I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui fem el programa número 1041.
I mentre la classe política no sap posar-se d'acord i governar,
dedicarem el programa a videojocs independents
i de com jugar a videojocs de forma sana.
I sobretot, de com s'ha de comunicar que jugar a videojocs
també es pot convertir en una oportunitat.
Ho farem amb una empresa que es dedica precisament a explicar-ho.
També coneixerem les notícies de la setmana
que estan relacionades amb el món de l'oci electrònic.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Crap, jump, is ready.
I love this part.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
Doncs és el moment de saludar el nostre tècnic de so,
el Dani Jiménez.
Com estàs?
Gràcies.
A la meva dona li fa molta gràcia aquest video quan el veu,
perquè és a quin senyor que es posa el mocador als ulls?
Sí, no?
No ho sé.
No l'he vist, aquest senyor.
Ah, no?
És un meme?
Sí.
De l'APM, eh?
Tot és un meme.
Sí, avui en dia.
Se'ns ha menjat el meme.
És veritat.
Re, Pazos 64,
l'Isabet, Sánchez i Déu-en-la-Puez.
Com esteu?
Molt bé.
Bé.
Estupendament.
Molt bé.
És veritat que tot és un meme.
Tot és un meme.
En general, sí.
Sí, sí.
Se'ns ha menjat, se'ns ha menjat.
Se'ns ha menjat, però encara fa molta gràcia, eh?
Sí, no?
Clar, però els memes fan molta gràcia.
També s'ha perdut la chanza i la broma.
Ara és un meme.
Sí, ho soluciona ràpid.
Ara amb un nebot no s'ha pagat.
S'han meme, saps què vull dir?
Sí, sí, és veritat.
Però què faríem sense els memes?
O sigui, a mi em donen la vida
quan entro a internet.
O sigui, a les xarxes socials.
Jo no sé si tu m'he memes.
Jo no pagaria internet.
Jo no tindríem internet.
Tu no tindries, eh?
No.
Jo, un cop al dia, passar gats fent-li idiota.
Ja.
Instagram o coses d'aquestes.
Sí, sí, sí.
Us volia preguntar una cosa.
Vaig llegir l'altre dia que hi ha un estudi,
bé, no sé,
que han dit que efectivament el mòbil
s'ha de reiniciar una vegada per setmana
per donar-li una vida molt més llarga.
Ho feu?
No.
Jo la pago cada nit.
La pagues cada nit?
La pago.
De fet, el tinc perquè ho faci automàticament.
S'apaga.
I ja es desperta a les set.
Molt bé.
Ai, es pot engegar sol a les set?
Sí, és com...
Sí, sí, sí.
O sigui, has de tenir en compte només
que jo tinc la primera alarma a les set
i és quan s'aixeca el mòbil.
Però si poses l'alarma a les cinc del matí,
com encara no està despert,
encara no està encès,
no et sonarà.
A mi em faria por, eh?
A mi em faria una mica de por
el tema aquest de l'alarma.
De l'alarma?
Sí, perquè m'ha d'assegurar molt
que aquest mòbil s'encengui
i em soli l'alarma.
Perquè t'adorms, eh?
No és que m'adormi,
però sí que depèn totalment de...
Jo no sóc de les que es desperta sola.
Arriba un moment a la teva vida
que et despertes sempre a les 6.
Sí.
Potser no em queda tant per això.
Bueno, no ho sé.
Però així pots anar abans al bar.
No, no.
Està bé.
I no ho dic de forma negativa, eh?
De fet, té unes avantatges.
És que ja no pateixes pel...
Que t'has deixat de posar el despertador?
Ah, no, clar.
Perfecte.
És igual.
I sempre és les 6.
Sí, sí.
I ja a totes les persones...
Sí, sí.
També podria parlar dels somnis recurrents que tinc,
però és igual, eh?
Perquè sempre assumim el mateix.
Història t'esmorillo.
A mi em sembla bé, eh?
Sí, sí, sí.
Jo porto temps dient que encara una secció...
Ara ballaries de que no passava.
És que jo reconec que quan arriba...
Nosaltres enregistrem dijous a quarts de quatre a la tarda.
M'agafen ganes d'explicar coses.
Doncs explica-les.
Sí, no, perquè estic...
Ah, aquí està.
Ah, no falta la música.
No, m'agafen ganes perquè em doneu l'ambient per fer-ho.
El feedback.
Sí.
Saps per què no apago jo el mòbil?
Per què?
Perquè només me'n recordo del codi quan està encès.
Uuuh.
Ja.
Això és un problema.
Quan se m'apaga, caigo en barrena i el quedo dient...
A veure un moment.
Esclar.
Busca el Puc.
Per trot, Daniel Puc, t'has d'anar a la web de la...
Dolphin, no, el Puc.
T'has d'anar a la web de la companyia.
Sí, sí.
Han recordat el password de la web de la companyia.
Sí, sí.
Jo tinc la targeta encara.
Tu encara?
És que sóc incapaç, igual que tu, eh?
I a vegades penso que el recordo, però no m'atreveixo posar-lo per si de cas.
Exacte.
Perquè si ho...
Et diu, tens tres trais.
És pitjor.
Sí, clar.
Perquè la primera que equivoques, tot trontolla, tot el teu univers s'acaba i dius...
Què ha passat?
És un programa que podríem fer especial d'això dels codis i dels passwords.
Totalment, sí.
Perquè precisament avui he hagut de posar Twitter del Generació Digital a un aparell que no...
I dic, és aquest el que vaig posar? Me n'hem recordat, saps?
Però quan l'he vist apuntat, dic, uau, però tio, ho vaig fer fa com unes setmanes i és impossible tenir a cadascun dels llocs un diferent.
Però és que és incompatible amb anar canviant de codi i a més no apuntar-los, perquè tothom diu que tampoc no els has d'apuntar.
No els has d'apuntar.
Aleshores, això és impossible.
Jo tinc un gestor de contrasenyes.
Sí, és el millor.
Que ho tinc allà i està encriptadíssim de parra, és una borrada... No sé contrasenya. No sé ni una, perquè són quilomètriques.
Et saps molt bé la de...
Clar, la del programa sí. L'única. La cosa és que se suposa que està pensat perquè estiguis molt més tranquil.
Sí.
Jo estic igual de nerviós.
Jo estic igual de nerviós.
És que si falla això, o si cau, o el programa ja no continua, què fas?
A una cova, a una cova a viure.
No, perquè, clar, el que ha generat aquest programari són contrasenyes d'aquestes que no...
Sí, sí, sí, totalment bojes.
Totalment bojes.
Sí, sí.
És una passada. I a vegades, com que falla una perquè la got s'ha rellat no sé què, i aleshores crees una altra, i de cop i volta un dia mires i tens el gestor, tres contrasenyes per la mateixa cosa.
Sí, ara quin era?
I, clar, em fa por borrar cap.
Clar, clar, clar, clar.
Jo l'altre dia estava llegint...
Però és que jo soc molt desandreçat.
Vaig llegir un llibre sobre memorització.
I te'n recordes?
No, o sigui, diguéssim, recordo de... o sigui, de quina forma has d'entrenar la memorització, perquè al final és un entrenament.
És igual quan fas un cub de Rubik, jo el sé fer perquè hem memoritzat els moviments.
Doncs és el mateix. I hi ha molta gent que utilitza aquesta memorització per saber quina és la lletra que va després del signe d'admiració.
Hi ha tècniques. El que passa, clar, si tenim tantes diferents...
Sí, sí, és un tema molt interessant.
Mira, jo no em sé el telèfon de solament ningú, em sé el meu, gràcies a Déu.
Sí.
I l'altre dia em vaig en recordada a 4, 8, 15, 16, 23, 42, que és el número de l'host.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Aquestes coses molt bé.
Sí, el meu servei funciona.
Jo no me'n recordo els fixes d'abans, per exemple, de casa dels meus pares.
I li posaves el 93 davant o no?
No, 7, 11, 74, 81.
Jo estava quan m'han fet el camí el 93 i dic, això són més números.
Sí, sí, clar, imagina't.
I a casa meva era complicat perquè hi havia diversos ceros.
Açòs no ens trucava a ningú perquè, on que havies de donar tota la volta, feia molt de pal.
No, aquests malparits no els trucarem.
Però no trobeu a faltar les agendes aquestes de telèfons, aquelles físiques, saps, les que tenies al costadet del telèfon fixe?
A casa meva hi havia una que està prena de telèfons, de gent que no ho conec.
