La
Benvinguts al programa
Aquest és un d'aquells programes amb un munt d'informació
del que ens ha semblat més interessant d'aquest esdeveniment
i també del Mobile World Congress.
I hem entrevistat molts protagonistes
que ens serveixen per oferir-vos el nostre mapa,
que està sempre molt a prop de l'entreteniment digital.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb l'Albert Garcia.
Benvinguts, com esteu? Hola!
Cansats, cansats, ja, de caminar.
Jo vaig calcular, el primer dia, els quilòmetres que vaig fer.
Sorpren-nos. 21 quilòmetres.
Ostres, Déu-n'hi-do!
21 vaig fer, crec que és la vegada que han fet més.
De fet, he fet una promo, que és la setmana,
on hem sumat tots els dos quilòmetres i fan gairebé 100.
Vull dir que Déu-n'hi-do... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
He dit, per cert, edició 698, i no, és la 699,
i la setmana que ve farem l'edició número 700.
Ostres, doncs haurem de fer una festa, no?, la setmana que ve.
Exacte, exacte, jo penso que sí.
Abans de res, per cert, hem de dir que estem en directe...
gràcies a la producció de la Lola Cuadrado,
els tècnics Santi Soler i Xavier Cussó, aquí a la Fira,
al control central tenim el Víctor Lorenz,
i a l'estudi 8 de Catalunya Ràdio tenim en Ricard Portal.
També volem donar les gràcies al departament de premsa de la Fira
i a l'organització del For years from now,
per aquest espai que ens han donat bé, aquesta edició que està superbé.
Jo crec que està molt millor,
jo crec que és la millor edició que hem tingut del For years from now,
hi ha una moqueta, hi ha uns panells il·luminats,
unes banderoles de Catalunya Ràdio...
Trobo a faltar, i segurament és perquè l'organització no deixa...
uns altaveus on se'n senti per la megafonia del For years from now.
Sí, la gent, el que fa quan passa és mirar-nos,
saben que estem fent ràdio, però bé, això que sapigueu...
Se'ns queda mirant una mica la boca, no?, aviam què diem, però no...
Hem de dir que aquest programa,
per la gent que ens escolti ara en streaming en directe,
és dimecres, són les 6 de la tarda,
és un programa que avançarem la seva publicació en podcast,
ho farem dijous abans que s'acabi el Mobile o el Congrés,
que no li hem dit ni Mobile o el Congrés, ara, no?
Ara li hem de dir... Mobile o el Congrés.
No, no, jo crec que es dirà sempre Mobile, directament.
El Mobile. És el Mobile, l'article.
No, no, però hem aprofitat per publicar-ho, el publicarem dijous,
i també es podrà escoltar, com sempre,
els dissabtes a la mitja nit,
com que a la mitja nit dels dissabtes, a la generació digital.
I bé, comencem, perquè una de les primeres iniciatives...
que hem parlat està relacionada, fixa't tu, amb els llibres.
I mireu, m'ha agradat molt conèixer personalment la gent de Storytel,
una plataforma de subscripció mensual d'audiolibres,
una iniciativa que dona molta importància als actors de veu
que donen vida als llibres
i que ara mateix té més de 40.000 audiolibres narrats.
I és curiós perquè és una mitjana de 6-7 hores
cadascun dels llibres locutats.
És una sèrie, això? Sí, sí, gairebé, gairebé.
Ara, per cert, en tenen 150 en català.
Mireia Guix és marketing manager de Storytel.
La Storytel és una aplicació en què tu vas
i tens tot tipus de categories.
I tu busques per categoria, des de novel·les, tril·les,
queixament personal, economia i negocis, poesia...
També et recomanem, depenent del que tu t'agradi consumint.
Hi ha un buscador que pots buscar per autor, per etiqueta,
pots buscar per autor, pots buscar per narrador.
I tenim tot tipus de etiquetes perquè tu puguis fer
la teva busca de la lectura que vulguis.
I mira, us volia aportar aquesta,
perquè és una de les primeres que vaig veure al Four Years.
Vam parlar, doncs, amb aquesta marketing manager,
la Mireia Guix, d'una de les marques d'audiolibres
que més s'estan posicionant a nivell de publicitat.
Això existia fa molt temps.
Amazon tenia la seva Audible,
la seva pròpia empresa que fa el mateix,
i ara cada vegada hi ha més empreses
que poden llegir-te al llibre.
Sou usuaris d'aquest tipus de...?
És el que anava a preguntar vosaltres, ho sou, perquè jo no.
A mi m'agrada llegir, llegir.
M'agrada que m'expliquin comptes, però llegir, llegir.
Saps que ho llegeixen molt bé,
perquè ho llegeixen com si fos la teva veu interna.
Ho llegeixen molt bé, no és una locució radiofònica,
sinó que està molt ben pensat. Ho haig de provar.
Això és una cosa que en altres països,
com per exemple en el món aglosecció, funciona molt,
però no és només una qüestió que fa que tots aquests llibres
estiguin disponibles per persones amb discapacitat,
que no poden llegir,
sinó que moltes persones l'utilitzen per anar amb cotxe.
Se'ls posen i van sentint o van llegint, entre cometes,
trossos de novel·les,
perquè no es poden posar al metro a llegir-la,
com que van amb cotxe i fan una hora de caravana, almenys ho fan.
Jo sempre ho he relacionat amb aprendre un altre idioma,
que ho escoltes, escoltes pronunciació, etc.
Però com un costum de llibres que podria llegir a casa meva,
no, suposo que és acostumar-se.
Jo ho he vist a les pel·lícules,
a part d'aprendre idiomes per deixar de fumar.
Ah, sí? Tu vas fumar?
No, jo no, a les pel·lícules, Albert, a les pel·lícules.
Jo el que faig és llegir un llibre, perdoneu,
llegir un llibre en anglès,
que em perdo moltes coses,
i després el que faig és escoltar l'audiolibre.
En anglès o en castellà?
Ho faig de les dues maneres, ho he provat.
És una manera de reforçar, també.
S'ha de dir que jo fa molts anys vaig conèixer una plataforma voluntària
de persones que agafaven textes
que estaven disponibles sense drets d'autor,
per exemple, la plataforma Gutenberg,
que recopila textos, clàssics, bíblics,
literatura de tota la vida,
i fins als que estiguin cedits sense drets d'autor.
I era una comunitat voluntària de persones
que suferien a llegir en el seu idioma aquests textos,
i els anaven llegint, els anaven llegint,
per tenir un corpus d'audiolibres,
també lliures de drets,
perquè la gent els pogués escoltar sense haver de pagar.
Una altra iniciativa que m'he trobat aquests dies
és una que es diu Acústics,
que me l'he trobat aquí a prop,
Acústics, sense la S final, i amb CQ,
i és una plataforma de músics
que el que fan és... s'ofereixen a contractar-te,
és a dir, que tu pots contractar aquest músic
perquè vingui a casa teva.
És a dir, tu poses la música que t'agrada,
el lloc on vius, i et surten músics i el seu catxer.
Escolta'm, qual de mení... Lady Gaga.
