logo

Generació digital - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 16d 13h 35m 20s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Benvinguts! Aquest és el programa número 580 del Generació Digital.
Si ens estàs escoltant per RFM, passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
Segon programa d'aquesta nova temporada, el segon, diuen que és un programa molt important.
Com sabeu, aquest any emetem el programa a Catalunya Ràdio a la mitjanit de dissabte
i com van dir la setmana passada, hem obert un nou canal de comunicació,
el Telegram del Generació Digital, un grup on surten temes de tot tipus
i en aquesta setmana tots vosaltres heu parlat de Robòtica, de Manga, de Mr. Robot,
del possible espant que pugui arribar, que en el nostre cas,
de tant en tant surten i apareixen gifs d'Ànex, curiosament.
Bé, una història que passa al Telegram que cada setmana anirem seguint
i el que us volem recordar és que avui parlarem de GPS,
parlarem d'aliments intel·ligents i una mica d'Apple i una mica de Sony,
a banda de moltes altres coses.
Doncs molt benvinguts al programa d'altre cop. Com anem? Molt bé.
Tot bé? Bé, fantàstics.
Es parla molt poc de la calor i de l'efecte que fa en els seus dispositius,
que portem a la butxaca. No us passa que estan bullint ordinadors, mòbils, etc.?
Home, sobretot és típic dels portàtils i dels telèfons, sobretot si fa servir Pokémon Go,
que sembla que reescalfa una barbaritat, tinc el cas de la meva senyora,
que li encanta posar cada cop que va amb el cotxe,
doncs perquè així encuba els ous més ràpid, que representa que va caminant,
i va amb el cotxe, i sol posar-lo al costat de la sortida del ventilador,
de l'aire condicionat. No, és que s'escalfa molt i això va molt bé.
Doncs ara farem una mica el resum del que ha passat a la presentació d'Apple,
i també d'una presentació que ha quedat una mica crisada,
que és de la nova PlayStation.
Ho comentarem amb la Gina Tost, que ha estat seguint aquests esdeveniments,
que han coincidit gairebé dia i hora, però que, evidentment,
al nostre programa ho hem de comentar.
Gina, aquesta, de veritat, ha estat una setmana superintensa de presentacions.
Apple, Sony, Déu-n'hi-do, no?
Estic segura que aquesta gent que ha seguit les presentacions
d'Apple i de Sony estava tirant el monader contra la pantalla
per veure si aconseguia alguna cosa.
Good morning, everyone.
Thank you, team.
For the past 30 years,
every time, Mario has encountered a new platform.
Miyamoto.
Sí, home, perquè què fa Nintendo, no?
Ara potser en Pokémon Go no ens sorpren tant,
però fa uns anys Satoru Iwata,
que era el president de Nintendo quan estava viu,
va dir que mai, mai, mai, mai, mai estaria al mòbil.
I ara, de sobte, Mito, Pokémon Go i ara Super Mario,
que, per cert, diuen que surt el desembre.
Pels que no sapigueu de què va aquest Super Mario Run,
que sapigueu que és un joc de córrer,
és a dir, és com una pantalla del Mario
on tu no dius endavant ni endarrere.
El Mario tira endavant i tu, amb un sol botó,
que és tota la pantalla, vas decidint el Mario quan salta.
Has d'intentar que no salmengi cap bolet,
que no caigui per un barranc,
que faci tot el que ha de fer un Mario.
Un Mario, exacte.
Va, però parlem de pel de l'iPhone,
que, a més, es podrà comprar molt d'hora.
És a dir, fa la presentació i ara cada vegada, ja,
a la botiga, gairebé està, no el dia següent, però gairebé, no?
Allò, el Oscuro, objeto de deseo.
Sí, perquè el podrem trobar el 16 de setembre a partir de 769 euros.
I d'aquí, anem endavant, eh?
A tema aigua, se n'ha parlat molt, que el podràs esquitxar.
Sí, és a dir, és resistent,
aquest nou iPhone és resistent a la pols i a l'aigua.
Quan diem a l'aigua no vol dir que de sobte,
que no puguis anar en el teu iot, en alta mar i bossejar.
No, vol dir que el pots submergir un metre i mig,
és a dir, pots fer sororquel,
durant 30 minuts, només.
Això és força, no?
Sí, és a dir, que quan se't caigui el lavabo, el podràs recollir.
Això és important per molta gent.
A veure, què ha millorat en aquest nou iPhone?
Ha millorat, primer, la bateria,
que això sempre és transversal a tots,
siguis d'Android o siguis d'iPhone,
això sempre és important.
La pantalla té un 25% més de brillantor.
Han rediseñat aquesta càmera,
que li han incrementat a 2 megapíxels, de 10 a 12,
i ara també grava a 4K a 30 frames.
Per tant, si voleu fer una pel·lícula gent de l'ESCAC,
que voleu fer una pel·lícula,
podeu fer servir iPhones d'aquests,
perquè us quedarà estupendament.
I una altra cosa molt important,
que és que no té el cable Jack,
allà on connectem els auriculars,
perquè no ho farà servir mai més.
Això que li hagi dret al Jack,
el que ha fet és que el telèfon és més finet.
Sapigueu que esteu preocupats,
perquè, clar, no podreu connectar els auriculars,
que no patiu, perquè els auriculars d'iPhone,
a partir d'ara anirem per la connexió,
que se'n diu Lightning, que és aquesta de la corrent.
El tema dels AirPods d'Apple,
la veritat és que ha estat una de les coses
que més s'ha comentat a la xarxa.
Primer, explica'ns què és això de l'AirPods.
L'AirPods són uns auriculars,
imaginau els auriculars d'Apple,
només amb la part blanca que es posa dins de l'orella.
Això són els AirPods.
Anem a escoltar, per exemple, en Clipster,
què és el que ha dit sobre aquests auriculars.
Clipster BCN.
Després de la dignitat,
la cosa més fàcil de perdre seran els AirPods d'Apple.
Hi posa com a hashtag
com si ho veiés i molen molt fort.
Paul Pérez diu
Si els meus auriculars d'iPhone ja es cauen
i estan lligats amb un fil,
no vull pensar com s'aguantaran els AirPods.
Com ho veieu?
Alguna cosa que vulguis comentar?
M'encanten aquests auriculars.
Jo crec que s'obre el pal.
No només s'escolta,
aquests auriculars sabran quan els portem posats.
Saps allò que et trobes els auriculars
i la música segueix sonant i penses
que m'estic perdent la Mònica i t'arribes.
