Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital, el programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Avui comencem l'edició número 681 i us hem de dir que és molt especial.
En parlem de rècords en els videojocs,
aquelles dades increïbles amb el videojoc com a protagonista.
Si ens escolteu, no estaria malament que agaféssiu paper i boli
o l'Evernote, no sé, el que vulgueu.
I és que les anècdotes que avui explicarem tots plegats
amb els col·laboradors al nostre equip del generació digital
seran espectaculars.
També tindrem temps per parlar amb Silithur,
un streamer de Lacan que ha acabat els següents jocs
en una modalitat molt curiosa, amb ordres de veu.
És a dir, ell s'ha acabat el Pokémon Rojo,
el Dark Souls, el Super Mario 64, The Legend of Zelda,
el Super Mario World, el Dark Souls 3 o el Breath of the Wild,
un dels darrers de Zelda,
doncs directament a la seva veu.
És una cosa molt curiosa que ell mateix ens explicarà
i que realment és espectacular de veure.
El programa d'avui és tot un repte, així doncs comencem.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez
i avui amb l'Albert Garcia.
Què tal, benvinguts, com esteu?
Hola!
En quins jocs us considereu vosaltres bons?
És a dir, que dius, aquí no em guanya ningú.
El 2.0 Hospital.
Amb la gestió de recursos és el meu fort.
Albert Garcia?
Doncs amb forts arcades clàssics,
a base de tenir-los a classe i anar-los jugant,
cada vegada que els explico em converteixo.
Per exemple, amb el Gràdius, soc un mestre.
Doncs aquest és difícil. Francesc?
Doncs mira, l'Astromaix de Intellivision.
De fet, vaig estar a punt d'enviar un vídeo a TwinGalaxies.
Imagina't, avui parlarem de TwinGalaxies.
Per obtenir el rècord oficial.
No ho vaig plantejar perquè em van dir que no,
que s'havia de predar el botó a mà i que em vaig dir
que em sortiria una bullofa perquè hauria d'estar-hi hores
i no ho vaig enviar mai.
Em vaig dir que vaig ser molt bo amb el Meteos,
un joc de la Nintendo DS.
Era bo perquè al final hi havia posat tantes i tantes hores.
A més, en aquella època hi havia una pàgina
que tu havies de posar els teus rècords.
No hi havia connexió a internet del joc
i realment veies com la gent anava actualitzant les dades.
I era molt guai.
Boníssim.
Sí, sí, sí, sí, el Meteos i, evidentment,
és més antic, Gina, tu, no?
És que hauria de pensar.
És que, no ho sé, potser, per exemple, jo em puc passar,
no sé si és un rècord o no, però jo em puc passar
a la primera fase del Sonic de Game Gear
només escoltant els sons amb els ulls tancats.
Home, això és de rècord.
Això és de rècord, total.
Jo em puc fer això perquè l'he jugat tantes vegades,
l'heu repetit tant que jo crec que ho podria fer.
Vegem una mica els nostres, doncs,
el fet de jugar bé en els videojocs,
però sobretot parlarem de gent externa,
gent que no coneixem, que ha fet coses espectaculars
amb els videojocs.
Sou dels qui compreu el llibre aquest de rècords,
que surt cada any amb els rècords?
És una edició especial de videojocs,
del llibre Quina és dels rècords?
Sí, no, no, no, és una normal,
però que també parlen de videojocs i que surt cada any
i és una edició molt bonica.
Sí, els meus fills.
Els teus fills se la compren?
Sí, sí, els meus fills ara ja no,
però me l'han demanat durant molts anys.
I tu els hi has comprat cada any i és superdiferent
d'un any a l'altre perquè, evidentment,
passen moltes coses.
Home, és un llibre d'aquells que et dona ganes
de follejar i veure quins són els rècords.
Clar, clar, de fet, en aquests moments
vaig estar mirant a la pàgina oficial dels rècords Guinness
i en aquests moments hi ha 5.200 rècords
catalogats en videojocs com a protagonistes.
Mira, déu-n'hi-do.
Vaig a fer-vos preguntes.
Ah, molt bé, endavant.
Quin creieu que és el primer videojoc
que va incorporar els power-ups?
Expliquem què és un power-up, Albert.
Un power-up vindria a ser, doncs,
un objecte dintre del joc
que et dona una habilitat especial.
Molt bé, quin va ser el primer videojoc
de la història amb power-ups?
El Pac-Man, potser?
No ho sé, és que potser fins i tot un Donkey Kong
no ha de ser alguna cosa més antiga.
Ha de ser Pac-Man.
Pac-Man, jo també ho veig.
Però potser el referent que tenim més en ment,
però no, potser serà més antic.
És el Pac-Man.
Molt bé.
Segona pregunta.
Quin és el videojoc amb més zona oberta
per jugar, concretament, 4.096 milions
de quilòmetres quadrats?
Això ha de ser el No Man's Sky?
No.
I ha de ser, potser, un GTA?
Tampoc.
Un Skyrim?
És un joc de rol d'aquests online?
No és un joc de rol.
No és un joc de rol?
És un joc oficial o...?
Elite Dangerous?
No.
Perquè hi havia un book del Minecraft
que podies caminar fins fins allà.
De fet, el book que comentes,
allà està explicat, si aneu a la pàgina
i poseu Minecraft, us ho explica.
40.096 milions de quilòmetres
són efectivament l'espai que tu pots jugar.
Però es veu que es pot multiplicar
per no sé quant, però no és jugable del tot,
sembla ser.
Hi ha una versió que només aquella en concret,
i a més hi ha gent que ha fet
actes benèfics,
caminant a través del book aquest,
creant i generant i generant
metres i quilòmetres, quilòmetres
de terreny de Minecraft,
a veure, per recopilar...
T'imagines que et trobes
Matrix o jo què sé?
Et trobes l'Albert Murillo jugant a One Jammer?
És boníssim això, quan veus un videojoc
i, per exemple, veus el mar
i comences a nedar, a veure
si s'acaba. Això és fantàstic.
Jo recordo el Battle Zone,
aquest joc poligonal
de Tari, on hi havia una muntanya
amb un vulcà al fons de tot,
i les fantasies que tenies a vegades intentant
passar del joc i movent-te
la sensació que aquell videojoc
és infinit
no t'intervius, ha d'haver-hi algo,
haig d'arribar a algun lloc, com l'Albert García diu ara.
I si t'imagines que
si ets dels que va cap allà, allà sí que hi ha alguna cosa.
I recordo haver passat del joc
i haver intentat arribar fins a les muntanyes.
Va, i darrere pregunta, a veure si l'encerteu,
quin és el primer videojoc que es va jugar a l'espai?
Més concretament a l'estació espacial Mir
i que hi va jugar l'Alexander Sereborov.
A veure si és rus.
I jo, quan anés a l'espai, m'agafaria un Tetris.
Exactament, va ser, i a més és molt curiós perquè
sí, sí, es va emportar el Tetris,
expliquen fins i tot en quin coet va anar
i va estar durant uns mesos
a l'estació espacial fins que va tornar a baix
i va continuar funcionant sense problemes.