No, no crec que surti d'aquests.
Però per què està pensat, per un dia normal,
o per una festa, no?
Un dia normal, no sé quins dies normals tens.
Un dia normal a la Narda.
Per romàntic, i vols tenir un violinista privat per to,
tocant-te serenates.
Ja en DJs i ja de tot.
M'ha semblat un tema curiós.
Tu francès has trobat també algunes coses,
inicitives força estranyes, també, no?
Doncs he trobat una cosa que m'ha pirrat,
l'he anomenat el cagadero gato, no?
Automàtic, perquè és una cosa flipant.
Bueno, propietaris de gats, atenció,
perquè a aquells que no us agrada o trobeu que és una tortura
haver-li de canviar la sorret al gat cada dos per tres,
mira-ho, és com una petita nevera,
gairebé podíem dir que és com una...
O no, una nevera, no, una petita rentadora,
quadrada, és un invent coreà, té un foradet,
i per allà entra el gat,
es troba tot un llit de sorra, fa les seves necessitats,
i torna a sortir tan tranquil.
Aquí dintre hi ha després un sistema que pentina la sorra,
la garvella ben garvellada i treu tots els restos sòlids.
A més, et posa informació al teu telèfon mòbil
de quantes vegades l'ha utilitzat el teu gat durant la setmana,
perquè et vagis una mica d'informant de la seva salut.
La sorra, que un cop ja s'ha utilitzat diverses vegades,
ja queda humida, la retira automàticament
i d'un dipòsit que té la reomple amb sorra fresca.
Té una autonomia d'unes quantes setmanes.
Això, gats, estem parlant?
Això estem parlant per gats, almenys.
El tema és que has de fer que el teu gat s'acostumi a entrar allà dins,
que no sé si és fàcil.
Bueno, en el vídeo que ens vam mostrar...
El gat, com que estava contractat i era un actor,
doncs hi entrava la mar de feliç.
Jo he trobat una empresa que era molt similar,
que és coreana, que es diu Jodo,
que és com la típica estureta de sorreta dels gats,
però per gossos,
perquè a Àsia es veu que els gossos i els gats
no fan pipí al carrer, sinó que ho fan tot a casa.
Com si fossin gats aquí, doncs amb els gossos igual.
Aleshores, aquesta espècie com d'estureta,
també té aquesta sorra, i el que fa és,
et pesa el gos, li pesa tot el que treu,
a part de netejar-ho i tal,
i a part analitza els nutrients que té o que no té el gos,
i, per tant, et planifica la dieta.
La veritat és que el que vull comentar
és que el meu invent també era coreà i, per cert,
molts, molts, molts coreans en aquest For years from now
i en el Mobile World Congress,
tots amb productes la mar de curiosos.
I ara, quan estem fent aquest programa,
veiem que hi ha l'ecosistema, que hi ha a Barcelona els videojocs,
i que hi participa gent com l'Ivan Fernández Lobo, el Xavi Carrillo, no?
Sí, l'Ivan Fernández Lobo està moderant un panel
que em sembla que és bastant revelador,
que intenta discutir sobre com és Barcelona,
com a pol, com el lloc per anar
per les companyies creadores de joc a nivell europeu.
La veritat és que ha sigut definitori
quan l'Ivan Fernández Lobo ha dit
què en penseu d'aquesta afirmació?
Un del públic s'ha aixecat, diu,
què més és el lloc on anar?
Un s'aixeca un del públic i diu, ja ho és!
Realment és que és molt convençut.
Teníem gent com el Xavi Carrillo de Digital Legend,
l'Oracio Martos de Social Point,
la Maritrés Cordón d'Ubisoft Barcelona,
el Manuel Sort de Sort Capital i el Jack Bale d'Escobli.
Molt bé.
Doncs continuem amb una startup que anem veient
aquests dies al Mobile World Congress,
al Sonar i a altres fires de tecnologia.
És el Whiplash.
Em sona perquè crec que és una cadira
amb unes ulleres de veritat virtual
i, a més, recordo que sempre treu moltes mirades, oi, Gina?
Doncs sí, us heu d'imaginar una d'aquelles màquines arcades molt grans,
però que en lloc d'un pot, uns comandaments i una pantalla,
és una estructura molt gran amb una cadira,
amb uns cinturons de seguretat per tot el cos i també pels peus.
Li he preguntat a Frank Torrano, el seu director general,
el de Whiplash, quina diferència hi ha
entre aquesta cadira i les altres que hi ha al mercat,
i també les versions anteriors que hem anat veient
en els últims quatre anys.
Es desenvolupa moviments 360,
tant en vertical com en horizontal,
i això et dona un marge de moviment més ampli.
Els moviments són molt més suaus,
pots ajustar molt més els angles de moviment
i amb això tens més sensació d'estar dintre de la pel·lícula.
Per cert, la cadireta val 25.000 euros.
Molt bé.
I es fabrica íntegrament a Pineda de Mar.
No sé si és això el que fa que el cos sigui més alt o no, no ho sé.
Calitè.
Diuen que hi ha gent que n'ha comprat una
cadira d'entreteniment i que cobren per partida,
la típica monedeta, com una atracció de firà.
I guanyen pasta o no? Sí, 1.000 euros al dia.
Estic per comprar-ne una, que en un mes...
En un mes ho tens, sí. Amortitzat.
S'ha de dir que ells tenen un joc de demostració,
però ells no fan jocs.
Si sou desenvolupadors i voleu integrar-la,
us ho posen molt fàcil.
Nosaltres hem desenvolupat una SDK
que és capaç de treballar en qualsevol programa,
com Unity o Unreal,
i qualsevol programador només té que afegir aquests arxius,
i la cadira ja és capaç de seguir els moviments
que fa l'objecte que ells volen moure.
Déu-n'hi-do, no sé si me la compraria.
Home, jo no sé si me la compraria,
però la gent que la provava sortia una mica marejada.
Hi havia cua, la gent feia cua per provar aquella cadira.
Tot el que siguin experiències i gratis, la gent fa cua.
Però dius que pot donar la volta sencera?
Sí, sí, és 360 amb vertical i amb horitzontal.
Ja ho tindria clar, l'afterburner 360.
Us en recordeu que havia sigut el Saló aquell recreatiu de Barcelona?
Tant famós, doncs per jugar a l'afterburner jo me la compro.
Ara, 25.000 euros, eh?
25.000 euros? No, no, a veure com anirà.
Seguim al Mobile World Congress en la zona de Catalunya,
que hem vist com el 5G s'adapta a les cures sanitàries.
Doncs resulta que en una col·laboració
entre el Sistema d'Emergències Mèdiques,
el CEM de la Generalitat de Catalunya i Vodafone,
hi ha una demostració de telesistència
on els paramèdics d'una ambulància rebien instruccions
d'un metge a distància per tractar casos greus
mentre anaven a un hospital.
Això és possible gràcies a la velocitat
de fins a 5 Gbps que es pot assolir en connexions 5G.
Però en què consisteix aquesta assistència remota?
Ens ho explica en Dani Marco, director d'esmarcatalònia.
Es connecta a un metge en remot.
