This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Molt bona nit, passen 7 minuts de la una de la matinada.
7, sempre dic 6, des que vaig començar, vam començar el programa.
Sempre que ha passat, hi ha hagut més notícies, segurament.
Suposo. Van canviar d'hora, no? Fons d'hi?
Sí, sí, potser és això.
Un minut que es m'hi han deixat. Exacte, l'han recuperat.
Aquest és el programa número 553
del Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Elisabeth Sánchez, Gina Tos, Francesca Iblas, Collistar,
molt bona matinada.
En el programa d'avui parlarem de moltíssimes coses,
de seguretat en les nostres comunicacions,
aprofitant tot el tema que ha generat els canvis de WhatsApp.
Parlarem d'una aplicació per ajudar
amb la comunicació amb nens autistes
i, fins i tot, dels formats físics dels videojocs.
A més, com sempre, tard parlarem d'una anissaga.
De quina ens parlaràs, avui? Boge Academia Policia.
M'ho estàs dient en català? Sí, Boge Academia Policia.
Si ho dic en anglès, ningú s'entarà, perquè és Police Academy.
I ja està, ni boja, ni pirada, ni donada a volta.
Crazy, Crazy Academy, Police Academy.
Però no ho deien així. Academia de Policia i ja està.
Això era molt espanyol, en aquella època, de posar títols.
La boja, la boca Història de les Galàxies,
la boca Història del Mundo, tot eren bogeries.
És veritat, és veritat.
Deixeu-me parlar, abans de començar,
d'una proposta que ha presentat Sony,
que és un joc de la PlayStation 4 que es diu Arcade Land,
que estarà adaptat per a nens amb paràlisi cereblar
i que tenen problemes de mobilitat.
I que precisament ara aquesta consola
ha tret aquest joc per a PlayStation 4.
Són força jocs en 3D,
que la veritat és que és una idea fantàstica
i que ha col·laborat moltíssima gent.
Però, ostres, em sorprèn moltíssim
que Sony, que a PlayStation,
faci publicitat d'aquest i comenti aquest joc
i digui que és només exclusiu per a PlayStation 4.
No ho sé, és que de veritat, és una cosa que no entenc,
que moltes vegades es facin jocs que siguin jocs tan interessants
com aquest que proposa,
i a més amb una desenvolupadora jove que ho ha fet,
i que al final sigui un joc exclusiu
quan suposo que quan fas aquest tipus de jocs
l'hauries de regalar i que es pugui jugar per PC,
Mac i el que sigui.
No ho sé, és que avui m'han enviat informació ahir,
m'han enviat informació d'aquest joc i ho volia comentar.
Generació digital amb Albert Molillo.
638-68-7030.
Doncs aquest és el nostre WhatsApp,
on els nostres uients, tots vosaltres,
l'utilitzeu per enviar les notes de veu
que conformen el guió del nostre programa.
I això que cada setmana funciona així.
Com sempre diem, els uients fan aquest programa,
gràcies a les seves preguntes, consultes, propostes, etcètera,
fem el guió, però també tenim altres mitjans,
tenim el Facebook i el Twitter del programa,
que ens agrada moltíssim que ens enviïn també propostes
o el que vulguin.
I aquesta setmana n'hi ha hagut algun, en aquest aspecte, no?
Doncs sí, n'hi ha hagut força i entre ells hi havia la revista
que ens ha escrit un missatge a Twitter
per donar-nos una miqueta a conèixer aquesta revista.
És una revista de cinema en xarxa i en català,
i entre altres coses ens proposen un rànquing
de les millors pel·lícules basades en videojocs,
cosa que ens interessa força.
Segons la revista, bé, hi ha un rànquing de 10,
però en el número 3 hi trobaríem Tomb Raider del 2001-2003,
en segon lloc trobaríem l'Street Fighter del 1994,
i no sé si estarem d'acord la gent d'aquesta taula,
en primer lloc la saga de Resident Evil,
que diu que n'han fet 5 pel·lícules i que encara en falta una,
i que la primera, Mila Jovovich, tenia 27 anys,
i en l'última, que serà el del 2017, en tindrà 43.
A mi el que em sorprèn és que amb aquest se'ns proposen
o anomenin el rànquing de les millors pel·lícules basades en videojocs,
perquè déu-n'hi-do, només faltava posar Super Mario.
És la primera.
Anem parlant moltes vegades de tot aquest tema de videojocs,
i després que passés el celluloide i tot plegat,
i amb diferent sort, eh?
Per mi la mateixa, eh?
De dolenta, eh?, de dolenta.
Molt bé, al cinefil.cat, informació de cinema en català.
Exactament.
Molt bé, i que ens han escrit al Facebook, ho han fet?
A Twitter ens han escrit.
Arroba al cinefil.cat, els podem trobar.
Comentem el tema dels regals.
Avui regalem un disc War of Mine, de Little Ones,
per la Play Station 4,
que ja direm el nom del guanyador al final d'aquest programa.
I la setmana vinent, per la següent setmana,
tenim un Dirt Rally, també per Play Station 4,
que serà per aquell que ens digui una nota de veu al WhatsApp,
al 608 68 70 30.
Molt bé, és el Dirt Rally, que és un joc d'acord de màsters,
és el joc mític de rallies que apareix cada any.
Aquest, la veritat és que a mi m'ha sorprès molt,
perquè només hi ha 6 circuits, 43 cotxes,
abans als jocs hi havia molts més circuits i tal,
però la veritat, l'he jugat i és absolutament espectacular.
Per cert, passa una cosa molt curiosa,
i és que quan tu es carrega el joc a la Play Station 4,
et fan jugar perquè triga tant a carregar-se o a instal·lar-se,
no sé exactament què és el que passa,
que tu jugues en un circuit, crec que és de Grècia,
espectacular, per cert, amb un cotxe, amb un mini.
Un mini de l'època preparat pel rally.
De color groc. Sí, sí, sí, molt bonic.
I la veritat és que val molt la pena,
és per a la Play Station 4 un joc que es pot jugar amb volant,
molts volants són compatibles amb aquest joc,
i jo crec que és una bona opció
perquè la gent ens enviï un missatge als 638 68 70 30.
Dius que hi havia pocs circuits, no faria pas aquell truc de cega
de dir després dels desbloquejos i els corres al revés,
però els circuits totalment nous, quan els corres al revés.
Jo el que he trobat en aquest joc
és que els carrers, no els carrers, sinó les pistes,
són molt estretes, no sé si passa això amb el rally,
basa tanta velocitat en un cotxe d'aquest tipus,
que realment les pistes...
Vols dir que ho veus tu més estret del que és?
Sí, sí, és horrorós.
És molt ràpid, tant ràpid com el com mil·lenari o Star Wars,
sortir en les estrelles... Una miqueta em passava això.
Precisament jo el que m'he adonat és que en els videojocs
sol passar al contrari,
sobretot en aquests en què vas per circuits urbans,
que a moltes vegades tens la pròpia referència de la teva ciutat...
