OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
El d'avui és el programa número 990.
Queden 10, però el programa 1.000 i encara no hem preparat res.
No sabem què farem, però ja prepararem alguna cosa.
Avui parlarem de Last of Us, sense filtracions, sense espòilers,
oi, Albert? Totalment.
També parlarem de les novetats d'Xbox,
de videojocs de por i, a més, novetats sonades.
Això és el programa de videojocs de ràdio pública.
Has descarregat Generació Digital.
El Roger Fontarnau, des del control de so.
Hola, Albert García, com estàs? Molt bé.
Elisabeth Sánchez? Molt bé, bona tarda.
Sí. Víctor Amatute, com va tot?
Aquí buscant botons, estupendament.
Estava massa alt o massa baix? Massa...
Molt bé, Laia, com estàs? Molt bé, molt bé.
Amb els timpans a tope.
Perquè t'està tocant el teu volum, els patos.
Ho sé, ho sé, ho estic provant.
Ara res. Home, si no parlem, potser...
Ara millor, millor, ja hauríem de parlar.
Molt bé.
A mi m'agrada molt fer aquestes coses durant el programa.
Sí, sí, sí, exacte, no passa absolutament res.
Els programes que no es veuen això és perquè ho tallen, eh?
Ja, ho sé, clar. I no són tan autèntics.
Clar.
Per cert, pregunta, hi ha algun videojoc
que sempre l'heu considerat molt especial per vosaltres,
però que teniu una sensació que només el jugueu vosaltres,
l'heu jugat vosaltres, o que era molt especial,
que teníeu com una connexió?
Ja contesto jo la pregunta i també voldré saber el què.
Meteos. Meteos.
No sé ni quin és, jo. Ho dius així i et sembla raro, eh?
No, no, era una espècie... El què?
Era una espècie de Tetris,
però que anava amb el pènsil que tenia la Nintendo DS.
Ah, que guai. Oh, era boníssim.
I jugava molt bé.
I posava els meus rècords, perquè era una època que no...
que la consola no es connectava a internet,
i hi havia una pàgina on la gent es posava els rècords
i que havies d'enfiar-te.
I estava superben situat.
Tu miraves un resultat, això és impossible.
Aquest videojoc que dius tu, el Meteos,
és del Masahiro Sakurai,
que és el creador de Super Smash Bros.
Ah, sí? I perdona, i no és del mateix...
Ah, bueno, clar, és de Q Entertainment,
que era l'empresa del mateix que va fer...
El red. El red, exacte.
Però és del Sakurai, del creador de Smash Bros,
perquè veieu, si coneixeu el Smash Bros,
la diferència de jocs d'aquest paio.
Exacte, sí, sí. Des de Meteos fins a Smash Bros.
Es va fer un Meteos Disney
per intentar entrar en el món infantil,
però em sap molt greu que no es torni a fer.
No sé, algun més que dieu, hòstia, és molt meu, però...
Jo tenia dos, però això és el maco d'internet i dels directes.
Sí.
Eren el Prisoner of Ice i el Sanitarium,
dient dues aventures gràfiques que jo estava convençut que només coneixia jo.
No, no sé, mai he sentit això, eh.
Jo ho comentava, i aquest joc no ho he sentit mai.
No ho has sentit mai, aquest jocs?
Una aventura gràfica rollo tulo, el Prisoner of Ice,
point and click, i el Sanitarium igual,
però de rolls de la ment, un tio que perd de cordura i tal.
I parlant per internet, hi ha molta gent que es va jugar,
i te sientes menos solo.
Però quan era jovenet no tenia ningú qui parla d'aquests jocs.
Tu, Laia, recordes algun o no?
Jo vaig jugar al Sàcret i el diré en directe si va sortir molta gent.
Doncs clar que sí! Com que no n'havia jugat online ni res.
Albert, tu tens algun? Ostres, és que em costa molt, però no sé...
Us diré un joc que dirà tothom, és molt conegut, Little Big Adventure.
Little Big Adventure?
El del Nino Marrò, no? Jo no el vaig jugar.
A Little Big és el del tio que anava al pis amb la blau.
Jo no el vaig jugar mai.
Queden dos, era un pijama blau, una bata manta, un home amb una bata manta,
de color blau, i m'encantava aquest joc.
Ho hem preguntat a Twitch, oi, Albert?
Ho hem preguntat a Twitch... Bueno, no, a Telegram.
I a Twitch, si voleu dir alguna cosa, ja ho sabeu.
Ja sabeu que esteu en directe, que podeu dir el que us vingui.
Doncs sí, hi ha hagut moltes respostes,
hi ha gent que juga a jocs molt estrany, sembla ser.
El Roger Valdomà deia, doncs jo diré un joc de la PlayStation 3,
que es diu The Last Guy, fet per Japan Studio de PlayStation.
Molt bé.
El Magí Berneda ens diu un molt concret i amb un nom molt estrany.
Sí, és per la PSV, anomenat IABT Colorful.
Diu que és un fantàstic joc de ritme,
amb un disseny artístic totalment d'anime japonès,
i que de tant en tant hi torna a fer alguna partideta.
I des d'aquí profita per reivindicar els jocs musicals,
i suposo que estarà content,
perquè sembla que a Xbox n'ha presentat un, que més...
Una coseta, ha presentat una coseta.
Exacte, exacte, això se'n parlarem.
La Laura ens va dir que va tenir un moment molt fort amb els Dinner Dash,
que són dels típics de gestionar un restaurant.
Diu que després n'han fet a milers pel mòbil,
però a part de l'ordinador,
mai no ha conegut ningú que hi tingués afició.
Molt bé, el Serafí Lliteres se'n va cap a l'època de l'Espèctrum.
De l'Espèctrum, amb Freddy Hardest, o el Breakthrough.
Diu que no tenia diners per comprar revistes, tenia 7 o 8 anys,
i els jocs els comprava el seu germe gran,
i, clar, no tenia cap preferència al seu entorn,
per tant, jugava com un rara.
Fa que quan jugues és una experiència molt única.
Ara no tant, clar.
Per una banda és molt única, però tens molt solitària.
És guai, perquè ets tu amb tu,
però, per l'altra banda, tampoc ho pots compartir.
És quan comences a compartir, que és quan mola més.
El Xavi Rió.
Ens diu que es diu el Blood Money per PC de principis dels 90.
Dels creadors de Gran Theft Auto.
Imagina't, imagina't, el Ventosa.
Little Deviants, de PC Vita, que era molt xulo,
i diu que aprofitava tota la consola.
El Gran Escric.
El Realm of Impossibility, per al 64.
És curiós que hi ha molts records de jocs antics, en aquest cas.
El Jordi Borràs.
Diu que juga bon joc per la Master System 2,
que es deia Rampart,
que no coneixia ningú més fora del seu germà que el conegués.
Diu que amb els anys la retropai,
i ara amb la Pandora diu que el juga de nou.
Molt bé. L'Obi-wan.
Diu que el va jugar en digital
i que li va costar a Orros trobar-lo en físic.
Es tracta del Shadai, extension of the Metadrone.
Això m'amola, aquest. Aquest és una fumada?
Aquest joc me'l vaig comprar a l'Afnak,
i encara el tinc amb la... amb la precinta.
Encara no l'he jugat.
És molt valorat, aquest joc, avui dia.
No, no, però el vull jugar, el vull jugar.
Doncs juga'l, perquè s'ha d'aprofitar i s'ha de jugar els jocs.
Descarrega'l, si ja el tens pagat, ja és teu.
S'ha de reivindicar que els jocs han d'obrir,
i disfrutar, i gaudir, i jugar, i no tanta especulació.
Però aquest joc és una fumada al·lucinant.
Quan en puc treure, perdó?
Busca, busca, perquè...
Sí, sí, estic totalment d'acord.
Totalment d'acord.
Si al cap de 30 anys et trobes un joc de PC de capsa grossa presentat,
cony, no l'obrís.
Espera't.
I per últim, el Roger Pimpam?
Diu que jugava a l'N a fer la futbol de la Game Boy,
que van fer l'última Superbol,
i diu que va estar fent directes del joc.
Molt bé.
I, hòstia, jugar amb un joc tan complicat com l'esport de...
Bueno, no ho sé, el trobo complicat.
