OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah.
Icat, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Què tal? Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 994
i avui parlarem d'economia i videojocs, però tranquils.
No serà una llauna.
El videojoc de la setmana és l'Atomic Heart
i li donarem també una ullada.
A més, veurem quins són els videojocs de la setmana
i jugarem, com sempre, a un videojoc de mòbil.
Has descarregat Generació Digital.
Avui tenim el Roger Fontarnau a l'estudi, a la part tècnica.
Ara no recordava el nom.
Control tècnic. Sí, el control tècnic. Què hi he dit?
La part tècnica. És el mateix.
És el mateix. Estàs a Tarragona.
Sí, senyor, i molt ben acompanyat amb el Francesc Gavies Pelt.
Molt bé. Elizabeth Sánchez, tot bé?
Molt bé, molt contenta. Albert García.
Aquí estem, perfecte.
Avui parlem del teu viatge... Viatge exprés, eh?
Absolutament, absolutament. Laia, com estàs?
A tope. A tope.
Hem fet una mudança fa poc. Sí, mudança...
A tope. Molt bé, molt bé, a tope.
Molt bé, i Pazos, com estàs?
He de dir una cosa de les mudances.
La mudança és un problema de cadascú.
És una trampa, la mudança. No demanis ajuda.
Exacte.
Cadascú amb la seva.
Jo, quan m'he mudat, m'he callat, i me l'he jalat jo.
I després he estat ajudant a molta gent a fer mudances,
i després et regalen una pizza.
Jo he de dir que també me les he penjat.
Una pizza no val la pena. Per això és de la família.
Si hi ha hagut mudança,
Laia, també has de fer canvi del set,
i això també és un problema. Quina història, tu.
Oi que sí? Sí, sí, sí.
És com la càmera ja no queda igual, les pantalles es compren.
Què està passant?
Però això ho has de muntar en directe, i ho monetitzes.
Eh?
L'antic set-up vas fer el comiat?
Com, com? L'antic set-up, el comiat de l'antic set-up.
El va cremar.
El set-up va ser com a bases.
De cop ja no hi havia els mangues a darrere,
les llums, i tampoc queden...
Ja l'has muntat? Sí, ara ja està.
Ostres, això, tu ets un tripodem una càmera i fas directe.
I tinc un carteí de fons d'aquí, amb el saco aquest de color rosa.
Que guai.
Fantàstic.
Per cert, ja podem anunciar oficialment
que el dia 1 d'abril, a les 10 del matí, dissabte,
farem un programa celebrant els nostres 999 programes.
Per què?
Perquè el mil toca just a la setmana santa,
i tampoc era per fer-ho aquell dia.
I el mil el celebra molta gent.
Però 999 no.
Hauríem hagut de fer connectar-nos cadascun
a la professora.
1 d'abril, què era, quin dia, aquella?
Dissabte.
Ui, jo estic fent vermut, si hem de trucar...
Que sapigueu que el programa no tindrà guió.
Això ens ho estàs dient en directe ara mateix.
Sí, sí. Gràcies.
I estic començant a treure talls.
Posarem molts talls.
Una hora de tall?
Sí, no, o menys perquè puguem comentar i riure entre mig.
És a dir, estic buscant la primera vegada
que tu vas entrar en directe.
M'hauràs de jugar.
A 13 anys o 12, o no ho sé.
Necessito saber el programa en concret.
Ho hem de buscar, ja ho buscaré.
Bé, ja, a poc a poc.
No d'això que ja participem.
En una entrevista, la Gina em colaria per algun puesto.
I vas venir de públic i pot ser que vinguessis de públic una vegada?
Sí, jo crec que sí.
Vaig venir de públic una vegada, oh, m'he recordat, amb el Fukui.
Sí, senyor.
Perquè fèieu un especial i hi havia un concurs de jugar al Mario,
que arribava al mes juny o no sé què.
I va guanyar el Fukui.
Va quedar amb una Membo o no sé què.
Tenia un lac ausionant.
Un petero guanyant un concurs de Nintendo.
Va ser vergonya, vergüenza per la nostra vaca, completament.
Els uients que ens escoltin i vulguin venir de públic,
a través del generaciódigital.cat,
envieu-nos un correu
i gestionarem aquí les 10 o 12 places que tenim
perquè pugueu veure en directe aquest programa especial.
Un dissabte al matí està molt bé, no?
Ho farem amb sucos.
Hi haurà sucos.
Perfecte. Glaus, sobretot, els de pinya.
Els que agraden més, no?
No haurien de ser marrons?
No haurien de ser marrons?
Haurien de ser grocs.
Però el groc és el de llimona.
Mira, no parlem del groc.
La llimona no és una fruita.
Ja que hem obert el meló.
La llimona no és una fruita.
Ho és però no ho és una fruita pels postres.
Té una poma, una pera i una llimona.
És una fruita.
El tomàquet és una fruita.
No era el dia 1 que era sense guió, el programa?
Sí, sí.
Però no estàm volant, això.
Una cosa.
Fa més d'un mes que s'han obert les candidatures
dels Premis Sonor.
I els podcasters poden presentar les seves propostes.
He dit, sí, els podcasters.
Sí, sí, sí.
Si tens un podcast i et fa il·lusió enviar-lo,
que sabigueu que és la segona edició dels Premis Sonor
que es fa entre la Mira i Catalunya Ràdio.
Hi ha 6 categories temàtiques
i fins al 31 de març
tenim temps d'enviar el nostre podcast.
Hi haurà 4 guardons
més una proposta també del jurat.
Tota la informació està a sonor.cat.
I Ali, hem preguntat aquestes setmanes
si la gent escoltava podcast i Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do. Ens n'han passat una pila de noms.
Mira, començo, per exemple,
pel Seraphill i Teres, que diu que, evidentment,
el generació digital, per una banda, l'escoltes sempre,
i el boncat.
El Xavier ens ha passat.
Ell també escolta el Búnker, però millor per YouTube.
Ah, d'acord.
És podcast, bueno, no és podcast, és per YouTube.
I el Foranc ens ha passat
de no només el nom de tots els podcasts que escolta,
sinó també tots els enllaços on els podem trobar, de Twitter.
Molt bé, molt bé.
Ell escolta l'Univers G8CO, la Fricoteca,
Ready to Play, Freaks and Beats,
el Record del Manga...
La Laura ens en deia una altra,
que es diu Oye Polo y Explicado Pierde.
Molt bé.
El Besora també ens en deia una llista,
igual que el Pireta, la Sotana,
el Musee Galapoma...
El generació.
El nostre, un que es diu Druids Android,
de literatura fantàstica i de ciència ficció,
l'Espatec, cas informàtica,
el Gent de Merda...
Bé, és que n'hi ha molts.
El Pireta ens deia també el Búnker Crims,
el Biolivermell,
Ja som aquí, la nit més fosca,
el pitjor podcast,
el Replay Podcast o l'Oxigen.
I la Sònia Martí, en català,
els de la partida O'Crims i en castellà,
Play Like a Punk.
Déu-n'hi-do, sou també, de vosaltres,
d'escoltar podcasts, no m'ho imagino.
Com un animal, eh?
Pasos, Laia?
Jo no, perquè no sé fer dues coses a l'hora.
La gent edita o grava i tal,
amb podcast de fons.
Rentar plats i podcasts és la millor combinació.
Em poso uns vídeos del Zoltituquet
que m'expliquin coses de...
Això que dius són tres coses a la vegada,
perquè és rentar plats, escoltar i veure.
No el miro, no el miro.
Curiosament, perquè m'ho van comentar per tutel i tal,
sí que he sortit d'un podcast ara que es diu
Cinco duros, em sembla que era,
que vaig sentir el tercer que era sobre Hèrbet
i tots els pitjors jocs a Espanya.
I està guai, vull sentir més, però és que no trobo un moment.
Un bon moment per mi
és abans d'anar a dormir.
Me'n vaig a dormir, m'estic ja preparant,
doncs em poso pijama, tal, em poso...
Com per relaxar-me, depèn de quin podcast, potser no, però...
Està bé, està bé. I Laia?
Jo estic molt enganxada a crims.
Ah, crims, esclar.
A mi em posa... Bueno, ja ho he dit alguna vegada aquí.
A la nit, no. El que has d'escoltar a la nit
és aquest que et dic que és entiende tu mente.
És molt xulo. De relax?
Bueno, no, és de diferents temes que tenen a veure
amb la psicologia humana, doncs cada...
