OK.
Oh, yeah, yeah...
Oh, yeah...
Oh-oh...
Yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Morell.
Benvinguts a Generació digital.
Aquesta és l'edició número 967 i avui parlarem d'art i tecnologia,
amb una proposta que podem gaudir en una consola de videojocs
que només podem trobar de segona mà,
o potser el nostre calaix, si la tenim encara i l'hem guardat.
Una vegada passada el No E3,
valorarem amb calma tot el que ens ha proposat i tot el que no.
Jugarem a un videojoc de mòbil,
escoltarem la música de Víctor Mame
i coneixerem els millors videojocs que apareixen aquesta setmana.
Salutacions, Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bé, i tu? Molt bé.
Bona tarda, Garcia, tot bé? Tot bé, bones.
Molt bé, també saludem de forma virtual el Víctor Mame,
el Víctor Matute, diguéssim, a la distància,
el control central, en Pepi Quinteros,
i a la part tècnica, Dani Jiménez.
Hola! Hola.
Has descarregat Generació digital.
Som a Twitch, com sempre, twitch.tv barra Generació digital,
i avui se'ns acudeix una pregunta?
Doncs sí, avui volem saber
si els nostres uïens encara conserven la Game Boy,
i si és així, en quin estat la tenen,
i quin va ser el darrer videojoc amb el qual van jugar.
Molt bé, l'altre dia veia una fotografia,
ah, és un uïen nostre, ara no me'n recordo qui era,
que va obrir, no era la Game Boy, era, crec, la Game Boy Advance,
o la Neo Geo Pokémon, no ho recordo,
i tenia les piles, com li diuen, sulfatades,
saps allò quan les piles... Inflades, no?
Sí, sí. Això t'ha passat, Albert, alguna vegada,
amb algun aparell teu o...?
Home, sí, home, sí, això passa. Passa, eh?
Per sort, a les Game Boys no m'ha passat mai.
No? Bueno... No, perquè amb les Game Boys s'ha d'anar molt en compte.
Perquè passa que des d'allà el dispositiu s'espatlla, o com va?
Sí, sí, pot, pot. Sí, sí.
Sí, perquè si passa el circuit, per exemple,
doncs el pot fer malbé.
Sí, sí, sí.
I a més, sempre que passa... És com...
Dius, ui, aquí he de posar-me, no sé, alguna cosa, un màscara...
Un producte quínic... Sí, coses rares.
Ser ròbil. Exacte, exacte.
Però sí que és veritat que si tu de tant en tant fa servir aquesta consola,
doncs no passa.
Vull dir que passa això.
Per cert, l'altre dia ho vam dir en el programa del Sónar.
El dia 8 de juliol, a les 7 de la tarda,
farem el programa des del jardí del Palau Robert,
perquè hem estat convidats per l'exposició Nova Pantalla.
Que bé. Sí, sí.
I celebrem el darrer programa de la temporada
i també els 20 anys de programa,
perquè vam començar un juliol del 2002.
Correcte.
Llavors, mira, la data, l'excusa, doncs ho fem així.
Llavors, Albert, vam començar a dir que aquesta jornada,
que aquest programa seria a les 7 de la tarda,
però abans hi hauria una sèrie de conferències gratuïtes,
també el programa, evidentment, que es podrà veure gratuïtament,
que parlen de videojocs, no?
Sí, correcte, és això a partir de les 4,
quan començaran les taules rodones,
i són taules rodones per a tots els públics,
com deies, Albert, gratuïtes,
i tracten diferents àmbits del videojoc.
Hi ha una d'elles en la qual tindrem els responsables
d'assassin's creed, de Hitman, de Baldur's Gate,
estudis de jocs internacionals
que estan fent jocs des de Barcelona,
una altra dedicada a jocs indie,
i una altra dedicada, justament la que hi haurà abans
del generació digital, a la premsa i la crítica de videojocs.
Molt bé, i després acabarem amb la premsa fent un programa.
Un programa i una mica de festa.
Sí, exacte, exacte.
Hi ha alguns uients que m'han demanat si faríem una llista,
si havíem d'enviar algun correu...
No. No ho farem, perquè com que és obert al públic,
ja pot entrar tothom.
El tema.
Hi haurà alguns regals.
No us penseu que regalarem una PlayStation 5? No, no ho farem.
Però sí que tenim forces coses guardades,
que el que farem és, allà, en directe,
fer uns concursos que ens hem de pensar bé.
Encara no ens els hem pensat.
Bé, la idea una mica sí, però com que tenim forces coses,
intentarem que sigui un moment divertit,
que la gent també pugui parlar,
tindrem l'estard amb el micròfon sense fils...
Molt bé. Jo crec que ens ho passarem bé.
Amb això sempre.
I he pensat, Eli, que no hi haurà gaire guió.
Ah, millor. Sí, l'haver llegit el Dani...
Ara recordo aquell programa que vam fer la temporada passada.
Però sense guió.
Sense guió, però que hi havia guió.
Hi havia una mica de guió, però...
I cadascú feia el que volia. Va ser molt divertit, un any.
Doncs això no fa falta, uients.
Només heu d'estar allà a partir de les 4 de la tarda,
o abans, si voleu veure, per exemple, l'exposició,
i aguantar fins a les 8.
És fàcil. Fàcilíssim.
És com la festa del videojoc, aquell dia.
Per cert, Albert, oi que dies abans també hi ha d'altres conferències?
És a dir, que no és només aquell dia.
Sí, durant els dies previst hi haurà altres xerrades,
dedicades a la llengua, al català, als videojocs,
a la presència de la dona als videojocs,
als beneficis dels videojocs,
així que podeu consultar-ho des de la web del Palau Robert
i allà trobareu les diferents activitats.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I mira, aquesta setmana ha aparegut el Sonic Origins.
El Sonic Origins és un treball recopilatori
on s'hi pot jugar el Sonic 1, el Sonic 2,
el Sonic 3 i el Sonic CD.
Hi ha el Moda Clàssic i el Moda Aniversari, ja que recordem...
que es compleixen 30 anys d'aquest personatge virtual.
M'ha fet molta gràcia llegir en aquest Sonic Origins,
no l'he pogut jugar encara a l'Albert Sierra i parlarem,
que hi ha un munt de reptes curiosos.
Un d'ells és el Moda Boss Rush,
on podem enfrontar-nos a tots els caps finals,
els jefes, els boss, seguit.
Ostres! Cosa que m'ha semblat al·lucinant.
I després, jo què sé també, el Moda Mirall.
Però al revés, de dret a esquerra.
Tu ho has provat tot això, Albert?
Sí, l'he estat provant i és bastant...
D'entrada, jo tinc massa reticència amb aquest videojoc,
perquè l'han pres...
No sé si ho sabeu, però de jocs de Sonic, de recopilatoris,
ja n'han publicat més de 50.
Imagina't.
Més de 50 jocs que recopilen algun joc de Sonic.
I tot i que aquest està bé,
ja dius, ostres, Déu-n'hi-do, quants treuen.
Però una cosa que m'ha muntat molt,
que m'agrada els enemics finals
i el Moda Mirall que et comentaves,
és que està molt cuidat a nivell dels menus,
de la presentació en general del joc,
és com... impecable.
Molt bé.
Té unes intros animades que són brutals.
Que bo, que bo.
Així que si no teniu cap d'aquests recopilatoris
i voleu tenir un, doncs aquest està bé.
Molt bé, i aquesta setmana també apareix el Shadowrun Trilogy.