El futbol americà.
Deu tenir el seu mèrit.
Per distingir els jugadors.
Exacte, exacte.
Doncs mira, n'hi ha també moltes respostes.
El Demortizio diu que el Prisoner of Ice, que recorden.
Molt bé.
L'Ignasi, el Bayou Billy.
Potser?
Sí, era un de l'anés,
que era com un joc així d'econòmic, era com de moure capses,
i em sembla que era així.
El vaig regalar per un aniversari d'un nen, el Didac.
Potser era ell, saps?
Segurament.
Molt bé, doncs si en teniu més,
ens ho comenteu a twitch.tv barra Generació Digital.
I ara el que anem a fer és conèixer el videojoc
amb el qual ha jugat l'Eli aquesta setmana.
Generació Digital.
I el joc que has jugat té molt a veure
amb un que va comentar el francès, diu?
Sí, perquè la setmana passada vam parlar de jocs de Marvel,
i vaig recordar que m'havia descarregat el joc de cartes
que es diu Marvel Snap,
o l'Albert, un dels dos em va dir aquest joc.
Un dels dos.
I el tenia allà descarregat del mòbil,
i l'havia trastejat una mica però no l'havia jugat.
I la setmana passada el francès m'hi va fer pensar.
I bé, l'havia trastejat i no l'havia jugat,
perquè em va semblar un joc de cartes,
però bastant una mica complicat d'entendre.
No sé si soc jo, que no estic molt acostumada a aquests jocs de cartes
per mòbil, però sí que no trobava gaire la manera de jugar-hi,
perquè té moltes opcions, moltes variants,
has de combinar moltes coses,
té diversos elements que fa que sigui una miqueta complicat.
Complicat, molt bé. Com a mínim per mi.
A veure, en definitiva, no deixes de ser un joc de cartes
en el que jugues amb personatges, habilitats,
números d'energia, d'ubicacions...
O sigui, hi ha com una fagita d'altres jocs de cartes
que jugues també amb ubicacions. Molt bé.
Hi ha tres ubicacions i tu has d'anar jugant en aquestes tres ubicacions.
El primer que et fa fer el joc és fer un tutorial,
perquè tu sàpigues, familiaritzis una miqueta
amb com va la mecànica,
però tampoc no acabes d'entendre ben bé com combinar aquestes cartes.
O sigui, si hi ha un tutorial és que la cosa cuida dintre.
Sí, exacte. És molt llarg o no?
No, el tutorial no. No és molt llarg.
En una estoneta ho tens,
i tu allà pots veure una miqueta com funciona,
però tampoc no acabes d'entendre ben bé com el pots jugar bé.
I quin és l'objectiu?
Doncs l'objectiu és, a mesura que vas jugant partides,
has d'anar millorant les teves cartes o desbloquejar-ne de noves
i fer-te un mazo una mica més complet, diguem-ne.
Per fer-ho hauràs de guanyar partides
i vas sumant punts que es transformen en or amb aquest or.
Això, vas desbloquejant cartes noves
o vas millorant les que ja tens. Molt bé.
Després hi ha altres seccions
que són les que m'imblien una mica,
com la botiga per comprar cartes noves,
i aquesta, si no la fas servir tampoc no passa res.
És comprat amb diners.
Sí, és comprat amb diners.
Hi ha un passi per temporada que...
No sé què vol dir, el passi per temporada, perquè hi jugues igual.
Hi ha una d'això de notícies...
Jo allà ja ni entro.
Tinc una cosa, tens tota la raó.
Però si vols competir...
Arribarà un moment que has de trinco-trinco,
com tots aquests vídeos.
Tu pots desbloquejar moltes coses durant el temps jugant tu.
A la temporada pots accedir a desbloquejar coses que si no no podries.
Ah, vale, vale.
O desbloquejar-les abans o tenir-les amb temps, etcètera.
Però té un nom una mica que enganya, una miqueta,
i que moltes vegades, i això ho veig pels nens petits,
necessito el passi de temporada, que sembla que et digui...
És que si no no podré jugar perquè no passo.
Com una entrada per la temporada.
Però des del moment en què tens més possibilitats de guanyar,
si tens el passi de temporada...
Ah, clar, això depèn, sí, sí.
I és mensual, eh? Clar.
És una subscripció.
Clar, mira, ara estic veient aquí el Demorticio,
que ens diu per tuits que el tutorial està bé,
però a mi, de que acumulen les cartes,
et tornes boig amb les combinacions,
que és això una mica el que em passa a mi,
que jo diria que no té cap mena d'explicació aquelles combinacions.
A mi em passa igual, és a dir,
és com que per mi sí que és senzill entendre el joc,
però quan comencen a sortir les sinèrgies que es diuen,
el de veure de...
Ostres, aquestes tres cartes que no tenen res a veure,
si m'han de portar-les de tal manera,
puc fer una cosa molt burra, això no ho sé veure.
Aleshores, jo em faig una baralla
i muero con ella hasta el fin del mundo.
I pot jugar un joc de cartes normal i corrent,
sense tenir en compte aquestes sinèrgies entre cartes.
Però aleshores, les sinèrgies,
el que faig és aprendre-les quan me les fan a la cara.
Comença una cosa i dic, ah, que això es podia fer!
És com el sistema d'insults del Monkey Island.
Sí, exactament el mateix.
I això s'aprèn tenint altes capacitats,
o s'aprèn a base de jugar?
Suposo que a base d'hores de jugar.
Rebre pels encontres.
Hi ha gent que se li dóna molt bé.
Que és capaç de veure les capes, diguéssim,
les unitats, les sinèrgies... Jo no, a mi em costa molt.
És un joc també d'estar-hi dedicant-hi temps.
Sí, sí, sí.
Si no dediques temps, doncs... Ostres, com funciona això?
Clar, clar, clar.
L'heu jugat tots, aquest joc. Jo no.
Jo no vull jugar-lo.
Precisament, jo vaig estar jugant un temps fort,
fotent-li hores, però va arribar un punt
que, amb espècies de temporada, em vaig començar a emprenyar.
Perquè aquesta gent té una carta
que jo em toca aleatòriament
si hi ha sort i em costa horrors,
i aquest ja la té, i em vaig començar a cansar.
A mi aquest va ser el mateix motiu
pel qual em vaig assenganxar del Hearthstone.
El Hearthstone és un joc que és molt similar.
I em vaig assenganxar per això, perquè jo no volia pagar,
no vaig pagar mai, però anaves tan lent...
Si anaves per la via lenta...
No sé, alguna cosa més?
Bueno, no, és això, que...
Si és un joc de cartes a l'ús, diguem-ne,
que has de combinar els números
i, evidentment, guanyar segons els números que tens
i la diferència és que apareixen en el taulell
tres muntonets diferents, o tres ubicacions diferents,
i que aquestes ubicacions, en la partida, té sis torns,
que fas el primer un tu, després l'altre,
i has de jugar amb aquests tres muntonets, diguem-ne.
O sigui, no és llençar les cartes davant del taulell
i després la llença l'altre,
sinó que aquestes tres ubicacions et fan multiplicar punts,
o també tenen una sinergia sobre les cartes,
i, clar, has de tenir en compte tot.
Els números que surten a la teva carta, que en té dos,
una a la dreta i una a l'esquerra,
sumar-los i aviam què és el que sumen per si guanyes l'oponent.
Però, a més a més, la combinació entre cartes,
que és el que dèiem ara, que és el complicat,
i la combinació quan ho poses en una d'aquestes tres ubicacions.
I els herois no t'han molat molt, les imatges?
Això sí. Això és molt guai.
Això és només guai del joc, realment, sí.
Escolta'm, fem l'avaluació, si et sembla, d'aquest videojoc,
i comencem si et sembla pel disseny artístic.
Precisament el que dèiem ara.
Les cartes, els personatges i el disseny és superbonic.
Li posem un 5.
La música i els efectes.
Doncs destaquen molt els efectes cada cop que hi ha aquestes sinèrgies
i ataques, o t'ataquen, i posem un 4.
Anem a la jugabilitat.
Difícil d'entendre com comentaven.
Quines són les opcions i habilitats.
Has d'estar-t'hi molt d'estona. Li posem un 2.
La narrativa.
Doncs és un joc de cartes a l'ús, un 3.