Són 20 minutets, al final és això, m'he de preparar i dormir.
Crims mola molt, però pel matí potser no.
No, jo, per exemple, ara venint amb el bus,
me l'he posat una estona. I com està el tema?
Qui és l'assassí? L'assassina?
Tots. Tots a la presó, per si de cas.
Llavors ja investiguem. Exacte, exacte.
El teu quin era, ho has dit abans?
El meu què? El teu cas.
El que jo escolto? No, el que tu fas...
Ah, el teu. Ah, sí, jo faig la clave.
La clave. La clave.
Però n'has fet uns altres, també?
Sí, el replay, que l'ha comandat en pireta.
El replay i... i alguna cosa més per ahir.
Home, fas un important amb la teva xicota.
Ah, sí, és veritat, perdó, perdó.
Jo no volia dir res, però és clar, ara ho diràs.
Sí, sí. La Meraldina, evidentment.
És el millor podcast que hi ha al món ara mateix.
Sí, sí. Jo sempre ho dic perquè ho penso de veritat.
Clar que sí. I m'havia oblidat.
Molt bé.
Top up the volume, top up the volume,
top up the volume, dance, dance.
Doncs continuem amb el Generació Digital.
Estàra, et vull comentar notícies relacionades
amb els videojocs d'aquesta setmana.
A veure què et penses. A veure, a veure.
Per exemple, videojocs que apareixen per les ulleres
a l'editat virtual de Sony, aquestes noves.
Per exemple, eh? Red Infinite.
Tetris Effect. Ui, quina mandra.
Horizon, Call of the Mountain.
Aquest de cotxes, oi? Sí.
Sí, sí.
I que sàpigues que les ulleres estan connectades
només amb un cable a la PlayStation 5.
Només amb un cable. Sí, és una de les coses que diuen.
Ja m'assemblen molts.
Sí.
Hòstia, és que comença a moure el cap i aquí jo m'ho veig, això.
I els altres dos jocs, jo no m'ho puc dir, que benvinguts...
a l'era Atari Jawer.
Per què? Per què? Adoro.
Perquè, mira, el desembre del 95,
el Fest de Las Vegas es va presentar...
95, eh?, 1995.
Això fa uns 28 anys, eh?
Es va presentar la Atari Jawer, era una consola que intentava...
Bueno, era de la Quinta, de la Play U i de la Saturn, saps?
Sí.
I van presentar les ulleres de virtuals
i el joc estrella era el Misaicomand 3D,
o sigui, el típic de la maquineta, però en 3D.
Uau.
O sigui, està força bé, jo l'he jugat,
i escolta, té el seu què, eh?
I un altre joc en suplement era el Tempes 2000 de Yamasof,
sentint la música tard a fons.
A veure.
Ja pots imaginar per on van els trets, no?
És el Tempes, era aquest que es veia des de dalt,
com una mena de... no sé, com una graella,
i també hi havia com un mig rodó, un octògon...
I que baixaves cap avall.
Ah, t'abaixaven cap avall i tu havies d'evitar que arribessin a això.
Això vol dir que, Sony, 28 anys després, es posa al dia.
Un aplaudiment, sisplau.
Un aplaudiment per Sony. Molt bé, xacos.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Però, home, pensa que...
Què vols que pensi, Murillo, què vols que pensi?
No, mira...
O sigui, tu veus els jocs aquests d'ara,
sí que tenen alguna coseta de més, tal,
però continuen sent polígons, que fa 28 anys que hi ha...
Ja era el sumum. Sí.
Si fa 28 anys veies allò i deies,
oi, el futur, aquí, de 20 anys, això serà...
No distinguirem la realitat del món virtual.
I ara ho veig i dic, hòstia, que m'he adormit 10 minuts,
o m'he tornat a despertar,
o era un somni, o què passa aquí, saps?
No ha avançat tant com t'hi diria que ha avançat altres coses, sí,
però la realitat virtual, escolta, no ho sé,
o ho tenen tot amagat a l'Hangar 51, allà, amb els extraterrestres,
o, escolta, no ho sé, no ho sé.
Però penses tard que, per exemple,
al Telegram, Eli, aquesta setmana hi ha hagut un uient
que el primer dia que van sortir les ulleres se les va comprar.
Sí, exactament.
I, de fet, és el comentari de Telegram que hem triat,
perquè és que...
Bé, a mi m'ha fet molta gràcia com explica les coses
el Magí Berné de Saiz, que ens deia,
família del GD, abans de res, disculpeu la turra que ve,
perquè sí que és veritat que és un missatge llarg,
però està molt bé.
Diu, he provat el Gran Turismo 7 amb l'SVR 2 de la PlayStation,
i costa assimilar-ho.
Porto jugant a videojocs des dels 6 anys
i juraria que mai he sentit una cosa igual.
Quan comences a jugar al menú principal, tot és molt normal.
No es nota la realitat virtual.
Ara bé, quan inicies la cursa,
s'apodera de tu una increïble sensació
de estic dins del puto cotxe.
De sobte, l'acceleració, les curves, les inèrcies,
tot es nota.
I està ple de detalls que et fan sentir que jugues a una cosa nova,
avançar un cotxe per l'esquerra
i seguir-lo amb la mirada mentre el sobrepasses,
o quan has de mirar pel retrovisor o per controlar els rivals,
pots fins i tot seguir-lo i girar-te per veure'l
a través de la finestra del darrere,
cosa que no aconsello si no vols descobrir
quin gos tenen els murs de ciment.
Diu que ja havia provat abans altres VR,
però el binomi VR 2 més GT 7 és una nova dimensió.
I diu, torneu-me a disculpar per la xapa que us he fotut,
però necessitava compartir-ho amb gent que ho entendrà.
Quina sort que no es mareja jugant a aquests jocs.
Vaja, perquè jo mateix ahir vaig provar el Gran Turismo 7
amb la PlayStation VR 2,
i de tots els que he provat ha sigut l'únic
que em va produir un mareig brutal.
La descripció que fa el Magí és molt bona,
perquè flipes amb els retrovisors,
que el joc ja es veu espectacular sense ulleres,
amb ulleres és increïble.
Però a mi aquest em va produir un gran mareig,
i em va sorprendre perquè jo pensava que els jocs
on estaves assegut no marejaven tant.
Jo, amb els que marejo més són els de cotxes.
Em vaig quedar molt curiós.
Jo també.
I no hi ha alguna fórmula per no marejar-se?
S'ha de tenir el típic de la coberta, m'estega...
Clar, perquè si et mereixes el cotxe real,
et mereixes amb l'esviat?
No, jo crec que no.
Imagina't conduint i vas conduint i marejant, oi?
Jo penso que en el cotxe real et deus marejar
per a l'autèntic moviment del cotxe que està girant,
que allà no gires.
Clar, no, però l'encabàs, però la seducció...
I sobretot per com el desenfoquen, el moure't...
Al final el que a mi em passa és que el cos està dient perdó.
El que tu estàs veient no és el que està sentint el teu cos.
Amb el Gran Turismo em vaig fotre tota la velocitat
i van ser dos minuts i vas dir fora.
Fora, fora, fora, fora, fora.
Abans d'una desgràcia.
Per cert, segons una entrevista a GameSpot
que va fer Ashiguro Miyamoto,
una de les titulars que més s'han llegit aquests dies
és que no vol que se'l conegui o recordi
com l'Spilver dels videojocs.
Què en penses, això?
El que m'ha destacat és això, que la notícia és aquesta,
és el titular.
Miyamoto no vol que el comparin amb l'Spilver.
Doncs mires el text i posa això, i ja està.
Si no, diu res més.
L'entrevista devia ser supercurta, devia dir...
Hola, bon dia, seguim.
Vostè, què opina que el comparin amb l'Spilver?
No ho vull, gràcies, bon dia.
Hòstia, aprofitem la qüestió.
Doncs mira, també una cosa de iaios.
Fins que no vam conèixer la Kira Toriyama,
no vam conèixer la Kira Toriyama,
la Kira Toriyama, l'Arale, la bola de drac, tal,
doncs que els japonesos no van entendre el poder
que és tindre persones amb nom i com nom.
Només...
Recordem, o que sapigueu, que el Toriyama...
no el deixaven sortir de Japó.
No el deixaven sortir, no fos que tingués un accident.
Però per què dius? Això no era un vita?
No, no, no, no.
