Benvinguts al Generació Digital i bon Nadal!
Aquesta és l'edició número 818 del programa i també aquesta serà la
darrera edició d'aquest any, 2021. Precisament per això, aquest serà
un programa molt especial i que es repeteix, a més, des de fa molts
anys en aquest programa. Serà un Generació Digital especial de les
millors músiques i bandes sonores de videojocs.
Avui escoltarem les millors músiques de videojocs, apareguts,
atenció, aquest 2021. Videojocs que han destacat per la seva
qualitat, però també per la seva música. Comencem!
Has descarregat Generació Digital.
I aquest programa no seria possible sense la persona que avui ens
acompanya. Albert García, molt benvingut al programa.
Hola Albert, encantat com sempre. I més quan es tracta de parlar de
música de videojocs. Exacte. És que a més, et dic que no seria
possible aquest programa, o almenys seria molt diferent, perquè,
a veure, tu jugues a molts videojocs, tu treballes com a periodista
comentant molts videojocs cada any, i jo sé que tu et fixes en moltes
coses, però una de les coses que més gaudeixes és potser amb la música,
perquè la música va al menú d'opcions i sempre posa la música una mica
més alta que els efectes de so, que també m'interessen molt,
i que és una mica a tu també, precisament Albert, a tu també t'interessen
molt el tema del so, però a mi la música sempre intento, com que al final
la música és l'emoció, sempre intento accentuar-la,
especialment si m'agrada, en aquell videojoc. Generació Digital.
Cada divendres a les 11 de la nit. Doncs comencem les propostes
que les expliquem, cadascuna d'elles una mica, no tindrem molt de temps,
perquè aquest programa és aminemment musical, però Albert,
amb quina banda sonora comences avui? Doncs comencem amb la banda sonora
d'un videojoc que es diu The Longest Road on Earth,
és un videojoc que és desenvolupat per una estudi,
una col·laboració entre un estudi madrileny, que és Brainwash Gang,
i un estudi del País Basc, que és TRL Games,
que és l'estudi de l'Artur Monedero, i és una cançó que l'ha composada
la compositora Beatriz Ruiz Castillo, coneguda com Vehícoli,
és la compositora de Brainwash Gang, i és molt maca.
De fet, ella ha fet tota la banda sonora del videojoc,
tot el videojoc aquest és un joc independent que dura una hora i mitja,
amb una hora i mitja ja te l'has passat, ens parla de diverses històries
de personatges, i la Vehícoli s'ha encarregat de fer totes les músiques.
Com si fos un àlbum de música interactiu, com si fos un gran videoclip,
aquesta és una mica la idea del videojoc, i la música aquesta
és una de les escenes. Doncs escoltem aquesta primera cançó
d'aquest especial del Generació Digital a punt d'entrar
al Nadal del 2021.
I disobey all the rules known to this day.
Flying away.
Flying away.
Yes, I'm flying away.
You are flying away.
You are flying away.
Once I had, I asked a feathery
and I deconstruct the parts that once held me together.
Will I recognize myself?
Will I recognize myself?
Flying away.
Flying away.
Yes, I'm flying away.
Yes, I'm flying away.
You are flying away.
You are flying away.
My soul is not as a feather.
My body is not as a feather.
My soul is not as a feather.
My body is not as a feather.
My soul is...
flying.
Flying away.
We're flying away.
Flying away.
I am...
flying away.
Cada divendres a les 11 de la nit.
Doncs Albert,
et porto la meva primera proposta.
És una música una mica retro.
És el Ghost & Goblins Resurrection.
Te'n recordes, no, d'aquest joc?
Home, home, un joc fàcil, no?
Exacte. Mira, precisament,
aquest és un joc mític i diria que és èpic.
És èpic en tots els sentits.
I la música, penso que
comunica precisament això.
Des d'un bon inici, mira, escoltarem,
l'obertura i la primera zona
que et trobes, que és la que
molts jugadors han escoltat moltíssimes vegades
i no d'altres perquè només
passar-te a la primera, no sé si ho recordes,
però és força difícil arribar al final.
Molt complicat. Jo estic molt d'acord.
És un joc amb la música que et puntua, com ve,
a aquesta dificultat i, a més,
ho fa amb força sentit de l'humor.