Shadowrun Trilogy són tres RPGs mítics
que passen a un món distòpic
en un entorn cyberpunk on ha resurgit la màgia.
El primer del Shadowrun també va aparèixer fa 30 anys,
que amb el temps s'ha estat actualitzat
pels seus creadors alguna vegada.
Déu-n'hi-do, 30 anys també.
En aquesta trilogia hi trobem el Shadowrun Returns,
el Dragonfall, Director's Cut i el Hong Kong,
amb una edició extesa.
Ara apareixen per a les PlayStations,
per a les Xbox i també per a la Nintendo Switch.
I aquesta setmana també arriba un videojoc
que es diu A.I. de intel·licència artificial
de Somnium Files Nirvana Initiatif.
Fas sis anys es va descobrir la meitat dreta d'un cadàver.
La meitat esquerra no es va trobar mai.
Fins sis anys després,
la meitat d'un cadàver es va trobar completament fresca
i sense signes de decadència.
Ara, els agents especials Mizuki i Ryuki,
juntament amb els seus socis Dia, Aiba i Tama,
tenen l'encàrrec de resoldre els estranys assassinats
en sèrie del mig cos,
mentre desvetllen el misteriós complot conegut
només com la iniciativa nirvana.
Aquesta és la sinòpsi d'una aventura,
que és la segona part d'una pareguda del 2019.
La imatge d'aquest videojoc es nota molt
que està feta per un estudi japonès
que es diu Spike Chunsoft,
que estan especialitzats en novel·les visuals
i videojocs de rol.
I realment la imatge, no sé si l'heu vist, Albert, tu l'has vist?
Sí, l'he vist i és com una sèrie d'animació.
Exacte, totalment.
Vull dir que està molt cuidada, en aquest sentit.
Molt text, també, molta explicació.
Però clar, això que acabes de llegir, Eli,
d'aquest assassí que està a la meitat...
Sí, sí, sí, déu-n'hi-do.
És d'aquells que no et deuen deixar indiferent, eh?
Sí, sí, sí.
Tu l'has jugat primer, Albert, aquest?
Són jocs que potser no arriben al teu saló?
Uf, és que hi ha tants videojocs que...
Aquest no el vaig jugar. No el vas jugar.
Jo també haig de dir-vos que amb les visual novels,
i aquest joc és una mica visual novel,
és a dir, aventura en la qual has de llegir molt i molt,
a mi els jocs amb tanta text em costen una mica.
Per això t'ho deia, que no va arribar segurament al teu saló,
perquè, bueno, s'ha de ser d'una pasta especial
o t'ha d'agradar molt, aquest tipus de joc, no?
Sí, és així.
Molt bé, doncs anem a conèixer el joc
amb el qual ha jugat la Eli aquesta setmana.
Generació digital és ara tendència.
Avui, Eli, ens parles d'un videojoc
on portem el control d'una hortalissa.
Sí. Molt bé, eh?
Exactament. Un rava.
Un rava, molt bé.
Sí, sí, el joc es diu Dadis 2,
uníssim però molt mono
de plataformes retro en dues dimensions.
Aquesta és la música
i el seu protagonista és un rava i els seus ravanets.
Val d'acord. Són els seus fills.
Que n'hi ha molts. N'hi ha molts, n'hi ha molts.
L'objectiu d'aquest rava
és retrobar i rescatar tots els seus fillets perduts
que, després d'anar-lo a visitar a l'oficina,
han desaparegut per diversos llocs.
Mira aquestes coses que passen, no?
La cosa és que el rava ha portat els seus milers de fillets
a l'oficina el dia de Porta els teus fills a l'oficina.
I mentre aquest rava feia una becaina,
aquests nens, aquests ravanets, s'han escapat.
I a cada pantalla tens l'objectiu
de trobar un dels teus fills.
Com us podeu imaginar, primer és relativament fàcil
i després, poquet a poquet, a mesura que avances de pantalla,
es va posant la cosa més complicada.
Val d'acord, d'acord, molt bé.
Aleshores, comences doncs amb pantalles simples
com haver d'arribar d'una banda a l'altra de l'oficina
on estàs veient ja de lluny el teu fill que s'ha amagat.
D'acord, però que es veu una mica...
Sí, que se'l veu per allà darrere d'un ordinador
i tu simplement has de creuar a l'oficina,
doncs potser has de saltar un objecte i arribar.
Molt bé. Però després...
Van passant coses com que a l'oficina comencen a aparèixer
una sèrie d'elements com aigua,
on pots caure i t'ofegues, aleshores ja mors,
palanques on has de pujar per anar d'un lloc a un altre,
polsadors per obrir parets,
que si no els tens polsats la paret queda tancada i no pots passar...
Molt bé, o sigui que ja és pusla, és estratègia, una mica...
Exacte, es tracta de...
és molt d'agilitat, però també molt de lògica i de pensar.
No és només que sàpigues portar els comandaments,
sinó que has d'allò de pensar, tot això.
Com esquives hamburgueses que punxen,
rodes gegants que tallen,
agafar claus que obren portes, si no, tampoc no pots passar,
i cada vegada que vas avançant de nivell
s'enrevessa més fins a un punt
que l'oficina està transformada en una mena de nau especial
que no saps com, eh?, i estàs com a mig d'un espai,
i igualment el teu objectiu és anar buscant els nens
que estan per allà.
I que no s'acaben mai, eh?, pel que veig, els nens?
No, no s'acaben mai.
Bé, sí, s'en acaben perquè ja té 50 nivells.
Per tant, quan acabes de fer els 50 nivells, s'ha acabat.
El sistema de control d'aquest joc, del Dedic2, és molt senzill.
Amb el pols esquerre,
podrem moure el nostre protagonista d'esquerra a dreta de la pantalla,
mentre que, pulsant sobre la part dreta, podem saltar,
i té aquest sistema de preme dues vegades
perquè els salts siguin dobles.
Molt bé, molt bé.
Només d'aquestes dues maneres s'avança, es retrocedeix i es salta.
Perfecte.
Els nivells són relativament curtets,
amb una durada, en molts casos, inferior a un minut.
Per tant, pots jugar-lo en qualsevol lloc i acabar-lo en qualsevol moment.
Molt bé.
I arribar a finals de nivell normalment no és extremadament difícil,
tot i que molts cops ho has d'intentar diverses vegades
fins que ho aconsegueixes.
Tens, a cada nivell, una opció d'aconseguir una estrella,
que no és obligatori, però que et pots fer reptes a tu mateix
d'aconseguir les 50 estrelles dels 50 nivells.
Que no ho aconsegueixes, no passa res, et passes igualment les pantalles.
Has arribat al final? No, no he arribat al final.
Vull arribar, però jo crec que es pot.
Ara, és veritat que quan ja portes pantalles,
ja has d'estar una bona estona.
Jo crec que podré. Molt bé.
I res, cada cop que acabes una pantalla
i et trobes un dels teus fills,
molt bé, perquè tens entre els dos una conversa bastant graciosa,
en anglès, i posen aquest piquet d'humor, diguem-ne,
i acabes allò, la pantalla, doncs, de manera graciosa,
fins que passes a l'altre.
I res, si et maten en qualsevol lloc de la pantalla,
tornes a començar,
et poden matar les vegades que sigui.
D'acord, però la mateixa pantalla, digués.
La mateixa pantalla.
Sí que és veritat que quan ho has d'intentar més d'una vegada
surt algun anunci, però no és que ets tan invasius,
i si abandones el joc i tornes al cap d'unes hores o al demà,
apareixes en el mateix lloc on ho has deixat.