Quan dèiem de portar-lo i tal, els japonesos s'excusaven,
que diuen, home, si el traiem i es fot un accident,
amb una cama que fotrem, no?
Per ells era... És com pensen els japonesos, no?,
que les persones són... són material.
Anava a dir poca broma, que m'ho crec, eh?
No, no, que és veritat. Per contracte no pot sortir.
És que tu penses que abans, Laia, abans de Toriyama,
potser conegíem el Katsuhiro Tomo, el de Kira,
o el Kira... el Kurosawa, el cineasta,
o sigui, fins aquest que no...
o fins i tot el Yukio Mishima, si m'apureu, l'escriptor, saps?
Però eren ja... no eren tan culturament dispersos, saps?
Llavors, què va passar?
El que va sortir va ser el Miyamoto,
el Miyamoto em veu que és un xaval simpàtic,
és un senyor, ara té 70 anys,
però tu el veus i, hòstia, és un paio trempat, no?
Mira que ets simpàtic, no? És un paio així.
I, clar, té aquesta imatge de Peter Pan, saps?,
de tern jove, que sempre...
Ai, vostè, com li sembla que el comparin amb l'Esteban Spielberg?
Clar, és un senyor de 70 anys,
que ha fet moltes coses,
i, clar, el que ets senyor diu...
A veure, nen, una miqueta no em toquis els tallons,
que tinc 70 tacos, ja estic bregat,
doncs no em diguis a qui m'haig de semblar o a qui no, no?
És a dir, té 70 anys i ja no està per hòsties.
A veure si l'Spielberg serà el Miyamoto del cine.
És el que anava a dir, jo afegiria més,
jo diria que per qui me vulgui entendre
que el Miyamoto és més un George Lucas
que no pas un Esteban Spielberg.
Molt bé, i, per cert, Star, fa bastant de temps...
Sí.
...que ha fet un videojoc
i que ha sortit un nou vídeo, diguéssim, amb més novetats,
que és el I am Jesus Christ.
Jesus Christ. Exacte.
Ei, en català, eh?
Versió de la lírica de Sant Andreu dirigida per la Mirna Cambra
amb direcció musical de la Laia Jorneta.
Atenció, tens-ho, escolteu.
Molt bé, eh? Bona, molt bé.
Videojoc, videojoc.
És un tràiler que es va ensenyar el 2019,
i ara es veuen més imatges,
i fins i tot com una mena de teaser-joc,
un joc mini, un resum on pots jugar,
fet amb un Real 5 i tal,
i on pots veure...
Les persones són figuretes de Passebre, en expressives.
Tots tenen cara de Passebre, no sé si ho heu vist.
Jo l'he vist. És Passebre.
Molta perquè hi ha connexionables, per exemple, en plan...
Converteix això del...
Aigua amb vi. Vinga, pom.
I posa 1 de 5.
I et xura una foto de Polaroid, en blanc i negre.
3 de 5, vinga, va.
Jesucrist, nostre senyor, teníem fotos amb una Polaroid.
En blanc i negre, això és molt atractiu.
És molt bo, eh?
Està molt bé perquè no és la intenció,
però ha quedat un joc punk a no poder més.
Irreverent i necessari, però a l'hora és inevitable.
Allò que moltes vegades us he comentat
que s'ha de fer perquè tard o d'hora algú altre ho farà.
És el típic joc de aguanta'm la ratafia, xato.
És un goti.
És un cercando dels videojocs.
Per mi, allò que llances els quartos a la pantalla, doncs això.
Jo tinc moltes ganes que surti
i que el jugui el Francesc i el comenti.
Jo crec que serà...
Aquest joc es mereix perquè viu.
No és normalment, eh?
Hi ha uns triders que és més...
Com tu diries, més sud-americà,
amb el sentit que és molt bubòlic i molt Jesucrist, nostre senyor...
Ja t'entenc.
Molts sentits.
Molts sentits, moltes criptures.
I després hi ha un altre que només falten explosions.
Surt Jesucrist caminant per sobre l'aigua,
però així, com que sembla que ha partit un parell de pipes,
que vagi armat i sembla que vagi cap al vaixell, no.
Ara és personal.
Hi ha aquests dos menes de triders,
o quan ascendeix el saire al cel,
surt aquí en forma de Superman, que fa els de la capa.
És punk, és un joc punk.
Quan aparegui, el jugarem i el comentarem.
Digital.
Cali, després de la bajona de la setmana passada...
Ai, sí, aquesta setmana ha anat tota cap amunt.
Ha anat millor? Tot cap amunt.
Ha estat molt guai, aquesta setmana.
Quin joc has jugat?
He jugat a un joc que es diu Chiqui's Chase,
que és la persecució de Chiqui.
I és un dels jocs més absurds del món, però enganxa moltíssim.
A veure, una pregunta. És japonès?
No. No.
Podria ser-ho. Podria ser.
És un d'aquests aguant amb la ratafia.
Sí, sí, sí. El saque, aguanta'm el saque.
Sí.
Es tracta d'un joc Endless Runner,
que és aquests jocs de persecució infinita,
i, en resum, posa a prova les teves habilitats,
però a una velocitat constant bastant important.
Molt bé. És canadènic.
Perfecte. Gràcies, Albert.
Doncs mira, m'agradaria destacar
que és el primer joc del seu desenvolupador,
que és un joc de... de... de... feu,
i ho dic perquè crec que per ser el primer joc,
la veritat és que està molt bé, li ha sortit molt bé.
El protagonista és un ànec molt mono, petitet,
que corre... Sí.
El Chiqui, no? El Chiqui, el Chiqui.
Que corre molt, però molt, per diferents escenaris,
i que fa bàsicament dues coses.
Saltar, que el controles amb el pols d'esquerra,
amb les teves mans, i disparar amb el pols de dret.
Aleshores, les úniques coses que es poden fer és això,
i el salt es pot, com a prima, dues vegades,
executar dues vegades per arribar més amunt,
i el tret et permet, si el mantens premut tota l'estona,
fa que estiguis més temps a l'aire.
D'acord. No dispara, eh?
Sí, va disparant tota l'estona, i a més fa que l'ànec...
segueixi més estona a l'aire.
L'ànec porta pistola, diguéssim. Sí.
Evidentment. Porta armes diverses.
Armes diverses depenent del que tu aconsegueixes.
Ànec-gan. Ànec-gan. Chiquis-gan.
Aleshores, el que has de fer és arribar tan lluny com puguis.
El joc va comptant els metres que recorres,
però no és d'aquells que té un camí interminable
que no acaba mai fins que et maten i tornes a començar.
Vas corrent, vas fent metres i quilòmetres,
i vas acabant pantalles.
I al final de cada pantalla apareix un botiguer,
que sol ser un animalot, també,
amb una sèrie d'objectes que, amb les monedes que has anat agafant,
durant el camí, pots comprar,
i aquests objectes fan que milloris,
que tinguis altres armes, que tinguis més energia, etcètera.
Veig que t'ha agradat, eh? Sí, m'ha agradat molt.
Perquè, a més a més, d'aquests de córrer fins a l'infiniti,
aviam quants metres fas, ja t'havies jugat,
però m'agrada molt que estigui dividit també en pantalles,
perquè, si no, al final s'acaba fent...
I, a part, et poses molt histèric perquè no pares de córrer mai.
I, a més a més, cada pantalla hi ha nous reptes i enemics diferents,
que molts d'ells recorren a jocs de plataformes,
com podria ser el Super Mario Bros, per exemple.
Has dit Mario? Sí.
Laia, aquesta setmana tu has jugat per primera vegada el Mario?
Sí.
I ho has fet amb els teus seguidors a Twitch.
Així és.
Ens explicaràs després la teva experiència?
Així és.
Era només per dir-ho. D'acord.
Gràcies, Murillo.
Molt bé, doncs ja està, el resum és aquest.
Has de córrer fins que al final t'acaben matant
perquè doncs causen un pou,
o et mata un enemic i després tornes a començar,
però ja tens millores que has anat agafant durant el camí.
Tens quatre personatges diferents,
s'ha d'anar desbloquejant i cadascun d'ells
té el seu propi estil de joc,
i és gratuït, no t'anuncis,
però el seu model de negoci m'agrada molt,
perquè tot i que és gratuït i no t'anuncis,
s'ofereix una versió de pagament que val 450...
ai, 4.59,
en què obtens joies amb aquests diners
que t'han comprat amb millores però més potents.