Anem a les mecàniques i espectacles tècnics.
És molt fàcil, doncs només has de triar les cartes
i jugar empolçant amb un dit.
Vull dir que, un cop que ja saps com va, és fàcil, un 3.
Anem a la dificultat.
Doncs això que dèiem, un cop que saps com funciona,
és fàcil, tot i que trigues molt d'estona
a saber realment com funciona, un 3.
La rejugabilitat.
Doncs pots jugar tants cops com vulguis,
perquè sempre evoluciones, sempre aprens i sempre evoluciones.
Un 5.
L'originalitat.
Em sembla original perquè el joc de cartes a l'ús
li sumes aquesta qüestió de les ubicacions.
Trobo que això el fa una mica més original que altres jocs, un 4.
I anem a les plataformes.
Doncs els trobem per les dues plataformes de mòbil,
Android i iOS, per tant, un 5.
Molt bé, recordem el nom del videojoc.
Es diu Marvel Snap.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Doncs sí, continua el Generació Digital.
Des de fa uns dies que una sèrie està acaparant tota l'atenció.
Aquesta és The Last of Us.
I com sabran, el 99,99% dels ullents d'aquest programa
es basa en un dels videojocs més famosos dels darrers anys.
Aquesta adaptació televisiva està batent records
i apunta maneres per ser una de les grans sèries de l'any.
De moment, Acveu ja ha publicat dos capítols de The Last of Us,
però perseguim la tradició del programa.
L'Albert García ja ha pogut veure tota la temporada sencera,
que jo crec que hi haurà molta gent que té molta enveja.
Albert, avui ens parlaràs de la sèrie i de què t'ha semblat,
però espero que no ens facis gaire spoilers.
100%, no patiu, no farem spoilers.
Tot i que el joc original té deu anys,
igualment no direm res del final de la sèrie,
perquè potser pot canviar coses.
No ho sé, no ho sé. Bueno, sí que ho sé, però no us ho diré.
Doncs escoltem, va, comencem, Albert.
Doncs comencem fent una mica de context per situar la gent,
perquè potser algú no sap què és The Last of Us.
El videojoc, parlem del videojoc.
Aquest títol va sortir l'any 2013 per la PlayStation 3.
Té una remasterització per la PlayStation 4,
que va sortir el 2014,
i té un remake per la PlayStation 5,
que va sortir l'any passat, a finals de l'any passat.
Completito, completito. Completito.
I a més, els de Sony són molt llestos,
perquè van dir, estrenarem una sèrie,
i si posem a la venda un remake,
que potser la gent, i ara parlem de les dades de vendes del remake,
que han pujat una mica.
Desenvolupadora Naughty Dog,
una empresa que és coneguda per Uncharted,
una aventura d'acció i de supervivència molt cinematogràfica,
i que ens transporta a la fi del món.
A partir d'aquest joc es fa una sèrie de televisió.
La produeix HBO.
Per tant, se sap, suposa, una qualitat d'aquesta cadena,
d'aquesta productora.
9 episodis. Tota la sèrie durarà 9 episodis.
Suposo que això és públic.
Els creadors són en Craig Masin,
que és el director d'aquella sèrie de Chernobyl.
No sé si l'heu vist, però a mi em va impactar molt,
i em va deixar molt mal cosa, aquí, a sèrie de televisió.
I, a més a més, és una sèrie de televisió.
I, a més a més, és una sèrie de televisió.
És una sèrie de televisió.
I, a més a més, és una sèrie de televisió.
I Neil Rackman, que és un dels dos directors del Delas Tofás.
Hi ha un altre director del Delas Tofás,
però no surten els títols de la sèrie.
M'agrada molt que diguis un dels dos directors del Delas Tofás,
perquè tens raó.
El Bruce Strally, l'altre director, l'han fet fora,
i és un creador del Delas Tofás.
Ai, que lleig, que lleig.
Els actors i actrius, jo destacaria, evidentment,
la Bella Ramsey, que és la noia que interpreta Ellie,
en Pedro Pascal, que interpreta Joel,
la noia més coneguda, que interpreta el personatge de test,
i sortia a Fringe, era la protagonista de Fringe.
I a My Hunter. Sí, també.
Que bona és. I Fringe m'encantava.
Fringe era boníssima.
I els dobladors de la sèrie, si la veieu en castellà,
són els mateixos del videojoc.
I està bastant bé, el doblatge, també, en castellà.
Això, vull dir, tu ho has notat, es nota,
perquè hi ha molta gent que ho ha criticat,
que pot ser que alguna persona no sigui la que va doblar, o si tots, eh?
Jo he vist en anglès i en castellà, i al castellà l'he vist guai.
Molt bé, molt bé. Perfecte.
Sí.
Ara deies el tema de les vendes del videojoc remake,
però també el tema de la sèrie, que estava tenint rècords, no?
Sí, es parla que ja estem al gener,
i ja s'està comentant que serà
com una de les grans sèries d'HBO d'aquest any.
Les dades que diuen i que tenim són dels Estats Units, de moment.
El primer episodi va aconseguir 4,7 milions d'espectadors,
només en aquest país, dels Estats Units.
És una barbaritat, diuen.
Aquí està la clau.
És que el segon episodi de The Last of Us
ha tingut una millor estrena que el primer.
Això és raríssim, no? Això és molt bona.
O sigui, no és que l'hagi vist més gent que el primer.
Molta més gent ha vist el primer.
El que passa és que durant els tres primers dies,
que és el que es mesura,
molta gent va veure més el segon que el primer.
Perquè estaven més enganxats.
Durant una primera setmana, la gent ho veuria el dissabte, el diumenge...
Només qualcuna dels tres primers diu...
Clar, al segon la gent ja no es podia esperar.
Clar.
Llavors, estan parlant d'audiències que estan molt bé.
I això està retroalimentant el videojoc.
Perquè va sortir una notícia a GamesIndustry
que, almenys al Regne Unit,
les vendes en la darrera setmana
dels videojocs de The Last of Us han pujat moltíssim.
Un 237%, 38%, la versió de Play 5,
i un 322%, la Play 4, que té gairebé deu anys.
Déu-n'hi-do. No m'estranya, eh, Tom?
Vull dir, jo sé que hi ha la sèrie ja, la tinc pendent,
però que tinc ganes de rejugar-lo.
Encara no he començat la sèrie.
Es va parlant del tema, hi ha una contaminació, mai m'heu dit.
És un superjoc, les ganes estan.
També estaria bé, 322% a partir de quan, no?
Clar, clar, també és molt bo, perquè potser hem venut 3 més.
Si partíem de zero, clar.
Déu-n'hi-do.
Doncs, prova de fer aquesta crítica sense spoilers.
No sé si pots parlar una mica de com has vist aquesta sèrie.
Sí, tu també. Ah, com l'he vist? Sí, sí, es pot comentar.
Ara estem sentint per cert en Gustavo Santaolalla.
A veure.
Jo et dic molt, el compositor de De las Tofas,
és aquest músic argentí, Gustavo Santaolalla,
i és molt conegut per la música de De las Tofas,
però investiga-ho en sa música, mola molt, és un rockero tremendo.
Gustavo Santaolalla.
Llavors, a partir d'aquí, com vaig veure la sèrie a televisió?
Vaig aconseguir, doncs, per una sèrie de crítiques
al crític de sèries de l'avantguàrdia,
vam haver de fer una crítica i un poc sobre això,
i em va aconseguir, amb Pere Solà,
a Gimferrer em va aconseguir accedir a la sèrie de Cléó,
i vaig poder veure la sèrie, que és una cosa que jo no puc fer mai.
Jo veig videojocs, però sèries abans no.
I una cosa molt curiosa d'aquests dies
és que la sèrie no està acabada.
Jo la sèrie que he vist l'he vista com a mitges.
Tota la sèrie estava feta, els dos primers episodis,
però a partir del tercer... Falta postproducció, o què?
Faltaven moltes coses.
Cromes, ja... A tot, a tot.
Gràfics de play-dohs, cromes...
Mare meva!
Perquè vegis que això encara... encara van acabant.
Potser que van tard a posar aquesta gent, eh?,
perquè si l'estan amateriant...
Imagina't, en tants milions d'espectadors, jo vaig flipar.