Els números superapinyats, allò de gent.
Però teus o no?
No, no, de vosaltres.
Clar.
Quin és tal?
A puntària un dia.
Senyor Nicanor, no?
Sí.
Bueno, molt bé.
Volia parlar de la Kira Toriyama, però no tenim temps.
De fet, s'ha parlat molt de la Kira.
Tots els programes generalistes n'han parlat.
Tothom va viure, doncs, aquella època.
Jo la vaig viure més de Doctor Slum, que no pas Bola de Drac.
No sé...
Jo tot.
Tot, eh?
Sí.
Jo Bola de Drac i...
I a més va passar una cosa, que em vaig aixecar, estava de viatge, el primer que vaig llegir a Twitter va ser això.
I em vaig quedar...
Hostis!
I vaig...
Em vaig dutxar, vaig a les escales, vaig a fer l'esmorzar...
I quan vaig sortir al carrer em va arribar la bufetada, saps?
I tot el dia deprimit.
Sí.
No, no, conya.
Va ser com un...
No, no, no, no, no.
S'ha greu, sí, sí.
Perquè clar, són molts anys.
Sí.
Són molts anys.
Sí, sí.
És veritat.
Bueno, ens ha influït molt a molta gent.
Això és el que anava a dir?
Sí.
Sí, sí.
Efectivament.
Molt bé, doncs...
Un petó que la família.
Exacte.
Des de aquí la família un petó.
Totalment, i ens queda l'obra, que és el fantàstic del tema.
Vinga, continuem.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
Avui, Víctor, ens vols parlar de videojocs, de prendre decisions.
Sí.
Però jo pensava, quan m'ho vas proposar, que hi vaig dir, sí, sí, m'encanta, vaig pensar.
Però si amb tots els videojocs has de prendre decisions, no? Al final...
Això m'ha saltat o no, però no va per aquí.
Vale.
No va per aquí.
Va, perquè l'altre dia vaig estar jugant als Dusk Falls, que és un joc narratiu de prendre decisions.
Igual que seria un joc de David Cage, un Detroit, un Heavy Rain, igual que seria un Walking Dead.
Sí.
Un joc on tu vas prenent decisions, i tot el que tu fas, doncs, es ramifica cap una banda o cap a l'altra.
Vale, és allò que estàs assegut al llit i dius, m'aixeco, o me'n vaig a rentar les dents, o me'n vaig a dutxar?
Sí.
No sé si això aproparia a la teva vida, però sí, és això.
Vale.
Serà que t'hi posi jocs.
Però, en aquesta història que us explicaré ara, i que compartirem, també entraré als RPGs.
D'acord.
Valdus Gate, Rollo Night of the Old Republic d'Star Wars, tots aquests jocs, vale?
Molt bé.
Perquè jo, des de fa un temps, en aquests jocs, m'agrada ser caòtic.
M'agrada ser molt boig.
Mhm.
Vale?
Perquè vaig descobrir fa uns anys, amb el segon còtor, que si era dolent els videojocs, era molt més divertit.
Ja.
Perquè jo, durant molts anys, o si us passava el mateix, o us passa el mateix,
jo m'empatitzava molt amb el personatge i amb tota la resta del grup i qui fos,
i clar, jo no podia escollir coses que no anessin amb el meu tarannà, que no fossin...
Clar, em sentia molt malament.
Aleshores, sempre era el personatge més bo possible.
I em vaig enterar que en el Kotoru hi havia un personatge secundari, que era un robot,
que només et feia cas i era superdolent.
Clar, jo no el vaig conèixer mai, però el meu cosí em va dir,
és el millor personatge del joc.
No.
Perquè era com un vendor, però tarat.
Vale?
Era un assassí d'humans i era com molt divertit.
I clar, jo m'ho vaig perdre, això.
I a la segona barra vaig dir, mira, ho intentaré, per una vegada ho intentaré.
Intentaré ser un Lord Seath malvado.
I la millor experiència de la meva vida en un videojoc.
I hi havia vegades que ho passava malament jo, eh?
Dic, hosti, estic escollint unes coses, però és que era tan divertit,
perquè tot ramificava d'una forma tan estranya, i jo era tan poderós,
que vaig dir, això no ha de ser una cosa d'una vegada, això s'ha d'anar provant.
Aleshores, què passa?
Que la majoria d'aquests jocs, com les d'Ash Falls o el Detroit,
els que són més narratius, però inclús també alguns RPGs,
tinc la sensació que et donen com moltes possibilitats
de ser bo, dolent, el que tu vulguis,
però quan comences a ser dolent, es comença a tancar el joc.
Ja.
Les ramificacions s'escurcen, saps?
De cop i volta tot aquí poblat ja no vol parlar amb tu.
Dius, si només he matat a 20 criatures.
Què m'estàs dient?
Aleshores, com més bo ets,
més llibertat hi ha, més sobre, més missions apareixen,
i com més dolent ets, menys.
Aleshores, els jocs de prendre decisions,
jo us posaré un exemple amb el Baldur's Gate,
estem escollint realment?
O es fan aquests jocs pensant en la rama principal
i després els watifs?
Què passaria?
Perquè ho noto com que tot és molt més pobre
quan surts del que els creadors del joc entenen que és lo bo.
És com una anècdota, només.
Vas a viure una petita anècdota.
Sí, i se t'acaba el joc molt ràpid.
O potser tampoc ho desenvolupen tant
perquè pensen que hi ha la gent directament
no hi anirà per aquí.
Però és un error.
Aleshores, no estàs fent un joc de decisions.
Estàs fent un joc d'una decisió
en el que deixes caure
que potser pots anar cap a una altra banda.
El Baldur's Gate 3, jo, quan el vaig jugar,
que he jugat molt poquet, s'ha de dir,
però la meva impressió va ser aquesta.
A mi em van dir que era un joc infinit de possibilitats.
Bueno, m'ho van dir i estava descrit de tot arreu.
No sé quants finals,
missions segonades totes les que vulguis,
que fessis el que fessis hi havia una repercussió.
Aleshores, jo, per posar això a prova,
perquè l'escència hi ha que fer-la,
em vaig fer el personatge més bàsic possible,
que era un nenano tontíssim,
o sigui, tenia menys intel·ligència,
i berserker.
És a dir, berserker.
L'únic que sabia fer era barallar-se.
Ah, val, d'acord.
Perquè vaig dir, si em dones tantes opcions,
anem a provar si et dono el més bàsic possible
per jugar rol,
que és un tio que no pensa i només pega.
Resulta que cada cop que jo intentava fer alguna cosa,
em carregava la partida dels meus amics.
perquè, clar, el tema és,
si jo podia fer una tonteria, l'anava a fer.
Perquè volia ser caòtic i volia veure què passava.
Resulta que, diverses vegades,
se'ns tancaven les missions,
se'ns tancaven les coses.
Vaig intentar entrar a un lloc on no podia entrar.
Però, clar, jo estic rolejant.
El meu personatge, a més, era molt graciós,
perquè quan hi havia una conversa,
el meu personatge sempre estava com una vaca
que vau passar el tren, saps?
L'havia donat com un aire,
sempre estava combinant cap a alguna banda.
Aleshores, no escoltava.
Ell volia entrar.
resulta que no es podia entrar
i ens vam haver de carregar un poblat de druides.
és el que hi ha.
Sí, sí, escoltà.
És el que hi ha.
A la vida, a veces, la vida no es como queremos.
Parlant de memes.
Clar, què va passar?
Jo vaig dir, bueno, això s'ha liat moltíssim,
ha sigut una tonteria,
però ara a veure què passa.
Doncs el que va passar és que
el poble tancat, tothom mort,
tots els mercades morts,
tots els objectes perduts,
i ja està.
I vaig dir, ostres,
si em dones l'opció de diàleg i d'acció,
de ser un tarat,
no m'ho tanquis després.
Clar.
Perquè hi ha vegades que vull ser bona persona,
hi ha vegades que vull ser com una mescla,
i hi ha vegades que vull ser molt dolent.
Inclús quan és una mescla,
els finals que et toca,
quan mescles decisions,
són els pitjors,
són els més sossos.
Perquè és com que
no t'has decidit per una dels dos cantons.
Ja.
I jo volia ser neutral.
Clar.
Avui no em volia decidir.
Aleshores, tinc la sensació
que en els jocs que et donen
tantes opcions per escollir,
en realitat no les tens.
