Benvinguts al Generació Digital, aquesta és l'edició número 960,
i avui tenim a les mans, gràcies al Víctor Matute, l'Steam Deck.
Ens encantarà escoltar la seva experiència de pocs dies amb aquesta portàtil.
Coneixerem la revista 3D Nasus, i de fet la tenim aquí ja, el primer número.
Ho farem de més a prop amb un dels seus responsables.
Farem repàs de revistes de videojocs de tots els temps,
escoltarem atentament l'Star,
i coneixerem el videojoc de mòbil amb el qual ha jugat la Ellie.
Parlant de la Ellie, salutacions, Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bona tarda, molt bé.
Molt bé, bona tarda, Passo 64.
Bona tarda. Tot bé, en general?
Sí, estic assegut, temperatura bé, tot bé.
Perfecte. Benvingut, Francesc Xavier Blasco.
Hola, què tal?
S'tar, des de Tarragona, tot bé?
Tot fantàstic, només me falta la cerveseta.
Molt bé. Deixa-la fer mal, tio, és que...
Avui, a la part tècnica, com quasi sempre, Dani Jiménez.
Hola! Has descarregat Generació Digital.
Que sabigues que poses aquest tall encara que el posis 50 vegades més,
em farà riure.
És com... Els memes, a mi em fan riure els memes, sempre.
Els GIFs, també.
Tots? No, no tots, no.
Però els GIFs, normalment, sí.
Ho he dit bé? Sí, sí, sí.
Estau mirant-me amb una caràcter. No, no, és que fan gràcia.
Mira, vaig a enviar-te ara el millor GIF aquest.
Bé, de fet, un dels millors que vaig rebre me'l vas enviar a tu.
No fotis. Sí.
Un dia vaig fer una cosa de...
vaig enviar un missatge per equivocació i el vaig borrar.
I sortia un...
Jesucristo sabe lo que había aquí, ¿no?
Exacte. És un divertit, aquest, sí.
Jo pensava que me l'havia enviat a mi, només.
No, el que passa és que ara l'ha enviat tothom.
Ara ja comencen a fer tanta gràcia.
Som a Tarragona. Ai, sí, perdó. Sí, som, som.
Tu ets de Tarragona. Som i serem.
Tu ets de Tarragona. Qui t'acompanya avui?
El mal francès Javier Espel, ben acompanyat.
Molt bé. Salutacions és aquí.
Salutacions és de Tarragona. Vale, moltes gràcies.
Som a Twitch, també. Som a Twitch.
Moltes gràcies, aquí, també, des de Twitch.
Tarragona de Twitch.
Fem una pregunta a Twitch, per començar.
Mira, volem saber si els nostres ullents juguen
amb alguna consola portàtil encara.
Val, d'acord. Tu en tens alguna, a l'Starr?
Masses. Encara hi jugues?
Mira, aquesta setmana passada mateix
vaig rescatar la NeoGeo Pocket,
perquè vaig veure per internet el típic cartutxet,
que ja en tenia un, va posar totes les roms,
i he vist que n'ha sortit un altre,
i sí, sí, fa re, 10 dies, diguéssim,
que la vaig tornar a endur, sí.
Molt bé. Jo aquesta me la vaig vendre a tu.
Tenia dos jocs, sí, mal fet, perquè ara segurament jugaria.
Molt bé, doncs, ullents, si en teniu, si heu jugat fa poc,
ens ho podeu dir a través de twitch.tv barra Generació Digital,
i nosaltres, res, comencem amb els videojocs
que han sortit d'aquesta setmana
i que crec que val la pena comentar.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I el primer és el Loot River.
Loot River és un videojoc de rol i de mesmorres
on tenim el poder de fer moure el terra
que trepitgem cap allò com nosaltres volem.
Amb això podem lluitar contra el nostre enemic,
resoldre apusles i descobrir coves amagades.
I tot això ho fa amb una tècnica que ho explica molt la gent
que ha fet el joc, que és generació de gràfics per procediments,
que vol dir que no es programa manualment
una part important del joc,
sinó que aleatòriament un algoritme ho va calculant,
i tu vas trobant llocs una mica diferents cada vegada.
Loot River l'ha fet un estudi de subàquia
i apareix per PC, per Xbox,
i està recomanat per majors de 16 anys.
Això dels gràfics procedurals és una cosa normal?
Però són gràfics o escenaris?
Escenaris.
Són procedurals, si és una mena de Roguelite,
o alguna història.
El que poden tenir, per exemple, és el Roguelekasi, el que fa.
O els jocs de Maha Fanaids Death, que són zones,
que sempre són les mateixes,
o el que fa és que les canvia de forma aleatòria.
Però si es generen proceduralment,
vol dir que no saps què et trobaràs.
Això està basat en el joc de la vida,
que és un quadredet i fa una miqueta de combinacions.
Si al quadredet hi ha un puntet, en fas dos amb unes creus.
Si hi ha una creu, en fas un.
Llavors, ell mateix va pujant en un puntet,
i en fas un.
Llavors, ell mateix va posant i va eliminant quadres.
Això és un algoritme que es deia procedural,
un mini-joc, diguéssim, que anava sol, que es deia el joc de la vida.
Molt bé.
I aquesta setmana també pareix el Citizen Sleeper.
Citizen Sleeper és un altre videojoc de rol
que està centrat en una estació especial en runes,
i és un joc de capitalisme interestel·lar.
Som un dorment, una consciència humana,
que està digitalitzada i insertada a un cos artificial,
i que pertanyem a una empresa que intenta recuperar-te.
Aquest videojoc, el Citizen Sleeper,
està totalment inspirat amb els jocs de taula,
i, de fet, les persones que l'han fet
són amants d'aquest tipus de joc,
i han introduït daus, rellotges i unitats
per crear una experiència que estigui dirigida pel jugador,
o almenys ho sembli,
per a la realitat de la vida,
i per la realitat del personatge en aquest univers riqui sensible.
Apareix per PC, Mac, Nintendo Switch i Xbox,
i està recomanat per majors de 12 anys.
A rol jugueu vosaltres?
Sí.
A casa sí, eh, tu, Francesc, sí.
Quin és el darrer joc que teniu a casa que surt bastant?
Com a joc de taula, mira,
potser el joc de taula que juguem força a casa,
que ens agrada una miqueta a tots,
seria el cadàver i el viadè, però a partides de rol,
és una miqueta de tulo, com t'ho he de dir, eh?
Molt bé, tu a dins també jugues força o jugaves?
Sí, sí, jugo, bueno, va, èpoques,
ara torno a tenir època de jugar al carcassó,
en tinc algun, el viageros al tren també,
ens ha retornat allò a la taula de casa, sí, sí.
Sushi Go, Exploding Kitten, en tenim diversos.
Exploding Kitten, esclar, eh?
Sí, sí, ens agrada, ens agrada.
Molt bé, i també arriba aquesta setmana
el track tu i jo a mi.
El track tu i jo mi és un videojoc on seguim la història de Hiroki,
que va prometre protegir el seu poble
i els seus éssers estimats contra tota amenaça.
Controlem un solitari samurai
on totes aquestes aventures que van més enllà de la vida i de la mort.
Track tu i jo mi té un aspecte visual
que a mi m'ha semblat increïble,
no sé si l'heu vist, aquest joc, visualment.
Jo no, jo a les 5 trec la review.
A les 5 està programat, no?
No, jo no programo, jo me'n recordo, i si no, no me'n recordo.
Sí, sí, no, no me'n recordo, ho saps?
Molt bé, molt bé.
Hi ha com una NDA, però visualment és escandalós.
Molt bé, ah.
Però ja no només visualment, sinó a nivell de direcció.
Els plans, tot, tot.
És la part més que a mi m'ha agradat, diguéssim.
El com es veu i l'ambientació i tot és bastant bèstia.
I que ho hagin fet en blanc i negre, em sembla força espectacular.
Doncs aquest joc apareix per PlayStation, Xbox i PC,
i tenim algun comentari, algun oient?
Doncs sí, mira, tenim comentaris dels oients que ens expliquen...
a quina consola portàtil juguen, que ara en tenen força.
El rom-com ens diu...
O sigui, jo precisament aquesta setmana
vaig rescatar la meva Nintendo DS.
La Morpheri diu que no, que de menuda tenia la DS i la Game Boy,
però que no ha tornat cap d'elles a les seves mans.
Ha dit menuda, la paraula menuda?
M'agrada molt, que no utilitzo, però m'agrada que la gent l'utilitzi.
És bonica.
El Pobesana diu que la Switch mode portàtil,
és el clic de la Nintendo Switch,
i molt de tant en tant, però molt, amb la Game Boy Tocho, la primera,
perquè el Super Mario Land diu que és el millor que hi ha.
Molt bé, molt bé.
Jo vaig llegir ahir que va sortir la notícia que el Reiji Fizeme,
que era el director de Nintendo América,
va comentar que la Game Boy Micro la va anar a treure
perquè va aparèixer un dia,
perquè no sabien que l'estaven fent,
i es va anar a cada quadro i diu,
com que tenim un altre portàtil?
I no la volia treure.