Però és una forma d'arribar a la dada, perquè dius,
que ens quedaran 9 setmanes, que ens queden per acabar 3 capítols.
Tira-la, ja. Tira-la.
Em consta que hi ha hagut casos pitjors de sèries molt conegudes,
amb drags i tota la pesca, que, en plan, aquí ha de sortir un drag.
Jo he vist...
A mi m'ha fet molt anècdota l'experiència de veure-la a mitges,
perquè faltaven diàlegs, faltaven...
Jo què sé...
Un edifici important, es veu un descampat i et posen...
Aquí hi haurà un edifici important.
Molt bé. Que guai.
Fins i tot, jo he vist, perquè m'has deixat veure,
he vist, doncs... un animal, no diré mal el nom de l'animal...
Ja ho has dit tot, Albert.
Sí, és que ara ho sento.
No, paro aquí... No, no, no.
I no sortia aquest animal,
sinó que sortia una còpia en plàstic de l'animal.
Això vol dir que el que no han acabat és tots els efectes gràfics.
Afectes, sí.
Tot el que és la interpretació...
Això que es diu el talonatge, o es diu així?
El talonatge és el color.
Vaja festival. Un plano vermell, un verd, un grau...
És que això és el final.
El tiro de la talonatge,
jo crec que la gent no s'adona del que fa la talonatge,
perquè t'arregla la pel·lícula.
Normalment la talonatge i la pospo d'àudio es fan al final de tot.
Es fan paral·leles. L'àudio segurament tampoc està arreglat.
L'àudio, clar, hi ha músiques que penso que canviaran.
Perquè hi ha músiques de pel·lícules que no són...
De què n'has de fer?
Es foten aquí això...
Una música amb aquest estil que m'agrada molt,
que no direm la pel·lícula.
Alguna cosa que m'aboca per l'escena i tira.
Aquesta música, pum, ja la canviarem.
Gustavo, corre, corre!
I en la imatge que t'han passat,
hi havia el teu nom ben clarament tota l'estona.
Si tu això ho publicaves...
És la marca d'aigua, no?
Sí, per sort n'hi ha.
Ja l'he vista i no penso tornar a entrar a l'aplicació.
Que ja, per favor, no passi res.
La crítica que faig de la sèrie, sense dir cap spoiler, evidentment.
Jo porto uns dies pensant
amb la gent que també ha vist els dos primers capítols,
i fins i tot la van veure els meus pares,
que no són al públic objectiu,
i van dir, ostres, estic enganxat, vull veure més capítols.
I vaig dir, que curiós, estan veient la sèrie de Las Tofas.
Tinc un pensament positiu per la sèrie.
Crec que és una adaptació molt correcta.
Crec que aporta una sèrie de coses
que ja anireu veient, que van més enllà del videojoc.
Per tant, s'aprofita que no és tan sols una traslació 1-1...
Sinó l'univers, una mica de tot.
Sí.
Hi ha algunes coses que s'amplien,
i trobo que la interpretació dels dos personatges és fantàstica.
M'agraden molt els dos actors.
Trobo que ho fan genial.
Especialment la Bella Ramsey.
Impressionant, aquesta actriu fent el paper d'Eli.
M'ha encantat.
El Pedro Pascals, que és el meu fill,
el veig com que ho fa genial,
però no em sorprèn.
Ja coneixíem aquest actor.
Ja sabies que era bo.
I ella també sabíem que era bona,
però ara ja constatem que ho fa molt bé.
I és un fonamental.
I la meva conclusió és que la recomano a tothom,
tant si ho he jugat com si no.
I trobo que sí que és una aportació interessant
i un exemple a seguir per a altres sèries.
He anat millorant la meva visió de la sèrie.
Vaig començar sent bastant indiferent.
Vaig començar sent bastant indiferent.
Vaig començar sent bastant indiferent.
La meva opinió va ser bastant indiferent.
Però, a mi, el que passen els dies,
he anat millorant la visió.
I trobo que han fet una bona feina.
Molt bé. Doncs, mira,
abans de deixar de parlar de l'Astofaz,
el Víctor Mame,
també ha volgut posar dir-hi la seva,
perquè ha vist que en parlàvem.
I res, en un minut ens parla de la música de l'Astofaz.
Hola, Víctor.
Cançons mítiques dels videojocs.
En un minut, de l'Astofaz, tema principal.
Playa Station 3, l'any 2013.
Gustavo Santaolalla.
Mi menor.
La cançó té un patró rítmic i malògic
de tres notes que es va repetint durant tota la peça.
També fa servir la Blue Note.
I un trait característic són els cromatismes.
La melodia fa això.
És el primer videojoc en què va participar
Gustavo Santaolalla.
La melodia està interpretada amb un roncoco,
un instrument procedent de Bolívia,
semblant a una guitarra de la família del Txelangut.
Per aconseguir que la música anés a cord
amb la història tan emocionant d'aquest videojoc,
Santaolalla fa servir un estil minimalista,
ple de dissonàncies i d'instruments convencionals,
però tocats de formes poc convencionals.
Per exemple,
trobem una guitarra que té la corda més greu afinada
en do en lloc d'en mi.
Així, aconseguim un so més fosc i vibrant,
sobretot quan toquem la guitarra
amb un arc de violí.
També fa servir una orquestra sense violins,
però que utilitza més instruments greus,
com el clarinet baix, el contrabaix o el saxo baix.
Així aconseguim una banda sonora molt ambiental
on les melodies no són tan protagonistes
com la instrumentació o l'ambientació d'aquesta.
Espero que us hagi agradat i ens veiem la propera.
Adéu-siau!
Ens ha agradat molt, perquè sí, eh?
Fantàstic.
Em va fer molta il·lusió veure que estava la cançó del joc.
Sí.
Perquè és una cosa que assumeixes,
ha d'estar, però és la tele.
Exacte.
I és com...
No, esto lo podemos por los derechos.
La música de Frens.
És com que aquestes notes...
Són igual de protagonistes que els dos protagonistes.
Sí, sí.
En quan sona, ja saps on vas.
I em fa il·lusió que ho hagi mantingut.
Jo no he vist ni la sèrie ni he jugat al videojoc.
Tu tens un problema.
Jo també, dos per mi.
Doncs es pot solucionar.
La sèrie em posa el videojoc?
És que la sèrie...
Jo he vist dos capítols.
I realment és un u de la sèrie,
però es prenen les llicències,
prou llicències, com perquè qui ha jugat al joc digui...
Anda, cambia esto.
Però no molesta.
No sé com acabarà la sèrie.
Però el joc és molt bo.
Heu de jugar.
De fet, el tinc.
Però com aquell, el tinc una mica guardadet.
No tinc temps, però no passa res.
Doncs per culis, Albert.
Llavors, la sèrie.
Molt bé, doncs continuem amb el programa.
Generació digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
I és que ahir va haver-hi una presentació molt important.
Ja no és molt important, però va ser molt xula.
Va estar molt bé, perquè jo crec que tots ens hem posat a veure-la.
Perquè era el developer Xbox no en cuanto.
Ja es feia la conya que és el nou Nintendo direct a Microsoft.
Exacte, sí, sí.
Però no sabíem què anàvem a veure.
Hi havia curiositat per dir que eren 43 minuts,
el qual molt rico, que engeguem.
A més, és per la nit.
I a les 9, no les 3 de la matinada.
Exacte, a les 9 de la nit,
que a mi, com a streamer senyor major,
ja a les 9 de la nit ja m'agrada.
Però és veritat que dona temps.
Aleshores, vam posar un ritme superguai,
un ritme superguai...
Era un vídeo, perdó? Era un vídeo.
Però amb un contingut amb el que no sol ser guai,
que són els desenvolupadors parlant.
Normalment, quan fan un festival de jocs, un E3, tu ho sabràs,
quan comencen a estar massa estona algú parlant,
que no saps qui és,
perquè al final, perquè menys que ens agradi la indústria
i tots som consumidors, vull veure el joc.
No és gent treballant, uf. Exacte.
Aleshores, això, precisament, era aquesta història,
era desenvolupadors parlant sobre el joc,
però tenien deu minuts cadascun,
eren quatre jocs, en principi,
i va anar tot molt picadet perquè a més Microsoft va dir,
bueno, Xbox va dir, només parlem de quatre jocs.
