Generació digital.
Aquest és el programa número 616 del Generació Digital.
El control tècnic Lluís Ángel Alonso i el control central Carles Morales.
Pots descarregar-te el programa a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa a catradio.cat i generaciodigital.cat.
Generació digital amb Albert Murillo.
Generació digital és el programa de Catalunya Ràdio que parla de la cultura
i de l'entreteniment digital de les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat amb la tecnologia,
amb la programació, amb els robots o els videojocs,
que de fet en parlem avui de videojocs.
D'un que diuen que és un dels més importants de l'any.
Es diu Rhyme i ja fa dies que l'Albert García hi juga.
Això és Generació Digital.
Gine Tost, francès de l'Espanya.
Generació digital.
Gine Tost, francès Xavier Blasco.
Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert García.
La Eli la tenim a Galícia però continua treballant amb nosaltres
amb la generació digital i d'aquí poc la tindrem en directe.
Albert, francès, molt bona tarda.
Molt bones.
Estem preparant programes especials del generació digital.
Game Lab farem un programa força especial.
El que farem serà tractar tots els continguts
que s'aproximen a més aquesta setmana.
Hi ha hagut una notícia força important
i és que vindrà Mikko Kodisoja,
que és fundador i game lead de Supercell per mòbil.
Clash Royale i Clash of Clans.
Possiblement els videojocs més potents avui dia
en el món dels videojocs per mòbil.
Més coses.
Sonar, farem dos programes.
Un el dimecres d'aquella setmana que comença just aquell dia
al Sonar Més D, comença un dia abans,
farem un programa des d'allà per començar a veure
què és el que aquell dia s'ha pogut tastar
i també farem aquell programa mític el dissabte.
Mítiquíssim.
És un programa molt...
És boníssim.
Sí, és un programa més que passa volant.
També us informarem per on se metrà,
si per Catalunya Ràdio, si per ICAT,
si per les dues.
Tot això s'anirà dient.
I aquell mateix dissabte tindrem també
tot el recull de l'E3 i de Los Angeles.
Perquè tu estàs a Los Angeles.
Estaré a Los Angeles, però pel dissabte del Sonar
podré estar al programa per compartir-ho amb vosaltres.
Però estaràs amb el jet lag que heu canviat.
Allà quedarà molt bé.
Estarà migdormit en una cadira
que és gairebé com està tothom al Sonar en aquella hora.
I després rebifarà i estarà als concerts de la nit.
A les 3 del dematí encara estarà allà.
Ui, no creieu.
I després una altra cosa.
També abans que acabi aquesta temporada,
nosaltres farem 15 anys en antena del generació digital
amb un programa especial que farem
l'últim dia de juliol de la programació de Catalunya Ràdio.
M'estàs mirant encara estranya, Francesc,
i dius alguna dada.
5 anys, ara, a Catalunya? Sí, 5 anys.
Em pensava que havíem estat només 3 temporades.
No, van ser una mica més de 3 temporades.
Sí que va haver-hi com un...
És que quan ho calcules per anys,
o per temporades, la cosa canvia.
Canvia, canvia.
D'esquadres.
Entre Catalunya Ràdio i Ona Catalana
sí que va haver-hi un moment crític,
que semblava que la cosa moria i no, no.
Llavors, el que farem serà un programa especial
que us direm alhora amb regals
i no ho farem des de l'estudió de Catalunya Ràdio
perquè en aquests moments no s'hi pot fer res,
l'estan arreglant, en aquests moments.
I el farem molt a prop de Catalunya Ràdio
on hi capiguen unes quantes persones
per poder viure aquest programa especial.
Totalment. Tot això ja anirem,
ja anirem explicant-ho. Va.
Alguns uients, un uient,
de fet, ens ha enviat un correu, Albert.
Doncs sí, ha sigut Ignacio Torres Mastéu
qui ens ha enviat un correu
amb un missatge que volem reproduir.
Us explico literalment el que ens explicava aquest uient.
En el programa d'avui, 21 de maig del 2017,
es diu que en el futur
no trobarem reproductors d'MP3
ja que Fraunhofer
no donarà més llicències d'aquest format.
Aquesta informació és incorrecta,
diu l'uient. El format MP3 no és mort.
La patent ha expirat
i l'algoritme ha tornat al domini públic.
És a dir, ha esdevingut un format lliure i gratuït.
Afectes pràctics, això vol dir
que les empreses no han de pagar a ningú
per poder incorporar un codificador
del codificador d'MP3
als seus dispositius o programes.
Em fa l'efecte que era un article de la Viquipèdia
on hi havia aquesta informació,
Francesc, que havíem parlat
la setmana passada de tot això.
Primerament, donar les gràcies
a l'Ignacio Torres
per haver-nos notat
que potser havíem dit alguna incorrecció
perquè això sempre és interessant
que algú et digui si en algun moment
s'havia expirat o no, perquè aquí ningú és perfecte.
I bé, el que sí que podem dir
és que hi ha una miqueta de dot si és cert
que algunes de les patents poden haver expirat.
Per exemple, a nivell europeu,
la patent de l'MP3 ja havia expirat el 2015.
A nivell dels Estats Units, que duren més temps,
algunes expiren el 2017.
Des de la pròpia veu de Fraunhofer
es diu explícitament
que la fi del programa de llicències d'MP3
no significa automàticament
que tota la tecnologia de MP3
estigui disponible
gratuïtament i sense llicències.
Per tant, què vol dir això?
Vol dir que dins la implementació de MP3
hi ha més d'una patent,
hi ha diverses patents, moltes vegades no se sap ben bé
qui és el propietari de la patent
i sempre hi ha disputes legals entre l'un i l'altre.
I que si bé és veritat
que s'ha acabat el període de patents,
Fraunhofer explica
que poden haver-hi
altres patents implicades
en la implementació que es vulgui fer de l'MP3
en un dispositiu, com per exemple un reproductor portàtil
o un telèfon mòbil, etc.
I que, per tant, no es garanteix
que això estigui lliure de patents i que s'ha de consultar
cas per cas.
Sí que és veritat que vam ser potser una miqueta apocalíptics
en el tema de... perquè és això
dels formats propietaris d'empreses
que sempre ens coa una mica,
que si es tanquen els formats
i tot ho fem servir en formats propietaris
arribarà un moment en què si es perd aquesta informació
al futur costarà, no?
I el que apunten algunes de les webs
realment és aquesta.
Que hi hagi formats millors,
i en vam estar parlant, com l'MPH o l'ACC,
realment qui marcarà la mort
de l'MP3 és el públic.
El públic o la indústria, un dels dos.
El públic perquè si accepta l'MP3
i considera que és el format que ells prefereixen
i segueixen tirant de l'MP3
i no apoyen dispositius o nous còdecs,
doncs què passarà?