Perquè li faltava pila, per això va tornar.
Qui va jugar? Un Tetris de Gameboy?
Sí, un Tetris de Gameboy, sí.
N'estàs segur perquè a l'estació espacial Mir dintre dels seus components
hi havia un MSX2?
No, però és que crec que és...
Segur que ningú es va portar un discatet i va jugar-hi abans de la Gameboy?
No ho sé, eh?
Imagines, eh? Jugant el Metal Gear...
No, però hi havia un joc, hi havia un joc
d'MSX2 que es deia Gorbis Pipeline.
La...
la tuberia d'en Gorbachov.
Jo crec que hagués sigut un joc molt adequat
per jugar per un Rosalemir.
Va, doncs anem després de l'examen.
Ara sereu vosaltres qui ens explicareu
dades curioses del món del videojoc.
Com anireu portant? Heu estat investigant?
Hi ha gent que ha jugat? Videojocs?
Multivendes? Etzètera, etzètera?
De tot. Ja una mica de tot.
Per triar i remenar. Molt bé.
No tot són rècord quin és, eh?
Són potser dades curioses del món del videojoc.
Doncs comencem amb la Gina.
Comencem forts, eh, Gina?
Sí, perquè el desenvolupament més llarg
de la història dels videojocs
és per Duke Nukem Forever,
la segona part del famós jocs del Gearbox
que va trigar ni més ni menys que 15 anys.
I el resultat, com sabeu,
tampoc va ser el millor.
Això de 15 anys en el videojoc
és curiós perquè fa una setmana
parlàvem del Red Dead
i tants anys també fent-lo.
Set anys, no? Sí, set anys.
Per aquí va la cosa. Però clar, el Duke Nukem
aquest el doble, no? Jo recordo
aquest videojoc quan l'estàvem desenvolupant
que durant anys vàrem tenir les mateixes
captures de pantalla que es veia un senyor
amb barba com si fos un
senyor típic d'Amèrica
i amb l'escopeta.
I quina imatge tinc d'Amèrica.
Va arribar a ser un meme, això.
Aquest any em direm
que era gairebé un meme.
Per què dius que el resultat tampoc va ser el millor?
Perquè va ser una mica horrorós.
Em pensa que un videojoc d'un desenvolupament
tan llarg ha hagut de passar per molts motors
diferents, ha hagut d'anar exportant
i clar, diguéssim que va perdent
una mica la idea original. És una mica un Frankenstein
de molts equips.
De fet és molt equip que ha anat passant
per allà perquè ha entrat, ha sortit, ha tornat
i clar, acaba sent el que
acaba sent. Res com el
Duke Nukem original.
Per cert, amb això dels anys
de desenvolupament, el tema del Shenmue, com ho tenim?
Tu que ets el portaveu oficial.
Em sembla que per al 2019, no?
Es va retratar el 2019.
Però potser està bastant carabàrraga.
Ens afecta molt, el Francesc i a mi, perquè som bakers.
No ho sé. Som bakers.
El lligam és molt clar quan ets baker.
Estàs esperant que et digui el què.
Són comunicatius, eh?
Normalment ho són.
Desenvolupant no sabem si desenvolupen, però enviem
ells n'enviem.
Anem al tornà de l'Albert García.
Què és això?
Les tavernes de World of Warcraft.
Quantes vegades hem passat per aquí
a prendre una cervesa virtual.
És una música que m'encanta, aquesta cançó
de quan vaig jugar fa molts anys amb aquest
joc del World of Warcraft.
Us porto una pregunta.
Quin és el rècord mundial
de temps jugant
en aquest joc de rol online
que és tan famós, el World of Warcraft?
Temps seguit?
Dies.
Temps del joc o temps real?
Dies.
Jo crec que la gent està molt enganxada.
Per tant, la xifra ha de ser molt elevada.
Dies complets amb 24 hores.
Us aventoreu a dir una xifra?
No ho sé. Algú que encara no ha aixecat el cul de la cavera.
Mèsos i mesos.
En concret són
la persona que he estat investigant
que té un rècord de jugar al World of Warcraft
1.234 dies
complets.
Això serien 3,3 anys
sencers, les 24 hores
dedicats a aquest videojoc.
Aquesta xifra, tan sorprenent,
tampoc és un cas tan extraordinari.
Investigant això, he trobat gent
que ha jugat molt i molt
en aquest videojoc.
El que passa és que no està registrat de forma
normal.
Aquest noi, que és un streamer,
fa partides en streaming, és molt famós,
es diu Asmongold, és de Texas.
Una vegada, a fer un vídeo, va dir
vaig a mirar quants dies porto.
I van gravar la reacció i va dir
ostres, es va quedar callat
durant uns segons
i va dir ui, ui, ui, ui, ui, ui,
porto aquí massa temps jugant, potser.
I de fons es va sentir
get alive.
Investigant en aquests temes,
és un cas de futbol,
però en temps de joc.
Porta 215 o 220
anys
gestionant el mateix equip de futbol
en temps de joc. Aquell home
ha gestionat 220 lligues
o 215 lligues.
Heu començat els mesos que podeu portar-vos
al Rejuvenil Media Joc?
No, mira, no vull saber res.
Prou, prou.
Albert García, tu...
Jo, mesos en un sol joc, probablement no,
però si comptes tots els dies sencers...
Home, tu l'altre dia em deies que estem intentant preparar
un programa sobre Animal Crossing,
i em vas dir, jo porto més de 300 hores d'aquest joc.
Són molts dies.
Són uns quants dies.
Jo crec que ens quedaríem molt parats.
Per cert, Blizzard, aquest joc era a Blizzard?
Blizzard, correcte.
I tu te'n vas a Blizzard d'aquí poc, no?
D'aquí poc me'n aniré a Blizzard a la conferència anual,
la BlizzCon, i tinc ganes de veure
com funciona que hi ha. No hi has anat mai, eh?
No hi he anat mai. Ens ho explicaràs?
Portarem els ties a veu.
Molt bé. A més, m'han dit que hi aniràs i hi tornaràs
amb molt de temps, no? Serà fantàstic.
En tres dies vaig i torno a Los Ángeles.
Un pla perfecte.
Dark Souls és potser un dels jocs més difícils.
Així que acabar-lo de forma exòtica
fins a nou vegades és tota una proesa, no?
I la persona que ha realitzat aquesta proesa
es diu Benjamin Gwynn,
és canadenc i ha acabat el joc
Dark Souls d'AMPC fins a nou vegades.
Però atenció, amb mètodes de control,
força alternatius. Atenció,
ho ha fet amb una guitarra del Rock Band,
amb una bateria del Rock Band,
amb control de veu, amb el micro,
amb els bongos
del Donkey Konga,
amb un Wiimote, amb una
estoreta de ball, amb un volant
i un comandament
d'Xbox,
només utilitzant un sol dit.