No us esperava absolutament res,
perquè tothom està silksong, silksong, no sé què...
Ja, ja, ja.
Només van insistir molt fort que serien quatre jocs,
i van ser cinc. S'ha de ser malparit, també.
Perquè així la gent s'emociona, després.
Molt bé. El cinquè quin era?
Jo el poso cinquè, que era el Hi-Fi Rise,
que m'està fent molt de mal,
perquè fins al cap de setmana no el puc jugar,
perquè és el meu goti i no l'he jugat, encara.
Està al guimpass...
Està al guimpass, si el van anunciar,
de llançament, que el fa el...
el creador del Regi'n'Evil,
i del... com s'anomenarà...
Shinji Mikami.
Shinji Mikami, creador del Regi'n'Evil i d'Evil Within,
ara es trema aquest equip,
i estan fent un joc que és un joc d'acció de ritme musical.
Molt bé.
Però una cosa molt...
perquè graficament sembla una sèrie d'ibusos animats,
és bastant guapo, el que es veu allà,
que normalment els jocs de ritme,
si se't dona bé agafar el ritme,
són jocs meravellosos.
Si no, tens un problema, perquè no pots avançar.
Aquest joc està pensat per la gent
que no se li dona bé el ritme. Molt bé.
És a dir, no et castiga.
Si no se't dona bé el ritme, t'ho passaràs bé.
Si se't dona bé, aleshores ja és l'hòstia.
Perquè beudeixes i...
I em sembla molt maco,
perquè és un impediment dels jocs de ritme
que tenen aquest problema d'accessibilitat.
Se t'ha de donar molt bé seguir, i hi ha molta gent que no pot.
I automàticament, en dues hores,
el teniu per jugar al Game Pass, i així em va explotar.
Tothom que ha provat diu que és increïble.
Que guai. Però és espectacular.
Vam parlar també del...
el Minecraft Legends,
que és el joc aquest nou que han fet els del...
Espera, és un joc de nous que a mi m'agradava molt.
Ja no me'n recordo.
O l'Estudy, vols dir? L'Estudy.
Era el joc aquest de l'espai, que era d'estratègia amb naus,
que anava molt a poc a poc.
Homeworld? Homeworld pot ser, sí.
Pot ser l'Estudy que va fer el remake del Homeworld?
És que em sona.
El xat em corregirà ara, segur.
S'han jutjat amb Mojang
i han fet un joc d'estratègia i d'aventura,
amb Minecraft,
i ahir vam presentar el moda de jugador contra jugador.
Molt bé.
Cadascú porta el seu tio a cavall, amb el seu exèrcit,
i has de construir, similar a Minecraft,
les teves bases, les teves torres, i has de tombar al contrari.
Té molt bona pinta.
I demostra la marca Minecraft que...
Evidentment.
És Blackbird Studios?
És que no me'n recordo.
I mira que ho he mirat abans, si no me'n recordo i no...
La colla que surt el 18 d'abril,
i a mi em fa gràcia perquè és un giret més al Minecraft.
Perquè Minecraft és inacabable, és fantàstic, és meravellós,
és perfecte.
Aprofitem un univers per fer coses diferents, mola molt.
Tens el Forza, el Forza Motorsports,
que a mi no m'interessa, i estava dient,
però això què és?
Molt guapo.
Com 500 cotxes, 20 circuits,
amb canvis climàtics en temps real.
Pots configurar els cotxes,
inclús quasi totes les parts del cotxe,
i depèn de quina posis es trencarà diferent,
sonarà diferent, tot, ho han tocat tot.
Diuen que 4K, 60 fps, amb RTX.
Jo això no l'he vist en ningú.
Jo tampoc.
Mare meva.
Si han fet brujeria d'aquest nivell, això s'ha de veure.
Correrà amb la Xbox S o no?
Sí, però sense la RTX, suposo.
I algú li han de treure, perquè és que...
Pensa que la tele va ser un forspoken,
que no està gens optimitzat,
però per jugar 4K RTX...
Ens sembla que no hi ha cap gràfic a dia d'avui
que pugui moure-ho.
I aquí t'estan dient, amb la sèrie X, 4K RTX,
és bastant bèstia.
El Roger Pimpana ens diu que pinta bé el hi-fi,
i el Roger Valdomà diu que és molt guapo,
molt, ara bé diu que li està costant
entendre aquest ritme,
i mira que a ell els jocs de ritme li encanten.
I afegès el Roger Valdomà,
que el pitjor d'ahir és que Forza diu que van canviar
la data de sortida.
Ara està a 2023.
Clar, vam passar d'espring 2023 a coming 2023.
Sí, això és una...
Ja.
Però, almenys, et dic una cosa,
jo prefereixo que no s'enganxin els dits.
Que et diguin 2023, i bona sort.
Saps què estan fent, ara?
Estan gravant els sons de cadascun de l'espècie...
Clar, clar, hi ha feina aquí, eh?
Sí, sí.
Les que no tenen accés les fan amb la boca.
I finalment va ser a l'Elder of Scrolls...
No, finalment no, a l'Elder of Scrolls Online,
que van fer una nova actualització.
Bueno, nou DLC, o expansió, que es diu Necron,
i a més, que van posar,
si no m'equivoco, com 20 DLCs gratuïts
durant un temps.
Si no has jugat mai aquest, que el tens gratis a Game Pass,
no has de pagar subscripció ni res,
obrim els 400 DLCs que tenim
i que sàpigues que en breu,
que era... Te'n puc dir la data?
Segurament. Era el...
No puc dir la data. No, sí, el 20 de juny.
El 20 de juny.
No, el 5 de juny surt per PC.
El 20 de juny per Xbox, aquesta actualització nova.
Que és un joc que molta gent diu, qui juga, això?
Doncs juga molta gent. Jo no.
Però perquè estic ara que juga moltíssima gent.
I, escolta'm, aquesta presentació,
què ha significat per Xbox?
Jo veig més com un canvi.
En comptes de fer cada molt de temps
un Xbox direct,
o digue-li com vulguis, no sé com es deien,
no me'n recordo com es deien,
que és molt... Clar, per fer presentacions com les que feia,
has de tenir moltes coses per presentar,
molt importants, molt totses, i molt ràpid,
i que impacti molt.
Jo crec que és una forma de, durant l'any,
anar-te dient en què està treballant,
perquè Xbox té el problema que amb els exclusius
no està acabant de funcionar.
Té totes les empreses del món comprades
i no acaben de sortir exclusius.
I son, i cada cop que treu un exclusiu, l'apeta,
perquè són boníssims.
Aleshores, jo crec que tiraran més per fer potser un al mes,
o un cada dos mesos, dient-te, estem treballant això,
estem treballant això, i data, si cosetes...
I teniu aquest al Game Pass. Exacte.
Jo crec que 2023 serà l'any que començarem a veure
i crec que aprofitaran d'aquesta manera.
I, a més, això que les intervencions dels desenvolupadors
són molt curtetes, et diuen l'únic just necessari...
Mola, va ser una cosa bastant picadeta, bastant interessant.
I també la tendència de les grans presentacions,
que potser cada vegada aniran a menys, no?
Les grans presentacions amb el gran show, etcètera,
que costa tants diners...
És que això, a més, junta amb el que t'he comentat,
que és que no cada any tens coses per presentar tan importants.
Quan la gent diu,
o aquesta no sé què, ha sigut malament.
Perquè és que l'any passat vam presentar el Got of War,
el The Last of Us 2, el no sé què, el GR5...
Clar, aquest any no hi havia res.
Llavors, millor potser...
I al final sempre tindràs...
Potser, si fan deu vídeos al any d'aquest tipus,
hi haurà cinc que a tu no t'han agradat perquè no t'interessava,
però altres cinc que sí.
Però aquests cinc que a tu no t'han agradat, algú altre sí.
Per tant, al final acabes d'entrenar tothom.
Suposo que aquest any serà una mica de redenció de l'any passat,
que van ser, d'Xbox, dos jocs indis,
els que van destacar per mi el Tunic,
i l'altre, el medieval, que no me'n recordo el nom,
el joc aquest del copista,
del copista de l'època del 1600...
El Pentiment.
Ah, d'acord.
Ha de ser l'any de... I això què?