Gairebé com en fotent-se
una mica que ets un cavaller
de Passo Katamboli.
La música ho accentua una mica.
I la veritat és que és una nova versió,
és una remasterització, però evidentment sonen
com abans sonava aquest videojoc,
el Ghost and Goblins Resurrection.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Després d'aquest Ghost and Goblins Resurrection,
tornem a l'actualitat,
però no tant.
Tots els jocs d'avui són de 2021,
però Albert, ara et porto
una banda sonora també molt especial
que és del Nier Replicant.
I et deia actualitat, però no tant,
per què? Perquè sí,
el Nier Replicant és un joc sortit a la venda
aquest 2021, però és un remaster
d'un joc de culte que és el Nier
que va sortir l'any 2010.
Et dono una dada, Albert,
que si no et convenço per EP
i a la resta dels audients per parar
atenció amb aquest tema, no ho podré
aconseguir mai. La banda sonora
de Nier Replicant ha estat guardonada
amb el premi a la millor banda sonora
de 2021 als The Game Awards.
Els més importants, no?
Sí, sí, aquests premis que van haver
que diuen que són els oscors dels videojocs.
Doncs la banda sonora del títol original
ja era molt potent,
tenia molts fans, era com de culte,
és del compositor japonès Keiichi Okabe,
i aquí l'han remasteritzat
per apropar-la a la banda sonora
d'un joc també molt conegut d'aquesta franquícia
que és el Nier Automata.
Ai,
potser que el Nier acabe sentint
és que mai
no entenem ara
si
jo sé
si
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
Una de les entrevistes que vam fer fa poc al Generació Digital
va ser el David Jaume Andreu
per parlar del seu darrer videojoc
Els tresors del mar Egeu
i que encara no li he pogut acabar.
Albert, tu l'has acabat, aquest joc?
Encara no, encara no. Fa pocs dies vaig rebre
que em va fer molta il·lusió a casa l'edició espacial
que porta un mapa, porta la banda sonora,
i encara estic pendent d'acabar-lo.
Jo l'he jugat potser unes dues hores
i des d'un bon primer moment
t'adones que la música s'ha treballat molt en aquest sentit
perquè, evidentment, tot passa al mar Egeu,
passa a una època molt especial i que la música
pot ajudar moltíssim. I la veritat que ho ha fet
jo no el coneixia el Damian Sánchez, que és el compositor
d'aquesta banda sonora, que és valencià.
El Damian Sánchez ha treballat amb altres jocs d'Undercoders
com a l'anterior que vam fer, el Super Epic,
i en moltes altres produccions de videojocs espanyols,
per exemple, també catalanes, el nostre estimat Vesta
de Final Boss Games també el va fer el Damian Sánchez
o Temtem, aquesta mena de Pokémon
o semi-Pokémon o pseudo-Pokémon que van treure també un estudi,
doncs, com bé deies,
és l'antiga civilització minoica
que crec que es trasllada molt bé a la banda sonora.
I com que és una civilització perduda, el que escoltem és això,
el Lost Village.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Generació digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
I una vegada hem escoltat doncs aquest tema,
Lost Village, del Treasures of the Aegean,
composat per al compositor valencià Damian Sánchez.
Passem a un altre títol que té a veure
doncs amb València i amb l'estudi valencià,
en aquest cas de Constructim.
Estem parlant d'un petit videojoc d'aquesta empresa
que és l'empresa que va fer títols com Gods Will Be Watching
o The Red Strings Club.
Aquesta empresa que potser us sona, que són tres creadors,
que fan jocs molt narratius.
I l'últim que hem presentat aquest 2021 és un que es diu
The Tres al Cuarto, que també el vàrem comentar aquest any
al Generació Digital. I dic experiència i no tant videojoc,
tot i que és un videojoc de dalt a baix,
perquè per la seva duració és un joc que dura una hora i poc
i també perquè és diferent de tot. Us explico molt ràpidament.
The Tres al Cuarto és la nova experiència interactiva
d'aquest estudi que ha publicat dintre d'un recopilatori
d'experiències de tota la seva història,
de tots els anys que porten fent videojocs, que es diu
I Seis on Empathy, els assajos de l'empatia,
perquè aquests jocs parlen sobre això,
sobre emocions humanes, sobre diferents qüestions
que fugen una mica de la típica temàtica d'un videojoc.