Com va jugar un adulto a esto?
I va anar a haver de treure al final, perquè ja estava feta.
És que era tan petita que no la sabien, no l'havien vist.
Crec que seria això, es va perdre en algun calaix.
Havia de caure sota la taula.
Jo estava fent alguna cosa, no? Ai, no me'n recordo.
Generació digital és ara tendència.
Bueno, a què he jugat aquesta setmana?
Aquesta setmana he estat molt esportiva,
i he jugat a un joc que es diu mini-fútbol.
Molt bé.
És un joc, tal com diu la paraula, de futbol.
És petit, eh? És mini?
És mini.
És menut.
És menut, sí senyor.
Exacte.
És un joc que és tipus arcade,
jugues en línia contra altres persones,
i vas progressant segons vas guanyant partits.
Una mecànica força simple.
El que passa és que si jugues a aquest joc,
no et pots esperar un simulador
del nivell del FIFA,
perquè és això,
té una estètica molt més arcade,
i recorda aquests petits jocs futbolístics d'abans,
que sense gaires pretensions
són capaços d'entretenir-te
i fer que et passi el temps volant.
Sempre que tinguis un momentet, et pots connectar,
i a més, jugar partides bastant ràpides.
Els gràfics són xulos, també són molt divertits.
No són gens realistes,
perquè els jugadors són capgrossos, no?
Són capgrossos, són graciosos.
Molt bé.
I a mi m'agrada molt,
perquè, a més, quan comences,
hi ha un tutorial per aprendre com van els controls,
que té la seva complicació.
Però sí que està molt bé,
perquè t'ho fa provar més d'una vegada,
i quan el joc considera que ja ho has entès,
aleshores ja et deixa jugar.
Molt bé, això està bé.
Què tens, com un joystick que es veu?
Sí, vindria a ser...
És un pad direccional a l'esquerra,
amb el que controles amb el dit esquerra,
i a la dreta hi ha un set de tres botons.
Molt bé.
Quan tens la pilota, aquests tres botons...
Bueno, amb l'esquerra és anar amb un llavall,
amb un costat i l'altre,
i amb els altres tres botons és quan ve la complicació.
Quan tens la pilota,
aquests botons són per fer un sprint, per fer passe o per xutar.
Molt bé, cada direcció és una cosa.
Sí, cada botó. Cada botó, d'acord.
Però quan no tens la pilota,
és per sprintar,
per fer canvi de jugador,
és a dir, si tu estàs movent un jugador
canvia a moure un altre,
i per fer una entrada...
Una entrada és...
Una entrada és fer una falta.
Una segada canvia.
A vegades pot ser que no facis falta, pot ser una entrada neta.
Ah, però la intenció és... La intenció és allò, sí.
A fer mal.
Ha tocat pilota, ha tocat pilota.
I llavors dius, no es falta. Molt bé.
I això sí que és una miqueta allò estressant,
perquè has de dominar molt bé quan tens la pilota i quan no,
i de vegades sembla que la tens i no,
i agafen una miqueta el truquet,
i el joc té doncs el servei de banda, faltes, penals,
té sistema de targetes, també.
L'única cosa que no té, i a mi m'encanta,
és que no es poden fer filigranes amb els jugadors,
és a dir, ni les tijeretes ni el no sé què, no.
Tu agafes i jugues a futbol, i ja està.
Tota la resta, doncs et queda per una altra cosa.
Clar.
Llavors seria una miqueta com allò que deia el Curif, no?
En un momento dado, esto es una, no?
Esto es salir y disfrutar, tocar peloto.
Exactament, exactament.
I no fer allò, l'espectacle.
Què més?
Les partides són sempre en línia, entre dos jugadors humans,
no vas mai contra la màquina,
per tant, has de tenir una bona connexió a internet,
i el xulo també és que són partides molt curtes,
són curtetes, són 150 segons per cada temps, té dos temps,
a no ser que quedis empatat i després facis penals i aquestes coses,
que també pot passar, però tot dura...
Amb menys de cinc minuts ja t'escuris.
Ja ho tens enllestit, sí.
I res, un joc gratuït,
perquè sí que té sistema de micropagaments,
cada cop que guanyes un partit, guanyes monedes, sobres,
recompenses i joies que pots anar canviant,
per anar fent pujar els teus jugadors de categoria,
pots fer canvis de jugadors, tens una banqueta,
els vas fent pujar de categoria i els vas canviant entre ells,
has d'anar gestionant, també.
I els jugadors poden ser més bons uns als altres?
Sí, i tant, amb aquestes monedes i amb aquestes recompenses,
els pots anar fent pujar de puntuació,
i aleshores, en un partit determinat,
pots decidir que en poses un o l'altre segons la puntuació que té.
Molt bé, molt bé.
Perdona, què són, 11 contra 11?
Sí.
Hòstia, molta gent, amb una pantalla...
Petiteta.
Però fa zoom, no? Deu fer un zoom, no?
Exacte, no estàs veient tota l'estona el camp sencer.
Vas com a trossos.
En els jocs de futbol només sé qui porto quan tinc la pilota.
És difícil, eh?
Sóc incapaç, tant cop i volta dic...
Estic corrent, ja estic a...
És la fleixa, això és tu, que està a fora.
M'he trobat corrent cap a l'altra banda.
Jo he arribat a jugar al programa i em deia...
¿Qué haces? I jo... Ah!
Perquè no, no en sé.
Un dia en podríem parlar, de jugar al Gran Turismo,
i que et surti la senyal de...
No, et vas al revés, que això m'ha passat.
Aquest mobile és el teu, eh?
Jo vaig jugar al 2, i em deia...
Para sacarte el carné, vaig dir hasta luego.
Yo no he venido aquí a...
Luego que vendrá el psicotècnico, no, a la autoscola.
Amb el que costa, a més a més. Fora, fora.
No, no, que deia que només faltaria
que sortís el volant amb una fleixa.
Aquest és el teu volant, no allà, aquest.
Jo també estaria molt bé, això.
Molt bé, molt bé. Alguna cosa més?
Ja està, és un joc desenvolupat per la popular empresa Miniclip.com,
i el trobem per iOS i per Android.
Molt bé.
Doncs continuem el Generació Digital,
continuem a tweets.tv barra Generació Digital.
A Generació Digital ens ho haurem de mirar, eh?,
perquè he vist que la càmera que tenim el Francesc i el Víctor,
el Francesc, pobre, surt una mica...
No es veu, pobre. No, per culpa nostra, eh?
Perquè hi ha molts comentaris...
No, cap a l'altre costat, Francesc.
Has d'anar cap allà, que es va posar a la paret.
Però bé, és així, és així.
S'ho fem ràdio, no tweets.
Bueno, bueno, de moment, ja... Ja, exacte, exacte.
Ja veuràs.
Escolteu, estem a pocs dies
del naixement d'una nova revista en català
de videojocs, però estem veient, efectivament,
com hi torna a haver-hi una demanda al Gaudí
de tenir una revista de paper a les mans,
i molt aviat, com dèiem, serà realitat.
El nom de la revista és 3D Nasus,
i no arriba de cop i volta,
sinó que la tenim aquí perquè hi ha hagut una tasca de molt temps
d'una sèrie de gent molt apassionada.
Aquest mateix mes, a més, acaba el barcami de 3D Nasus,
que ja ha arribat a la fita, doncs, de confiança que havia marcat.
Molt bé, Roger, mitjans de la revista 3D Nasus,
avui ens ha vingut a l'estudi del Generació Digital,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres per convidar-me.
S'ha acabat ja el barcami o quan acaba?
Queden 7-8 dies, sí, una setmana.
Heu arribat ja, com dèiem, al que la gent...
Sí, vam arribar a l'objectiu en 3 dies, va ser de cop,
ara s'ha estancat una miqueta, progressivament,
però queda una setmana per si algú encara es vol animar.
El Roger ens ha portat una...
Bé, el número 1 és aquest?
Sí, és el primer número.
És el primer número d'aquesta nova etapa.
Abans havíem provat una mica prototips, revistes agrapades,
i després vam arribar...
Molt bé, perquè això és tan colat, eh?
Sí.
Després parlarem de la mida de la revista.
M'agrada molt, perquè és...
Com diria, la sensació que tens quan la tens a les mans
és una mica més petita de la revista normal que pots tenir?
Fàcil de portar. Vam tenir un debat per la mida, sí, sí.
Fins que vam arribar a aquesta...
Què dèieu? Com vau arribar a aquesta?
Vam començar amb una 4,
perquè era el que ja havíem fet servir en revista agrapada,
amb el manual, que són grans referents,
i al final vam veure que el de la GTM estava bé,
però crec que aquesta fa 18 per 25.
És una miqueta més petita.
Art, tu que has tocat temes revistes,
et poso una idea de quina és la seva mida?
18 per 25, sí, és clar.
Tu no sé si amb això de les mides...
Clar, seria mig foli, diguéssim d'alt,
o sigui, posa un foli de costat...
Sí, exacte.
El de l'alt són 21, doncs posa-l'hi 3 dies més.
Molt bé, sí, sí, certament, certament.
