carrer.
Sí, sí. A les baldosetes del carrer.
I això què?
Mira, jo, quan vaig començar en el món web
i vaig començar a fer pixel,
em vaig enamorar absolutament de la tècnica.
O sigui, hi ha molts dissenyadors que l'acaben odiant,
perquè és molt exigent, no?
És molt difícil, eh? Exacte.
Al final, el pixel crec que és la màxima expressió de la síntesi.
O sigui, realment, si saps sintetitzar,
no hi ha tanta gent que ho faci bé.
Aquí hi poso una medalla.
I llavors, ostres, m'agrada molt.
Clar, el propi perfeccionament de la meva tècnica
ha fet que, a més a més,
una de les coses que m'agrada més és fer-ho en blanc i negre.
O sigui, jo normalment, quan dissenyo també altres coses,
jo sempre ho treballo molt austerament en blanc i negre
i faig una peça completament minimalista.
I, clar, ostres, el guix era perfecte.
El guix era una eina que, bueno,
entenc que no em portarà a la presó
si m'enganxa la Guàrdia Urbana...
No t'ha passat mai que t'hagin enganxat dibuixant?
No, no.
Quan faig actuacions una mica bèsties,
porto o tovalloletes o porto un cobell amb aigua per si de cas.
Per si de cas et diuen...
No és que estic netejant, en realitat.
Però, clar, tu aquell dibuix que faràs o fas,
ara ho posarem també a les xarxes, tens alguna mostra?
És a dir, ho has fet abans a casa?
Sí, sí, sí.
Amb el pixel no es pot improvisar gaire,
sobretot perquè, clar, quan estàs enfrontant-te
amb aquesta rajola de 9 centímetres i mig,
clar, no tens perspectiva.
Realment, el pixel necessites treballar,
bueno, jo treballo des del Photoshop,
amb la lupa tope i allà pintant quadratet a quadratet.
Bueno, ara també, a vegades també porto unes llibretetes
amb quadrícola molt petita
i allà també fas les teves creacions, no?
Però si necessito perspectiva,
llavors, no, no, porto les meves xuletes...
Clar, clar, clar, evidentment.
I allà em poso a fer. Ja, hi ha copia.
És curiós perquè jo no sé si recordeu,
fa molt de temps,
que van aparèixer uns Excels
amb uns personatges icònics coneguts,
molt ben definits i tu havies encertat
posar el nom a l'Excel i encertar-ho, això?
Estava enganxadíssim, això.
Gent de la música o de sèries de tele o cinema...
Sí, sí, era el que dius tu, la mínima expressió,
però tenia un detall que deies, ah, és el David Bowie, saps?
I posaves David Bowie i, pum,
passaves a l'altre o et deia que correcte.
Com es pot fer un bon...
O sigui, per on comencem, si volem fer,
i segur que ens escolta gent que li agrada el tema de il·lustració,
un bon pixel, un bon personatge?
Clar, mira, el pixel té una cosa fantàstica
i a la vegada també és una mica la seva pròpia trampa, no?
Que és, clar, treballes amb simetries
i és una cosa com molt organitzada.
Llavors, si poses a fer pixel
i no respectes aquesta simetria,
o sigui, has de ser un bon dissenyador per també fer pixel,
resulta que, clar, fas com unes coses...
amb una quadrícula com mal organitzades.
Això vol dir que el cos pot ser massa gran que el cap, etcètera, no?
Exacte, fas una curvatura
i si t'equivoques i no segueixes unes pautes mínimes,
resulta que allò és desagradable a la vista.
Bé, sobretot per mi, que soc més purista, no?
I llavors, però al contrari,
també passa que això, no?, quan veus una obra ben feta,
dius, ostres, però a veure,
com ha fet la Mona Lisa aquest tio
i que quasi pugui entrar a veure si riu o no riu,
perquè també el pixel juga molt amb l'imaginari, no?
O sigui, quan treballes coses icòniques
i ho has sintetitzat, ho veus
i veus més coses de les que realment estàs veient, no?
El teu cervell també...
Mira, posarem un exemple d'un videojoc
que utilitza aquest pixel art.
L'estratègia d'aquest videojoc
és la de l'Ajuntament d'Undercoders.