Accepta que vulguis ser molt bo
o que vulguis ser molt dolent,
però acceptis que tot el que et passarà,
o sigui, no veuràs ni la meitat del joc
i al final serà horrorós.
I no pot ser que també ho facin
perquè tinguis l'experiència
d'altres finals,
és a dir, que acabes,
comences i...
Sí, sí, està pensat en la rejugabilitat,
però a mi em dono la sensació
que es castiga massa.
Ja, clar, clar.
És com, si fem un joc com el Dusk Falls,
que per cert, si no l'heu jugat,
jugueu-lo perquè és xulíssim,
el dobletge és increïble,
o sigui, és un joc molt guapo.
Però la cosa és que,
per exemple, en minijocs,
com en els jocs del David Cage,
d'aprita aquí ràpid
quan estàs fent una persecució
o alguna història, vale.
De cop i volta,
xurma la ment
perquè has fallat
i et castiguen.
Se't mor el personatge
i penses,
ostres, tan greu ha sigut, saps?
Aquí no estava jo decidint res,
aquí m'has fet anar per aquí
i en el moment que he fallat,
que és una altra cosa,
no sé per què es pot fallar
en un joc de prendre decisions,
perquè tu a la vida pots fallar,
si poden atropellar,
però poden passar una infinitat de coses,
a més a més, saps?
Sí, sí, certament.
Aleshores,
és com que no entenc
per què hi ha càstigs
o càstigs
i no entenc
perquè si em deixes ser dolent,
cada cosa que jo faci dolenta
entenc que ha de tenir
una repercussió dolenta,
però tallar-me l'abans
o tallar-me les missions secundàries
o...
Hi ha un exemple
perquè estic escrivint un vídeo
sobre això,
hi ha un exemple
que se m'ha ocorregut
que és tu al celda,
a l'ocarina
o a qualsevol celda,
tu pots cascar els pollastres
i les pollastres s'enfaden
i et casquen a tu.
Està superguai.
Tots casquem els pollastres
per veure en aquest celda
com reaccionen.
Sí, sí, sí.
Vale.
Imagina't
que tu pots
cascar el pollastre
però aleshores
tot que Caricó Village
t'expulsa,
perds els tenderos,
perds l'accés al castell,
no pots tornar a interactuar
amb aquesta gent
i perds
un...
Bueno, jo què sé,
40 missions secundàries.
Això mai ho faria Nintendo.
Vale, bueno.
Bueno,
potser no amb l'Iguata,
però la cosa és
cascaries el pollastre
si sapiguis que això passaria?
No, clar.
Doncs és la sensació que tinc
amb tots aquests jocs
que a mi m'encanta,
m'agrada moltíssim,
però hi ha molt pocs,
per exemple,
el Night of the Old Republic 2
et deixava
ser tot el que volguessis
i et tancava coses
però no obrir unes altres.
Passa amb l'Undertale,
si no m'equivoco,
passa amb el The Witcher 3.
Hi ha jocs
que sí que es tenen aquesta cosa,
però clar,
el que demano també
és virtualment impossible
perquè
tu no pots fer un joc
o tu no pots fer un Baldur's Gate
i assumir
cada 200.000 decisions
que depèn d'un jugador,
qui n'agafarà?
I quan l'agafi
obrir-ho amb 200.000 coses més.
És a dir,
entenc que s'hagi de posar la porta
en algun lloc
i que la lògica indica
que quan ets dolent
és quan t'aniré tancant.
Però soc dolent per qui?
Qui decideix
el nivell màxim de maldat?
Aleshores,
ja des de fa un temps
m'agrada provar això,
aquests jocs de decidir
i portar-me la contrària a mi mateix
perquè l'altre dia jugant a aquest joc
hi havia coses
que jo no volia fer.
Hi havia un gos
i jo no volia fer-ho dolent amb el gos.
Ai, pobre gos.
Re, re dolent.
Re dolent.
Però tota la resta
dels altres companys
que estàvem jugant
estaven desesperats
per salvar el gos.
Jo també,
però vaig pensar
és que ens perdrem?
Què passa si no?
Clar, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I és horrible
i em sento fatal.
Però el vas,
què li vas fer?
No, no, es va salvar.
Ah, vale, vale.
Es va salvar, es va salvar.
No li vaig xerrar, no li vaig xerrar.
No em van deixar
perquè anava per votacions
i no em van deixar.
Ah, molt bé.
has de preguntar.
Sí, sí,
cadascú escollir el seu
i tu pots vetar
dels altres.
Molt bé.
Cadascú va escollir.
Però, aleshores,
amb això em trobo
que gent que ja s'ha passat als jocs,
quan es torna a jugar
hi ha moments
que torna a agafar
les mateixes decisions.
Ja, clar, dius.
Perquè el joc
està intentant
segrestar-te emocionalment
perquè no vagis
per algun lloc.
I aquí torno a preguntar
estic escollint?
Si m'estàs forçant
d'alguna manera
que jo escollir
i que a mi que tu creus
que és el correcte
per arribar al punt
o al punt d'història
que t'interessa i tal,
estic escollint jo?
No, és que estàs jugant
tota l'estona al mateix joc,
no?
Si el tornes a jugar
i prens les mateixes decisions,
al final...
Quan vam començar
el Baldur's Gate,
jo vaig començar
amb uns amics
i hi ha un que ja
amb un parell
ja havien jugat
ja com 20 o 30 hores.
Ja vam tornar a començar
de zero.
I clar, jo deia
a este me lo cargo.
No, no, no, no.
Que entonces no sé cuántos.
Digo, vale,
però si tu ja l'has salvat
a la teva partida,
deixa que aquí fem el tonto
a veure què passa.
Costa moltíssim.
Costa moltíssim
perquè la gent
està molt a dins del joc
i m'he adonat que
la majoria de la gent
és incapaç
de prendre una decisió
en un joc
que no prendria mai
a la vida real.
I jo era així
i la majoria...
A veure,
no sóc un psicòpata,
o sí,
però hi ha moltes vegades
que vull fer el bé.
Però hi ha vegades
que dius
ostres,
i què passarà aquí?
El problema és que
quan fas la prova
normalment el càstig
no compensa.
A los malos
no nos dejan jugar.
Digues, digues,
a veure...
Sí,
que també veig una tendència
que en els jocs
sempre som bones persones.
Vull dir,
sempre assumim
que som molt bones persones
i fem allò
que ens reafirma
que som molt bones persones.
I hi ha després
la vida,
hi ha videojocs
que així ho tenen en compte,
hi ha una escala de grisos,
no?,
que són els videojocs
que a mi m'agraden més,
potser,
perquè tens aquestes decisions
moralment i èticament
que són complicades
però que tires endavant.
M'estic recordant,
jo em vaig acabar
el Vanishers,
fa un perill de dies,
d'acord?
I també tens
una part
de decisió
molt forta,
no?
És un RPG
i passen
algunes cosetes
i tu has de començar
a decidir
com a desterrador que ets
si ascendeixes
a l'esperit,
si el desterres
o bé
sacrifices a la persona
humana
que tens al costat.
i tens
he de jugar
molt fort
això.
tens com a mínim
quatre finals
diferents,
d'acord?
I el final
de si
has aconseguit
salvar
totes les persones,
és a dir,
ascendir
els esperits,
tens el final
de si has
fet
tot el contrari,
és a dir,
has sacrificat
a les persones,
a totes les persones
de casos
desperits
i després tens
dos finals
o tres finals
intermig,
no?
En el terme
intermig.
I clar,
són qüestions
de tu has de decidir
i el joc
et fa molt mal
en aquest sentit
perquè pots decidir
les dues coses
o fins i tot
les quatre coses.
I jo crec que
és que depèn una mica
de com
narrativament
es plantegi això
i objectivament.
Vull dir,
o sigui,
crec que el que comentaves
abans
tens raó
en alguns jocs
sí que passa
que et tanquen
les portes
però jo també
ho penso
de la manera
d'acord
però potser
jo tinc la sensació
més que m'estan
tancant les portes
o que m'estan
castigant més
perquè
no estic aconseguint
el que
penso que arribaria
a aconseguir
decidint tot plegat.
Però clar,
és que és molt complicat
fer això,
és molt complicat
i seguir sentint-te
com que
no pensant
per les nits
què he fet
amb aquest cos,
sisplau.
Escolta'm,
per acabar,
Víctor,
dóna'ns una altra vegada
una llista de jocs
que puguis experimentar això.
Tu,
el primer casit
ha estat el Dusk Files,
no?
El Dusk Files
que ha sortit fa re.
Sí.