Per tant, vas acumulant, diguem-ne. Molt bé.
Qui són els que han desenvolupat això?
Doncs aquesta gent és Thomas K. Young i Katkab Games.
El trobem per una pila de plataformes, a part d'Android i iOS.
Està per la Nintendo Switch, PlayStation 4, Xbox One, sí, sí.
I res, és molt xulo.
Té un sistema de control superadaptat als dispositius mòbils,
que si juga molt bé, el seu apartat gràfic és xulíssim,
i la banda sonora també està molt bé.
Molt bé, recordem el nom d'aquests jocs d'hortalisses.
Es diu Dadis 2, que és la segona part del Dadis,
que jo el primer no hi he jugat, però aquests del dos ja estan molt bé.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Aquest és un programa de ràdio que parla de videojocs.
De fet, és el programa de videojocs de la ràdio pública,
i ens dediquem a parlar d'imatges, sons i les sensacions
que ens provoquen als videojocs,
que en general estan fets sobretot per entretenir.
I el so que escolteu de fons està extret d'un videojoc
que vol anar una mica més enllà d'entretenir.
És una intensa experiència audiovisual,
en format de videojoc retro de 8 bits,
i que es diu Slowly Fading Into Data.
S'esveix lentament en dades.
Si llegim les instruccions del joc, concretament ens diu,
una història contemplativa d'un humà que muta lentament
i es converteix en dades, en informació pura.
Un viatge transformador sobre el significat de l'ésser humà,
els límits de l'experiència, l'existència i la identitat.
Albert Barquer, durant, molt benvingut al Generació Digital.
Hola, moltes gràcies per convidar-me.
Gràcies per venir al programa,
per portar-nos aquest nou projecte teu,
que ara parlarem d'ell,
com es pot aconseguir, quan es pot aconseguir, etcètera.
Explicarem que aquest joc es pot jugar amb PC,
però també es pot jugar, dèiem, amb una Game Boy.
Sí, sí.
I jo, abans d'entrar en el tema,
una pantalla de, no sé, poquíssimes pulsades, dues,
no sé quantes eren, d'una Game Boy,
pot limitar una experiència profunda, per exemple?
Encara que la pantalla sigui molt petita?
Aquest era el repte.
Normalment, tots aquests últims anys,
he estat acostumat a tenir molta llibertat
a nivell de creació artística,
sobretot perquè he treballat molt amb intel·ligència artificial,
i era com, bueno, el canvas es fa més gros que l'estàndard.
I, en aquest cas, eren, d'acord, amb unes limitacions tan bèsties,
tant a nivell de software com de hardware,
en aquest cas de resolucions, de creació de Game Assets,
fins on podem arribar per intentar dissenyar i desenvolupar
una cosa que, en aquest cas jo, que és molt subjectiu,
però consideri que és una experiència audiovisual potent,
o a l'altura dels projectes que he estat fent fins ara,
aquests últims anys, que, a nivell perceptiu,
sí que són bastant intensos.
Eli, expliquem una mica quina persona tenim aquí al davant del generació.
Doncs mira, tenim l'Albert Barque Duran,
que és doctorat i postdoctorat en Ciències Cognitives
al Centre for Mathematical Neuroscience de la City
de l'Universitat de Londres.
Ella ha exposat i actuat amb les seves obres a un munt de llocs,
entre ells el Sónar Més D o l'Arts Electrònica.
Ha estat guardonat i premiat
en molts dels seus treballs d'intel·ligència artificial,
art i cultura, que sempre volen entendre...
estendre un pont entre l'art i la ciència.
I, Albert, ara entrarem una miqueta en detall del teu joc
del slowly fading into data,
i que volem explicar, però això que fas no és molt usual.
No, no. Oi que no?
No, no, però ja...
De fet, tots els projectes i el mínim impacte
que hagi pogut tenir aquests darrers anys
és per això, per intentar sempre trencar els formats
o repensar alguns dels formats que teníem fins ara
i reinterpretar-los per aconseguir
o per provar alguna cosa innovadora.
¿Penses que, per exemple,
aquest projecte que tu ara ens portes és un joc
que ens vindrà
amb el tema de l'intel·ligència artificial,
amb el tema de l'entreteniment,
amb les grans pantalles o potser amb les petites, sensorials...
Hi ha encara molta cosa per descobrir
que ni ens podem imaginar, no?
Que potser d'aquí 20 anys fem el programa i mira què deien.
No teníem ni idea, perquè ha aparegut una altra cosa, no?
I tant, i tant. Sí, sí, sens dubte.
Sobretot a nivell de gadgets tecnològics.
I, sobretot, ara mateix,
crec que el més obvi, a nivell de vaticinar,
no m'agrada gens fer-ho de la mola,
però, evidentment, als propis anys sí que...
el nucli dur o grans recursos dedicaran, sobretot,
al tema de barrejar realitats,
realitats augmentades,
tenir tipus d'interfícies...
Diferents.
...que barregin la realitat que nosaltres anomenem física o real
i la virtual.
La història de la Slowly Fading Into Data
passa amb un forat negre, no?
Hi ha diferents personatges que podrem interpretar,
amb anglès és impersonating,
que podrem controlar durant l'experiència,
però sí que és veritat que un dels més significatius,
importants i principals és un forat negre.
Forat negre que està dissenyat amb pixel art,
però que està inspirat
amb els descobriments recents del Horizon Telescope,
del Event Horizon Telescope, el 2019.
No sé si la audiència i el xat a Twitch
ens recorden d'aquella imatge superfamosa...
D'aquell dònut, no?
D'aquella espècie de dònut.
I ara, justament, fa un parell o tres de setmanes
van aconseguir tornar a fer una imatge nova,
en aquest cas, d'un forat negre que està aquí a la Via Làctea.
Comença per aquí, el de l'aventura?
No és a l'inici, però tampoc farem ara l'espoiler,
però és un personatge principal.
De fet, si esteu veient la programa de Twitch.tv,
darrere de l'Albert hi ha un parell de trailers
que anirem posant, on es veu, en aquest cas,
aquí veiem la pantalla de la Game Boy o la Game Boy Advance,
no sé quina és, on es veuen imatges d'aquest videojoc,
que ara explicarem en quin personatge
o quins personatges pots agafar i controlar,
i què és, més o menys, el que es podem explicar,
què és el que passa en aquesta aventura.
Eli, què et sembla, la imatge del joc?
Brutal.
Compte, perquè la pots jugar amb una Game Boy, eh?
Sí, és d'aquestes que m'agraden a mi.
Exacte.
Molt bé.
Albert, a l'hora de fer aquest videojoc,
expliques que va ser un repte per fer entendre la baixa tecnologia
amb l'alta tecnologia, com la intel·ligència artificial.
Això és un repte fort, diguéssim.
A nivell tecnològic, era el repte que m'interessava més,
tant per la part més purament visual,
de creació artística dels Game Assets del joc,
però sobretot també per la part de producció musical.
És a dir, el fet d'intentar recopilar
tot el que havia experimentat i havia fet recerca
sobre intel·ligència artificial i producció musical,
però posar-los en un hardware de 8 bits.
Per què?
Perquè ens en fem una idea,
és que amb els hardwares de 8 bits no poden ni reproduir MP3.
Llavors, per mi era...
Aviam, si podem ser capaços de fer algo interessant el 2022,
no només a nivell narratiu,
sinó també a una proposta a nivell tecnològic.