Molt bé, estàs jugant l'Albert en aquests moments?
És que és una secció perfecta perquè dona temps de descarregar-lo
i de jugar-lo mentre...
És molt divertit, de veritat.
T'he vist tan contenta que diu que ha muert.
És boníssim perquè ens hem morat de cosins.
És molt guai i és molt xulo també
perquè el joc inclou una carta en què el seu desenvolupador
t'agraeix que hi juguis
i et convida a comprar aquesta versió de pagament.
Clar, perquè tindrà coses especials.
Exacte, tindràs moltes més coses especials.
Oh, el doble salto!
És que l'estil visual és molt maco,
m'ha convençut molt els ítems, també,
que són com uns ítems pixelats,
com el Nintendo Ones.
Totalment.
Doncs, escolta, anem a fer la valoració d'aquest videojoc.
Molt bé.
Comencem amb el disseny artístic.
Doncs això és estètica pixel art,
és molt bonic, té molt d'encant,
i si us agrada l'estil gràfic de l'Ones o la Super Nintendo,
doncs us agradarà molt.
La música i els efectes.
Bandes sonora, bé, és només una cançó,
sí que pot ser repetitiva, però és força enganxosa.
Un 4.
La jugabilitat.
És superdivertida,
una mica frenètica i una miqueta estressant, també.
Li posem un 3.
La narrativa.
Doncs mira, té la seva història, l'anar quedant avançant,
comprant a la botiga, enfrentant-se a enemics,
i té un final, a més a més.
Acaba d'una manera concreta. Un 4.
Les mecàniques, els aspectes tècnics.
Doncs funciona tot molt bé, moviments molt precisos
i fàcil de dominar, ha de dominar.
Posem un 3.
Molt bé, la dificultat.
Es va posant difícil a la mida que avances,
perquè he vist que has canviat un dels...
Sí, perquè m'he adonat que no, que això no era així.
Molt bé, molt bé.
Escolta, la rejugabilitat.
Doncs això, el pots jugar tants cops com vulguis,
que l'experiència sempre és diferent. Un 4.
L'originalitat.
Doncs trobo que el plantejament en si és tot força original.
Un 3.
I acabem amb les plataformes.
La trobem per iOS i per Android, per tant, un 5.
Molt bé, doncs aquest és el joc que ara recordem el nom.
Chiquis Chase.
Doncs el podeu descarregar.
No, de xingues.
Totalment, totalment.
Home, a l'Albert l'hem perdut.
No, no, jo ja estic comprant ítems.
Jo m'he passat la primera pantalla.
M'ha molat, m'ha molat.
Molt bé, doncs fantàstic, continuem amb el Generació Digital.
Només AICAT, Generació Digital.
Víctor, tenies molt clar
que avui volies comentar-me un joc
que ha estat un dels més comentats de la setmana.
Sí, que hi ha temps que s'esperava.
Que coincidi també amb tot lo del Putin
i les armes atòmiques i...
Coi, però és que porta tot coincidint des de fa un any.
Sí, és veritat. Era fàcil, la coincidència.
A veure, si és que no...
Això es va anunciar fa molt temps abans de tot això.
És veritat, és veritat. Com es diu el joc?
Atomic Heart, Corazón Atómico, es diu.
I es tracta d'un joc
que és en una línia temporal diferent,
que és l'Unió Soviètica que va guanyar la Segona Guerra Mundial.
Estem al 55
i és una mena molt alternatiu retrofuturista
perquè els russos van arribar en nivells tecnològics exagerats
i estan a punt de fer el llançament d'un sistema modern
per controlar els robots
amb els que la gent conviu plàcidament.
És com una d'aquestes utopies...
Línia temporal diferent, jo ho veia bastant...
Tu ho veus bastant real, no?
Per començar sí que va guanyar la Segona Guerra Mundial.
O sigui... Bueno, que se la...
Que la va parar de cuajo.
Bueno, doncs resulta que no es podia saber
que hi ha un problema.
I tu has d'anar a solucionar-ho abans que se'n vagi a més.
Tu ets el P3, que es diu que és un soldat
que no té gaire records, però d'aquí era,
però que té molt clar que li deu certa devoció.
I, evidentment, a l'investigar, tot descarrila,
i els robots, fiddels servidors dels humans,
es posaran en modo combate asesino-descuartizante,
mataran a tot Déu,
i a partir d'aquí ja, doncs bona sort.
No se podia saber.
No se podia saber, no es veia a venir.
És un argument totalment innovador
en el tema de la robòtica sense ficció.
Atomic Heart és bàsicament el bioxoc rus,
que és algú que no ho han amagat,
tot al contrari.
Deixen sempre clares les seves inspiracions
per fer un joc que recordi prou aquella gran saga,
però amb una personalitat molt pròpia
i li senta francament bé, sobretot a nivell artístic.
Molt bé.
Que és una de les millors parts que té.
Gràficament és espectacular,
i com a mínim, a l'ordinador, l'optimització està ultra treballada.
No es lliura de certs bugs i problemes,
però funciona molt bé.
A consoles, no ho sé, no n'he quedat.
L'ordinador és curiós.
Jo, com més he estat jugant, més bugs m'he anat trobant.
Això és cert, sí.
Vaig saltar. Ah, vas passar per aquí.
A mitja vida va dir adeu.
I jo dic, doncs et marxo.
Però a nivell d'optimització,
que és algo que sol tenir molts problemes
a tots els jocs que surten,
va finíssim.
És bastant espectacular.
I això què és? És un FPS, que es diu.
És un jugador de tiros, en primera persona.
Pam-pam.
Que més que una mica l'ambientació narrativa
i millora del personatge, d'un bioxoc
i el combat més semblant a un doom.
És molt ràpid, molt frenètic.
Doom eternal, com salvatge.
Sobretot en la velocitat.
No en el sistema de combat de gestionar tantes coses
com un doom, però és molt, molt ràpid.
Els enemics què? Els enemics són superdurs
i molt, molt ràpids, que és el que estava dient.
Tant que no podem parar quiet.
En un combat no pots quedar quiet i dir...
No, has de córrer, has de moure.
I tenim un guant que xerra amb nosaltres,
que té una veu, té com un cervell.
Li podem instal·lar certes habilitats.
Poders de gel, de telequinesis, electricitat, escuts...
A més, de millorar el nostre personatge, més vida.
Aquest títol RPG.
Més inventari, etcètera, etcètera.
També tenim un sistema de craftech,
que és a dir que pots crear les teves armes.
Has de crear les teves armes, o botiquins, o municions,
a part de tot el que vas trobant,
que s'ha de lotejar molts...
Té el son de cavallo rei, eh?
Té les armes aquestes, el craftech...
Exacte.
Les armes es poden millorar, també, i aquí és on entra
el que no esperàvem, que és que Atomic Heart és un món obert.
Més o menys.
És un món popular molt lineal, i aquí se li fa llarg, a mi no,
perquè està molt ben pensat punt per punt.
I quan hi hagi totes les mecàniques,
més o menys importants,
atés en sortir un mapa que pinta força gran.
Tenim una missió principal, però podem explorar i trobar secrets,
i la més important, instal·lacions secretes sota terra.
Aquestes instal·lacions són com mazmorres,
o puzles força grans,
i és on trobarem els diagrames per construir
les millors armes i les millores més importants.
Una mica com al Breath of the Wild,
que tu tens un lloc on has d'anar,
però està tot ple de mazmorretes petites.
Téu estimat Breath of the Wild. Correcte.
Sempre sonen ser interessants, aquestes mazmorres,
molt, molt més interessants que el món obert,
que està força buit,
i tot i que al principi és complicadíssim,
perquè està tot ple de càmeres i robots,
quan entens com moure't, es pot fer força avorrit.
Jo he entès ara, després de deu hores,
que puc fer una cosa,
i és un passeig.
Amb lo qual és una molesta entre punt i punt.
Quina cosa és? Ah, ho vols saber.
Sí, clar, perquè l'haig de jugar, el tio.
Hi ha una forma de desactivar tot,
en un àrea molt gran.
Ja m'ho diràs. És aquesta.
El joc t'ho explica.
Hi ha un carter que et diu,
però no ho explica bé, amb el qual no ho entens,
i com que no parem de veure, t'atabales i te'n vas.
Doncs quan ho forces tu, és bastant més fàcil.
És molts russos en Rússia.
