Música
Benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui tenim la Gina que ha tornat de la Xina,
el Francesc que ha tornat de Futuroscope,
l'Albert García que no ha parat de jugar al God of War,
i avui llegarem unes quantes històries diferents,
sempre relacionades amb la tecnologia creativa, com dèiem abans.
Però abans volem fer un unboxing de Nintendo Labo.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert García.
Música
Hola, què tal? Com esteu?
Molt bé.
Hola.
Calor.
Molta.
Ha arribat l'estiu.
Sí, sí, totalment.
Sí, és horrorós.
És horrorós, és horrorós.
Però bé, ja estem concentrats en el programa.
Albert, el teu Sant Jordi va ser molt gamer.
Ho vaig veure per les teves xarxes, és veritat, això?
Sí, sí.
A vegades penso si tot el dia estic amb el mateix tema, però sí.
És el que et motiva.
Què et vas comprar? Alguns llibres relacionats.
Van caure dos llibres de videojocs, un de Castlevania,
la saga de videojocs de Castlevania,
i l'altre de Sega,
els arcades de Sega, molt macos, molt visuals.
Els he dit una editorial que es diu Game Press,
i al mateix temps són uns llibres editats,
em sembla que al Regne Unit o als Estats Units,
de Hardcore, Gamer...
Hardcore, Hardcore Gamer, One on One?
Sí.
On estan aquests, al Regne Unit, no m'ho imagino.
Crec que no t'ho sabria dir, si als Estats Units, eh?
Als Estats Units.
No t'ho sabria dir.
I molt en molt.
Els han traduït al castellà i estan sobretot...
Jo aquest de Sega, el tinc de fa temps.
El vaig comprar.
La versió original.
I és molt maco.
Jo vaig mirar també les xarxes del Francesc
i vaig veure que va anar a una llibreria,
i ell diu lleixes, m'agrada molt aquesta paraula,
els estants, per trobar coses estranyes.
I vas trobar coses.
De fet, jo estava fent cua,
perquè havien comprat un llibre per la nena
i estan fent cua aquestes cues que fas a Sant Jordi
i que no te les acabes,
i em demanaven, pa, i un llibre per tu.
Jo anava mirant i vas passant per les seccions
mentre vas fer la cua,
i quan vam arribar a la secció una mica tècnica,
em va fer gràcia que vaig veure una miqueta més amunt.
Allò que estan oberts, la fila de llibres està oberta,
i el que estava allà era programar en Python la Raspberry Pi.
I allò que mires per agafar-lo i dir que aquest potser és curiós,
i miro i veig a la de dalt,
que és la dels llibres ja abandonats,
les llegeixen de tot el logotip de l'editorial Rama,
que és una editorial que havia editat moltes coses per 8 bits.
I allò que li demano a la senyora,
em deixo un moment la cadira, que tenen una cadira per pujar,
perquè vull veure aquell d'allà,
i sí, sí, i em vaig trobar Domín,
el código máquina de Swam,
i el vaig comprar.
A quin preu?
La qüestió és que segurament,
si hagués comprat més barat, perquè estava nou.
El llibre portava 35 anys,
en aquella estanteria,
hi ha la prestatgeria de més amunt de tot,
i el va costar per 20 euros.
Però és igual,
el vaig trobar i va ser el moment de dir
no puc deixar-ho passar.
A més, ajudant els llibreters,
que també és important en un dia com aquest.
Tu, em sembla que Gina estaves a la Xina en aquell moment?
No, acabava d'aterrar
amb un jetlag que no te l'acabes,
però sí, estava...
Tu vas posar una paraula en japonès
amb un significat molt especial, no?
Es diu tsundoku,
i és l'art d'acquirir,
ja sigui comprant o que et regarin,
llibres,
deixar-los a casa teva sense llegir.
Què dius?
Que crec que és el que faig jo una mica.
La majoria de gent.
De fet, jo ho faig sense voler,
és a dir, a mi m'agraden molt els llibres,
moltes vegades perquè et miro autors,
o perquè m'agraden les portades,
i mireu la contraportada,
hi ha tantes coses interessants que diu, mira, me'l quedo.
I de sobte, a la meva tauleta,
tinc la pila de llibres per llegir.
I cada vegada va sent més gran.
Sí, perquè diguéssim que adquireixo molt més
que no pas vaig llegint.
Jo llegeixo molt, com a mínim un llibre al mes,
però jo que n'adquireixo dos,
i tenim aquí un problema de matemàtiques.
Molt bé, i això passa també al Japó,
i té un nom especial.
Tsundoku.
I Eli, jo avui he fet els deures.
I l'Albert, un joc que ja us diré després,
m'ha emocionat molt.
Me n'alegro.
Eli, tu què? Tu també és el Super Mario World?
Els deures els faig.
Jo jugo, però soc un desastre.
Jo no sé quan m'acabaré aquest joc.
La setmana passada...
Mira, vaig...
És que sempre em quedo en un lloc
que no puc passar i m'hi estic molta estona,
i després em canso i ho deixo.
I ara estic en el castell
de la pantalla Vainilla Domus,
i miro l'Albert,
però l'altre dia
vam tenir una conversa amb l'Albert
que després explicarem sobre aquest tema meu
i els videojocs.
Perfecte, després hi haurà temps.
I és que, si ens escoltes
abans de divendres, has de saber
que a partir del divendres 27
ja hi haurà les botigues Nintendo Labo,
de fet, ja ha sortit als Estats Units.
El Francesc ja ens en va parlar
fa unes setmanes al programa.
Ell va viatjar a Madrid per veure
de primera mà aquest nou entreteniment.
Avui volem fer un unboxing radiofònic.
A més, estem fent un Twitch perquè
es pugui recuperar mentre fem
aquesta primera part del programa.
Tenim uns 11 minuts aproximadament.
Entre tots hem de ser capaços de fer ràdio
i d'obrir...
Tenim aquí les dues capses.
Una d'elles, Francesc, que és aquella
que ens deies que hi ha el robot sencer
i només hi ha el robot.
Està només dedicada al robot perquè té moltes peces.
Moltes, moltes.
I, Gina, ara tens a les mans
el multiset que és...
Sí, el Toy-Con 01.
Aquest que té la canya de pascà, el piano,
la casa, la moto...
Té una miqueta tot.
I tot et posa més... El cantó de la caixa
et posa exactament quanta estona trigaries
a muntar-ho. Per exemple, la canya de pascà
diu que entre 90 i 150 minuts. Aquest no.
La casa entre 120 i 180 minuts.
La moto entre 90 i 150.
El piano entre 150 i 210 minuts.
Però el més curt és el cotxe,
és el cotxe teledirigit,
que són 10 minuts.
Doncs fem aquest. Va, vinga, va.
Ho obro, eh?
Sí, sí, sí. Ho obro bé perquè...
No, no, és broma, és broma.
S'ha de dir una cosa. Jo crec que si ets una miqueta...
Si ets una miqueta manetes,
els temps poden ser bastant més curts.
Jo crec que et pensen amb els nens, no?
Pensa que això és fer-ho amb els nens
que no et quedis amb un cartró.
Els nens van ràpid.
Els nens van ràpid.
Els nens destruquen molt ràpid.
Això és el que fem les peces i després és papa.