És l'Ajuntament d'Undercoders
que ha fet aquest videojoc d'iconografia pixelada,
que és el Konga Master,
i que és un videojoc que us recomanem molt aquí,
que és per PC, ha sortit per PC ara,
i que el que has de fer...
Estàs en una festa, primer està sol,
i has d'intentar animar els que tens al teu voltant
que s'enganxin a la Konga.
És allò típic que és molt trici, si no s'enganxen a tu.
I tots els personatges estan fets d'aquesta forma, no?
Exacte, amb la cètica pixel buscar una miqueta la reminiscència
dels arcades, dels 80...
Perquè ara es fan molt, aquests videojocs, no?
Sí, bueno, el pixel art és una cosa que...
Com a tal, no?
Jo crec que quan tu comentes que vas començar cap al 2001,
és en aquell moment en què va començar a sorgir
tot el tema del pixel art.
I això és com i voi, i tots aquells pòsters de ciutats,
de manes i tal, tan ben fets, tan pixelats,
amb molta referència de videojoc.
Llavors, aquí, és com el pixel art es converteix
en una referència artística en si mateix,
i molta gent sabrà on el pixel art,
sense tenir referències al videojoc.
Això és el que tu quan parlaves del límit i de la simetria,
és una cosa que els que veníem del món del videojoc ens xocava molt,
perquè el pixel art ens agradava,
perquè ens retornava una mica aquests exemples.
Però el pixel art va bé del videojoc,
perquè era tècnicament per les màquines,
amb la qual cosa tenia una sèrie de patrons molt característics.
Per exemple, caselles de 8x8, els personatges tenien unes limitacions.
La gent que li agradava el pixel art venia del món artístic
i l'utilitzava lliurement,
doncs, òbviament, a la seva llibertat artística
podia fer personatges de qualsevol tamaig,
proporcions que li agradaven a ell, colors que li agradaven a ells,
i deies, hòstia, això té algo raro.
Per què? Doncs perquè no complia amb aquestes simetries
que venen de les limitacions tècniques.
A la web de www.pppue.net
una de les imatges que es veuen és una gran ciutat,
amb molts detalls,
que quan mires de prop veus uns personatges molt curiosos,
i sobretot és tan gran que fa molta gràcia, no?,
el pixel i després un pòster molt gran, no?
Una estètica d'aquest tipus, no?,
sí que ens abocaria una mica a els Ivoi, no?,
que són aquestes grans ciutats fetes.
Aquest projecte en concret el vaig fer per l'estudi Mariscal,
i era un joc per la Fundació La Caixa,
en què es tenia que crear una ciutat sostenible
amb vegetació i tal.
La veritat és que crec que el joc
no va acabar de funcionar gaire bé,
bueno, eren altres èpoques,
però jo em vaig dedicar a fer una ciutat sencereta,
però que no em deixava res.
De fet, això, no?, em vaig tornar absolutament boig,
i em vaig estar quatre mesos allà fent cases sense parar.
Després continuarem parlant,
continuarem parlant també de mestres que coincidim,
o sigui que ho fan molt bé, això,
i que seguim també a través d'Instagram,
però ara hem de parlar una miqueta què és el que ha passat al Telegram.
Què dius, que s'ha discutit molt?
Bastant, aquests últims dies.
Hi havia un tema recurrent que no parava de sortir,
que era sobre els ordinadors
que fan servir a les escoles i als instituts públics,
i es parlava de si aquests ordinadors
haurien de ser de programari lliure o no,
tenint en compte que la majoria,
o crec que tots, utilitzen el sistema operatiu Windows.
Fins i tot hi havia tanta discussió, no?,
a veure, hi havia diferents opinions,
i en Biel ha fet una enquesta
en què el 84% de la gent que ha participat dels ullents
opinen que hauria de ser de programari lliure.
L'univers són les 200 persones que tenim al Telegram.
Sí, a veure, que no està malament.
Hi ha gent que ho vol, així em sembla molt bé.
Doncs un dels motius, òbviament,
era pel tema dels preus de les llicències.
Però no era només aquest el motiu,
sinó que també deien que això condicionava els nens,
si ja se'ls ensenyava en Windows,
que tota la vida ja estarien fent servir aquest sistema,
i no en coneixerien d'altres.