Albert, García, què et sembla tot plegat?
Doncs molt interessant,
i de veritat tinc bastantes preguntes per l'Albert.
Per començar, m'interessa molt
el que estàs comentant, Albert, de la intel·ligència artificial.
És a dir, quan estem davant d'un joc de Game Boy,
diguéssim que el joc, molta intel·ligència artificial,
no té, perquè simplement està programat
perquè es mogui per la pantalla i ja està.
Però com pots traslladar aquest concepte
en un cartutxet de la Game Boy?
Com ens ho podeu imaginar, com s'aplica aquesta tecnologia
dintre d'un joc d'aquesta mida?
Bueno, a nivell de hardware
és impossible implementar qualsevol tipus de procés.
Procés algoritmic o computacional
utilitzant processos d'intel·ligència artificial
en les nostres Game Boys.
En aquest cas, el que he utilitzat
és per a produir, diguem tot,
o part dels game assets,
de l'estètica del videojoc,
dels personatges, dels backgrounds,
dels sprites, de tot plegat,
sobretot a nivell usual, que s'han utilitzat.
És això, són processos d'intel·ligència artificial
que utilitzen o que estan aplicats
a la creació d'arts visuals.
De fet, la història gira al voltant d'un humà
que es confon amb la tecnologia que té al voltant
i, de fet, és un viatge on anirem veient com va mutant.
Ens hi veiem tots una miqueta, amb la història.
Sí, sí.
Bueno, m'agradaria ser en realitat part del projecte,
és fer una reflexió
o provocar una reflexió
sobre el que ja anomenen el títol del projecte,
que és l'oblifading into data.
El fet de reflexionar sobre tres,
al final són com tres pilars,
m'he concentrat en tres pilars.
Un és què implica a nivell existencial
el fet de transformar-nos a poc a poc
en un món on cada vegada el món virtual i el món físic
es veu més difuminat.
A nivell experiencial, com pot afectar això
a les nostres percepcions, sobretot a nivell de gaming,
en aquest cas.
I l'altre, que és el més interessant per mi,
que és els canvis d'identitat.
Per exemple, ara, que amb aquest projecte artístic nou
ha canviat, també ha mutat el meu nom artístic,
que a partir d'ara és Albert Pundata,
que és la símbol, com a cirereta del pastís,
per intentar endinsar-me en un camí
de què implicaria que totes les meves expressions artístiques
o se'ls doni a un avatar,
se'ls doni a una entitat purament digital, virtual,
què implica això com a artista i com es retroalimenta.
Fins ara treballava molt amb relació home-màquina,
amb processos creatius, per veure què podia portar jo
a nivell algoritmi i què els algoritmes em podien aportar a mi,
sobretot a nivells estètics.
Ara, com un pas més enllà, em dona la sensació
de voler endinsar en aquest camí,
de transformar el meu millor artístic
en un avatar més digital i virtual.
T'haguéssim hagut de presentar com a Albert Pundata?
No, avui teniu l'Humà, no?
Molt bé, Albert, si tens més preguntes, endavant.
Sí, hi ha diverses que m'agradaria preguntar-li a Albert.
Per exemple, t'has comentat abans que t'he preguntat
sobre la intel·ligència artificial i m'ha quedat molt clar
que s'ha encarregat la intel·ligència artificial
de crear les imatges de manera automàtica
i també la música procedimental.
Potser estaria endavant d'un dels únics, si no l'únic joc
d'aquesta consola tan mítica que té música procedimental
que s'està creant de forma autogenerant
a base d'una sèrie de distruccions.
Això és així? Ho has mirat?
Segons la recerca que he fet,
la música procedimental amb un hardware de 8 bits
no he sigut capaç de trobar res a nivell històric.
Segurament, ja algú havia fet alguna cosa.
N'estic seguríssim, no pot ser que...
Estic seguríssim que no és la primera vegada.
Però sí que estic content que, com a mínim,
no s'havia comercialitzat
o no s'havia...
Se n'havia fet gaire res.
Estic molt content d'haver aconseguit alguna cosa així.
De fet, l'Albert ha recomandat el fet
que tu pots fer música o escoltar aquesta música
que es va generant automàticament, però tu també deixes clar
que és un joc que pots jugar on hi ha diversos personatges
que pots utilitzar per, per exemple, tocar en una festa, si vols.
Sí, aprofitant, diguem, tot el...
l'IMESD, per dir-ho d'alguna forma,
que s'hi ha dedicat, doncs el Cartutxets
t'ameta la funcionalitat de fer de sintetitzador red, no?
Que del camp, o de les comunitats d'on vinc,
que són de New Media Art, Art Electronic...
Bé, és com molt llaminer
el fet de poder fer una performance audiovisual
utilitzant un Cartutxet en directe d'una Nintendo
i utilitzant-ho com a sintetitzador.
Sí, també hi ha aquesta funcionalitat,
amb el release físic, sí, sí.
Interessant. A twitch.tv barra generació digital.
Si teniu alguna pregunta per a l'Albert,
Albert Barquer o Albert Pundata,
l'hi podeu fer en directe aquí al programa, que per això hi sou.
A banda d'aquesta part que dèiem de música,
el joc, a mi...
Vaig veure l'altre dia amb auriculars
i vaig escoltar el tràiler del gameplay
i em va al·lucinar.
Clar, tu no pots jugar perquè no pots intervenir
en aquell moment, evidentment, perquè és un vídeo,
però em va recordant en molts moments
els passadissos de les pel·lícules de ciència ficció,
aquell soroll rosa que s'escolta, o que imagino que s'escolta,
les nous especials que vindran,
o almenys les de les pel·lícules,
i l'ambientació em va venir directament com a l'avena.
Albert. Que bé, bueno, encantat. Merci, Albert.
Sí, sí, encantadíssim. En realitat,
la experiència, a vegades,
en comptes de dir-li joc, li dic experiència audiovisual,
perquè està bastant pensat,
o sigui, és una experiència cinematogràfica,
interactiva a la pantalla de la teva Game Boy,
i és per això que la intenció era
que estigués molt ben ambientat, sobretot amb el soundscape,
que és molt reduït o simplificat,
per motius obvis,
però que s'ha treballat com molt curiosament
i amb molt carinyo per intentar...
Sí, em va fer molta gràcia quan l'altre dia em vas dir
que tenia o et recordava coses de cúbric,
perquè és un dels referents que hi ha.
Sí, sí, absolutament. Ara estem veient les imatges,
i hi ha moments que sí, sobretot per la solitud de la persona.
Algunes vegades el veus que està volant,
perquè no hi ha, evidentment, la força de la gravetat,
sol, una nau especial...
Aquesta solitud és la que em va quedar,
i em va recordar a la pel·lícula.
Recordem per la gent que ens està veient
que aquest joc es podrà jugar i comprar, de fet,
crec que falten pocs dies, Albert, perquè això pugui passar.
Sí, la data oficial de llançament és el 7 de juliol,
d'aquí dues setmanes.
El dia abans del nostre programa especial.
Sí, sí, sí. És veritat.
Ara mateix ja es pot fer el pre-order, la pre-compra,
i hi ha dos tipus de relis,
hi ha el format físic,
que és el que em feia més il·lusió dissenyar
i posar-hi mimo, perquè és...
Bueno, recorda tot el packaging dels anys 80, 90,
amb la caixeta, amb el cartutxet dins,
el llibre d'instruccions, que en aquest cas és un llibre d'art,
tots, com molt retro.