Els qui han, com el Francesc,
que em fa l'efecte que has participat en aquest Verkami,
rebran, si no estic equivocat, dues revistes, és així?
Hi ha diferents recompenses,
hi ha una que només és el primer número,
sí que hi ha una altra que inclou el primer d'aquest,
i el segon, que ja està en producció,
que també el rebran,
com a segona recompensa calculada cap a l'estiu.
Molt bé.
Deia l'Eli que no arribeu aquí de casualitat d'un dia per l'altre,
sinó que porteu una tasca important fent coses, no?
Important o no important, però fent moltes coses, sí.
Exacte, com heu arribat fins aquí? Què heu fet abans?
Nosaltres crec que vam néixer fa 3 o 4 anys,
com un blog normal de videojoc generalista,
parlàvem del que ens venia de gust.
Encara existeix, no, aquest blog?
Sí, ara és una web més, entre cometes, professional,
i vam començar parlant del que ens venia de gust,
i a poc a poc ens vam anar especialitzant
més en la proximitat i als videojocs en català,
perquè vam veure que trobaves allà un videojoc en català,
trobaves aquí que un estudi d'aquí, Barcelona, havia fet un videojoc,
però ho veies una mica dispers.
I nosaltres vam dir, anem a especialitzar-nos en això,
intentem recollir tot aquest contingut en un sol lloc,
perquè pugui tenir una mica més de difusió, una mica més de potència.
Molt bé. La editorial, doncs, és una mica això,
és a dir, quilòmetre zero en videojocs.
Què hi haurà en aquesta revista?
En aquesta revista seguim parlant una mica del que ens ve de gust,
perquè hi ha un article sobre Hideo Kojima, John Romero,
parlem d'un videojoc que es diu Sakura Wars,
parlem una mica també del que ens agrada a nosaltres,
i després, més o menys, l'altra meitat de la revista,
sí que s'entra en això, en videojocs en català o videojocs fets de Catalunya.
Al final, la decisió de fer també una revista en paper,
a banda que ens agrada molt tenir-la a les mans,
va ser també aquesta filosofia de reunir-ho tot en un lloc
que la gent ho pugui rebre i ho pugui consumir tot de cop.
Molt bé. I conservar, sobretot conservar.
Exacte. És veritat.
Abans parlàvem que hi ha un repunt de les ganes
de la gent de tenir revistes en paper, Víctor,
abans d'haver de començar el programa,
parlàvem d'aquesta revista que ara ha sortit, que ara tira el nom,
que és Loop,
i que, si la poses al costat, algunes coses coincideixen, no?
No som que no sabem el que volem, tampoc, massa?
Estàvem molt encantats de poder-la en el periódico en casa,
i ara necessitem llibres,
però s'han de fer amb crofundings i tal,
perquè ja penya i dius, no, és que a mi m'agradava el llibre,
se n'anava el digital.
És com que tot té efecte pèndol, tot torna.
Ara ens anem d'una banda i ara tornem a la mateixa de fa un temps,
i així tota l'estona.
Sí, però en un moment que ens enganxarem per davant.
És una paradoja, és fotut.
Molt bé, estareu a prop de les desenvolupadores catalanes
que fan videojocs.
De fet, podem conèixer el seu dia a dia, no, per exemple?
Sí, precisament tenim una secció que es diu el post-mortem,
que fem una conversa amb un dels estudis,
i ens explica tot el seu procés creatiu del videojoc,
fa balanç, temps després d'haver-lo estrenat.
Ens agrada també tenir contacte amb els estudis,
i de fet, per aquest número i per següents,
hi seguiran fins i tot participant.
Per exemple, estem molt en contacte amb Grimory of Games,
que és el The Sword of the Necromancer,
que a vegades també ens havia fins i tot escrit
en algun article anterior a revistes.
Quanta gent sou fent o escrivint la revista en aquests moments?
Diguem que l'equip fundador són tres persones,
d'aquí ve el 3 de nassos. Digues els seus noms.
El Sergi Palacios, l'Oriol i jo, el Roger.
Perfecte. I després tenim també col·laboracions.
Correcte. En aquesta revista, de fet,
col·laboren altres comunitats, com Nintend Hype,
Xeque Impasma, que és de València.
També busquem tenir relació amb aquests projectes
i que també tinguin cabuda aquí.
Molt bé, uients que ens esteu escoltant
i veient a través de tuits.tv o regeneració digital,
si teniu qualsevol pregunta a fer-l'hi,
doncs no hi ha cap problema.
També ens has portat una revista i també hi ha un punt de llibre,
que jo suposo que les persones que han aconseguit,
o que encara segurament poden anar a Albert Cami,
què els hi doneu, també?
Qualsevol aportació física rep la revista,
el punt de llibre i aquestes dues làmines.
Molt bé.
El punt de llibre també és sobre un videogoc de...
de undercodes, el Super Epic,
i les dues làmines són portades, entre cometes retro,
que corresponen a anteriors números que havíem fet,
així una mica com a homenatge.
I hi haurà comunicació entre la revista a través d'Internet
i aquesta revista en paper?
Sí, després de l'estrena de la revista,
a poc a poc anirem adaptant continguts al web
i també hi haurà una mica de reciprocitat.
Per exemple, aquí hi haurà una secció que es dirà vici animat,
que parlarem d'anime i videojocs,
i aquí diguem que farem un article més tipus de saig,
i després del web anirem fent entradetes sobre videojocs concrets,
perquè hi hagi també una mica de relació.
Molt bé.
Podem fer preguntes, si voleu, aquí a l'estudi,
o des de Tarragona, sense problema.
Heu ajudat la Secretaria de Política Lingüística
per crear, per exemple, VD Joc, aquella llista...?
Sí, els vam ajudar a fer una primera detecció
de tots els que hi havia.
Crec que vam començar amb una vintena o una trentena,
i ja en porten més de cent.
Proporcionalment, la quantitat segueix sent ínfima, amb el total,
però si compares de fa cinc o sis anys,
o deu anys, els videojocs en català que trobaves,
ara la cosa ha canviat bastant.
Molt bé, molt bé.
A mi m'agradaria fer-te una pregunta,
i és, vosaltres veieu el futur de la revista sempre mitjançant
aquesta via de la subscripció o del crowdfunding per notes de números,
o creieu que això pot arribar a agafar certa volada?
No, la nostra idea és fer només un ben canvi per aquest primer número,
perquè a banda de poder finançar la primera impressió,
que sempre és la més complicada i de seguir-te,
també és com una mica de temteig de veure si hi havia l'interès.
Hem vist que sí, aquesta ha sortit bé.
La següent ja la traurem a venda normal
i per altres formes i altres punts de distribució.
Això vol dir quioscos?
Quioscos o...?
El que es deia abans, llibreries especialitzades.
Llibreries especialitzades d'algun supermercat, intentarem.
Hòstia de conya.
I publicitat dins de la revista?
De moment no en tenim.
Tenim una de la Generalitat, que al final col·laborem en el VDG,
doncs hi ha una...
Però la idea també podria ser que hi poguessin entrar diners?
Sí, publicitat una mica que tingui el mateix objectiu que el nostre,
que vagi una mica amb la temàtica de la revista.
De fet, per al pròxim número intentarem buscar un...
no sé si dir-li patrocinador o un anunciant,
que ens ajudi a finançar el segon número,
per no haver de fer una altra vegada una campanya.
La Lluís ens diu Namorferi. Namorferi, eh? És valenciana.
Molt bé. Gràcies per acompanyar-nos.
Ens diu entre loop, manual i aquesta,
hi ha un reneixa de la revista de videojocs.
I l'Eieclipse diu, a veure, que tornin les revistes,
que es vulguin tornar a posar en funcionament de l'estil,
trucs, revius, és complicat.
Ara, amb internet, però qui sap, és intentar-ho.
Però també estem evolucionant.
Ara, les imatges com loop i manual i tal,
si normalment no hi ha la clàssica review o el...
és un pas més, saps?
És una volta de tuerca, intentar explicar-te alguna cosa,
que és el que et deia jo abans i que estem arribant a l'època
en què per fi podem parlar de videojocs
sense haver de parlar dels videojocs.
És molt fort, eh? Però és així.
Escolta'm, el paper és gruixut, eh?
Aquest paper és de qualitat i no és barat, oi?
No. Sobretot si vols fer una tirada mitjana, petita.
Si són tirades grans, de vegades és més fàcil.
Ara, això que heu d'explicar,
heu hagut de passar negres i canutes,
perquè ara, amb la crisi del paper,
i més aquest tipus de paper que heu gruixut,
és molt fotut a aconseguir-ho, avui en dia.
Sí, ens ha costat, ens ha costat...
Encara té més mèrit, perquè la gent...
A veure, els que estem una miqueta eficaç amb l'assumpte,
o qualsevol de vosaltres, no cal que siguem especialistes,
aneu amb una copisteria i demaneu de treure una fotocòpia.
Vull fer una fotocòpia del carnet d'identitat,
amb color, amb un paper de 120 grams satinat.
A veure si teniu sort, perquè no en tindreu.
Perquè no, no, hi ha mancança de paper.