La indústria seguirà donant MP3
i seguirà utilitzant el format MP3 encara que estigui ja
caducat i superat.
I la pròpia indústria si considera que
l'MP3 té una gran acceptació per l'audiència,
és popular i conegut,
i ara de més ens costa menys a nivell de llicències
poder-lo incorporar perquè anar a altres formats millors
que potser sí que tenen patents
i seguir fent utilitzant l'MP3
que ara ens costarà menys.
Com deies tu Albert del Clicats, la millor opció
sempre és formats oberts,
que donen millor qualitat i a més no tens que pagar
per incloure'ls.
Jo penso, i soc apocalíptica en aquest sentit,
crec que és un cop dur per l'MP3
en el moment que qui ho ha fet
i qui ho està retenint d'alguna forma
perquè també
hem estat mirant i jo crec
que de domini públic, exactament no,
no sé, potser ha quedat alguna cosa en domini públic,
però tot absolutament no,
doncs és una mala notícia
per aquest format, penso jo.
I crec que sí, que d'aquí 50 anys els problemes
seran greus. Jo ho tinc claríssim.
Encara que ens m'imaginem que ara és molt fàcil,
doncs qualsevol player ho pot
escoltar però d'aquí uns anys.
La indústria és famosa
per oblidar ràpidament qualsevol cosa
que no li interessi.
I s'ha demostrat que són moltes vegades
els propis usuaris els que s'han preocupat
de preservar i conservar moltes coses
que a nivell històric existeixen gràcies a això,
que les hem guardat nosaltres, que si fos pels propietaris
haguessin perdut una gran quantitat
d'informació que s'hagués
perdut això, s'hagués quedat anacrònica
i perduda en el temps.
Com llàgrimes en la plúria. Exactament, Albert.
Doncs Ignacio Torres, moltíssimes gràcies pel correu
i a més ens deia al final que li encantava el programa,
molt fantàstic. Estem molt contents.
Videojocs, la setmana vinent
regalarem un codi
de Reservoir Docs
que tindrem per Steam,
per Mac o per PC.
L'Albert Garcia ha estat jugant aquesta setmana, més o menys.
Sí, he estat jugant aquests darrers dies
amb molta acció.
I he vist ja que a Twitch hi ha molts vídeos,
comencen a haver-hi molts vídeos
de users
i jo crec que és un bon moment
perquè l'Oriol Dalmau
pugui doncs jugar aquest joc,
recomanar-lo a la seva manera
i setmana vinent farem, començarem
aquest concurs per aquest fantàstic
codi que ens ha donat el Liam
perquè el puguem regalar a un
dels nostres ullents.
Gràcies.
Doncs escoltem
com vaig la setmana passada
el tall de veu que ens va enviar el Jorge.
Hola, soc Jorge
de Benalmadena. Feia
temps que no enviava una nota
de veu al programa. M'agradaria
saber si hi ha alguna
aplicació que permeti traduir
textos passant la càmera
del telèfon per sobre.
Gràcies.
Gràcies a tu, Jorge. Per cert,
ens hem de posar en contacte amb tu perquè vas guanyar
el joc que regalàvem la setmana passada,
la Sniper 3. T'hem de dir que
bé, jo comentava,
mira, comentem-li entre tots
quin és el que li podem recomanar,
però jo sincerament, i si tens Android
i també iOS,
crec que Google té el seu
traductor, que si descarregues
una part nova que no
té normalment el traductor
que porta el telèfon, el que pots fer
és directament utilitzar la càmera
del mòbil
i és molt curiós perquè
et tradueix qualsevol llibre,
qualsevol guió que tenim aquí
del generació digital
i t'ho fa, a més, amb la mateixa lletra,
amb la mateixa tipografia, fins i tot.
A més, és molt interessant perquè si
us heu fixat, cada vegada més
el traductor de Google,
imagino que tots els traductors, funciona millor.
Sí, esclar, va creixent. Funciona millor.
Sí, sí.
És aquests traductors cutres
i que li has anat dient que no,
i això és el que l'ajuda
a que amb el temps
tradueixin cada cop més bé.
De totes formes, per arribar
a l'excel·lència al 100% d'una traducció,
jo crec que trigarem molt.
Jo crec que va avançant, però crec que potser
estem al 42% de l'excel·lència.
Sí, jo penso que al final la traducció
ben feta és més una adaptació
que una traducció.
La traducció ben feta, tal com es tradueix un llibre.
Només us heu de fixar en els típics
traductors de text.
Què passa?
És molt fàcil
traduir paraules,
però saber quina és
la traducció correcta d'aquella paraula,
en el context de la teva frase, i no utilitzar un sinal indiferent,
és complicat.
Idiomes que tenen gènere
com el nostre, a diferència de l'anglès,
el posen en masculí, el posen en femení,
a vegades pot costar de trobar.
Jo crec que sempre seran
una mica tard robotitzades les traduccions,
però poden treure d'una embolica
més d'un segurament.
I segurament, Jorge, amb aquest Google
Traductor que pots descarregar-te si viatges,
directament pots veure
el carrer, jo què sé,
qualsevol botiga o qualsevol carta
restaurant ràpidament la traducció
perquè et puguis fer una idea.
Doncs això, directament Google
Traductor, i te pots descarregar tant
per iOS com per Android.
Sens dubte, el nom de la setmana
pel que fa als videojocs ha estat
Rhyme, l'esperada aventura de Tequila Works,
aquest grup de desenvolupadors espanyols
que es va formar l'any 2009
amb gent provinent de Piros Studio,
Mercury Steam o Blizzard
i culmina molts anys de feina amb aquest
esperat llançament.
Com se sol dir, Rhyme marcarà un abans i un després
a Tequila Works i precisament
ens volem centrar en l'abans.
Francesc, parla'ns dels anteriors treballs de Tequila Works, sisplau.
Doncs mira, comencem pel primer
que van llançar l'any 2012, que era una aventura
post-apocalíptica amb tocs zombies
anomenada Deadlight.
Va arribar per Xbox Live i després
per Steam a PCE, ja esteu sentint una mica
el que l'argument va repartir
una miqueta.
A mi el que m'agrada és que l'argument es situïa als anys 80,
que això sempre és molt bon.
Ens es situa a Seattle, que és el lloc
on pot passar un videojoc.
És fantàstic, és com si aquí fessin un videojoc
i passés a Matadapera o a Martorell.
Després d'un esdeveniment misteriós,
molta gent s'ha convertit en unes menes de ombres
que són els zombies d'aquest lloc.
El protagonista haurà de buscar la seva dona
i la seva filla enmig de tot aquest caos.
El lloc rebesteix
a mi, m'agrada perquè té aquest punt una miqueta
nostàlgic dels plataformes
amb trencaclostres dels anys 90, estil
Prince of Persia, Another World o Flashback.