Ha obtingut un record Guinness,
aquest sí que té un record Guinness oficial,
i a més es planteja seguir-se l'acabant
amb mètodes cada cop més diferents,
per exemple,
Monkey Neck,
amb un Power Glow de NES,
el guant aquest de la Nintendo NES el vol adaptar
per fer-lo funcionar, i fins i tot
vol fer-se un comandament amb unes bananes,
amb uns plàtans, com aquests que
trobem a l'alçó ara,
que per bioelectricitat
toques una fruita i se'ns engega un llumet.
Vol fer-se una cosa d'aquestes i que abaixi el Dark Souls.
I segur que amb un comandament normal no li surt.
Això que comentes del Dark Souls,
que és un joc molt difícil,
oi que acaba de sortir per Switch un remaster
d'aquest joc del 3?
El primer, el primer.
En aquests moments l'està jugant l'Oriol Dalmau
perquè l'ha de comentar.
I m'explicava als passadissos de Catalunya Ràdio
que està fins al capdamunt.
De fer el mateix.
No, no, no, diu, mira, se'm va acudir,
hi havia una persona que em va dir una cosa
que estava com estirat al terra,
i vaig pensar, vaig a matar-lo,
d'acord?
I es veu que es va recuperar,
el va començar per seguir,
el va matar, i quan es desperta,
es desperta amb aquest que el torna a voler matar.
Total.
I ho vaig haver d'anar a YouTube.
Diu que va haver d'anar a YouTube,
li van explicar que havia d'anar a no sé quina muntanya
per caure els dos, morir els dos,
i diu clar, vaig passar com dues hores
per fer això, és que no hi ha dret, estava molt emprenyat.
Això és molt Dark Souls,
aquesta experiència, sí, sí.
Home, jo m'imagino l'Oriol,
veu el personatge i en comptes de parlar
li va fotre un cop d'espasa,
doncs normal.
Doncs després té el seu tema.
Molt bé. Doncs Gina,
ara parlem de col·leccions.
La col·lecció més gran de videojocs
no la té un museu, sinó l'australià Joel Hopkins,
amb 18.000 títols
perfectament classificats i ordenats.
El Francesc va que sí, que sí, amb el cap perquè...
Ja m'agradaria tenir-la a mi.
T'acostes, no, aquí?
No, no, en absolut.
Jo soc un addicte al canal de YouTube d'aquest home.
Què dius? M'encanta.
Què fa? Fa vídeos on
explica com gestiona
el seu museu, és la seva feina.
És un museu que es pot veure o...?
No, és només per ell, em sembla. És casa seva.
I fa molts vídeos d'abricolatge,
perquè clar, de construir les instal·lacions,
aquí posarem la màquina de l'outrun,
aquí posarem... És impressionant.
De fet, ara va estar malament de salut, fa poc,
i va estar uns dies sense penjar vídeos,
i la gent estava molt preocupada, i ara ha tornat.
I ara qui agradarà aquesta col·lecció de videojocs?
Ah, això és el que la gent és preocupada.
El seu fill, que també surt al canal.
O sigui que allà ho està lligant, eh?
Sí, sempre està allà jugant amb aquest nen.
De tots aquests jocs que vosaltres teniu a casa
i que segurament també col·leccioneu,
us heu plantejat algun dia vendre'ls?
Mira, jo els vaig fer, els vaig donar
a Juega Terapia, que és una ONG
que ajuda amb els nens que estan als hospitals
amb càncer, que puguin jugar videojocs,
perquè crec que és una de les
coses més boniques que pots fer.
Una vegada tu ja has gaudit d'un videojoc
i saps que no hi tornaràs a jugar perquè ho saps,
no tornaràs mai més a jugar al GTA V
quan ha sortit alguna altra cosa,
doncs que ho pugui
disfrutar amb una altra persona.
A mi això em sembla molt bonic.
El Francesc, que va fer un forat, que ell vol preservar
tots els videojocs...
Un bon fer, estic en un bon fer.
Com portes la teva col·lecció?
Guaquetologues també o no?
No.
No tinc gens d'esperit col·leccionista.
Vull ser col·leccionista.
M'agrada tenir, m'agrada agafar coses,
però m'agrada sempre coses que m'interessen.
No puc ser completista,
sobretot per qüestions econòmiques,
i a més, a mi m'agrada
coses que m'agradaria jugar.
No comprar rara segons les decisions,
o compro, però no
el desprecinto.
No puc comprar...
Bueno, tenies...
L'Estar? No, no.
Ara se m'ha anat el nom del cap, pobra.
Compre i no el vols desprecintar.
Jo el mateix, que el Francesc,
jo sempre
compro per jugar.
El que m'agrada de col·leccionar
és jugar amb la màquina original,
l'experiència amb el comandament original,
joc original, amb el televisor de l'època...
Això és el que m'agrada a mi.
Ara anem a parlar de diners, Albert.
Som-hi.
Us porto
al videojoc més car de la història,
però no de desenvolupar,
de compra. És a dir, quin és el videojoc
que té un preu més elevat
si volem anar a comprar-lo.
És difícil trobar
realment quin és, perquè hi ha diverses llistes,
i cadascun el canvia segons l'època,
i també segons
l'impuls
dels venedors,
que volen incrementar el preu
dels jocs que ells tenen.
Us comento uns jocs clàssics
que són molt cars. Per exemple, la versió del Tetris
de la Mega Drive és mítica,
hi ha moltes poques unitats,
està valorada entre 3.000 i 16.000 euros.
Hi ha un altre joc de la Neo Geo,
aquesta consola tan mítica dels anys 90
que es diu Kizuna Encounter,
que van fer molt poques unitats, també
entre 5.000 i 13.000 euros.
És un joc mític de la Nintendo NES,
que és un cartutxo
que és daurat i que es va fer servir
durant una competició de videojocs de Nintendo
que també té un preu brutal, entre 15.000
i 20.000.
Però, consultant una mica
diferents webs, aquests que us he comentat
no són els més cars.
Curiosament, els jocs més cars que he trobat,
en concret un article de la revista
Business Insider, són per l'Atari 2600,
que és una mica el so de la música
que sona aquest.
El joc més car que he trobat es diu
Gamma Attack, no el conec de res,
és un joc desconegut d'aquests
per l'Atari 2600, fet per una companyia
que es diu Gamma Nation
i està valorat entre 20.000
i 50.000 dòlars.
A mi em sembla una borrada perquè hi ha més
jocs d'Atari 2600.
Clar, són jocs...
De dos cas de memòria.
I els que són més cars solen ser els més dolents
i els més horripilants.
Perquè es van vendre poc. Exacte.
Els americans sí que són grans col·leccionistes
i grans completistes i ho volen tenir tot
i aquestes coses acaben adquirint
aquests preus a subhasta.
Per cert, el nostre company es deia
Gustavo Benítez.
No obria els...
Un abraçada aquí si no estàs escoltant.
I sí, tenia jocs de Saturn,
que és l'afició que compartíem ell i jo,
i tenia molts jocs que els comprava i els deixava
sense obrir precintats, i deia
però Gustavo, bueno, és que si em vull conjugar
ja em compraré un altre, un obriré i l'altre no.
