Generació digital a Catalunya Ràdio.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Gràcies per haver-nos acompanyat al programa d'aquesta setmana.
Això és una iniciativa
que es va dur a terme tant a xarxes socials com a foros internet.
que es va dur a terme tant a xarxes socials com a foros internet.
De gent una mica per la zona de Barcelona
De gent una mica per la zona de Barcelona
que tenia diverses intencions.
Van sorgir la idea, conforme vam veure que hi havia més gent
que s'unia a la iniciativa, vam començar a pensar més gran.
I a final va sorgir la idea de fundar l'associació.
Internet i aquests foros que comentes,
jo recordo els anys 2000-2002
que hi anaves pels foros,
que va aparèixer una cosa que es deia MAME,
que era al·lucinant i que recuperava.
Va ser com un lloc on molta gent hi va anar a parar
i va començar a explicar les seves experiències.
Internet ha fet molt en aquest món, no?
Sí, bueno, és bàsic, jo crec.
La gent que no ho sap que és un emulador de màquines antigues
va fer que no morís aquesta cultura,
perquè realment és una cultura.
I va fer que continués la gent
investigant coses i recuperant coses del passat
i que no morís.
Si donem una ullada a arcade.cat
hi veiem molta activitat, feu moltes coses,
ara en parlarem una miqueta,
però precisament quin any va néixer l'associació?
Fa dos anys, més o menys. Dos anys.
A molts, quan hi anem, se'ns magnifica l'ànima,
perquè va ser una època que vam descobrir
aquestes màquines, i per molts
és molt difícil d'explicar la sensació de recuperar
aquelles màquines o el rememorar quan hi jugàvem.
És molt difícil d'explicar perquè ho has d'haver viscut.
La nostàlgia hi és molt lligada, la vostra activitat?
Sí, bueno, clar,
nosaltres, quan estem allà, a la sala que tenim allà,
a l'arcade, és com si estiguessis
al saló arcade del poble
i rememores totes aquelles coses i moltes vegades
parlem de les coses que fem allà,
de la mala gent també
i totes aquestes coses que hi havia.
Les preocupacions dels pares. Les preocupacions dels pares
i totes aquestes coses. Jo recordo perfectament quan era molt petit
la primera imatge que tinc d'estar davant d'una màquina recreativa,
de mirar per on posaven la moneda
per veure què és el que hi havia allà dins, és a dir,
per molts, en aquella edat, allò era màgic absolutament,
perquè sonava, perquè es movia, perquè era en color,
era absolutament al·lucinant, era màgia allò, no?
Sí, de fet, jo recordo quan jo era molt xipotet,
tindria, al millor, cinc anys,
en una màquina,
exactament no podria dir-te quina màquina era,
però era una màquina des dels marcianitos,
i era això, tenir la nau a baix i disparades.
I jo em vaig quedar al·lucinat,
jo em vaig quedar al·lucinat, i clar, mos pare d'ahir,
la cagarem, no?, perquè ja...
Des de llavors, ja el tema dels videojocs
i jo hem estat junts, no?,
el que mos uneix en aquest tipus de coses és
el rememorar aquells temps i també que mos agraden
els videojocs que formen part de la nostra vida.
Què hi feu, al local, exactament?
Al local s'hi pot anar. És a l'Hospitalet, eh?
És a l'Hospitalet, al costat de Santa Eulàlia,
i el que passa és que és privat, no és per socis l'entrada,
cada soci té un invitat que pot portar,
amb el qual acostumen a aprofitar aquesta invitació
si hi ha gent més interessada en l'iniciativa,
o gent que vol anar allà a veure com és.
Però, en principi, cal aclarir que és privat,
no és una sala de llocs. De fet,
una de les normatives que tenim és que cap máquina
accepta monedes, malgrat que mantingui el sistema.
Totes estan en free play, que són lliures.
Però vosaltres el que voleu és donar a conèixer tot això.
La vostra idea és totalment diferent, no?,
és el contrari. Exacte, exacte. I com les màquines,
per les imatges que he vist, de l'altre dia veia un vídeo a YouTube,
on fèieu un boxing d'una màquina que era de Sega.
Com aconsegueu una màquina d'aquest tipus
que s'ha hagut de portar amb una camioneta o amb un camió?
Amb molt de sacrifici. Sí, exacte.
Ara mateix, val dir que tot ho busquem bàsicament per internet.