En Pireta feia una comparació molt interessant,
deia que el tema del programari lliure versus el comercial
és exactament igual que un restaurant petit, senzill,
i de qualitat que fan burgueses, contra un McDonald's.
Molt bé. És la Pireta, crec, no?
La Pireta? Sí.
Ah, pot ser la Pireta. Crec que sí.
Puc equivocar, eh? Ai, si m'equivoco.
Després ho miraré. Exacte.
I en Pere Ferrer diu que no cal anar tan a l'extrem,
que s'haurien de conviure tots dos,
perquè els estudiants que van, per exemple, a FP,
han d'aprendre el que es trobarà en el món laboral.
Diu que no es pot ensenyar el Cucat,
si després hauran d'utilitzar l'autocat.
Hola. Hola, què tal?
Tu vas aprendre amb un espectrum? Sí, amb un Amstrad.
Amb l'escola? Sí, tant. Amb bisquet? No, a l'escola no.
A l'escola, amb un llapis,
i a l'última fil et vaig adonar que eres de bulleres.
Però no hi havia orinadors, a l'escola?
No, això va marit molt més tard.
Perdona, jo soc més gran que tu, i ja hi havia uns espectrums.
Jo he fet arquitectura,
i quan dibuixava amb el rotring portava un rotring i un cigarro
per anar assecant la tinta del rotring i no emportar-me'l amb la mà.
Sí, jo era capaç d'agafar el rotring i el cigarro,
com si fossin els palillos d'un restaurant xinès,
i fer aquesta combinació.
Tu això ho sabies, això del cigarro, per assecar?
Jo és que, quan no he fumat mai...
Has treballat amb rotring? He treballat amb rotring.
Però, clar, jo quan ho feia, que era bastant jovenet,
se m'assecaven terriblement,
i no els vaig arribar a controlar mai.
Era un drama, això.
O borrar rotring amb un agilet.
Sí, però la nota baixava, eh?
Clar.
Jo, que soc el que feia un forat al paper i a la taula, encara més.
Jo, el dibuix tècnic, el recordo, quan vaig fer telecos,
vaig fer un curs de telecos, ho vaig deixar al primer curs.
Jo també vaig fer un curs de telecos.
Ah, sí? A Vira Nova vaig fer, jo.
Tu també, a Vira Nova? No, jo vaig estar aquí bastant.
Però veig que tot arreu és molt de complicat.
Però jo recordo, el dibuix tècnic era...
Sí, sí, quan feies allò que havia de coincidir...
A mi em van fer fer a l'institut, eh?, era obligatori.
I teníem una mestra que, a més a més, era cega.
Bueno, no era cega del tot, però era un repte, era corregir.
Perdona, baixem la música.
Home, ella repassava el dit i la humitat de la tinta...
Clar, no diré el nom, però el recordo perfectament,
i jo tenia 14 anys, vull dir que ja fa uns anys,
i era una senyora que tenia un ull cap a una banda i l'altre cap a l'altra.
Que truqui, que truqui.
Veia en estereograma.
Imaginau-ho.
Ella demanava rotrings de 3.4.
I els altres podíem esborrar amb gilet, que no hi havia cap problema.
Però molt complicat, els abatiments. Recordeu els abatiments?
No, no me'n recordo.
Abatre una figura, t'acabaves tu.
De fet, utilitzes cada dia la teva feina, segur, ara.
Sí, evidentment.
Això que no és integrar els triples són les tres coses més importants.
Estic absolutament d'acord.
Però els rutinadors no creieu que la gent s'oblida d'escriure amb la seva llet?
Quina lletra té?
Costa de vegades, quan portes temps.
No sé si els comentava en el nostre canal.
Molt bé, Francesc, tornem als teus.
Tornem a un tòpic.
Jo, la veritat, crec que el Pere Ferrer sí que té raó en aquest sentit,
però arriba un moment en l'educació
en què t'has d'encarar eines comercials o professionals
i allà has de fer servir el que s'ha de fer servir.
Però en un nivell molt més...
Bueno, de com a concepte, tant l'administració pública
com els ordinadors que fan servir escoles
on es fan servir eines comuns,
no només és interessant que siguin eines lliures,
que siguin lliures i de codi obert,
per saber una mica el que tenim.