A l'altra banda, Xbox del Game Pass que té...
Si vols jugar, pots morir allà, saps?
Però sí que falta com l'impacte de...
Bueno, el Perfect Dark, el Hellblade 2,
el New Gears...
Falten coses, i jo crec que aquest any comença a sortir.
Finalment van anunciar el Redfall,
que és l'altre potent que tenien,
però hi ha dubtes amb el Redfall,
que és de l'agenda d'Arkane,
els creadors de Dishonored i el Prey,
i és un Left 4 Dead amb vampirs.
Són quatre jugadors a fotre trets amb vampirs.
És la primera vegada que he vist un tràiler del joc
que m'ha cridat més l'atenció,
perquè em va fer gràcia certes mecàniques
amb els enemics i les missions secundàries i cosetes,
però sí que noto que la gent està reàcia.
Ja. I això que diuen, que és com un món obert?
Jo crec que va més per zones.
Zones obertes on fer diverses missions,
tant la principal com la secundària,
les secundàries les pots fer, com a tipus Arkane,
de diverses maneres.
Al ser quatre jugadors, totes les maneres seran entrar
amb la copeta per davant, ja t'ho dic ara.
Mentre un s'ho treballa, els altres foten trets.
Però jo crec que la gent s'esperava un jugador
que s'esperava tota la vida d'Arkane.
I al ser un lefordet, hi ha com certa reticència.
Jo segueixo pensant, i t'ho dic jo,
que jo no jugo al joc d'Arkane.
No m'agrada el Dishonored, el prei va jugar dues hores.
O sigui, jo soc el raro.
Però a nivell d'art i a nivell de creació de mons
i a nivell de mecàniques, aquesta gent és molt bona.
Jo crec que una oportunitat se li pot donar.
Doncs molt bé, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, Albert García, Víctor Matute, ara marxen.
Ara marxen tots dos junts.
No marxeu, oients, perquè ara hi ha coses superinteressants.
I a més, el Víctor i l'Albert es parlaran una notícia important
per la setmana que ve.
No avancis res, eh? Que marxin, que marxin.
No, no, que estem molt il·lusionats
i que té a veure amb la propera RU MSX
que es farà aquest dissabte.
Estigueu atents, perquè estem molt contents.
Gràcies, Albert i Víctor. A vosaltres.
Participa la comunitat del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
Jo vaig mirant, eh?, sovint, els vídeos que va fent la Laia.
Vaig veient el seu estat, bueno, com estàs,
pels jocs una miqueta que tu vas jugant.
Posa't una miqueta cap aquí. I tant, vinc cap aquí.
I vaig veure que, darrerament, en algun vídeo,
vas decidir passar una mica de por.
No sé què ha passat. No sé com m'han convençut per provar...
Mira, sí que sé com m'han convençut.
Sona la gent que et veu i que t'anima, no?
Em van regalar un dels viewers, el Tormented Souls.
Jo sabia, per un altre amic, que era un joc molt guai.
És un joc molt guai, però no sé què s'havia perdut allà.
Però per què? Ho passes malament?
Ja et certa, tant. O sigui, és un...
un de supervivència i terror,
molt rotllo als primers Resident Evil.
Allò que la càmera està fixa i, mentre tu avances,
doncs la càmera et va seguint o es gira d'enfocament...
D'enfocament...
Jo disparo l'aire perquè sento que ve un enemic,
però no veig el que tinc davant del passadís.
Imagineu-vos.
Però no sé com dir-ho. És molt guai.
O sigui, tot està ben connectat.
Ara trobo aquest objecte que sé que podré posar allà
i podré obrir aquella porta.
I és molt xulo. L'ambientació fa molta por.
I us he de dir que ho estic passant pitjor amb aquest,
amb Tormented Souls, que no pas amb Resident Evil 2.
Tu aquí dius que portes una noia que es diu Caroline?
Sí, portes la Caroline que, com una persona normal,
li arriba una carta misteriosa a casa,
treu una fotografia d'unes bessones
i a darrera posa, en plan...
No t'atreviràs a abandonar-les, no? O alguna cosa així.
No m'agradaria ser-ho.
Sense veure, dir-ho ella, Caroline i bessona, i em fa por.
Clar, i llegeix i diu, a veure, on ve la carta?
Diu, mira, de l'hospital, en cliquet diu Winterlake.
Anem a investigar.
No, a veure, i quan ho reps...
Clar, què has de fer? Pobres bessones, no?
112, truques a la policia i canvien allà tot una brigada,
però tu no hi vas.
Hi ha professionals que s'hi dediquen, no?
Exacte. Doncs la senyora decideix agafar i anar a investigar.
Quan arribes allà, dius,
aquest hospital porta 80 anys sense estar obert,
abandonat dels anys 90, tot fosc...
I comencen a aparèixer com...
No és spoiler, però la Caroline entra a l'hospital,
no hem vist res de l'hospital, que hi ha l'atacamp al darrere,
i et despertes a una banyera,
connectat a un respirador...
Ai, no! Sí, sí, per això, que per aquí va el tema.
Ja.
I el primer que fa és mirar-se al mirall i li han extirpat un ull.
Ai, no!
Et va dir una altra part del cos? L'ull, eh?
Un ull.
Sí, allà ja penses, aquest joc és xungo.
Bessones i protagonista amb un ull amunt i amunt i amunt.
Exacte. I amb una cosa d'oxigen.
Diu el Shendeluth,
tuitx que té moltes ganes de jugar a Torment Souls.
Superrecomanat. Té molt bona pinta.
Jo no ho tiro mateix, però...
No, és molt recomanat perquè sí que és com un aire fresc
dels RZN Vil antics o dels jocs d'aquest estil,
perquè ara no sé quin any va sortir,
però es veu molt més fresc i et mous molt més àgil i tot.
Però déu-n'hi-do.
I passes per temes quirúrgiques o...?
Bueno, clar, és un hospital.
I comences a veure...
Però què són?
Reflexes de gent que hi havia en aquella època o són reals?
Clar, tota la decoració és dels anys 90.
Això per començar.
Llavors, tu els enemics que et vas trobant
és, per exemple, un que està connectat a un respirador com a tu,
però que com que li han fet experiments quirúrgics...
Ja. Passats per un maniàtic.
O sigui, tu ja saps que d'allà...
No en trobaràs res de bo.
No en trobaràs res de bo. Molt bé, molt bé.
Escolta, parla'ns una mica de les mecàniques.
Doncs les mecàniques, pur RZN Vil,
has d'anar això, connectant coses que et vas trobant,
intentant explorar l'hospital...
El pitjor de les mecàniques és la lluita,
perquè tu només pots tenir un objecte a les mans,
que has d'apretar escape, obrir l'inventari,
canviar-te d'arma o de llanterna o el que sigui,
i seguir avançant...
Molt bé, perdona, quan fas això, el joc continua...
Es pausa, es pausa, perquè si no...
Sí, sí, ens morim. Sí, exacte.
Però em dóna la sensació que és molt lent, o sigui...
Clar, clar, clar, clar.
Per exemple, el personatge no pot disparar
i, per favor, se m'està apropant una atrocitat per davant
i no puc ni tirar enrere mentre disparo.
Clar, clar, això és una part important del joc
que fa que estiguis amb tensió.
Exacte, exacte.
Has arribat molt lluny en el joc, o no?
No gaire, la veritat.
He vist com la primera zona on t'abandonen
en aquella banyera, i dius...
Ara obro una gran porta, podré veure la resta de l'hospital...
I va més a poc a poc.
Hi ha puzzles o alguna cosa? Sí, sí, sí.
Hi ha puzzles d'aquests, de...
Ostres, aquí necessitaré una bateria,
doncs vinga, segueixo investigant l'hospital,
i recordo que aquí he de portar una bateria.
Molt bé. Coses així.
Però ja ho dic, l'ambient és guapíssim, molt tètric,
i ja t'he dit que m'he hagut de treure els auriculars de passar por.
Mm-hm.
Que el personatge pot venir per darrere...
Sí, tot de cop sents sorolls i dius...
No, no anem bé. Aquí no pinta bé.
No anem bé, no anem bé.
Molt bé, recordem el nom d'aquest videojoc,
es pot jugar per PC? Està... Sí.
Jo l'estic jugant a l'ordinador. Molt bé.