Gràcies a una càmera que té d'ambulància
i les constàncies vitals que estan connectades amb el pacient,
el metge en remot pot donar instruccions de què fer amb el pacient.
Per tant, no només es tracta d'una senyal de vídeo,
sinó que, a més,
tots els aparells de monitorització de la salut del pacient
que en aquell moment va amb l'ambulància,
un altre exemple d'internet de les coses,
es transmeten junts amb la senyal de vídeo
perquè el metge rebia en aquell moment el que està passant,
el que estan fent els paramèdics i les constàncies vitals
i pugui decidir prendre decisions.
Són assistents, són paramèdics, però no són doctors,
i va bé començar una mica abans d'arribar a l'hospital
a preparar-lo.
De fet, aquesta tarda estem parlant de dimecres a la tarda,
sortits a la nota de la premsa de l'operació, que s'ha fet,
que m'ha fet molta gràcia.
De fet, estava buscant a veure com havia anat,
però no posava res de si l'operació havia anat bé
i si el pacient estava bé.
Segur que ha anat bé.
Em pensava molt en ell.
Hem vist aquesta demostració de l'ambulància,
i hem tingut una altra experiència,
que deu ser la que comentes, que és la del quiròfan,
on s'ha fet amb un quiròfan especial del clínic,
s'ha fet també una operació assistida a través del 5G.
S'ha de dir que aquestes ambulàncies ja circularan
pel nostre país,
tot i que només en llocs on hi hagi cobertura de 4G
i de forma molt limitada.
A mesura que la implantació del 5G, que serà del 2020 al 2022,
vagi sent cada cop més completa,
començaran a actuar amb connexió 5G.
I veure l'estand de Qualcomm,
perquè són els constructors dels xips de 5G...
Sí, el de dins, les coses de dins.
Exacte, exacte.
La veritat és que era un lloc on et feies la idea
de totes les coses que es poden fer.
Entre elles, evidentment, hi havia tot el tema mèdic,
que era important.
És molt curiós, perquè Qualcomm, com tu dius,
no fa telèfons, no fa consoles,
no fa aparells de realitat virtual,
construeix molt bé els xips, els Snapdragon,
que solen anar dins d'aquests aparells.
Amb el qual el seu stand és un aparador molt gran,
tecnològic, que no t'has de moure molt pel mobile.
Vens allà i veus una gran quantitat de les coses
que utilitzen, doncs, tecnologia 5G avui en dia.
Recordem que estem en directe des del For years from now,
un any més, i precisament vivim la darrera hora d'aquest esdeveniment.
Jo crec que una de les persones que segurament està ara més contenta,
més satisfeta, és el seu director, Pere Duran.
Molt bona tarda. Molt bona tarda.
I és que estem a la darrera hora,
i la darrera hora segurament és la que pots viure,
no ho sé, amb més alegria, més satisfet.
Ha anat bé? Estem contentíssims.
Sense cap mena de dubte, aquest For years from now
serà el més internacional i més gran
que hem organitzat a dia d'avui.
Estem acabant d'afinar alguns números, però estem contentíssims.
Us podem avançar algunes coses.
Esperem més de 21.000 assistents de més de 136 països,
que és una...
que mostra la internacionalització del For years from now,
i hem tingut més de 760 empreses i start-ups
participant activament al For years from now,
de les quals 120 eren catalanes.
Molt bé. Jo, dilluns,
que vaig estar fent les entrevistes per la tarda,
quan jo vaig fer...
diré una paraula que ara està molt de moda,
el cronograma de l'agenda de tot el que volia fer,
vaig forçar una miqueta les entrevistes,
i em vaig deixar poc temps entre una i l'altra,
perquè, mira, volia viure
una miqueta com, segurament,
viuen molts de les persones que venen aquí,
i és que no paren de fer connexions
entre una persona, reunions,
conèixer un inversor, etcètera.
Ho vaig fer expressament,
i va haver-hi una cosa que em va agradar molt,
que és una zona de co-working,
que jo vaig pensar, això és d'una empresa,
vaig asseure aquí,
i és una zona com de co-working...
És de co-working? Sí, sí.
I el que pots fer és treballar, preparar l'entrevista,
i vaig pensar, o sigui, entens molt més,
quan vas a una mica de maco ritme,
tot el que feu aquí, eh?
Sí, l'objectiu principal de For years from now
des de la primera edició és ajudar les startups
i els emprenedors a créixer, no?
Fem moltíssimes activitats de reunions entre inversors i startups,
grans empreses i startups, premsa,
i startups per donar-les visibilitat.
El nostre objectiu és que creixin, aquestes startups.
El que és molt important és que l'emprenedor
es prepari molt abans de l'esdeveniment
per agendar-se moltíssimes d'aquestes reunions.
Totes aquestes reunions que tenen emprenedors,
inversors, empreses, institucions, etcètera,
el For years from now és una forma de reunir-los
també tots en un mateix sostre.
La imatge dels inversors sempre sembla, per això,
més important que la dels altres,
però al final tots es necessiten per funcionar.
Sí, al For years from now posem les startups
al centre per ajudar-les a créixer,
però són imprescindibles els altres actors de l'ecosistema,
com són, com deies, els inversors.
Sempre relacionen les startups molt amb els inversors,
però jo crec que són quasi més importants les grans empreses,
perquè les startups el que volen al final
és vendre els seus productes i clients.
Per tant, posem molt èmfasi en aquestes reunions
amb grans empreses que són potencials clients
perquè les empreses que volen ser viables
i també, com molt bé us deia, és accés a coneixement.
Al For years from now penseu que han passat
més de 300 ponents internacionals a l'esdeveniment
i aquest accés al coneixement
per a resoldre els seus reptes empresials
també és una part molt important.
Un tema molt interessant és el de la recurrència.
Quin rati d'empreses noves respecte de l'any anterior hi ha?
I quantes acaben passant del For years from now
al Mobile World Congress, que és com si diguéssim que es fan grans?
Ara mateix no et puc donar un número concret,
però estem molt contents perquè veiem moltes startups
repartir darrere d'any al For years from now.
I un cas que ens ha fet molta il·lusió aquest any
és la Startup Travel Perk de Barcelona,
que han estat dos o tres anys a For years from now,
creixent moltíssim, aconseguint rondes d'inversió,
clients, etcètera, i aquest any estan present
als dos esdeveniments.
Estan a For years from now explicant el seu cas d'èxit,
i al Mobile World Congress, amb un estant,
aconseguint nous clients.
És un cas que ens fa especialment il·lusió.
I d'aquestes dades que ens deies al principi, Pere,
quines són les nacionalitats que van marcar en tendència
de la gent que ve?
Perdona, ara el Francesc deia que veia molts coreans.
Sí.
En el mobile i aquí també, me n'he trobat uns quants.
No pares a trobar-te'ls.
Ens ho hem de creure molt més del que ens ho creiem.
For years from now, com us deia,
tenim de 160 empreses i startups, 220 són espanyoles,
120 catalanes, totes les altres són internacionals.