Això ja es pot fer la compra,
i comencen els ximpments a partir del dia 7.
I el dia 7 també es podrà trobar a Steam,
bueno, de fet, ja hi és, a Steam,
però ara només hi és a la wishlist.
D'acord, però no hi és en demo ni res, no?
No. No, eh?
No, directament es podrà comprar el dia 7
per jugar amb PC o pels afortunats que tinguin la Steam Deck.
Molt bé, és veritat.
Perquè la gràcia és tenir una experiència
el més original possible a les Game Boy.
És a dir, pantalla petita.
Això és el que animes a la gent, que la juguin d'aquesta forma.
Perquè, clar, la resolució amb la que està construïda i dissenyada,
tota l'experiència no és per ficar en un projecte o a la treca.
Clar, clar, és la veritat.
Molt bé, doncs estigueu atents.
De fet, si és albertguiodata.com?
Sí. Sí, heu dit bé, eh?
www.albertguiodata.com.
D'acord, allà, de fet, ja podem fer, si volem i estem interessats,
ja podem fer les comandes.
Però ja sabeu que fins a aquest 7 de juliol no començaran a enviar.
Albert, que guai, no?
Molt, molt, molt.
O sigui, jo estic encantat perquè, tot i que sembla que...
ara, quan juguem, descobrirem una mica la resta de la història, no?
Però sembla que ens explicaves, ara, que, Albert,
que la idea també és com parlar d'aquesta digitalització, no?
I, al mateix temps, la voluntat teva...
de fer que això sigui també una experiència molt física, no?
Com deies, ara, amb el cartutxet, amb la capsa,
amb el manual d'instruccions, amb tota una presentació molt cuidada.
I a mi m'agrada molt aquesta combinació i m'anima...
a pensar que hi haurà més artistes
que aprofitaran tots els suports que hi ha al seu abast
i no únicament publicaran els seus videojocs
per les quatre plataformes del moment,
sinó que tindran l'atreviment de voler...
mirar més enllà del standard i el típic
i buscar experiències
que ens portin a utilitzar aparells antics
i que tinguin aquest component tan tangible.
A mi m'encanta, això.
A més, és que ara mateix la Game Boy, curiosament,
es diu com una tercera, quarta o cinquena joventut, per dir-ho,
perquè estan aprenent molts usuaris creadors de contingut,
sobretot a Twitch,
que això que es compren Game Boys antigues
o tenen una Game Boy que els han regalat
i la tornen a fer com si fos nova, li canvien la carcassa...
Es torna molt a aquesta moda i és molt interessant
trencar la barrera
que avui dia només pots jugar amb la Play 5, l'Xbox i la Switch,
sinó que hi ha moltes màquines
i que hi hagi artistes que creïn
per qualsevol màquina de tota la història.
És brutal.
Sí.
També hi ha un missatge subjacent
sobre l'obsolescència programada
i el voler recuperar gadgets i hardware
de l'any de l'aplicació que tenim oblidats
i que es pot fer l'aposta d'intentar
fer-los mantenir...
o mantenir-los vius
i a l'altura de tenir experiències d'entreteniment.
El joc, a part de tenir aquesta pinta brutal,
expliques que l'aventura es pot jugar més d'una vegada, més o més, no?
Sí, sí, sí.
És el típic joc
que si vols aconseguir captar
o entendre o descobrir, perquè és molt d'exploració,
descobrir tots els secrets que hi ha amagats,
l'has de jugar un parell o tres de vegades.
A part que té diferents finals,
té tres finals diferents.
Molt bé.
Tot ho has fet tu, programació, dibuix, música?
Bueno, hi ha una música que és automàtica, no?
Però sí, ho fas tot, Albert.
Sí, sí, m'he llançat a la piscina.
Ara t'agraçaria, de veritat.
Bueno, no crec que sigui exemple sigui,
perquè ha sigut bastant animal·lable.
Clar, estem parlant de coses artístiques molt diferents
en cadascuna d'elles.
La programació, evidentment, el tema artístic,
que està molt molt cuidat.
I bé, hi ha molta feina aquí, no?, quan parlem de temps.
Més de dos anys. Imagina't.
Res, si la gent ho sap valorar jo ja estaré satisfet.
Molt bé, molt bé.
Se'ns està tirant el temps a sobre.
Ens agradaria que continuessis aquí al Generació Digital.
De fet, després parlarem de la Game Boy.
La Víctor Mame en parlarà.
Hi ha algun uient que ens diu alguna cosa?
Doncs mira, en Radio Activa ens diu que encara té la Game Boy original
i que el seu pare encara hi juga, ell no.
No sé quina edat té el Radio Activa, però hi juga el seu pare.
Molt bé, no, no, és una estampa bonica.
Sí, sí, total.
El fill mirant, el pare, no?, com dient...
Mira, el fill.
Exacte, exacte.
Molt bé, el Slowly fading into data
apareix, com deia el 7 de juliol, en físic, en cartutge, en digital.
Trobareu tota la informació, com dèiem, Albert, guiodata.com.
Molta sort, et convidem, com et dèiem, que et quedis,
i després parlarem una miqueta d'aquesta tecnologia musical
que tenia la Game Boy,
i que segur que tu has hagut d'investigar,
i que l'Albert ens tocarà amb el seu piano.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
He dit Albert i piano, no?, és el Víctor Mame i el seu piano.
Ha passat ja un temps del no E3,
un any amb un munt de presentacions
sense la Conferencia a Los Ángeles,
i Víctor Matute, el Pazos64 i l'Albert Garcia,
doncs una mica en volen parlar, oi, Pazos?
Ei, hola, què tal?
Avui venim a parlar del no E3,
que diràs, si ja has acabat aquesta història, sí, gràcies a Déu,
però ara que ha passat el susto i les presentacions
i els vídeos megaultrachatxis,
a hora que ja s'hi ha dissipado el humo i les solucites,
què ens ha quedat, què tenim o què tindrem?
Com ha quedat el tema de llançaments?
Perquè no ens equivoquem.
Un cop passa tot ens caiem amb un parell de hates
o potser un joc que ens ha fet gràcia,
un joc que ens ha fet més,
una cosa que ens ha agradat, una cosa més avorrida.
He fet Stevie Wonder i ens oblidem de tot el que ens espera,
i no només per l'any que ve, que va ser la sensació.
És a dir, va acabar i crec que tots vam pensar,
ostres, quin 2023 ens espera, eh?, espectacular!
Però el que ens queda en el 2022 també és molt potent,
i anem a fer una ullada,
primer del més immediat del 2022 que ens ocupa.
I és que el 2022 pinta increïble, ja per tothom,
i sembla que cada any és el peor any de los videojuegos.
2008 sí que fue un buen año.
Antes todo era mejor y el sol brillaba más.
Eso si era calor, no como el de ahora, que está mal hecho.
La gent és molt especial.
Estem a juny i espera que agafo aire.
Ja tenim The Quarry per passar por,
Neon White, un FPS roguelite de cartes,
les tortugues ninja i el dia 30 el DLC tan esperat de Cuphead.
Però és que anem al mes que ve, al juliol,
i tenim el Hot Wheels amb el Forza,
l'aventura narrativa del Dusk Falls,
l'Stray, el Juego Este del gatete d'Anapurna.
Només amb això ja estaries.
Però a l'agost toca Cult of the Lamp de Devolver,
el Nou Saints Row,
els Souls Hackers dels creadors del Persona,
i, ojito que viene en curvas,
la versió per PC del Spider-Man de PS5.