Hi ha una mancança de paper del que és el paper de luxe, diguéssim,
el paper bonic, i del paper d'embalatge.
Ells posen l'excusa de Rússia i tota la punyeta,
però ve de bastant abans.
I per això fer una revista amb un paper bonic,
amb un paper amb bona presència...
Costa molt més, és que no n'hi ha, saps, Víctor?
És que no n'hi ha, de veritat.
La meva copisteria de confiança és amb el Conec de fa molts anys,
he parlat amb ell i fa unes setmanes m'ho explicava,
i el senyor aquest, és italià,
i diu, no, no, ja des de finals de l'any passat,
que va haver com una mena de podi,
així mesclat amb el Covid,
que tenia que vindre de Xina i tot això,
i que hi ha una mancança de paper,
que la gent no es dóna a compte,
diu, però és que l'embalatge de capses,
de fer galetes, la capseta de galetes que et compres,
diu, aquest cartró està pujant molt de preu i això sí n'hi ha.
Diu, perquè jo estic disposat a pagar,
el que passa és que m'emporta molt poc.
Llavors, fer una revista,
que normalment es fa servir amb unes resmes grans,
o fins i tot amb bovines, ostres, és fotut, molt fotut.
Estem parlant que hem de guardar les caixes d'Amazon?
Perquè es reutilitza.
Jo les reutilitzo, jo sóc molt...
Jo també tinc gaixa, però potser les guardo bé.
A part de ser català, també sóc molt conscienciat amb això.
Jo, quan he de fer enviaments, ho reciclo tot,
les capsetes del menjar dels gats,
el menjar dels nebots, el galetetes i tal.
Jo aprofito tot aquestes coses.
Ara, aquest has de dedicar per tenir una copisteria de confiança.
Sí, com deia l'Estat.
Havia caigut, i no ho havia sentit mai.
És la copisteria que sempre he anat,
és la que... A veure, imagina la confiança que tinc.
L'últim dia que vaig entrar, hola, bon dia, Max, bon dia,
vaig entrar, em vaig seure el Mac,
dic, en quin pressor era?
Diu, a l'ADI, detrás.
Hòstia, tu, per clar, això és un altre nivell.
Li vas canviar el tòner...
Escava i obria.
I a l'hora de marxar, dic, te deixo els quartos a la caixa.
Saps que quan entro a una copisteria,
i per mi és la prova que hi ha un professional, com Déu mana,
que et fa cair amb les dues cares, exactament igual.
En el moment que t'ho agafa i no et diu cap cosa i t'ho dona...
I no comença a suar. Exacte.
Perfecte, perfecte.
Per cert, parlant d'aquesta portada,
he vist, em sembla, el YouTube del 3D Nasus,
com un procés de dibuix...
Sí, d'una de les instal·lacions,
que està en una de les pàgines interiors.
Qui la fa?
Amb qui heu anat perquè us faci aquests dibuixos?
Tenim un dels nostres companys, que és il·lustrador,
i vam encarregar portada i contraportada
i un parell d'il·lustracions interiors.
Perquè això li dona molta personalitat.
Sí, perquè a més, són tres videojocs, també, d'aquí,
que són el Summer in Marats, World of the Necromancer,
i el Curse of the Siegrats.
Molt bé. Això fa molt, eh?
Ara en parlarem de les revistes i de les il·lustracions.
Recordo a la Microhobby que hi havia un mític que dibuixava,
que era el Ponce,
que la seva signatura sempre la buscaves...
Sí, normalment posava una P i un número 1.
Sí, exacte, exacte.
Doncs molt bé. Nosaltres continuem aquí.
Hem de dir que encara teniu el Verkamen obert,
encara podeu tenir aquesta revista amb aquests regals.
A més, m'ha agradat molt, no ho he fet en directe,
el que et truca, evidentment, guardaré,
he tret la revista,
i m'ha agradat molt, no sé, estava com molt treballat, això.
I això també es nota que...
Sí, sí, com a consumidors, també, de revistes,
ens importa molt com ens arriba.
Una curiositat, per trobar aquests sobres de cartró,
que comentava l'Estar, com estan els preus i tot aquest problema,
per trobar aquests sobres de cartró i aconseguir-los,
vam suar la gota grossa.
Aquí podríem dir la marca, però no, perquè si en feu moltes...
doncs que no us quedeu sense...
Us ho fotran. Exacte, exacte.
Molt bé, doncs parlem d'alta revista.
Per cert, perdoneu, Verkami, poseu 3 denassos,
aneu al Verkami i encara podeu comprar la primera o la segona revista.
Primera us arribarà ja la segona d'aquí al juliol.
Cap a l'estiu, sí, el juliol. Exacte, vull dir que...
Ideal. Ideal, absolutament.
Només AICAT, generació digital.
I és que avui en dia sembla que les pantalles
han acaparat tota l'atenció com a plataforma de lectura,
sobretot en alguns sectors.
En el camp dels videojocs, la visita mensual al kiosk
ha format sempre part de la tradició del fan dels videojocs,
una tradició que, si mirem els números, fa temps que està en decadència.
Les ganes per estar a l'última,
per els primers a llegir una review
o descobrir els secrets dels jocs de moda
han fet que es prefereixi mirar la web,
seguir algun blog o, sobretot ara, mirar canals de YouTube.
Però hi havia un temps en què el nostre internet eren els kioskos.
Allà es condensava amb paper una miqueta
tot el coneixement popular de la societat.
Allò que no sortia a les enciclopèdies estava a les revistes.
Parlem des de resultats esportius, cursos de canxet,
el libro gordo de PTT i, esclar, les revistes de videojocs.
Això de les revistes de videojocs és sovint superpersonal.
Ens enganyem de revistes
com qui recorda temporades mítiques d'equips de futbol.
Quines han sigut les vostres,
les que han passat a la vostra història, diguéssim?
Doncs mira, jo t'ajutica a la Input.
La Input MSX va ser la primera revista
que em vaig començar a comprar amb consciència.
I ha sigut una mica la meva companya durant molts anys.
Els he rellegit els números milers i milers de vegades,
quan no hi havia res més a fer, quan no tenia altres números.
I per mi aquesta és una de les capçaleres, cap d'als,
que són les més mítiques, però aquesta, per mi, la més personal.
Jo em comprava la Joby Consoles, era tontíssim de petit, ja.
És el que hi havia.
Roger, tu recordes alguna?
Sí, jo també de Joby, també era tonto.
I per edat també vaig viure a l'època de la revista de Nintendo,
de guies, sobretot de Pokémon, de Nintendo Action...
¿No era superguai que tots els jocs de revistes de Nintendo Action
eren tots 10? Dius, que bo!
I tots eren de Nintendo, que normalment, eh?
Que bé que van!
Comença a parlar-se de videojocs als kiosks del nostre país.
Doncs mira, aquí tenim una miqueta de mostrar,
i et dic que les primeres revistes comencen a parlar dels videojocs,
doncs l'Ordenador Popular,
una revista que segurament no coneixerà molta gent, perquè es pensa...
Tanto de videojocs, eh?, no de ordinadors, eh?
De videojocs sí, però és que aquesta revista comença a parlar
de les plataformes en les quals després jugarem nosaltres.
Vull dir que abans en ordinadors n'hi havia altres.
La típica revista d'Electrònica,
que llavors parlaven de fer components,
bona part del fàndom,
el primer fàndom que se'n va cap als ordinadors, cap als microordinadors,
són gent que ve una miqueta del sector de l'Electrònica Hobby,
de les telecomunicacions,
inclús dels ràdioaficionats.
Però abans que arribessin una miqueta
aquestes revistes que ens venien a parlar,
és veritat que de videojocs també ens venien a parlar
de tot el que portaven en els nostres sistemes,
alguna que hi havia hagut abans era aquesta, no?
Ordenador Popular.
També recordo alguns especials de la Muy Interesante
que anaven a parlar de revistes que eren d'allò,
però que començaven a parlar d'aquests microordinadors
com un fenomen superestrany.
Mira, t'haig de dir que quines serien
aquestes primeres revistes, com deia l'Start,
que ja sí que parlen de videojocs, òbviament,
la de gana una miqueta de casa nostra,
la Microhobby de l'any 84, la Micromania o de l'any 85.
Per exemple, la Microhobby tothom l'associa al sector de l'Spectrum.
Sabeu inclús que va haver-hi una Microhobby Amstrad?
La tenim aquí sobre la taula.
Això sí que és una miqueta una cosa estranya,
perquè el nom Microhobby,
a tots els que ho coneixeu, el tenim superassociat al món de l'Spectrum.
Doncs, com dèiem, venia molta gent del sector de l'electrònica
i buscaven aquestes primeres revistes,
en aquests primers anys, sobretot,
saber fer funcionar els seus sistemes.
Imagineu-vos avui que us arriben a Consolo,
us compreu una Play que no portés instruccions per dir alguna cosa.
O un ordinador en què la meitat de les coses que penseu que es pot fer
no es poden fer.
Us les ha d'explicar una revista
perquè algú ho ha investigat, algú ho ha trobat a casa.