Ho veus tot de forma lateral
i amb diverses plataformes i bé si,
com les armes, destrals, etc.
que podem utilitzar per defensar alguns
dels zombies del joc, l'ideal serà utilitzar
tots els elements que hi ha per
apretar amb botons, obrir portes,
fer caure coses, per anar una miqueta
superant tots els nivells.
Encara s'hi pot jugar a hores d'ara?
Doncs sí, els que tingueu curiositats el trobareu a la botiga d'Xbox
per 15 euros i Steam per Windows
per 12 en la versió director's cut.
I de fet, el que serien els jocs
del passat de Tequila ja s'ha acabat
perquè els altres jocs,
els altres productes o projectes
de Tequila són d'ara,
són d'ara mateix.
El 2007 realment té pinta de que serà un any
molt prolífic si surt tota la vegada.
I comencem pel següent joc
que va arribar amb profeines un mes.
Com vols parlar del passat?
Va arribar amb profeines fa un mes, el 12 d'abril
amb col·laboració amb Cavalier Game Studios
i un nom molt sugeridor.
Sexy Brutale.
Amb aquest ritme de jazz anys 20
ens situem en aquest misteriós casino
en Sexy Brutale,
on hi haurà una sèrie d'assassinats
que hem d'evitar.
En aquesta mena de cludo digital
tenim unes hores per impedir
que passi un assassinat.
Si no ho aconseguim,
una mena de rellotge que tenim
ens farà tornar endavant el temps
en plan Dia de la marmota
i tornarem a començar una altra vegada
a intentar resoldre aquest misteri.
Aquestes són les pistes que hem descobert
durant la primera tongada
i ja tindrem més clar per on hem d'anar.
Ara, si fem-ho més complicat,
hi ha diversos personatges que es mouen,
que interactuen,
nosaltres no podem estar a la mateixa habitació
que els altres personatges.
Per tant, a l'hora d'evitar o d'investigar l'assassinat
ho hem de fer sempre des de darrere d'una porta,
sempre veient a vegades una informació parcial
del que està passant i no veient-ho tot.
Per impedir les morts tampoc no podem saltar
enmig de l'acció i a part del personatge.
Què hem de fer?
Si sabem que un personatge utilitza una escopeta
podem intentar localitzar l'escopeta
abans que l'assassi
i modificar-la, posar-hi una bala falsa,
per intentar evitar l'assassinat.
I com el podem jugar?
El tenim per Windows Steam
per 20 euros
i també per Xbox One i PlayStation 4.
Garcia, tu l'has jugat aquest, el sexy?
Encara no he tingut l'oportunitat,
però tothom parla molt bé d'aquest videojoc
i tinc unes ganes brutals de jugar-hi.
Em sembla que escrivies una mica com funcionava
i em recorda alguna cosa,
alguna cosa de la perspectiva.
A mi l'aspecte gràfic m'agrada molt,
té un aspecte cartoon,
però molt ben fet d'aquell que està tot molt ben definit,
l'escenari està molt maco,
els personatges són bastant capgrossos,
una miqueta, SD,
i la veritat, molt bonic, molt bonic.
Jo el recomano moltíssim perquè té molt, molt bona pinta.
Comentava Francesc
que han fet pocs jocs,
però de forma paral·lela
ja ho han treballat amb molts alhora,
amb tres, amb dos segurament.
No sé si això és molt habitual als estudis de videojocs,
treballar amb més d'un.
De fet, el cas de Sexy Brutal és un cas d'aquests,
és un joc, com ha dit el Francesc,
d'un altre estudi, la idea, el concepte,
i Tequila s'ha encarregat de fer els gràfics,
la música,
o sigui tota la presentació,
tota la part estètica,
l'ha fet Tequila i penso que han encertat encaixar molt bé.
Molt maco.
El següent joc de Tequila, no sabem si realment és un joc
o una experiència.
El que sí que sabem és que es va presentant, ni més ni menys,
que el festival de Canes,
així que alguna cosa de cinematogràfic segur que ha de tenir.
No deixem els misteris, ni els assassinats.
Aquesta vegada, en un ambient,
doncs menys còmic,
aquí hi ha la música de jazz,
això ja és bastant més xungo,
és un ambient on hi ha molt poca gent,
no sé si és el cas d'aquest joc,
però és un joc,
és un joc,
no sé si és el cas d'aquest joc,
però és un joc,
no sé si és el cas d'aquest joc,
però és un joc,
és un joc,
no sé si és el cas d'aquest joc,
això ja és bastant més xungo,
és un ambient una miqueta agata-cristinenc,
per dir-ho d'una manera,
tots tancats en una mansió on hi ha hagut un assassinat.
Però el desenvolupament sembla una miqueta,
té uns punts com el de Sexy Brutal,
què és?
Vol dir que hi ha hagut un assassinat
i que nosaltres hem de descobrir també què ha passat.
Ah, per cert, qui ha mort?
Morda en Nikola Tesla, eh?
Compte, els personatges que hi ha,
hi ha en Nikola Tesla, hi ha en Thomas Edison,
que s'ha indicat últimament,
que s'ha posat com certament de moda,
parlar d'en Nikola Tesla i mencionar-lo a tot arreu,
doncs l'han mort i nosaltres hem de descobrir què ha passat.
Invisible Hours no és ben bé un joc.
Es diu Invisible Hours.
I què és?
Doncs és una història no lineal pensada per a la realitat virtual.
Per tant,
nosaltres ens posarem un cas de realitat virtual
i ens podrem moure lliurement per la casa.
Som invisibles, som fantasmes,
no interactuem,
no podem moure una porta ni res.
Tota l'acció està succeint a la vegada.
És com una pel·lícula,
mentre que en una pel·lícula es posa sempre el focus
a on està passant l'acció.
O nosaltres, com a personatges en un videojoc,
allà on arribem a l'habitació es produeix una acció, etcètera, no?
Qui l'acció està passant?
A la vegada, és una acció real, realista,
i diversos personatges interaccionen a diferents habitacions.
Nosaltres som els que ens podem moure
i decidir què estem seguint.
Si seguim aquest personatge, si ens interessa més el que parlen aquests,
si mentrestant tots estan reunits en algun lloc,
ens donem una volta per la casa,
a veure si hi ha algú d'una altra banda.
I així hem d'anar seguint la història, primerament molt fraccionada,
però a mesura que l'anem revisitant,
ens anem entrant de més coses.
I anar seguint el fil del que ens interessa més,
a veure si realment arribem a descobrir
què ha passat amb l'assassinat.
I on sortirà?
Perquè ha decidit Mulleres, aquí?
Aquest és una experiència de l'edat virtual
que sortirà per les tres grans plataformes,
PlayStation 4 VR,
però també amb PC per al sistema Oculus
Ara tinc moltes ganes de
fer-vos escoltar,
no aquest any, no aquest any que ara escoltarem, sinó el següent.