Una de les coses que... Jo faig la prova i trigo el doble
de tot el que posa aquí.
He agafat ja el de la moto, que és el cartró verd.
Què tenim a la capsa?
La capsa tenim. Per començar el joc.
Que ja va dins d'una capsa de cartró.
És molt graciós perquè és com el joc amb la capseta
de plàstic típica de Switch.
Ho porta la Switch? Ah, sí, sí, l'heu portat.
Perfecte.
Després, els cartrons.
Cada muntatge, per exemple,
per muntar la canyapa
necessites els cartrons blaus.
Estan aquí com numerats.
Quan comences a treure cartrons
t'adones que hi ha molts.
Tenia en aquesta capsa 28 cartrons.
La capsa és de color blanc.
I després hi ha una bosseta
on hi ha unes gomes,
unes enganxines
i uns cordills.
Per què són això?
Penseu que no és només cartrons que doblegues,
sinó que en alguns casos
hi ha peces que es mouen
o certs tipus de macarismes
fets a base de peces de cartró
que s'han de lligar.
Per aquí teniu cordes, adhesius,
també hi ha un set d'enganxines per decorar.
Jo encara no l'he trobat.
Aquí també hi ha espumetes.
El que veig és que no hi ha ni instruccions.
Somos al joc.
Si de cas posem el joc,
una de les històries
que s'hauria de fixar a IKEA,
jo us ho dic seriosament,
és les instruccions de com muntar
cadascun dels cartrons.
Estic totalment d'acord.
A nivell musical,
quan obres el joc per començar,
hi ha una musiqueta
que t'acompanya de fons.
A veure, Albert, un moment.
Depenent de si estàs muntant
o llegint la pantalla,
la música canvia.
Jo posaré el Super Mario Odyssey
de dins de la meva consola
i posaré aquest de Nintendo Labo.
Això que comentes de les musiquetes
que acompanyen sempre l'encertat.
I un petit detallet als textos.
Genial.
La traducció que han fet en japonès és fantàstica.
És molt bona.
Per la gent que es faci una idea,
les instruccions són un model virtual
que es va plegant a mesura
que tu vas apretant el botó
de passar al següent pas o no.
Per tant, sempre és fàcil saber
quina és la peça que has de doblar.
Doncs estem fent
aquest fantàstic unboxing radiofònic
de Nintendo Labo, primer segurament mundial.
A veure, de moment acabo de posar el joc
i m'està sortint que s'estan actualitzant
els mandos. Va pel 6%.
O sigui que primer el que necessitem
és que els meus comandaments
de la Switch, que els acabo de desconnectar
de la pantalla, s'actualitzin.
Això diu una cosa molt clara.
I és que aquest joc
ha fet variar
el hardware, per exemple.
És bastant curiós, això.
Per començar per mi, directament com a consideració,
jo ho veig més com una joguina
que com un videojoc.
És que és una joguina, no?
No, però la gent acostuma a associar molta gent.
He sentit el discurs que jo desconnecto quan algú diu això.
Hi ha un discurs d'alguna gent
que diu, hola, cartrons a 80 euros!
Al supermercat et donen
capses gratis.
És un software, en el fons.
És una experiència.
100%.
Una de les coses que també hem dit en el moment
és que, òbviament, els videojocs en si que
acompanyen són d'experiència molt limitada.
Perquè el joc de la moto, el joc de la pesca
tenen una vida molt curta.
Ràpidament és molt repetitiu
i sempre és el mateix.
La gràcia és que les coses que pots fer
amb el mateix mecanisme, i sobretot,
jo crec que allargarà
la vida de tot això, és el que pots fer
amb el moda de programació.
Acabo de pensar una cosa.
Gina, tu inicies
aquest muntatge
i anirem passant el Nintendo Labo,
la Ellie, el Francesc i l'Albert.
Fem un muntatge entre tots.
Això què és? Això és la música del menú.
Ah, molt bé. Jo que deia.
Està bé, està bé.
Comenceu, comenceu.
Comencem, que se'ns fa tard.
Estic una mica estressat ara.
Encara farem dos, ja veuràs.
Sí, sí, perquè podem fer aquest del personatge.
Ah, molt bé.
Perfecte, doncs vinga, endavant.
A veure, primer us serà practicar un poco.
Aleshores, què heu de fer ara?
Jo crec que ara el que et diu,
el que t'explica és el que veuràs.
Que, com deia el Francesc,
ho veurem com si fos un vídeo
que podem anar enrere i endavant.
De fet, els comandaments no cal ni que els agafis,
perquè amb la pantalla tàctil tota l'estona...
Molt bé.
Bienvenidos a Nintendo Labo. Vamos a comenzar a crear.
Mantén pulsado avanzar para ver el vídeo.
A veure.
Suelta el botó para parar.
No, la veritat és que
la mateixa empresa nipona
ha comentat que no tirem
aquests...
els cartrons perquè puguem fer
doncs directament el motllo
per poder fer-ne un altre més.
Els cartrons són molt finets.
Tenen potser un parell, dos o...
dos milímetres o tres milímetres de gruix.
Per tant, no és qualsevol mena de cartró,
segurament en trobaríeu fàcilment a qualsevol papereria
o a qualsevol lloc especialitzat
en paqueteria.
Una de les coses que vam preguntar
un cop estàvem a la reunió
i que Nintendo es plantejava és
no sabia ben bé què fer a l'hora de substituir
els cartrons, perquè
ells ho plantejaven des del punt de vista
que algú arribi amb els cartrons trencats
o com una mena de...
com un tema de garantia del producte,
mentre que nosaltres ho plantejaven del fet de
no, no, és que el meu nen ha muntat
un robotet i l'ha pintat i l'ha decorat
i ara vol pintar i decorar-ne un altre.
Venen tres amics a casa
i cadascú vol decorar el seu robotet
si aquestes fulles es vendran
de forma independent.
No sabia ben bé en aquell moment, Nintendo,
quina és la solució que faria per poder proporcionar
noves plantilles, perquè també
això és un joc que pot estar a casa d'un nen,
ningú se n'adona, el trepitgen i ja s'ha cascat.
Per tant, en vols un altre. Això sí que és veritat.
Si tu guardes el truc al at,
després ho poses com a plantilla
i ho pots fer. I una miqueta més manual,
hauràs de retallar a mà i no quedarà
com el truc al at que et ve de fàbrica,
però en podràs treure múltiples còpies.
De fet, una cosa molt curiosa, que està molt bé, penso,
és que la companyia ha posat a disposició
de tothom a internet
totes les línies aquestes
que estan a internet. Ho vaig veure
a Nintendo Japó i després ja ho han passat a...
M'ha encantat el pensament de total,
la gent acabarà posant-ho a internet
amb baixa resolució, posem nosaltres...
Em demanen que primer faci la capsa...
Em demanen que primer faci el lloc d'allò
com una espècie
de caseta per un dels comandaments.
Per tant, el lloc de començar...
Perdoneu, és que m'han de Nintendo.
No, no, aquí són ells
els que ho han de fer.
No, no, aquest tema
era força interessant, penso.
Recordem, tot això apareix
aquest divendres, si ens escolteu dissabte
a través de l'FM ja ha aparegut,
amb aquests dos
capses, dues capses que són
totalment diferents. Una d'elles té
molts més jocs que no pas l'altra, però
el del robot és una mica la imatge icònica
que hem vist molt per la televisió.