Al setembre, el Warhammer Darktide i el Metal Hellsinger,
que és el FPS aquest de Rhythmic Metalero.
Al octubre, agárrate otra vez,
Marvel's Midnight Sands,
el Forspoken, que durant el 9-3 no s'ha dit res,
però ja tenia data,
el famós Skorn, terror espacial,
per seguir la tònica de tot l'event,
el Gotham Knights i el Modern Warfare 2 Remake,
remaster, reboot o el que sigui.
Al novembre toca el Pentiment,
que és el joc nou d'Obsidian.
I al desembre, un indie molt xulo que es diu Highwater.
I, ojo aquí, que me pongo nervioso de Calisto Protocol,
que és el de Death Space,
i ja està.
Però encara queden...
dates exactes per confirmar.
Per al Fort Solis,
al God Simulator 3, al Midnight Fight Express,
al Thedless Zone Zero, al One Piece Odyssey
i la ninja de mis ojos, el Plague Tail Requiem.
Vull dir, és a dir, a veure si ens entenem,
si no hi ha retrasos importants que se poden donar,
ens queda un any brutal de jocs molt, molt interessants.
Alguns són clarament carn de gothi a pocs mesos vista,
o directament ja són aquí.
I no som tots, no he entrat massa en el mundo indie,
perquè si començo no paro del fotimer que han presentat.
En aquestes festes de dates i sorpreses,
que de cop menys gràcies a los llamados insiders,
moltes gràcies, se'ns mescla tot
i acabem mirant com el pròxim any serà espectacular,
i ens oblidem que encara queden moltes coses per sortir,
i que les tens a quatre dies vista.
Que m'he fet un excel amb dates i jocs per aquest any.
O sigui, jo, jo m'he fet un excel.
Tenim acció a l'espai, bueno, i terror a l'espai.
Vale, també narrativa a l'espai.
Però és que també hi ha aventures, JRPGs, carreres, cooperatius,
nostàlgies i jocs ultraoriginals.
Triple As, indis maquíssims, coses otakus...
Hi ha de tots per tothom.
Jo què vols que et digui?
Per mi cada any és el millor any dels videojocs,
i encara ens queda el 2023, que pinta a muntanya russa de meravelles.
És o no és, Albert? És o no és?
Ho és, ho és, ho és, totalment.
Qualsevol hi porta la contrària, eh?
No, no, qualsevol hi porta la contrària, però té molta raó.
En sacant la imatge que uf, el 2022 ha sigut un any
que no és tan bo com pintava,
i no, realment, tu fas un excel,
fas el treball que ha fet el Víctor,
de posar un excel i dir a veure què surt,
i realment estarem entretinguts.
Aquest excel val diners, eh?, que té.
Sí, sí, home, hi ha una feina darrere.
I tant, i tant, m'agrada, m'agrada.
Doncs escolta'm, superbé.
Amb el Víctor hem repassat alguns dels jocs més potents
que s'han presentat aquests dies
i que han sortit aquesta segona meitat del 2022.
Ara, però, és el moment de fer el mateix amb el...
Atenció, Albert, 2023.
Exacte, tenim molts jocs a comentar.
De totes maneres, vull començar posant sobre la taula
un dels temes més polèmics d'aquests darrers dies de presentacions.
Em refereixo, haureu estat atents, a l'anunci de l'Stardfield.
Un joc tan esperat de Microsoft, que sortirà l'any vinent,
i que, atenció, et permetrà explorar mil planetes.
Ha estat un anunci que ha aixecat certa polseguera,
perquè, clar, molts opinen que potser s'han passat una mica
a l'hora de voler ser molt ambiciosos,
perquè potser no pots crear contingut de molta qualitat
si tens tants planetes, un miler de planetes, per crear.
És una qüestió.
Perdona, Albert, que ja que tenim l'Albert, perquè...
això també deu ser automàtic,
perquè mil planetes això s'ha de fer una mica automàticament, no?
Hi deu haver alguna part generatiu.
Sí, no? Bueno, ho vull imaginar.
Molt bé, Albert.
De fet, els seus creadors han hagut de fer aclariments,
per dir que hi ha algunes parts que sí que eren més generatives,
i altres que estaven fetes amb molt carinyo i molt ateniment,
perquè sigui la qualitat.
I, igualment, vull preguntar-li al Víctor,
que ara estava tan excitat amb els que els sortiran,
què en pensa d'aquests mil planetes?
Tu imagina't que has de fer un joc amb 100 planetes.
Saps la borrada que és això?
Perquè tot surti bé amb 100 planetes, ara fes-lo de mil.
Vull dir...
Jo, com més gran és un joc,
se n'adonen que hi ha més probabilitats de cagar-la,
però, bueno, no sé, esborrar, igual, és espectacular, eh?
Jo tinc dubtes.
Albert, m'ha fet molta gràcia això que deien els responsables
que d'aquests planetes s'havien fet amb mà i amb carinyo,
però, vaja, de forma automàtica també es pot fer amb carinyo, no?
Home, i tant.
Oi que sí? Sí, sí.
I no implica tampoc una reducció de la qualitat.
No, si està ben dissenyat i està ben programat, evidentment.
Molt bé.
Albert, doncs seguim amb aquests jocs presentats aquests dies, no?
Sí, seguim, i recordem una dada important.
Estem parlant de jocs presentats durant aquest anumerat 9-3.
Sí.
És a dir, si trobeu una essència,
o no heu parlat del nou Zelda,
només estem parlant dels videojocs
que heu presentat aquests darrers dies
de presentacions d'Estiuenca.
I si seguim amb més jocs presentats,
per exemple, durant la conferència de Microsoft,
vam presentar de cara a l'any vinent
el nou Forza Motoresport de cotxes,
un acord molt potent, també, amb Riot Games,
els creadors de League of Legends per portar aquests videojocs
a la plataforma Xbox, o, atenció,
un dels grans titulars va ser el nou joc d'Hideo Kojima per Microsoft
i que sembla ser que utilitzarà
la tecnologia del videojoc al nòpol.
I dues companyies que han estat molt presents
durant aquest dies del 9-3
són les japoneses Capcom i Square Enix,
dos grans clàssics. Què han presentat?
Doncs han presentat diversos videojocs,
són dues companyies molt clàssiques
i, fins i tot, no tan sols han presentat diverses entregues
dels seus videojocs típics,
sinó que tenien el seu esdeveniment digital
propi per presentar-ho.
Estem parlant de títols com el que està sonant ara mateix,
l'Street Fighter 6, el gran clàssic de la lluita
que torna amb una sisena entrega que sembla que està agradant,
sembla que està agradant bastant
aquesta presentació del nou Street Fighter
que sortirà l'any vinent.
Bones crítiques, diguem-ne.
Sí, d'entrada, la gent ha estat bastant a favor d'aquest videojoc.
Després també de cap com el remake,
que feia molt temps que es parlava del Resident Evil 4
i per part d'Square Enix,
fixeu-vos que tots són jocs molt clàssics d'Square Enix,
han presentat un munt, un fotiner, de Final Fantasy.
En aquest concret han parlat molt del Final Fantasy XVI,
que el veurem l'any vinent,
i també, d'això fa tres o quatre dies,
del Final Fantasy VII Rebirth,
que serà la segona part del remake del Final Fantasy VII.
O sigui, has de portar també un excel
per entendre el Final Fantasy.
Sí.
De fet, en aquest darrer vaig veure un vídeo l'altre dia
per internet d'una persona,
actriu de doblatge,
que s'escoltava per primera vegada en el tràiler,
i em va semblar molt emocionant com s'emocionava ella
d'escoltar-se en aquests personatges.