Encara que no em sembli, ja bastanta,
com a totes les aficions, té la seva especulació.
I a vegades és complicat trobar coses assequibles.
Clar, val dir que som socis
que portem una quota, però aquesta quota
no dona per grans alegries.
I ara que estem començant i tenim molts gastos.
Llavors el que acostumem és a iniciatives com fer allò un bote,
que se'n diu, de dir que poso 20 euros.
I entre tots comprem el que puguem. Molt bé.
O socis que millor les compren i les donen.
Anem vivint el dia a dia com puguem.
Hi va haver una indústria fins i tot aquí a Catalunya?
Sí, molt potent. I Barcelona era una de les seus
més potents de la indústria de l'Arcade a Espanya.
I de pinballs o de tot?
Jo la part de pinballs no la conec gaire.
Tenim algun fric de pinballs a l'associació
que ens ingerta el virus a tots.
Però la part que conec més, que és la de l'Arcade,
és la de l'Arcadico, que va ser una empresa molt gran.
Hi havia bastantes empreses dedicades a l'Arcade,
tant a jocs com a mobles, com siguisem.
A hardware i a software.
I estava bastant centratxat a Barcelona en el tema.
També mirant fotografies i comentaris a arcade.cat
que els audients que ens estiguin escoltant que hi vagin,
perquè veuran exactament del que estem parlant,
em fa molta gràcia que poseu fotografies on hi ha nens jugant.
Hi ha nens que en una edat que no els han viscut,
però els seus fara sí, i suposo que això deu fer certa gràcia.
Quan esteu allà i venen nens petits o no?
Sí, veure la nova generació jugant a aquests jocs
és una molt bona sensació.
I sobretot perquè hi ha moltes vegades que venen
i et pregunten pels jocs, per ara, per al tema de la pígula aquesta,
de pixels.
I venen interessats per al Pac-Man, per exemple,
però no l'han viscut.
I el teniu, el Pac-Man, allà?
La tindrem. A més, el mòbil original espanyol.
Molt bé. Pac-Man, no?
A Espanya també passava una cosa
i és que hi havia moltes versions,
versions modificades. Pirates, en algun cas, no?
Sí, hi havia versions oficials
i n'hi havia versions piratejades.
I també n'hi havia hacks.
Per exemple, el que parlàvem abans,
abans de començar el tema del Moncresta,
n'hi havia, per exemple, el Fénix,
n'hi havia un botlec espanyol
que es deia Next Face.
I el Next Face, quan plegaves a la fase...
crec que era la 4...
Exacte, justament.
El vaixell aquell es començava a baixar molt ràpid, massa ràpid.
O sigui, no podies fer res.
I perdies totes les vides. Estàvem fets des de...
Perquè vagis posant els cinc duros.
L'altre dia pensava en un taller com el vostre
que us arriba una màquina i deu, per exemple,
d'arreglar i que funcioni.
Imagino que toqueu l'electrònica, la informàtica,
a Arcadi.cat, que toqueu moltes arts
i molta creativitat, en aquest aspecte.
A més, gairebé ningú tenia ni idea.
És bastant divertit anar.
Suposo que aneu aprenent dia a dia.
A més, sempre hi ha un, de 30, que sap fer una cosa.
I aquest ensenya la resta.
És molt divertit.
Allà podeu arribar a pintar, per exemple.
Tot això, sou capaços de fer amb els aparells que tingueu allà?
Sí, hi ha moltes coses que no.
Electrònica molt precisa.
Per exemple, una siloscòpia que val molts calés.
Hi ha més coneixements. Però anem fent el que podem.
Sobretot, potser els problemes més grossos que ens acostumem a trobar
són els monitors, que tenen molts anys i moltes hores.
I després tot el que és cablejat interior acostuma a estar molt malament.
I després les parànques i els botons, que també acostumen a estar fatal.
I som més o menys el dia a dia que tenim allà.
Però suposo que la sensació que una vegada
arregleu una de les màquines i funciona, i sona, i va,
deu ser molt bonic, no?
Sí, és màgic, perquè no sabem com ha funcionat.
I ara comentàvem el local, però comentàvem també, per exemple,
que sereu aquest any a la ReproBarcelona, a la tercera edició.
Què hi fareu allà aquest any? Potreu màquines?
La gent hi podrà jugar? Sí, allà portarem màquines.
I farem un torneig. Ah, molt bé.
De videojocs, exactament ara no me'n recordo quin joc era.