Perquè, si no, anem una mica a l'actualitat,
que ha passat amb Wikileaks.
Estem deixant tota la informació administrativa d'un estat,
d'un govern, d'una ciutat,
totes les nostres dades amb mans d'uns ordinadors
que estan controlats pels seus sistemes operatius
d'una empresa americana.
Com a empresa, pot tenir els seus interessos,
que, òbviament, sempre seran americans.
Amb el qual, mireu què ha passat,
la facilitat que té la ciutat per espians a tot arreu.
Generaciódigital.cat.
Doncs el nostre youtuber particular ens envia una nota de veu
amb temes que ha trobat a la xarxa aquesta setmana.
Els serveis de streaming com Netflix
estan cada vegada més integrats a les nostres vides,
i Google n'és conscient.
Per aquest motiu, YouTube s'hi vol sumar amb YouTube TV.
Angel, deja de jugar a hacer la que hay que hacer un programa de tele.
¿Qué programa?
No sé, no sé, no tengo ni idea de hacer tele.
Ai, ai, Dios mío.
Tots tranquils, aquest servei de moment
encara no ha arribat.
Per cert, té un cost de 35 dòlars mensuals
i, com tan 44 canals diferents,
amb opció de gravar els nostres programes favorits.
Every frame a painting,
cada fotograma o una pintura,
és un dels canals de YouTube que, si us agrada el cinema,
no us podeu perdre.
Està gestionat pel cineasta Tony Thow
i ens explica coses tan interessants com, per exemple,
consells per fer un bon drama o una bona comèdia,
quins trucs s'utilitzen per despertar l'espectador
la sensació d'angoixa
o la capacitat narrativa dels contraplans
de l'estil Germanscoin.
Presiento que este es el comienzo de una hermosa amistad.
Un youtuber nord-americà
que es dedica exclusivament a posar prova mòbils,
tauletes i consoles,
llença la Nintendo Switch a terra 10 vegades
per comprovar-ne la resistència a les caigudes.
Quin va ser el resultat?
Doncs la nova consola de Nintendo
va suportar les 10 caigudes a terra en diferents posicions.
Pantalla a terra, de costat del Joy-Con, per darrere,
i tot des de 1,5 metres, més o menys l'alçada,
des d'on li cauria a una persona dreta.
Jo, per si de cas,
continuaré jugant al Zelda i no llençaré la Switch a terra.
Més que res, perquè no la tinc.
Tené que regalar-li un Nintendo Switch a este hombre carajo.
Bé, gràcies, Álvaro Ojeda.
De nada, Colou.
Fins una altra. Adeu.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
Oriol, has patit, no, amb aquest videojoc?
Sí, sí. Deixa't de Zelda.
Hem anat a lo hardcore. Aquesta setmana, Nioh.
Desdeixem quatre.
Un joc fotut, fotut, difícil.
Avui toca Nioh, exclusiu de PlayStation 4.
Per definir Nioh, hauríem d'agafar una coctelera,
posar-hi un protagonista que és clavat a Geralt de Ríbia.
Ells sabran per què.
La jugabilitat i la mala hòstia de Dark Souls i de Bloodborne
li fots el rotllo de samurais,
el folclore japonès, una mica de gore,
catacata, catacata, clar, i et surt el Nioh.
És un joc que es basa totalment en la jugabilitat,
en ser àbil, en ser ràpid, en els botonets, catacata,
en ser una màquina de matar.
Sembla un arcade dels anys 80.
És molt difícil, és molt cabronet,
i no es pot ajustar la dificultat, no es pot.
Ja pots buscar opcions que no hi és.
L'únic que et deixa triar al principi del joc
és si vols jugar a 30 FPS i gràfics ultra guais
o 60 FPS i gràfics més senzills.
Agafa 60 FPS per tu vida.
Cada FPS pot ser la diferència entre palmar-la o sortir-te'n.
L'enemic més mindundi de la primera fase,
abans del tutorial, et pela d'un sol cop, màxim dos.
Però, esclar, després de morir 5.670 vegades,
quan matis, per fi, el jefe de la primera pantalla,
la reacció serà aquesta.
Sí, a vendre...
puta...