I així, doncs, s'omplien de llistats, de trucs,
de formes d'utilitzar l'ordinador...
Això sí, a mesura que els nens van anar agafant els ordinadors,
els llocs van començar a primar
i és el que va començar a alimentar
totes aquelles primeres revistes de l'època.
Una mica com la Thermomix, per entendre'ns.
Si tens la Thermomix i no saps què cuinar,
llavors ha de sortir la revista que et digui
que vols fer una tuita de patates a la Thermomix, aquí la tens.
Estàs segur que vols fer una tuita de patates a la Thermomix? Ànim.
A més, em recorden revistes, també.
El Guilts diu jo les guies del Zelda de Nintendo, totes,
perquè, si no, era impossible aconseguir
l'Espada llarga de l'Ocarina.
I l'E-Eclipse diu que passava... Ah, les guies del PC Mania.
Que passaves tota la tarda copiant el Hack.
I la Morfery diu que jo em comprava la Nintendo Action
quan tenia deu anyet només per la mini revista
que hi havia del Pokémon, la que venia de complement.
De la revista en sí, gairebé, la inglobava.
Molt bé. Ara parlem d'altres coses,
i recordo, Francesc, qui ara la tens aquí al costat,
aquesta micromania, ara que parlàvem de formes, de mides,
que semblava un diari, no?
Això és una de les coses més bizarres que has trobat a nivell editorial,
perquè és veritat que podia tenir cert sentit.
Què és el que la gent ens agradava més d'aquestes revistes?
Moltes vegades. Els mapes. Els mapes enormes,
on sortien tots els nivells, així, fotografiats, etcètera.
I què passa?
Que Micromania va decidir canviar el format i fer-la enorme,
perquè era un diari, l'havies d'obrir,
no et cabia enlloc, l'amassegaves,
quedava totalment desfeta de la mala qualitat de la impressió,
a mi sempre em quedava la tinta a les mans.
És que era per això que ho feien amb bobines de paper de diari.
Exacte.
El paper llençol,
que això es va inspirar en unes revistes franceses
que també ho feien amb aquest tamaig.
Llavors, quan van anar a la rotativa a preguntar preus i tal,
hi havia l'opció de màquina plana, l'opció de rotativa,
i vam veure que a rotativa, amb el diari de l'esport,
hi havia una revista de videojocs.
Molt bé, continua, continua.
Doncs mira, una de les coses que va passar amb aquesta Micromania
és que avui en dia, per desgràcia, per culpa d'aquest paper,
en queden molt poques, que estiguin en bon format.
Trobes autèntics desgavells, boles de paper que te les intenten vendre,
és terrible.
Aquesta revista ha quedat gairebé autodestruïda.
Una de les coses que passa és que quan arriben els 16 bits,
hi ha un recanvi en els quioscos, en les capçaleres,
que serà una de les grans del nostre país, l'any 91,
però no arriba sola.
Igual que en els 8 bits,
igual que passàvem als 8 bits,
amb aquestes revistes tipo Input MSX,
Microhobby per a Spectrum,
també comencen a aparèixer
les revistes especialitzades en un sistema concret.
I comencem a veure aquí que si la TodoSega, la Nintendo Action,
com he dit, o la del Club Nintendo, etcètera.
Sovint aquestes revistes han sigut les oficials,
i sempre ha tingut aquest tira i arronça entre, com deia ara,
en Pazos.
Curiosament, tots eren 10 de la Nintendo Action.
Què passava, no?
I han hagut altres capçaleres una miqueta més independents.
No en teníem res més.
I era l'única manera, i eren feliços.
Sí que és veritat que amb aquestes revistes d'aquesta època,
aquesta hobby-consola, aquestes revistes del moment,
molts de nosaltres també per edat van començar a madurar com a jugadors,
i en certa manera semblava que aquest període havia de ser etern.
A mi em feia molta gràcia perquè quan van començar a sortir
moments de sortir suplements com aquest del hi-tech,
que després va convertir en revista pròpia,
i era una forma molt estranya de pensar,
ui, això que està arribant,
però vol dir que la Megadrive morirà?
No pot ser, no morirà mai, no?
Jo crec que molts teníem una miqueta aquesta por
amb les revistes que ens havien d'arribar,
els nous sistemes que ens havien d'arribar.
Les revistes una miqueta reflexaven al mateix.
Dic que, per exemple, micromania hobby-consoles segueixen avui en dia
indestructibles en el mercat actual,
tot i que està bastant fumut el tema del paper i el tema del quios.
Però segueixen allà, eh?
És veritat que ja no són el que havien arribat a ser,
jo no sé si recordeu que el nombre de pàgines de la revista
es va començar a fer un pet espectacular.
Sí, sí, sí.
Era molt gruixuda, ja, però s'ha tornat a reduir.
M'han d'haver de deixar les grapes per fer encobernació.
Sí, sí.
Perquè a les grapes ja no hi havia manera d'agrapar tot allò.
Tres enaços, per cert, que gairebé hi havia 90 pàgines, eh?
Sí, ja en volíem fer més, però ho vam haver de trobar.
Ara imagino que era pas això.
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
Hem vist la revista de sempre, però, Francesc, n'hi ha hagut d'altres, no?
Vinga, va, si fem un repasset ràpid a quatre coses,
per exemple, amb la maduració del públic,
per exemple, i els anys de begatges ja que tens a la teva esquena
com a jugador,
molts lectors han preferit un contingut més seriós,
el que ens oferiria avui en dia tres enaços
comparat amb el fast food d'una micromania
o una hobby consoles a l'ús.
Doncs què passa?
Comencem a voler menys review d'actualitat
i més anàlisi de fons.
Aquestes són els que ens portaven ja la delantera amb això.
Curiosament, reconeixer-ho, moltes d'aquestes revistes ara en parlaven,
perquè deixen la grapa i es van engomades, eh?
Que queda molt bonica la prestatgeria,
tenir-les totes engomadetes i tots els lloms.
Com no, el gran referent és l'Edge, que és de l'any 93,
que va tenir una edició espanyola el 2006,
de curta durada, unes 3 anys,
també Games Tribune Magazine, Games TM,
i, per exemple, un altre gran exemple d'una revista
amb aquest estil seriós va ser la Start T Magazine,
que no és una revista de la Start,
sinó l'estil Start.
Hi ha molta gent que em va felicitar perquè era la revista meva,
i no ho era, em vaig quedar flipat,
perquè vaig arribar a rebre un munt de mails,
hòstia, desgraciat, podies haver avisat, felicitat,
i jo, hòstia, què passa aquí?
L'editava el bon amic Ferran González.
Però et va arribar algun xec o algú?
Què va, amenaça-ho, amenaça-ho per arribar.
No sempre els professionals han fet revistes, no?
Doncs mira, precisament ara en parlava,
la gent es pensava que la Start havia fet aquesta revista,
perquè ja en parlarem, que la Start i jo hem fet revistes.
Què passava? Ens podia molt la passió,
ens podien molt les ganes d'explicar moltes coses,
i la gent, quan no hi havia YouTube i quan no hi havia podcast, què feia?
Feia fanzines.
Feia revistes autoditades, com algunes que tenim aquí,
sobre Commodore, sobre MSX, per exemple.
Un cas paradigmàtic és la Club Nostar,
que comença a editar l'any 94,
amb aquest format de fotocòpia i paper i grava,
i acaba el 96 o el 97
amb un format com aquest, absolutament professional,
i un paper d'una qualitat espectacular.
Una revista que era absolutament autofinançada i autoeditada.
Doncs com us he dit, la Start i jo hem fet revistes,
hem fet fanzines,
i tot va sortir d'un equip del generació digital
que va fer, l'Albert també hi estava ficat,
i vam fer les retro games,
i bueno, allò va acabar com el Rosari de l'Aurora,
punyalades, traïcions, el director fugint amb els calés...
Literalment, literalment?
Sí, sí, absolutament literal.
Això és un cas pels crims, una miqueta,
ho haurien d'explicar.
És Jesús, eh? Gràcies.
Me pido todo lo lejos que me da la espalda, perdona.
I després, com que hi ha més... Aquesta va anar quiosca i tot, eh?
Però, en canvi, després, com que fan fins ben començant,
amb la first generation del que tinc aquí,
doncs el primer número.
Jo vaig escriure en una d'aquestes.
A la número 2 de la retro games.
Jo encara recordo, va ser... Ja comencem.
Ja comencem, vinga, va. Explica'ns, Albert.
Violins, violins. Aquí fan falta violins.
Va ser duríssim, duríssim va ser.
El francès... Sí, em vaig passar molt, Albert.
Per què? Com a director editorial...
Hòstia... Es tenia d'acord.
Era la primera vegada que escrivia per una revista.
De fet, no ho he fet més, ja, eh?
Va ser dur, no? Al final va sortir...
Això ho expliques rient, no?
Què vols dir, que va ser dur? Que ho renyava?
Que vaig haver de fer molts canvis,
perquè em va l'amena més qualitat, més...
Perquè nosaltres sempre volíem qualitat a totes les coses que estem.
Treieu el millor de cada persona.
Això seria monàdito, jefe.