Mònica, calla un moment,
que m'haig de treure els auriculars
perquè m'estan dient alguna cosa.
Aquests auriculars són intel·ligents
i saben quan estan posats dins de l'orella
i els auriculars que estiguis escoltant.
A part, tenen uns buttons intel·ligents,
uns sensors,
que esperen que només amb tocar-los
una mica amb el dit,
passis la cançó o despengis una trucada.
Aquests auriculars són intel·ligents
i saben quan estan posats dins de l'orella
i els auriculars que estan posats dins de l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
i els auriculars que estan posats dins l'orella
I si aquesta consola el 10 de novembre
per 399 euros
tindrà 15 jocs
que et trauran com un pedàs
per aprofitar-la molt millor
seran molt més potents
També s'ha de dir que han millorat
la Playstation 4 que tenim ara a casa
i que el 16 de setembre
que és el mateix dia que surt l'iPhone
per 299 euros
100 euros menys que la Pro
tindrem una Playstation Slim
que n'hi diuen, no?
No sé si també permetrà HDR
però el 4K i la UR
sí que diuen que ho permetrà
però no és el mateix
Jo m'imagino que els desenvolupadors
el que faran és dir
Tenim aquest joc
i al principi et diran aquí es veu millor que en aquesta
però després anirem passant els dies, els anys
les setmanes i et diran
aquesta ja per la Slim no, només és per la Pro
i sortirà aquest superjoc que tu hi vols jugar
i que només estarà per la Pro
Per cert, si jo tinc una de les Playstations antigues
i puc mirar les ulleres que sortiran
per jugar els jocs que apareixeran
les demos que apareixeran abans del Nadal
podré jugar amb la Playstation antigua?
Podré jugar amb la teva Playstation antigua
de fet el 13 d'octubre per 399 euros
també
sortiran les ulleres d'aquestes de realitat virtual
de Playstation que es diuen Playstation DR
i amb aquestes ulleres
venen 8 demostracions jugables
8 jocs
per demostrar la potència d'aquestes ulleres
a partir d'aquí tots els desenvolupadors
i treballar per desenvolupar aquests jocs
més potents i més xulos
El que demostra, el que estàs dient, és que tota aquesta tecnologia
pesa, és complicada
i doncs
Sony ha de fer una nova Playstation 4
perquè tot corri i perquè hi hagi un futur
És que clar, ja no és córrer el que veus davant d'una pantalla
és que són moltes pantalles al teu voltant
molts pixels que s'han de moure
i cada vegada els jugadors demanem
unes imatges molt més potents
tu ho has provat i és espectacular
és com realment quan tu jugues a videojocs
de zombies passen a la pantalla
i en aquest cas quan tu jugues amb unes ulleres de realitat virtual
els zombies estan al teu costat
i et respiren aquí al costat de l'orella
Quina angúnia
Doncs Gina, gràcies per aquests resum
de Sony i iPhone
Que la gent ens vagi comentant tot això al nostre Twitter
el nostre Telegram, el nostre Facebook, el nostre WhatsApp
o el nostre Periscope
Les noves condicions de YouTube
han portat molta cua
en relació al contingut que pot ser
no compatible amb els anunciants
Google es defensa dient que tot això
només s'ha reescrit perquè
les condicions estiguin més clares
i que les notificacions siguin més ràpides
per entendre una mica el que ha passat connectem amb en Christian
del canal de Chris
molt benvingut
Escolta'm, quins són els punts més importants
d'aquestes condicions?
Bé, mira, parlarem de les noves normes de YouTube
perquè ja estaven abans pràcticament iguals
però ara les estan aplicant d'una manera
més incisiva, però tot això
la polèmica no ha trigat a arribar
Mira, les noves normes comencen dient
entre contenido que se considera
inadecuado para anunciantes
se incluyen entre otros
aquí comença l'ambituïtat perquè
di entre otros vol dir
amb reservo el dret d'escollir
en moments puntuals el que està bé o malament
Mira, si et sembla Albert, escoltem directament
què diuen punt per punt alguns YouTubers
Qui escoltarem primer?
Escoltarem en Jordi Wild
No es valga, y no puedes hacerlo
si quieres cobrar, si quieres tener dinerico
És a dir, que YouTube en cap moment
especifica clarament les seves polítiques, no?
Exacte, però aquest és el primer punt
polèmic, en tenim més
Mira, per exemple, escoltem ara
l'Alexa Capo
A internet, diguessin que no hi ha una franja
com passa a la ràdio o a la televisió
clara, horària, no?
Exacte, això és com, diguem, posar puntes al camp
és a dir, o restringir es horaris d'us a internet
o censures a tothom
perquè si no, és un cacau
El tercer punt, diu, violència incluïda
en la vida de les persones
que no han tingut res a veure
amb la vida de les persones
que no han tingut res a veure
amb la vida de les persones
que no han tingut res a veure
El tercer punt, diu, violència incluïda
imàgenes de lesiones graves
y acontecimientos relacionados con el extremismo
violento
Això és perfecte, perquè hi havia vídeos a YouTube
que tothom molt s'ha vist segur
molt forts, monetitzant agressions
que, en fi, són una vergonya
i estaven aquí a internet
Passem al quart punt, diu, incitación a la venta
el consumo o el abuso de drogas
y sustancias reguladas
Bé, en aquest punt
em fa una mica de ràbia
i jo m'entenc que no t'has de posar a YouTube
ni a qualsevol xarxa social, ni a cap medi
a promocionar cap tipus de droga, substància regulada
Això està claríssim
Però, esperant de ser un bon minyó
i fer cas de les polítiques
Google et posa al teu vídeo una anuncia de cervesa
És una mica de hipocresia, perquè l'alcohol
és una substància regulada
Però a veure, Cris, de totes formes
això com s'aplica?
Hi ha algun tipus de filtre especial?
Un bot treballant? Alguna mena d'administrador?
Són més de 300 hores de vídeo per minut
Molts creadors estan queixant-se
del fet que YouTube
els ha retirat la monetització de molts vídeos
que no incompleixen les normes
Per exemple, hi ha un jugador d'Smite
el famós MOBA
que fa dos anys que s'ha posat de moda
li han retirat la monetització d'un vídeo
perquè l'ADS del joc
un personatge que es pot escollir
ha dit ISIS
i com que coincideix amb el grup terrorista
el filtre ha detectat un vídeo
que va en contra de les polítiques
i ara no se sap res del filtre que han ficat
però no està funcionant de tot
Per últim, per acabar, per posar via amb això
de les normes, Albert
L'últim punt diu
Acontestimientos y asuntos controvertidos
y delicados como conflictos bélicos o políticos
Desastres naturales
y tragedias aunque no aparezcan imágenes explícitas
Bé, en això
poca a dir
està bastant clar aquest últim punt
Res de política a YouTube
Si vols guanyar diners, fem vídeos
Adéu!