Un era el Garou, que és un joc de lluita, d'SMK, de Neo Geo.
I l'altre el Twinkle Star Sprites,
que és un joc de NAVs, de Matemàrcianos, per versus.
És un contra l'altre. I li vas enviant boles a l'altre,
i és molt divertit. I fareu un campionat, eh?
Que s'apunti fins al final.
Nosaltres en parlarem la setmana vinent amb el Carrasca.
És un programa, ara fa com dues o tres setmanes,
i serà una de les coses que podrem veure allà.
A més, és una jornada molt especial, o dues jornades molt especials,
perquè hi veus els pares amb els seus crios...
És un ambient que jo sempre he trobat molt especial.
De quines joies us sentiu més contents
de màquines que tingueu al local?
Que dius, ostres, mira, estic content de tenir aquesta màquina
perquè la recordo o perquè l'hem arreglat i ha quedat molt bonica?
És un ron, el ron de Sega,
que a mi personalment m'agrada moltíssim.
S'ha parlat d'una màquina amb volant, eh?
Sí, una màquina aquella amb el seu volant.
I sobretot per a mi és molt especial, perquè per a mi significa estiu.
Estiu, en el poble, jugant amb la màquina.
I tu, Joan?
Jo, per exemple, soc una miqueta més jove que Pep.
Llavors jo vaig viure més als 90, potser.
I a mi m'agraden més les màquines més noves.
Llavors jo he dit que allà, per exemple,
tenim una New Astro City, que és una màquina japonesa.
És un moble japonès d'aquests que s'ha assegut.
I és molt curiós i és molt maca a veure.
I després, com a nostalgia, perquè jo no ho he viscut,
tenim la Space Invaders española, que es deia Impasores.
I, hòstia, aquesta em té enamorat.
Aquesta, si no m'equivoco, és una màquina en blanc i negre.
La pantalla és el que feia el color o canviava el color a la pantalla.
Aquesta era l'americana. L'americana era aquesta.
La gent que ens estigui escoltant i digui
a mi m'hauria col·laborat d'alguna manera,
què queda fer per col·laborar a mercadi.cat?
Bàsicament, el més senzill és que entri a la web,
que tenim un formularia per preguntar, o a les xarxes socials.
Facebook i Twitter, des de la web estan desallassos i tot,
i és el més senzill per poder contactar amb nosaltres.
Anem bastant de pressa i és bastant fluïda la comunicació.
Jo animo a tothom que vulgui demanar informació,
que demani perquè no...
Us heu plenarèixert alguna vegada posar-vos en contacte
amb gent que havia fet videojocs en aquella època i Catalunya?
És difícil de trobar-los?
Sí que te'ls vas trobant perquè, clar, vas anar a fires,
vas anar a concursos i tal, a altres associacions,
i te'ls vas trobant gent que van ser operadors a la seva època.
Jo com a nen d'otaku, que ja l'explico a tot arreu,
a la retro de l'any passat, van portar una...
No sé si recordeu, una World Rally Championship,
que era la típica d'aquesta de Carlos Sainz amb el Colola.
I bueno, teníem posada i hi havia dos nens jugant,
i el seu home va provar una cadira perquè no estiguessin tant grava.
I va venir el pare allà, estava allà quan jugaven,
i se'ns va adreçar i es va dir...
Sabeu què? Jo vaig fer els gràfics d'aquest joc.
Jo treballava a Gaelco i vaig fer el modelatge
de tots els objectes del joc.
I se'ns va explicar que els cotxes feien maquetes de cotxe,
no eren fotos ni res, eren maquetes, i ell ho feia per dir...
o la neu per sempre ho feia amb espuma afetada,
i vam estar anar xerrant allà...
Doncs molt bé, hem parlat amb en Jonathan Muñoz i el Pep Alacant.
Ells dos formen part d'aquesta associació Arcade.cat,
desclosat com a associació per a la restauració i conservació d'arcades
i altres dispositius d'entreteniment.
Fa la idea ràpida del perquè existiu, una miqueta,
que és una associació que el vol conservar i, sobretot,
donar a conèixer i posar a primera fila molta gent que potser
no l'ha buscat. Moltíssima sort, Pep i Jonathan,
i segur que estarem en contacte i veurem les vostres iniciatives
i noves maquines que us puguin arribar.
Clar que sí, home, moltes gràcies a tu. Moltes gràcies.