Bueno,
va sortir en Xbox,
ja ha sortit en Play,
tens els jocs de,
no és Santo de mi devoción,
aquest senyor,
en absolut,
però tens els jocs
de David Cage
que són
el Heavy Rain
i el Detroit.
Sí.
Que si no els jugueu
doncs tampoc passa res,
però aquí els tens.
Tens jocs que
RPGs com el Battle of the Gate 3
o l'1 o el 2,
tens els Fallout,
que també tenen
aquest sistema,
a més tenen un sistema
de karma.
Una altra cosa,
si ho fas bé
o ho fas malament,
això per qui ho decideix?
Ja,
clar,
clar,
clar.
Sí,
sí,
quin altre tenim?
Bé,
els Night of the Republic,
estàvem esperant un remake
que no se sap
quan arribarà.
et surt alguna altra,
tu Débora?
El Gess Jurgreis,
per exemple.
El Gess Jurgreis,
correcte,
el de...
Està molt bé.
És molt xulo.
El de Vanishes aquest
està també molt bé,
que també pots escollir
i no sé,
normalment és que també
Visual Novel
has d'escollir,
sí o sí,
també.
Sí, sí,
els Mass Effect
eren això.
Tot el sistema
d'evolució de personatges
es passava amb això.
I el Mass Effect,
com a mínim,
l'1 i el 2
no ho feien
especialment malament.
O sigui,
tu podies ser malparit
a la vegada
et feies a fi
amb uns,
i perdies uns altres,
però et feies a fi amb...
Vull dir que
estava més o menys
ben gestionat,
però seguia tenint
final bo i final dolent.
Jo em quedaria...
Jo ho diria A, B i C.
Molt bé.
I a més tenim els Dragon Age.
Correcte.
Que també tens...
Sobretot el primer,
jo recomano el primer,
sobretot.
Només AICAT,
Generació Digital.
Doncs conturem el Generació Digital,
el programa de videojocs
de la ràdio pública,
i us volem explicar
que als inicis
de la nostra història
recordo un programa
on vam entrevistar
el psicòleg
Juan Alberto Estallo.
Era l'any 2003,
aproximadament,
i el vam portar a l'estudi
perquè havia escrit
un llibre
que es deia
Videojuegos,
Juicios i Prejuicios,
on per primera vegada
hi hagi amb algú
que comentava
amb dades científiques
les coses positives
que portava
el fet de jugar videojocs.
Anys més tard
apareixia el llibre
The Kids Are All Right
de John Seebeck
i Mitchell Wade,
on parlava
de com la generació gamer
estava canviant
els jocs de treball
gràcies a les seves
noves aptituds
apreses jugant
als videojocs.
Altra cop
en parlàvem bé.
La setmana passada
es va celebrar
l'entrega dels Oscars
i em va sorprendre
i entristir una miqueta
unes declaracions
de Ludwig Goranson
que va fer
quan va recollir
la statueta
de guanyador
com a millor música
per Oppenheimer.
Va dir que donava
les gràcies
als seus pares
per regalar-li
guitarres i caixes de ritme
en lloc de videojocs.
La carrera
d'aquest compositor
de 39 anys
és incontestable.
Ja ha portat
dues statuetes
i en d'un mà
una mica
per la ràbia
que em va fer
que parlés
de videojocs
de forma negativa
vaig pensar que
si també haguéssim arribat
als videojocs
a la seva habitació
qui sap
potser també estaria
treballant per Nintendo
o potser
alguna aventura
en forma de videojoc.
Explico això
perquè encara
20 anys després
d'aquell llibre
de Juan Alberto Estallo
hi ha moltíssims prejudicis
en els videojocs
però encara hi ha
qui veu
una eina
potent
per créixer.
Avui ens acompanyen
a l'estudi
2 d'ICAT
tres persones
que no tenen
Oscars
encara
però sí que tenen
una empresa
que es diu
Good Game Generation
i que treballen
per educar
a les noves generacions
en l'ús conscient
de les tecnologies
actuals
fent sobretot
èmfasi
en el món dels videojocs
ja que és l'entorn
d'entreteniment
més compartit
pels joves.
Doncs Aymar
Itxaurondo
Ignacio Armanté
i Gerard Cruset
molt benvinguts
al Generació Digital
com esteu?
Moltes gràcies
Molt bé
Teniu algun Òscar?
Potser sí que en tenen?
Sí, no sabem
Perdona
jo sí que en tinc un
Quan estava escrivint això
dic
escolta
mai se sap
com el d'Openheimer
si escolteu
a una persona
com aquest guanyador
dels Òscars
molt jove
el fet que ell
vegi els videojocs
fins i tot
com una cosa negativa
com ho valoreu?
Ostres
doncs
per una banda
et diria que
n'estem bastant acostumats
n'estem bastant acostumats
a aquest tipus
de reflexions
però
de la mateixa manera
com n'hi estem molt acostumats
sabem que
el principal problema
en aquest sentit
és la informació
és el coneixement
i al final
explorar diferents disciplines
no tothom té temps
no posaré que la música
és dolenta
perquè jo també
l'he explorat
en molts sentits
i de fet
em sembla una mica atrevit
diria que és una mica atrevit
dir que una disciplina
que no coneixes
no et pot aportar
i que gràcies
que no t'han donat
aquestes eines
perquè una mica
agosarat
diria jo
l'altre dia
justament
escoltàvem
a una persona
que és professional
del món dels esports
que sí que és veritat
que estàs ja relacionat
amb els videojocs
però que ell deia
gràcies a que
des dels 3 anys
porto jugant a videojocs
que he après aquestes habilitats
i m'he acabat dedicant
a el que realment m'agrada
per tant suposo
que al final
cadascú també
sempre
tira una miqueta
cap a casa
al final també
però bueno
sí, sí, sí
certament
ara parlarem
de què va
Good Game Generation
però abans d'entrar en matèria
us trobeu
amb aquestes reticències
amb el videojoc
és a dir
ara us explicarem
una mica el que feu
però aneu a escoles
aneu a esdeveniments
feu cursos
per xavals
en aquests cursos
segurament contacteu
amb els pares
com veieu
la relació
per exemple
amb els pares
o si realment
trobeu aquesta reticència
és tot un tema
fem un programa
potser amb això
sí
perquè
sobretot
el que ens trobem
n'hi haurien diversos
però sobretot
dos tipus de pares
et diria
el primer
aquells que ja han pogut
disfrutar
del que són els videojocs
i que segurament
ens trobem alguns aquí
que ja hem vist
el potencial que tenen
o ja sigui
a nivell d'habilitats
o inclús a nivell d'històries
a nivell d'històries
també tots
recordem moltes històries
amb molt de carinyo
i compartir-les
amb els nostres fills o filles
em sembla que és una de les millors
coses que podem veure
llavors fa poc
de fet
vèiem un estudi
que treien des d'EBI
que és l'associació espanyola
de videojocs
i parlaven
dels pares
de les adults
que juguen
com els ajuda
a tenir una molt millor relació
amb els seus fills
per tant ens trobem
per una banda
aquells que diuen
això m'encanta
trobo que és molt útil
i per altra banda
la majoria
et trobes encara
molta reticència
a dir
ostres
hi ha molts prejudicis
pantalles
i com sabeu
avui en dia
inclús s'estan generant
diversos moviments
a l'hora de
ostres
les pantalles
no s'han introduït
de la millor manera
doncs bueno
nosaltres estem aquí
per dir
la solució
no és treure-les
sinó educar
i introduir-les
de la millor manera
us costa anar a les escoles
conec molt professorat
que veu el videojoc
com una eina
però deu haver-hi de tot
entrar a l'escola
i parlar de videojocs
és agosarat
us costa molt entrar-hi o no?