Hi ha youtubers, per cert, de totes les edats
però potser no de tan grans.
Youtubers que no...
que puguin ser tan grans com la Shirley Carrey
doncs no sé si els trobaríem.
És una venerable
velleta de 82 anys
que viu a Virgínia, als Estats Units.
Compte perquè té més de 400.000
seguidors a Youtubes
i a més, l'Eu inicia
els seus vídeos amb una veueta
de l'Angelical dient
com esteu, nets meus
els seus seguidors són els seus nets
mentre que altres diuen com estàis Pandacornios
i aquestes coses, no, per ella
els que els deixen són com els seus nets i les seves netes
i segurament si ens pogués
s'obriria el bolset i ens donaria un carmelet a cadascú.
Ara, de què fa aquesta senyora
que penja fins a dos o tres vídeos
setmanals? Què us heu parlat?
Macramé? Canxet?
Cuina? Fa vídeos de Skyrim!
Què dius ara? Aquesta senyora és
el primer jugues Skyrim
a Firecry Primal o Deliver Us The Moon
entre els últims jocs que estàs jugant
i penjant vídeos, déu-n'hi-do.
Això ens ho trobarem cada vegada més, ens anem fent grans
i molts de nosaltres continuarem jugant, no?
Seguirem sent Youtubers. Youtubers, no?
O jugarem a videojocs si tenim la sort
d'arribar als 70, als 80, no? O què?
Ho veieu? Jo ho veig perfectament.
A més, retro. Aquí descobrireu
la dificultat autèntica
i no les tonteries que jugava avui dia.
I de sempre diran, avi la pastilla.
Exacte. Per recuperar aquells jocs
retro al Pacman. Com els jugaràs? En quina plataforma?
Clar, potser no...
la corrent no anirà,
no tindràs... Hauríem de ser com hackers.
Exacte. Del producte,
dels cables, de tot per fer-ho.
Molt bé.
Aquesta cançó està extreta
de Youtube i és una cover de teatres
absolutament al·lucinant. Sí, per això
l'hem posat en audio, perquè posar
les músiques normals està bé, però
hem intentat elevar aquest programa.
Exacte. El videojoc més venut
és, evidentment, el Tetris,
amb 170 milions de còpies
entre les de consola, ordinador o mòbil.
Aquí no entra el Mario o el Pokémon
perquè es consideren jocs diferents entre ells,
és a dir, el blau no és igual que el vermell o que el groc
o que el diamante o demés, no?
Després vindria el Minecraft
amb 154 milions, és a dir, fixeu-vos-hi,
170 milions, 154,
el Grand Theft Auto 5,
25 milions de còpies, que déu-n'hi-do,
Wii Sports amb 82,8,
que crec que aquí hi ha trampa, perquè
clar, venia amb la consola. Trampa, trampa.
I, evidentment, el PUBG, que és el
PlayerUnknown Battlegrounds, de 50
milions de còpies. Déu-n'hi-do.
El primer Mario, per si us ho esteu preguntant,
el trobem al número 6, amb el Super Mario Bros.
de l'Annais,
amb 40,3 milions de còpies.
Això que ara dieu de la trampa, també el
Tetris es podria dir que també té trampa.
Venia amb la Game Boy, i això vol dir
un porron d'unitats.
I de versions de Tetris hi ha moltes.
Per tant, clar, per mi té molt mèrit, per exemple,
d'aquesta llista, el Grand Theft Auto, perquè
més o menys ha sortit en diverses versions,
però és un mateix videojoc, no canvia el
videojoc d'una versió a l'altra.
I el Minecraft, perdó, clar, ha sortit
en tantes versions i també és una mica com...
I el PlayerUnknown, que més porta tan poquet
de temps, al final. Brutal.
Em sembla espectacular que ja s'hagi colat
en aquesta llista. Això vol dir que cada vegada hi ha
més gamers en aquest món.
Lletges, aquest joc, sempre m'ha semblat molt
lleig, aquest joc. Estic d'acord.
El que ho ha creat és un militar, no un...
És terrible, és terrible visualment.
Això és veritat, que acabes de dir, no?
Sí, de fet, ella es va crear, el seu pare
és militar. Ell no és militar,
però s'ha creat en una acadèmia militar
amb el seu pare. Sabeu aquelles típiques centres
allau ballats, on viu la família perquè
acompanyen el militar i tal? Doncs així.
Aquí a Espanya teníem Torrejón de Ardor.
Doncs mira, doncs era el Torrejón
típic, però del seu país.
Déu-n'hi-do. Doncs ara parlem de més tetris.
Molt bé. Què ha passat aquí?
Ha marcat gol. Ha caigut la línia recta del tetris.
Exacte. Hem aconseguit.
Això és el so corresponent
al darrer campionat
mundial de tetris. Un campionat
que es fa, atenció, jugant
amb la versió de la Nintendo NES,
la versió del joc de l'any 89.
I en aquesta ocasió el campió va
ser un noi de 16 anys de Califòrnia,
Josef Saele, el campió
que va guanyar a un altre
jugador nord-americà, en Jonas
Neubauer, que
portava 7 anys sent el campió.
En aquest torneig no es tracta tant de
fer línies sinó de superar en poc temps
la puntuació del teu rival.
Llavors aquest noi, tan jove de 16
anys, va aconseguir-ho. El vídeo s'ha fet
força viral per internet veient
com juguen de ràpid.
No paren de caure peces.
I la mena s'hi va molt més ràpid
que qualsevol mortal.
A mi em fa molta gràcia relacionada amb el món
aquest paral·lel que hi ha a la xarxa social,
com el càster
Alibai,
mític càster de l'LGBP,
que és molt conegut a l'estat espanyol,
des de fa com un any,
en aquest anterior campió del Tetris,
en Jonas Neubauer,
li diu com una broma que és d'Albacete.
Llavors aquests dies...
Sí, és veritat, és veritat, ja sé què explicaràs.
Aquest home s'ho ha cregut al final
que és d'Albacete i en el seu Twitter oficial
ha nascut Albacete.
No, perquè alguns mitjans de comunicació
han posat que és d'Albacete
i la dona li ha dit, ostres, s'ho estan començant
a creure i per tant
l'Albacete i el seu Twitter ho posen.
És boníssim, no?, aprofitant la broma
i fa molta gràcia, realment.
No, per acabar amb aquesta ronda
un altre joc vinculat, o rècord vinculat
al joc de Pagin Nov.
Francesc.
Doncs també té el Tetris, jo crec,
el rècord del videojoc físicament
més gran i més immens
mai construït, perquè l'any 2012
un grup d'estudiants del Mid van crear
un Tetris jugable
amb els llums de colors de les finestres
d'un edifici de 20 plantes del campus
i per tant podies jugar al Tetris
amb un edifici de fons
veient com anaven caient les línies
i podies estar situat, no sé,
a 30 metres de la pantalla, diguem-ne,
o més, i seguies veient perfectament
com baixava el Tetris.