És que normalment els carrers són bastant més amples
per facilitar-te la mobilitat del cotxe,
perquè hi hagi diversos cotxes,
i a vegades et passes per ciutat vella,
en algun cas en un videojoc sortia Barcelona, ciutat vella,
i és allò que dius...
Tu, mare, estic passant per un carrer que és molt estret,
i aquí caben dos autobusos!
Gina, com va, al Periscope?
Doncs va molt bé.
De fet, el Jan Tarrabastella ens deia que havia sentit
que hi ha hagut una espècie de filtració de seguretat a Minecraft,
i estava intentant buscar informació, i no la trobo.
O sigui, no la trobo.
La gent del Periscope, per favor,
centrats a trobar informació sobre el que deia el Jan
i que ens enviïm per Twitter.
Jan, t'estimem molt.
És un uient i un amic que sempre ens escolta i que no falla mai,
i que ens ho comenti, què fa?
És a dir, què feu, a la gent que ara mireu al Periscope?
Jogueu, escolteu la ràdio, mireu, no sé, què feu a aquesta hora?
És a dir, que normalment sempre hi ha la mateixa gent, eh?
I cada setmana el número, per això, incrementa.
Però tenim uns seguidors molt... Fidels.
Sí, sí, fidels.
638-68-7030.
Som-hi a l'aeroport.
Doncs aquesta nit comencem amb una pregunta del Nil.
Bona nit.
L'altre dia vau parlar de la realitat virtual
i vaig pensar que seria interessant parlar de TINUS VR,
que va ser creat per permetre als jugadors d'ordinador viure...
Bona nit.
L'altre dia vau parlar de la realitat virtual
i vaig pensar que seria interessant parlar de TINUS VR,
que va ser creat per permetre als jugadors d'ordinador
fer una experiència de realitat virtual sense gastar molts diners.
Només es necessita un mòbil amb tiroscopi,
un ordinador i un visor de realitat virtual pel mòbil,
com ara l'escarroard de Google.
Amb només això i aquesta aplicació,
ja podràs jugar a realitat virtual
a molts dels jocs que ja tens a l'ordinador.
Doncs no s'escoltava gaire bé.
El Nil ens comentava aquest joc que, la veritat, l'he provat.
És absolutament espectacular, perquè la versió Lite
és gratuïta, però, si vols ocupar-la sencera, costa 9 euros.
Vull dir que déu-n'hi-do.
Què fa aquesta aplicació?
Una vegada te la descarregues en Android,
ho vincules al teu PC com a servidor total.
Una de les aplicacions que pots fer és jugar a jocs de PC
i, amb unes ulleres de realitat virtual,
moure el mouse, moure el ratolí.
És a dir, amb una cosa tan senzilla com aquesta,
pots jugar a jocs de primera persona
i com si fessin de realitat virtual.
És una cosa força original, no? És un invent curiós, no?
La veritat és que, si no, et pot donar una miqueta un tast
del que pot ser els jocs de realitat virtual
dissenyats específicament per a aquesta tecnologia,
aprofitant ja el que ja tens i el que ja t'agrada.
I, sobretot, en jocs, com dius tu, de primera persona,
la sensació immersiva és bastant més gran,
utilitzes el moviment del teu cap
per moure el punt de visió a la pantalla,
i això sempre és interessant.
Hi ha vídeos a YouTube on els que vulgueu podeu veure
com es prova i es posa en marxa aquesta tecnologia,
i així podeu veure com ho veuríeu.
Una mica complicada, de l'inici, sobretot, quan has d'encendre el teu PC,
que sigui un servidor...
Tot és una mica complicat,
perquè s'ha de connectar l'aplicació amb l'ordinador.
El que està fent l'aplicació Android és comunicar-se amb el PC.
El PC li està enviant dades de vídeo a les ulleres,
al teu telèfon que fa d'ulleres, en aquest cas, ulleres,
si les tinguessis,
i t'envien amb el PC per donar la informació
de què estàs fent en aquell moment,
o cap on t'estàs movent el cap perquè el propi PC mogui el videojoc,
com si ho fessis tu des del ratolí.
Aquesta aplicació que ens comentava el Nil es diu Trinus VR.
Trinus VR, el trobareu per Android, de moment,
i ja us dic que hi ha un joc gratuït,
o una aplicació gratuïta,
i si volem jugar més temps,
que crec que són 5 hores aproximadament,
ja directament, que són acumulables,
haurem de comprar per 9 euros aquesta aplicació.
Seguim amb més consultes.
En aquest cas, perfecte per un dia com el d'avui,
que tenim el Francesc i l'Star.
Hola, molt bon dia a tots.
Torno amb una nova nota de veu
per participar en el concurs del joc de PS4.
Volia proposar que parléssiu,
o que es pogués debatre,
sobre si hauria de tornar el format físic
conegut abans com el cartutxo,
el cartutxo de tota la vida, aquell que soplàvem,
perquè no feia bon contacte amb la consola.
Hauria de tornar, seria més econòmic,
tindria més capacitat,
seria més ràpid la seva distribució, la seva còpia,
i sobretot evitaríem
aquestes estones de càrrega molt passades,
a vegades, dels videojocs.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Javier. Francesc, això és una mica utòpic, no?
Hòstia, se n'ha anat el cartutxo.
La meva Mega Drive funciona igual, eh?
M'he posat un Blu-ray allà dintre.
Vull dir que, a veure, sí, el que ens demana, òbviament,
és bastant utòpic i ja li dic que no passarà.
Hi ha dos motius. M'agrada que estiguis tan segur.
Una d'aquestes és perquè ho hem vist,
hem parlat amb molta gent a la Game Lab,
que ens ho estan dient, no?, la indústria es vol moure,
i si encara no ho ha fet al 100%,
és perquè el públic segueix volent una mica de còpia física,
però, independentment que sigui un CD, un sistema òptic o un cartutx,
la indústria el que vol és descarga directa,
distribució totalment digital,
i això segurament és el que acabarà passant en el futur.
I si per això no en tinguéssim prou,
anem a un tema una miqueta més econòmic.
Dades, diguéssim, eh?
Sí, i mira, una miqueta patillero, perquè són dades de botiga,
que no són els preus que ens trobem a la indústria.
Clar.
Però és molt, molt clar.
Mira, un Blu-ray disc, per exemple, de 25 gigs,
i posem al cas un joc d'última fornada,
Dark Souls 3, que necessita 25 gigs d'espai en el teu disc,
doncs un Blu-ray de 25 gigs et pot sortir,
ofertes vàries mitjançant, un euro i mig.
Uns 15 euros la bobina de 25, o 25 euros la bobina de 25.
Molt bé. Molt bé.
Una targeta SD de 16 gigs, encara una mica menys,
bé, pot rondar als 10-15 euros.
Pot rondar als 10-15 euros,
segons si és d'una marca, de l'altra, si és més ràpid o més...
Aquí ja veus que el suport físic de memòria,
d'amagats de matxa, en aquest cas,
sempre tendeix a ser més car que el suport àmbit digital,
el que és molt més barato de fer i és molt més barato de produir,
i molt més barato de copiar en massa.