Tenim delegacions de Corea, em sembla que tenim
més de 100 startups, tenim startups del Japó,
tenim startups de Colòmbia, tenim startups
de Taiwan, vull dir, la diversitat
de nacionalitats és increïble.
Per tant, For years from now s'ha convertit en una plataforma
internacional on fer negoci per startups internacionals,
no només pel tema local.
He parlat molt català, també, aquí, ara deies 120 empreses?
120 empreses catalanes.
No sé, aquest any ho he notat més que mai.
Potser també perquè...
També estan molt ben col·locades, es nota molt
el lloc on estan col·locades sempre
les empreses catalanes, que les trobes de cara.
Sí, jo el sé d'aquí, sempre els cuido una mica més.
Es nota, es nota.
Doncs Pere Duran, director de For years from now,
moltes gràcies per l'espai que ens heu deixat a Catalunya Ràdio,
perquè estem molt còmodes,
i a gaudir, imagino, demà,
del mobile, aniràs al mobile demà o no?
Sí que aniré, però no aniré a primera hora,
aniré cap al migdia. Deixa que descansi, pobra.
Gràcies i moltíssima sort.
Moltíssimes gràcies. Doncs ara continuem
amb una solució que pot evitar els nostres problemes
de la generació de l'esquena.
Generació digital des del For years from now.
Quan he dit això, tots tres
us heu buscat amb l'esquena més recta.
Ens hem col·locat, ens hem assegut molt malament, trobo.
Hem d'estar tan a prop dels micros que...
Ai, ens anem aquí tots amb una mica de...
Doncs és una samarreta intel·ligent que ha estat desenvolupada
per Worldline amb l'ajuda d'Eurecat,
que la coneixem al programa de la generació digital,
i SGS, en els últims tres anys,
han treballat durant aquests tres anys.
Ells s'han adonat que les consultes de riscos laborals
en relació a les dolences musculoses calèctiques
eren una mica incòmodes per l'empresa,
ja que el tècnic ergonòmic havia d'anar al lloc de treball
amb la càmera, i això era un problema, diguéssim,
d'intrusió.
Per això van idear aquesta samarreta
que utilitza una sèrie de sensors tèxtils,
intel·ligents, per mesurar la postura
d'una persona a la feina.
Santi Rístol és director del Centre de Competències Mòbils
de Worldline
i membre de la comunitat científica Datos.
El que vam fer és crear una samarreta
que porta tots uns sensors, tant a l'esquena com als braços,
més de 14 o 15 sensors,
d'al·lungació, tensió, acceleròmetre,
que el que permeten és, amb la barreja d'aquestes dades,
tenir 5 angles
que ens permeten saber la posició de la persona
en tot moment.
Aquesta informació va per una circuiteria dintre de la samarreta
cap a un mòdul Bluetooth que ho transmet amb un tablet
i en aquest tablet, després de les dues hores
que pot fer una persona una prova,
podem tenir aquest informe en el mateix moment,
en el mateix lloc, per ser interpretat per al tècnic ergonòmic.
M'està imaginant aquesta samarreta a la cadira
que has presentat abans.
Durant voltes.
Les dades que donaria...
A veure, l'evolució dels wearables ha estat molt ràpida
aquests darrers anys i pot integrar aquesta tecnologia
de forma fàcil a la roba, que per cert vaig preguntar
si es podia posar la rentadora i em va dir que sí.
Home, perquè és el més important, o sigui, jo no em cobro una samarreta
que s'hagi de rentar-me.
L'has de fer servir un cop i ja està, no?
Creieu que en un futur ens posarem, jo què sé,
ara diré una marca, una samarreta Nike
i que et digui si estàs corrent bé,
que et conti, no sé,
les teves posacions. Ja ho fan.
Ja hi ha samarretes que ho fan.
Jo crec que això començarà a ser habitual.
Hi haurà un dia que potser el que ens estranyarà
és tenir una cosa que no ens doni dades.
Sí, no? Sí.
Sobretot que no estigui geolocalitzada
o que no tingui certa intel·ligència.
Una samarreta normal de cotó.
Què tant del 2019 és això?
De fet, hi ha molta gent que quan parles d'això diu
ah, jo no vull estar...
Vull dir que dona recels a molta gent.
És normal. És que al final ho controlem absolutament tot.
I realment, mira, una empresa catalana,
de fet, és una unió de tres empreses catalanes
fent aquesta samarreta
que la veritat diuen
i que el que volen ara és industrialitzar-la
perquè aquesta l'han fet a mà
per poder-la vendre a qui vulgui.
En un principi està pensada per riscos laborals,
és a dir, empreses
que vulguin saber si la persona
que està treballant a les seves fàbriques
pot tenir al cap de tres o quatre mesos
treballant en aquella mateixa posició algun problema.
I, Zina, no tots som coses bones al mobile.
Dius que n'hi ha una que et fa molta ràbia.
No t'enfadis, eh, Zina?
No, jo no m'enfado mai, ja ho saps.
Però l'estand d'Espanya, i no és per res, però està allà.
Vull dir que està pagat amb uns impostos.
És que em sap greu, eh, perquè no es fan pagar ells.
Està just allà al principi
i hi havia un stand d'una empresa
que ven un producte que es diu RetiCare,
que no sé si n'heu sentit a parlar.
RetiCare, eh? RetiCare, o RetiCare.
Molt bé.
A veure, són uns protectors que avisen
que bloquegen la llum blava dels dispositius,
perquè no et faci mal a les retines.
És una espècie de film molt prim
que es posa com si fos un protector de pantalla,
però que no protegeix la pantalla de res,
sinó que és com si et protegeix a tu
de la llum blava.
És un filtre, eh? Sí.
I es venen a llocs com el Wharton, el Corte Inglés,
el MediaMarkt, Telecor o el Carrer Fur
a partir de 13 euros per mòbils
i 30 euros per pantalles d'ordinador.
A veure, jo això,
que ja sabeu que a mi aquestes coses científiques
m'agraden molt, doncs he anat a parlar
amb un senyor que es diu Rubén Pascual,
que és uftalmòleg, divulgador científic
i autor del blog Ocularis,
i quan li pregunto sobre la llum blava
i els protectors, em respon a això.
Doncs això, que és una magofada, com es diria.
O sigui que ens estan bé, vull dir,
que no hi ha res científic que ho demostri, eh?
Exacte, sí, sí.
Els estudis que assenyalen que hi podria haver algun problema,
que he trobat a les xarxes,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
que és la llum blava,
El món de la programació de ben petits ens facilitarà conviure amb el món digital de grans i treure'n tot el seu potencial.
Eines com Cuproy apunten als més petits de la casa.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris.
En aquesta sala segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
De fet, aquests cups, els Cuproids, són un invent coreà que va néixer d'un Kickstarter del 2017.
Són blocs de plàstic amb diferents sensors que es programen per crear joguines funcionals.
Els blocs són totalment tancats i es connecten entre ells via Bluetooth i també es connecten amb una tauleta,
amb el telèfon o el PC amb els quals es poden programar.
Hi ha diverses funcions per cada bloc.
I amb Akute Wanshin, representant de Cuproy, te'ns les explica.