La banda sonora ens transportarà, atenció, a Menorca,
que és on té lloc aquest videojoc, en el qual
acompanyem una parella de còmics que cada nit han de fer
la seva actuació i mentre van fent les actuacions
van reflexionant sobre la seva trajectòria,
la seva vida i és molt interessant.
El tema que sentirem d'aquest The Tres al Cuarto
és el nom també de la composició, és de la compositora Paula Ruiz,
més coneguda com Finger Speed.
L'estil d'actuar,
per a la compositora Paula Ruiz,
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
La compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
El tema de la compositora Paula Ruiz
n'hi ha uns 4,5.
Doncs fantàstic, aquest de 3 al 4,
però ara m'agradaria que m'expliquessis
una altra banda sonora d'un videojoc
que el defineixes d'una forma força curiosa, no, Albert?
Sí, la veritat és que sí.
Rock Opera. Aquest és una mica
l'etiqueta que li posem, però em sembla que és una etiqueta
bastant original. Per què? El joc es diu
The Artful Escape, també ha sigut un dels jocs índi
més potents d'aquest 2021. Sí, sense dubte.
I el distribueix l'Anapurna Interactive.
Bàsicament, aquest títol, per fer-vos un resum molt ràpid,
va del següent. També és una aventura curteta, és com si fos...
Si abans dèiem que The Long Road on Earth
és la durada d'un disc, el The Artful Escape
és un disc doble. Són dos CDs, per entendre'ns.
I en aquesta aventura, en aquests dos CDs, en aquestes
4 hores d'aventura, acompanyem un músic
que va tenir un pare
que es dedicava al folk. I, clar, tots l'encasellen,
que el feí també s'ha dedicat al folk, i el que vol ell
és explorar altres ritmes. El que vol és fer una galàctic
rock opera. I llavors és aquesta,
a través de la seva experiència, un joc musical
que té un concepte molt també d'àlbum, d'experiència
de videoclip interactiu. Molt semblant al Sayonara
Wild Hearts. Darrere del tema que escoltarem
d'aquest The Artful Escape hi ha els músics
Johnny Galvatron i Josh Abrams.
GENERACIÓ DIGITAL
GENERACIÓ DIGITAL
Generació digital. Acabes de fer una captura.
Doncs aquesta era la música The Artful Escape
d'aquest videojoc, i ara anem... Mira, Albert,
un dels videojocs que aquest 2021 personalment m'ha sorprès
més, és el que he jugat més hores,
és el que encara, desgraciadament, no m'he acabat.
Fixa't tu, cada vegada que l'obro sona la música
que ara escoltarem, i per mi ara aquesta música
és una mica frustrant. És curiós, però a vegades
passa això, que la música va molt relacionada
amb el joc que portes en aquell moment. És el Narita Boy.
Sí. Em posarem dues de cançons.
He volgut que tu també, que t'agradi aquest joc
i que hi ha d'altres peces que també t'agraden,
em puguis posar una. Mira, no sé si estàs d'acord.
L'altre dia vaig veure un reportatge on parlaven de la música
de Blade Runner, i et dónes compte que Blade Runner,
sobretot la primera pel·lícula, és el que és
gràcies a la seva banda sonora, d'Angelis, estem d'acord o no?
Totalment, vaja. T'anava a dir que la banda sonora
pot ser com independent de la pel·lícula, de la bona que és.
Sí, absolutament. I a més, la gràcia d'aquest
videojoc del Narita Boy és que penso
que és una mica igual, però
penso que en aquest cas s'ha fet molt millor. Jo tinc, de fet,
en aquest reportatge, explicaven que el d'Angelis no tenia gaire idea
de què és el que havia de fer, de què anava la pel·lícula,
li van donar quatre ítems i va fer la meravella que va fer.
La gent de Narita Boy, la veritat és que
ho han fet molt pensat,
molt detallat, estic convençut, perquè només has de veure
el joc i cadascun dels detalls del joc, i la veritat
són coses tan espectaculars
quan les poses com aquesta.