Sí, molts russos robots en Rússia.
Perquè el resto de russos están todos muertos.
Los han matado los robots.
Tu dius que el combat és mola.
El combat, sobretot el combat que té cos a cos,
per mi, és un dels millors que he vist
en un joc en primera persona.
Perquè sempre hi ha un problema
a l'hora de detectar l'impacte,
a l'hora de controlar les distàncies de les armes,
a l'hora de tenir molt clar que apontes de moure,
i aquest joc ho fa francament bé.
Cada cop farà moure l'enemic,
o li farà una marca.
Notaràs perfectament quan pots donar-li i quan no.
Hi ha moviments...
No val que fas l'adestral i nasc en així.
No perquè l'adestral fa moviments
i els robots els veuen venir i els esquiven
i se'n van cap a una altra banda, i ho fan molt ràpid.
De les hores has de gestionar molt bé tot això
i està fet de tal manera que s'ha agraït de fer.
Això sí, hi ha vegades que...
s'ajuntaran 3 o 4 i adiós.
No passa res, molt bé.
Està bastant ben pensat.
La música també és excel·lent.
Cuideu que ha participat el...
i en part ha fet, no sé si tota la banda sonora
o bona part de la banda sonora, el compositor de DOOM,
els últims homes. No, hi ha nivel on.
També hi ha molta música clàssica.
Està molt ben introduït. La música és molt dinàmica.
A vegades massa, perquè estàs sentint una cançoneta
o un enemic i...
el mates molt ràpid i fa la música...
i segueix.
No calia, no? Però està molt inimplementat.
L'argument és interessant, tot i que està explicat
a massa converses que trenquen el ritme
i molts textos.
És força líu a vegades seguir-ho
i al Prota potser podries una mica...
una mica no tan mal parlat, que ara anem aquí.
Però el tema d'això que...
hi ha vegades està molt bé quan has d'anar de punt a punt
una conversa, perquè un rotllo GTA.
És anar amb el cotxe o has de fer algo.
Però quan estàs enmig d'un combat,
t'estan explicant part de l'argument.
Hi ha un altre tio que t'està dient, no sé què,
s'ajunta amb una altra veu del megàfon,
dius, no m'estic entrant de res,
i literalment m'estic entrant de molt poc.
I m'estic parant a llegir.
Però clar, he d'entrar per aquella porta...
Crec que no exagero, he d'entrar per aquella porta
i vaig estar l'altre dia 8 o 10 minuts parat...
perquè no callaven.
I dic, bueno, ja acabaràs i m'estàs explicant això.
En un camí de 10 metres m'has de fotre això.
Estava mal optimitzat, això.
Aquesta és una mica especial.
I després tens el protagonista,
que és guai, perquè és un FPS.
Normalment, el joc de primera persona,
normalment, de forma molt general,
el protagonista no interactua massa a nivell vocal,
perquè estàs jugant tu i ets tu.
Aquí no, aquí estàs jugant ell,
perquè té una forma de ser, una forma de pensar,
una forma d'actuar i és molt protagonista del joc.
Et cau bé a tu mateix quan jugues?
És un tio que cau simpàtic a vegades,
però a vegades l'han volgut fer tan maca,
que no para de dir tacos.
I d'insultar.
Normal, no? I have balls of steel.
Ja, però, ostres, no sé, o sigui,
acabes de conèixer algú.
Hola, tal.
No calia.
Però és que sembla un Tejano medio d'Estados Unidos.
No sembla un rus.
De l'Estefa, un Tejano medio.
Sí, és tan tòpic, és com...
Hi ha una màquina, que és la que et deixa fer millores,
que la primera que et trobes,
hi ha una que té un software
que és una depravada sexual.
Literalment.
I la primera vegada és molt còmic,
perquè és una nevera que t'està dient borrades.
I el porta li diu, por favor, para ya.
Esto es ofensivo ya.
Y la tia, te voy a cojar, méteme el cable.
Dius, tia. És bastant bèstia.
Quan portes una hora, és una mica, ja estaria.
I això em passa molt,
perquè quan intentes fer algú macarra,
per fer algú molt macarra,
no ha de ser...
Si de cada 5 paraules 3 no han de ser paraulotes.
Sí que s'ha de ser. No cal dir-ho.
Per ser macarra s'ha de ser molt malparlat.
Sí, home, sí. És que és molt mal educat.
I a mi, la mal educació...
Veus? Mira, el del DOOM no és mal educat.
Et mata, però no et falta el respecte.
Et mata directament, i ja està.
Això és perquè no vas ficar-li el mot del xiquito.
Exacte.
Però s'ha de dir, que tot i que diu molts tacos,
el dublatge en espanyol és bastant bo.
Bastant, bastant bo.
Si no m'equivoco, el mateix actor és el de Nathan Drake.
És a dir, que hi ha un nivell de dublatge molt bo,
i hi ha una cosa graciosa, que pots parlar amb els morts
per una cosa tecnològica...
Que no havien d'acuentar.
I clar, hi ha tants morts amb els que pots parlar,
que tots tenen la mateixa veu.
Ah, que ells te'n responen.
Tu pots fer-ho avui mateix.
Però aquests contesten.
I molts no saben que estan morts, que és molt graciós.
La cosa és que, clar, som molts,
i dius que només hi ha una veu.
Bueno, ho van posar tan narrativa, també.
Van dir, només podem contractar un,
a nivell argumental, perquè tots tenen només una veu.
Hi ha algunes idees bastant xules.
Però, bueno, per altra banda, el joc té problemes.
Al principi, hi ha algun buc tonto,
però ahir, el que us deia, que em vaig saltar un jefe final,
se'm va quedar bloquejat l'únic de les millores,
va desaparèixer la meva marca del mapa,
molts personatges parlaven a la vegada,
que és el que estava comentant i no entenia res.
Es va posar amb anglès perquè patata, i no puc canviar.
Ara tinc amb anglès, que dius millor perquè és menys agressiu,
a l'idioma.
Es talla més agressiu.
A mi m'ha fotut fora Windows més d'un cop.
El mapa aquest falla, però falla bastant,
perquè a vegades no t'indica on estàs,
o et xanyala un lloc que dius,
però jo on estic perquè no em sé moure d'aquí.
Hi ha altres cosetes que han anat passant.
A més, el HAT, que és l'interfac que utilitzes per millorar les armes,
obrir el mapa, organitzar l'inventari,
també pot ser la barra de vida, totes aquestes historietes,
a mi no m'agrada, és massa liu.
A mi se m'ha fet una miqueta bola
entendre tot el que m'està dient.
Des de les 4 o 5 hores,
ja saps com funciona.
Sembla una cosa secundària, però és una cosa important, els menus.
És molt, molt important.
Hi ha una cosa que fa aquest joc que a mi no m'ha agradat mai,
que és que només començar ja veus totes les opcions que tens.
I a mi m'atabala.
Més m'ha desbloquejat en coses.
Dame cuatro, luego enséñame otros cuatro,
i jo ho vaig gestionant.
Perquè si m'ensenyes tot,
jo no soc d'aquestes persones que es pare llegir totes les habilitats.
M'agobi i dic, a mi, la de vida.
Les 300 combinacions d'atacs.
On vas? No hi ha cap manera...
El joc dura 30 hores, no em pots explicar d'alguna altra manera.
Però bueno, total, que perfecte no és, però estaré en ello.
Penso que abans de sortir ja hi havia un parche de 30 gigs.
Hòstia. Abans del dia 1.
Que em va fer gràcia.
I fa poc la gent em va dir que s'està descartant un de 64.
I és curiós perquè el joc funciona.
Vull dir, que té problemes però funciona.
No sé què està arreglant, perquè hi ha molts gigs aquí.
Deuen haver més que un.
64 gigs.
Jo he vist parches d'Ubisoft de dia 1 que eren 20 gigs.
Aquests són 64 i porten un de 30.
Però bueno, estan arreglant les cosetes.
Va molt bé, però té problemes.
Menys problemes del que estem acostumats.
Per almenys que jo hagi trobat.
Hi ha gent que ha trobat altres coses.
Tot i així, per mi, és el millor Bioshock des de Bioshock,
sense arribar a ser...
Fa molts anys que no tenim un Bioshock.
Fa molts anys.
Inclus l'últim, el 3, que va ser molt guai en el seu moment,
però passats els anys dius... A l'Infinity.
Em sembla que era... Com l'1, no hi ha hagut mai res.