Mora, sí!
Fiques la catana...
És que Nio és d'aquests jocs que et pica,
que t'encén una baueta dins teu que et diu...
jo no puc ser tan gilipolles.
He gastat 60 euros, he de poder passar aquesta pantalla, hòstia!
I tornes i tornes a morir, i tornes i tornes a morir,
fins que, de cop, no saps per què passes,
i ets l'home més feliç del món, uns breus segons,
fins que tornes a morir.
És un joc molt complet, molt sòlid, molt ben fet, però això sí.
Juga al límit d'allò que és el repte i la frustració.
Compre-t'ho i recorda't de mi, quan et passi això, que et passarà.
Va, home, no!
A la merda, home, que no!
Que ja està bé, no?
Emprenyes, eh?, t'emprenyes perquè sí, eh?
És que és literal, eh?
Quan jo li he mort 80 vegades, em fa un tutorial, tu.
Però fa molta gràcia que diguis...
Agafeu-vos les 60 perquè us pot salvar un frame
que podries apremar el botó...
Quan les coses són molt ràpides, el que està passant a la pantalla,
de 30 a 60 fps, ho notes.
Aquest joc, jo crec que per això fa aquesta tria,
que no és habitual.
Normalment, en PlayStation 4 normal,
no estem acostumats a triar opcions gràfiques.
Aquí sí, eh? Aquí sí.
És que aquí em sembla que hi ha la demo que va sortir.
La gent va flipar de complicada que era.
Com diria, no, segurament el joc final no serà tan fumut.
No ho sé, sí, que ho és. Ho és, eh?
Som mateix durant vuit hores.
Pepe Pue, què et sembla el dibuixet de Nio?
Això és japonès, japonès, no?
Sí, però és curiós que el protagonista no és japonès.
No és oriental.
És un Gerald de Rivia.
Però el joc recorda moltes coses, però està molt ben fet.
El que passa és que això de la frustració,
va a persones, també.
Per això existeixen els nivells de dificultat, no?
Però també és cert, últimament, no estem acostumats a jocs difícils.
Els jocs actuals acostumen a ser com molt mastegadets.
Aquella cosa que tenia Sierra, que et podies morir amb qualsevol clic,
això s'ha acabat.
Doncs aquest va completament en direcció contrària
i sí que hi ha molta gent que ho troba a faltar,
que el joc sigui un repte.
I això és el meu.
Clar, i no hi era, eh?
Jo també és el meu, eh? Jo sempre poso fàcil.
A més, he superat el fet de sentir-me malament.
Jo no em sento malament.
Jo vaig sentir-me malament fa uns anys, eh?
Ja ens és igual, el que pensa la gent,
perquè ja estem per sobre d'això.
Però jo crec que vam l'edat, també.
A la nostra velocitat mental, ara ja...
Jo acabo de canviar la nena dels bolquers i em poso amb el nio.
No em demanis que apreti 70 botons per segon.
Ara que he vist aquesta il·lustració,
és molt curiós perquè ara recordo una conversa que vaig tenir
amb en Xavi Carrillo, de Digital Legends,
que recordo que estaven fent un joc,
que crec que no va sortir mai a la venda, al final,
no els hi va sortir, i havien de vendre a Corea.
I quan el van fer, el van fer des de Barcelona,
van dir, no, no, no, els colls, no sé si era els colls,
eren massa gruixuts o massa prims.
Però no funcionava en un altre país el que havies dibuixat.
Això et passa, a vegades que dibuixes alguna cosa
i dius, home, fes-ho que allà funcioni.
Aquí has de tenir especialistes de tot, no?
Sobretot de l'agència de publicitat,
i que realment això instrueixin
de les coses que poden ser i de les que no poden ser.
Ara passa menys, però jo recordo un Mega Drive, Super Nintendo,
les portades d'aquí, les japoneses, les americanes,
eren absolutament diferents,
perquè s'adaptaven als gustos del país.
Sí, sí, això passava abans.
Per cert, suposo que la Play Station 4 Pro
funcionarà molt bé amb aquesta...
M'imagino que sí, però no hi ha cap diferència,
no et dona opcions, no té cap plus, diguem-ne.