Sempre serà molt més econòmic, aquest tipus de distribució,
que qualsevol altre tipus de distribució física
que ens recordi els cartuts d'abans.
I a sobre, i aquí no hi comptes, l'edició digital de descàrrega.
No, clar, és que l'edició digital de descàrrega,
tu trigues el temps a descargar-te,
però després la tens amagat de mana al teu disc dur.
La comunicació entre el teu disc dur i la memòria del teu sistema
sempre serà molt més ràpida en qualsevol altre format.
Quan connectaven un cartutx,
li estaven enxufant a la consola la memòria de la consola.
I no, els cartuts, que se'n deien ROM,
tenien un tipus de memòria que no era la de la RAM.
Sempre s'havia de copiar d'aquell cartutx la memòria de la consola.
A vegades la gent es pensava que quan li enxufaves el cartutx allà
l'acabes de punxar com a la placa base
i el joc estava insertat directament.
Hi havia una càrrega molt petita, perquè els jocs eren molt simples,
però a mesura que féssim jocs més grans,
si se'l poguèvem carregar encara que fos un cartutx,
no penseu pas que això s'inserta a la memòria
i queda ja disponible pel sistema.
Sempre hi ha un temps d'espera, un temps de càrrega,
i és el que passa quan a vegades us heu trobat amb fotografia,
quan feu fotografia al vostre telèfon mòbil,
segons el tipus de targeta,
trigueu més a fer la foto o menys.
Alguns sistemes, quan li poses una targeta una mica d'antiga,
et diuen que aquesta targeta
té una tassa de transferència de dades una miqueta baixa,
el rendiment del teu telèfon i de la teva càmera fotogràfica
es pot veure ressentit.
A veure què en penseu, una cosa que em vaig trobar l'altre dia,
sabeu que a mi m'agradava gravar sons.
Doncs l'altre dia vaig trobar-me que hi havia S.D.s
per gravadors de sons.
És a dir, per targetes, per gravadores digitals, especials.
I vaig dir, perdó.
De fet, hi havia C.D.s només per música.
Si se'n recordeu com van sortir.
Sí, és veritat.
Però no vaig saber quina diferència hi pot haver
entre una S.D. que utilitza un tècnic de so
i una S.D. que pugui utilitzar informàticament.
Cada dia hi ha un procés de la velocitat de transferència.
Per dir-ho d'alguna manera, et prenen la pèl.
No ho sé, no ho sé...
És això.
Una normal, doncs tardarà el que tarden totes les normals,
totes les targetes.
Una de so, si tu vols enregistrar...
I amb qualitat, i que vagi una mica ràpida.
Doncs clar, necessites una.
Ells, per no dir que la meva va més ràpid,
que aquesta és especial o orientada als sons.
Que sapigueu que ja he fet enquestes al Periscope
sobre què està fent la gent mentre mira la gerentació digital,
i bàsicament la gent està al llitet escoltant...
Què m'estàs dient?
Esperant que acabem, perquè diuen que és molt interessant
i que no es poden acabar el podcast.
De fet, n'hi ha un que està amb l'iPad del Twitter
i amb l'iPhone del Periscope.
I, mentrestant, escolta la ràdio.
I n'hi ha un que està jugant al Minecraft, mentrestant.
Jo ara els preguntaria, quan comencem el programa,
després de l'informatiu,
que és una ràdio fantàstic del...
Aquest indicatiu és molt de llit.
Si no s'adormen ja, no?
Si no s'adormen, per què a la feia s'adormen?
No, no, és absolutament espectacular.
Molt bé, deixem el tema de les SDs i continuem, sobretot...
Ah, és tard, tu has editat, tu, cartuts?
Sí, senyor.
I relativament fa poc, no?
Ahir mateix.
Tu encara treballes amb els cartuts?
Cartuts de DMCX.
I et costa molt fer-los?
Tens molt d'esforços. Les dues coses.
Doncs sí, sí. Sí, sí.
Depèn, és el que deia el francès.
Si tu agafes una memòria de...
A veure, és que hem de posar-nos en situació.
Abans tu podies fer un joc de 16Ks
i tu fes servir una memòria de 16Ks.
Què passa, que mica en mica passen les targetes, els pendrives,
tu ves i busques un pendrive d'una giga.
O de 128 megas, ja no n'hi ha.
Què passa, doncs que els preus es van mantenint
i la capacitat va augmentant.
Sempre puja una miqueta de preu.
Tu tens un joc de 16Ks,
però has de fer servir una memòria de 256, per entendre'ns-les.
I tot va pujant, va pujant.
El disseny de la placa que estava confeccionat
per llegir 16 o 48Ks,
doncs l'has de canviar perquè els xips nous que surten,
els vells els retiren i necessites uns de nou.
És una miqueta complicat.
Candy Star Saga.
Sweet, delicious, divine.
U.S. Bombs, cause you know the hell.
Doncs els nostres uients més fidels,
els que ara són al llit,
que ens escolten en directe,
o també els que ens escolten en podcast,
saben que una vegada al mes ens acompanya l'Star
per parlar-los de nissagues.
I fins ara estàvem molt contents de com anava, però tot evoluciona.
Sí, per això deia dels cartutxos. I tant.
M'he adonat d'una cosa, per mi ha sigut una mica incòmode.
Perquè jo us destripava les pel·lícules.
Sí, però ho feies, però...
Amb bona voluntat, o sigui, ho feia amb bona voluntat.
Perquè jo donava per suposat
que a aquestes pel·lícules tothom les havia vist.
Però jo, perquè soc una mica cineafil·li, les he vist totes.
Les tenies molt vistes, tu, però... Hi ha gent que no.
He pensat que puc donar-hi la volta com a mitjà amb aquesta secció,
i per evitar les filtracions,
intentaré que la gent s'ho passi bé
i entrar les ganes que les puguin veure.
Ah, molt bé, fantàstic.
Perquè la vegin tard. Molt bé.
Per tant, ja ho hem dit abans, no?,
però com deien les mítiques paraules de l'Eugenio, el cel sigui,
que sempre deia quan començava un espectacle allò de...
con el humor i l'alegria que m'acaracterizen, si us en recordeu.
Doncs això, que intentaré fer-vos riure,
i per començar li avui hem dit...
Aquesta sintonia, aquesta música, vena sonora,
li ha passat el temps molt bé. Molt, molt.
Però molt, eh? Sí, sí, sí.
És espectacular. Era molt actual, eh?
Sí, sí, l'any 84, no? 1984.
Anàvem amb espectrums, tubs de raig catòdic, i bé aquesta, eh?,
una miqueta. Sí, sí, sí.
I això es nota, la pel·li. Sí?
Es nota, però ben notat. Que bo.
Potser la música ha envellit molt bé.
La pel·lícula potser ho podríem discutir, eh?, és discutible.
No ho sabia dir-te.