Hi ha blocs amb 7 funcions diferents.
Display, motor, so, sensor de proximitat, sensor tàctil, sensor de llum i bloc de connexió al PC.
Molt bé, aquest sistema...
És que l'home tenia un anglès de Corea.
Sí, sí, no, no? Fantàstic perquè l'entens tot.
Aquest sistema està a la venda de diversos països i aviat el tindran distribuïdor a casa nostra.
Està indicat per a nens de 6 a 8 anys i es programa amb un sistema de codi modular semblant a l'scratch.
Això sí, com més jove ets, doncs més simple és el sistema.
Comences amb una mena de cubets que vas movent per la pantalla
i acabes això sí amb un sistema compatible amb l'scratch.
Es vas tenir a les mans? Vas tocar una miqueta com eren?
Doncs la veritat és que si són uns cubets com de dos i mig o dos centímetres per cara
o tres centímetres per cara, com si fossin uns daus bastant grossos,
són compatibles amb el sistema Lego.
Per tant, tenen moltes de les parets estan amb aquest sistema d'encaix
perquè tu puguis utilitzar tots els teus Legos de casa
per ajuntar-ho amb aquestes peces i construir tot el que et puguis imaginar.
I la veritat és que tenen molt bona pinta, s'enganxen molt bé.
Les coses que vam veure a córrer per allà eren molt simpàtiques
i els kits que et venen ja venen amb tot un seguit de peces perquè tinguis,
a part de les peces amb funció, aquestes set funcions que ens ha explicat
que cada bloc té una funció diferent, tens tot, altres de peces de suport
perquè puguis construir, tens rodes, tens braços, tens complement, etc.
Pots construir molts dispositius.
Venen pila a cadascun d'aquests?
Doncs la veritat és que això és molt interessant.
Cada cub es carrega a través d'un cable connectat a USB
i tenen una pila interna.
I, a més, fan servir el Bluetooth per connectar-se per l'entre ells
perquè no tenen que estar, com a vegades hem vist amb alguns altres sistemes,
connectats un al costat de l'altre, sinó que tu, amb la figura que has fet,
pots posar el sensor al cap i el motor a la dreta
i estan separats per altres peces de Lego i tots tenen la seva pròpia bateria,
una bateria que dura unes 6-8 hores mentre estàs jugant.
Molt bé. No hem volgut perdre oportunitat de trucar a l'Albert
Mira què tal, què és el que diuen a nivell internacional
una mica la gent d'aquesta fira.
Ens ha explicat això, que ha estat llegint molt la premsa internacional
i ha arribat i ens ha fet aquest veredicte.
Generació digital des del 4 years from now.
Molt bones, equip de la generació digital.
Aquesta fira cada any reuneix molts periodistes d'arreu del món.
Aquest any més de 2.000 periodistes acreditats.
I bé, és un gran focus d'interès per la majoria de mitjans internacionals.
Si us sembla, comencem aquest petit repàs amb mitjans nord-americans.
Estem sentint una de les entredetes dels vídeos de The Verge,
aquest portal nord-americà sobre tecnologia tan important.
Aquest mitjà ha dedicat un gran espai com cada any fa a la Fira de Barcelona.
Els mitjans nord-americans li dediquen molt pes
per repassar els nous mòbils, els nous smartwatch,
processadors, targetes de memòria, Hololens...
Les noves bateries tenen diversos periodistes acreditats
i la seva cobertura és brutal.
Moltes vegades superior a la de mitjans de casa nostra.
M'ha sorprès també parlant de mitjans nord-americans,
alguns youtubers, per exemple, el youtuber tecnològic,
potser el més potent del món, que és en Marcus Brawley,
amb 8 milions de seguidors.
Aquest any, pel que sembla, no ha vingut a Barcelona.
Jo el recordo d'altres edicions.
És curiós perquè la majoria de comunicadors del món tecnològic,
així molt, molt grans, especialment els youtubers,
de fet, moltes vegades, ni tan sols arriben a venir a Barcelona.
Les companyies els envien els nous dispositius,
ells fan els seus vídeos i, de fet, ja no ens hi cal
ni moure's de casa per tenir tota la informació
al mateix moment en el qual es publiquen.
Ara escoltem la presentació d'un dels reporters
del mitjà xinès de tecnologia GadgetView,
que també s'ha traslladat aquests dies al Mobile World Congress.
Els nous mòbils tornen a ser el tema que caparà més atenció
en els vídeos d'aquests mitjans
provenents de diferents països asiàtics.
Al mateix temps, des de les esdeveniments,
els mòbils s'han posat en contacte amb altres països
i, a més a més, amb altres països,
Al mateix temps, des de les agències de notícies internacionals
també s'està fent un gran seguiment.
Per exemple, la versió japonesa de Reuters
ofereix un repàs molt complet de tot el que s'ha presentat a la fira.
I acabem amb un youtuber rus.
És el presentador del canal Andronius,
un canal rus dedicat, com el seu nom indica,
al canal rus Android.
Aquest canal compta amb 600.000 seguidors
i és un altre bon exemple sobre com la Fira de Barcelona
atreu l'atenció de tot el món.
I per acabar aquest breu repàs a la cobertura internacional
del Mobile World Congress, us recomano moltíssim
que escolteu el podcast The Daily del The New York Times.
En el seu darrer capítol, el periodista David Sanger
parla sobre com controlar el 5G,
que és una de les d'aquesta edició de la Fira,
pot significar també controlar el món.
La veritat és que una de les coses que més m'agrada
quan vaig al Mobile és anar al Media Village
i veure com treballen totes les televisions, etc.
I em vaig quedar una bona estona mirant
com treballaven els CNN.
Veia l'home que havia de fer la connexió,
estava assegut en una cadira,
no necessita cap samarreta com aquestes que han fet aquests catalans
i realment veus en alguns casos la professionalitat
de com treballen.
Potser ens haurem de passejar com a mínim jo
molt més pel Media Village per anar aprenent una mica.
El proper dia hem de venir amb camisa, sense rugues.
Necessitem que algú ens planxi la camisa,
perquè si ho faig jo segur que tindrà rugues.
La veritat és que ho vaig trobar absolutament espectacular.
Sí, l'Albert García, fem-nos aquest repàs
del que s'ha dit del Mobile i del 4Years
a través de les empreses de comunicació que no són de casa nostra.
I al 4Years from now també hi ha videojocs
i hem volgut parlar amb una empresa catalana
que té un videojoc publicat a la PlayStation 4.
El videojoc i la desenvolupadora es diuen Petuns
i fa un temps que forma part de la PlayStation Talents,
que és aquesta iniciativa de Sony per desenvolupar
el videojoc que pot trobar.
Sony té un interès especial, ho hem dit moltes vegades,
de fa temps de crear videojocs per nens.
I Petuns vol dissenyar jocs que despertin la creativitat
dels més petits de la família.
Dani de l'Amor és soci cofundador d'aquest estudi
i ens explica com és el videojoc Petuns,
que com hem dit ja està publicat en físic
i amb possibilitat de descarregar per la PlayStation 4.
Són jocs que intentem que siguin fàcils,
però no són tan simples com els del Mario Party.