A més, és molt espectacular el formant
que tens com una motxilla i una mena d'avisor.
I la veritat és que no és només...
A part que el joc del robot en si mateix pot fer
coses molt grans, i a més pot haver-hi
un moda de dos jugadors, es pot convertir
en cotxe, pot fer mil coses...
Hi ha tota una sèrie de jocs extra
que també van amb aquest pack. Per tant,
no és només l'experiència del robot, sinó
tota una sèrie de minijocs que van acompassats.
No creieu que es parla poc dels jocs?
Perquè es parla molt dels cartrons, però no dels jocs.
Jo he jugat al joc de la caseta, de la casa,
i he trobat molt bonic...
Sí, sí, és molt xulo. Jo penso
que es parla poc dels videojocs
perquè l'experiència principal és el
muntatge, i sobretot el clic,
la il·lusió brutal que fa.
Quan tu veus aquell artefacte
que has muntat amb cartró i cordes
i goma, interactua amb un joc.
Exacte. Només aquell moment...
Posa-ho a l'exemple de la moto.
Quan tu prems el botó
d'arrencar el motor,
comença a vibrar la moto.
El manià et diuen que això és fantàstic.
Si és de cartró, com està vibrant?
I quan gires la moto, tot això és el truc.
Però és veritat, Albert, que els jocs
no són tan profunds, però
és que, clar, s'ha de pensar que
qui vulgui un videojoc de motos
no hauria d'acompassar el Nintendo Lab.
Aquesta és més una experiència física
que no pas digital. Jo crec que tots els jocs
serveixen com a experiència,
com a pas, perquè els propis nens
o els propis usuaris
que utilitzem això veiem quin és el potencial
d'aquest producte. I tots aquests jocs
òbviament no, perquè a nivell de grafisme
no ho podem manipular, però
et serveixen de peu a tot el que pots
fer després amb el sistema de programació
que et permet utilitzar tots els sensors
que fan vibrar la moto,
que fan reconèixer el moviment, etc.
Doncs perquè tu creïs les teus propis
gadgets, gins, que mai seran
videojocs, però seran miniexperiències
com tot el que ens han muntat, una guitarra,
una guardiola, un minijoc de ping-pong,
etc. De fet, com va, Gina?
Mira, acabo de muntar
la primera aquesta caseta per al...
Has creat una carcassa de Joy-Con!
Però estàs fent la carcassa de què?
Dels comandaments.
Aleshores diu que haig d'agafar aquest comandament
i que hauria d'arribar fins a
baix de tot i que...
Sortirà al gatell. Per darrere.
Perfecte. Podem ensenyar el Twitch,
però fantàstic. Ho has fet molt bé.
Gràcies! On és el meu gomet?
No és res. Passem-ho a aquesta banda, si vols,
Gina i Albert, si voleu,
podeu continuar.
L'explicació del vídeo, què tal, Gina?
Bé, ara saps com funciona el vídeo, no?
Sí, jo mai he vist vídeos
al Twitch de l'Albert
i té uns quants muntats ja. És correcte?
Sí, sí, però de fet tinc de moment
un parell perquè requereix temps.
Abans parlàvem dels temps
aproximats.
I això perquè el programa
que va incorporat et va dient
vinga, moment d'anar a descansar.
Què dius, ara?
És un bon moment per descansar. Un bon moment
per anar al lavabo.
Entrepassos, et va guiant.
Molt bé. Ara tu el que tens és
el cartró més gran,
que és el que segurament fareu servir
per fer aquest cotxe, que de fet...
Que hem dit que fèiem la moto, no? Ara qui ens
pregunta quina de les...
No, la moto, no.
El robotet.
Sí, el cotxe teledirigit.
De fet, no deixa de ser un cartró
que poses els comandaments i com que
vibren, doncs el moviment és...
I com que vibren diferencialment,
permet el moviment i canvi de direcció,
perquè fa que vibri la dreta o l'esquerra
i això fa que et giri.
I una cosa que també trobo molt
interessant, perdoneu que us t'allargui,
ha de ser una experiència totalment per dues
persones, perquè sempre hi ha
el que porta la pantalla
i la gent aquí...
M'ho he fet jo sola, modo hardcore, eh?
He jugat al Dark Souls
de Nintendo Labo.
Però sempre l'altra persona et diem vinga, avança,
perquè si no és una mica vas més lent.
Dark Souls, nens.
Ara la Eli pateix una miqueta perquè no s'ho vol carregar.
No m'ho vull carregar perquè ja veuràs tu.
Eli, si ho he fet jo, que m'acabo de fotre un
ventolin, que em tremolen les mans...
A més, a mi m'ajuda el García, eh?
Vosaltres dos podeu.
De fet, quan vaig anar a Madrid a provar
Nintendo Labo, vam estar provant aquest joc
i va fer una cosa, no sé si ho vaig explicar per la ràdio,
però ho explico ara aquí i altres cops.
Mira, no passa res.
Va posar una capsa molt gran
on tapava el cotxet que havíem acabat de fer.
Dins d'aquesta capsa
molt gran hi havia personatges
de Nintendo. Hi havia diversos
miis, etc.
I amb la càmera,
amb la càmera del comandament,
veiem la imatge, les ombres
de, doncs,
els personatges que hi havia a la capsa
tancat absolutament
en negre. Vull dir que dius, mira,
això és una mica d'imaginació que
també està molt bé. Bé, el que farem,
si voleu, és continuar el programa.
Ah, no, no, no, no, m'hi han deixat jugar.
I de tant en tant connectarem
amb vosaltres per, doncs,
que ens digueu com va el tema. D'acord?
Us sembla bé o no? Molt bé, sí, sí.
Esteu superconcentrats, eh? Molt bé, molt bé.
Des que avui estem molt contents
perquè ha tornat el francès
de Futuroscope, que és un parc
situat a Poitiers, a França,
que va celebrar l'any passat el seu 30è
aniversari. És un lloc on la imatge
i les formes noves de gaudir-ne
tenen un paper important
en l'entreteniment. Per això,
les seves atraccions van incorporant de mica
en mica els nous jinys, com ara les ulleres
de la realitat virtual i les experiències
immersives. I cada cop que hi ha una
novetat destacada en aquest camp,
la gent de Futuroscope conviden
el generació digital a ser dels primers
a provar-les. Aquest any no n'hi ha hagut
una, sinó dues atraccions noves
i el francès Xavier no se les ha perdut.
Visitar Futuroscope és sempre
una gran experiència. És un parc
temàtic on sobretot, i és una cosa que a mi
m'encanta, és que es gaudeix del parc
en la forma d'un parc
com el que visiderem en una ciutat,
en la forma de jardí.
Els pavellons estan separats per camins
que travessen placetes, restaurants o bars,
jocs per infants, zones amb flors,
arbres, escultures...
Sense pujar cap atracció,
jo ja gaudeixo d'estar allà.
Aquest any, a més, com a novetat,
hi havia 300 coixins de la marca
Fatboy, que són uns coixins
superespectatorals.
Són uns que són així com molt gruixuts,
com uns puffs, però ultra-mega gegants
i molt ben fets, no d'aquells de bolets.
És d'aquells que et tires, però que no es trenquen.