Això no és un Bioshock.
Però han intentat que, com a mínim,
te sentis una miqueta abraçado per aquella sensació.
I jo m'ho estic passant molt bé.
I tenia dubtes, perquè fa molt temps,
ja vaig llegir que el desenvolupament
estava tenint molts problemes.
Els directius de l'empresa, que això no s'està pagant,
va com a desaparèixer tot una miqueta,
i resulta que us ho he dit, un molt bon joc,
que és el primer joc de l'estudi, que té les seves coses.
Com més jugues, més te n'adones que és el primer joc d'un estudi
que potser han volgut fer massa.
Però el que ha de funcionar per mi,
que és el combat, la història, l'art, l'ambientació,
funciona molt bé.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Doncs ara parlem de Mario i després de Microsoft.
Acabarem el programa parlant del viatge de l'Albert Garcia.
Però abans, com dèiem, la Laia, aquesta setmana,
ha decidit... no hi havia cap problema abans amb el Mario.
No, no hi havia cap problema.
Ha sigut casualitat.
La cosa és que estava en que...
Jo tinc una Switch a casa, però jo no l'utilitzo per res.
Llavors, en la vida havia tocat un Mario.
Però això vol dir que, de més petiteta,
no va haver-hi cap Nintendo DS?
No, ningú, ni Game Boy, que també ho he de dir.
M'agrada molt.
Jo he estat amb l'ordinador, sempre, fins als 6 anys.
Que hi hagi gent que ha escoltat els videojocs
i no ha tocat Nintendo en la vida.
Perquè és com que hem començat el 90% de...
Em sembla superguai.
Ara te'n sents més gran, ara, hòstia, que iaio que soc.
Sí, això sempre.
Deia que l'ordinador és una plataforma transversal
en la història del videojoc.
Per molt que hi hagi fabricants,
és una plataforma transversal de jugar, que és el més bàsic.
Sí, sí, tal qual. I com ha anat?
Llavors, de cop un videojoc em diu,
i un Mario? No el voldria jugar, un Mario?
I en plan, clar, aquells moments del directe
que se'm despasa el servei i dic,
a veure, clar que podem jugar amb Mario,
perquè hi ha una Switch a casa i jo crec que algun joc hi ha.
Tot el que m'aixeco, vaig a buscar l'armari i dic,
mira, dos jocs, Super Mario...
És que no en tenia idea, és que és genial, m'encanta.
Els tenies i no els havies jugat.
Si són els millors jocs que tens a casa.
Què dius? Aquests jocs...
L'Albert García en aquests moments se'n van al fons de les òrbites.
És evident que aquests dos jocs que té a l'estudi
són els millors jocs que té a casa, segur.
És bastant probable.
Us ho explico perquè la gent no ho veu.
Tinc a les mans un Super Mario 3D All Stars,
que porta Super Mario 64, Super Mario Sunshine
i Super Mario Galaxy.
I després tinc un Super Mario Odyssey.
Uau. Serà per Marios, eh?
Doncs jo n'hi deia. M'encanta.
Llavors què vas decidir? És a dir, com va anar el tema?
Doncs jo els hi vaig dir...
Puc intentar connectar la Switch a l'ordinador,
jo no ho vaig fer, perquè no en tinc ni idea,
ho va fer la meva parella.
I vaig dir, per quin voleu començar?
I em van dir, pel principi, Super Mario 64.
I jo, amb tots els respectes, vaig mirar el vídeo i vaig dir...
Màrio, té el nas quadrat.
Potser no caldria anar-te'n enrere.
No ho volia, no ho volia.
I vaig dir, qui ens agrada més que no sigui el més antic?
I em van dir, el Galaxy, que és molt màgic, les Galàxies i tal.
I tu vas mirar el nas, no?
Sí, jo vaig mirar el nas i vaig dir, vinga.
És un criteri totalment incorrecte.
L'accepto i vam començar amb el Super Mario Galaxy
per la versió Switch, que no sé si és millor o...
Dius que la teva parella va connectar...
Cables.
Per capturar-la, no?
No sé ni quina captura d'ara tinc, que jo no sento el so del joc.
El sento, però perquè jugo sense cascos i pels auriculars, que si no.
És molt raro tot.
Però no m'ha aconseguit que jo, en el meu directe,
es vegi el joc i la Switch i tot.
Molt bé. I de què va, el joc?
Handicap número 1 superat.
Doncs el joc va que el Mario...
Com el vas viure, eh?
Va d'un senyor que es diu Mario, no?
Amb el nas rodó.
Està pintat, però està en una ciutat amb una...
És genial, això.
Estàs matant el Miyamoto ara mateix.
Està a casa seva amb una punyalada aquí.
Diu, hòstia, no entenc què passa.
Amb el nom de Spielberg.
Hi ha una persona que no coneix Mario.
Com?
A mi m'han abatit els noms.
A mi m'ha agradat el tema que no saps què hi pinta.
És que ha après a un joc on ja ni no saps...
I no et va semblar molt cucú, això? Molt bonic?
És preciós.
I de cop, es veu que estàs a un festival de les estrelles,
i comencen a caure estrelles, que són brillants,
i les pots anar recollint.
Això m'ha sorprès molt.
Abans us explico una anècdota que em va passar amb la Switch.
Tal que la Switch, tu apuntes la màquina!
Avui he fet molt bé... No, no he fet witch, avui, eh?
Perquè així no es fronxaria.
Tu apuntes la Switch i mous el manto i el potter es mou?
Sí, sí.
Així és. Això no passa.
Doncs em va costar...
És que agafar tota la taula, moure-la...
És complicat.
Em va costar moltíssim entendre-ho.
Clar, normalment jo jugo més tirada, amb el manto tota la taula...
Evidentment.
Jugar tota la màquina...
Tu, si fossis...
Aquest Mario era d'avui.
Era el Mario d'avui.
Va haver de simular-ho d'aquesta forma, no?
Quina anècdota fa?
Pot ser que estiguin jo aixís, els ninus verds?
Quasi.
Depèn dels ninus, quins ninus.
Els que tenen caparró o lagartos.
No ho sé.
Les tarda hi ha la clau. Et maten o no?
Bueno, llavors arribes a un castell...
que t'està esperant la princesa de color rosa,
però que es diu Pitch, que es veu que la taronja té un altre color.
Té un altre nom.
De l'ore.
Això és l'ore profundo.
És que m'ho van aclarir, perquè jo li deia la Pitch a l'altre.
La gent que veia endavant dient el què, no?
Exacte.
I hi ha una tercera, la Paulín.
Aquesta ja no la controla.
Això l'hauries de dir encara.
Aquesta no farà res, de moment.
Masses noies.
Llavors apareixen unes naus...
Correcte.
Tu no has arribat al castell perquè estàs allà sota la princesa,
saludant-la des del carrer, hola.
Doncs de cop apareix una nau amb un senyor tortuga gran enfadat...
que es diu Bowser.
Molt bé, molt bé.
Que de cop agafa, arrenca un tros de terra...
i s'emporta el castell i la princesa.
És així de dur, gairebé, cert.
I ja està. I de cop, Mario, Mario, rescata-me.
I no és que s'apreixin d'un plan. Què faig ara? Cap on vas?
Doncs havies de continuar més endavant
i de cop et xuclen cap a les estrelles.
No estic entenent...
Ho devies veure com un xute de lsd increïble.
De tots els Mario vas triar el Mario més boig...
Jo no he notat res.
Però si vosaltres veiem aquella intro i fem...
Sí, sí, sí.
Home, és un normal.
Ara estic en l'espai.
En tot això, el chat emocionat, el Palau, que bonic...
I em fan...
Però, per favor...
L'anècdota que deies que t'ha passat...
Jo, normalment, quan encengo un directe,
poso 10 minuts de compte enrere una mica de música
i una pantalla divertida, perquè la gent va gentrant.
Doncs vaig haver d'allargar 10 minuts més aquest compte enrere
perquè no entenia com posar la càpsula aquesta del joc.
La càpsula del joc.
La tageta.
Clar, vaig haver de buscar YouTube.
És magnífic, és genial.
Com posar càpsula de switch.
Càpsula.
Com si fos una pastilla, no?
Com si fos una capotera, una inexpressió.
Esteu veient? És que a mi aquestes coses em flipen.
Totalment en sèrio.
Veient el gap general que hi ha aquí, el salt espectacular.