El Mario Party va més a una quantitat de minijocs molt bèstia,
però molt senzillets i aquí intentem que aquests minijocs
tinguin una sèrie de mecàniques que es puguin
explotar una miqueta més. Quan juguen amics, per exemple,
algun d'aquests minijocs, si tenen una habilitat
bastant elevada, poden passar-s'ho bé amb un altre ritme
que si estàs jugant amb un nen petit que pràcticament
està movent una mica el personatge i apretant algun botó,
però no està fent una partida intensiva.
He vist alguns videojocs al 4 years from now.
Per exemple, hi ha aquell que vas comentar tu de Hero Beach.
L'Endlink, que s'està fent a Barcelona.
Hi ha l'estand de Catalan Arts que ha portat diferents
start-ups d'aquestes de videojocs.
És on està Petuns, és on està Hero Beach Studios,
amb Endlink. Jo crec que és important. Ara bé,
en el moment de la que els salvarà,
jo crec que tenen altres fires més interessants.
És una opinió personal. Sí, sí, certament.
De fet, per cert, em va comentar Samuel Molina
de Hero Beach, que estaven fent una nova demo
per fer i ensenyar la gent
que segurament pot portar diners perquè aquest joc
tiri endavant. Home, és que la demo que tenen és molt
curteta i realment ensenya molt poc del potencial del joc.
Doncs una mica l'art, com es mouen els personatges
i quina és la filosofia,
però no és una fase del joc que trobaràs
realment. És una cosa feta a mida
per fires i coses d'aquestes. Molt bé.
I Eugina ens deies que estàs molt cansada perquè has pogut
passejar pel Four Years i has vist iniciatives que t'han cridat
força l'atenció.
Doncs sí, perquè
el Four Years From Now, la seva filosofia són
aquelles empreses tecnològiques de futur
que marcaran els següents quatre anys. Que d'aquí quatre
anys ens sentirem a parlar i que segurament ens les trobarem
com deia Pere Duran al Mobile World Congress
o estaran els dos. I hi ha empreses
brutals amb grans aplicacions i tal
i després hi ha empreses que jo penso
què fan el Four Years From Now. Per exemple,
jo us porto coses com molt interessants, unes de lentilles.
Lentilles no vol dir allò que et menges, sinó allò que et poses els ulls.
Lents de contacte. Exacte.
Youth Starting és una empresa que el que fa és
amb una impresora 3D ha fet una caixa
de lentilles bastant grossa, s'ha de dir,
o sigui, no la pots portar còmodament al bolso, que de fet són apilables
per si en tens més d'una, sobretot no tant per aquestes
les lents de contacte diàries, sinó aquestes més de disfressa
que són molt asiàtiques, perquè
les noies asiàtiques es porten moltes lents de contacte,
com posar-se màscara de pestanyes
i que simplement va amb una aplicació que té un cronòmetre,
que podria ser el mateix cronòmetre del teu mòbil,
en el qual quan tu et poses les lentilles apretes l'aplicació
i et diu al cap de vuit hores que te les has de treure.
O sigui, no et detecta que anar al teu mòbil?
No, no, és un cronòmetre. Estaria molt bé.
I una caixa feta amb una impresora 3D.
Clar, però a més a més, la caixa és gran.
I la funció la fa el mateix que si fessis amb el mòbil l'apretar el cronòmetre.
Exacte, i és bastant lletja, s'ha de dir més coses.
Cerveses artesanes, que n'he trobat un parell,
que penso, cerveses artesanes? A veure, que sí,
que els emprenedors de tant en tant han de sortir de l'oficina
i del co-working a fer alguna cosa. Però aquí estic fent
I l'última cosa es diu euro, i és una cosa que podeu trobar ja a la Sirena,
que és un pollastre que està fet, que no té carn,
que estava fet a base de soja. I realment està boníssim,
jo l'he provat, el Carlos Coronado, que és un desenvolupador de videojocs,
me'l va ensenyar, ell menja carn i menja normal,
però un dia va fer un dinar a casa i va portar euro.
És una cosa que compres, perdó, a la Sirena, i per 3 euros,
i tens una espècie com de pollastre, que té gust de pollastre i textura de pollastre,
però que no és pollastre, és soja i oli de girassol.
I penso, què fas, el For years from now?
És a dir, per què no vas a l'alimentària?
Doncs aquí n'hi havia uns que feien una cosa semblant amb una impressora 3D
i uns substituts amb base de soja i t'impremien com minivistecs.
Però bueno, aquí com a mínim estan imprimint alguna cosa amb una impressora 3D,
allò no, allò són caixes, després us ensenyo.
És una botiga de pollastre.
Però que tenen ganes de vendre i d'ensenyar-ho a la gent.
Que està molt bé que la gent tingui ganes d'ensenyar, però ja us dic,
que hem de pagar un estant d'aquests que se'n vagin a l'alimentària,
que potser em sentirà molt millor.
I un dels objectius de la Internet de les Coses és que els nostres objectes quotidiens
estiguin sempre connectats amb nosaltres per donar-nos informació i per seguretat.
Tot el que fa DOTS, una alarma intel·ligent per bicicletes.
A veure, parlem d'un jing que realitza múltiples funcions
i que s'encabeix en una llum posterior d'una bicicleta.
Doncs exacte, amb un sistema propi de cargola especial,
perquè no te'l pugui treure el veí amb clau allen,
s'acopla a l'eix del seient de la bicicleta com molts altres llums posteriors que haureu vist.
Això sí, aquest és una miqueta més grandet.
A dintre hi cap un giroscopi, un axelonòmetre,
un espai per targetes SIM, una bateria recargable i un GPS.
I tot això doncs perquè, ens ho explica Marco Tancredi de Connecta.Lab.
Gràcies a alguns algoritmes, pots saber quan algú toca la teva bicicleta quan està aparcada.
Si passa això, reps una notificació al teu telèfon
i una alarma es posa a sonar al dispositiu.
Si finalment la roben, pots traquejar la bicicleta en directe
amb el seu GPS incorporat i finalment porta un llum intel·ligent
que parpalleja mentre pedales, però que es queda fixa
i augmenta d'intensitat quan frenes.
Jo t'haig de dir que a mi, de l'1 de l'any que ve,
el que m'agrada és que la bicicleta s'ha d'incorporar
amb el seu GPS.
Jo t'haig de dir que a mi, de l'1 de l'any que ve,
l'alarma ja n'havia sentit d'altres.
Però el de la llum de fre m'ha agradat molt,
perquè fa servir l'acceleròmeta del dispositiu
i sap que quan estàs frenant, com les llums dels cotxes,
augmenta la intensitat per cridar l'atenció
a un possible vehicle que puguis tenir cap endarrere.
A veure, podria passar, Francesc, que sense volguer
li poguessin un cop...
Ja amb el cadenat que hi tinguis en aquell moment,
allò ho deu detectar.
Heig de dir que una de les coses que em va cridar l'atenció
quan vaig passar per allà és que em vaig afegir l'explicació
que li estaven fent a uns holandesos,
experts en bicicletes europeus, que en pugui haver holandesos.