Ara què estàs jugant, ara? Estàs combinant-ho amb algun altre?
Doncs estic encara amb l'Elden Ring, crec que em donarà segles.
Llavors, no sé si ha aparcat el Tormentet Souls,
perquè m'han proposat que jo no n'he jugat mai a un Mario.
Ah! No has jugat mai al Mario?
No he jugat mai al Mario, a part de gent de jugar al Mario Kart,
o al Mario Party.
Jo no m'he passat un Mario mai.
Sempre és el joc... Aquí moltes vegades a la ràdio,
quan recomanen jocs pels fills de la gent que hi treballa...
Sí, li dius Mario. Mario, qualsevol Mario.
Jo no m'he passat mai, i de fet l'Albert em va reptar que ho fes,
el García, amb el Mario World,
i vaig avançar bastant, però no me l'he passat mai.
Doncs mira, si ara acabo de patir una mudança,
si trobo la capturadora...
Patir, eh? Patir, has dit? És horrible, les mudances.
Si trobo la capturadora, a veure si el proper dia puc fer Mario.
Molt bé, perquè amb la Switch és una mica més complicat, no?
A la pantalla de l'ordinador per poder fer el directe.
Molt bé, doncs, GufoLof, al seu Twitch estigueu atents,
i segurament algun dia jugarà aquest videojoc.
Continuem amb més coses al Generació Digital.
Generació Digital, acabes de fer una captura.
I parlem de les xarxes i sobretot el Telegram aquesta setmana.
Sí, doncs mira, ens han compartit moltes notícies,
moltes idees, ens han explicat moltes coses noves.
Mira, el Raül ens comparteix, ens compartia,
el tràiler d'un joc que es diu Pacer per a la Xbox,
que diu que és, per a tots els boomers de la sala,
és el joc Areu dels mateixos del Wipeout.
Aquí hi ha nau que anava per una autopista.
Exactament, diu que és molt recomanable,
i diu que el Modus Drafter
és el que emula la conducció dels antics.
Que el tenim per PC, per PlayStation 4 i per Xbox.
Molt bé, més curiositats.
En Zarafí Lliteras ens compartia un post d'Instagram de Xataka,
on es veu un vídeo d'Atlas, el famós robot de Boston Dynamics,
que està aplicant les seves noves habilitats.
Resulta que està, el veus, ajudant un operari
que està construint sobre un andami.
Sí, sí, sí.
I el robot l'ajuda amb totes les tasques de construcció,
li apropa les eines, l'ajuda a posar taulers, taulons...
I a més a més, el robot es permet el luxe de ballar
i de fer piruetes alhora,
i realment jo és que em sembla impressionant
el moviment humà que té aquella màquina.
Jo porto potser uns 15 anys mirant vídeos de Boston Dynamics,
perquè fa molt temps que em pengen,
i que a la vegada realment són més espectaculars.
I ara ja el fan ballar, eh?, mentre treballa.
És que és brutal, el tio fa la feina
que podria fer qualsevol persona,
mentre a sobre fa voltretes, balla, tal...
A mi m'agrada molt quan el que fan és intentar desestabilitzar el robot,
perquè tu vegis com tal...
Han compartit també un vídeo
que és un que trepitja una pell de plató...
I em sembla molt graciós.
Però em sembla molt graciós.
Sí, que el vam veure, un d'aquests robots el vam veure l'any passat
a Mobile World Congress, que estava per allà.
El gos groc.
Sí, correcte.
Molt bé, i ara també parlen d'un tràiler, no?
Sí, el Serafí Lliteres ens comparteix
el tràiler del Super Mario Bros, la pel·lícula en català.
No sé si la veureu.
¿La veureu, aquest tipus de pel·lícula?
No sabia que existia. Sí, tampoc, no la tenia pendent.
Sí, sabent que existia. Ara ja tens-la, sí.
T'ho anem amb el Mario.
Mira, aquesta l'havia tingut jo amb B. Aquesa,
i crec que la vaig donar, o no sé,
i que no estava gaire ben valorada pels...
A mi no em crida gaire l'atenció, eh?, tot s'ha de dir.
Però és una curiositat.
I per acabar?
Doncs en Jep Bonet ens diu, ens explica,
que aquest dissabte hi haurà la trobada de MCX,
que ve el senyor Nishi, que és el creador de l'Standard MCX,
a parlar sobre els seus nous projectes,
l'MCX 0 i l'MCX 3.
Exacte, que, de fet, ja, si vols anar a la xerrada, ja no hi ha...
No s'hi pot anar, perquè són places limitades, ja està esgotat,
però es pot seguir per YouTube,
o es pot assistir a l'exposició, a través d'un registre.
Exacte, que, de fet, és gratuït, que ja ho vaig fer l'altre dia.
No podré anar perquè ja està ple, però escolteu ara,
perquè tenim notícies, justament,
en referència a aquest esdeveniment
que passarà aquest dissabte de l'MCX.
Doncs arriba el recopilatori de Wonder Boy
amb el títol Wonder Boy Anniversary Collection,
allò que és molt de màrqueting que diuen la col·lecció definitiva,
i és que, de veritat, aquí crec que li escau el tema,
perquè aquesta aníssega és una aventura
que engloba moltes formes d'accident des de l'any 1986,
que és el que va sortir primer per la màquina Arcade.
Són sis videojocs en 21 versions per diferents màquines
que agradaran als fans del Wonder Boy.
Podrem posar filtres, rebobinar i moltes altres novetats.
Apareix per la PlayStation 4 i la 5 i la Switch.
Molt bé, això del rebobinar...
S'introdueix a jocs nous?
No ho estic entenent, la veritat.
Ja sé que es tira enrere,
però no entenc què ens serveix en un videojoc.
Sobretot, els que són molt d'acció,
si has fet alguna cosa malament, que t'has caigut...
En comptes d'un punt de càrrega, jo puc agafar,
preto un botó i faig...
Fins al punt que m'interessa.
I dius, no, perquè m'he equivocat o crec que no, i tiro cap enrere.
Això ho he vist molt amb els jocs d'acció Arcade, com si ho diguéssim.
Un dels primers que ho va fer va ser el Braid,
però que ja era una forma del joc.
És a dir, tu anaves amunt i avall en el temps,
i et passaves el joc d'aquesta forma, era fantàstic.
El Braid, aquest l'has de jugar, eh?
Ja me'l passaràs.
Aquest té uns 15 anys, aproximadament.
Mare meva. Sí, sí.
Per Xbox, em sembla que el vaig jugar.
Ara estic pensant això de rebobinar amb els bosses de Dark Souls.
No, però seria horrible, en veritat.
Jo, si me'n posen el botó...
Me'n passo ràpid, eh?
Jo ho faria, és que per mi seria genial, no per mi, eh?
Has dit que apareix per PlayStation 4, 5,
i també per la Nintendo Switch.
També ha sortit el clàssic de supervivència, el Dead Space.
Torna reconstruït des de zero,
un remake que vol fer o vol ser fidel a l'audivisual,
però que té millores de jugabilitat total.
És un joc ja molt antic, que té molts anys.
I per on apareix?
Doncs apareix per la PlayStation 5, Xbox Series i PC,
i trobarem també una narrativa ampliada.
És un remake que molta gent esperava,
i que és un joc de molt èxit.
Tu et va enganxar... Jo el tinc molt pendent.
Sí, oi? I gràcies al remake, l'enganxaré.
No, no, i les imatges són absolutament espectaculars.
I aquesta música ja m'explicaràs, clar, tota l'estona.
Que venen d'amunt, avall... Tensió, sí.
Tensió absoluta.
I ara parlem d'un que, precisament,
l'ha comentat també el Pathos abans.
I és que apareix el For Spoken,
que està creat per l'estudi que va fer el Final Fantasy XV.
Portem el control de la Frey,
una jove amb poders que es mou pel seu món, que es diu Dacia.
For Spoken, que apareix per PC i per la PlayStation 5.
Aquest és un videojoc molt japonès, no?
Bueno, l'estil és molt de màgia, no és japonès com a tal,
però quina pintassa que té, també.
És un superany, eh?, dels videojocs, trobo.
Sí, sí.
Jo sempre ho dic, eh?, el tema de la pandèmia, ara estem recollint.