Perquè jo, que escric alguna cosa, i ho he acabat d'escriure,
he fet... i tiro.
Sí, de vines. Sí, sí.
No, però és veritat, que la revista queda per sempre en paper, eh?
Això és veritat.
I aquí es veuen coses com els plàgics d'articles que hi van haver-hi,
cosa que ens va empipar molt a nosaltres,
i això va tirant endavant...
Això no ho sabia, clar.
Sí, que en aquella època hi havia l'equivalent a TikTok en pàgines...
Hòstia... Que fort, eh?
També, com a revista de videojocs,
hi ha hagut algunes rareces que m'agradaria ensenyar-vos els últims moments.
Com, per exemple, una revista en vídeo.
La Video and Games... Ah, sí?
...han format bé a quesa.
Una revista de videojocs han format bé a quesa.
També hi ha, per exemple, us he portat un parell de discmagazins,
que eren revistes en format disquet.
O sigui, les posaves al teu ordinador
i a la vegada que veies podies veure promos,
podies tenir jocs jugables,
i la informació sortia a la pantalla dins del teu propi ordinador.
I després, per exemple,
us haig de dir que la revista en català,
el que tothom considera que és la primera revista en català,
a denòsco dels anys 90, l'any 94, precisament, és la Mega Flash.
Aquí tenim el número 2, se'n coneixen tres,
i amb l'Stars estàvem discutint sobre aquest mític número 4,
que diu que ha vist i, per tant, existeix.
He vist fotos. A veure, aquest número 4 sí que existeix.
Sí que existeix.
Jo no l'he vist,
però he vist contingut que sortia en aquest número 4.
Però no l'has vist.
Però m'han passat contingut el número 4.
Té contactes, té contactes.
A mi em passaven fotocòpies del Soncoco, també.
Això no són proves. És veritat.
Però a tu no t'ho passava, el Torillama.
Això és veritat.
La qüestió és que al final encara no hi ha cap altra capçalera
que vagi qui hi ha que sigui en català, no tornar de passar.
Esperem que coses com potser el 3D Nasus
acabi de cobrir aquest forat.
I bé, al final, el important és que tinguem aquesta informació,
que tinguem que disfrutar d'aquesta passió que ens agrada a tots,
ja sigui amb paper o amb UBR en el metaverse.
I si pots ser en català, encara molt millor.
Digue'm aquí, per sobre, noms de revistes que tens.
4 o 5?
La Megaflash, la First Generation Explorer,
Fanzine, Club Agenostar, MoaiTech, SDMS, Excess...
Aquest més tinc per a tu.
Tinc la Superplay, que era anglesa.
Jo tenia una Mega Drive, però em comprava una Super Nintendo,
perquè m'encantava la revistera brutal.
Tinc la Retro Games, la Jove Consoles,
tinc la Micromània, tinc l'Amstrad...
Quina, quina, quina vols?
La Jove té el número 1, eh? Cuidadín.
Que està impecable.
I la micro Jove l'ha imput, la Micromània també número 1...
Bueno, etcètera, etcètera.
I més que en tinc a casa, eh?
No, deia això dels noms. 3D Nasus.
Nom.
Nom de revista de videojocs. Com va sortir aquest nom?
Doncs és una cosa una mica... una mica simple.
Els que l'havíem fundat, l'equip fundador, eren 3 persones,
3 companys, 3 persones de nasus, l'expressió de nasus, no?
Molt bé.
Vam dir 3, 3D, sobresembla 3D, una mica sembla de videojocs,
i vam dir, doncs mira, ja ho tenim.
Molt bé, molt bé.
Doncs suposo que, mira, fent aquest repàs de les revistes,
el fet que hagi hagut tan poques en català,
amb aquesta idea, el Mega Flash,
hòstia, déu-n'hi-do, no?,
poder fer una revista i ara formar part de la història.
Sí, de fet, abans de fer-la vam dir què s'ha fet abans, no?,
i quan vam veure aquella vaig veure que estaven passetes,
i em vaig espantar perquè crec que jo no les vaig arribar a fer servir,
i clar, tampoc vaig tenir molta més referència que allò, però...
Aquest comentari que has fet no m'ha agradat gens, d'acord?
No, per aquí tothom ha fet servir.
S'ho ha sentit de Star Wars. Doncs a mi m'encanta.
Ara sí que vols la cervesa, eh?
Jo és que quan porto la cervesa al mig de tot m'encanta, ja.
Molt bé, no te'n vagis, eh?, continuem parlant de coses.
Laia, que sàpigues que avui no hi cap la teva secció,
però la setmana que ve, sí, perquè parlem d'una cosa important.
Ha tornat al League of Legends després de dos anys.
I ens explicaré l'experiència de tornar al League of Legends
després de dos anys.
Per què no s'estima? 7 dies més, no?
7 dies més, exacte, però no passa res.
Tranquilitat, calma.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
I és que, Víctor, què tens a les mans, en aquests moments?
Tinc l'Steam Deck, que estic tocant.
Que tu vas demanar a la primera hora, perquè per això la tens, no?
Sí, com a l'hora o l'hora i mitja, o així.
I jo m'he esperat, eh?
Ho dic perquè la gent diu...
A mi no m'he llegat, quan l'has demanat jo a la setmana?
No pateixis, per Nadal potser tens sort, però...
No sé si és perquè s'han demanat moltíssimes,
o perquè m'han fet molt poques perquè m'han dit...
Vamos a probar.
Però sí que sé que han accelerat, m'han fet més.
No s'esperaven tanta venda, però bueno.
I com era l'experiència, aquests dies?
Doncs bé, és una...
La primera gràcia d'això és que tothom em pregunta...
Em pregunta vegades perquè és una portàtil,
però és que no és una consola portàtil, és un PC.
Amb totes les funcionalitats d'un PC.
Només que és petit i té una pantalla.
I és collós perquè la gent em pregunta...
Em va dient...
En comparació amb la Switch.
Però jo no puc comparar peres com gorrinos.
És que no té res a veure.
La Switch és una consola portàtil amb el seu ecosistema.
La Steam Deck és un PC basat en Linux, amb el seu sistema operatiu,
i amb la possibilitat de fer amb ella el que et doni la gana,
igual que faries amb un ordinador qualsevol.
A mi m'importa la bateria. La bateria, mira...
Va a piles, això? Sí.
Són 3 alcalines...
Treblear, no? Són treblear.
Saps la Game Gear, que amb 6 alcalines durava 20 minuts?
Exacte. Això, mira...
Avui en dia s'ha de mirar, eh?
Ara mateix està en el menú. Aquest senyor em dura 7 hores i mitja.
El menú? Però que estic al menú.
Ara anem a entrar, per exemple, a l'Elden Ring.
I ara, quan entri, t'ho explico.
M'imagino que seran unes dues horetes.
Ara ens ho dirà perquè la màquina pensa, també.
Està pensant, està entrant.
Ara està dient... Ostres, a mi ja està aquí, no?
La cosa, mentre entra...
M'agraden els motors AIK, tinc que parlar bé, a veure.
Buscant més bateria, buscant funcionalitats externes.
Ejecutando script de instalación.
La cosa és que hi ha 3 versions.
Tens la bàsica, que són 419 euros, amb 64 GB de memòria.
Tens la mitjana, que és la 440...
No, 549 euros, perdó.
Que té 256 GB de disc dur,
que és el disc dual NVMe,
que són aquests que fan brújeries de velocitat.
I, finalment, tens el tope de gama, que són 679,
que és una mica el mateix, però porta 512 GB de memòria,
i pantalla anti-reflectant.
Jo no l'he vist.
Jo dubto que anti-reflecteixi res, però no l'he vist.
Tu tens la del mig? Jo tinc la del mig.
Jo tinc la...
Sí, perquè tinc la mitjana, perquè vaig pensar...
La petita la van fer del paló.
Sí, perquè... Para que haya una por debajo.
Es porque tothom s'ha comparat a la de meitat o la de després.
Mira, això ja està entrando.
Quan et diu? A 10 hores, ja?
Le diré a continuar.
Sí, ja sé que no tengo internet.
Ara t'ho dic.
A més, això és de la mitjana...
I què passa quan tu l'encens? Què és el que apareix primer?
Apareix un simbolet d'Esteem. D'Esteem, eh?, directament.
És el logo, però com el més guai.
I entres directament a la...
Mira, Stark, ara mateix dues hores i mitja.
Dues hores i mitja, val. A prox.
Tens temps d'arribar a casa, encara?
Dues hores i quart. No, dues hores nou.
Ui, ui, ui...
I el tinc... El que passa que gràficament està tot allet.
A 60. El tinc a 30.
A 30, fa peces, eh?
A 30, fa peces. Molt bé.
Crec que la mitja és l'opció més jògiga,
perquè també hi pots posar una targeta CD
i pots instal·lar més jocs o programes o el Windows.
Sí, perquè 64 gigues de disc dur, diguéssim.
No et dóna. L'altre dia, ja, amb 256,
ja vaig instal·lar l'Eldenbrink, el no sé què, el Windows,
i quan anava pel Devil May Cry 5 em va dir... Dónde vas?