En Ronald Reagan anuncia l'estratègia militar
antimícils
amb l'Unió Soviètica
que segurament funcionava gràcies a una tecnologia francès
que no sé si es deia GPS
hauria de tenir un nom d'aquest concret
militarment parlant
però que després s'ha obert, no?
Doncs sí, el que estava dient el Ronald Reagan
era anunciar el seu famós Star Wars
hauria empatiat això
i hauria d'haver-hi un nom
que s'ha obert
i hauria d'haver-hi un nom
que s'hagin aconseguit
per les filtracions de Star Wars
que eren d'aquella d'aquella època
doncs és veritat, avui en dia, tots estem molt familiaritzats
amb el tema del GPS. De fet,
qualsevol telèfon que portem a sobre
és un receptor de GPS, és un navegador
i segur que tots sabeu, us imaginàveu, com deia l'Albert
que la tecnologia GPS té un origen militar
però quan es va obrir els users civils,
la veritat és que
els primers satèl·lits de GPS
de com tu deies, Albert, ten لو un palefònic
prophet la
que va passar l'any 1978, i es van desplegar els primers cinc fins al 85.
I després fins al 90 no van estar desplegats
tots els 21 que tenien el programa GPS en total.
Però què va passar l'any 83?
Doncs el senyor Ronald Reagan va obrir el sistema GPS
a les aplicacions civils, com, per exemple, la navegació aèria.
Degut a un accident que ens fa recordar una cosa
que va passar fa relativament pocs anys a Crimea,
si recordeu, amb aquell avió abatut, va passar exactament el mateix.
El Korean Airline 007, que sortia d'Ankoraj i se n'anava cap a Seul,
va creuar espai aéric soviètic i va ser abatut,
amb 269 passatgers a dintre.
La veritat és que va ser un dels motius
que va fer obrir les aplicacions civils per la geolocalització.
De totes maneres, no va ser molt ràpida l'adopció del sistema GPS.
Avui en dia tenim tantes aplicacions que fan servir el GPS.
De forma normal, sí. Detectors de maletes,
li poses un tac al teu gos i el tens localitzat, o als teus nens...
Avui en dia qualsevol cosa que utilitzis el GPS,
aplicacions ens semblen molt normals.
I, a més, en aquests moments, ja no sé quin error hi deu haver,
però deu ser de centímetres, de metres.
Realment és de centímetres des que s'ha llibert totalment,
perquè quan es va obrir hi havia una precisió de fins a 100 metres,
ja que els militars es reservaven l'ús de les senyals precises.
Va passar la primera guerra del Golf,
on es va caure més el sistema GPS,
els militars el reservaven per les seves operacions,
i va ser Bill Clinton qui va decidir obrir la precisió
dels navegadors ja de forma oberta a tothom.
Tot i això, els militars encara tenen la puta estat de zones de conflicte
tancat al sistema GPS només per les seves operacions particulars.
Perquè recordem que això funciona gràcies a almenys dos o tres...
Has de triangular tres, quatre satèl·lits, almenys,
per tenir una localització molt precisa.
I el que et puc dir és que la primera aplicació no militar
que es va fer pel GPS va ser un departament d'estat dels Estats Units
i que es dedicava al seguiment de globus aerostàtics
de recerca meteorològica.
Va ser la primera aplicació que es va fer.
Jo un dia, recordaré tota la meva vida,
l'any 89, 90, estava al balcó de casa meva,
miro al cel i veig un globus amb una capsa pujant,
que vaig dir, però què és això?
Vaig fer cridar els meus pares,
i molt de temps després no vaig intuir
que segurament era algun tema meteorològic,
que algú ho havia llançat en aquell moment.
Pensa que molts dels suposats avistaments ovnis
a vegades s'atribueixen a la gent que ha vist globus meteorològics,
i si això era fa molts anys, devia ser un globus meteorològic.
Sí, anys 80.
Perquè si hagués sigut molt recent,
potser hagués sigut un xaval amb una càmera i llançant-lo cap a dalt
per fer un YouTube del meu telèfon mòbil a l'espai.
Doncs aquesta setmana, Reuters avançava la notícia.
El projecte Ara se suspès, o almenys s'ha aparcat,
per donar pas a fronts tecnològics més importants.
Recordem que aquest projecte volia fer funcionar
un telèfon mòbil per mòduls obert en tecnologia.
Estard, tu dius que era com una espècie de Lego
que possibilitava la personalització del dispositiu, no?
Sí, era com una capsa, com si fos un tangre, un pentomimo.
Sí, exacte.
Amb unes peces que arriben al nom d'Endos.
Això em sona a la planeta de Star Wars.
Endo.
Són més planetes, que són més peces petites.
Que, de fet, se'm permeteu el barbarisme,
és com una idea de bombero.
Em pengo que sigui així.
Perquè d'aquestes coses que es fan,
abans que les faci algú altre.
Jo la faig, tot i que veig que no és molt bona idea poder,
però millor la faig jo abans que algú la faci i la faci bé,
i triomfi i em vegi jo la...
I triomfi i em vegi jo la Smoke, menys Smoke.
Doncs fixa't, ha passat una mica més d'un any
d'aquesta presentació de Google que ara escoltarem,
on s'anunciava a través de Rafa Camargo,
que és un enginyer espanyol que treballava o que treballa a Google,
i ho feia amb aquesta tecnologia.
Aplaudiments
És molt curiós perquè tot això ho ha anunciat Reuters,
va sortir una notícia de Reuters,
la pàgina web encara està oberta de Google,
alguns parlen d'un nou enfocament que pot portar-hi...
Sí, ho reserven, diguéssim.
Exacte, però tot va començar amb la divisió
que va comprar Google de Motorola, no?
Exacte, sí, Motorola, coneguda pels seus microprocessadors,
que en servia amb l'ordinador Samiga o Atari,
que després es va fer més coneguda amb la telefonia mòbil,
tot i que després Google la va vendre,
Motorola la va vendre, a Lenovo, que fan també tecnologia,
Google es va quedar amb aquesta divisió,
amb la divisió, diguéssim, que es dedicava només al Ara,
o A-A-R-A. O sigui, que hi creien.
Sí, ho vam vendre tot, excepte aquesta part.