costa, costa
hi ha barreres
hi ha moltes barreres
per desconeixement
sobretot
al final
el que genera
l'aprendeix
són
les experiències personals
de cadascun
i
les iniciatives
que hi ha
d'ús de videojocs
a les escoles
normalment
són de professors
joves
amb moltes ganes
de fer les coses diferent
i sense cap tipus
d'ajuda institucional
fan l'esforç
de pensar
com integrar
aquestes eines
i fer-les servir
que pobres
encara són pocs
sí, sí
són pocs
i a més
perquè també
molts pares
es troben complicat
veuen un món
on no hi han entrat
on no saben
com entrar
més moltes vegades
i llavors
per ells
és un esforç
molt gran
i moltes vegades
per això
estan
no diríem
que tiren enrere
però sí que
s'ho pensen
perquè realment
no hi entenen
però quan veus
que realment
veuen com
el seu nen
juga
i com
relaciona
amb altra gent
mentre juga
i veuen
un entorn controlat
allò
els fa un
canvi de xip
de dir
ai
que jugar
a videojocs
també és això
i clar
això és el que
nosaltres intentem
com dir
és que sí
nosaltres ja ho hem viscut
i vosaltres ho podeu viure
també
Good Game Generation
és una empresa
i vosaltres sou els cofundadors
llavors m'agradaria saber
quina tasca teniu
així
curtet
cadascun de vosaltres
perquè suposo que teniu
perfils diferents
sí
això és una de les coses
que més valorem sempre
nosaltres
quan parlem
de Good Game Generation
que al final
són perfils molt diferents
però que ens encaixem
de manera perfecta
i jo en aquest cas
per exemple
a part de ser un dels cofundadors
jo em dedico
a tota la part
de creació de contingut
de producció audiovisual
de creació de comunitat
també de comunicació
i a part també
per tot el meu bagatge
educatiu
sent professor
molts anys també
a acadèmies
i batllador
inclús a escoles
doncs també faig
dinamitzador
molt bo
jo soc el director general
per una banda
em toca fer càrrec
de totes les reunions
com si diguéssim
organitzar una miqueta
els objectius
tot i que evidentment
molts dels estiguin
entre tots
òbviament
però a banda d'això
coordinar les diferents
activitats que tenim
sobretot participar
també en el procés
de prospecció
i de conèixer
els diferents entorns
on podem aplicar
fer aquell primer pas
per convertir-nos
en clients
o per poder tenir
vendes
i després
per altra banda
crec que això
ho compartim tots
tots som educadors
tots som uns apassionats
d'estar davant dels nanos
davant d'adolescents
davant de qui sigui
xerrant
i també som dinamitzadors
i tenim el podcast
que també estem allà
el Gerard i jo
molt bé
molt bé
i jo com a psicòleg
i educador
m'encarrego sobretot
d'analitzar
els videojocs
per fer diferents usos
i dissenyar
diferents activitats
educatives
i a partir d'ahir
pensar en
la varietat
de possibilitats
i de públics
als que puguem arribar
per ensenyar coses
amb aquesta eina
que motiva tant
a la gent
creus que poden haver-hi
beneficis
en els videojocs
que encara ni ho sabem
sense cap dubte
els beneficis
bé
com qualsevol activitat
una frase que ens agrada molt dir
a Good Game Generation
és
s'aprèn més
d'una persona
amb una hora de joc
que
amb
una vida sencera parlant
i
i bueno
és precisament
el que està a la base de tot
no?
jugant s'aprèn molt
i els videojocs
són una nova manera de jugar
de fet
permet-me que extingui una miqueta això
perquè
avui en dia
una de les coses
que hi ha darrere de l'aprenent
d'atges dels videojocs
avui que es parla molt de les dades
no?
les dades són tan importants
cada acció
que fem en els videojocs
això està generant
moltíssimes dades
per segon
no?
de la posició de les persones
de quina acció estàs fent
quina
i en quin moment
i per què l'aprens
no?
totes aquestes dades
et dic que encara
no hi ha ningú
que estigui treballant
a veure què hi ha
darrere de totes aquestes dades
no?
llavors
sí que hi ha moltes evidències
de pràctiques
més
no treballades en les dades
sinó les evidències
de tests
sinó i comparant
que és on estan
la majoria dels estudis
avui en dia
però estic segur
que en els pròxims anys
acabarà d'haver-hi
un sistema
on aquestes dades
siguin capaç
són processables
des dels mateixos jocs
els desenvolupadors
es preocupin
per llegir
i veure quines habilitats
estem treballant
llavors crec que sí
que encara queda
per descobrir
per fer-nos una idea
una de les activitats
que fa
Good Game Generation
és
extraescolars
per exemple
o classes
de forma presencial
o virtual
i clar
els que els demaneu
per exemple
és que
doncs
hi hagi un ordinador
tingueu un ordinador
que tinguin Discord
perquè es comuniquen
en Discord
és a dir
les persones
joves que ens puguin
escoltar
tot això els sona
quan ells
es posen
aquests xavals
es posen
per cert
quines edats
treballeu
principalment
des de 10
fins als 18 anys
seria
el nostre
tàrguer principal
abans dels 10
treballem amb jocs de taula
si ens arriben
propostes
i relacionades
amb tot
volem utilitzar
el joc
per més nanos
allà sempre diem
que les pantalles
abans dels 10
millor que no
en molta mesura
per tant nosaltres
la nostra
feina aquí
és dir
jocs de taula
abans
els precursors
dels videojocs
d'alguna manera
i tant
i tant
absolutament
encara jugues
Eli
a jocs de taula
i tant
hi ha èpoques
que molt més
que videojocs
sí
fa temps que no en parlem
dels jocs de taula
a casa meva
és una cosa
molt familiar
és a dir
els meus pares
ja estan acostumats
des de fa anys
i quan ens trobem
per aniversaris
per reis
per coses d'aquestes
els jocs de taula
estan allà sempre
molt bé
quan ells
quan els xavals
estan
enfrescats
en aquestes activitats
que vosaltres
els hi doneu
hi ha algun moment
que els hi faci
és a dir
ells saben
que no estaran jugant
tota l'estona
que estaran jugant
però per fer
una sèrie de coses
hi ha moments
que s'avorreixen
que fan una cosa
que no s'esperen
que no sé
o que s'ho passen bomba
des de l'inici
com ho feu?
no hi ha temps
per avorrir-se
això segur
no
són activitats
per lo general
d'hora i mitja
un temps acotat
el que nosaltres
considerem que
és ideal
per dur a terme
una activitat
en videojocs
de forma contínua
perquè
també és important
fer pauses
no estar
quatre hores seguides
jugant
i
una de les característiques
principals
de les activitats
que dissenyem
és que
els ensenyem a jugar
de formes
que no estan acostumats
a jugar habitualment
i deuen al·lucinar
no?
jo crec
sí
precisament per això
s'ho passen bé
i ho agraeixen
sobretot
nosaltres sempre parlem
que al final
utilitzem videojocs
que a vegades coneixen
i altres no
però quan el coneixen
clar
ficar-se de cop
a liderar una partida
de Fortnite
que mai s'ho havien plantejat
o que ells
sempre havien jugat
des d'una part
potser més al darrere
o el que sí
i posar-los a liderar
i a prendre decisions
clar
veus una
veus una manera
de jugar molt diferent
i llavors el nen
clar
aprèn
i descobreix parts
inclús
d'ell mateix
que potser no havia
ni experimentat
fins ara
hi haurà xavals
que no estan fets
per liderar
sinó per
fer altres coses
suposo que això
també ho veieu
i després hi ha
llocs per a aquests
nois o noies
o sigui
troben el seu lloc
clar clar
al final
jo et diria
que en aquest sentit
com moltíssimes activitats
disciplines
com pot ser l'esport
o inclús la música
en un grup
no?
tothom troba el seu lloc
tothom troba la seva manera
de destacar
i de fet els videojocs
inclús et posaria un cas
molt clar
que és com l'esport
en el futbol
amb el Messi
i és un lideratge
que és un tipus
de lideratge
doncs això
en els videojocs
també t'ho trobes
et trobes aquella persona
que lidera des de la comunicació
que lidera des del missatge
que lidera des del missatge
el reforç positiu
i per altra banda
et trobes aquell líder
que lidera des del coneixement
del joc
o des de la mecànica
llavors
tot és un conjunt
i ens ensenya
allò dels rols
en aquesta societat
tot hem de saber
que tots sempre formarem part
d'un equip
no?
doncs els videojocs
d'alguna manera
ens acompanyen també
en això
relacionat una miqueta
amb això que expliqueu
perquè ens estigui
escoltant clar
quina diferència hi ha
entre un nen
que juga a casa
i un nen
que ve a vosaltres
i juga amb vosaltres
hem llegit
que teniu un codi de conducta
que ho teniu
com bastant
bastant
controlat
no?