Ja, relaxa. Tira pa'tràs, tira pa'tràs.
La màquina aquesta que hem parlat sempre s'enxena
amb la versió d'Esteem, poses el teu compte i ja està.
És perquè, de nou, és un ordinador.
Poses les teves cosetes i fora i ja ho tens tot.
Descarregues els jocs que vulguis i a jugar.
Hi ha uns 2.000 jocs completament compatibles
i la gran majoria de...
De la...
Ui, m'he liat. I la gran majoria de la resta de títols...
Títols, perdoneu, funcionen sense problemes,
però potser tens alguna parideta,
com, per exemple, que la pantera tàctil
no va en aquest joc en concret,
o que en el menú no podràs fer no sé què per alguna història.
Però un jugar pot jugar pràcticament tots.
I un que no, que jo el tinc, és molt greu, que és el Deadpool.
Aquest no pot, eh? El Deadpool diu fer raó.
Perquè no sé ni qui té l'aip.
Això està perdudíssim.
Igualment cada dia van actualitzant tant nos jocs
com el sistema operatiu, com algunes funcionalitats,
acaben d'actualitzar els ventiladors,
perquè feien força soroll...
Però s'enxecan sols, eh?
Sí, normalment estan sempre com funcionant molt fort.
I ara han fet com una tuita xoca perquè funcionin
per diferents temperatures, amb diferents jocs,
no és normal que xupi el mateix jugant a un Isaac,
per exemple, que a un Elden Ring.
Perquè es fa una idea.
Per exemple, en els quasi dos mesos de vida
que té la consola, perdó, l'ordinador,
és que confon, però és un Pepe.
Ho entenc, ho entenc.
Han afegit el teclat dual per poder escriure amb dos dits,
perquè la pantalla també és tàctil, evidentment.
Configuració de les teves llistes de jocs amb unes sortes diferents.
Pots dir, quiero hacerme listas de un player.
Vull fer llistes de multis o de rock lights,
o de no sé què, te'ls pots organitzar.
Ha millorat la velocitat a la tenda.
Va a velocitat, perdona.
Va superràpid, sí, sí, va una darrere l'altra.
Configuració de frame rate per guanyar bateria.
Monitorització de la GPU, de la CPU, temperatures i tal,
com si fos un d'aquests programes de NVIDIA
o externs que et diuen amb gràfics i tot,
com pots veure la pantalla.
Millora la info de les descàrregues,
perquè abans hi havia una barreta i ja està.
Ara surt igual que el PC.
Notes de l'actualització, et diu la connexió, tot.
Molt bé, molt bé.
Nou drivers de Windows per instal·lar a Windows 10,
i en breu ja podries instal·lar Windows 11.
Configuració absoluta dels botons, els joysticks,
els botons àptics, tot.
Cada dia actualitzen i milloren el catxarro,
que era una de les pors que teníem, que no deixessin morir,
com ha passat amb altres coses que ha tret Valve.
Però sembla ser que no, sembla ser que estan com...
Jo crec que a Valve són tots com nens petits,
i estan tots molt contents i molt emocionats,
i tothom diu que t'han arreglat això, què dius?
S'aplaudeixen, allò...
Jo crec que sí, jo crec que sí, es donen ànims.
I ara vaig amb datos que m'heu de dir,
però que jo no tinc ni idea de què són.
AMD, processador Zen 2, de 4 núcleis i 8 fils.
Estem sentint molt de drac. Sí.
Que gran.
De 2,4 o 3,4 GHz,
i targeta RDNA 2, de 1, de 2,5 GHz,
i targeta RDNA 2, de 1, de 1,6 GHz.
Ah, sí, per...
T, 16 Gbps. Això l'entendo.
Això està bé, no? És bastant.
Per la resolució, que són 1.200...
1.200 per 800,
amb una pantera IPS de 7 pulsades...
Va, que xutes.
A veure, es veu molt bé.
Es veu molt bé, és una borrada.
Jocsomal de Witcher, a 30 FPS,
va molt més fluït del que hauria d'assemblar.
Mira si va...
Mira si van per davant, aquesta gent,
que a l'Elden Ring, amb tots els problemes que tenia a PC,
el van arreglar abans a la Stream Deck,
i al davant el van arreglar el joc.
Directament, eh? Abans que l'arreglessin a PC.
També dubtava una miqueta de l'exposició dels botons,
perquè estan... No sé si...
Hi ha molts, a més. La càmera, hi ha molts botons.
No sé si ho veus d'aquí. I darrere, també.
Tens aquest d'aquí, tens aquest d'aquí dalt,
tens darrere perquè pots configurar unes dobles botones,
com un mando...
Com un mando d'aquest L.I.T. de la Xbox,
que és el mateix que és per darrere.
I ho pots configurar absolutament tot.
Pots tocar tot el que vulguis, és una cosa que també han afegit.
Vine aquí, que posarem la càmera teva, si et sembla.
Sí, i així s'obre millor.
I jo ho deia que dubtava perquè ho veia i dic...
Hòstia, els botons estan com molt separats,
inclús la B està com girada per la cantonada.
És cosa de 10 minuts.
I t'hi acostumes. I comences a jugar...
Per exemple, el Rock Legacy 2 que jo he estat jugant,
quan vaig jugar els primers 20 minuts o 10 minuts,
em mataven molt.
Hòstia, no acabo de... Però t'hi fas...
És un mando més, si t'hi acabes fent.
No té massa més.
També és cert que, a veure, pesa uns 700 grams.
Molt poc. Jo...
Jo considero que 700 és força.
Per mi sí. Però quan l'agafes...
No ho sembla. No ho sembla.
També hi ha gent que diu... Però pesa molt i potser te canses.
Dic... Clar, perquè tu sempre jugues així.
Saps? Que estàs jugant així, en el metro.
Però bueno...
La conya part d'això...
De la biblioteca d'Esteem...
Són totes les possibilitats que ofereix
a les instal·lacions de sistemes operatius.
L'altre dia un amic em va explicar... Toque, toque.
M'ha obligat que estava jugant
al Metal Gear Twin Snakes de la Gamecube,
emulat a 60 FPS estables.
Sense cap tipus de problema, funcionava com un tiro.
Ara mateix, ja hi ha inclús sistemes d'emulació
que pots afegir de biblioteca d'Esteem com a jocs externs.
S'està intentant que cada cop
sigui més fàcil exprimir la màquina, i és genial.
L'únic que em preocupa és que d'aquí un any i mig o dos
ja tindrem jocs que a la stream deck
li costarà moure
de forma tan correcta com ho fa ara.
Així que ja veurem com evoluciona.
Però de moment, molt a molt, això sí, són 500 euros.
Que la broma no és barata.
Bé, però ara bé tens comunions?
Calla, calla, que jo tinc una.
No em faran comprar una altra, no?
Ja ho saps, jo ja t'he avançat.
Jo sóc el fantasma dels medals futurs.
Doncs si teniu una comunió,
o te la pots permetre perquè sí, sense problemes,
a veure, és una bona compra.
Només per poder jugar a la biblioteca d'Esteem
ja va superbé, i la veritat és que sorprèn molt.
Però crec que la broma d'aquesta màquina
és exprimir tot el potencial, configuracions,
sistemes operatius,
i si no vols trastejar potser pots esperar una rebaixeta
que em sembla millor idea.
Tu, perquè jo no trastejo i l'estic utilitzant poc.
M'agrada utilitzar-la més perquè no tinc temps,
però tinc amics que si trasteja
ja estan cada dia 24 hores instal·lant,
provant, mirant tutorials a YouTube
de gent que ha descobert no sé què
i pots fotre-ne alguna història,
i jo crec que és la gràcia de la història aquesta.
Però molt xula.
Doncs gràcies per haver-la portat i l'hem pogut gaudir.
I si ara la demanem, potser d'aquí un any la tindrem.
No me pierdas las runas, ¿eh?
Molt bé, estar.
Tu de tant en tant quedes i parles amb amics, no?
No fotis.
Sí, perquè m'ho vas dir tu l'altre dia.
Sí, fa uns dies que parlàvem amb un amic de tota la vida, no?
Sí.
Parlàvem sobre un parell d'allò que parles de coses
i de cop i volta surten temes d'aquests aleatoris,
i em van sortir un parell de conceptes
d'aquells que ben segur que aquí he dit un milió de vegades,
que és aquest que dic sempre,
que no és el mateix fer feina que treballar.
I jo, com que soc bastant punyatero,
fins i tot amb mi mateix,
em plantejo una pregunta
que presumptament em podria posar contra les cordes.
Ah, deixa'm fer-te-la. Va, vinga, va.
¿Fer un videojoc és fer feina o és treballar?
M'agrada ser aquesta diferència que fas
d'una cosa que vol dir el mateix, no, al final?
Sí, és que la cosa té conya, perquè al final, al tanto...
Faig una altra pregunta.
Quan nosaltres fem un videojoc,
tenim dada de final de projecte?
Tinc una data, un dia concret.
Fa uns quants anys era més fàcil tindre una data final,
perquè normalment fèiem coincidir amb un esdeveniment.