20 plantes i que segurament quan baixa
caia la gran en 4 peces, no?
Deu ser brutal.
Un edifici sencer, no?
Per cert, tots aquests que jugaven abans
de ràpid et deixaven l'espai per la recta
oi tant!
Sí, sempre. Així pots acumular més punts
de cop i volta. Per cert, està a punt
de sortir el Tetris Effect,
que tinc moltes ganes, el Mizuguchi,
que és un joc que crec que m'agradarà,
em penso. Té molt bona pinta.
Sobretot per qui el fa.
De què estem parlant, Gina?
Els trofeus de platí són els trofeus
que s'obtenen quan aconseguim tots els trofeus
del joc, quan l'acabem al 100% o
les premem al màxim.
Valen 180 punts i costen,
ja us ho dic ara, molt de aconseguir.
L'usuari amb més trofeus
d'aquest tipus és
Hakam Karim, que en té
1.691.
Però només el que portem de
2018 ja en porta 320.
Si voleu que us en aconsegueixi
un pel vostre compte,
costa uns 500 euros.
Ara mateix és la seva feina principal.
No pot ser, per favor.
T'ho prometo. Brutal.
No ho sabia, això.
Vaig a donar-li 500 euros ja
perquè vull un platí, perquè no en tinc cap,
realment, jo. Mireu que jugo, però
has d'invertir moltes hores en un sol joc per tenir-ne.
Hi ha algun que estigui supercontent
d'haver-lo aconseguit? Sí, sí.
The Shadow Rushed Me,
de Max Payne 3, que s'aconsegueix
passant-se el joc sense morir
i completant un capítol cada 60
segons. Això, mira l'Albert.
L'Albert està... jo no li he vist els ulls
tan grossos mai. Coneixent el videojoc és que
ho trobo impossible, però...
Mireu les vostres... aquestes fites.
Sí, això ho mireu, vosaltres.
A mi m'agrada molt el tema dels trofeus
en els videojocs. No tinc cap platí d'aquests
perquè jugo amb molta varietat i
mai hi ha tant a fons amunt
i al final has de jugar molt. Però a mi
m'agrada molt per fer un seguiment del que vaig jugant
i veure... a mi m'encanta.
I també saber el que vol el desenvolupador.
I a vegades és... ostres, has de matar
50 gallines, no? I de sobte, quan veus
una gallina, penses en el trofeu aquest de
ostres, has de matar 50 gallines.
Anticipar-te. Sí, una miqueta.
Doncs ara parlem de cinemàtiques.
Cinemàtiques. Aquest moment
t'han odiat per molta gent en un videojoc
que et posen la peliculeta...
I no has de fer res, no? Veus una peliculeta.
Molta gent això d'algú dia, no?
A la Gina li agraden... a mi també m'agraden bastant,
que estan ben fetes. Doncs quina és la
cinemàtica, la peliculeta, per dir-nos-hi d'una manera,
més llarga que hi ha hagut en un videojoc?
Hi ha un videojoc que és conegut
per les seves llarguíssimes
escenes de vídeo. I aquest
és Metal Gear Solid.
I la quarta entrega, atenció,
perquè té una cinemàtica
que és més que un germatratge.
71 minuts
de pel·lícula,
tu ja veient la cinemàtica...
Des de l'inici? Al final. Quan has acabat el joc.
Si quan has acabat el joc que tens ganes de dir
molt bé, vaig a postejar a les xarxes socials
i tal, a sobre et foten una pel·li, al final.
Una pel·li. I t'imagines que després a sobre
t'has de tregar els títols de crèdit que no te'ls pots saltar?
Que a vegades passa.
A la primera vegada que algú veu això diu
igual després hi ha acció, i no n'hi ha, eh?
No hi ha res. Acaba, eh?
No t'he fet quatre penes allà i...
M'estava imaginant ara mateix jo veient
la cinemàtica i...
Estava patint. Com es deia el personatge
que ha fet aquest videojoc? En Hideo Kojima.
En Hideo Kojima està treballant amb coses ara, oi?
Sí, està treballant amb el Death Stranding,
un joc per la Playstation 4 que té una pinta
molt misteriosa.
Ah, sí? Que no se sap gaire cosa, no?
És molt, molt raro, molt raro aquest videojoc.
Sí, és estrany, sí. Portem anys veient imatges
i no sabem ben bé de quin serà el funcionament.
Un home despullat, un fetus, un mar...
Hi ha una cosa que molt estranya en aquell videojoc.
Després tot agafarà sentit, no?
O no. Ja ho veurem.
A veure si supera el seu rècord de cinemàtica.
No, per favor.
Els actes benèfics on es paga perquè els participants
facin una mateixa acció durant més temps,
com jugar a videojocs, són molt populars als Estats Units.
Desert Bass for Hope
és la més antiga en actiu.
Desert Bass for Hope es va iniciar l'any 2007
i reuneix un grup de voluntaris
que juga al minijoc...
al minijoc...
Desert for Hope.
Ja n'hem parlat d'aquest minijoc al programa,
que forma part d'un joc
que es va cancel·lar per la Sega CD
que es deia Pen and Teller Smoke and Mirrors.
El Pen and Teller,
per qui no conegui, aneu a internet i els trobareu.
És un duet de mags
que fa molts anys que estan en actiu
i que tenen trucs absolutament fantàstics i genials.
I també tenien una sèrie de vídeos
en B.A.Q.S. on fèiem bromes,
a través de vídeos t'ensenyaven trucs
i feien una miqueta de gamberrades.
I van voler passar això a un joc.
El joc que no es va llançar mai,
però s'ha retrobat i circula
per internet, el pots gravar i el pots fer servir
amb una Mega CD original,
és que aquesta petita conya
de fer-te jugar un joc totalment idiota.
Portar el teu amic i dir-li a veure si ets capaç
de superar el meu rècord i tenir-lo enganxat allà
però que passi alguna cosa, no, no, segueix, segueix.
I el joc és conduir
un autobús, un autobús auscular,
atenció, a temps real
entre
Tucson i Las Vegas.
72 km per hora, que és el màxim
al que pots anar, i és a temps real.
Tens 8 hores a fer un sol recorregut,
un cop arribes, guanyes un punt
i pots tornar endarrere
en el sentit contrari.
La imatge del desert és exactament la mateixa
i és a veure qui aconsegueix
més punts.
Déu-n'hi-do jugar a aquest joc.
La veritat és que no pots deixar el comandament,
perquè si el deixes, l'autobús, una de les rodes
gira diferent i es va movent cap a la dreta
i va sortint. Per tant, has d'estar
sempre pendent de l'autobús.
Aquesta mena de conya s'ha fet popular
en molts vídeos de YouTube i en molts reptes que hi ha
a veure qui aguanta més estona
amb el desert bus.
És aquest minjot
que es diu el desert bus.
La veritat és que fa temps que fan aquest
repte per recaudar fons.