Jo després ploraré, vull dir.
Però si tu et dediques a jugar a videojocs a internet
i no coneixes el Mario,
és com algú que fa pel·lícules i diu...
Clar, el conec, però no hi he idea.
El Mario Kart.
Però la pel·lícula, el cine.
Clar.
Parlem-ne. Serà com el Galaxy.
Serà flipant per tu.
És com si algú que es dedica al cine no ha vist Star Wars.
O no ha vist El padrino.
I quan la veu te l'explica així.
Hi ha un senyor... És superguai.
És normal això.
Jo a classe pregunto...
Quants hàbits de Indiana Jones? Ningú.
D'acord.
Però per mi no és normal perquè jo vivo en mi burbuja, en mi círculo.
No, no, superbé. Les mecàriques molt bàsiques...
És com que tenim el saltar.
Clar, és el Mario.
Però la cosa és que el Galaxy t'acaben portant d'un mono,
d'una galàxia a l'altra,
i llavors cada galàxia té com algú diferent.
Per exemple, al món de les avelles et donaven com el poder de volar.
I anaves en plans... Supermono.
Supermono.
Però és així com tot molt màgic, i les estrelles...
Superguapo.
Fet per nens...
Ja saps que aquest és un joc que pot jugar a totes les edats.
Però a mi no em sembla tan fàcil, eh?
Ja té moments.
Hi ha, a part d'explorar mons,
hi ha algun moment que són com minijocs,
per exemple, de fer com una cursa sobre una manta raja.
Allà vaig haver d'anar a dos per hora sense apitjar l'accelerador,
perquè em sortia a la pista quedant dos per tres.
No, no, és complicat.
Però brutal, de moment, i m'està encantant molt.
De fet, a tu ets la majora que hi ha un vídeo.
O sigui, has fet una experiència. Una experiència, sí.
Crec que estem demanant tots més dies.
Una setmana més.
Sí, però que m'ajudi la gent una mica, perquè hi ha vegades que...
Jo ara mateix plantejaria una cosa, potser ara no t'agrada.
Una secció, provant jocs, que tots coneixem,
però que tu no has jugat mai,
em sembla brutal, perquè el que m'he rigut aquí era espectacular.
Em sembla molt, molt guai.
De fet, has de jugar el que vas dir que no, és a dir...
El Super Mario 64.
El del Naspix serà, t'ho sento.
Diuen que no està malament, aquest.
Diuen que bàsicament va crear el 3D.
Però clar, però realment ho penses.
No has vist mai cap Mario? Et posen aquest.
Incluso et posen el Super Mario World.
És molt maco, el Super Mario World.
Et posen aquest, que era el primer 3D,
que recordem tots, espectacular,
perquè algú que no ha jugat, no els coneix,
i fot-se això i diu, esto es muy viejo.
I tens tota la raó.
De fet, agafo una mica el que comentes
i el que farem, el que podríem fer, ja que tenim pantalles aquí,
abans de les consoles.
Exacte. I et posaríem...
No sempre, però de tant en tant, si t'ho estiguis posant,
i pots jugar des de l'inici i després, al final, fas arribar.
Ara, igual que ha passat amb el Mario...
No, no.
Podria apokineu unes conseqüències.
Nosaltres et direm com posar el disc a disc.
Sí, esclar.
Perquè en aquell moment estaves a casa i no m'ho puc creure.
Si no s'obri la pestanya, on va?
En la seva defensa,
tu vas mirar a Google com apagar la Play 5, eh?
Però no tenen idea.
Molt greu. No té botons.
I si en té no us veig.
I els que et dius... Per què són?
Clar, apago o trec el CD.
A veure, no em queda clar.
Jo vaig mirar a Google com apagar la Play 5, i hi havia converses.
De dir, no en tinc ni idea.
En la pareta hi ha un cable.
Que després ho veus i és la tonteria més màxima del món.
Sí, però conya, estàs sortint vídeos ara que agafen a un xaval
que tenen 12 anys i els foten un telèfon de...
I la roda diu, què és això?
I la gent riu i es fica amb ells, que no saben...
Com es poden imaginar?
Clar, clar.
Bé, ha nascut un monstre.
Estic pensant en l'especial que farem 999 en públic.
Estic veient-te.
Estic veient-te en un joc com el Kris i Klimber.
No ho sé. M'estic emocionant.
La màquina, la màquina.
Un Street Fighter.
Estic començant a preocupar.
Ho farem, ho farem.
Necessitem una arcada del Kris i Klimber.
Exacte.
Queden 11 minuts i hem d'explicar la història i el viatge
i tot el que ha passat a Brussel·les aquesta setmana.
I és que ha estat una setmana intensa per Microsoft
i per la indústria del videojoc en general.
Dimarts passat, Microsoft es va reunir a Brussel·les,
amb els reguladors de la competència de la Unió Europea
per mirar de desencallar la compra d'Activisión Blizzard,
allà a la capital política d'Europa
i això era especial, l'Albert García?
Així és.
Avui repassarem què va passar aquest passat dimarts a Brussel·les
i us ho explicarem en forma de cronologia.
Hora per hora, aquest dia... Minute a minute.
Minute a minute, quin dia era?
Perquè ara són 23... Comencem al dimarts.
Dimarts.
El dia 21 de març que va passar a Brussel·les amb això de Microsoft.
Igualment...
Febrer, perdona.
Febrer.
Exacte.
El minut a minut està quedant regulent, sí.
Perfecte.
Tot el temps de la sessió serà...
Ubicar-nos.
Ubicar-nos.
Exacte. Perdó, és dissabte, avui, eh?
Ubicar-te.
Sí, és que sóc youtuber, no sé qui diria que estic.
Vale.
Per què estava a Brussel·les aquest dia amb aquest dimarts de Microsoft?
Bàsicament, com sabreu, farà cosa d'un any,
Microsoft va anunciar la seva intenció
de comprar la companyia de videojocs dels Estats Units,
Activision Blizzard,
la Call of Duty, World of Warcraft i el Candy Crush.
1.700 milions de dòlars,
que això converteix aquesta operació de compra,
si s'acaba efectuant, en la més gran,
amb moltíssima diferència de la història de l'entreteniment.
Creus que com més triguen a acceptar-ho, més s'ho repensen?
Escolta, basta, eh?
Sí, potser sí.
Et passa quan decideixes comprar algo i no ho tens encara i dius...
Penseu que vaig fer recerca de les compres i històries de videojocs
i la que ve després són uns 15.000, 20.000.
O sigui, aquesta et duplica i t'hi aplica.
La diferència.
Llavors, en aquest temps, Microsoft necessitava l'aprovació
dels reguladors de la competència de molts països del món.
En alguns països han dit que sí,
però a Anglaterra, a Estats Units i a la Comissió Europea,
una mica a nivell europeu, han dit...
No, això dona un desavantatge competitiu a Microsoft
i no pot comprar el Call of Duty i la resta de jocs de la companyia.
I ho vol arreglar. I ho vol arreglar.
I també perquè Sony, a la seva banda Sony,
està fent la guerra en contra
per evitar que Microsoft es faci amb aquesta companyia.
Llavors, arribem ara, el dia 21 de febrer de 2023,
i va passar això.
Som-hi. 8 i 2 del matí. Hòstia, tu.
8 i 2 del matí s'anuncia un acord de Microsoft amb Nintendo.
Això s'anuncia a través del president de Microsoft,
amb Brad Smith, a través d'un missatge a Twitter.
Ja al desembre havien dit que hi havia la possibilitat
de treure, en el cas que Microsoft es compri
a finalment Activision Blizzard,
traurien el Call of Duty durant 10 anys a les consoles de Nintendo.
Hem parlat amb Nintendo, amb Valve, ja havien comentat.
Exacte. Però aquest...
Passat dimarts, a les 8 del matí, 8 i 2,
es publica el tuit del Brad Smith dient
que hem arribat a un acord vinculant amb Nintendo.
Per tant, això s'ha de complir, si o si,
perquè hi ha un acord monetari enmig i és legal tot això.
En Nintendo no va dir res.
Nintendo estava d'acord.
No s'ha pronunciat, Nintendo.
Les 8 del matí s'han adormit.
Nintendo ha signat el paper.
Nosaltres estem amb el Mario.
9 del matí, a partir de les 9 més o menys,
Microsoft, a porta tancada,
havia demanat una audiència amb els reguladors europeus.