I és que hem demanat a un dels responsables de Rhyme,
Raúl Rubió,
un correu de veu.
Allà, per 2013,
és un viatge molt personal que avui culmina amb Rhyme.
La nostra visió era que poguessis tornar a veure el món
a través dels ulls d'un nen.
I avui, amb alegria, podem dir que
Rhyme està disponible
per compartir-lo amb tot el món.
Però, com que el nen que va despertar ja és de Mediterrani,
no ens adentrem sols a la torre
per descobrir els misteris que alberga el seu interior.
Tindrem nous amics i aliats
com Greyboss i Sixfoot,
i, a més, l'inconvencible talent de l'equip de Tequila Boss
que va ser capaç de transformar
la nostra idea original
en una realitat jugable.
L'acert és que estem increïblement gràcies
a tots els que van creure en nosaltres
i que esperaven que aquest dia arribés.
Especialment als fans
que han demostrat amb paciència i dedicació,
passió i lealtat
que ells eren la confiança
que necessitàvem per completar aquest viatge.
Encara diria més,
estem increïblement gràcies a ells
que no van fer res per nosaltres,
perquè ells ens van donar el coratge
en el sentit de...
No sé la palabra para alcanzar la otra lilla,
porque después de todo,
todo al final es un nuevo comienzo.
Y hoy puede que Ryan
llega a su fin con su lanzamiento,
pero espero que para todos vosotros
sea un nuevo comienzo.
Muchas gracias.
M'encanta aquest tall del Raül Rubio
en exclusiva pel Generació Digital.
Ens ho ha enviat amb molt sentiment, Albert.
Aquí, no sé, surt tot del cor, no sembla?
Han estat molts anys
amb aquest videojoc,
ha estat un desenvolupament
complicat.
De fet, us porto la revista Edge,
una de les últimes on és el videojoc
de portada, és un gran honor
aparèixer a la portada considerada
com una de les millors revistes de videojocs del món,
aquest videojoc fet a Madrid,
però amb gent de tot el món,
inclús d'aquí de Catalunya.
Doncs han estat gairebé
cinc anys desenvolupant-lo
que Raül Rubio tingui aquesta emoció
ara que està a punt de sortir el videojoc.
Això que comenta que
agraeix la gent que no hi ha cregut és que
ha tingut crítiques abans que aparegui?
Va tenir una cosa, va tenir una complicació.
Es va presentar oficialment l'any 2013
a la Gamescom de Colònia.
Jo me'n recordo perquè jo hi era,
a la presentació que hi era, que era a Alemanya,
a Colònia, i vam flipar amb aquell
tràiler, però a
Densà no va aparèixer
gaire cosa més del videojoc i la gent
va començar a desconfiar molt
d'aquest desenvolupament.
A vegades algunes companyies
presenten vídeos de jocs
que no acaben
responent finalment al joc final,
el que era aquell vídeo, i la gent
amb aquesta mena de situació
començava a no confiar
amb la gent de Tequila Works.
Però bé, ja us puc dir,
després d'uns quants dies
on podem jugar al Rhyme,
ja tenim la versió final
per la versió de PlayStation 4, que és la que jo tinc,
que penso que han aconseguit
traduir aquell vídeo tan fantàstic
del 2013 amb un vídeojoc.
I això és fantàstic.
Finalment, aparegut,
estem enregistrant això dimecres,
és dia 24, quan surt el joc?
Divendres. Divendres.
Per l'ordinador, no m'equivoqui,
per Play 4, Xbox One,
i PC. I d'aquí a poc
també parla Switch.
Així per sobre, de què va el joc?
Molt ràpidament.
La cosa no té història. És que és la gràcia
de tot plegat, no té gaire història.
Només començar, li donem a la start
i apareixem en una illa
deserta, molt mediterrània, som un nen
petit, i no sabem res més.
A partir d'aquí comença una aventura
que bàsicament
començarà a descobrir,
aquesta illa, quins misteris
amaguen a la illa.
I en cap moment hi ha paraules,
en cap moment hi ha diàlegs o cinemàtiques
que a vegades a molta gent li treuen de l'experiència.
És anar descobrint, anar interactuant
amb el món i anar veient
la història.
És molt intuitiu.
Perquè us feu la idea del tipus de joc
que és, estem parlant d'exploració
i aventures. Estem parlant
de mecàniques tradicionals com
córrer, saltar, escalar, moure
objectes, típiques coses,
però també mecàniques
més pròpies del rhyme com serien
l'ús del so.
Això te l'adarà, Albert, o sigui, utilitzar el so
dintre dels trencaclosques
és una opció. La manipulació del
temps i del dia i de la nit
això també és una cosa molt habitual
i m'agrada.
Això s'està posant molt de moda.
Sobre la passada vam parlar d'un joc que també
podies moure el temps. Aquí també?
És un joc que té moltes mecàniques.
És una mica la gràcia.
A veure qui serà el següent que trobaràs.
I una cosa que també és interessant és que
la gent té una visió del que és el rhyme
que a mesura que abans es va canviant completament.
En el segon acte,
per dir-ho d'aquesta manera, el joc és
completament diferent. I és una cosa que no s'ha vist
en els trailers. I la
mecànica canvia per complet.
Passa a ser un joc molt
diferent, ja ho veureu, de la imatge aquesta
com que pacífic és tot.
I això es posa molt complicada.
I l'estètica és un altre dels punts forts del joc, no?
Sí. Tequila Works és un estudi
molt visual, sempre ho han estat.
Deadlight, que abans ens comentava Francesc,
és un joc molt maco,
molt fosc, i contrasta amb aquest.
I tota la part aquesta artística
la treballen molt. De fet, dintre del rhyme
hi ha una cosa que jo agraeixo moltíssim,
sempre que són els extras.
A mesura que abans has d'anar al joc, es van desbloquejant
els conceptes artístics,
els artworks que diuen.
I m'encanta que pots anar veient
les il·lustracions, són una meravella,
són una passada. De fet,
els estudis
tipus Tequila Works,
Mercury Steam,
molts estudis de desenvolupament d'aquests
de tipus mitjà que hi ha a l'estat espanyol
són molt bons amb la part artística,
i aquests es noten moltíssim.
I la música també,
la música també és molt important.
De fet, el músic és en David García,
que és molt curiós perquè
fa com un parell d'anys
el vam... jo el segueixo
al Twitter, el vam entrevistar
a través d'un tema de sonar,
i és un noi que ha estat treballant moltíssim
en música i videojocs, no?
Sí, sí, totalment. A banda de música, evidentment,
de rhyme, que és fantàstica,
és molt maca, a mi em recorda molt
l'estil de Joe Hisaishi,
el músic de Studio Ghibli, Totoro,
Porco Rosso, Kiki Delivery Service...
molt naturalista,
que combina molt bé
amb aquesta sensació de natura
que veiem a Rhyme.