I n'estaven molt encantats amb el producte.
I un d'ells li va preguntar al Marco.
Escolta, a Holanda la majoria de les bicicletes que roben
acaben dins d'un canal.
El noi li va dir que, mira, ell és de Milà
i també tenen un canal i moltes bicis també van anar per allà.
Que la humitat l'aguanta, però que si la tiren dins el riu...
No és submergible.
No la traquejaran.
Jo sempre he pensat aquell moment que tu dius, mira,
estic traquejant la meva bicicleta, sé que està en aquesta casa,
sé que està en aquest pis, sé que la tens tu...
Però després què fas? Vas a la policia i ho dius.
Suposo que sí.
No et presentaràs a casa d'aquella persona.
Una de les coses curioses és que el mòdul el pots treure
de la capsa de la bicicleta, del llum de darrere,
i el pots incorporar a diversos complements que ells tenen
per utilitzar-lo en funcions diferents.
Per exemple, amb un paquet més petitet que puguin enganxar
al cinturó de la teva mascota i així també pots traquejar el teu gat.
Saps si va al lavabo o no va al lavabo i si va pel barri o no.
El gos, cada vegada et fan disgustos, els gossos,
que comencen a olorar pels llocs i desapareixen.
Els gossos els adapten a les maletes
perquè puguin tenir la teva maleta localitzada.
Fins i tot ens diuen que tenen el mateix, però per moto.
Amb la moto ja no va amb la seva bateria recargable.
Té un petit dispositiu per anar connectat a la bateria
i allà no has de patir perquè s'adquiri sense bateria
i sempre funciona com a alarma i com a tràquer.
L'altre dia li vaig preguntar a l'Oriol Dalmau que va amb bicicleta
i que sempre la deixa a un lloc determinat,
una mica no lluny de Catalunya Ràdio,
perquè hi ha una càmera de seguretat.
Moltes vegades no agafo la bici perquè penso que no puc deixar-la al lloc.
Però tens una moto.
Ara tinc una moto perquè com que no agafo la bici...
La moto no em fa tanta por, però és més difícil robar una moto.
Doncs a mi m'han robat la moto i fa molta ràbia.
La bici és molt fàcil, és que l'aixeques i te l'emportes i ja està.
És el cadenat.
Has de portar gairebé el mateix pes de la bici en cadenet.
També hem vist, sobretot al Mobile World Congress,
moltes ulleres de realitat virtual,
encara que les que comentarem ara estan a pocs metres,
on som ara mateix, que som al Four Years, com dèiem,
i són de l'empresa Soccer Dream.
De fet, ells es defineixen com la primera plataforma mundial
d'aprenentatge virtual, ja que creuen que aprendre
amb realitat virtual és més ràpid i millor que fer-ho sense.
En aquests moments estan centrats en l'aprenentatge del futbol
a nivell infantil i estan convençuts perquè,
a més, tenen col·laboradors professionals
que es dediquen al futbol professional.
De tot el que s'aprèn a nivell virtual es pot aplicar
a la vida real del partit.
Andreu Bartolí és CEO i cofundador de Soccer Dream.
El que fem és virtualitzar exercicis futbolístics
que es fan al camp.
Un entrenador d'una categoria donada seria capaç de fer al camp
i, per tant, els nanos, nens i nenes, quan entrenen,
estan fent aquest exercici futbolístic dins l'entorn virtual
i estan prenent les mateixes decisions que prendrien
al món real, que si li passo a pilot amb aquest company
o amb aquest altre, si em moc aquí, tot això
està passant al món virtual i, per tant, cognitivament,
aquell jugador està tenint la mateixa experiència
que tindria en el món real.
Creieu que es pot aprendre millor amb les ulleres
realitat virtual? És a dir, el dia que vam anar
amb les ulleres en aquell comando...
El Red Helmet, vols dir.
Vam aprendre força de portar un equip i matar monstres.
Sí, home.
I entrenes, entrenes agilitat, també.
Igual no et trobes en situacions a la vida d'aquestes
i, en canvi, en una realitat virtual, sí.
Crec que una de les aplicacions de la realitat,
més que realitat virtual en el camp de l'educació,
jo crec que hi veig molt més potencial en la realitat augmentada.
Una de les aplicacions que em vas ensenyar tu, que corria pel mobile,
que amb un telèfon mòbil, no sé si era una aplicació de Huawei,
podies aprendre a dibuixar a través de fer calcs
que veies des del teu mòbil, però no des de la pàgina on dibuixaves,
i tu anaves seguint el que veies al teu mòbil amb el meu app
i podies anar dibuixant dissenys que sortien per allà.
Això jo crec...
I una de les coses que m'he fixat més,
que he vist moltes coses de realitat augmentada,
no tant de realitat virtual com havíem vist altres anys.
De fet, això que comentes és una aplicació de Huawei
encara no la pots descarregar,
jo suposo que no trigaran gaire,
i és el que fèiem abans a la finestra,
quan calcàvem realment funciona.
Vaig veure ja uns exemples que estaven molt bé.
Per cert, Microsoft va presentar les HoloLens 2.
Em va fer molta gràcia llegir a Gizmondo,
que posava un titular que deia
i em va fer molta gràcia.
Va ser una de les notícies que abans del mòbil
se'n parlava força, d'aquestes ulleres.
Sí, hi ha molta expectació d'aquestes HoloLens.
Jo crec que segueixen tenint un problema,
i és que pesen molt i són molt grosses.
Sí, oi?
Sí.
Fins que no les facin més petitetes,
no us estic dient unes Google Glass que van ser un desastre,
però una cosa una miqueta més pràctica.
De moment, nosaltres no som el tàrget.
El que sí que hi ha sempre al For years from now
és que aquests sí que són bastant especialitzats
en la realització d'ulleres, de realitat omartada,
i això sí que tenen un tàrquet que sí que és molt concret,
que és la indústria.
Exacte.
Culturials, empreses, funcions molt complexes
en els que tenir un tutorial insertat a la vegada
sobre les peces que estàs veient és molt pràctic.
Precisament una de les coses que vaig veure
que és un sistema de realitat augmentada
a través de telèfon, no a través d'ulleres,
sinó a través de telèfon,
perquè la persona que també tenia el seu telèfon
utilitzant la teva càmera et guiava
i tu, a través del teu propi telèfon,
sense ulleres, podies veure a on posava el dit
aquell senyor de la imatge que tu li estaves mostrant
i llavors tu podies posar el dit al mateix lloc,
a través de la teva càmera.
Que romàntic.
Jo no et diré per què el volien fer servir,
tu ja li donaràs l'utilitat que vulguis,
però aquella senyora estava canviant una peça a un ordinador.
Molt bé, estem arribant al final del programa,
però hi ha coses que encara volem comentar aquí a la taula.
Fins al 4 years from now.
M'ha fet molta gràcia perquè Francesc,
la setmana passada, abans de començar el programa
que vam fer la setmana passada, em deia
mira, aquest any, el tema dels pins,
els ullents que ens escolten saben que
Google fa com un joc al mobile,
que és deixar molts pins
en els jocs d'informació de moltes de les empreses
i molta gent el que fa és que els dediquen
a col·leccionar-los i a buscar-los tots.