Estan fets d'un teixit especial
per exterior, i els tenen distributs
per tot el parc perquè les persones
es puguin estirar sota els arbres, a la gespa,
per fer migdiades, per fer pícnics...
El que tu vulguis, i els tenen tots per allà
pel teu gust.
No n'has portat un, Francesc?
Una tonalada.
Una de les coses
que vam fer, el grup de periodistes
que vam anar allà,
per arribar allà a Poatiers,
jo crec que una de les millors combinacions
que ens queda molt a prop, sembla que està al mig de França,
però realment ho tenim molt a propet, va ser gràcies a Welling,
que era un dels que patrocinava també el viatge,
anar fins a Bordeus,
i d'allà TGV fins a Poatiers.
A part que és molt maco,
la regió de l'avient que rodeja Poatiers
és una regió fantàstica
amb la que podeu fer moltes coses.
És potser aquesta la combinació més ràpida
que teniu, i jo dic, el vol fins a
Bordeus, crec que no van ser ni 40 minuts.
O sigui que és un lloc fàcil
per fer des de Barcelona una escapada.
I vas anar al 2014,
recordo que vas parlar-nos del Raiman...
Ràpids, Ràpids!
Perdó, perdó, no sé per què ets Raiman.
Perquè sortia al videojoc del Raiman.
I ho vas trobar canviat o no?
Especialment, òbviament no, perquè
una de les coses que tenen és que
fer nous pavellons i fer noves atraccions gegants,
doncs clar, és una cosa que costa bastant,
però sí que vaig veure força zones noves,
sobretot dedicades als infants.
Algunes de les atraccions a les que
es basaven en peliculetes, que eren totes,
però algunes sí que havien canviat de projecció,
i ara on hi havia hagut una del petit príncep
que era genial i que volia tornar a veure,
doncs ja l'havien canviat i hi havia una de Aiseix,
amb l'esquirolet i l'agla,
molt divertida també,
fantàstica.
I clar, és que totes les atraccions de Futuroscope
bàsicament es basen en veure projeccions,
doncs d'una manera més o menys especial.
Per això ens va sorprendre
perquè estan plantejant de cara al 2020
una construcció d'una muntanya russa,
una cosa que associes molt més als altres
tipus de parc, però això sí,
ens han dit que serà temàtica de l'espai
i que tindrà el toc especial
de l'estil Futuroscope.
Continuem amb Futuroscope ara mateix, Gina,
contacta amb tu perquè ens expliquis com veus
els dos protagonistes, Albert i Eli, muntant.
Hi ha hagut un moment que estava aquí el Francesc
parlant dels parcs i no sé què,
i ell li ha fet un somriure de
bueno, aconseguit, hem muntat no sé què,
amb molta il·lusió. Som en el moment
antena. Què dius ara? Ah, molt bé.
Poseu una espècie de gadget
antena a la meva consola.
A la consola. Això és el que després m'ho emporto jo a casa,
oi, Albert? Que és una antena imaginativa.
És fantàstica. L'antena aquesta
és fantàstica perquè no té cap més funció
que posar-ho. Que fer bonic.
Exacte. I que és decoratiu.
Però que ambienta moltíssim. Sí, sí, sí.
De fet, pots posar enganxines i dibuixar-ho i està
molt bé. Escolta'm, tot això
d'aquest passat,
el futur Oscorp està molt bé, però
diguéssim que tu anaves a veure les noves
del 2018, i entre les quals una molt
especial que vam parlar la setmana passada, que és la
Sebastian Loeb Racing Experience.
I la primera pregunta és, et vas marejar?
No. No? No, no. Jo crec que
no tens temps de marejar-te. És com el Dragon
Khan. No tens temps de marejar-te. Va massa ràpid.
Jo m'he marejat. Jo també.
A la tercera. Vaig fer tres
seguides i a la tercera em vaig marejar.
La veritat és que, a veure,
la Sebastian Loeb Racing Experience és
una experiència virtual
entre 160 graus, en el que tu
fas de copilot de Sebastian Loeb.
Es munta en una petita pel·lícula que és bastant divertida,
que és una cosa del futur Oscorp, no?
No només vas allà que et sacsegin una mica, sinó que
intenten explicar alguna cosa. I en aquest cas
hi ha un escape de gas al·lucinògen
i l'única persona que pot
portar aquesta mostra fins a un laboratori
en menys de cinc minuts és el pilot de
Sebastian Loeb.
I tu ets el seu copilot.
Ja has d'anar aguantant el vial
amb la teva mà perquè no s'escapi el gas.
Perquè si es va escapant el gas,
aneu al·lucinant i aneu canviant de colorints
per... perdons.
El vídeo va canviant de colorints.
Has d'intentar que no s'escapi el gas.
Com és l'atracció?
La veritat és que entres primer, hi ha un edifici
dedicat a això. Una de les coses que té
futur Oscorp és que abans d'entrar en moltes
de les atraccions hi ha una petita atracció
amb la teva mà.
És una cosa que t'entreté una miqueta la cua
i és allà on veus uns cotxes que ha utilitzat
Sebastian Loeb en les seves curses.
Un cotxe està tot desmuntat perquè puguis veure's com ell.
Veus parts del seu palmarès.
I, bueno, ja mentre t'hi vas acostant et vas ambientant.
Després tenim una gran sala on llencem
vuit estacions equipades amb una cadira
electro dinàmica de sis eixos
amb efectes de gas, de olor
i unes ulleres
acte C-vibe, doncs que
conegudes ja prou pel programa,
però es provoquen això, aquesta sensació
d'immersió total.
Gas i olor, eh?
Sí, sí, perquè no és només això.
Notem efectes de vent,
notem efectes d'olor, de quan el gas escapa, etc.
Quant de temps han estat
fent aquesta producció? Han estat 3 anys.
Han estat 3 anys fent
aquesta, 9 mesos des que ja van decidir el format
construir les cadires i construir l'experiència
9 mesos, però en total
3 anys de disseny. Intensa o no?
És molt intensa, la veritat és que la sensació
que es torna al costat d'un pilot de ràlis
és brutal, ja et dic, són 360 graus,
és vídeo, no és una animació,
per tant, pots girar dreta-esquerra,
pots veure el cotxe en tota la dimensió, pots veure
el Sebastián López conduint,
et sents Luis Moya perquè estàs allà
al costat, estàs veient i clar,
és realment una carrera real,
s'ha gravat amb una càmera 360 graus,
per tant, aquella cursa s'ha fet de veritat,
s'ha corregut d'aquella forma, tu notes
totes les sacsejades, tots els girs
i és molt heavy, realment has de veure,
els pilots de ràlis fan això i s'estan 3 hores
o 4 hores, déu-n'hi-do.
Home, s'ha de dir que les Actece Vibe
són les ulleres amb més qualitat
que hi ha d'aquestes 360 al mercat,
per tant, no estem parlant de la qualitat
que pugui tenir un Samsung
o que pugui tenir la Play Station.
Perquè això és una altra cosa, que de vegades dius,
home, això és una mica barat, no? I aquí no, eh?
Aquí no, això t'estira diners, eh?
Totalment de qualitat, l'any és, el vídeo
és totalment, diria que és perfecte,
la qualitat del que veus a l'imatge que veus
és molt gran, i una de les coses
que notes és que, bé,
has d'agafar, el vial que agafes
també és un comandament
que es va movent i es va
obrint i tancant una mica, notes a la mà
que es va obrint i tancant,
i tu et pots veure les teves pròpies mans.