Li agradarà molt escoltar això que acabes de dir, segurament?
Doncs espero.
Sempre és un referent Joe Hisaishi.
I el tema és que, sí, com deies David García,
ha treballat a Rhyme,
a Deadlight Comedy
i també a Ninja Theory,
que és un estudi britànic molt potent,
que ara mateix estan fent un joc
que fa temps que no se sap res, que es diu Hellblade,
que té molt bona pinta, espero que aviat es digui alguna cosa,
perquè fa molt temps
i m'estic preocupant perquè no sabem res d'aquest videojoc
i tenia molt bona pinta, com d'acció...
Recordeu un joc que es deia Enslaved?
Era un joc com...
Em sona, em sona.
Era un home com si fos molt fort
i una noia que l'acompanyava,
doncs d'aquest estudi, de Ninja Theory.
Escolta'm, de les hores que portes jugades,
què és el que més t'ha cridat l'atenció?
Sobretot, així de sorpresa, algun trencaclosque
és molt enginyós, com us deia,
el pas del dia i la nit és molt interessant
com jugar el videojoc.
I després, una cosa que m'encanta,
m'encanta, m'encanta, és molt intuitiu.
M'explico, és molt accessible,
o sigui, és un joc molt net,
no té
a la pantalla cap informació que et destorbi.
Tu veus simplement
el protagonista i el escenari,
no hi ha cap puntuació,
el medidor de la vida,
no hi ha cap element
més enllà del videojoc, de l'element pictòric.
Igualment, no hi ha res,
no hi ha cap indicació, no hi ha
ves aquí, però saps on has d'anar.
Han posat els elements
de manera que tots els jugadors,
de forma intuitiva, es moguin pel món.
I això és fantàstic.
I això segurament el culpable
és una persona que va treballar a Catalunya
que és el que ha fet el gameplay,
que ara no recordo el nom.
En Kevin Cerdà,
dels responsables d'Annie i l'Umbra,
a BFG, jo penso que sí.
Deu tenir part de responsabilitat
amb el gameplay aquest aquí,
guiar-te sense saber que t'estan guiant.
Això m'encanta, a mi, perquè
si veus tipo Assassin's Creed,
ves aquí, i bueno, ara ves aquí,
ara ves aquí, no?
No, aquí, tu et deixes portar
i ostres, vas sortint l'aventura.
Molt bé. I dius que hi ha una
guineu que t'acompanya.
Sí, és un d'aquests elements
de quan no saps on anar,
tu busques la guineu i ella et va
guiant bastant, i això està molt bé.
Alguna vegada ho hem comentat aquí,
Raim recorda molts videojocs, no és cap crítica,
i a més, de forma molt clara,
perquè jo crec que veu
de grans clàssics.
De quina llista podríem fer, Albert?
Doncs us he triat tres videojocs,
que és una cosa que no
he estat aquí pensant tota la nit.
Tots els mitjans, més o menys,
coincidim a l'hora de destacar tres
grans influències, i la primera és aquesta.
M'emociona molt amb aquesta cançó,
perquè me'n recordo de The Last Guardian,
aquest joc que va sortir fa poc,
quan el... quan aquí Vichu,
barreja d'agost i ocell, entrava per
ajudar-te a sonar amb aquesta cançó,
i era increïble, de la cosa més bèstia
que jo he jugat mai en un videojoc.
Clar, si tu et comparen
amb els videojocs del tim Ico,
Ico, Shadov, The Colossus,
The Last Guardian,
si tu et comparen
amb els videojocs del tim Ico,
Ico, Shadov, The Colossus, The Last Guardian,
ho deia el Raul Rubio a l'entrevista de l'EDGE,
van tenir dos anys de crisi,
en plan, uau,
som un equip de 15 persones,
ens estan comparant amb Nintendo,
que són centenars de persones,
van tenir com una crisi que va fer que
el joc se'n derrerís.
La temàtica aquesta del nen perdut,
l'exploració d'un món desconegut,
l'absència de menus, tot molt clar,
molt diàfan, no hi ha cap indicació
de números,
sempre és una influència
que es nota molt en els jocs de tequila,
en aquest rhyme dels jocs del tim Ico.
Aquest és el segon videojoc
que també recorda l'Albert,
doncs, a Rhyme.
És tan Zelda, això?
Molta gent et diria que és la cançó dels Rubios,
perquè és la cançó que els Rubios
es posen als seus vídeos,
si li agrada molt la saga Zelda,
i segur que per molta gent
no és la cançó dels Rubios,
és la cançó del tel de Wind Waker,
que és aquell joc d'aquesta sèrie
que s'ambientava en el mar,
en la mar i en el món marítim,
i evidentment la referència
és molt clara.
Era un joc que recorda molt,
ara quan juguem al Rhyme,
jo me'n recordava molt del Wind Waker
per aquest oceà de color blau tan blau
i tan colorista.
També per petits detallets,
la fauna que trobem a la illa,
com el zelda dels porquets,
Rhyme és un joc ple de porquets
com el zelda de Wind Waker.
Molt bé, i aquest és el tercer.
Això és música de videojoc?
Això és música clàssica,
és música del compositor Edward Grieg,
és de Pirgín,
és un dels moviments d'aquesta sinfonia,
i pertany a la banda sonora,
la petita banda sonora de The Witness,
un joc que t'encanta,
de trencaclosques,
és un joc sense música,
però té alguns fragments de música,
i molta gent coincideix que Rhyme,
amb els seus trencaclosques,
s'assembla molt també a The Witness,
dos jocs que s'ambienten amb una illa
plena de puzzles,
d'elements que has de trobar
a la solució d'enigmes,
i hi ha moltes referències.
Això és de Mist.
Totalment,
una referència acollida
a la generació digital.
I si haguessis hagut de dir un quart videojoc,
haguessis dit The Journey?
També.
Aquest per mi va ser el primer, quan vaig veure el joc.
De fet, hi ha una cosa molt...
Tampoc podem entrar amb espòilers.
No n'has fet, Albert.
Se t'agraeix molt perquè la gent que no hagi comprat el joc
ni l'hagi jugat, que encara no l'haurà jugat...
Millor que no digui el que anava a dir a continuació,
però hi ha un element que recorda molt el Journey.
Ja sé quin és.
El Journey?
Fa unes setmanes vam saber
que l'Escola Municipal de Música i Dança de Santa Perpètua
va incorporar un instrument nou
a la seva oferta,
perquè el col·lectiu de fer accessible
l'aprenentatge musical a aquells col·lectius
que ho tenen més difícil per tocar un instrument
van incorporar l'I-Harp.
De fons, sona una versió del l'Ester Ray
tocada només amb el moviment dels ulls.