Directament al joc, renuncia, jo crec que al 1080p,
hi ha uns gràfics espectaculars,
els gràfics no són res de l'altre món,
és sobretot molt divertit, aquest joc, i molt frenètic.
I realment està molt bé, però has d'estar preparat per patir.
És com anar a fer un triatlo, això.
Ja saps que vas a patir,
però hi ha gent que li agrada patir i morir moltes vegades.
Doncs patiràs una setmana més,
perquè aquesta setmana el que farem és regalar
el Yakuza Zero en dit al principi del programa.
Encara l'he de provar. Aquí també mors molt, en aquest?
Sí, no, crec que és insportable.
La gràcia d'aquest joc és sobretot com el Shenmue.
És a dir, hi ha moltes coses que passen al teu voltant.
Pots anar i ballar, a una discoteca...
Això està bé. Sí, anar a jugar darts...
Hi ha un món al teu voltant on passen coses i tu ets un més.
Això m'agrada. Serà el que regalarem.
Aquí no, en el Niu tothom et vol matar.
Tota la humanitat contra tu.
Déu-n'hi-do. No te'n vagis, tens pressa.
No, no, no. Mira, ara farem una entrevisteta...
i després continuarem parlant de coses.
Molt bé.
Al principi del programa us hem dit que parlaríem d'un esdeveniment,
i és que ara tenim temps per parlar amb l'Albert Gil,
que és el president del Consell d'Estudients de l'Escola d'Enginyeria
de la Universitat Autònoma de Barcelona
i és organitzador d'un congrés.
De fet, és el vuitè congrés estatal RITZI.
Hola, molt bona tarda. Bona tarda.
Aquest és l'Albert d'Escola, més el vuitè congrés RITZI.
Explica'm què podem trobar en aquest congrés.
Sí, nosaltres, bàsicament, de RITZI,
és la sectorial d'Ingenieria Informàtica d'Espanya,
que engloba totes les universitats d'aquí d'Espanya
que s'imparteixen a estudis d'Ingenieria Informàtica,
i doncs, anualment, nosaltres fem aquest congrés,
que a nivell conceptual dividim en una part de fila d'empresa,
amb el que ens participa,
per tot el que és la captació de talent,
al final, el nostre públic objectiu
són estudiants de tercer, quart curs, sobretot, no?
Sí, que estan acabant ja, diguéssim, eh?
Correcte. Molt bé.
Aquestes pràctiques d'empresa, aquesta primera oferta de treball,
per incorporar-se al mercat laboral,
llavors és una mica l'objectiu d'aquesta part de la fila, no?
En paral·lel, doncs elles, les compreses participants,
porten tecnologia,
tecnologia que fan servir els projectes del dia a dia,
parlo de rentar virtual, parlo de robòtica,
simulacions, demostracions, brons, etcètera, no?
Una mica, doncs, per donar a conèixer, també,
tota aquesta tecnologia a estudiants d'Ingenieria Informàtica,
que al final és la que ells també faran servir a...
a dos anys vist, a tres, no?
Això serà... això serà, Albert, a Sabadell, el divendres, dia 17, eh?
Sí, el 17 de març, a Fira de Sabadell, aquí al recint de Firal.
Ara, justament, veníem de veure uns espais, també,
per acabar de preparar quatre productes que estem acabant.
I, també, doncs, bueno,
hi ha una proposta molt interessant de conferències.
Nosaltres, aquest any, tractem del tema de la seguretat,
de realitat actual,
incorporem una zona de videojocs molt interessant, també,
per no perdre, doncs, aquesta part d'equip, no?,
i tot el 2.0 que tanta gent mou, últimament.
Sí.
També temes de Helker, Open Source, una mica, també,
temes d'innovació, tendències,
que les empreses venen a explicar i a donar a conèixer, doncs,
els estudiants.
I està molt bé això que deies de la seguretat,
perquè ve en un moment que, Albert, l'heu encertat, eh?,
en aquest sentit.
Exacte, sí, sí, i tant. Molt bé.
A més, volíem aprofitar també l'entrevista,
perquè ell ens va confirmar que el senyor Jordi Pujnaró,
de la telecomunicació en cibertegratat i digital,
estarà a la taula d'inauguració d'aquest esdeveniment,
i, doncs, una mica, aprofitar també per, diguéssim,
aquí a Catalunya, sobretot, i el gran potencial que tenim,
que, a més, en aquest tema, és de situar-nos com a referents
en Europa i en altres.