La pel·lícula, l'any 84,
va bàsicament que es posa en marxa una iniciativa
perquè qualsevol pugui ser policia,
independentment de l'alçada, del sexe, de la religió i tal.
Una de les coses que sempre m'ha agradat,
espero que vosaltres també, de la pel·lícula,
són els noms dels protagonistes.
És veritat. Són noms...
Sí, sí, sí. Kari Mahoney, Moses Hightower,
Eugene Tuckleberry, Eric Lazard.
Podrien ser nits d'un xat, oi?
Això del xat sona molt antic, eh?
És que la pel·lícula ho és, també, eh?
I són nits... hòstia, que són guapos.
Sí, sí, sí, però és ben curiós.
I la veritat és que no passen de moda, eh?
No, no, a més a més, també, amb aquests noms tan guapos,
van molt marcats, també, amb la personalitat dels protagonistes,
perquè els personatges de cada de les pel·lícules
són molt diferents.
I vulguis o no, en qualsevol moment,
te pots identificar amb l'un o l'altre.
Avui comentàvem amb uns amics que és una mica com l'equip o va.
En qualsevol moment deies, mira, l'MA, jo faria això.
Hòstia, m'agradaria ser el Murdo que estava pirat, saps?
Jo voldria ser el guapo, perquè amb les noies, tal, saps?
Cadascú, la seva personalitat. Molt marcada.
Tu la veies, doncs t'anaves agafant.
De lo que a l'Acadèmia de Polícia,
es van fer 7 pel·lícules, 7.
Jo em recordava així, dic, va, seran 4, 5, no, no, 7.
Una sèrie de televisió, amb actors reals,
una sèrie de dibuixos animats, que aquesta sí que em sonava,
vam fer un joc de nens, també,
i gairebé que en totes van sortint els mateixos protagonistes.
Tot i així, també el que la veu, qualsevol d'aquelles,
l'actor que més se'n recorda és el Michael Wislow,
que és a l'Estats Units conegut com l'home dels 10.000 sons
o dels 10.000 veus,
és aquell senyor que fa cirulats amb la boca, com aquest, mira.
Això fa amb la boca, jo que...
Sí, sí, espectacular.
Molt increïble, eh?, fa veus, fa sons,
i fins i tot instruments musicals.
Ara això escoltarem, que és una harmònica, ojo, és la seva veu.
Insisteixo.
Ah! Ah! Ah! Ah!
Brutal, i recordo el moment d'aquest moment.
És pràcticament quan comença la pel·lícula, sí, sí.
Ah, això sí, el que em té el cor robat és...
amb una actuació que aquest senyor fa espectacles i tal...
Encara diu i tal?
Sí, sí, no, estava ben venegerit, eh?
Ara escoltarem una guitarra elèctrica,
amb un solo de guitarra increïble,
insisteixo, per anar-se'm a vegada, és la seva veu.
Brutal. Brutal, brutal.
Veus el vídeo, el veus i dius que no hi ha trampa, eh?
Ell fent això amb la boca.
Si ens posem a recordar, també nosaltres som una miqueta aquí...
amb els grups primats que tenim, ja em pensava que vas ser francès,
que ja va adelantar una miqueta de les altres highlights...
d'aquesta anissaga, eh?
No sé si això se'n recordareu, segur que sí.
Segurament tampoc sé si dir si per bé o per mal, eh?
És un local on hi havia senyors amb bigoti,
i que ballaven molt agafadets, no?
L'ostre hablava. Sí.
Això que sona, és la tensió, no?, central de dades.
Segur que se'n recordareu millor.
A veure, us instejo, la pel·lícula és del 84,
i és nord-americana.
Però si escoltem això, direu, ja sé de què em sonava.
Bailemos el bimbo
Bimbo, bimbo
Que está causando sensación
Con esta melo...
Que ningú s'espanti, aquests obvients que estan al llitet.
Jo recordo més aquesta. Això és Catalunya Ràdio.
No us heu de desintonir, no hi ha interferències,
no heu agafat una altra emissora estranya.
Has aconseguit estar, que Soni, el Jordi Danna...
Crec que no ho haguem fet mai, eh?
Hi ha més oportunitats, eh? Hi ha més cançons a punt de pala.
Ja ho sé, ja ho sé.
A veure, tornem-hi l'Anisaga, no?
Jo recomano veure-les totes seguides.
És una miqueta feixut, són 7 pel·lícules,
no hi haurà en 10 minuts cada pel·lícula, però bé.
El que és bonic és que tenen, es poden veure independents,
a la primera, com deien, els intervants que es fan policies,
a la segona, aquests ciutadans que són policies,
tenen la seva primera emissió,
a la tercera, tornen a l'escola com a professors,
a la quarta, s'encarreguen d'educar patrulles ciutadanes,
a la cinquena, diguéssim, que se'n van de vacances a Miami,
i a la sisena, hauran de fer front a una onada de robatoris,
i a la setena, se'n van a Moscou.
A Moscou, doncs era l'època...
Bé, escoltem aquest tall i ho entendreu.
Desde el frío clima de Rusia
nos llega la más emocionante sensación de los videojuegos
en los últimos seis meses.
El juego ha generado ingresos por más de 1.500 millones de dólares.
El juego, disponible en casetes,
así como en disquetes de ordenador, hace que todos jueguen.
Tetris, el Tetris, eh?
No, és que és el que és curiós.
Jugen amb un... Diu que és per ordinadors, aquesta senyora,
però no, juguen amb una Game Boy sense cartutx.
Sense cartutx.
O sigui, es veu com juguen sense cartutx.
I quan enfoquen la pantalla, és un joc a tutti plens de colors.
Ah, sí, que no es referien al Tetris, eh?
No, no, però portes un oset, un os, que és soviètic i tal, no?
Que són necessàries tantes pel·lícules?
7 més sèrie televisió i tal?
Doncs, Albert, es veu que sí, eh?, perquè això és increïble.
Quan van començar a fer-la i van dir...
Nois, se m'ha ocorregut la idea de fer una pel·lícula i tal,
els tios van dir, val, però en farem 10.
Comencem a fer-ne una, però en farem 10, eh?
I ells van dir, sí.
A contracte deia 10 pel·lícules.
Però s'ha de ser molt valent per fer...
Sí, sí, sí, i abans de filmar res.
Perquè tu, pare, compta que és pràcticament que són totes seguides.
La primera, 88, 89.
I la darrera, que es va retreçar, que era del 1994.
Molt bé. Déu-n'hi-do.
Tu que fas tele, Eli?
No m'atreviria mai a fer això, i a més a més,
sense haver gravat ni la primera.
O sigui, ells van dir...
Però per què van dir que això tindria èxit?
Per què van veure que això podria... Polícies...
Jo en cap moment he dit que tingués èxits.
Te'n notes el puntet, no?
Van començar molt forts,
serien pel·lícules que érem familiars,
i van anar baixant, baixant, baixant, baixant,
i bé, es van quedar així.
El que és bonic... Mira, s'ho teníem planejat.