El projecte aquest, aquest telèfon amb fitxes de Lego,
amb el 102,
estava previst que es començés a comercialitzar
aproximadamente al gener del 2015, ja fa un any llarg.
Per un canvi amb la construcció de dos components,
volíem fer que la CPU no es pogués ampliar de potència,
volíem que compressis una CPU i només aquella,
que no hi poguessis posar mà, diguéssim.
El va destinar amb una sortida al mercat,
amb bon principi, només per desenvolupadors,
ara, ha sortit ara, a la tardor del 2016.
Aquest any, ja sortirà a la tardor,
els que vulguin ser desenvolupadors
podran utilitzar una maquineta d'aquestes.
Si recordeu, fa dos Mobile World Congress,
vam tenir una empresa que desenvolupava mòduls pel projecte,
i ens el va estar ensenyant.
I després sortia bé de preu perquè, diguéssim, el pack,
ja de cara al públic, amb una edat en determinat 2017,
aquest telèfon valdria 50 dòlars,
i cada mòdul costaria només 15.
I tu què en penses d'aquest projecte?
Tot el que és el de Google,
jo un dia seré universalment conegut per la meva diversió
que li tinc a Google.
Jo sóc esperant que Google és el dimoni.
Des de l'inici. Des de l'inici.
I cada cop més. A cada cop me'n donen més raons.
Jo havia sortit al carrer amb paper de plata pel cap.
Principalment, una de les coses és que aquest projecte,
el gruix dels desenvolupadors del projecte d'aquest telèfon,
venen de DARPA.
DARPA era l'Agència Nord-americana del Departament de Defensa
encarregada de l'estudi de noves tecnologies
per ser usades exclusivament en l'àmbit militar.
Això que tu tinguis uns senyors que treballaven en coses
d'aquestes militars, que et faci un telèfon mòbil,
jo no ho veig gaire clar.
A banda del projecte es veu que tenia uns incovenients.
Jo estic d'acord, perquè la meva fama és que no m'agradin.
I es veu que Google ha posat com a exemple,
que no s'ha pogut comercialitzar a temps.
Un d'ells, fa riure, veu que és veritat,
que deia que quan caia a terra saltaven les fitxes.
Com el Lego.
T'ho faig un minutet i quan el llences...
Si tu poguessis canviar alguna cosa,
si aquest telèfon que tens a les mans, que és el teu,
fos modular i volguessis canviar alguna cosa per millorar-lo,
què canviaries?
Jo sempre he dit que m'agradaria posar-li algun sistema
que quan caigui reboti.
Això ho havies dit, no ho recordo.
Sí, perquè que reboti o que sigui invencible.
Però no gaire, que no reboti per tota l'habitació.
No, home, tampoc, però que reboti i em torni a mi a la mà.
Un cordill. Un cordillet.
A veure, és una solució.
Recordeu que abans tots els telèfons tenien un anclatge a la carcassa?
Sí.
Per no podies portar-ho penjat?
Amb totes aquestes carcasses finetes i cuquis?
Jo crec que a la producció, com per exemple jo,
que hem d'estar amb el telèfon sempre a la mà i trucades,
jo sempre busco a veure si trobo carcasses amb aquesta coseta.
I no hi ha manera, ara ja no hi ha manera.
Jo l'havia portat molt de temps així.
Home, te'n recordes les fundes protectores dels mandos a distància?
Que eren d'agoma enorme.
Segur que et rebota, eh?
Al comandament de l'Ui també, alguns em portaven.
Tu com veus el públic en general?
És interessant pel públic en general, per la meva mare,
que té telèfon?
Sí, possiblement, però a veure com l'hi expliques.
Que dius, mama, t'acompanyaré un mòbil, però a peces.
Llavors, la teva mare dirà, per exemple,
a la Ellie vol un mòbil que reboti,
ta mare pot dir, no, jo vull una càmera,
vull un mòdul que sigui una càmera,
perquè, clar, pels nets vull treure unes fotos acollonants i flipants.
Què passa? Que un dels problemes que tenia aquest mòbil,
l'Ada, és que tu podies tindre, en bon principi, 3 TP-1s,
tu, clar, aniries, evidentment, a la més barateta, posem.
I potser tenies que comprar-te la càmera,
i potser necessitava aquella càmera que funcionés la CPU més ràpida.
Llavors, quan feies coses intercanviables,
era com mesclar aigua i oli, saps?
Funcionava, però no acabava d'anar bé del tot.
Això és explicar-li a la gent, dir-li, escolta,
la fitxa vermella podrà anar bé amb la verda,
però amb la groga te donarà problemes,
però potser si la junta semblava, potser no, és una mica complicat.
Doncs ara parlem de tecnologia i menjar,
dos universos que s'han d'entendre
i que cada vegada arriben més projectes
que treballen en aquesta direcció.
Eli, has trobat una persona que s'hi dedica?
Doncs sí, hem trobat una persona que es diu Mario Robles,
és CEO i cofundador de Re-Imagine Food,
i aquesta setmana l'hem entrevistat.
Re-Imagine Food és el primer centre d'internet
a Catalunya, a l'Estat, a l'Estat, a l'Estat, a l'Estat,
a l'Estat, a l'Estat, a l'Estat, a l'Estat.
Re-Imagine Food és el primer centre d'innovació
de l'alimentació del futur
que treballa per desxifrar el futur de l'alimentació.
Star, Francesc, alguna pel·li de ciència-ficció
on els protagonistes mengessin pastilles per dinar i sopar?
Recordeu allò que...
És com el 1-2-3, tipo 1-2-3, això, no?
Soylent Green. Mira.
Soylent Green és People. Compte.
Spoiler.
Ara no recordaré el nom, però sí, sí,
o que posaven una pastilla en algun lloc i després...
2001. 2001, eh?
I Reus el Futuro 3.
És veritat, sí, sí.
Una pizza. Una pizza.
És molt de l'imaginari col·lectiu. Willy Wonka, també.
Willy Wonka, també? Sí, senyor.
El sintetitzador de menjar de Star Trek.
Aquest que apartaves un botó en una bandeja i...
es portava el menjar, no? És veritat, és veritat.
Jo alguna cosa et diré.
Amb una d'Alien's, també, ara recordo,
jo també posava una d'Alien's.
Jo vaig tenir menjar d'aquest de l'espai.
Mon avi va estar a Cabocalla Veral, a finals dels 80.
I una de les coses que va portar així com a record
a la botiga eren paquets de menjar
com els que s'emportaven al Schallinger, amb un llavall.