I em vas dir, mira, l'any passat els vaig aconseguir tots,
ja vaig aconseguir el meu màxim i tal,
però has vingut amb una bossa, eh?
Sí, sí, mira, mira.
Una bona bossa, portant.
Ja la podeu sentir. Aquests són els repetits.
Els repetits, eh?
És que t'hi poses, t'hi poses...
No, enganxa molt, eh?
Qui ha tingut aquest any aquesta...
Jo crec que està molt bé perquè és la forma d'ho dir,
que aquest any ho dic, és la gamificació de les fires.
Sí, per què?
La forma de fer que la gent recorri tota la teva fira
i passi per tots els estants és fer una cosa com aquesta.
Aquí els tens tots amb un llaval cada dia.
Sí, sí, certament.
Aquest any també hi ha hagut pins,
tot i això hi ha hagut molts menys que l'any trany,
però són més grans, així compensa una mica.
I han fet una recerca, una cassera virtual.
També podies descargar-te una aplicació
i podies caçar aquests pins,
però perseguint codis QRs que estaven al terra
de diversos pavellons.
Està molt bé.
I tenien en els dos formats.
I la veritat és que Google, una de les coses que fa en aquest pavelló central,
on hi ha tot el tema dels pins,
és anar posant diverses casetes, diverses experiències,
i apunta molt que ens anem acostumant
a tenir coses com Google Home a casa.
Apunta molt cap aquí.
Jo crec que ho fa molt bé, la veritat.
Molt bé.
Gina, tema pantalles, que s'obliga en què?
Sí, a veure...
T'han convençut o no?
Jo crec que són una mica la Gioconda,
perquè no t'hi pots acostar,
sinó que estan en una espècie com de vitrines,
que estan a un metre,
que a més tenen un cordonet de seguretat que...
És que no pots ni...
A més, les pantalles estan mal posades
perquè no els hi pots fer fotos,
perquè aquella vitrina reflexa tot.
I passava tant a Samsung com a Huawei, eh?
Sí, sí, a les dues.
No podies tocar res, a les despenses.
Perquè, imagineu-vos, eh?
Hola, soc un coreà,
que he fet 2.000 quilòmetres
per venir al Mobile World Congress,
que es fa una vegada a l'any,
que presenten uns mòbils superespectaculars
que es dobleguen,
i no els puc tocar.
Aleshores, per què estic aquí?
Seria el mateix que una fotografia de premsa
amb un vídeo amb streaming i ja està.
Jo crec que tenia molta por
que es donés la imatge que algú l'agafés...
Home, són una mica punters.
Que no estan segurs, aleshores, encara.
Segurament.
Jo crec que deuen valorar la imatge fatídica
com els va passar Samsung
que va explosionar aquell telèfon,
d'un telèfon que es trenca.
Home, jo crec que per les fotos aquelles que s'ha vist,
el reflex a la part del mig no està gaire solucionat.
Queda una mica lleig.
Per cert, vaig estar parlant amb la gent de...
Tu em diràs la marca d'aquest taxidrón que hi havia...
Ehang.
Ehang, exacte.
Que és una evolució d'un que tu ja vas veure l'any passat.
L'havíem seguit feia temps pel general de tele.
L'any passat el vam veure i em va fer molta gràcia.
I aquí tenim aquesta versió més petita, més evolucionada i més...
És al·lucinant.
És molt bonica i que van dues persones.
És un taxidrón que té 20 minuts d'autonomia.
No sé si ho pujaríeu, 20 minuts d'autonomia.
Em fa por, eh?
I no hi ha cap comandament.
És a dir, tu puges allà i qui controla és des de terra
i a través de 5G, que et porten a un lloc o a un altre,
però tu no pots fer res.
No hi ha cap botó, no hi ha cap palanca.
És força curiós.
Està a Dubai i en aquests moments estan proves a Dubai.
D'aquí al Fornius Formenau, que estem a plaça Espanya,
fins a plaça Catalunya,
amb 20 minuts d'autonomia encara me la jugaria, eh?
Però no ho sé si...
Més lluny, no?
Exacte.
Déu-n'hi-do.
Per cert, vaig estar escoltant també mòbils de Sony
amb la especificació Hi-Res de l'àudio.
Em va agradar molt.
Me n'alegro.
Sí, perquè és una cosa que existeixes des de fa temps
i que pots comprar-te música en Hi-Res que pesa molt i tal,
però em va agradar molt a nivell baix com s'escoltava aquella música.
I no sé si hi ha alguna cosa que hagueu vist que voleu comentar
o vulgueu comentar.
Jo ja us he explicat allò de les pantalles aquestes,
us he explicat allò dels gossos, allò dels gats que van al lavabo,
us he explicat allò de la carn de soja...
Jo crec que he fet un bon mòbil, en general.
Molt bé, molt bé.
Doncs res, com que estem arribant al final del programa,
hem de dir que això ha estat la Generació Digital,
el programa de videojocs i de cultura digital de Catalunya Ràdio.
Avui, des del Fornius Formenau, estem acabant,
però volem saber què en pensen els nostres uïents.
I és que aquesta setmana el que hem fet a través de Telegram
és penjar moltes fotografies, molts vídeos,
de quan estàvem al mòbil, i la gent ha comentat coses, no?
Ha comentat coses, sobretot el que s'ha comentat molt
és el tema aquest que parlava la Gina,
dels telèfons plegables.
Molta gent encara no hi veu gaire utilitat,
però mira, el Roger Valdomà ens deia que és el nou tot en un,
que no sap encara si tenen multicàmera les dues cares,
però hi veu moltes aplicacions en això, per exemple.
En una taula, dues persones, una davant de l'altra,
el telèfon en forma de triangle aguantant-se dret
i fent una videoconferència tranquil·lament
sense estar barallant-se per sortir a la càmera.
Podria ser, per exemple.
L'Ester diu que no ha llegit gaire el tema,
però que creu que tant plegar i desplegar
no sap de què estarà fet això,
però aguantar la fatiga de tot això tan ricamente no es faran fisures,
no es trencarà, això també suposo que és un dels temes que...
Per això que no surti de la vitrina. Exacte.
El Ricard ens deia que personalment encara no hi veu cap utilitat,
però diu que és com els primers mòbils aquells tan grans
amb una gran bateria i una gran antena,
que ocupen molt en general i són molt cars
i que suposo que estan els fabricants lluitant per marcar la tendència.
Déu-n'hi-do, hem parlat de videojocs, d'ambulàncies,
de caques de gats, de la reacció de la premsa internacional,
de pins, de samarretes i, entre moltes altres iniciatives,
de cadires que es mouen en 360 graus.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a la Gina Tos, Francesc Xavier Blasco,
Elisabeth Sánchez i Albert García.
Moltíssimes gràcies per fer possible aquest programa.
Gràcies a tu.
Pots seguir-nos, per cert, al Telegram, a Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram, a canràdio.cat barra GD
i pels podcasts de Spotify. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.