Us posaré unes quantes dades de cultura dispersa,
que són per no dormir.
Bruce Willis volia ser protagonista de la primera pel·lícula.
Ell va anar a fer una edició.
No el típic allò que diem de... Bé, es tenia plantejat...
Ell va anar... Escolta, que jo vull ser el protagonista.
I li van dir que no.
Quina sort he tingut de no fer aquesta pel·lícula.
Sí, oi que sí? Segurament, segurament.
Per segura li interessa, jo ho deixo a la dada també,
perquè el cap aquest, l'Ostre Blava, existeix.
En veritat es diu Silver Dollar Room, es troba a Toronto.
Molt bé.
Anava a dir l'adreça i el carrer, però dic millor que no.
És molt fàcil trobar-ho, segurament.
L'acadèmia, l'edifici on van filmar la pel·lícula,
en veritat era una institució mental abandonada.
Molt típic dels Estats Units.
Els ordenadors...
Mira, abans em preguntava si teníem que veure coses d'aquestes,
de veure com anàvem en aquella època.
A la segona pel·lícula es veuen els ordenadors que fan servir...
A veure, més part que es vegin.
Comodre 64.
Ells fan que et piquen el damunt, clic-clic-clic-clic,
i et quedes una mica així.
Comodre 64. A la setena, el que et deia, no?
Ells ja han evolucionat, se van amb una Game Boy,
sense cartuga, amb el joc amb colors.
I parlant de jocs, que això està molt bé,
el Michael Wislow, aquest senyor que fa coses amb les veus,
que hem sentit aquest solo, aquestes músiques,
s'ha col·laborat en un joc per dispositius mòbils,
el joc es diu Wizards Ops,
on tots els efectes, els efectes especials,
són fets amb la seva veu.
Mira, en aquests moments, no sé si se sentirà, si s'escoltarà...
Sí.
Tinc el joc, me l'he descarregat per Android.
O sigui, aquest senyor va fer un joc que es diu Wizards Ops...
I tots els sons, la música no, però els disparos, els disparos...
Gràstic, ara.
Això...
Sí, està fent un...
Sí, sí, sí, això ho fa amb la boca.
Pruip, puip, ha fet puip.
Sí, sí, sí.
El joc fa anys, em sembla, no és un joc molt espectacular.
Farà dos, tres anys.
O sigui, és un home que es dedica a fer cosetes...
És com si el Carlos Latre, diguéssim, fes un joc...
Jo deixo la idea aquí, Carlos.
Aquesta Tarragona, per cert, no vull dir...
Li oferia la mar de... Sí, sí, i tant, molt.
Segur que sí.
I ara, última dada, i molt ben calenteta,
és d'aquest dissabte, perdona, el diumenge pesat, el dia 4,
que es va fer oficial que volen fer la vuitena pel·lícula...
Què?!
...del Loc Acadèmia de Publicia.
Això vol dir que volen fer el contracte...
Van dir 10, han de ser 10.
Encara que estiguin mig morts, els actors.
Això és lo fotut, que la meitat estan morts.
No és mig morts, no, estan morts.
El problema és que el contracte deu constar el seu sou
amb dòlars de l'any 80.
Encara sí que tenen diners per pagar aquestes persones,
perquè a l'èxit tampoc dius que no va ser tant aplastant.
El que passa és que hi ha molts actors que es van anar retirant,
perquè van dir que a aquestes pel·lícules
jo surto la primera o la tercera, però no compteu més amb mi.
S'ha evolucionat amb la seva carrera,
i ara diu, escolta, torna a mi, revival.
Ens deien que no comentàvem gaire cosa
des que fem periscops a Twitter.
Hi ha algun comentari?
Doncs sí, mira, tenim un comentari a Twitter de l'Albert Salip,
que ens diu,
ara que parleu de coses antigues, el joc Indie Star Diu Valley,
fet com els d'abans, és una viciada.
No sé si ja n'heu parlat d'ell.
No sé si el coneixeu, els d'aquest joc.
Sí, jo el conec perquè el Pazo64, que és un youtuber que jo segueixo,
l'ha jugat i l'ha analitzat,
i està tothom molt enganxat.
Com es diu?
Es diu... Star Diu Valley.
No el conec. Sí, sí.
Aquest diumenge, demà, demà. Exacte.
Ja ho haurem de posar a jugar.
Jo no hi vull jugar perquè diuen que quan t'hi poses...
Necessites moltes hores.
És molta dedicació, és com un Skyrim,
però fet per una sola persona,
en el que portes una granja.
Molt bé.
Seré un infart, seré una trucada demacilada.
Seré un ensaïment...
Doncs segurament la notícia tecnològica de la setmana
ha estat la de l'encryptació del WhatsApp.
Hola, em dic Manel,
i aquesta setmana he rebut una actualització del WhatsApp
que diu que han ficat codificació a alguns missatges.
De què depèn que els missatges estiguin codificats o no?
Gràcies.
Doncs serà casualitat que posem Manel i estigui Manel l'oïent.
És la màgia de la ràdio.
Màgia de la ràdio, molt bé. A veure, Manel...
Això és la notícia de la setmana, eh?
La notícia de tot arreu.
Hem parlat a la Tribune, has parlat amb la Sílvia Cúpulo...
És a dir, tothom està molt preocupat
perquè és una cosa que afecta tothom
i que s'ha espantat quan la gent avisa aquest missatge.
Surten frases en color blau, eh? Sí, sí.
Ai, què és aquest candau?
A veure, bàsicament depèn d'una cosa,
que tant com tu, com el receptor del missatge,
tingueu l'última versió del WhatsApp instal·lada.
Això depèn que el missatge estigui xifrat
i que surti un candauet.
Ja està. Si el xat no té cadenat,
el xat vol dir que no està protegit, com fins ara.
És a dir, que no ha canviat res.
Però si el tenim, no hem de fer res, ja està activat, ja està.
Allò que la gent diu,
no és que has de fer una fotografia al codi QR, no fa falta.
Això només és per comprovar... Per verificar-ho, eh?
Sí, però que no fa falta, que ja està.
És automàtic.
El xifrat es diu, per qui vulgui tenir més informació,
és E2EE,
i l'empresa que ho porta és Open Whisper Systems.
De fet, ni WhatsApp té les claus, o sigui, les té.
Open Whisper System, que tu deies que...
Si l'Snodent el posava una empresa com a exemple de bona.
Exacte, sí que ho fa provar, eh?
Exacte, exacte.
El cadenat funciona com quan enviem una carta,
qualsevol de correus la podrà llegir,
però si escrivim la carta amb un codi geogràfic,
sabrem què vol dir cada símbol
les persones que escrivim aquella carta i que reben aquella carta.
Molt bé.
El cadenat dona el codi de xifrat a qui envia el missatge
i a qui rep el missatge.
I quan dic missatge vull dir fotografies, vídeos,
imatges, àudios, tot.
Us ho creieu, realment,
que si ara la CIA demana WhatsApp dades,
WhatsApp hagi de dir,
no puc perquè no tinc aquestes dades?