I no eren pastilles, però eren tot deshidratat,
amb un paquet que li havies d'injectar aigua.
L'havies de deixar rehydratar i llavors allà hi havia un tros de pressa...
Un pollastre sencer. No, un pollastre sencer, no.
Això és una miqueta de Doraemon, eh?
Allò de la pastilla, diràs, aigua de Tom i Jerry,
no ens apareix un pollastre, no.
Però apareix quantitat, no apareix quantitat, no?
No, no. És en petit format.
Imagina't com una esponja resseca que, al hidratar-se,
vas fent una miqueta més gran i tu menjaves.
A veure, potser l'alimentació dels astronautes d'avui en dia...
és millor que la de finals dels grans, eh?
Aquest futur per això de l'alimentació
a mi sempre em fa pensar en això,
en aquest avorriment de les pastilles nutricionals perfectes.
I si anem cap aquí, jo penso que pot ser una mica avorrit.
Doncs jo també ho penso.
I li hem preguntat a Marius Robles si aquestes investigacions
faran que el plaer de menjar desaparegui.
És el nostre objectiu que l'efecte plaer de l'alimentació
mai ha de perdre.
En aquests dos últims anys estan sortint iniciatives
que estan buscant precisament el contrari,
que el component nutricional estigui completament satisfet,
possiblement amb productes i formats completament diferents
del que interpretem fins ara com és el menjar,
que veritablement per nosaltres
té un altre component molt més emocional en tots els seus sentits.
Us imagineu un futur on només a la restauració, als restaurants,
podràs menjar el menjar normal que ara coneixem?
Home...
Segons quines famílies ja passa, eh?
Qui no sap cuinar a casa quan va amb una pizzaria,
li ploren els ulls d'alegria.
Però a més, no gaudeixes només quan vas al restaurant, no?
A casa també... És el making-of, eh?
Jo gaudeixo amb el making-of del menjar.
Clar, i amb els dinars familiars...
Jo m'ho poso millor a la cuina que no menjant.
Sí, potser sí.
Jo acabaré amb una pel·lícula, Mr. Frost,
em penso que era del noi... Ara me'n recordo, de l'actor.
L'actor és aquest que es feia...
Atxif Gowloom, que era un senyor que feia tarts,
li estrella fotos i després les llançava.
Llavors ell li gaudia fent les tarts i després les llançava.
Doncs en aquesta startup treballen enginyers,
informàtics, nutricionistes i cuiners junts,
i per Marius Robles aquesta feina té un clau objectiu,
la personalització.
Totes les tendències que estem observant van cap aquí.
Si algú ens pot permetre la tecnologia,
avui en dia és controlar aquesta personalització del menjar
a les calveugies que necessitem cremar o necessitem guanyar,
en base al concepte plaer que significa per a nosaltres,
i inclús, imagina-nos,
en base a les fotografies que tenim al nostre smartphone,
que el nostre menjar estigui personalitzat en base a això.
Jo, si menjo, amb les fotos que tinc a Instagram,
tot estaria pixelat.
És a dir, sincrons quadrats, saps? Perdona, és que...
És perillós, aquest terreny és perillós.
Més o menys mirem les fotos que tenim al mòbil,
i jo menjant... Moriríem de gana, em sembla.
O es menjaria d'una altra manera.
A mi això de la personalització em fa pensar en aquell tema
que fa un parell d'anys es va tocar bastant,
perquè entrava en la moda de les impressores 3D,
i que fa poc que no ens sentim massa,
i les impressores 3D de menjar,
que vindria una mica també a poder-te imprimir el menjar quan vols,
i a vegades pastes, perquè són pastes, pastes nutritives,
que potser tindrien tot, i un dia te la imprimiries en forma de peix,
un dia te l'imprimiries en forma d'hamburguesa,
un dia te l'imprimiries en forma de pollastre,
i això és pasta alimentària.
I després hem de parlar també de la problemàtica
que hi ha moltíssima gent amb el menjar.
Doncs sí, perquè uns 17 milions d'europeus
pateixen algun tipus de trastorn o al·lèrgia alimentària,
sense que molts d'ells ho sàpiguen,
i a més a més 17,3 milions i mig són menors de 25 anys.
Menjar aliments amb un xip ens pot ajudar a detectar tots aquests problemes.
Estem molt a prop d'arribar a que la nanotendologia sigui el nostre estómac,
que ens permeti, com dic, la traçabilitat d'aquell aliment
dins el nostre propi organisme,
i és on veritablement podrem comprovar.
Perquè, com saps, aquest any ha estat per primera vegada
ja més oveja que allà en prima,
un 35% dels adults menys europeus ja pateixen aquest sobrepès.
És interessant aprofundir fins a on podem investigar
en temps realment de s'estar menjant.
Aquí, que digui que els nanobots arribaran al nostre estómac.
Els nanobots, eh?, la traçabilitat.
De veritat, menjaràs una cosa per veure si el teu cos
doncs reacciona bé o no,
doncs amb un petit xip que anirà veient o anirà medint certes coses.
I tindràs una app i podràs consultar-ho, no?,
aquestes coses de les apps de running que controlen el que ens movem.
I sempre diem, les apps dietètiques, no?,
l'avorrit és tenir que introduir què t'estàs menjant.
Quants quilòmetres s'ha fet el teu plàtan?
Quants quilòmetres s'ha fet? Per on està?
Però el problema és que després has d'agafar...
Has menjat un plàtan.
Ara ja t'ho menjaràs automàticament.
Ja sabrà què ets menjant.
No sé, t'avisarà que ja has menjat prou.
Et donarà bonos, ping, va, bonos tal.
Ho gamifidarem tot i ja està.
Poca broma, però ja veuràs.
Escoltem per últim un exemple que ens va explicar Mario Robles,
CEO i cofundador de Reimagined Food,
que és d'un pagès japonès
que utilitza la intel·ligència artificial
per millorar els seus cogombres.
Ha entrat al codi cobert de Google d'intel·ligència artificial
i s'ha creat una aplicació
per diferenciar automàticament els seus tipus de cogombre
i automàticament la màquina va detectant
quin és el tipus de cogombre i ho ha separat automàticament.
Google ens diu quin cogombre ha de menjar a estar.
Jo això recordo que quan gent que feia cultiu de xampinyons
portaven com una mena de raqueta, com una cosa petiteta,
i si passava per allà no el agafaves,
i si era massa gran, llavors aquell el podies recollir.
Es veu que aquest japonès era informàtic i...
I un senyor que s'avorria molt.