Cada any recullen
vora de 600.000 dòlars
per l'associació Benéfica
Child's Play i des de l'inici
n'han recaudat més de 4 milions
de dòlars. Si
teniu ganes de veure com és una d'aquestes
reaccions, esteu atents al seu Twitch
perquè aquest 9 de novembre, per exemple,
tindran l'edició del 2018.
Molt bé, doncs
parlant de rècords, teniu algun amic
amb rècord Guinness?
Tu sí, Gina. Doncs jo sí,
perquè hi ha un youtuber català
amic meu que col·labora
més al programa Pop Up d'aquesta casa,
que té un rècord Guinness. És a dir,
estem a la mateixa sala
on ella en registra.
Doncs mira, l'hi he preguntat
i ell mateix ens ho explica.
Hola, soc el Roc Massager, conegut com el consumer
i el meu rècord Guinness no és que tingui molt mèrit,
va ser durant un event a Londres
i el canal de Guinness World Record volia fer
un event amb gamers. Llavors vam anar
uns quants youtubers, entre ells els Rubius,
i ens posaven proves, provàvem coses
amb videojocs que no havia provat mai ningú
i simplement el que ho fes millor de tots els que
estàvem allà, doncs s'endúia el rècord Guinness.
I el meu en concret va ser jugant a Call of Duty
Black Ops 2, havia de córrer
els ulls tapats amb el meu personatge
fins a capturar una bandera i tornar.
Tenia un company que em donava les indicacions
en anglès, perquè ell era anglès,
i jo ho vaig fer més ràpid, vaig trigar només un minut
a fer-ho amb els ulls tapats
i aquest va ser el meu rècord Guinness,
el tinc allà en marcat, i tot i que és una cosa
que si t'ho proposes una mica o pots fer-ne una tarda,
jo soc l'únic que el tinc com a rècord oficial.
Així que aquí queda el meu rècord Guinness.
He de dir moltíssimes gràcies, Roc,
que mirant una miqueta
tot el tema del rècord Guinness,
em dius a veure com es planteja això,
però al final són reptes, no?
Sí, sí.
Ara ho pensava, no?
Molta gent ho pot fer, però jo tinc el rècord.
Sí, sí.
I el fet de posar-ho allà, no?
Ostres, tu saps el que és allò, tenir a la teva habitació
el rècord Guinness, que quan venen les visites,
dius no, això és el meu rècord Guinness.
Suposo que d'haver-hi una persona, no?
Un notari.
Sempre hi ha un capítol dels Simpsons
on hi ha una de les grans lliçons d'aprenentatge
que ens ofereix en Homer,
que diu al seu fill amb Barça,
sempre hi haurà un milió de persones que faran això
que tu penses que fas millor que tu, no?
I m'ha fet pensar en això ara mateix.
Molt bé. Aquesta persona...
Em sembla que ho vam comentar al programa,
que tenia aquell rècord brutal
amb el Pacman,
que era...
El Billy Mitchell.
Sí, que ha tingut problemes precisament amb els rècords que havia fet.
Sí, sí, que tots són falsos, directament.
Sí, sí, està en Twitch ara. Ara parlem amb una persona
que, per netejar una mica la seva imatge,
cada divendres, i ha estat a la nit,
el podeu trobar a Twitch
amb màquines originals jugant.
Realment és bo, eh? Però no farà rècord.
Segurament no, però és molt bo jugant, eh?
Sí, però no té el rècord. Jugar al Donkey Kong?
Però fer trampes. Ja ho sé, ja ho sé.
Fer trampes et treu tota la legitimitat.
O sigui, pot jugar molt bé, però ja no és legítim.
Sí, que no ho miri, no? No, pots mirar,
però mentrestant al xat el vas insultar una mica.
Ara ens vols parlar, Albert,
d'un altre rècord curiós, no? Molt curiós.
I, a més, també és un rècord oficial,
registrat, doncs, al Rècord Guinness.
Estem parlant del videojoc
amb més pieces de música originals.
No pot ser.
Amb més músiques.
És una brutalitat.
El joc aquest que té el rècord, ja els el dic,
és el Runescape.
És un M-A-M-O-R-P-G,
un joc d'aquests online massius,
de rol,
que es va publicar l'any 2001,
ja té una bona quantitat d'anys,
i té 1.198 temes musicals.
Però com pot ser?
És una brutalitat.
De dos segons, de deu segons...
Van fent música sense parar.
Vinga, vinga, vés fent música.
És un rècord molt curiós.
La música que sona és de...
A veure, a veure.
Hi ha una melodia aquí.
Està prou bé, no? Ens posen tensiós.
Està molt bé.
1.198 peces de música.
No sé jo si dintre de poc,
quan surti el nou Super Smash Bros. Ultimate,
aquest videojoc de combats de Nintendo,
potser li fa una mica de rivalitat,
perquè ara en un cert que, de moment,
té 900 cançons.
És una passada. Per exemple,
un dels personatges nous que apareixen en el joc
és Castlevania.
Hi ha 37 temes musicals
de la sèrie Castlevania.
És espectacular.
Aquest títol, el RuneScape,
té altres rècords oficials guines.
Per exemple, el joc de la història
amb més actualitzacions
té 1.014 actualitzacions
a data de 2017.
Perdó.
Un respecte pels desenvolupadors de RuneScape
que des del 2000 fins al 2017
han estat enviant actualitzacions
pel joc 17 anys d'actualitzacions.
Boníssim.
No deixen penjat dels seus usuaris ni calç.
Ja estan ells.
L'any d'aquest videojoc
és el nombre de peixos virtuals
pescats dintre del videojoc.
8.000 milions de peixos virtuals.
Hi ha?
Pots pescar?
Han pescat 8.000 milions de peixos.
S'han pescat.
Són que els ecosistemes virtuals
no pateixen per molts peixos que pesquis,
perquè si no ens quedem sense.
I quants peixos creieu que portem pescats
a l'Animal Crossing?
Perquè allà també es pesca molt.
O fruites collides dels arbres.
Hipoteques pagades.
Això no l'arribo a pagar mai.
Curiosament, amb això de l'Animal Crossing,
el meu cunyat
em va demanar
una recomanació d'un joc
per les seves nenes,
eren més petites fa uns anys.
Jo li vaig recomanar l'Animal Crossing
perquè tenien la Nintendo 3DS
en aquella època.
I una de les coses que va passar,
i em va dir,
Albert, he vingut al joc
i he vist una cosa que no trobo gaire educatiu,
i que van ser les hipoteques.
Per què?
Crec que no li he d'explicar,
que són molt petites, que aquí és una hipoteca.
Crec que ara no s'han de preocupar per això.
Jo penso que potser sí,
que ja començaran a...
Va quedar molt sobtat.
Que els gossos vesteixin en faldilles i vestits
no li importa, però les hipoteques...
És la suspensió de la realitat.
Quan jugues un joc s'entren un munt de fantasia
i després et diuen,
i el quilometratge del carro que utilitzes,
saps que ha de passar un ITU
per passar pel nostre regne?
No, això no.