Es pot fer, això. No sé si no m'ho crec.
Tècnicament, com ens diu la Gina, segurament això passa.
Li pots prohibir a la CIA?
Bé, ha passat. No puc donar-te aquesta informació.
Ha passat. Apple...
Tot això del cadenat, bé,
perquè l'FBI va demanar a Apple
que els obris una porta del darrere
per accedir a la informació dels iphones.
I Apple va fer una nota de premsa,
una carta d'aquestes de Tim Cook,
i va dir que no, que no obriria una porta per la policia.
Aleshores, la Gina va dir, oh, el crit al cel!
Al cap d'un parell de dies, l'FBI va dir,
ja està, que el que me l'obris ja he pogut...
Ja hi he entrat jo. Ja ho he fet jo, a força bruta.
I, clar, a partir d'aquí,
les aplicacions s'han hagut com de protegir.
I aquesta ha sigut la manera que ho ha fet el WhatsApp.
Però, de fet, Telegram, això ho fa des que va sortir.
Que era, diguéssim, us en recordeu,
que quan va sortir Telegram tothom deia,
és que és molt més segur, és perquè ja tenia això posat.
I la Gina diu, ara ens hem de preocupar?
No, no, no, ens havíem d'haver preocupat abans que WhatsApp fes això.
Però sí que és veritat que ha aparegut tot en un moment,
que també les marques han volgut demostrar-ho,
ei, som segures, estem en criptales, etcètera, etcètera.
Això li ha funcionat bé a Apple,
li ha reixit una mica davant del seu malenco de consumidors,
perquè sempre ha sigut també un dels defensors
d'aquestes lleis americanes,
conforma si ens demanen informació, donarem informació.
El tema de l'Androïtat de la xarxa,
que tampoc no era massa clar per on es movia,
i això els ha donat aquesta bona fama,
que ara jo crec que moltes s'intenten bujar el carro.
Ah, això funciona, dic en criptes, doncs ara tots ens en criptem.
Molt bé. Nosaltres no ho farem mai, eh?
Doncs el que hem fet nosaltres,
perquè el vam veure el divendres pels passadissos de Catalunya Ràdio,
vam parlar amb en Jaume Pedrós,
que ell és el president del Col·legi de Metges de Catalunya,
i ens deia això referent a tot aquest tema de la seguretat.
Una de les preocupacions més importants
de l'informació que surt per la població
és el tema de la seguretat,
i, de fet, els metges expressen el que s'envia del carrer.
Per tot i així, aquest tema...
Anem a escoltar-ho, si podem, des de l'inici?
Jo no puc dissociar-me del fet de ser metge ciutadà,
però com a ciutadà,
el tema de la seguretat d'aquesta informació,
com corre a les xarxes,
i veient tot això que ara ha passat aquests dies,
doncs jo crec que els ciutadans han de poder-ho saber,
on estan els límits, on estan els límits de seguretat,
i després, quan aquesta informació pot ser perjudicial per a la tercera,
que això és l'etern debat a Google,
però a la mateixa WhatsApp,
en aquests dies està passant un missatge
que la informació és encriptada.
Jo crec que tot això pel ciutadà, pels usuaris,
és molt important saber quins són aquests nivells de seguretat,
on està la privacitat versus la seguretat.
Doncs això ens comentava, a l'inici,
hi ha hagut una mica de...
no ho sé, hi havia dos pedros parlant alhora,
però una miqueta el que venia a dir
és aquesta preocupació pels molts ciutadans, que és això.
En quin moment la línia, la seguretat, la privacitat es toquen, no?
Doncs la veritat és que això és una cosa que preocupa, almenys,
almenys a cert sector dels interessats i dels vinculats
al camp tecnològic des de fa molt de temps,
digue-li la protecció de dades personals
i la naturalitat de la xarxa.
Potser a vegades és una mica en contra del gran volum de consumidors
que només ens preocupa de tant en quant,
però que acceptem alegrement qualsevol aplicació
quan ens l'ofereixen i quan tothom l'està fent servir,
sense veure que hi ha darrere.
I, per exemple, ho recomano, en aquest cas,
moltes xerrades TED que són molt interessants,
només cal que busqueu paraules claus com privacitat o seguretat,
o, inclús, mira,
recupereu un generació digital tele del 20 d'octubre de l'any passat
on la nostra companya Núria Font
feia un reportatge que precisament parlava d'això,
es deia Comoditat o Privacitat.
Us penjarem el seu enllaç a Twitter
per si el voleu veure al servei de Tres a la Carta,
i el que fa és això, és dir,
la privacitat, la línia de la privacitat,
la posem nosaltres acceptant o no acceptant
utilitzar certes aplicacions o certs serveis o certes empreses
que ens donen alguna cosa que ens agrada
però que nosaltres preferim sacrificar les nostres dades,
sabem que estaran operant amb aquelles dades,
sabem que estaran traficant, posem-ho en tracometes,
vull dir, amb aquelles dades amb altres empreses de tercer,
aquelles clàusules que sempre acceptem i no ens llegim mai,
però és que nosaltres és igual, no fem res malament.
Què ens hem d'espiar, nosaltres?
Jo el que vull és xatejar, que m'han dit que aquesta aplicació
és la que ara mola i la vull tenir per fer-la servir, etcètera.
Per tant, som nosaltres els que una mica posem la línia.
Per altra banda, també penseu-me que hi ha un tema de cost.
Qualsevol servei costa molts diners.
En el camp de les aplicacions s'estila, a més, el cost zero.
Què vull dir? Volem pagar per un servei
que garantitzi una infraestructura, per exemple,
per tenir les nostres dades localitzades i segures,
en el camp tancat d'una sola empresa o d'una institució,
o preferint que el cost el pagui una multinacional
que ens diu que això no ens costarà res,
que ells ens posen els servidors, que ells generen la infraestructura,
que els nostres clients els costarà zero,
i, per tant, tots aplaudíem i no en costa res,
a l'empresa o a la institució o a l'estat no li costa res.
Però què passa? Aquella empresa què fa?
Trafica amb les nostres dades?
Aquí és un tema que la gent no sap això.
La gent es pensa que és gratis i punt, és gratis.
Exacte.
Tu li preguntes a qualsevol persona de per què el gmail és gratis
i no t'ho saben dir.
No només això, sinó que, per exemple, WhatsApp,
us en recordeu quan va passar de ser gratuït a costar 99 cèntims l'any?
Em semblava que era un drama.
O les wi-fis gratuïtors dels bars i demés.
Avui estava en un lloc, aquest matí,
i m'he connectat a la wi-fi que tenien.
I m'ha començat a demanar, us ho juro, saps allò que et surt,
no, accedirà als teus amics, al teu correu electrònic,
el dia del teu aniversari, el no sé què,
i ara fes like aquí, accepta els termes i condicions,
postejarà amb el teu nom, ui, per favor.
Ens ho deia aquella persona que m'havia vist al programa,
la Marta Peirano, aquella periodista que diu que,
si no et costa res, tu no ets un client, tu ets el producte.