Realment, tu no veus més el que passa
a la sala, totes veuen el vídeo,
però les teves mans, una cosa que sí que fa
les Actece és que et detecta una mica, no?
Doncs és això, jo veia les meves mans
com a un wireframe
3D virtual,
però responien als meus dits sense portar cap mena de guant
ni cap mena de cosa, movia jo les meves mans
i les veia davant de la meva pantalla, una cosa que també
em va agradar moltíssim.
I escolta, si anéssim a Futuroscope,
quines altres atraccions ens recomanes així ràpid?
Mira, Baile con Robots, que és una de les estrelles del parc,
on una mena de braços mecànics
amb unes cadires us fan girar
a ritme
de discoteca, eh?
A la dels ràpids, que es diu la màquina del temps,
que és fabulosa i que és molt divertida.
Us també us recomano l'aplicació del parc,
que és molt maca, et geolocalitza
superbé, perquè el parc és molt gran
i a més té una forma de dir-te sempre
quina és la cua que hi ha a cada atracció.
Amb la qual cosa et pots calificar.
Molt bé, molt bé.
L'altre dia vaig al Tibidabo
i amb tot el carinyo, eh, al Tibidabo,
t'imagines que perds,
t'imagines que perds 20 minuts,
d'una banda a l'altra per anar a una atracció
per arribar allà a una atracció que té una hora d'espera.
Clar, clar, clar, ho pots saber amb l'aplicació,
això està bé. Ho teníem ja el 2014,
però han millorat i la veritat és que està molt millor.
Atenció, que si us agrada l'espai,
l'altra atracció del 2018 també és molt maca.
És un petit documental
sobre l'estada del astronauta francès
Thomas Vesquet a la Estació Espacial
Internacional, la pantalla IMAX,
4K més gran d'Europa.
Doncs això sí, és més relaxada,
és una experiència molt més relaxada,
però molt maca sobretot si us agrada.
I l'atracció espacial del 30 aniversari,
que és el viatge extraordinari,
que la podeu perdre perquè és fabulosa.
També és molt curteta,
tot ens va quedar curteta, de fet el grup de periodistes
la vam tornar a repetir sense sortir de la sala,
sisplau, la vam tornar a fer i és fantàstica.
Una música fabulosa
i una sensació una miqueta de flotar
a l'aire. No són ulleres 3D ni res,
és una pantalla una miqueta envolvent,
però no us diré res més,
és com un viatge volant
a través de diversos escenaris
del món, però que estan fets tots
a través de 3D, estan fets
per ordinador, no són reals,
però és un viatge fantàstic, realment extraordinari.
No hi ha com fer un viatge de premsa per no haver de fer cues,
perquè t'ho ensenyin tot
i perquè poder dir, hey, escolta això,
una altra vegada, una altra vegada.
Tractament VIP a tope i sobretot
l'Acadèmia de Drons.
Aquesta setmana llegia
que a Barcelona acaben d'obrir
un dron indoor
absolutament espectacular,
però espectacular.
A on està? N'hauríem de parlar?
A l'Hospitalet, sí, sí, ho he rebut
i de fet t'he enviat un francès,
per fer alguna cosa,
perquè les imatges són bestiales.
L'excursió generació digital.
Exacte.
L'incursió generació digital.
L'incursió generació digital.
L'incursió generació digital.
L'Acadèmia de Drons, per això,
no pilotes cap dron,
però és una mena d'espectacle en viu
on diverses persones interactuen
amb, jo crec que fins a vint o vint i escaig,
que estan volant a la vegada a l'escenari
fent diverses coreografies i els veus davant teu.
Tens una miqueta de una xarxeta
per evitar que algun dron es torni boig
i se'l vagi cap al públic,
però ja està.
Coses altes que us recomanaria,
vaig penjar-ho a les meves xarxes,
com si hagués parat el temps.
Algunes molt vintage.
Hi havia el Daytona USA, que és del 93.
És molt curiós.
Hi ha quatre Sega Rallys
muntats en línia per poder competir.
Hi ha màquines també bastant vintage
que s'agraeix. És divertit de fer-ho.
Molt bé, doncs Francesc, gràcies pel viatge.
Gràcies també a la gent de Futuroscope
per aquesta oportunitat de poder explicar
aquesta tecnologia d'una ciutat
que està més a prop del que ens imaginem.
Generació digital.
Aquesta setmana passada a la Xina va fer un viatge
molt lluny, a la Xina, on la tecnologia
i els videojocs es consumeixen de manera,
diu ella, molt diferent.
Ni hao. Ni hao és bon dia.
Vaig anar a una regió que es diu
Fujian, concretament
a la ciutat de Fuzhou.
Una ciutat secundària,
tipus Vic, 8 milions d'habitants.
Sí.
I es considera una mica el Silicon Valley de la Xina.
També vaig anar a Hong Kong,
que és la Xina però no és la Xina, saps?
Una mica com el Vaticà, que és Itàlia però no és Itàlia.
De fet, tenen una... és com va ser una cronònia
anglesa, té una anàlisi diferent,
que és el Hong Kong dollar. L'andoll és el mateix
del Regne Unit i parla en uns dialectes
de xinès diferents a la resta.
I de fet, a Hong Kong es crea
i es fabrica molta tecnologia
i per tant és molt més barata que la resta del món.
Això què vol dir, que vas comprar tecnologia?
Sí, per favor. Mira,
fa dues setmanes a Barcelona vaig comprar
uns Bose QuietComfort 35II,
que per cert tenen...
són la canya d'auriculars,
per mi són els millors que hi ha en cancel·lació de so.
De fet, perdona,
són els inventors de la cancel·lació de so.
El preu oficial d'aquests auriculars
són 359 euros.
El preu oficial a qualsevol
botiga, si ho compreu a l'estat espanyol.
I allà el meu últim dia vaig poder anar
amb una botigada electrodomèstic normal.
De fet, al centre de Hong Kong,
a un lloc que es diu Mong Kok,
i allà vaig comprar-ne uns
exactament iguals, i diràs,
que costaven 250 euros.
És a dir, més de 100 euros
de diferència.
I la gent em anava dient, compren 5 o 6
i els poses a la venda a Wallapop.
Com deu fer molta gent, segurament, no?
Sí, segurament. Però cancel·len el so.
Sí, sí, és una al·lucinant.
Maten la gent que tens al voltant.
No, de fet, a l'avió aquests auriculars
per viatjar, quan fas viatges, perquè si tens
un nen que plora al costat o
dels avions o dels trens o dels
ferrocarrils, estàs sol al món.
Tanques els ulls i estàs sol al món.
I, escolta'm, a Fuzhou, ho dic bé?
Fuzhou. Fuzhou. Fuzhou.
Com va anar? Va anar bé? Doncs a veure, treballant,
visitant empreses xineses de videojocs i tecnologia,
però bàsicament treballant.
Però el més important, i perdoneu l'expressió
Catalunya Ràdio,
sense cagarrines.
Perquè era el que més em feia patir, heu de pensar,
perquè era la primera vegada i jo portava
forta sec a la maleta per obrir un
laboratori farmacològic.