És que el gran enemic final de l'Animal Crossing
tothom sap qui és.
És en Tom Nook, que és el senyor de la hipoteca.
És qui has d'acabar pagant
i pescant molt, recollint moltes fruites
per acabar pagant la casa.
Ara anem al darrer rècord.
Abans de parlar amb una persona que tinc moltes ganes de parlar,
després us explicaré què és el que fan al seu canal,
perquè realment és espectacular.
Però abans parlem dels ous de Pasqua,
que són petits trucs ocults
pels dissenyadors del joc
que reveren una petita sorpresa pel jugador.
Segur que n'hi ha molts que encara no han aparegut,
però aquest joc de NES
té el rècord del que més tard s'ha descobert.
En concret porta gairebé 30 anys
per ser descobert.
El joc és per l' NES
Mike Tyson Punch-Out.
Va arribar a les botigues el 1987
i atenció perquè no va ser fins al 2009,
22 anys després,
que gràcies a un comentari
de Satori Uata, president de Nintendo,
indicant que hi havia secrets del joc
que no s'havien trobat,
no es va iniciar una recerca de qualsevol cosa
que pogués significar un ou de Pasqua
dins d'aquest joc.
I es va trobar.
Va sortir que entre el públic del ring
hi ha certes pistes per vèncer els boxejadors més difícils,
una persona que porta una càmera
en un extrem entre el públic,
que es veu tot igual, fa un petit flash,
fa una fotografia, es veu que és en el moment exacte
de golpejar i nuquejar
el jugador baldbal
quan carrega en contra teu
i pots bloquejar el seu superatac
que és carregat en contra teu.
I això, que es va descobrir el 2009,
ha tingut una altra continuació el 2016,
per això diem que ja fa gairebé 30 anys,
quan s'han descobert
unes altres pistes entre el públic
que funcionen sempre
i hi ha un petit jugador,
un petit espectador verbut
que està al costat del ring
que s'ajup ràpidament quan és el moment
en que amb un sol cop de puny
pots arribar a vèncer amb pistes en onda
o amb balbol.
Déu-n'hi-do.
És una dada impressionant
d'aquest videojocs
creats per gent que al final
creen històries com aquesta,
com el que hem fet amb aquest programa de 15
dades espectaculars del món del videojoc.
I és que, com dèiem, estem molt contents de parlar amb Silithur.
Ell, de fet,
es podria dir que és el guardià del refugio.
És un espai
físic que podem veure a Twitch.
Normalment, cada dia,
a les 10 del vespre, si anem a Twitch.tv
barra Silithur.
Benvenido al Generació Digital.
Silithur, com estàs?
Molt bé, com estàs?
Bé, aquí estava esperant.
En tu refugio,
una de las cosas que dices que te gusta
es marcarte retos.
Oye, hemos estado hablando de retos en los videojuegos
y tú los retos los llevas
día a día, ¿no?
Básicamente, en mi canal
es un canal de variedad.
Esto significa que juego a varias cosas
pero normalmente, una de esas cosas
siempre es un reto que mantengo...
Siempre hay un reto en el canal.
Siempre se mantiene eso.
Molt bé.
Hem parlat abans
de videojocs
que s'acaben de maneres
molt espacials.
Una de elles son con los comandos de voz.
De hecho, al principio del programa,
tú no los he escuchado,
pero he hablado de los juegos
que tú te has acabado con órdenes de voz.
Explícame un poco
antes qué es acabarse un juego
o jugar un juego con órdenes de voz.
Pues lo que significa
eso de acabar un juego
con órdenes de voz es...
Principalmente, ese juego lo tienes que conocer muchísimo.
También he estado escuchando que estábais hablando
sobre temas de speedrun y cosas así,
son récords.
Pues es muy similar
en el sentido de que tienes que aprender el juego
perfectamente y luego,
al hacer esto de los comandos de voz,
que es básicamente, por si alguien no lo entiende,
si yo digo alante, el muñeco se mueve alante,
si yo digo golpe, el muñeco golpea.
Esto básicamente vas a tener que conocerlo todo
y tienes que hacerlo de manera diferente
igualmente, porque el control
es absolutamente diferente.
Es muy, muy...
Es muy difícil. A mí retos
me han podido llevar cientos de horas
en stream.
Y además tienes mucha paciencia,
porque hemos dicho que
te has acabado Dark Souls.
Antes estábamos comentando que este juego es muy
difícil y que justamente
le gusta ser el juego
difícil, digamos, y este te lo has acabado.
Sí, Dark Souls 1
y Dark Souls 3. Además, Dark Souls 1
no fui la primera persona,
porque ya hubo gente que lo había conseguido con comandos
de voz, pero Dark Souls 3
mucha gente por el camino se rindió
y yo no quise rendirme
y conseguir pasar Dark Souls 3 completo
con comandos de voz.
Molt bé, el Silithur es comunica
i molt amb la seva comunitat,
però quan fa reptes, en bordres de veu,
el que podem sentir, perquè us feu una idea
oients i també francès que albergina,
el que passa és això.
Mira arriba, paso dere.
Pasito abajo, adelante.
Para, medio disque.
No sé de dónde quieren que vaya exactamente.
Mira atrás, adelante.
Paso disque.
Paso dere.
Fixeu-vos que diu
un paso a la derecha, no?
Exacte, exacte.
Tu, ¿esto lo configuras con algún
programa especial o no?
Sí, hay programas que...
Bueno, yo lo que pasa es que utilizo programas
que se aplicarían para ciertas cosas,
pero cojo y los transformo para jugar
videojuegos. Este programa, por ejemplo,
es para manejar un ordenador que si quieres sacar
Windows, o sea, si sacas la barra
de Windows dices Windows y se abre la barra
y cosas así. Yo lo he aplicado
para poner todos los botones de mi
teclado y
poder decir, por ejemplo,
que pulse la derecha, que pulse la derecha
un momentito, seria
pasito dere, da un pequeño
pasito a la derecha y así.
Y lo que pasa muchas veces es que
cuando te veo es que hay un nivel
que te cuesta y tú repites,
repites, repites, repites hasta que
puedes
pasarlo, por ejemplo.
Es mucha paciencia.
Sí, así es. Requieren mucha,
mucha repetición porque como digo,
aunque te conozcas muy bien el juego, que es
imprescindible, no puedes hacer un juego a cigars
con comandos de voz, aunque lo conozcas muy bien,
ese personal, ese
voz, ese o bueno,
un voz o un camino en concreto
pueden ser muy difíciles o casi
imposibles porque claro, es la primera vez
que te enfrentas a ello
sin tener un control. Al hacer
comandos de voz yo no puedo pulsar dos botones a la vez,
por ejemplo, porque estoy dándole órdenes
muy básicas y que
convierten algo muy difícil.
De fet, el que escoltàvem abans era
les ordres de veu i jo
estava jugant al Fallout 4. Aquí la taula,
algun joc que vosaltres digueu
mira, aprovaria de
jugar-lo amb ordres de veu?