Acabem aquest repàs dels jocs més destacats
que s'han presentat aquests dies
per una empresa que són les distribuïdores
que està més de moda, que és Devolver Digital, no?
Totalment. Abans, el Víctor ha mencionat
un dels jocs d'aquesta companyia, que era el Cut of the Lamp,
que sortirà l'agost, com ha dit,
però jo us parlaré dels jocs que van presentar també aquests dies
però que ja sortiran una mica més endavant
i que són molt potents.
En concret, parlem del que està sonant ara mateix,
que es diu Skate Story.
És un joc d'eskate, però artísticament és molt bonic,
perquè si fas skate, un eskater normal,
portes un personatge que és de vidre i si cau es trenca.
És espectacular.
Un que es diu Angerfoot, que és un joc d'acció
on vas fent puntades de peu a tot el que et trobes pel davant.
És com molt punk, la cosa, és molt interessant, molt violent,
però a base de puntades de peu tota l'estona és molt curiós.
I hi ha un altre que és preciós,
us recomano que el busqueu a YouTube, si podeu,
que és The Blackie Squire,
que és com un joc d'aventures
que passa dins d'una habitació, d'una habitació d'un nen,
i qualsevol element de la taula o de l'habitació del nen
es converteix en l'escenari d'un videojoc, i és molt bonic.
I a tu t'agrada molt la manera,
o almenys destaqueix la manera que presenten aquests jocs, no?
Sí, des de fa uns anys,
Devolver presenta els seus jocs en una mena de show,
com molt teatralitzat, és una història que cada any és més boja,
està feta amb molt sentit de l'humor
i es busca que sigui una paròdia
de l'estat actual que viu la indústria del videojoc.
Perquè a ell és una cosa que sé que li mola molt,
però per molta gent ja comença a fer-se potser una mica pesat.
Les conferències de Devolver segueixen sent, a dia d'avui,
per mi, el millor que hi ha durant l'època de l'E3,
el nou E3, el Summerfest, com li vulguis dir.
Perquè no només tots els jocs que presenten sempre són
o bé interessants, o bé curiosos,
o bien llamativos, tot, tot tens ganes d'aprovar-ho,
i a més a més dediquen una estona a criticar moviments
i formes de fer de la indústria que fan bastant de fàstic,
i són els únics que ho fan, perquè les da todo igual.
Així que, per mi, pelante,
i el que porti en el Suda 51, que jo pensava,
dic, això vol dir que presentarà un joc amb Devolver?
No, no, el van portar només per fer l'idiota,
i el tio va dir, por supuesto, ese es magnífico.
Bé unit, oi?
Doncs mireu, a mi aquest any no em va volar tant, a mi.
I és cert que el Suda 51 que deia el Víctor ara
està bastant curiós, però, bé, més enllà d'això,
s'ha de reconèixer que els tios tenen gràcia,
i que estan fent una cosa bastant única dintre d'aquesta indústria.
Devolver Digital i el seu humor, acabem aquest petit resum
a les principals novetats que ens ha deixat el famós No E3.
Albert, després de tot el que hem comentat,
crec que la pregunta és obligada.
Tu voldries que tornés l'E3 de veritat?
Home, sens dubte.
Espero que no sigui mentida, això,
que l'E3 s'ha acabat i l'any que ve torni,
perquè està molt bé, el digital,
però també, com abans veient,
amb el joc que hem estat comentant durant tot el programa,
combinar les dues coses, no?
No tangible i no digital.
Molt bé.
Durant aquesta estona hi ha hagut algun uient
que ens ha seguit a través del nostre Twitch, no?
Doncs sí, donem la benvinguda a Lidorado4,
que fa uns minutets ens ha començat a seguir.
Doncs gràcies per fer-ho. Fem un programa de ràdio.
Hi pots veure-ho aquí.
Sempre ho dèiem, no som streamers, som gent de ràdio,
fent un programa de videojocs a la ràdio pública.
Gràcies per acompanyar-nos.
Nosaltres ara tenim ganes d'escoltar el Víctor Mame.
Generació digital, reprenem la partida.
I és que, com que avui parlàvem de Game Boys,
li vaig dir al Víctor,
Víctor, podem fer alguna cosa parlant de les Game Boys,
no sé, com sonaven alguna música d'algun videojoc?
Deixa'm, deixa'm, deixa'm, deixa'm,
que tinc ganes d'explicar-te una cosa,
que és sobretot de la tecnologia de com sonava,
o com feien sonar en aquella època,
les músiques als seus videojocs.
Hola, Víctor.
Hola, estimats i estimades amants de la música,
el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame, les meves xarxes socials,
i avui volem parlar de com s'ho feia la Game Boy
per reproduir les bandes sonores tan mítiques
d'aquesta videoconsola.
La Game Boy era una consola
que no podia reproduir ni arxius MP3 ni arxius WAP,
doncs ella feia per si sola,
i amb els seus propis xips d'àudio,
el so que sonava als jocs del seu catàleg.
El sistema de so de la Game Boy
consta únicament de quatre canals,
amb els quals es fan totes les melodies i sons
que sentim a la banda sonora dels seus jocs.
Els dos primers canals són generadors
d'ones quadrades o ones de pols,
que són ones que passen dels valors màxims
dels seus dos extrems,
sense passar per valors intermediats.
Un exemple d'ona quadrada seria aquest.
D'aquests dos canals,
el primer té una opció sweep
que serveix per donar-li un caràcter diferent a aquesta ona,
per aconseguir fer glides, glissandos
o alguns efectes de reverse
en aquest senyal,
i tenir una mica de joc.
I l'allargada d'aquesta ona
per aconseguir un so o un altre
i intentar mular uns instruments o uns altres.
Diferents tipus d'ona quadrada
segons l'allargada d'aquesta.
El tercer canal pot reproduir una ona diferent,
per exemple, una ona tipus sinús,
una ona triangular o dent de serra.
El quart canal és un generador de soroll
o noise, que fa un so
que té moltes freqüències
i així podem fer elements percussius
o efectes de so.
El quart canal sonaria així.
Tots aquests canals tenen una peculiaritat
i és que són monofònics, només poden fer
una sola nota a l'hora.
I és per això que s'acostumen a distribuir de les següents maneres.
Per exemple, el canal 1 fa la melodia,
el canal 2 fa l'harmonia,
el canal 3 fa el baix
i el canal 4 fa la percussió.
També podria ser que el canal 1 i el 2 fessin l'harmonia,
una nota a cada canal,
el canal 3 fes la melodia
i el canal 4 fes l'acompanyament rítmic.
Inclus podrem trobar altres exemples
on cada canal va canviant de funció
segons el moment de la cançó.
Un altre trait característic d'aquest tipus de cançons
és que l'harmonia acostuma a fer arpegis
per poder anar passant de nota a nota
sense poder fer notes a l'hora
que serien acords que trobem
en sistemes més sofisticats.
Ara us ensenyaré una petita cançó que he fet
moda d'exemple amb 4 canals,
un que fa la melodia,
un altre que fa l'harmonia amb arpegis,
un altre que fa el baix
i l'últim que fa la percussió.
Anem a escoltar-los per separat i després tots junts.
Escoltem la melodia.
Escoltem l'harmonia o els arpegis.
Escoltem el baix.
I per acabar escoltem la percussió,
el canal 4.