Era la por més gran que tenia, menjar alguna cosa
i no poder parar d'anar al lavabo.
Doncs ara estem molt més tranquils
amb aquesta aportació.
Ui!
Què és aquesta música?
Aquesta música suposo que començarà en algun moment.
Segurament, no?
Això és, a veure, és una cançó
d'un artista que es diu
Jolín Tsai. Pot ser que no sigui aquesta?
Comença...
Sí, el que passa és que això és la música del videoclip
que comença ella com una anava especial.
Així és com molt...
Sí, són xinos.
De la senyora Jolín, no?
De la senyora, de fet es diu Jolín.
I jo els hi anava dient, Jolín en castellà és com...
Exacte.
A veure, va ser l'excusa principal per anar a la Xina.
Diumenge passat vaig assistir
a una competició d'esports electrònics
però per mòbil, un joc que es diu
Lords Mobile, i era un campionat asiàtic.
Es van competir en 6 equips
de 6 països diferents d'Àsia.
Taiwan, Xina, Japó, Hong Kong, Corea del Sud
i Sud-Est asiàtic.
I tot en xinès, evidentment, no?
Com va anar? On es feia, exactament?
A veure, es feia en un hotel
de Hong Kong que es diu Hotel Icon,
un dels més exclusius de la ciutat.
I heu de pensar que era un hotel
molt asiàtic, eh? O sigui, era una cosa
com espectacular.
Carregada, vols dir? Carregada.
Sí, carregada no, però bastant occidental
el que passa és que tot brilla.
Tot és or, plantes, hi havia un jardí vertical
que ocupava potser 5 plantes.
O sigui, una cosa com mostantosa, no?
Molt bé.
També us he de dir que l'esdeveniment era molt asiàtic.
Amb això vull dir ballarines,
idols, que són aquestes cantants.
Estem escoltant la Jolene Tsai.
A veure, a veure.
Molt bé.
Aquesta Jolene, que és aquesta noia
que, de fet, va aparèixer aquesta noia
i la gent es va posar cridats
com si aparegués Britney Spears.
És que segurament ho és, no?
Com una mena de Britney Spears.
És la noia que fa 10 anys va aparèixer
i que era com aquí, no sé,
els Amics de les Arts.
Comparant Hollin'
amb Amics de les Arts, algun dia potser faran la...
Escolta, Mashup, Hollin'
amb Amics de les Arts. O Manel, jo què sé.
O Charango.
I es van posar cridar
d'una manera com si haguéssim vist
Messi.
Hi havia presentadors a l'acte?
Mireu, perquè ho entengueu.
Durant l'acte a tota l'estona hi havia
dos presentadors. En total hi havia quatre.
Un per als esdeveniments de la competició
i l'altre per l'entrega
de premis. Un parlava mandari
i l'altre en cantonès. I he de dir que
ja diferencio els dos tipus de xinès.
Què dius ara, sí? Molt bé.
Flipe, perquè també es va presentar
la nova banda sonora del videojoc
i a més hi havia aquests dos presentadors
per als premis. És a dir, en total,
quatre presentadors, la cantant aquesta,
els sis equips dels països asiàtics, les ballarines
que per cert us vaig enviar un vídeo per WhatsApp
en el que vau flipar d'aquelles noies ballant
single ladies. Molt bonic.
I entre el públic hi havia gent d'Amazon,
de Google, d'Apple,
gent molt, molt vip. I gent del Generació Digital.
I això que escoltem és la banda sonora
d'un videojoc, no? D'aquests que
van utilitzar per jugar, no? Sí.
A veure, el videojoc ja tenia banda sonora.
És un videojoc que es diu Lords Mobile, que va sortir fa dos anys.
Però ara diguéssim que han actualitzat la música
i l'han actualitzada amb un senyor que es diu
Klaus Wadelt, que segur que us preguntareu
què és aquest senyor. Doncs mireu, és un compositor
alemany de pel·lícules de Hollywood
que heu vist tots com Pirates del Carib,
La Delgada Línea Roja, El Prinzat d'Egipça
o Gladiator, la banda sonora de Gladiator.
I això per un joc de mòbil?
Sí. A veure, hi ha una tendència
asiàtica d'agafar grans noms
del món occidental i portar-los
a fer parts del seu producte perquè
després sigui molt més fàcil exportar-lo cap aquí.
És a dir, quan els xinos fan productes per xinos
sabem que són per xinos.
És a dir, ens costa molt a nosaltres consumir-los.
I d'aquesta manera és una manera de costar aquest producte
més cap a occident.
Per tant, no us estranyi que passin
aquestes coses amb compositors, artistes,
actors, o sigui
directors de cinema perquè facin sèries,
etc. És una tendència que sembla
que cada cop va a més. I aquesta
sensació es va poder escoltar per primera vegada el dia del campionat
i ara ja està disponible dins del joc.
Una acció de marketing per intentar
acostar aquests productes
orientals cap a occident.
Molt bé. Com es diu el joc, exactament?
Lords Mobile.
Us vull ensenyar una altra paraula.
A part de ni hao, heu d'aprendre a dir xie xie,
que és moltes gràcies.
Això ho dic jo quan vaig al restaurant
que tenim al costat de casa,
xinès. Els meus nens sempre
ho diuen. Però us prometo que
no és el mateix xinès que et fas.
D'aquí dos dies, d'aquí dos dies,
estic parlant mandarin i cantonès.
Generació digital.
Els friquis, ara, són els altres.
Vinga, us he de dir que tinc muntat
de Nintendo Labo
aquest cotxe teledirigit.
De fet, després el que podríem fer és una prova
a veure si corre o no corre. Ha anat bé?
Molt bé, molt bé.
He trobat molt explicatiu i molt fàcil.
I important això que dèiem de que
una persona t'ajudi, o sigui allò que dèiem del nen
va molt bé que algú et faci passar
les imatges, que pugui aturar,
que pugui seguir, etc.
Molt bé, doncs, res,
és el primer unboxing, jo crec, a l'Europa
occidental de
Radio Fònic. En directe.
Exacte, en directe.
He estat parlant de la Xina i de Futuroscope.
Som internacionals, eh?
Un petit comentari al respecte al que deia
el que havien vist la Xina,
tot el tema dels e-sports, Futuroscope 2021
construeixen una arena per a e-sports.
O sigui que també
s'apunta una miqueta tot el carro
de fees, d'aveniments
i esports a Futuroscope. Home, jo vaig conèixer
allà molta gent que deia que volia dedicar-se a això.
O sigui, com... Bé, com la gent
que diu que vol ser cantant o que vol ser
futbolista, no? Una mica.
O partidista. Doncs mira,
passem d'un joc fet a la Xina a un desenvolupat
als Estats Units, per ser més específics
a Califòrnia, a Los Ángeles i més concretament
a la ciutat costera de Santa Mònica.
Segurament, si seguiu el món del
videojoc tal com el segueix l'Albert
García, amb aquesta referència geogràfica,
ja n'haureu tingut prou per saber quin serà
el següent joc del qual parlarem. Però
per a aquells que encara anem una mica perduts,
Eli, de quin joc parlem ara? Doncs parlem
ara d'una de les grans novetats dels
darrers dies, que és el God of War.