Jo el dic cogombre pensava que sortiria algun youtuber
d'aquests negatets que ara estan de moda.
Sí, sí, tota una història, això.
Ja en parlarem, ja en parlarem, d'això.
En podem parlar, o no?
Jo tinc gats, vull fer l'experiment a casa.
Ja us ho explicaré.
68, 70, 30.
Doncs després de parlar de cogombres,
escoltem una nota de veu que ens ha enviat l'Albert García Peña.
Hola, bon dia, amics de Generació Digital.
La pregunta que us vull fer per aquesta setmana
és saber si jo avui viatjaré a Nova York,
i més tard una setmana,
i volia saber si els vídeos que em compri allà
els podré jugar amb la meva play europea.
Gràcies, adeu.
Gràcies, Albert, i és una pregunta interessant,
perquè a molta gent li porta a venir aquest dubte, no?
Sí, home, el famós Región Locce,
que ens porta a parlar dels temps de les diferències
entre el sistema de tele,
que era el que feia que consoles i jocs
moltes vegades no fossin compatibles.
Doncs bueno, és en l'època en què el sistema era europeu,
es deia PAL, el sistema americà es deia NTSC,
no eren compatibles,
i el que et compraves, si era d'altres països,
sempre et portava bastants mal de caps.
En el cas, atenció, ens ha dit la Play,
hem imaginat que era la PlayStation 4.
Sí, hi ha un segon missatge on diu...
No he dit la consola, volia dir la PlayStation 4.
Vale, menys mal.
El cas que té, perquè la Play 3 i la Play 4,
per exemple, es comporten diferent en aquest aspecte.
La PlayStation 4, per exemple, i és postura oficial de Sony,
no hi ha cap tipus de bloqueig,
ni els seus discos, que són Blu-ray,
tampoc no tenen cap mena de distinció per la regió.
Compte perquè en les pel·lícules,
l'actor de Blu-ray de la PlayStation 4 sí que diferencia per la regió.
Si es compra un videojoc, no tindrà problemes,
si es compra una pel·lícula, sí que pot tenir problemes.
Això, que és postura oficial de Sony,
no afecta les distribuïdores,
les desenvolupadores individuals,
que tenen puta estat de poder tancar el seu joc o no.
La majoria, però, no estan protegits de totes maneres,
si ell veu jocs interessants,
que miri a internet a veure si aquest joc
té algun problema importat o no.
El que sí que li pot passar, òbviament,
és tot el tema de DLCs.
Material descarregable i joc en línia.
Perquè moltes vegades, si ell es compra un joc a Estats Units,
el posa a jugar a una PlayStation 4 europea,
i es vol descarregar nivells extra...
Una actualització, fins i tot, no?
Actualitzacions o tratges pel personatge, etcètera.
Aquell joc intentarà connectar-se als servidors americans.
Això li pot suposar un problema.
De la mateixa manera que jugar en línia
també podria ser que intentés connectar-se als servidors americans,
i ell, amb el seu PlayStation Network ID europeu,
no ho pogués fer.
Que hi vagi en compte, amb això.
Ei, gent del Generació Digital, què tal?
Soc en Roger Seró, amic del programa.
Us envio aquest àudio perquè m'encantaria saber
si entre els oyents del generació,
tan nobles i tan llegits,
hi ha jugadors de Hearthstone,
perquè m'agradaria batre amb ells.
M'encanta aquest joc.
Jo trobo que soc un jugador molt mediocre,
i més si em comparo amb els youtubers que miro,
amb la gent que fa tuits, amb els jugadors professionals de Hearthstone,
però si agafem a nivell general de tots els jugadors,
jo trobo que em defenso una mica.
Així que m'agradaria batre amb oyents del Generació Digital
que vulguin calibrar quin nivell de Hearthstone tenim tots plegats.
Molt bona temporada. Fins aviat.
Fins aviat. Roger Seró, per cert.
Roger Seró, periodista de Catalunya Ràdio,
que ara està treballant esports,
però que d'aquí molt poquet, de poques setmanes,
tornarà als experts d'Icat.cat,
que en aquests moments s'ha met a Icat.cat pels matins, de 8 a 9,
amb l'Albert Miralles,
que va estar al programa fa dos o tres anys.
Sí, sí, i fins i tot va fer secció fins fa poquet.
Exacte, exacte.
L'hem tingut a prop.
I el que fa és tirar el guant...
Els nostres oyents que han fet al Telegram ja ho hem dit també,
que ell està buscant aquests jugadors d'aquest joc
que és del univers WorldCraft.
Sí, crec que l'Albert Garcian és un gran fan del Hearthstone.
És que jo crec que l'Albert Garci haurà...
Haurà enganxat el...
Per jugar amb ell.
Perquè és de cartes...
Sí, crec que és d'aquests que funcionen amb una mecànica de cartes.
Van sortint diversos personatges a les teves baralles virtuals
i amb això vas jugant.
Doncs seguirem el tema,
i si ha aconseguit que algun dels nostres oyents juguin amb ell,
que ens expliqui també l'experiència de veure com ha anat.
Hola, em dic Pau,
i m'agradaria saber si existeixen emuladors de la Nintendo DS
per tauleta amb Android,
i qui ens en recomaneu. Gràcies.
Pau, Pau, quina pregunta.
Et demanes emuladors de la 3DS de la DS,
com molta gent demana,
com molta gent segurament de la teva edat busca,
i ens en demanes tard directament d'Android.
D'Android, i m'hau encarregat a mi parlar d'emuladors,
i parlar d'Android.
A mi, parlar d'emuladors, i parlar d'Android.
Aquí el Francesc ja...
Ja ho vaig advertir.
Aquest dia no se'l volia perdre.
És que jo crec que hem de donar un missatge clar,
i el que ha demanat el Pau és normal de molts oyents de la seva edat,
però que jo crec que hauries d'escoltar...
Ha enviat el missatge a través del telèfon de la seva mare,
i li volem explicar què significa
descarregar-te, per exemple, un emulador de 3DS,
que existeixen, no?
Començarem amb una notícia perquè el Pau la pugui entendre una miqueta.
Aquesta setmana mateix,
Nintendo ha agafat 562 jocs que ha fet gent amateur,
Pau, amics teus, o gent de classe,
que ha fet algun joc de qualsevol programa,
i ha posat un nom de Metroid Adventure,
o The Second Adventure of Links.
Però que he muntat? Exacte.
Nintendo ha dit, escolteu, nens, això és meu,
jo tinc els drets, i ho faig servir jo.