I si voleu podem escoltar-ho tots junts
per aconseguir que la percussió
i ja em despedeixo.
Moltes gràcies per tot i ens veiem la setmana que ve.
Moltes gràcies i fins la propera.
Adeu, adeu, gràcies.
L'explicació ha sigut bestial, Albert.
Estava superaten.
Home, després de dos anys
s'ha entrat en aquests 4 ditxosos canals que només hi han.
Mare meva.
M'ha agradat també com m'explicava un al baix,
l'altre l'harmonia, l'altre...
És que a part que és molt bon músic,
a més explica molt bé les coses,
sempre aprenem molt.
Albert, t'ha agradat?
Molt, molt.
Actualment, dintre del que és el chiptune,
la Game Boy, jo diria,
potser l'Albert m'ho pot dir millor,
perquè és la reina dintre del chiptune.
És veritat.
I a més és fàcil de portar amunt i avall
si has de fer viatges,
aguanten, si li treu les piles, evidentment,
i les connexions també són fàcils,
vull dir que al final
és perfecte per fer aquestes coses.
No, no, molt bé, ens ha quedat molt clar,
Víctor, i ens ha agradat molt,
a més, aquesta explicació,
que a partir de poc
ho podreu veure a través del YouTube
amb molt bona qualitat,
i a més a la part final
podreu veure com ha muntat unes pistes
visuals perquè puguem veure
tot el que sona.
Gràcies, Víctor, per aquesta setmana més,
per treure el piano
i tocar per nosaltres.
Participa a la comunitat del generació digital
el nostre canal de Telegram.
Un Telegram que s'ha parlat
i que hem parlat una mica de tot
també aquesta setmana, no?
Una mica de tot, però sobretot aquesta setmana
hi ha hagut moltes recomanacions de coses
que podem descobrir, que podem escoltar,
que podem veure, etcètera.
Comença l'Ed Caballer
amb una recomanació d'un podcast
que es diu Videojuegos Olvidados que merecen volver,
ja el títol ja sona molt bé.
Es pot escoltar a e-books,
a més a més és un podcast benèfic,
i ens explica que li ha agradat molt
perquè és un format de competició de jocs retro,
i a sobre, amb un motiu benèfic,
diu, crec que es podria portar
a terme de tuits,
i encara que no fos per donar donacions,
és un programa que seria un directe a tuits molt xulo, no?
Molt bé, molt bé.
Es podria fer participar la gent del xat
voltant cada joc proposat, etcètera, seria divertit.
Molt bé, molt bé, més coses.
L'escoltarem, a veure com és.
Doncs mira, també ens deia, el mateix Ed Caballer,
que ens ha donat una pila de recomanacions,
ens compartia un article de vida extra
que es titula
No sabia que Endling m'agradaria tant fins que l'he jugat.
És un joc que jo visualment l'he vist molt xulo.
Som la mare d'uns cadells de guineu Nadon,
que és un joc que jo visualment l'he vist molt xulo.
Hi ha una pila de guineu Nadons
en un entorn que antigament va ser un bosc
i que ara està assolat per la industrialització,
i el nostre paper serà sortir cada dia del cau
a la recerca de menjar,
de fet, nit rere nit,
i has d'aconseguir alimentar els teus cadells.
Molt bé.
Aleshores, aquí hi ha una pila de laberins mapa,
escenaris,
i a l'escena hi va evolucionant per deixar enrere
aquestes etapes més dures de l'hivern
o mostrar el resultat d'una desforestació
que va avançant sense control, no?
Tu has de sobreviure això
i anar alimentant els teus cadells.
Sembla ser una aventura molt bonica.
Tinc una recomanació de sèrie.
Ah, sí?
Mireu, ja ho sap l'Albert, també.
Jo soc de poques sèries.
De fet, l'altre dia vaig fer la llista
de les sèries que he acabat.
En són quatre. Lost, 24,
Joc de trons,
i Deps.
Deps no el conec.
Deps és una història sobre informàtica quàntica,
que a mi m'encantava.
L'Albert l'has vist? Sí.
Em va agradar molt l'ambientació i tal.
I l'altre dia vaig veure Severance.
Severance.
Em sembla que és a Apple,
i la veritat és que em va entusiasmar.
I l'has acabat, eh?
He acabat la primera...
Clar, es va acabar,
no sabíem si hi havia més temporades o no,
i vam dir, hosti,
potser s'ha acabat i estan fent la segona,
i es veu que estan fent la segona.
He aconciliat amb les sèries amb aquesta.
A tu, Albert, et va agradar, també?
Sí, dels últims anys, també està al top,
bé, potser la primera.
Sí, eh? Sí, Severance.
No l'he vist, l'hauré d'investigar.
Jo sí que soc molt de sèries, eh?
Sí, per això t'ho dic, que jo he tornat.
Albert García, tu l'has vist o no?
No l'he vista, però ara tinc curiositat.
Molt bé, això es diu separación, també,
i no ho expliquem res perquè...
No fem espoilers. No, no, perquè és que realment
la història està molt ben trobada.
Ens recomanaven, també, en Raül,
el darrer capítol del programa de TV3
Signes dels Temps, on parlaven amb en Jordi Pygem,
que és deixeble del filòsof ideòleg Raimon Panicker,
un dels més destacats estegistes catalans actuals,
que reflexiona sobre les repercussions que té per les persones
el fet de viure en una societat hiperconnectada i vigilada
a través de les omnipresents tecnologies digitals.
Doncs mira, si això és deixeble del Panicker...
Val la pena. Sí, sí, val la pena.
I, a més, és un programa de la casa.
Està molt bé.
Molt bé, jo crec que podríem anar començant a tancar la paral·leta.
Gràcies al Dani, al control tècnic.
Adéu! Adéu!
També gràcies a l'Elisabet Sánchez,
la Gina Tots, l'Albert García,
Víctor Mame, Víctor Matutia, fins la setmana vinent, que vagi molt bé.
Igualment.
Molta sort, Albert Barque Duran, Albert Guiodata,
amb els teus dos projectes,
i ara estava pensant una cosa.
Vinga.
Jo et vull comprar un joc.
Em dius que surt el 7, d'acord?
Un me'l quedaré.
I un segon que vull comprar el regalarem el dia 8.
Vinga, fet. Sí?
Sí, home, i tant. El podrem tenir...
Clar, estem parlant del dia 8 de juliol.
Ja... Tranquils, sí.
Si no ho fem alguniment, ho fem un vale, que també ho podíem fer.
No ho sé, ja sé que no t'havia dit res.
No, no, però ho podem... Sí, sí.
M'agrada la idea, ho podem fer.
Albert, el dia...
Escolta'm, què millor que regalar el joc de l'Albert?
Clar, serà un joc molt més especial, no?
Clar, sí, sí, t'ho pots...
Una Playstation, sí, una Playstation.
Bueno, això ja sabem el que és, però serà una supernovatat.
No deixeu triar, perquè la gent triarà la Playstation.
Home, no!
Sí, sí, faig una mica de broma.
No, no, però mira, és que he pensat, mira, per què no?
Albert, et sembla bé o no, tu, Albert García?
A mi m'encanta, de fet apunteu-me un tercer joc per mi.
Molt bé, molt bé.
Sort, eh, per cert, Albert, gràcies per haver vingut.
Gràcies a vosaltres. Molt bé.
Marxem amb la música del videojoc Superpuzzle Fighter 2 Turbo,
la setmana que apareix al Capcom Fighting Collection,
un altre recopilatori de videojocs antics.
Adéu-siau!
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.