Aquest joc exclusiu de la PlayStation
4 és una aventura èpica que suposa
el retorn de Kratos, un dels
personatges més icònics
de la consola de Sony. El God
of War està disponible des del divendres
passat i, segons Metacritic, és el joc
amb millors puntuacions des de
començament de l'any.
A veure, Albert, jo acabo d'entrar
a Metacritic, això ho comentava
l'Eli, que és el web que recopila
les puntuacions dels crítics de
videojocs arreu del món, i amb més d'un
centenar de puntuacions a mitjans diferents,
el nou God of War té una puntuació de 95
cent. És una nota
que considero molt alta.
Què té aquest joc perquè hagi
aconseguit aquest consens?
Jo diria que és un joc, el God of War, que ha sorprès
no perquè no es paréssim
d'un gran joc,
d'un God of War, sinó perquè és
una nova entrega. Fa anys que no
apareixia cap nou God of War, però és
diferent. Ha canviat.
Diguéssim que ha madurat,
en el sentit de com han madurat els
videojocs, també ha madurat el God of War.
Per tant, és més interessant.
Abans de començar,
explicar-nos aquest darrer joc,
explica'ns un resum d'aquesta anissaga
que ja és bastant històrica.
Com deia l'Eli Ara, God of War és una sèrie
de jocs d'aventures amb una acció
molt èpica, una violència molt brutal.
Això és de 18 anys.
Fa més de 10 anys va
sortir la primera entrega per la PlayStation 2.
Un videojoc que s'ambientava
en un món de la fantasia
de la mitologia grega,
i que ve una de les grans novetats
del nou God of War, aquest canvi que
ha fet a banda de la barba hipster
que porta el Kratos, és que
traslladen l'acció al món de la
fantasia de la mitologia nòrdica.
I això fa que sigui molt diferent,
però una cosa important és que no patiu
si no heu jugat cap a l'altre God of War,
perquè és com això que diuen un reboot,
un reinici, i per tant comença
de zero. No cal haver jugat abans.
Si has jugat ho disfrutaràs una miqueta més,
però cap problema de començar amb aquest directament.
Però dius que no és l'única novetat.
Doncs com sentíem en aquest fragment del joc,
el protagonista s'adreçava al seu fill.
La presència d'aquest personatge és una gran novetat, no?
Sí, és la gran novetat a nivell
de diferències amb els anteriors God of War.
I després vas acompanyat del fill d'en Kratos,
que és a la Treus.
Això fa que l'argument sigui una mica
més interessant, perquè és una mica el viatge.
Més emocional, no?
Més emocional, evidentment.
El viatge del pare i el fill, amb l'objectiu,
no és un espòit, és el començament del joc
d'anar a portar les cendres de la mare
a la muntanya més alta del món.
Ah, molt bé, una feinada, tu.
Una feinada que no vegis.
25 hores de camí, ja, pujant sense parar.
El tema és que és
una de les coses més impressionants
d'aquest videojoc, és que aquestes 25 hores
o 30 que et pot durar,
a mi em tornarà més, el videojoc,
quan encara estic lluitant, porto gairebé 30 hores
i encara no me l'he passat del tot.
Doncs és que tota l'acció succeeix
amb un únic pla sequència.
Un pla sequència del món del cinema
és quan un pla,
una presa d'una imatge
no s'atura en cap moment
i amb el món del cinema
és una cosa fantàstica.
No hi ha tais cap mena.
En els videojocs no és tan difícil,
perquè és una cosa artificial, evidentment,
però 25 hores d'aguantar jo
i com ho fan perquè signa artilament molt maco
és impressionant. Només quan et maten
és quan hi ha un tall, perquè han d'haver
una patada de càrrega, però si no hi ha aquest moment,
doncs és una passada.
Tota la part artística dels escenaris, fantàstic.
Això vol dir que el joc
és per a un jugador?
Pot jugar dos jugadors o multijugador?
Totalment single player,
tota la vida, però molt cinematogràfic
i això que estàs jugant
tu sol com sempre
fa que et posis més a dintre.
Visualment és impressionant, jo diria que és el joc
més espectacular de Play4. Hi ha una mica
de debat entre si és Horizon Zero Dawn
o és God of War, però és
impressionant i també la part dels combats, esclar.
Espereu perquè ara ve el moment
que m'agrada a mi.
Un moment.
Aquest.
Qui han trencat exactament?
Osos segur, no?
És molt salvatge. God of War és un joc
si alguna cosa té és que és una cosa brutal.
És el fill de la guerra,
o sigui, el déu de la guerra.
A la gent que no juga jo a vegades li dono
el mando, el comandament i mou el personatge.
I moure en cratos és
ep, sensació de poder.
Et transmet aquesta fantasia
de poder, te la transmet al videojoc només caminant.
I quan destoreges
i quan fas lluites, també està molt bé.
És un joc molt rodó perquè li agrada dir
que els jocs de combats és molt potent.
T'hi poses dintre de la pell d'aquest personatge
tan fort.
I evidentment ara sentíem el combat
i té una acció que a mi m'agrada molt.
Quan tu deixes aturdits els personatges,
tu vas donant-li amb en cratos,
el nen també dispara fletxes
i quan estan aturdits, estan una mica
malsossellats al cap, tu pots rematar-los.
És una pastialitat.
I aquest joc que es veia tan escarrós
no era com en cratos, obria per la meitat.
És una potser de les gràcies
entre cometes pel jugador aquest...
Sí, sí, no, a mi m'encanta.
Pangore, una miqueta.
És fantàstic.
Una nova perspectiva com més a prop del personatge,
més estratègic, elements tipus de joc
RPG, de tot.
I és difícil o no?
El joc és difícil si et poses en la modalitat
hi ha quatre,
la tercera o la quarta.
Com que vull un repte,
la quarta és God of War, és supercomplicat,
a més no pots canviar, estàs a la quarta,
però la primera és interessant,
perquè no és en plan fàcil, no.
El plantejament és, vull viure bé la narració,
sense el matin,
per tant vull viure bé la història
i no et diuen fàcil,
perquè et diuen no,
per viure la narració bé.
Doncs això sempre són els meus modes.
Jo no jugo amb fàcil, jo jugo amb moda,
vull viure bé la narració.
Però no és fàcil, és viure la narració.
Però és fàcil.
T'estem entenent.
Sí, sí, jo t'he seguit tota l'estona.
Escolta'm, per qui
recomanes aquest joc?
Doncs sobretot pels fans de God of War,
fans dels videojocs en general,
és un joc supercomplet, ofereix molt contingut.
Ja us dic, jo porto prop de 30 hores allà,
perquè vull fer-ho tot.
No em vull deixar cap missió secundària
i m'està flipant. És aquests videojocs
que m'agraden tant que
no tinc problemes amb mi mateix.
Sembla que tard és per la nit...
No me'l vull acabar...
No, no, m'agrada molt.
Em té realmente enganxat, però en el bon sentit,
de lo ben fet que està.
Per mi és un candidat, això que diuen, gothi.
Ah, sí? De millor joc de l'any?
Sí, un candidat claríssim.
Haurà de fer-ho molt bé al Red Dead Redemption 2,
a l'octubre, perquè Kratos no ho superi.
Doncs mira, ara, fa uns mesos,
la Ginnatos i l'Albert Garcia
quan hi vaven a jugar i acabar el videojoc
What Remains of Edith Finch,
mesos més tard i unes quantes hores de joc després,
l'he ingestit, i com aquesta capsa
de música que surt al joc,
us he de dir que ha estat una experiència brutal.