sí
al principi
quan
els nens
arriben a
una primera activitat
amb nosaltres
el primer que fem
és deixar clares
les normes
a l'espai
és molt important
que sigui un espai
segur
on cadascú
pugui expressar-se
lliurement
i
respetar
tant
la seva manera
de jugar
com la dels altres
estàs jugant amb gent
i
igual que al carrer
presencialment
respectes als altres
en
el món virtual
online
també és important
posar l'enfasi
en això
a més
nosaltres
sempre anem
amb un primer missatge
que és el del good gaming
o sigui
això és la base
de tota activitat
de tot esdeveniment
que nosaltres
realitzem
i al final
per exemple
uns tornejos
que vam fer de FIFA
que normalment
el que es valora
és qui té les habilitats
millors
per arribar a la final
i guanyar
però nosaltres
ja des d'un inici
diem
això no és un torneig normal
aquí si veniu
veniu a jugar
a passar-vos-ho bé
però aquí es valoraran
altres coses
relacionades amb el vostre comportament
amb la vostra relació
amb els vostres companys
que normalment
en un torneig normal
no es valorarien
i al final
hi ha un premi
per aquest good gaming
que es van donant
ells puntuacions
nosaltres els donem puntuacions
que quasi és més important
que el premi final
de qui guanya
per habilitats
i una pregunta
com escolliu
els jocs?
els jocs?
bueno
aquí
per una banda
et diria
que no podem negar
que som molt gamers
són moltes hores de joc
de fet sempre diem
que és un dels motius
per muntar aquesta empresa
era per justificar
tantes hores
als nostres pares
i hem de treure
algun rèdit d'això
s'ha servit per això
exacte
sí
100%
però sí que és veritat
que aquí sobretot
la feina passa per l'Aimar
dintre fem tot un filtrat
i un cop aquest filtrat
entren l'Aimar i el Iago
que també és el nostre
entrenador principal
i es posen a fer una criba
que ell us ho explicarà millor
sí
a l'hora d'escollir un joc
el més important
és precisament aquesta experiència
de la que parla Nacho
de les hores
fent servir videojocs
hem jugat a moltíssims
videojocs diferents
de molts tipus
i cadascun
cada gènere
té les seves característiques
que
amb les seves facilitats
per treballar
algun tipus d'activitat
d'habilitats
perdona
o altres
i per generar
un tipus de dinàmiques
o de situacions
o altres
i llavors en funció
dels objectius
que ens plantegem
per les nostres dinàmiques
escollim
un tipus de videojocs
el juguem
el provem
l'analitzem
i a partir d'ahir
a més
el divertit
és que a cada un de nosaltres
ens agraden tipus de videojocs diferents
això està molt bé
i llavors això és perfecte
perquè
cadascú d'alguna manera
diu
no jo vull jugar aquests jocs
i ja us passaré una miqueta
una anàlisi
a la primera pensada
perquè després li dono una volta
l'altre juga un altre
i l'altre juga un altre
llavors és perfecte
o sigui amb això
omplim molts gèneres
i moltes situacions
i dinàmiques diferents
escolta'm
hi ha molta feina a fer
perquè clar
imagino que
es mesclen
nois i noies
hi ha molta feina a fer
amb la forma
de comportar-se els nois
envers les noies
en la competició
per exemple
a l'hora de jugar un videojoc
ho dic perquè
és evident
que és una cosa que passa
perquè es veu
i perquè
doncs
ho sabem
i no sé si vosaltres
en aquest aspecte
li treballeu
és un tema on s'ha d'incidir 100%
i és part de l'educació
jo crec que ha sigut molts anys
on hem tingut
un entorn gamer
jo crec que ha sigut
bàsicament d'homes
i també hi havia molta dona
però potser no es veia tant
com ara
i és un tema
que nosaltres també
intentem tractar
quan fem esdeveniments
intentem que d'alguna manera
ja hi hagi un punt
on això s'apliqui
no sé si Nacho
no vas a dir alguna cosa
sí
crec que
un dels temes
que més hem vist
és que es donava
la principal qüestió
era l'entorn
tu quan et fixaves
en els entorns
de videojocs
i jo recordo
la meva adolescència
quan estava al cibercafès
que existien a l'època
o quan fèiem un torneig
de FIFA
i quedava amb uns quants amics
a jugar
no eren entorns segurs
no eren el millor entorn
i d'alguna manera
veus que
quan hem arribat nosaltres
a algunes escoles
i hem posat directament
per nois i noies
tota la classe
li toca fer això
allà dius
que sota un entorn
correcte
i un entorn
ben portat
les actituds
són exactament les mateixes
i de fet
ens faríem creus
vam tenir una experiència
molt bona
com unes noies
la primera partida
no sabien
de què anava el joc
com el Pokémon Unite
i vam perdre
però després vam dir
bueno
anem a donar-los
una miqueta més
d'informació
a aquest grup
i a veure
si es coordinen millor
i efectivament
es va donar una miqueta
més d'informació
al grup
que menys sabia del joc
i de sobte
les noies
les vas veure
celebrant
com si
es va donar la volta
però totalment
a la següent partida
va ser espectacular
a tothom li agrada guanyar
i escolta'm
abans comentàveu
el tema
de l'elecció
dels videojocs
com reacciona
cadascun
dels xavals
que hi ha
vosaltres podeu veure
com dèieu
que ostres
mira un és més líder
perquè comunica millor
tot això
que feu
tot aquest treball
després
se li reconeix
d'alguna forma
al xaval
o fins i tot
als pares
o als tutors
de dir
ei
ja ha pensat
de fer periodisme
perquè
és que
parla molt bé
jo què sé
m'estic inventant
ara
les coses
però
es pot etiquetar
catalogar una mica això?
al final
clarament
els videojocs
suposen un entorn
en què et pots desenvolupar
en el nivell personal
com professional
i el que
com deia el Gerard
abans
pots descobrir
moltes habilitats
que a altres entorns
no
no
o sigui
no les exposes
no les demostres
i de sobte les descobreixes
perquè
bueno
dins d'una activitat
t'han fet
prendre el rol de líder
i resulta que
de sobte
ho fas molt bé
i bueno
això
al final
és aplicable
a moltes altres coses
moltes altres activitats
i nosaltres
posem
molt
l'èmfasi
en com
aquestes habilitats
que entrenes
en un entorn
després
es poden extrapolar
a altres
entorns
de la vida
a nivell laboral
social
i és un arma
de doble fil
també
perquè
quan
al final
el nen
una de les coses
que estem molt conscients
els nois i noies
és fer-los conscients
del que estan aprenent
que això en l'aprenentatge
és clau
que siguin conscients
de què estan treballant
perquè ells
d'alguna manera
puguin pensar-ho
reflexionar-ho
i donar-se en compte
però clar
els dones un arma
perquè després
arribin a casa
i diguin
escolta
mama
papa
compreu-me aquest videojoc
que treballaré moltíssim
la resolució de problemes
i jo
és arquitecte
i una relació espaial
llavors clar
aquí els abres
et venen
i diuen
estic molt content
que em digui
xop
però
això està bé
és important
abans dèiem
que jugàveu també
o fèieu servir
jocs de taula
no només parleu
o feu servir
el videojoc
també parleu
de com utilitzar
les xarxes
etcètera
és tecnologia
en el fons
també
sí
al final
sempre és el mateix
educar
i trobem
que al final
la tecnologia
avança molt ràpid
i els nens
des que neixen
ja creixen
amb aquesta tecnologia
però moltes vegades
sense aquests referents
que els ensenyin
o que els acompanyin
o que els guïn
en tot aquest treball
amb la relació
que tenen
amb aquesta tecnologia
i allà és on
intentem incidir
de dir
s'ha d'informar
s'ha d'educar
s'ha de dir
quins són els perills
però també les oportunitats
i llavors aquest tema
d'educar
en aquest sentit
veiem com a més
crea una connexió
molt ràpida
amb els nens i nenes
perquè ens veuen
com aquest referent
que no troben
inclús amb els videojocs
ens passa
que anem a les xerrades
i de cop venen
al final de la xerrada
ei, que jo m'estic passant ara
el Red Dead Redemption 2
què tal, què et sembla
que no sé què
i clar
i és com
crees una connexió
perquè
tu veus un noi
que clar
que segurament
és menor d'edat
però no trobem
ningú amb qui compartir
aquest interès
o aquesta motivació
o aquests
a vegades són preguntes
dubtes
que no troben l'espai
on compartir-ho
i la tecnologia
provoca molts dubtes
per tant
és interessant
estar allà
per ells
sí, sí
i en aquest sentit
això ho haurien d'escoltar
també els pares i mares
perquè sàpiguen
a quins videojocs juguen
això és el que em anava a dir
no sé si vosaltres
teniu alguna activitat
adreçada exclusivament a pares
perquè aquesta educació
també estaria molt bé
que vingués des de casa
i moltes vegades
per desconeixença
no sé si hi ha
algun tipus de conferència
o si hi ha activitat
l'educació comença a casa
sense cap dubte
els videojocs
on més es fan servir
és a casa
precisament
i bueno
hem fet xerrades
per famílies
és molt interessant
a més
quan arriben
una mica
sense saber
què es trobaran
i els veus sortir
després d'hora i mitja
xerrant
amb tot un paper
un full
pres d'apunters
i preguntes
molt bé
home
faig usó això
sí, sí
és una passada
a més et dones compte
de l'opillós
que són els
els nanos
perquè ens deia una mare
clar, és que sempre estic
amb aquest problema
em diu
5 minuts més
10 minuts més
perquè si no
perdo la partida
i ens deia
que estava jugant
a l'últim celda
on és un món obert
que la majoria de jocs
que avui en dia
tenen funció d'autoguardada
i a més és bastant fàcil
d'identificar
però si no
Google
aquest joc
té funció d'autoguardada
és un consell gratis
canvia
la mare
sense enterar-se
és un
escolta
que pots tancar
en qualsevol moment
que la partida
està guardada
màxim fa 3 minuts
doncs aquests consells
són importants
i perquè al final
conèixer també
què està jugant al teu fill
et dona primer
una manera d'apropar-te
i després d'entendre'l
i en aquest sentit
per exemple això
si tu saps
que està jugant al Fortnite
i al Fortnite
tu saps més o menys
com funciona
que dius
vale, són 100
si jo miro la pantalla
i veig que en queden 10
si a mi em dius
que et queden 20 minuts
no és veritat
perquè en 5 minuts estàs
llavors aquest coneixement
o aquest interès
sí que és veritat
que en aquestes xerrades
quan venen
se'ls obre un món
absolutament
i de fet
els pares
si estan al dia
quan hi ha una nova temporada
o un passe de batalla
que aquest nom
que jo sempre l'he trobat horrorós
perquè sembla que
jo s'hauria dit
és que a més
quan et demanen
un passe de batalla
sembla que si no el tens
no pots jugar
saps?