Molt bé, hem de dir que, si ens escolta algun enginyer,
que no coneixia aquesta iniciativa,
què és el que pot fer per apuntar-se?
Tenim una pàgina web on podem trobar informació,
que ells, a tinsaritzi.org,
poden trobar tota la informació de l'esdeveniment,
i les entrenades estan disponibles a la plataforma Tiquetea,
de manera gratuïta,
si tenen intenció de suspir, que l'agafin abans possible,
perquè, evidentment, el recinte és limitat també de capacitat,
i, doncs, tot el que sigui interessat,
que no pugui perdre aquesta oportunitat de suspir.
Doncs Albert Gil, que és president del Consell d'Estudients,
de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona,
i és un dels organitzadors del Vuità Congrés Estatalritzi.
Moltíssimes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies.
Pepe Pue, tu i jo tenim un mestre, que és francès,
que es diu Space Invader.
Estem d'acord? Sí, sí.
Ell és una persona que fa pixels, es fa públics al carrer,
és un home que...
No ho sé, la seva existència em fa molt feliç, a mi.
I ho dic de veritat, de veritat.
No, no, te'n brillen els ulls. Sí, sí, molt, molt.
I és una persona que fa molt bé els pixels,
i precisament, darrerament les seves darreres obres,
fa, des d'això, la Mona Lisa,
ha deixat una mica els espais d'invaders
per fer una iconografia bestial.
I ell se'n va al carrer i ho posa en plan així, destranquis.
Pot ser que tu hagis fet alguna cosa pels carrers de Barcelona?
Jo estic fent una mica de trampa,
la veritat és que, com que també soc més granadet i tal,
quina edat tens, tu, si et veig bé?
Sí, no?
Passo just dels 40, no?
Depèn molt de com et cuides, eh?
Aquest home és més gran que jo, m'has de donar en compte?
Estàs estupendo.
Doncs, bueno, com que una mica el meu objectiu
és conquistar el món de pixels,
res, és una màxima que tinc al cap...
Estàs sol en això perquè jo et segueixo on sigui, eh?
Sí, sí, sí. Però escolta'm, sí, jo t'aviso, eh?
Perfecte.
Sí, eh? I acaben a l'hotel.
Llavors, ostres, tu, jo...
Clar, això d'anar de magatotis, pujar-me en una escala
i ser detingut, bueno, em farien fora de casa.
Llavors, al final, estic fent ara moltes simulacions,
estic fent diversos projectes,
perquè el que vull és liar-la a l'engrós.
Jo el que vull és que, jo què sé,
començaré per l'Ajuntament d'Hospitalet,
perquè com que visc allà, començaré per allà.
Qui va allà, l'Hospitalet?
Els socialistes, però bueno...
No em van i ningú em foten...
Els hi pots vendre qualsevol moto.
Fots qualsevol pic salat allà i se'n va.
I mira que bé, no? Clar, allò ens va bé.
Què vols fotre allà?
Doncs escolta'm, la penso liar per...
Vull dir, estic fent des del Kong Revenge,
que és l'inrevés,
que el senyor Kong es vol venjar del...
Sí, sí, no és el Mario,
perquè he fet el meu propi personatge,
però bueno, estic fent creacions
que no ocupen una façana sencera,
tot amb rajoles.
Clar, això no ho puc fer de nit,
ha de ser una cosa una mica més d'allòs,
i llavors ara he començat a fer com petites proves fictícies.
Sí, fictícies, eh? Eh, cola, eh?
No, no, és que jo vaig veure la fotografia i dic,
això és real, i de fet anava a preguntar on és,
perquè m'anava a fer la fotografia i tal.
No està, eh, en cap lloc? No està, no està.
De fet, això que m'has passat està publicat al teu Instagram.
Sí, sí, sí.
Aneu a Instagram, poseu Pepe Pue,
que estigui fet al carrer, eh?
I de fet en faré més, perquè ja et dic,
ara no paro de fer fotos d'edificis que veig que són,
els hi fa falta.
Sí, sí, dius, això és perfecte.