I
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
Doncs aquest era el Narita Boy Theme, que és, diguéssim,
la primera peça que sona quan poses el joc, però n'hi ha moltes més,
oi, Albert? Sí, i totes bastant variades, sempre amb un ritme molt
disco, molt anys 80, molt
anys 80 d'aquella època, totes són músiques
del Salvador Fornieles, conegut com en Salvinsky,
i és el primer joc de l'estudi, l'estudi Okoba,
és un estudi petit, però ho ha sorprès molt amb aquest
videojoc, i tu has posat un tema molt animat, molt
d'entrada al videojoc, i jo, Albert, et proposo
sentir un que està cap al mig de l'aventura, i que a mi
em recorda molt, i és el meu tema preferit d'aquest videojoc,
aquelles músiques de l'Isao Tomita, aquell músic japonès
amb el sintetitzador que feia servir el MOOC, que el coneixem
aquí a Catalunya per la música del planeta
imaginari que feia servir aquella música amb aquell sintetitzador
tan maco, doncs a veure què us sembla aquesta peça
també del Narita Boy.
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Generació digital.
Bé, moment del programa del Generació Digital Especial Bandes Sonores
pel Narita Boi, i ara entrem al Psychonauts 2.
És la propera proposta que et porto, Albert.
És una obra d'art immensa, aquest videojoc.
O és. Sí, no? I, a més, penso que la seva música
no ho és menys. Incidental, jazz, clàssica...
És enorme. És a dir, tu escoltes aquella banda sonora
i dius, a veure, darrere d'això que hi ha,
una obra de teatre de Broadway,
hi ha una pel·lícula impressionant, no?
Hi ha un videojoc increïble que ha composat
en Peter McConnell, que, de fet, estàs d'acord,
que és molt conegut, aquest compositor,
pels seus treballs a LucasArts i també molts videojocs.
Sí, i ha treballat, per exemple, en títols com el Grim Fandango,
una aventura gràfica de la Calavera, ambientada com a Mèxic,
en el Dia dels Morts. I estic d'acord amb el que deies,
és que té molts estils diferents. En una pantalla et trobes
una Big Band, a l'altra és com música electrònica,
després jazz... És fantàstica,
la varietat d'ambientacions
i com es tradueix en la música. Sí, doncs mira,
aquesta és el Holly Scott Street Combat, que precisament
és aquest ritme jazz d'una jazz band
enorme i que, mentre va jugant, va sonant això.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Albert, i un videojoc que hagi jugat aquest any,
el 2021, però va, encara que no sigui d'aquest any,
que sigui antic i que recordis la seva banda sonora.
Doncs sí, sí, hi ha hagut uns quants,
i el que he pensat és el de Zelda, Skyward Sword,
de l'Auí, que va sortir gairebé fa quatre anys,
que va ser una estona, que va ser una estona,
que va ser una estona, que va ser una estona,
que va ser una estona, que va ser una estona,
que va ser una estona, que va ser una estona,
que va ser una estona, que va ser una estona,
que va ser una estona, que va ser una estona,
que va ser una estona, que va ser una estona,
però aquí he fet el programa,
i la pregunta que em fas el mateix temps,
perquè el Zelda Skyward Sword ja té més de deu anys,
però, justament aquest any, Nintendo el va tornar a editar
per tant ha sigut com un joc clàssic que jo no havia jugat,
d'audir-lo molt.
Darrere de la banda sonora de Skyward Sword
hi ha el Hejime Kuwakai, principalment és el músic
que lidera l'equip de músics de Nintendo per fer aquest Zelda,
i us he portat, és una banda sonora amb 200 pistes,
no exagero, té moltes pistes, és enorme,
són 4 o 5 cds de música, la banda sonora,
i us porto un tema que fa referència a Malon,
que és un personatge secundari
que és com el chico malo del joc,
el noi entremaliat que sempre t'està fent la guitza,
a mi m'agrada molt aquell personatge,
és odiós, però al final l'hi acabes agafant carinyo,
i hi ha un moment que arriben al final del joc a un planeta,
a la Terra, per entendre'ns,
i sona una versió del seu tema, d'en Malon,
que em va semblar molt molt maca.
I
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i