Joltetris, que és el més fàcil, no?
Joltetris sí, potser sí, no? Però
sí, girar, girar, esquerra, esquerra,
i amb nivell superfàcil,
perquè si no... Jo el Mario Kart.
El Mario Kart
també estaria bé. Però com indicaries
el volant amb els graus? Gira
80 graus? Gira 45?
Alguna cosa faria. Gira, gira, gira,
gira, gira, si vols gira més...
A la plata!
Sí, Lizur, ¿hay juegos que sean
imposibles de jugar con ordres de
voz?
Hay videojuegos que son imposibles,
y que normalmente yo no elijo.
Podrían ser, por ejemplo, juegos que
requieran mucha velocidad
como Super Meat Boy. Se me viene a la
mente que me dicen muchas veces de Super
Meat Boy, y yo no puedo hacer eso porque
tengo que hacerlo muy rápido.
Pero estabais comentando sobre Mario
Kart, y yo Mario Kart es uno de los
juegos con los que yo pruebo mis controles
nuevos, los controles que hago diferentes.
Porque no solamente he hecho comandos de voz, he hecho
otros retos con otros mandos. Y Mario Kart
se puede pasar con comandos de voz.
Buenísimo.
Aquest joc que comentava abans, quin era,
Albert? El Super Meat Boy.
És un joc de plataformes. Ah, ja sé
quin és. És aquell que ets un tros de carn
sanguinolenta. Sí, sí, sí, d'acord, d'acord.
Molt bé. Mira,
una cosa que volia parlar
amb tu, Lizur, és també
d'un joc que, no sé, l'altre dia
ho comentàvem que s'està posant una altra
vegada de moda, que és el Pokémon.
Actualmente sí, estaba haciendo un reto de Pokémon
que no tiene ningún tipo de
controles raros,
sino que el reto es del
propio, digamos que dentro del propio juego
me he buscado un reto, y es desde
nivel 5, el primer Pokémon que escojo
de los tres, cambié a Squirtle
por un Magical.
Y solo podía jugar con Magical.
No podía pelear con otro Pokémon.
Y tenía muchas, muchas dificultades
porque si la gente lo conoce
Magical, para nivel 5 no tiene ningún, solo
tiene salpicadura, que es un ataque
que no hace daño.
Entonces tenía que irme a
un bosque en el que salen Metapods
o Cacunas, que son unos Pokémon
que solo tienen fortaleza, y quedarnos peleando
entre salpicadura y fortaleza,
hasta que nos quedáramos todos sin ataques.
Entonces Magical empezaba a pegarle
con algo que aparece cuando no tienes ningún
ataque que se llama Combate.
Y él pega y se quita un poco de vida
a sí mismo. Así lo tuve que pelear hasta
nivel 15, que ahí es cuando conseguí un ataque.
De bonito.
Y a su obra seguía siendo un Pokémon da igual.
Me encanta.
Me queda una frase entre salpicadura y fortaleza.
Oye, Sirizur,
tú también juegas
de forma normal a videojuegos en tu canal,
¿no?, en Twitch. Sí, así es.
Yo tengo varios juegos así
porque, como he dicho,
es un canal de variedad y al final
solo de retos no puedo estar
dentro de Twitch, más que nada por mi
salud. Me voy a morir.
Eres un streamer que
cuida mucho los detalles. Me gusta mucho
verte. De hecho,
tú estás en el refugio
y trabajas con, no lo hacen
todos los streamers, trabajas con croma, con un
croma total, donde hay
un refugio. O sea, tú cuando yo te veo
realmente tú estás a 20 kilómetros
debajo de la tierra.
Sí, sí. Y
has trabajado muchos
detalles, ¿no? Sí, es algo
que me gusta mucho trabajar en Twitch porque
intento aprovechar todas las herramientas
que puedo tener en Twitch. Se puede
streamear con la cámara arriba,
la izquierda, con un cuadrito
y tal. Yo cuando no tenía un croma,
lo que hacía siempre dibujaba
porque todos esos artes y todo lo que
se veía dentro de mi canal los he hecho yo.
Siempre dibujaba un
reborde alrededor de mi cámara que
pegara con el juego en el que estaba en ese momento.
En cuanto me pasé al croma, decidí
ponerme todo lo del refugio,
cambié las alertas
y las alertas, me
refiero cuando una persona, por ejemplo, se suscribe,
pues aparece una alerta de esta persona se ha suscrito.
Todo eso, animado
en torno al refugio,
todo mucho detalle.
Me encanta hacerlo así. No nos nota.
Escolta, ¿cómo crees que
evolucionará todo el tema de Twitch?
¿Te ves muchos años
conectándote o
digamos emitiendo cada día
a las 10? ¿Esto va a cambiar
mucho? ¿Cómo ves el futuro de Twitch?
El futuro de Twitch yo veo que todavía
queda ir hacia arriba.
Es algo importante
porque al final hay muchísima
gente dentro de otras plataformas como es
YouTube que se están metiendo en Twitch
porque al final
estas personas ganan
más o ganan muy bien
estando en esa plataforma.
Está pasándose mucha gente ahí dentro, las empresas
están empezando a echarle más ojo a Twitch
porque una de las cosas que tenían
más las empresas es que
tenían los factores,
tenían el pensamiento de YouTube.
Este señor hace un vídeo y ahí tiene
200.000 visitas.
En Twitch no se puede hacer eso porque es
gente en vivo. Ahora ya están
empezando a comparar esos números y dentro de poco
ya las empresas van a empezar a
llevar a eventos a
gente en Twitch, a
invitarlos, lo típico, lo que están
haciendo con gente de YouTube.
Le queda ir hacia arriba.
Por último, ¿jugas también
con pistolas láser en algunos juegos?
Sí, así es.
Es como estaba comentando antes que he hecho controles
raros y así por darte
unos controles.
Cuando salía un juego que se llamaba
Sea of Thieves,
juego de barcos,
en ese juego yo
me monté un timón de barco.
Literalmente me cogí un timón de barco
y lo construí para poder girar bien
para poder hacerlo como si fuera
un barco, literal.
¿Se está grabado esto?
Tiene que estar grabado alguna cosita.
Home, Albert, això era el que et faltava tu
quan jugàvem al Sea of Thieves?
A mi me criticaron.
I pantalons.
Un dia que jugámos aquí con el equipo
yo llevaba el timón y bueno,
un día en una isla creo que choqué...
No pugis mai en un vaixell
on l'Albert Murillo
i aquell vaixell més horrorós.
Doncs això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs
de Catalunya Ràdio.
Silithur, mucha suerte en tu refugio
Twitch.tv barra Silithur.
Cuando te salude Anacrónic
en el chat soy yo.
Vale, vale.
Anacrónic.
Gracias a ti y sobre todo mucha suerte
en tu canal.
Generació Digital.
No s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Gina Tost, Albert García,
Francesca Iblasco i Albert Murillo.
Pots seguir-nos a Telegram, a Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram, a Spotify
i a 4radio.cat barregerer
i també a Alexa.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.