Hi havia un esdeveniment,
ja m'ha parlat de portar aquell dia
perquè el volem presentar allà en directe, perquè ens fa gràcia,
o també perquè hi havia concursos o convocatòries,
i jo que sé, per exemple,
doncs podies guanyar un premi o et feia goig tindre-la allà
i presentar-lo a societat.
Mira, jo normalment,
portant una miqueta aquesta dualitat
del fer feina i el treballar,
jo faig feina per preparar aquesta petita secció
del generació digital.
La faig xinuchano, vaig escrivint guions,
i agafo, pam, els deixo a la neve, els deixo preparats.
Però si un dia em fan en actualitat pel que sigui,
el que faig és treballar,
per tenir-lo enllestit pel dia que em sento aquí,
a l'estudi de Tarragona,
que llavors no és feina avançada,
és una feina que s'ha de haver treballat.
Això es veu més clar amb l'exemple dels llibres.
Aquí, a casa nostra, ho tenim claríssim.
Si tu vols treure un llibre,
Sant Jordi, 23 d'abril hem de tindre el llibre acabat,
imprès i presentacions o signatures
de llibres ja paraulades.
Sí o sí, no?
Tindre el nostre llibre per Sant Jordi és treballar,
pel nostre llibre.
Per contra, anar escrivint una miqueta cada dia
és anar fent feina.
You work, work, work,
you work, you work so hard and burn...
Parlar de llibres i fer un videojoc,
suposo que és més fumut, no?
És més fumut i tant, perquè,
si tardem massa temps a acabar-lo,
poden passar un munt de coses.
És fàcil que algú altre, la competència entre cometes,
s'adelanti i en faci un de millor,
o el presenti el dia que nosaltres teníem previstos de presentar,
o que agafi més fama
i sensaments i terreny,
que surti una altra de la mateixa temàtica
que estem fent nosaltres,
i ens deixem el cul tort, perquè sembla que ha sigut nosaltres,
no? Els que ens han copiat.
Llavors, clar, és fotut si anem deixant que passi el temps, no?
El que sí que podem anar a fer és fer feina.
Anem preparant personatges,
fent musiquetes, els nivells, els decorats...
Podem imaginar, no?
Fantasejar amb l'embolcall
de com serà el manual,
com serà la capsa, no?
I així ens podem tirar mesos i mesos i mesos
i fins i tot anys.
Per tant, quan nosaltres fem un videojoc,
no es tracta de fer feina.
Es tracta o implica treballar.
La meva recomanació sempre ha estat
i sempre serà posar-se una data d'entrega.
Sigui quina sigui,
pot ser el teu aniversari, la dona, el dels nens,
ha de ser una X al calendari
i aquesta X ha de ser inamovible.
Per mi, una data d'entrega
és el mateix que una data de curiositat.
Ei, però jo he menjat ous que estan caducats, eh?
Ous? Sí.
I tant. Home, en quants dies?
Un parell, tres.
Va, home, no passa re, que els iogurts, també, home.
Vam dir que no caduquen, els ous. No caduquen, els ous?
Home, vigila, eh?
No, no, si obres l'ou i l'obres mal,
és que et tira...
És que s'ha muerto. Et pot estar tota la vida.
A mi em van dir l'altre dia, no sé, proveu vosaltres,
jo no ho penso provar. No, no, no.
Escolta'm, però quant de temps diries
que es necessita per fer un videojoc?
Jo diria que entra un embaràs.
O sigui, jo posaria un embaràs humà
i un embaràs d'una altra bèstia que no sabia dir-ne.
Igual no estiguem, perquè...
9 mesos i un any i mig. Quina bèstia tarda un any i mig?
Un elefant? Un elefant...
Sí, és por ahí, por ahí, em sembla.
Un elefant, a veure, tant, bueno, és igual.
9 mesos i 18, no?
Això no vol dir que tinguem que estirar el temps per quadrar.
Vull dir que el tenim que tindre perquè de 9 mesos.
L'has acabat amb 6.
Hòstia, no, no, fes més, que tenim que durar.
Si tu l'acabes amb 6, acabes amb 6.
I això és que quan soni la campana, el tinguem acabat.
Molt bé. Què passa?
Que treballar implica, com qualsevol altra feina,
tota feina, tot treball,
el treballar implica perseverància,
obligatària, etat, organitzar-ne.
Fer un videojoc ja és una redundància,
però comporta molta càrrega creativa.
Clar.
Molta prova d'error, moltes coses que...
Saps allò que diuen? En su cabeza era espectacular, no?
Sí.
Doncs que el cap o sobre el paper és espectacular,
però quan el veus funcionant, quan veus aquell personatge que corre
amb la música que li has preparat i amb el fons que has dibuixat,
hòstia, doncs moltes vegades
tu tens que plantejar de nou i començar des de zero, no?
Per tant, fer un videojoc és una tasca multidisciplinar.
Tant se val, eh?, és multidisciplinar,
tant se val si ho fa una persona sola o un grup.
Els elements per separat al final s'han d'ajuntar.
S'ha de revisar la feina.
I això no es pot fer amb entregues pròdiques,
perquè cada tasca necessita el seu temps.
El que s'ha de fer és treballar en particular
per anar fent feina en conjunt.
Mira, és com la generació digital una mica, no?
Doncs sí, ben vist, ben vist, no?,
perquè aquí cadascú treballa a la seva secció, no?,
estem allà, tenim el Google Docs, no?,
ajuntem tot, anem per anar veient com va quedant,
és a dir, que fem feina, quan ja s'acosta el dia,
quan estimats dimecres,
perquè el programa l'enregistrem el dijous,
que és abans de tant d'enviar el guió i tindre'l tu preparat,
llavors ens posem a treballar.
I, a més a més,
perquè el guió i tindre'l tu preparat,
llavors ens posem a treballar.
Per descomptat, que quan es fa un videojoc
hi ha mil maneres de fer les coses, això sempre ho hem dit, eh?
Però jo ho limito a quatre maneres.
Les bones, les dolentes, les menys bones i les menys dolentes.
I si Déu vol i el joc s'acaba,
i us esteu divertint en fer un videojoc,
tu mateix, tu què voldries?
La més bona, la menys bona, la menys dolenta o la dolenta?
La més bona.
Doncs ja està tot dit.
Jo la més bona, jo la més bona.
Això és com anava a dir una cosa lletja i una miqueta masclista.
Sí, no, no, no, sisplau, que ha anat molt bé el programa fins ara.
Però no l'ha dit, però no l'ha dit.
Escolteu-me, a veure, Roger Mitats,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
molta sort amb el Tres de Nassos,
i, jo què sé, estarem superatents i esperem veure-ho un dia.
I si algun dia ho veieu a algun quiosc, feu una foto,
i arrobeu al Generació Digital, que ens farà molta il·lusió.
Sort, de veritat.
Jo també, al tanto.
Quan ho comprensiam, si ous no caducats, fixeu-vos.
Correcte.
Eli, gràcies per estar atenta a la nostra twitch.tv
per haver jugat aquesta setmana aquest joc.
De res, m'encanta, ja em diràs, passo la setmana gràcies a això.
Hi havia algun ullent que has dit alguna cosa?
Doncs mira, ous caducats, una prova molt bona.
Prova del got d'aigua, que diu el Mit,
que és si suren, si els poses a l'aigua i suren,
els ous es llencen directe, si no, te'ls pots menjar.
Molt bé que t'afecta.
Com és això? Espera, espera.
Perdona, perdona, però...
Com és això? Aquest so és boníssim.
El... Sí.
Com ho fas? Un ou caigut?
No ho sé, ho he fet tota la vida.
Això, eh? No, no, no.
Ho fas com un clac, a veure? Sí, sí.
Ho fas des d'aquí, tu. No, crec que és d'aquí.
Però què esteu fent? És la llogular.
A veure, estem parlant de coses importants, estar, per favor.
Però jo vull veure-ho, jo no ho veig.
Jo no m'ho estic sentint.
Que algú em descrigui què està passant.
Víctor Matute, gràcies per portar l'Stim Deck.
A vosaltres. I per explicar-nos la teva experiència.
I Francesc, sobretot, totes les revistes que has portat,
que totes estan superbé,
cuidadint amb aquest primer número que ha agafat el Víctor Matute.
Està rogat o no? No l'ha rogat, eh?
L'ha tractat amb molt de respecte. Molt bé. Com les tens guardades?
Doncs... A casa, eh, dic?
Les tinc en capses d'aquestes de cartró.
Sí, cartró, eh? D'aquelles de guardar documents.
Algunes, com pots veure, les tinc en bossa,
per portar-ne una mica més.
I les més fotudes són aquestes micromàniagrans.
Tinc unes carpetes especials de la Samira
per poder-les tenir totes guardades per èpoques.
Molt bé. Gràcies a tots per fer possible aquesta generació digital.
I, oients, gràcies per veure'ns a través de Twitch,
escoltar-nos a l'FM o també al podcast la setmana vinent més.
Adéu-siau. Adéu.
Gràcies a tots per acompanyar-nos.
Gràcies a tots per acompanyar-nos.