Per parlar de tot això,
tenim un dels culpables d'aquest projecte,
que és en Rafael Ramírez,
que és director de Music and Machine Learning Lab
i professor del Departament de Tecnologies
de la Informació i les Comunicacions
de la Pompeu Fabra.
Ell, juntament amb Zacarias Bamba Cussis,
van començar a desenvolupar
aquest projecte.
En Rafael Ramírez és matemàtic
i esperte en intel·ligència artificial
i doctor en ciències de la computació.
Ha exercit de mestre durant uns anys
i actualment és investigador principal
en el projecte europeu, a veure si ho dic bé,
H2O20?
Tell me?
H2O20, no?
H2O20.
H2O20.
D'investigació i innovació,
tell me, exacte.
Ha estudiat guitarra clàssica i violí
i actualment forma part de diverses bandes,
a part d'haver publicat centenars d'articles d'investigació
al voltant de l'aprenentatge automàtic i la música.
Molt bona tarda, Rafael.
Ets de videojocs, tu, o no?
No, no, demasiado.
No hi ha temps, no, imagino, amb tot el que feu.
El meu fill, sí, el juga moltíssim.
Estava prenent molta atenció per recomendar-li a mi.
Te'n pots emportar el guió tranquil·lament,
és a dir, que li podràs dir directament.
Bé, ara parlarem una miqueta
del que ens has portat.
De fet,
i de fet els nostres uients s'hi posen al Google
i veuran una interfície,
un invent que ens ha semblat
absolutament increïble,
però abans escoltem
més música feta amb aquest instrument.
Perquè molts usuaris
han començat a utilitzar
aquesta eina i han començat a empenjar
vídeos a YouTube, per exemple,
amb músiques que han fet.
I molts d'ells el que fan és
definir iHarp com un
assistent musical.
És això, és un assistent?
Pues es realmente un instrumento más.
Es un instrumento, como podría ser la guitarra o el violín,
lo único es que se toca no con las manos
sino con los ojos.
Es como la metáfora sería tener un piano
que en lugar de usar las manos para accionarlo,
cuando observas una tecla suena esa tecla.
Entonces realmente es más que un asistente,
es un instrumento, nada más que
tocarlo, es diferente.
Aquest instrument
està pensat, com dèiem, per un tipus d'alumne
que vulgui aprendre música,
que tingui problemes de mobilitat, per exemple,
i que pugui aprendre música
i pugui rebre
les coses bones que la música
ens pot oferir, no?
Exactament, esa fue la motivación, porque la música
se ha probado que aparte de tener ventajas
musicales, que uno aprende a tocar un instrumento,
tiene ventajas cognitivas de muchos tipos
y sociales, tiene muchas ventajas
que no son estrictamente musicales
y estas están limitadas a la gente
que puede tener acceso a un instrumento
y tocarlo con movilidad
como la que tenemos la mayoría de las personas,
pero están limitadas
para las personas que no lo pueden.
Entonces este tipo de herramientas
permiten que personas con
movilidad reducida puedan acceder a estas
ventajas que provee el aprendizaje musical.
Molt bé, expliqueu una miqueta
pas a pas com funciona aquest projecte.
Una de les coses més importants
d'un punt de vista tecnològic, penso,
és que hi ha un maquinari
que monitoritza l'ull i detecta
on està mirant a la pantalla.
Això ho vèiem fa anys
a pel·lis de guerra
on el que portava
el F40
movia els ulls
i podia anar als menus
que et permetia aquell avió.
És molt futurista, però això és fàcil de poder
aconseguir, no?
Sí, era muy caro hasta hace poco
y de hecho muchos PCs ya vienen
con un dispositivo de este tipo
que hay tracker o traseador de mirada.
Seria una mica com lo que té
el Stephen Hopkins?
Sí, por ejemplo, pero como digo
antes era muy especializado
porque gente que lo necesitaba mucho
eran costosísimos y ahora han bajado
de precio muchísimo y aparte
muchos ordenadores lo incorporan ya
y yo creo que entre más y más tendrán este eye tracker.
De fet, si feu
eines d'aquest tipus farà que
aquest preu baixi perquè la demanda
serà més gran. És difícil d'ajustar?
No.
Se tiene que calibrar como, no sé,
unos 15 segundos o 20 segundos
al iniciar la aplicación
o lo que vayas a hacer y a partir de ahí
sin tener que recalibrar.
Entonces es muy fácil.
Si podeu veure Albert
i Francesc, el que ens ha portat el Rafel,
perquè ens ha portat un ordinador on es pot veure,
a la pantalla de l'Eye Harp hi veiem
unes tecles de piano, però
d'una altra manera estan disposades
de forma circular, com un cercle.
Imagino que això es fa perquè
la mirada és més còmode
a l'hora de tocar, no?
Exacte. És interessant.
Hem estudiat com es toca un instrument
amb la mirada diferent
com les mans, però passen coses molt rars.
Primer, que un té tendència
a mirar abans de fer les coses.
Com si un tocés un piano, mira les tecles
abans de tocar-les.
El problema és que un tende a tocar
abans de fer les coses.
A més, estudiem diverses interfaces,
una com el piano lineal
i aquesta que és circular com en forma de pai
i és molt més còmode perquè un mira al centre
i quan un està llest a tocar una nota
està totes a la mateixa distància.
Ara estem escoltant,
després ens posaràs alguna música,
ara estem escoltant una que també hem registrat
d'un músic, no, aquesta la teniu a la vostra pàgina web
que és absolutament espectacular.
Em recorda el tèrmin.
Imagino que
les possibilitats sonores
de l'iHarp
són infinites, és a dir, el so,
pot ser qualsevol cosa.
Clar, o pot ser un instrument tradicional
o pot ser un instrument que no existeix,
perquè estàs generat per l'ordinador.
Tots podem generar qualsevol tipus de son.
Bàsicament, sí.
Molt bé. Abans ens comentaves
que heu estat treballant
durant molt de temps.
Creu exactament?
Con esta interfisa, hemos hecho,
esta es una de unas interfaces que hemos desarrollado.
Empezamos, creo que en el 2011 se empezó.
Pero hemos identificado
diferentes tipos de
movilidad reducida
y entonces hemos hecho
para personas que tienen
alguna posibilidad de mover algo
a parte de su cuerpo, más físicas,
esta que es gente que puede controlar la mirada,
y también hemos hecho
interfaces para gente que no puede controlar
la mirada con la señal cerebral.
Uno con la señal cerebral
puede mandar instrucciones al ordenador
para tocar música.
És molt fort, no sé com ho trobeu,
però jo ho trobo molt interessant.
El tema de l'accessibilitat està superbé,
però també, com deies,
no tan sols
per a persones amb dificultats,
sinó per a qualsevol persona.
Tocar un instrument no és fàcil.
I suposo que tocar bé això
també requereix que ens sàpigues.