perquè un passi
és un passi
és que és per passar
però tu ja pots passar
sense pagar
però és una cosa
que de vegades
vull tanquilar el programa
i que ho canviaria
per cert
em parleu dels free to play
aquests jocs
que també poden tenir
doncs un recurs econòmic
que també almenys
han de conèixer els xavals
gràcies per la pregunta
és un tema que ens interessa
molt tocar
perquè
sembla que moltes vegades
quan surt el tema dels videojocs
només es parla
de la part
del d'Elisabert
com es diria
del bo
de la indústria
quan creix
quants jocs surten
però està clar
que nosaltres
la nostra feina
principalment
és dir
alerta
alerta
sobretot
amb el tema
de monetització
com bé has mencionat
fa uns anys
era molt fàcil
jo tinc moltes escenes
recordo aquells moments
com em costava
sis mesos
perquè arribés
el Nadal
o el meu aniversari
per poder comprar
un videojoc
i aquell videojoc
la relació
amb la companyia
s'acabava
comprava el videojoc
i ja està
llest
avui en dia és diferent
primer perquè ja no passen
pel filtre
de pares i mares
a l'hora de generar la compra
perquè no estan físicament
potser tenen la tablet
i moltes vegades
els pares generen
no estem
just en el moment
on descarreguen
l'aplicació
pot passar
ja ens passa el tema
aquest punt
i a part
la relació econòmica
no para
i està sotmesa
amb molts inputs
que estan estudiats
segurament
més enllà
no vull treure la paraula
psicològicament
però potser sí
des de la part
del màrqueting
i clar
és una manera de jugar
que a nosaltres
ens agrada molt
parlar-ne
el passe de batalla
dintre de totes
les coses
que hi ha
a l'Aber
et diria
tens raó
jo li canviaria el nom
ja estic d'acord
ja ajudaria
però dintre d'això
és com
absolutament
i jo des d'aquí
moltes vegades
i ho dic
que es diu
i es parla
de com
Catalunya
està avançant
i està ajudant
els departaments
perquè hi hagi videojocs
de vegades
parlem de videojocs
que són free to play
100%
i que està molt bé
que vinguin a empreses de fora
que estiguin treballant
moltes persones
però també hem de parlar
del joc
que estan fent
i que estan creant
que no és precisament
el millor
per unes edats
que vulguis o no
hi arriben
hi arriben
vull dir que això
escolteu
em parlem un altre dia
jo crec
és que ara
hem de parlar
amb la Débora
però només una darrera pregunta
en què esteu treballant
és a dir
ara la gent
es pot plantejar
escolta
jo què sé
estes col·lars
o quan arribin
les vacances de Nadal
d'estiu
prepareu coses?
sí
sí sí
preparem coses
gairebé sempre
estem molt actius
estem molt determinats
amb això
les nostres xarxes
estan sempre al dia
Gerard
se n'ocupa d'això
perquè tothom
se n'assabenti
però mira
aprofitaré aquest espai
ja que m'ho diguis
perquè una fita important
que tenim els pròxims mesos
és el dia 20 d'abril
a l'antiga fàbrica Estrella d'Am
d'acord
estem preparant un esdeveniment
on també participaran
persones bastant importants
diria
dintre d'aquest entorn
de l'Enti
de l'Universitat d'Enti
d'aquí a Barcelona
també vindrà gent
des de més enllà
de les fronteres
de la nostra regió
perquè ens vinguin a explicar
el potencial dels videojocs
i que d'alguna manera
tots comencem a ajuntar-nos
sota una mateixa bandera
del good gaming
i comencem a empenyar
en aquest món
més enllà d'això
activitats extraescolars
cursos d'estiu
cada setmana
el curs online
funciona cada setmana
per tant això és
quan algú vulgui apuntar-se
no hi ha cap problema
parla amb nosaltres
sí
goodgamegen.com
que tenim allà
el correu
on es pot fer servir
i si no
qualsevol xarxa social
estem
o sigui que
si volen directament
des de la xarxa social
sense problema
participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal de Telegram
doncs recordeu eh
good game gen
punt com
no marxeu
perquè ara la Débora
saps què passa
quan vam començar el programa
el primer de l'any
o el segon
vam parlar dels videojocs
que ens esperàvem
que sortissin
aquest any 2024
cert
la Débora
em va fer una llista llarga
que ja t'han sortit
uns quants
oi Débora?
sí
uns quants
i la setmana que ve
uns quants més
exacte
però
tenim feina
i avui
de quina ens vols parlar?
doncs mira
et parlaré
de la Snufkin
la melodia del balle
de los Moomin
en aquest programa
que vam fer un repàs
del 2024
us avançava això
que tenia moltíssimes ganes
perquè eren uns dibuixos
que jo veia
quan era molt petita
d'acord?
jo veia a la 2
al canal la 2
jo veia els Moomin
d'acord?
sí
que bé
jo
quan era petita
no ho sabia
però
el videojoc
està inspirat
en l'obra
molt famosa
de l'autora finlandesa
Tove Jansson
que és coneguda
principalment
pels Moomin
i perquè
qui no sàpiga
què són els Moomin
són una mena
de tros escandinous
blancs
semblant a hipopòtams
però que són molt afables
saps?
són com molt amables
i molt bondadosos
molt bé
són així
en formes com rodones
pot ser?
sí
rodonetes
són blancs
els ulls també les tenen
molt rodons
les unies són com molt simples
a vegades
més en les tires còmiques
que no passen
en la sèrie de dibuixos
també perquè
les tires còmiques
i això va començar
fa uns quants anys
perquè
ens situem
els Moomin
van sortir en un llibre
de l'autora
que va ser publicat
el 1945
imagina't
i a partir de llavors
ja va començar
a fer els llibres il·lustrats
i les tires còmiques
les tires còmiques
van començar
el 1954
o sigui que
tenen uns quants anyets
i tant que sí
i tant
llavors
clar
els Moomin
va tenir un fenomen
increïble
d'acord?