Moltes coses que van quedar operades
o que han treballat durant dos anys i ara surten, però sí, sí.
No està al guió, però ho he de dir. Sí, i tant.
Menys de 15 dies per al Hogwarts Legacy.
Ah, sí, ho deies tu al Twitter, eh? Sí.
A Hogwarts Legacy vam comentar fa un temps,
fes-nos un resum d'aquest videojoc.
Per on surt? Surt... ara m'has pillat.
Jo sé que surt per la meva plataforma, que és Steam, ordinador.
T'he fet segur.
Sí, estic allà, a punt d'enganxar-lo,
i que es veu increïble.
Que tots estem amb les ganes a tope,
i només esperant que no peti,
que sigui tan guau com ens el pinten.
Exacte, exacte.
Què portarem, el protagonista? Com aniràs?
Se suposa que tu podràs triar tant la casa com el camí,
que hi haurà una història amb els seus enemics i tal,
però que a la vida escolar...
Té feina que el podràs anar una mica...
Tu seràs una persona que tindrà màgia, eh?, diguéssim.
Sí, sí.
Tu seràs un alumne més,
i tindràs el moment de posar-te el barret i dir...
Vull ser Griffith, no? Vull ser...
Que guai, no?
Jo he de dir que aquesta pel·lícula, ni els llibres,
m'han tocat a la meva vida.
És a dir, ja em van arribar una mica gran...
A mi també, i no m'han tocat,
però sé que és veritat que, al contrari,
no hi tenia cap mena de fe,
i un bon dia vaig dir...
Vaig a veure una al cine, a la primera, i vaig dir...
Oh, doncs mira, i me les he vist totes.
Em va sorprenir molt, però m'han agradat.
Jo sí que m'ha enganxat, la primera, amb 7 anys,
recordo el típic cine a l'aire lliure de poble,
i dir... Quina meravella!
Amb aquesta edat, és que ara soc molt brutal, sí.
Sí, sí.
Doncs anem amb notícies relacionades amb la música.
I mira, està també lligat amb el tema del Supermario.
Laia, hem llegit a New Music Aliexpress, NME,
aquesta revista de música,
i Super On4Wall ha recreat la totalitat del treball
in rainbows de Radiohead,
utilitzant sons només extrets del videojoc Supermario 64.
Mare meva!
És a dir, no ha fet una cançó, sinó que ha agafat
tot el treball sense, que són 42 minuts en 26 segons,
i cadascuna de les pistes
es basa en aquest àlbum de l'any 2007 de Radiohead,
però amb una visió i sonoritat totalment Supermario 64.
Per exemple, escoltem la peça original
de Radiohead, el Wet Fishes Arpeggi.
Que sona així.
Escoltem una estona.
Aquesta és l'original, el 2007.
Molt bé, i aquest noi, el youtuber On4Wall,
el que ha fet és agafar,
i aquesta peça, per exemple,
n'ha fet la versió utilitzant només sons
del Supermario 64 de la Nintendo 64.
Molt bé, i aquest noi, el youtuber On4Wall,
el que ha fet és agafar,
i aquesta peça, per exemple,
n'ha fet la versió utilitzant només sons del Supermario 64
de la Nintendo 64.
I van entrant les pistes.
Està molt bé, no?
Quanta temps deu haver passat.
O sigui, es deu haver estat...
Ja estan els sons.
Un músic que fa una nova forma de creació artística, no?
Total.
I que, a més, es pot escoltar de forma gratuïta,
i és un músic que fa una nova forma de creació artística, no?
I és un músic que fa una nova forma de creació artística, no?
I que, a més, es pot escoltar de forma gratuïta,
a través d'Avancam,
té ja totes les peces,
i el treball és com si fos el treball de la formació,
és a dir, de Radiohead,
sinó d'una a una, cadascuna d'aquestes...
Aquí és quan canta.
Mireu.
I segurament per la gent que ha jugat al joc,
el Supermario 64, doncs li pot...
Deuen reconèixer els sons. Exacte.
Cadascun dels sons.
Tot això ho hem conegut per aquesta revista New Musical Express,
que cada vegada hi ha més revistes,
que no tenen res a veure amb els videojocs,
que introdueixen, per exemple,
amb revistes de música,
amb notícies relacionades amb els videojocs.
També l'altre dia vaig llegir un concert
que es farà dins de Valorant o no sé quin videojoc,
d'un grup de música que estan allà dintre,
la gent que estava jugant podrà anar a un lloc
i escoltar un concert en directe d'un grup de música.
Vull dir que realment és així.
I més coses.
Aquest dissabte se celebra, com dèiem, la 59a edició
de la reunió d'usuaris d'MSX.
Aquest any l'associació d'amics d'MSX s'ha liat amb la UOC
i tenen un nou emplaçament,
que és Can Jaume Andreu, al carrer per un número 52.
És a dir, han canviat de lloc.
Serà un lloc més gran i segurament més còmode.
I com ja va dir fa unes setmanes un dels seus responsables,
hi haurà el senyor Kazuhiko Nishi.
I Francesc Xavier Blasco l'entrevistarà,
tindrà mitja hora amb ell pel Generació Digital,
això aquest dissabte.
Quin luxe, molt bé.
El Francesc ens explica que el senyor Nishi
és un amant de la informàtica,
aquesta passió per portar els ordinadors petits a la gent
per poder fer grans coses,
que el va portar a dissenyar un estàndard,
una idea revolucionària,
quan cada ordinador era un ecosistema tancat per la seva empresa.
Amb el disseny de l'MSX,
els programes i tots els perifèrics eren compatibles,
independentment de les empreses que els fabriquessin.
I això abaratia el mercat i feia molt més fàcil la vida
d'aquells primers pioners.
Exacte, i el que podrem és escoltar aquesta conferència,
que es podrà veure per YouTube.
Si aneu a l'associació d'amics d'MSX, ja ho podeu trobar al link.
Jo crec que és molt interessant, perquè és bastant únic això,
i que pugui venir ell a explicar-ho de primera mà és genial.
I no només a parlar de passat, sinó parlar de futur,
i aquesta nova programació MSX3,
tot aquest nou sistema,
que fa gran un sistema de videojocs o d'ordinadors
que té molts anys i que molta gent encara continua autoritzant.
A tu et sonava, MSX?
Sí, sí que em sonava.
Ni l'has tingut, ni amics.
Potser el teu pare tenia un MSX o mare.
No em sona que paris per casa.
Al final teníem Spectrum, Amstrad i això que venia del Japó,
que era la MSX.
Tu què tenies de petita?
És que ni me'n recordo.
A casa meva, el primer que recordo és l'ordinador.
Sí? I abans era...
Era el joc aquest del Pong, no?
Sí, sí.
Però no recordo quina màquina era.
Aquestes màquines que feien allò del tenis eren com...
No tenien marca, moltes d'elles.
Era una màquina del meu pare, que el tenien de més joves,
i que era una màquina amb una mena de pedal.
Però després ja...
El següent que recordo és l'ordinador.
Si hi ha hagut alguna cosa en mig, no ho recordo.
A casa meva, sí que va arribar l'ordinador, a l'Spectrum.
Això va ser un hito.
Una revolució. A casa meva, sí.
També volíem parlar, però no tenim gaire temps, de Niantic,
que ha tret, juntament amb l'associació de bàsquet de l'ANBA,
un joc tipus Pokémon per jugar al carrer, que...
Ara mateix no m'ho imagino.
Sí, pot jugar amb gent pel carrer...
De bàsquet, com un minijoc?
Sí, no, però que és geolocalitzat,
igual que totes les Niantic de Pokémon.
Parlem un altre dia perquè no sé si el podrem jugar aquí,
però era una de les notícies més curioses d'aquesta setmana,
d'aquesta associació de bàsquet i de Niantic,
que és aquesta gent que fa aquests videojocs per jugar al carrer,
i que tenen èxit.
Estem arribant al finalíssim del programa.
M'ho diu el Roger, que ens està acabant el temps.
Roger Fontarnau, des de Control de Sò,
gràcies, Laia, gràcies, Eli, i els que s'han marxat.
Gràcies també, però escolta'm.
Però escolta, un altre dia fins al final.
Que vagi molt bé, adeu, agents.
Bona nit,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,
amics,