No pot anar ningú, només la gent de Microsoft
es reuneixen el president de Microsoft,
no el responsable d'Xbox,
el senyor president de Microsoft, el senyor Brad Smith.
És que són 70.000 quilos.
Què està passant d'aquí?
Durant tot el dia estan reunits allà a Brussel·les,
gent de Sony, d'Nvidia, de Valve, de Microsoft,
d'Electronic Arts...
Totes les companyies estan allà reunides veient això.
Molt bé.
Aquí hi ha una tensió, eh?
Sí, sí.
T'has generat aquí una secció?
No era públic,
però després d'aquesta reunió, a les 6 i 45 de la tarda,
hi havia una roda de premsa, i no se sabia, no...
Roda de premsa també tancada,
hi havia càmeres, periodistes...
Allà també estava jo, que em va convidar Microsoft per assistir aquí.
L'únic periodista d'aquí que hi havia en aquesta roda de premsa
hi havia un company de l'agència EFA,
en Dani Rovirosa, que és el corresponsal de Brussel·les.
Que me'l vaig trobar i m'encantava.
Es pot avisar a tu, Albert, és que és molt fort.
Llavors vaig anar a aquesta reunió,
arribar el Brad Smith allà i començar a fer la presentació
de tot plegat.
Comença la roda de premsa.
6 i 45 comença, a les 6 i 50 s'anuncia un nou acord,
que no ho sabíem fins aquell moment.
Microsoft ha arribat a un acord, com el de Nintendo,
amb l'empresa NVIDIA.
Tots els seus videojocs, durant 10 anys,
d'Xbox aniran al servei de GeForce de NVIDIA.
Això és un anunci també bastant important.
Ho va fer ell? Ho va fer ell.
Atenció al detallet.
Quan comença la roda de premsa,
teníem sobre la taula cadascú un paper
que deia quina merda, que no hi ha res nou.
No, no, no.
L'autèntica paper de resum te'l donen al final,
perquè no s'hi fan 3 abans d'hora.
Llavors ens donen l'anunci aquest
i el director, el president de Microsoft,
comença a fer com pena, comença a ensenyar uns gràfics,
que vaig fer unes fotografies,
com dient que quasi no tenim mercat a Europa,
només som un 20 per cent.
És boníssim, això. Aquella imatge és històrica.
Nosaltres, si només venem dues consoles de cada 10,
Europa, en canvi, PlayStation 8 de cada 10,
comença a donar motius,
bàsicament el que Microsoft vol defensar és que...
La competència, que arribem nosaltres.
No, ell vol defensar, sobretot, que si ells aconsegueixen
compra activícia o un blizzard,
no es quedaran el Call of Duty i la resta de jocs per ells,
sinó que es compartiran i sortiran a tot el terreny.
Com s'ho han de quedar si la competència
que ens està dient a nosaltres, que ens ho quedarem tot,
tenen el 80% del mercat.
Els multimilionaris donen pena. És que és meravellós.
És això, literalment.
I finalment, a les 17, a les 19 i 17, a les 7 i 17 de la tarda,
s'anuncia públicament perquè el Phil Spencer fa el tuit
amb l'acord amb Nvidia, i ja tothom ho sap en aquell moment.
Molt bé.
S'acaba el temps de l'alarma, eh? Ja ho sé, ja ho sé.
Em va fer gràcia un detallet, quan va acabar la roda de premsa,
va venir una representant d'Activisión Blizzard,
periodista del periodista, per dir-nos...
Voleu la resposta d'Activisión Blizzard? Jo sí.
Em va dir, no me la mato, correu, no me la correu,
i m'envia la declaració d'Activisión Blizzard,
que us he posat aquí escrita en anglès,
bàsicament que estan molt d'acord
i volen que es comprin per Microsoft, que es compri això.
I bueno, bàsicament aquesta és el resumet d'un dia històric.
Microsoft, no sabem com acabarà, està intentant comprar
Activisión Blizzard, i el que va passar aquest dimarts passat
va ser com una demostració que estan bastant desesperats,
i van posar les cartes sobre la taula,
i ara també Sony ha de... Sí, sí, clar.
...de veure com continuar portant aquesta situació, i sobretot,
i per acabar, hem d'estar pendents del que digui la Comissió Europea,
si accepta la compra o no,
del que digui la Comissió de Competència del Regne Unit,
i del que diguin els Estats Units.
Tu com vas marxar de Brussel·les? Em vas marxar amb sensació...
Ostres, no ha passat el que jo m'imaginava,
o potser jo m'esperava alguna cosa més...
Jo també, va ser un dia molt...
no et diria el dia més important, ni de conya,
però va ser un dia important perquè van arribar a dos acords
que els comprometen ja, en 10 anys.
O sigui, estan obligats a treure el Go Duty durant 10 anys per Nintendo.
A mi m'agradaria saber com es pot prometre algo que no tens.
Això no ho he entès encara.
Com fas un contracte sobre uns jocs que no són teus.
Suposo que estan agafats a la clausa de l'A
si esto llegará a arreglarse.
Clar, clar, clar, clar.
És una forma com demostrar que no faran el que Sony diu que farà,
de quedar-se els jocs.
Molt interessant. Com va anar el viatge?
Bé. Mai havia estat a Brussel·les.
Vas fer algunes fotografies,
vas menjar típic, vaig veure unes patates fregides...
Sí, també vas menjar un steak tart d'allà...
Molt bé. Un jamon, jamoné o algo així,
un jambon, jambon, jamboné, una cosa que és com un pernil molt bo.
Molt bé. I...
Jamó, el jamó... El jamó aquest, no ho sé...
El jamó de Brussel·les. Aquest, aquest, aquest.
El de jambogú.
Els mosclos, tothom diu mosclos.
No m'ho va preguntar ara. No, aquests no.
Els mosclos no, no. Vaig a trobar-ho.
La propera vegada.
Quan tornin a comprar una altra empresa per 70.000 milions...
Jo hi vaig. T'hi vas i et fas uns mosclos.
Exacte. I tema Space Invaders, el Nia 45.
Ja ho sé. Què va passar?
Em vaig veure un barrofet pixelat.
Doncs és que és Space Invaders, jo. És un original d'ell.
Ostres, vaig una foto, ja te la vaig enviar.
Ja, però vaig dir, descarrega't l'aplicació Space Invaders.
Però, Albert, si anava cronometrat i has vist el document...
No, però has de començar fent-ne una.
I en el moment que comences, no pararàs mai.
I al lloc on viatges, sempre buscaràs peces de Space Invaders.
Sortirem en aquest programa amb dos nous vídeos.
Ja ho veig.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
No ho sé, hem parlat de moltes coses, hem rigut molt, avui.
Hem plorat de riure.
Hem plorat molt, sort que no ens ha vist ningú.
Ara has hagut una secció.
De manera clara.
I, de fet, començarà...
De fet, jo t'he posat per la setmana vinent,
perquè, com que no vaig venir l'altre dia...
Quin joc provo per la setmana que ve?
Decidim, tenim un... Sònic.
Coneixes un que es diu Sònic?
Per què em comences amb Sònic?
No sé quin és, o sigui, és el Nino.
Comencem amb el Sònic, avui dia.
No és molt igual, el Mario, això?
Ui, ui, ui...
Està molt clar que comencem amb el Sònic.
Ui, ui, ui...
Que sabíeu que les meves declaracions no volen ofendre...
el sentiment de ningú.
Hòstia, això serà boníssim.
Que no ho sé.
Com has dit que no sabies posar la càpsula?
La càpsula.
Nespresso.
Ho portarem amb una consola amb càpsula, també.
D'acord, m'encanta.
I a partir d'ara li diré càpsula sempre...
A tots els joves.
Càpsul corp, correcte.
Perdona, podíem dir-li una mica així la secció, no?
La càpsula de la Laia.
Ah, som-hi.
Ara m'haureu de dir d'on trec un Sònic.
No, no, no.
Tu tindràs tot aquí muntadet.
No em coneixes, que jo...
Jo et conec, però què estaré jugant mentre feu el programa?
I ja després dono l'opinió.
Hi ha una càmera davant teu.
Aquests dies no juguis a casa teva, eh?
No practiquis.
Miraré YouTube per passar-me la primera.
No et dopis, eh, a casa.
Jo ho arribo a saber i no ho dic, eh, t'ho juro.
Hem de marxar, que s'acaba el temps.
Oients, que vagi molt bé, adeu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.