Me llama, esto me llama.
No, no, el que vull fer, vull que quedi.
Vull dir que això, saps,
ja et dic que vull conquerir el món de pixels,
jo aquí soc agosarat i vull fer-ho gordo.
Clar, ara el que faig és el tema dels guixos,
que sí, que és clar, això, dius, hòstia,
al servei de neteja venen fer-hi fotoperis, no?
Aquests dies he pensat molts, jo,
amb el Montull i el Millet,
perquè és molt fort, sí, sí, sí.
Mira... La situació és complicada.
No, no, no, és claríssima,
i el francès segur que ja ho deu saber,
què és el que estic dient.
L'any 2002, el Space Invaders, el francès va venir a Barcelona,
i va deixar 17 Space Invaders a Barcelona,
que en queden 4 o 5, crec que són 4, allà.
Molt poquets, ja.
Un d'ells... Un d'ells al Palau de la Música,
que va durar molt poc, que segurament
devia ser el Millet, que devia dir...
Sí, sí, sí. Què és, això?
Quan ets un malparit ho ets en tots els aspectes de la vida.
Ho ets sempre, no?
I un almenac? Almenac, també.
No, al Macba, que va durar també molt poc.
Al poquet.
Hi ha un petit vídeo de com el van desenganxant.
Sí, per favor, ara es tiren dels cabells, al Macba.
Hi ha una component artística als videojocs
que totes les vegades la comentes.
M'ho comentaves amb el Celda, que és preciós.
Més que és divertit, tu parles de preciós.
I els videojocs antics també tenen aquest rotllo
com tan simple però ara tan efectiu,
que hi havia una part d'imaginació que la posaves tu.
Sí, sí, estic totalment d'acord.
El Mario el veies més dins del teu cervell,
que realment el que era, no?
De fet, mira, fixa'l, que ens estàs ensenyant a la PP Poè,
que això és una de les idees que vols posar
en un dels edificis, que és el...
Bé, és una coreografia que recorda el Super Mario,
i que el protagonista
és el...
És un...
El Kong, eh? És el Kong, sí, sí, sí.
Que vol recuperar aquí
i el Super Mario està aquí com obrint l'aixeta
i cauen gotes d'aigua
i l'atacen. Veus?
M'ha semblat que deies que ho deies amb rajoles, això?
No, no, això ho estic fent amb pixels.
Sí, sí, la idea és fer-ho amb rajoles
i fer-ho enganxat, sí, sí, sí.
Així has d'anar expressament per treure-ho.
I mira, i ara n'està veient un
que també pujaré dintre de poc,
que està molt de moda ara,
que és Star Wars una altra vegada, eh?
Molt bé, podem fer una fotografia
i ensenyar-lo abans a l'Ester Sergi? I tant, i tant.
Que bé, que bé. No hi ha copyright, aquí.
Això t'ho copiarà tothom, eh?
Cap problema, tu. Si és per envair, no passa res.
Tete Pue, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
en aquest programa del Generació Digital.
Ha estat molt especial. Jo què sé, un altre dia,
quan comencis a fer això i ho enganxis de veritat,
no sé, què es fa, això?
Això és un mortero i molta moral.
Exacte, exacte.
De vegades anirem a ajudar-lo, però, eh?
Sí, necessitaré ajuda.
D'acord, d'acord. Doncs gràcies per acompanyar-nos.
I, Eli, hem de dir el nom del guanyador del Nio.
El Nio d'aquesta setmana se l'emporta el Pau Montfort,
i recordem que la setmana vinent
regalem el Yakuza Zero per PlayStation 4.
Doncs, Francesc, Eli, Oriol, gràcies per ser Generació Digital
i per venir al programa, també.
Gràcies a tu.
El control tècnic tenim el Lluís Àngel Alonso,
ens ha acompanyat durant tota l'hora.
Nosaltres hi tornem, al canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'FM dissabte a les 12 de la nit.
Vols iniciar o millorar la teva presència a internet
o a la del teu negoci? Nominalia.
Deixa't acompanyar per una empresa catalana líder
i al millor preu, cap a l'èxit. Nominalia.
Solucions web, gestió i resultats.
Què esperes? Nominalia.com. Tu guanyes.