És com un instrument tradicional.
I la gent que ha aprendit
amb l'I-Harp,
per exemple, ara en Santa Perpetua
que hi ha estudiants
aprenent amb l'I-Harp,
la curva d'aprenentatge és molt similar
a la curva d'aprenentatge per piano o per guitarra.
Però els profes com ho veuen?
Com ensenyen música amb aquesta nova eina
de la qual no estan acostumats?
Perquè ells ho han fet davant d'un piano, etc.
Com ho fan?
De moment és assistit
a l'I-Harp,
és el que implementa l'I-Harp.
Està a Santa Perpetua
i treballa amb els professors,
però s'hi van acostumant,
però si és una cosa nova,
és com inventar un nou instrument
i cal saber com funciona.
És absolutament brutal.
A més, jo he vist
fins i tot vídeos a YouTube
on hi ha un músic que toca l'harmònica
mentre toca l'I-Harp
alhora.
Sí, sí.
És un músic turc,
que és la peça que em tocava al principi,
que era músic,
però va tenir una malaltia
degenerativa cerebral,
i llavors ja no pot tocar la música.
Ha incorporat
tot el que pot
per complementar l'I-Harp.
Un d'ells té una harmònica,
té moltes coses per poder tocar
amb la poca mobilitat que encara té.
Molt bé. Vols fer-nos escoltar
el so directament de l'orinador.
Després ja el farem escoltar.
Podríem. Hemos hecho algunos conciertos
y de hecho quería comentar, no sé si puedo comentar ahora,
que el viernes, ya sé que esto
se transmitirá después. No, no, no,
però hi ha molta gent que ho escoltarà demà a dijous.
Vull dir que no hi ha problema.
Hemos hecho varios en el pasado,
pero este viernes hacemos un concierto a las 7 y media de la noche,
gratis, abierto a todo el mundo,
en la Universidad de Pompeu-Fabra, de Campus Poblenou,
que está cerca de Glòrias,
y son
un conjunto de músicos con discapacidad
motora,
que hay el niño que aprende Santa
Perpetua, que va a tocar el libro del Barça,
que le hace mucha ilusión.
El día
antes de la final.
Exacto.
Y luego un músico
griego que vino solamente para hacer
este concierto,
y otro conjunto de músicos, acompañados
no solamente ellos, sino con otros músicos
con instrumentos tradicionales. Entonces
hay que mezclar
interfaces digitales con instrumentos
típicos como la guitarra, el piano y el violín.
Molt bé, si vols posar-nos un trosset.
A veure,
este fue un concierto.
Estem en directe, són les 6 i 44
minuts, el dimecres
del Gameració Digital.
Sí.
Este fue un concierto
que, bueno, no he dicho cómo
funciona el I Harp,
pero tiene dos modalidades, una
de ellos y acordes,
y otra parte que hace que
toca las melodías y cambia los acordes.
Entonces ahora empieza definiendo
esto y luego toca, y como digo,
toca con sonido de oboe aquí porque
puedes hacer mapear
esto a lo que quieras. Nosotras
agafarem, com que ara ho estem escoltant directament de l'ordinador,
és, m'ho passaràs, ho posaré
per antena perquè s'escolti bé
i perquè la gent també agafi
ganes d'aquest concert que es farà aquest divendres,
que és molt curiós perquè vaig rebre
la notificació, no em vaig fixar que era
amb l'I Harp d'aquest concert,
cosa que estava molt
bé i que és interessant de
poder veure.
En quin moment està aquesta iniciativa,
aquest projecte?
En qué momento está?
Perquè, clar, ara hem vist
fins i tot algun reportatge al Jazeera.
Pues el instrumento
ya está, también
hay que decir que es gratis,
lo único que requieren es tener un dispositivo
para detectar la mirada o cualquier otro
dispositivo para poder mover
el ratón con
la mano, con el pie,
que existen muchos dispositivos, también
un traseador de cabeza, cualquier cosa que puedas controlar
el cursor, está
disponible en la red gratis para bajarse,
el I Harp, y está
funcional y ahora lo que estamos intentando
hacer es que simplemente, como en Santa
Perpetua, como un instrumento más
para que la gente aprenda y darle
difusión. Ha tenido mucha...
El Jazeera?
Creo que un millón y medio de vistas
del video del Jazeera, también ha salido
en como, no sé, 50 periódicos
en unos 20
o 10 en España y muchos
en Latinoamérica, primero porque la noticia
va en español y luego ahora que está
el Jazeera ha salido en montones de lugares,
así que ahí.
Sempre parlem de la Universitat Pompeu Fabra, sobretot
d'aquesta apartat musical, tecnològic,
panqueu molt, eh? Treballeu molt.
No la passàvem bé.
Segurament, segurament.
I abans comentava l'Albert, aquesta
iniciativa, aquest instrument,
creieu que
músics normals
que no tinguin problemes de mobilitat el puguin
utilitzar en els seus concerts?
Si de hecho los conciertos iniciales que hacíamos
eran personas sin problemas de
movilidad, y hacíamos conciertos con el I Harp
y con otras interfaces.
Se puede complementar porque uno, como se
actúa con la mirada, uno podría tener
en esencia, en principio, un
instrumento en la mano y con la mirada
controlar un segundo instrumento.
Entonces, no es restrictivo.
Bueno, el uso es general.
Per últim,
també els ullens, el que posarem també són els links
directament per poder descarregar
aquesta aplicació. No se la posaran
en contacte amb vosaltres. Es pot descarregar de forma
gratuïta. Exactament. Està en GitHub.
I, entonces,
si quieren contactarnos, les damos el link,
pero pueden ir directamente al link y descargárselo.
Molt bé. És molt curiós perquè en molts d'aquests vídeos vostres
es veu l'interfície
de I Harp, es veu l'ull
al mig, cosa que
fa molta gràcia perquè veus
la rapidesa del cursor, perquè el cursor
és un puntet. I després,
que no n'hem parlat gaire, dels menus que hi ha
al voltant, què permeten?
Bueno, permeten, el
más importante, ir desde la pantalla
que hace acordios y arpegios
a la pantalla de la melodía.
Entonces, puede alternar, puede cambiar
el timbre. De hecho,
esto configurable, una gràcia
del instrumento és que
es como si tragués un piano donde podemos poner menos teclas,
añadir más teclas, cambiar
la disposición de cómo están ordenadas.
Entonces, todo es configurable
y se puede configurar muy fácilmente.
De hecho, por ejemplo, para personas
que empiezan a tocar música, l'interfície
se ve de una manera más senzilla y conforme
las personas tienen más conocimiento
musical o dominan más el instrumento,
se añaden mucho más cosas para controlar vibrato,
el, como digo, el timbre
y otras cosas musicales.