Hi ha una cosa que no m'agafa gaire, però ara tot això m'ha vingut a la ment.
Fa una temporada, fa uns pocs mesos,
el Col·legi d'Advocats va rebre'm l'alegria
que els missatges de WhatsApp eren proves, diguéssim,
en qüestió de divorcis, en qüestió d'infidelitats i tal.
Ara com queda tot això?
Teníem que preguntar-li a un advocat, deuen estar tirant-se els cabells.
Tenim una cosa que teníem aquí per fer justícia o fer concalès,
depèn d'aquí, i ara no ho podem fer.
La veritat és que, en el fons de tot,
la cultura de la privacitat,
per això, ara en el segle XXI, en el món de la xarxa,
no deixa de ser amb un reflex de la que teníem abans.
Perquè en el món analògic també som tots bastant descuidats,
moltes vegades, amb la nostra seguretat.
I mira, agafant una mica el cas mèdic,
que ens parlava de les dades mèdiques de la gent,
quantes vegades no ha obert un telenotícies
que s'han trobat en un container qualsevol,
milers d'informes mèdics que no s'han destruït
com els protocols de protecció de dades exigeixen,
sinó que han anat a parar el primer contenidor que hi havia.
Per tant, som poc curosos, en general, amb les nostres dades,
i el que abans anava a un container i potser anava a l'abocador,
avui en dia a la xarxa va parar els servidors i s'explota,
i es copia i es comparteix, i nosaltres no hi podem fer res.
I aquest dimarts, un nou episodi del Generació Digital,
el Lluís Marquina, que és el seu presentador, ens ho explica.
Aquest dimarts a la nit, el Generació Digital del 33,
el fem des del canòdrom de Barcelona,
ara reconvertit en un temple de la cultura digital
i la tecnologia.
Explicarem exactament què s'hi fa.
Coneixerem una noia irraeliana
que imprimeix la seva col·lecció de dades i d'informes,
i, a més a més a més,
una noia irraeliana que imprimeix la seva col·lecció de moda.
També celebrarem els 15 anys de Remigallar a la xarxa.
Tornem a això de la moda.
Vosaltres com ho veieu?
Veieu efectivament això d'imprimir, per exemple, una jaqueta,
amb una impressora 3D i sortir al carrer
abrigats amb la jaqueta que ens hem imprès a casa?
És la pregunta que us llenço avui, sense abans recordar-vos,
que dimarts a la nit podreu veure el Generació Digital
a les 10 i 40 de la nit.
Gràcies, Lluís Marquina.
No sé si us veieu amb un jersei acabat de fer.
Surt maco, sí.
Ho veurem a mig termini?
Fa cinc anys us en recordeu que vaig anar als Estats Units
i quan vaig tornar vaig tornar amb una polsera.
No era un jersei, però fa cinc anys.
Aquella polsera va trigar unes cinc hores a imprimir-se.
No vull saber el que et triga a imprimir-se una jaqueta 3D.
Però ens abrigarà?
Un plàstic, a veure, fa suor, eh?
Fa suor, eh?, el plàstic.
M'heu donat molt bé.
Tinc moltes ganes que algú de nosaltres
porti un dia una peça de roba feta...
Posa a imprimir ja, perquè d'aquí un dissabte que ve
potser encara no la tenim.
Aquesta setmana hi ha una entrevista al nostre espai web.
Entrevistes on, amb més profunditat,
parlem de qüestions relacionades amb la tecnologia.
Si voleu, quan acabi el programa
podeu escoltar la conversa amb en Dani Andreu,
que és president de l'associació UEOPIC,
creada per ajudar a millorar la qualitat de vida
de les persones amb discapacitat comunicativa.
Ens ha presentat la seva aplicació UEOPIC per iOS i Android
i el curt metratge Pensamientos de Nil.
En Dani Andreu ens explica el perquè d'aquesta aplicació.
Per començar, diré que aquesta aplicació neix
per la més pura i bàsica necessitat
de poder-nos comunicar amb el nostre fill.
Quan ell arriba aquí és un nen que no mira als ulls,
que es queda aïllada amb un racó...
No hi havia manera de poder-nos comunicar.
I d'alguna manera va ser aquesta la llum que se'n va encendre
de fer-hi algo, de solucionar aquesta angoixa que tenia ell
i que teníem nosaltres, no?
I UEOPIC, l'associació com a associació,
nosaltres el que fem d'alguna manera
és donar suport a les famílies
que tenen nens amb autisme.
I ja s'ha demostrat que no només això,
sinó persones que han patit algun tipus de...
de perplègia o ictus,
persones que estan utilitzant l'aplicació
i que d'alguna manera ajudem a personalitzar aquesta aplicació.
El funcionament de l'aplicació que es diu UEOPIC és molt senzill.
I, de fet, si escolteu l'entrevista sencera,
veureu com és molt fàcil, és tot funcionament amb pictogrames.
Per escoltar tota la conversa,
i sobretot per veure el curt metratge,
no hem posat cap tall aquí,
perquè és un curt metratge de dos minuts
que és absolutament espectacular.
Només heu d'anar a ccma barra cat ràdio barra generació guió digital.
Allà veureu el link que porta directament
a aquest pensamientos de Nil,
que és aquest curt metratge que, de veritat,
a nosaltres, a la reacció ens va deixar absolutament estorats.
La gent de UEOPIC no para de fer coses relacionades
amb l'ajuda, amb la comunicació,
amb gent, per exemple, amb persones amb discapacitat comunicativa,
i la veritat és que val molt la pena,
ens va agradar molt conèixer aquesta gent.
I ara arriba el moment per conèixer una iniciativa.
L'Oriol Castellbí ens ha enviat una nota de veu
amb una aplicació que té entre mans.
Hola, verd, amics de la generació digital.
Moltes gràcies per invitar-nos
i permetre'ns parlar de Zenga Prize.
Zenga Prize és una aplicació gratuïta de jocs
on els usuaris poden competir entre ells per guanyar premis reals.
Les seves habilitats seran les que determinen
si guanyen o no els premis en joc,
sense sortejos ni intermediaris.
La mecànica és molt senzilla.
Escoll un premi, competeix per ell, i si ets el millor, guanyaràs.
Els premis que hem entregat fins ara han estat
tablets, mòbils, celles de televisió, entre altres.
Si vols guanyar premis,
ja et pots descarregar Zenga Prize des del teu iPhone.
Està molt bé, es diu Jungle Prize.
L'hem provat perquè l'Oriol ens va enviar aquesta nota de veu.
En parlarem una miqueta més, perquè ho trobo molt original.
Tens una tauleta, un iPad, per exemple, i tens un joc.
La millor puntuació s'emporta directament a aquest joc.
És a dir, per gent que vol jugar i es vol viciar...
i veure si el rànquing pot pujar, apareix.
I si al final de la setmana ets el primer,
directament t'emportes el joc, el regal.
No ho sé, vaig trobar que...