What Remains of Edith Finch
t'explica una història que l'acaba
sentint en primera persona encara que no vulguis.
I mira, aquest videojoc el posaré
com a exemple, a partir d'ara,
ja anem dient, jo què sé,
em volen convèncer que miri la pel·li
o aquesta sèrie, perquè penso que
l'experiència, ja em perdonareu, però pot ser
molt més potent que qualsevol
audiovisual milionari. M'han agradat
moltes coses al joc, però una de les que més
és la casa.
Des del primer moment, m'hauria agradat
viure a la meva infantesa
en una casa plena d'imaginació.
Mira, tenim la Nintendo Labo, que és imaginatiu,
però és que aquella casa...
La casa és un personatge.
Aquesta casa és brutal. I quina pena
que aquesta casa tan rica,
tan creativa,
hagi passat una família
amb tres problemes i
bastanta mala sort. Cada habitació és un món.
Exacte. Un món diferent.
Per qui no ho sap,
aquella casa heu d'imaginar que és com una casa
feta com a pedaços, com si l'haguessin construït
i hi haguessin anat posant coses a sobre,
i perquè cada habitació
correspon a una persona, a la persona que hi ha viscut,
que hi ha adormit tota la vida.
I quan aquesta persona es mort,
diguéssim que aquella habitació es segella
tal com aquella persona la va deixar.
I per tant, quan tu en el videojoc entres,
diguéssim que entres a la vida,
a conèixer què va passar
amb la vida de la persona que vivia dins d'aquella casa.
I cadascuna de les habitacions,
doncs moltes d'elles,
pots arribar a través de passadissos secrets,
la veritat és que és preciós.
És un joc que l'he acabat, però jo no sé si teniu l'experiència
de tornar-lo a jugar perquè quan el jugues i l'acabes,
et diu, el pots tornar a rejugar
i sembla que t'estigui convidant
a viure alguna cosa diferent.
Les he rejugat, Gina? No, jo no l'he rejugat
perquè no tinc temps, Albert. Per això jugo les coses
amb moda fàcil, perquè és que no tinc temps de rejugar les coses.
Jo tampoc l'he rejugat, però tinc ganes
de treure'm el platino o així,
o el logro màxim de possible.
La meva mentalitat és no, però
ho faria encantat perquè és genial.
Un detallet, en els videojocs hi ha molts llibres
i als llibres sempre hi ha el títol del llibre.
En aquest sempre són bastant
diferents els títols. Aquest detallisme
és brutal. De fet, han estat molts anys
fent aquest videojoc.
Són els mateixos d'Unfinished Swan,
que era un videojoc
en el qual era tot blanc i tu
amb el comandament de la Wii,
de la PlayStation 4, de 3,
aquell el Move,
havies d'anar com pintant amb tinta. Brutal, aquest joc.
Els Baftas d'aquest any és el millor joc
de millor videojoc, l'ha guanyat el
What Remains of Edith Smith. No m'estranya,
per cert, he estat mirant videos, ara per acabar,
jo vaig elegir un personatge femení,
oi que pots elegir femení masculí?
Crec que només és la noia, eh?
He vist un vídeo amb la...
La Edith. Ets la Edith?
What Remains of Edith Finch? Ets la Edith Finch?
Sí, sí, no, no, és que ara sé el que passa.
Estava mirant, o sigui, estava doblat
el castellà, era una noia qui ho
traduïa i la versió en anglès crec que és un noi.
Noia segur.
Segur, segur. Edith.
De fet, al final ha de ser una noia, si o si.
Sí, sí, sí. No explicarem res, però...
No podem explicar-ho. I per cert,
la meva habitació, la de la...
la cançó aquesta que està sonant ara mateix,
per mi, el millor joc,
o sigui, cada habitació diguéssim que és com un minijoc.
És veritat, sí. Doncs per mi el millor
minijoc és aquest que està sonant, que és gairebé
al final, que és un noi
que té uns aires de grandesa.
I aquesta és la cançó aquesta com
reial, si us hi fixeu, la cançó és així com
si d'un rei entrés a dins d'una
habitació, i ell és un noi que
treballa en una fàbrica i té aquests aires de grandesa.
I bé.
És una cançó dual de la manera.
Doncs... Traumatitza, eh?
És que és, de veritat, si esteu
escoltant, aneu, no dic res més,
a la Play, Xbox One, IPC,
a través d'Esteem, es pot comprar i
és una experiència
bestial. Ara parlarem
d'una miqueta que ens ha dit la xarxa
del generació digital aquesta setmana.
Trem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del
generació digital saben perfectament
que el botó verd obre la porta a l'entretaliment
i a la creativitat digital.
Doncs vinga, anem a fer un resum de què hem dit.
Doncs mira, entre moltes altres
coses hi ha hagut un debat molt llarg
sobre què és millor, si els jocs o els
videojocs físics o els jocs en digital.
Això suposo que va a qüestió
de gustos, però aquí tothom deia la seva.
Sobretot parlaven de si és just
pagar el mateix preu pels videojocs
físics que pels videojocs digitals.
En Xavier opinava que
té clar que pel mateix preu no compra
digital, si costa menys que en digital
sí, que el digital sí,
però que si costa el mateix que
el físic, doncs que no, que li sembla
llançar els diners. En Roger Valdomà
li contestava que a ell li agraden
les caixes dels jocs i aquestes coses,
però que són de tot menys útils.
L'únic avantatge és que si són
físics es poden revendre, però
l'Ester espera que tard o d'hora es puguin
traspassar llicències entre comptes,
que aleshores ja ho tindríem solucionat.
També defensa que els costos d'infraestructura
per poder descarregar el joc són
molt elevats. I l'Andiriu
opina que mantenir una plataforma
de DRM és més car que fabricar
el joc físic. I per últim,
com que hi ha hagut salt Jordi també pel
mig, en Xavier feia un paral·lelisme amb
els llibres en format digital i els llibres
en format físic. I l'Ester explica que
en els dos formats l'autor s'emporta una
part de les vendes, però que en el format digital
l'editor no pot emportar-se tot el que
correspon a impressions, maquetació, etc.
Per tant, es redueixen els costos.
Jordi, mira, ara posarem el so
d'aquest aparell.
A veure, Gina.
Què estàs fent, Gina?
Està utilitzant, fixa't tu,
aquest cotxe que heu muntat
entre tots, vull dir, felicitats.
Ho heu fet re, efectivament,
en menys de deu minuts. I aquest és un joc
que controla, en aquests moments tens la Switch
i controla el joc de la
Switch i fa moure, que veurem en un vídeo
a través de la Switch, aquest fantàstic
cotxet. Això ha estat el Generació Digital
de Catalunya Ràdio.
Generació digital, no s'entén res,
però distreu. I distreu
gràcies a Elisabet Sánchez, Francesc Xavier Blasco,
Gina Tost, Albert García i Albert Murillo.
Gràcies per venir al programa d'avui.
Que vagi molt bé. Gràcies.
El control tènic en Jordi Mas,
mentrestant segueix-nos a Telegram, Twitter,
Facebook, Twitch, Instagram i
catradio.cat barra GD.
Adéu-siau.
Adéu-siau.