o sigui
a Finlàndia
van ser un èxit
però
més endavant
i coincidint
amb l'estrena de la sèrie
com s'ha comentat
que a mi ja m'enganxà
als anys 90
es va convertir
en un autèntic fenomen
sobretot al Japó
o sigui
marxandatge
tot el que vulgueu
i més
d'acord
i fins i tot
mantenir un parc temàtic
a Finlàndia
imagina't
perquè
estava fet allà dalt
o sigui
Finlàndia
estava fet
o no
sí
i tens de tot
tens samarretes
tens tasses
o sigui
al Japó
sobretot
encara avui dia
els Moomin
és una autoria
Déu-n'hi-do
molt bé
compta amb els Moomin
i té molt mèrit
que hagi arribat
en aquell país
on no tenen problemes
de produccions
animades
ja
i a més
és que jo penso
que són els típics
animalets
animalons
que són molt cookies
i jo crec
que al Japó
això sempre enganxa
el kawai
sempre enganxa
molt bé
fantàstic
fantàstic
doncs ara el 2024
retornem una mica
aquesta nostàlgia
pels Moomin
perquè l'estudi
noruec
Hypergames
ha publicat
juntament amb Rao Fiori
el videojoc
l'Snufi
la melodia
del balle
de los Moomin
que és com s'ha traduït
aquí a Espanya
el videojoc en si
és una aventura musical
relaxant
es nota per la música
que tenim aquí de fons
a veure
escoltem-la
amb efectes
de
sí
de la natura
van fent aquest
efecte
els personatges
que són encantadors
són encantadors
i tot això
dels sons
de la natura
té a veure
també amb les mecàniques
i el missatge
del videojoc
comencem
l'inici del joc
és que ens presenten
el Moomin Troll
que és el personatge més
icònic
que és el fill
d'alguna manera
del pare i la mare
Moomin
i és el millor amic
de l'Snufkin
l'Snufkin
és el protagonista
del joc
per això es diu
Snufkin
la melodia del bany
dels Moomin
són millors amics
estan a un pont
i s'estan acomiadant
perquè arriba el fred
arriba l'hivern
què passa
quan arriba l'hivern
que els Moomin
hibernen
fins la primavera
i s'estan acomiadant
així doncs
l'Snufkin
que és una mena
de rodamont
viatja fora
de la vall
dels Moomins
per retornar
a la primavera
que és quan
el Moomin
desperta
per buscar la calor
una mica
una mica sí
però també
perquè li agrada
molt visitar
els paratges
naturals
escenaris
li agrada
molt viatjar
d'acord
a més
és un personatge
que no
no entén
de propietats
privades
no entén
de tenir
de tenir
coses materials
no
i està molt arrelat
a la natura
i al que l'envolta
llavors viatja
i torna
a la primavera
l'Snufkin
torna a la primavera
perquè és quan
el seu amic
desperta
i vol estar
amb el seu amic
però clar
quan tornem
amb l'Snufkin
a la primavera
que veiem a l'inici
i veiem
què ha passat a l'hivern
i tornem a la primavera
doncs
a veure
no li agradarà gens
el que trobarà
per què?
perquè a la vall
dels Mummin
d'acord
que viuen els Mummin
viuen la família Mummin
altres personatges
i moltes criatures
al joc
fins a 50 criatures
o sigui que tenim
però el que ha passat
a la vall
és que està plena
de senyals
hi ha parcs
que privatitzen
el bosc
i trenquen
l'ecosistema
i molts policies
que vigilen
que es compleixen
les normes
el que passa
a la Costa Brava
totalment
hòstia
ja veieu
he de dir
que això és molt
de l'autora
de fet està basat
en obres clàssiques
de l'autora
i la manera
que té
d'expressar-se
el to
i les temàtiques
que toca
la problemàtica social
que hi toca
és molt de l'autora
o sigui que està
molt inspirat
llavors
què passa
que l'Snufkin
s'enfada
i s'enfada molt
perquè
veu els animals
que els han tret
del joc on viuen
veuen
que la natura
està com
una mica morta
perquè
clar
és que han fet tot això
i no pot ser
o sigui
el bosc
ha de ser de tothom
i això
i clar
l'Snufkin
el que farà
serà
entrar als parcs
sigilosament
per arrencar els senyals
trencar estàtues
sense que els policies
l'atrapin
i desmantar així
els parcs privatitzats
pensava que ara
faries un gir
i diries
agafar una metralleta
però no
és impossible
no
encara s'emapa
no
encara no
però és valent
és valent
perquè treu
coses
que han posat uns altres
no?
sí
sí
i cada cop
que t'enganxen
al parc
atreient les senyals
trenquen les coses
et treuen de fora
i diuen
aquí no pots estar
aquí no pots estar
i et treuen
però tu intentes
d'una manera o d'altra
el sigili
la veritat és que
és bastant fàcil
i molt reconfortant
almenys per mi
què passa?
quan ja no hi són els parcs
el que fem
és restaurar l'entorn natural
i les criatures
poden tornar
a la seva llar
i veus com
a poc a poc
han tret arbres
els han tallat
han tallat les flors
i tot
però a poc a poc
quan tu treus aquests parcs
tot revifa
d'acord?
molt bé
però clar
l'Snufkin també
no sé si us heu fixat
una miqueta
a l'Snufkin
li encanta la música
toca instruments musicals
sí
aquesta és l'altra part
del joc
sí perquè m'has dit
que era com musical
sí
perquè farem ús
de la nostra habilitat musical
tocant fins a tres instruments
primer tindrem
l'armònica
molt pròpia
de l'Snufkin
però
a mesura que avancem
en el joc
tocarem música
amb un botó
però fins a tres instruments
d'acord?
molt bé
què fem amb això?
doncs contribuïm
al benestar
dels cessos de la vall
no?
doncs bloquegem
també
nous camins
distraiem una mica
els policies
calmem
els certs insectes
i més
la mecànica aquesta
clar
cada instrument
té una ara d'actuació
és a dir
hi ha una forma
tu toques l'instrument
i a vegades és un cercle
al voltant de l'Snufkin
i d'altres és com una mena
de triangle
i has d'anar fent
i clar
també hem de tenir en compte
que no totes les criatures
estaran quietes
quan toquem la música
potser les hem de perseguir
ja
perquè
perquè faci
faci efecte
aquesta música
la veritat
és que és molt reconfortant
també
fer això
perquè
crec que és dels pocs videojocs
que no veig
que hi hagi una violència
directa
quan estem jugant
perquè moltes vegades
hi ha com aquesta violència
de fer-me servir els animals
no no
aquí el favor
és
jo et toco
per exemple
jo et toco una peça de música
i tu
m'ajudes a
poder avançar
és a dir
poder alçar-me una miqueta més
i poder arribar a la plataforma
o sigui que col·laboren
i
sí
els ensenyes
està bé
sí sí sí
i a més és que per tocar
necessitarem inspiració
comencem amb un nivell 1
d'inspiració
d'acord
i l'haurem d'augmentar
passejant pels cindres de la vall
molt bé
és molt divertint
perquè et passes tot el joc
passant pels arbres
i passant per ja per les flors
per agafar la inspiració
està bé
d'acord
et treuen així com
fan un
brilli brilli
surt
i vas
augmentant la inspiració
també l'augmentarem
tocant-ho
ajudant a les criatures
del joc
amb els seus problemes
perquè
potser
a una mare
d'uns ocells
està trist
i hem de tocar-li
una música
perquè es torni
una mica alegre
i aquestes cosetes
jo crec que és molt
és molt maco
de veritat
perquè el que estàs fent realment
és fer com comunitat
estàs fent un intercanvi
i una comunitat
escolta'm tenim
ens queden 30 segons
Débora
com a darrera cosa
què diries
que és molt fidel
l'esperit de Tobe
si no l'heu llegit
us ho adonareu
i és un videojou
tranquil i familiar
té una duració
d'unes 4 hores
més o menys
i el millor
és l'estètica
l'apartat artístic
és a dir
la hibridació
entre l'estil
de l'autora
i una mica
més pictòric
amb traçades
molt fortes
crec que és una
gran recomanació
si teniu a més
nens a casa
recordem
el nom del joc
el pots recordar
sí sí sí
la snufkin
la melodia
de los momentos
molt bé
moltes gràcies
Débora
a Imari Chaurondo
Ignacio Armanté
Gerard Croset
gràcies
a vosaltres
per haver vingut
al programa d'avui
recordeu
recordem l'adreça
una altra vegada
sisplau
sí
www.goodgamegen.com
Débora
gràcies
per fer el programa
des de Sevilla
no gràcies a vosaltres
Eli també
moltíssimes gràcies
gràcies a tu
i també gràcies al Víctor
encara que hagi marxat
aviat
també gràcies a ell
i oients
que sapigueu
que el Generació Digital
d'avui ha acabat
ens trobareu en digital
quan vulgueu
però la ràdio
continua
gràcies a vosaltres