Vas guanyar alguna cosa, tu? No, no, no.
A més, no tinc res a fer, perquè hi ha gent que és molt vàlida.
I continuem amb més consultes, ara la de la Montserrat.
Hola, bona matinada.
Soc la Montserrat d'Hospitalet i m'agradaria saber
si és veritat que la Generalitat ha arribat a un acord amb Google.
Gràcies.
Gràcies a tu, Montserrat, ha arribat a un acord?
Doncs la veritat és que sí, sí, hi ha hagut acord,
que es va fer públic ara fa molt poquet,
i que ve d'una col·laboració que ja porta més d'un any
fent entre Google i la Generalitat.
Fa més d'un any ens fèiem ressò
que 21 rutes de senderisme per paratges naturals de Catalunya
ja es podien recórrer virtualment a la Street View,
gràcies a la tecnologia Google Tracker,
que és, en comptes, el cotxe de Street View,
és un senyor Street View amb una motxileta,
una càmera a 360 graus que va xinoxano per la muntanya,
doncs aquesta vegada s'han posat a disposició
més de 300 llocs d'interès turístic i parats naturals,
paratges d'interès turístic i par naturals.
I atenció, perquè volem dir tant a l'exterior com a l'interior.
És molt curiós que et puguis fer, per exemple,
un tros del Camí de Ronda, per Lleprà, amb Palafrugell,
i Calella, Palafrugell, Tamariu i el Paro de Sant Sebastià,
o que puguis entrar al pati dels taronjers de la Generalitat,
passejar-te una mica per l'interior de la Generalitat,
que és igual d'interessant i de curiós.
Els llocs estan pensats perquè els puguis fer
a través de Google Cardboard
o qualsevol altre sistema de realitat virtual.
Hi ha alguns punts al recorregut fets amb fotografia globular,
per tant, amb unes ulleres,
podràs veure en qualsevol direcció com si estiguessis allà mateix.
I a la 1 i gairebé a 55 de la matinada,
connectem amb Ben Almadena.
Bon dia, soc Jorge de Ben Almadena.
Volia saber si em podíeu recomanar,
si coneixeu alguna aplicació,
seria per a Android, amb la que pugui, amb la càmera,
saber de quin color és la superfície enfocada,
identificar el color d'una superfície amb la càmera del mòbil.
Moltes gràcies.
3, 8, 6, 8, 70, 30.
Tenim el Jorge que es vol convertir en un cyborg.
De moment ja ho està aconseguint,
perquè parla un català molt millor que nosaltres.
Endavant, a veure, tot per Android, Jorge, per tu.
Swatchmatic i Color Grab.
Són dues aplicacions per Android
que fan això mateix que demanes,
que és agafar el color i dir-te quin color és exactament.
Tan fàcil com obrir l'app i fer una fotografia.
Allà podrem seleccionar quin color és el que volem agafar
perquè no haguem d'anar directament a fer la fotografia,
directament a l'aparell.
Representa fins a 1.300 colors, es pot fer servir el flash,
és gratuïta i sense publicitat.
I a més he trobat, per si no vol fer-ho amb el telèfon mòbil
i ho vol fer per ordinador,
hi ha una extensió per Chrome que es diu Palette,
amb dos T i acabat amb E.
Li poses qualsevol foto i et posa 64 colors
que predominen en aquella imatge.
Mira, i la pregunta d'aquest ullent
em fa pensar en Neil Harbinson, el primer cyborg reconegut,
i que porta una ajuda cibernètica, un ull electrònic,
per fer una mica això, no?,
detectar cada color amb un so diferent.
Harbison ja és un vell conegut del programa,
hem parlat amb ell, tant a ràdio com a la tele,
i, de fet, el vam tenir aquí en un cociet,
és un empau riu, parlant de... d'això, de cyborgs.
De cyborgs, de cyborgs.
És aquest programa, eh?, molt curiós.
La veritat és que va ser molt, molt curiós.
M'acomparem una mica el personatge, en Harbinson.
Doncs mira, és un personatge,
és un escut amb atonia acromàtica,
d'atonia acromàtica, que vol dir que només veu en blanc negre
i tons de grisos, zero de colors.
Tot i això, ell vol estudiar velles arts.
De fet, ha demanat un permís especial
per fer la prova d'entrada només amb aquests colors,
no amb els altres colors.
El 2004 s'implanta aquesta antena, l'Eyborg,
dissenyada per rebre directament al seu crani,
perquè el té insertat al seu crani,
vibracions sonores dels colors que detecta la càmera i, tensió,
imatges també d'internet.
Això que esteu escoltant és un vídeo
que ha penjat al seu YouTube, que em sembla molt màgic,
perquè és ell detectant els colors d'un art de Sant Martí.
Està per un jardí i hi ha un esparçó al costat
que fa aquest núvol d'aigua i es veu un art de Sant Martí,
ell s'hi acosta i així, és com ell percep un art de Sant Martí.
La càmera, tensió, perquè és wifi i 5 persones al món,
a més, tenen la clau, tenen el dret de poder-li enviar
imatges o vídeos directament a la seva cara
i que ell els detecti en el seu crani.
M'estàs dient.
Això ve una mica perquè ell veu el tema de la superació,
de la millora cibernètica de les persones,
com un tema també molt artístic,
molt en el vessant de les arts, el biohacking,
com una forma d'expressió artística de ser més enllà de tu mateix,
cosa que comparteix una mica amb la seva parella,
una ballarina i artista anomenada Moon Ribes,
que va portar durant molt temps un sensor
que li donava dades sobre la pell
de sismògrafs repartits pel món.
I què vol dir?
Que ella ballava, notava la vibració de la terra
a diferents llocs del món
i incorporava aquelles vibracions que sentia
en les coreografies improvisades que feia.
A nivell artístic és genial.
El que devia resultar jo no ho sé,
però artísticament molt interessant.
Ella i la seva dona el 2010 creen Cyber Foundation
per ajudar les persones que vulguin a modificar-se i millorar
cibernèticament.
I el que us puc dir és que precisament,
ara fa molt poquet, ha participat en un documental transmèdia
que es diu Annuncy Multicolor,
sobre la seva situació on es combina
un documental interactiu amb, atenció, iWork,
una aplicació per a Android que simula l'aplicació
que ell porta a la càmera al cap
i que converteix els sons, perdó, els colors, en sons.
Doncs moltíssimes gràcies a tots, Gina,
estar, Francesc, Eli,
diem el guanyador d'aquest joc del This War of Mine,
The Little Ones.
Doncs el guanyador és el Nil Costa,
que ens recomanava aquesta aplicació que es diu Trinusberra.
Moltes gràcies, Eli.
Àlex Gorin amb l'audiovisual després de l'informatiu.
Hem dit el nom del guanyador, que és el Nil Costa,
i nosaltres el que farem serà mirar el programa del dimarts vinent,
que serà el programa dedicat al canal 33 del Generació Digital,
i dissabte vinent a la mateixa hora tornem aquí.
Adéu-siau.