I, a més, jo penso que molta gent entrarà en aquesta tecnologia,
gent amb problemes de mobilitat
i dirà, no, no, és que no només vull
fer servir
aquest projecte, sinó que vull utilitzar
el meu ordinador. És a dir, pot ser que
molta gent entri per
la tecnologia de l'iTracker, li entri
de forma més fàcil, no?
Sí, sí, hay mucha gente que usa, o sea,
que no usa tecnología musical, de este tipo de cosas,
pero usa
el ordenador con iTracker y hay muchas aplicaciones
musicales.
Molt bé. Doncs el que farem nosaltres, al Generació Digital,
és posar-vos aquestes peces
senceres perquè pugueu escoltar
com sonen en estereo.
També us animarem a que aneu a aquest concert d'aquest divendres
directament a les nostres xarxes.
Doncs directament hi haurà el link
perquè conegueu aquesta
iniciativa.
I Rafael Ramírez, director del Music
and Machine Learning Lab i professor
del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions
de la Pompeu Fabra. Moltes gràcies,
gràcies per trair-nos i explicar-nos
aquesta meravellosa
iHarp. Al contrari,
moltíssimes gràcies per el vostre interès
d'intervistar-nos i dir-nos-ho.
Doncs vinga, ens acostem al final del programa
passat volant. El grup del Telegram
han fet una comparativa entre plataformes
com Netflix, Amazon i HBO.
La conclusió és que Netflix,
almenys pels nostres ullents que estan al Telegram,
no té rival,
que van Chromecast, per exemple,
Amazon no, però en Josep Roura
comentava que els dispositius que suporten
les apps de cada plataforma
i a nivell de contingut diu que Netflix és l'altre
de tot, però que ara comença a tenir
coses que no valen la pena. En canvi, Amazon
té un català curt però molt acurat.
També una altra cosa
que ens comenten al Telegram
és en K4,
que ens diu que aquest cap de setmana
a l'Overwatch està l'aniversari
i per tant es pot jugar gratuïtament,
ja que és la celebració aniversari.
És veritat, del 26 al 29
de maig,
aquest cap de setmana,
i podreu jugar gratuïtament
al joc, hi ha noves pantalles,
noves personatges, no, però
hi ha vestits, hi ha ball, molts continguts
per a l'Overwatch que
realment està funcionant molt bé.
I una altra cosa que ha passat al nostre Telegram aquesta setmana,
Francesc. Doncs una pregunta de l'Ester.
Polifararan gaire ràpid els USB-C
en els ordinadors?
M'he de preocupar gaire si ara compro un ordinador
nou i va amb USB 3.
En profito diu que hi haurà adaptadors
per quan necessiti connectar-hi el dispositiu
USB-C i que si ha d'encarir el preu
encara no compraria el PC amb USB-C.
Però al final tot es pot
arranger amb adaptadors, no?
Sembla ser.
Al final un adaptador.
Pegant Sant Pere Cant també hi ha problema.
Vinga, i un minut i mig
per escoltar en Cris
del canal de Cris avui
amb un format molt informatiu.
Repassem ara notícies d'interès personal.
Som-hi!
Les notícies d'en Cris
Un model Apple I
considerat el primer ordinador personal
ha arribat al preu de 110.000 euros
en una subhasta celebrada
la setmana passada a Alemanya.
La màquina va ser creada per Steve Wozniak
i publicitada per Steve Jobs.
Es va presentar el juliol de 1976
i va tenir un preu de sortida de 666 dòlars.
Del model subhastat només n'hi ha 8
que encara puguin funcionar.
Així que si tens ganes de renovar l'ordinador Apple
per un model vintage, vés a estalviar.
Un multimilionari noruec
ha decidit donar tota la seva fortuna
que supera els dos bilions d'euros
per netejar tots els oceans del món.
Segons el diari Metro, la seva intenció
és tornar a la societat el que ell ha guanyat
ja que va començar els seus negocis
com a pescador.
El vaixell que pretén construir serà un dels vaixells més grans
que s'hagi dedicat mai a aquesta tasca.
A més, servirà com a centre d'investigació
en què viatjaran 60 científics
i 40 tripulants.
Estàs farts de no poder dormir
perquè al carrer hi ha massa soroll?
Muzo es presenta com un potent gadget
capaç d'insonoritzar l'habitació
en la qual estic instal·lat.
L'aparell es col·loca sobre una finestra o una paret
i el sensor que porta capta totes les zones de l'exterior
de la teva habitació
i en genera les seves pròpies, per anul·lar les que ha captat.
Muzo es troba en fase de pre-producció
després d'aconseguir sobrepassar
el finançament que demanaven a Kickstarter.
Tornem amb un poporri de notícies d'aquí a uns quants dies.
Adéu-siau!
El Cris prova formats,
cosa que ens sembla molt bé
perquè així sempre és diferent.
Per cert, això que comentava al final
de Muzo,
que és aquesta tecnologia
que fa que amb uns altaveus,
depèn d'on estiguis,
el que fa és anul·lar el so
que genera, per exemple, el carrer,
doncs el que fa és
captar-lo aquest altaveu,
no sé com ho fan exactament,
però funciona i comença a funcionar
amb molts auriculars,
que són aquells auriculars
que molta gent deia que vas pel carrer
i no sents absolutament res.
I mira, ara ja ho fan en espais grans,
cosa que també és força curiosa.
Sempre s'acaba escoltant alguna cosa, eh?
Sí, oi que sí?
Imagino que és impossible fer-ho.
Per cert, la Gina no la tenim avui aquí,
però ens ha enviat un...
Sempre l'última notícia, doncs mira,
bastant interessant que ve d'Europa Press,
i per tant és, mira,
una informativa.
I passa a Madrid,
ens queda una mica de lluny, però mira,
sembla interessant, l'alcaldessa
Carmena, doncs anunciarà demà
un museu dels videojocs pels Baixos de Azca,
que té pinta de ser
doncs un edifici públic
on la notícia no especifica
en aquests moments una miqueta res més.
És una col·laboració públic-privada,
doncs escolta, doncs,
un museu del...
Un museu del videojoc a Madrid.
Doncs, Francesc i Albert,
gràcies per ser al GD.
A tu, com sempre.
El control tècnic a NewsAngels a l'ONS.
Nosaltres hi tornem,
al canal d'internets els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'EFM, la setmana vinent sí,
a les 12 de la mitjanit, però això no sempre,
a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook
i a Canràdio.cat.
I recordeu que els diumenges, abans d'alternar notícies,
vespre a TV3, un nou episodi
amb Lluís Marquina del GD,
que aquesta setmana parla de la tendència
de viure menys connectats.
Mira, jo dient Telegram i Twitter,
i no, aquesta setmana parlaran
de com separar-nos dels nostres dispositius electrònics
i deixant d'estar tan pendents
de les notificacions. Adéu-siau.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.