Ja s'ha retirat, s'ha posat seriós.
És com si vas a una panaderia, Pau,
i tu agafes la panadera i li robes una barra de pa.
Escolta, aquest pa és meu, llavors no te'l deixaran portar.
Bé, dit això, la pregunta concreta, si hi ha emuladors de Nintendo,
jo entenc que 3DS, no, Albert? Sí, DS i 3DS.
Vale, doncs mira, n'hi ha tant de DS com de 3DS.
Ara bé, ara bé.
Hi ha una cosa que no entenc.
El potencial o la gràcia de la Nintendo 3DS
són les tres dimensions.
Cosa que no és capaç d'emular-se
amb una tableta amb un telèfon Android.
Una cosa que he de dir, perquè els meus fills juguen a la 3DS,
el tenen a baix sempre a l'estèrio.
Doncs molt malament, eh?
Jo, així dic, eh?
És que la gràcia...
Haver-los comprat una DS normal, llavors.
Però és que al final ells decideixen, eh?
A més, els jocs que surten ara no són compatibles amb la DS,
perquè també a nivell de CPU, hi ha canvis...
Bé, doncs més complicat, encara.
Jo opino que si vols simular, no emular,
simular un joc de tridimensional,
doncs fes servir la màquina etic-dimensional.
De fet, qualsevol model de consola de Nintendo ara mateix,
no ha de tenir que uns 150 euros.
140, 160...
I si demana de segona mà, de DS, a partir de 18 euros n'hi ha, eh?
Veus, veus, o sigui que està molt similar.
Una altra cosa són els jocs, que suposo que si això el Pablo hi preocupa,
que un joc normalment són uns 30 euros, no.
El nou de trinca són uns 30 euros.
De segona mà, doncs el trobaràs de més barats i tal, no?
Ara bé, si és per aquest problema d'estalviar, diguéssim,
jo no tinc diners com per comprar-me tot el catalèc mundial de Nintendo,
per jugar i per això vull un emulador,
que el Pau sàpiga que hi ha una cosa que es diu uns cartutxos flash,
que és un cartutxet que et val de 30, 40, 50 euros,
llavors tu et pots baixar les roms de forma il·legal,
de forma il·legal, sempre ho vull remarcar-lo,
però jugaràs almenys amb aquests jocs de forma genuïna,
de forma autèntica a la consola que t'hauràs comprat
a partir de 18 euros, si és de segona mà, o 150, si és nova.
Just abans de l'estiu,
ens arribava una nota de premsa de Nintendo, precisament,
que hi ha sentència ferma i favorable de Nintendo
contra importadors d'aquests cartutxos aquí a Espanya,
una cosa que Nintendo persegueix des dels temps de fam,
des de tota la vida, els cartutxos,
que en teoria et permeten el desenvolupament particular i teu,
però que hi ha sentència ferma d'il·legalitzar aquests cartutxos
i Nintendo l'ha guanyat, i aquest estiu mateix,
és una importació.
La cosa és que hi ha productes de casa nostra que s'han fet.
Hi ha aquests cartutxos blaix feix aquí a Espanya.
Utilitzen aquest format, diguéssim. Exacte.
Llavors, és un cartutxo verge, per entendre'ns,
com si comproves una cinta casat verge, un disquet o un CD verge,
i a dins li graves el que vols.
Per acabar, què li podem dir al Pau?
Ara potser és molt jove, però amb els anys ja entendrà
que fer servir l'ús de coses que no són teves,
Pau, quan tu siguis gran, una miqueta més gran,
tu facis un producte i vegis que algú el fa servir
i guanyi diners a la teva costa, no et sabrà gaire gràcia.
És com si, Pau, el company de classe teva,
que no ha estudiat i tu sí que has pencat com un burro...
I et copia. I et copia.
I ell, tu treus un 7 i ell treu un 7,5 o un 6,95.
Oi que fa ràbia, Pau? Doncs això és el mateix.
Doncs fantàstic.
Per cert, tenim un dòmbaler,
un lloc on podem explicar precisament aquestes coses
i que potser podríem, fins i tot la setmana que ve, quan sigui,
ampliar tota aquesta informació i tot el que penses perquè...
Jo tinc una anècdota que anava a dir, però és una miqueta així,
per això la reservarem pel tumbler,
que és amb això de l'emulació molt concreta de màquines,
a mi em va passar, personalment, és una experiència vital meva,
jo anava a importar un Sprinter,
era o tenia que ser un ordinador soviètic
compatible amb el ZX Spectrum,
això devia ser l'any 2000 o l'any 2002, una cosa així,
i eren dos ordinadors en un, era Part Sprinter i Part Spectrum.
La gent de Sant Petersburg, que eren els fabricants de l'Sprinter,
van fer un emulador,
emulant la versió Sprinter perquè la gent el veiés.
Quan el van deixar lliure, la gent va dir,
per què t'has de comprar un ordinador si ja el tinc emulat?
Això va fer que no sortís endavant l'Sprinter,
jo no el pogués importar,
vosaltres no tinguéssiu un Spectrum a casa vostra, nou de trenca,
per la vida, que anirem explicant.
Sí, és molt interessant, i m'ha agradat molt la pregunta del Pau.
I tant, i tant. Per poder parlar d'aquest tema.
Hola, creieu que és just el preu de 60 euros pel No Man's Sky,
el qual no té multijugador i s'acaba fent repetitiu?
Gràcies.
Gràcies a tu, i el que fem és dir-li que escolti el primer programa
que vam fer del Generació Digital la setmana passada,
perquè precisament l'Albert García em va parlar,
vam parlar uns minuts d'aquest joc i tota aquesta polèmica,
sobretot a les xarxes,
de les queixes de molts usuaris.
El que hem de dir, Eli,
és que tenim No Man's Sky per PlayStation 4 per regalar,
que és l'aquesta setmana,
i vam dir que miraríem els missatges que hem rebut
per telegram dels nostres...
Gent que s'hagués unit a la nostra comunitat a telegram.
I hem decidit, sí, un ullent, eh?
Entre una cosa i l'altra,
hi ha hagut un ullent que s'emporta aquest No Man's Sky,
que és en Xavi Nightshade,
que és un usuari molt, molt, molt entregat al nostre telegram.
Exacte, i mira, per ell serà aquest joc,
i espero que ens el comenti,
si no l'ha jugat a través del nostre telegram.
Per la setmana vinent, per cert,
el videojoc Deadlight, Directors Cat,
també per a PlayStation 4,
de la gent de Tequila Works,
que van fer aquest joc i que va aparèixer fa uns mesos,
doncs el tenim, per la setmana vinent per regalar a la gent
que ens enviï un comentari o una pregunta
a través del nostre WhatsApp que no s'ha mort.
No, que seguim tenint-lo, o si no, que participi,
o que es faci membre de la comunitat de telegram.
Exacte, que ja som més de 100,
en aquests moments uients que formem
aquest grup fantàstic de telegram que estem aprenent tots alhora
en aquest nou mitjà de comunicació.
Doncs la setmana passada va acabar l'IFA de Berlín,
que, amb permís del CES de les Vegas,
és una de les expos d'electrònica de consum més important.
Algunes novetats que m'han fet gràcia
i que us volia comentar aquí a la taula,
i d'ara no parlaré de telèfons ni televisions,
que han sortit a tots els mitjans de comunicació,
sobretot d'Internet,
sinó, per exemple, vaig veure una cosa que em va fer molta gràcia,
una espècie de Nespresso de gelats.
Compro.
Compro, ja m'ha venut.
Tu imagines que poguessis premar un motor
i que fessis el calipo, o que diguessis...
Trígula.
Per això, molt complicat.
Una mica d'impressió 3D de gelats, aquí.
Amb el pal inclòs.
M'estic imaginant la típica terrina que et surt el xorro.
De fet, això sí que és 3D. Impressió 3D.
Que tiraves el xorro, no?
És veritat.
Això, una càpsula gelada que poses allà,
la màquina fa pressió i et surt...
I tu amb el cucurutge sota el recull.
Això ja t'ho fan, no?, a llocs.
Hi havia... no era el joc del...
Del Play-Dol, no?, d'aquests de...
No, no, Comicefalt, no.
Una cosa per fer gelats.
La meva neboda ho tenia i va...
Millor que no es tostessiu, eh?
És veritat.
Després, he vist també que hi ha uns auriculars per nens
per oïdes petites,
és a dir, preparat per les oïdes més petitetes
dels nostres fills, per exemple,
i que, a més, està limitat a 85 dbs.
Fantàstic.
Sembla mentida que no ho haguem pensat abans.
Perquè els nens, ja fa molt de temps que fan servir els auriculars.
Correcte, i que a nivell físic el teu dispositiu,
tu puguis pujar el volum,
però que a nivell físic l'auricular no doni més de 85 dbs, està molt bé.
I després, senyors, he vist una maquineta de feitar
que es mou...
És elèctrica, però té com unes...
pulles de feitar,
es mouen 200 vegades per segon
i no toquen la pell.
És a dir, que no se posa vermella de pell
quan tu et feites, per exemple, la barba.
Si no toca la pell, vull dir...
Si no toques...
Es deu anar a una micronèsima, no sé.
Aquí al plató no la vendria.
Avui n'hem deixat encara dos volburs.
És veritat, és veritat.
No sé si l'any passat a l'IFA hi havia una que tallava
amb una mena d'arc elèctric, o una mena de laser, o així...
Una mica de por, no?
Una mica, no, molt.
Doncs acabem el programa,
però abans tenim encara temps
per una altra femerida ràpida, Francesc.
Vinga, i tant.
Doncs el 4 de setembre, per tant,
aquest mateix mes de l'any 1998,
neixia oficialment una empresa
que volia promoure un nou motor de cerca a internet.
I, per cert, seguint la tradició,
la va muntar a Nungaratz.
I tenia un nom molt simpàtic, es de Google.
Què us sona, una mica?
O sigui que ha sigut aquest setembre, eh, setembre?
Doncs sí, sí, setembre.
Doncs sí, setembre del 98,
el cercador es va desenvolupar el 96,
per l'Arripeix i Sergi Ibrín,
es va posar per primer cop online
a un servidor que va muntar la seva habitació
de la Universitat d'Estanford,
que estava la carcassa feta de peces de l'ego.
Ho veus, com té relació? Tot, tot, tot.
I el 15 de setembre, però de l'any anterior, el 98,
98 és l'any en què es formen com a empresa.
Llavors, l'any 97,
ja van adquirir el domínic google.com,
que s'ha convertit, la veritat és que en la pàgina d'inici,
de milions i milions d'usuaris.
Generació digital.
Abans d'acabar, la Montse Dalmau ens ha enviat a Facebook,
que encara existeix,
i que encara hi posem notícies.
Ens ha comentat una notícia, no?
Doncs ens explicava que la Fundació Pere Terrés
i la Fundació Badafon Espanya
han posat en marxa un projecte per formar
més de 5.000 persones majors de 55 anys
en l'ús de les tauletes i els smartphones,
que fins ara potser per ells
són funcionaments estrany.
La iniciativa ens explica que comprèn
la realització de 330 tallers
entre el mes de setembre,
des d'aquest mes fins a febrer de l'any que ve,
i diu que es fa en diferents espais
com biblioteques, centres civis,
casals de gent gran o universitats de tot Catalunya
i Balears.
L'objectiu del projecte és que les persones grans
aprenguin a utilitzar els nous dispositius mòbils
i puguin estar al dia en les noves tecnologies,
tenint en compte la importància que tenen
en la societat actual.
Aprenen, per exemple,
a connectar-se a una xarxa wifi,
a navegar a través de la seva tauleta
i aprofitar les funcionalitats del seu telèfon mòbil
per fer fotos amb la càmera, per exemple,
i utilitzar aplicacions com el WhatsApp
i l'Skype, i poder comunicar-se
amb els seus, entre altres coses.
D'aquesta manera, aquests tallers
tenen també un paper rellevant en el treball
per la inclusió social de les persones
i ens explica que hi ha diferents nivells
i temàtiques com fotografia i vídeo
o apps i comunicació instantània.
Això ens ho ha explicat la Montse Dalmau
i això està fet per la Fundació Pere Tarrés
i la Fundació Vodafone.
Que són dues fundacions sense ànim de lucre
i que qualsevol que se'n vulgui informar
o apuntar-se a aquests tallers
ho pot fer a través de les seves pàgines webs.
Que és a fundacióvodafone.es.
Doncs, Star, Francesc i Ali,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ens tornem a veure, és maravillós.
Exacte, avui el control tècnic en Ricard Portal
i nosaltres hi tornem a l'IFM
dissabte a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre, al Telegram, al WhatsApp,
al Twitter, al Facebook i a 4radio.cat.
I d'aquí poc farem un canal de Twitch.tv,
on jugarem a videojocs
i, si voleu, ens podeu veure
i comentar la jugada.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.