I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1.003
i estem molt contents perquè avui seu amb nosaltres
l'Albert Garcia, que ho fa sovint,
perquè foma part de l'equip del Generació Digital.
Però aquesta vegada ho fa amb un viatge sota el braç
que li ha donat una experiència vinculada
amb el videojoc més esperat de l'any,
The Legend of Zelda Tears of the Kingdom.
Ens ho explicarà tot i també tindrem temps de plantar naps
i passar por amb les portes. Comencem.
Has descarregat Generació Digital.
Avui tenim el Roger Fontarnau i també el Pol Regàs,
les vies de so, gràcies per ser-hi.
Moltíssimes gràcies.
I també, com deia, l'Albert Garcia i la Laia Andrín.
Com esteu? Molt bé, molt bé.
Sí? Molt bé, molt bé, sí, sí, sí.
No he dit mentida, no? No, no, no.
Molt bé. No, però puc fer una confessió.
Sí? Acabo d'apuntar, bueno, abans de començar...
Sí? Albert Murillo, moltes felicitats.
Moltes gràcies, és el meu aniversari.
Sí, sí, sí. Gràcies, sí, sí, escolta'm.
He de dir que pel xat de tuits ja t'estan felicitant.
Moltes gràcies, jo ho dic, eh? Soc dels que ho dic.
Ho hem fet, ho hem fet, perquè avui dia s'ha de dir.
És un dia per celebrar.
Exacte. Avui aquí a la casa hi havia una revisió ocular, d'acord?
Hi ha hagut un moment que em diu, data de naixement,
jo dic, bueno, m'ho he agosat el 27 del 4 del 70.
I on es fa? Ah, felicitats!
Dic, moltes gràcies.
M'ha felicitat una infermera, la primera del dia.
Ho faig, quan venen a demanar a l'ambulantari un treballo,
de cop faig un... eh? Molt bé.
T'ha passat més una vegada, sí? Alguna coincidència.
Molt bé, està molt bé.
Tot això ve a banda que m'he recordat ara de l'aniversari Albert.
Abans l'he preguntat a la Laia quan és el seu aniversari
i he apuntat el mòbil a l'aniversari i no recordava el cognom.
I he posat Laia Goufolov. I tant que sí.
És una mica el meu cognom, eh? Perfecte.
Sí, sí, és veritat.
El primer programa sempre et deia...
Bueno, com et diuen?
Nerin, però Goufolov.
No, però no.
Molt bé, a veure, us volia dir...
Hem fet una pregunta avui al Telegram.
Sí.
I us volia dir què és el que ha contestat la gent,
perquè hem preguntat l'experiència...
O sigui, si realment esperen aquest videojoc de Zelda, Albert,
és a dir, si tenen ganes, i, per exemple, l'Isaac Besora,
diu que tenia por que repetís massa la fórmula
i que fos una simple continuació.
Però l'últim tràiler em va encantar
i el que he llegit de les previews té molt bona pinta.
Joc de l'any? Els Zelda mai decepcionen.
I després, per exemple, també el Perufito ha comentat...
Jo espero que passi com amb l'anterior,
que vam jugar tot el món alhora fent-nos descobrir
infinitat de secrets que directament no estaven explicats.
A més a més, crec que aquest nou sistema de combinatòria
busca precisament això, per exemple.
Totalment.
Té preguntes que aprofiti.
Exacte.
Podrem contestar algunes fins on puguem.
Sí, perquè tu ja has jugat,
et explicarem una mica l'experiència d'aquesta...
Sí, ho explicarem tot.
Parlem també del Minabo.
Avui parlarem amb el David Ferriz.
És correcte, és Ferriz, eh? David Ferriz.
Que és una de les persones històriques de Devilish Games.
Sí, porta molt temps fer videojocs.
Correcte, i demà, si no s'hi ha equivocat,
dia 28 apareix aquest Minabo.
Parlem amb ell una miqueta via telefònica
de com estan els preparatius per aquesta sortida.
I volia comentar, Albert, la notícia de Microsoft d'ahir.
Brutal.
Em va sorprendre moltíssim.
A sorprès molt perquè és una notícia que no s'esperava gens.
Diem que des de la Gran Bretanya han posat pegues...
A la compra.
Exacte.
...d'Activision Blizzard.
Quan fa un mes, l'organisme regulador de la competència
del Regne Unit va dir que, més o menys,
això estava enfilat, que això ja estava a punt d'aprovar-se.
Llavors, la notícia d'ahir va agafar a Microsoft
molt... sense estar preparada.
I les reaccions de Microsoft han sigut molt heavies.
Avui han entrevistat el president de Microsoft a la BBC
i ha dit que és el pitjor any de la companyia,
el Regne Unit, en 40 anys.
El pitjor dia de la companyia en 40 anys de Microsoft.
Ostres!
Sí, sí, sí, perquè, clar, si ara es posa de cul
l'organisme de la competència del Regne Unit,
l'organisme de la competència en aquest país,
encara s'ha d'aprovar als Estats Units i a la Comissió Europea,
i, per tant, aquesta fusió que es vol fer tan bèstia,
la més gran de la història de l'entreteniment,
per sobre de qualsevol altre 70.000 milions de dòlars,
potser no es pot fer.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, no, no, hi ha molta...
Clar, perquè des de fa més d'un any
que es va anunciar la intenció de compra de Microsoft,
que el món de les notícies de videojocs està molt aturat
i Sony i Microsoft no presenten molts jocs
i estan com intentant fer pena.
Ja.
No? Sony, ha de fer pena perquè si es fusiona amb els d'Alcohol of Duty...
Ens va...
I quan Sony té un amunt de mercat, i Microsoft també ha de fer pena.
Clar.
I no anuncien jocs, molt pocs. És veritat.
Jo tinc ganes que passi alguna cosa, tant si és com si no es puguin fusionar.
Jo estic més a favor de que no vull concentracions empresarials, però...
Però que passi alguna cosa, perquè el mercat es mogui.
Sí, sí, sí, exactament, és això.
Molt bé, la gent a Twitch li diem i l'animem a comentar qualsevol cosa.
Nosaltres aquí ho direm, si hi ha alguna cosa, ens ho dius.
I tant.
I també t'havia de dir, Laia, que he portat l'Steam Deck,
de tant en tant parlem de l'Steam Deck,
perquè hem instal·lat el joc del Minavo
per poder-lo jugar uns dies abans i poder comentar-lo,
i et deia que una de les coses que em feia més por d'aquesta consola
era la bateria, però amb els jocs que jugo, em dura.
Va genial.
És veritat que si agafes un triple A, jo ho he notat,
que s'escalfa una miqueta.
I els ventiladors deuen anar una mica pot.
I la bateria es redueix a hora i mitja, com a molt.
Sí.
Però és això, que amb indis i jocs més...
A mi m'agraden més els indis, ho he de reconèixer.
La bateria dura molt.
I també són millors per portar en portàtil, no?
Exacte, és més pantalla.
Clar, hi ha gent que juga com al God of War, aquí, que dius...
No sé, no?
Té tots els botons per jugar-hi.
Sí, sí, sí.
Poder es pot, però és molt petitó, no?
De fet, també ha sortit aquesta setmana la notícia
d'una nova consola que vol fer o vol competir
amb aquesta portàtil, que és la Rock Ali.
D'Asus.
D'Asus.
I és un moment que aquestes consoles poden tenir un mercat.
Moltíssim.
De fet, la gent està bastant satisfeta amb el preu d'aquesta màquina,
que crec que s'ha anunciat avui o ahir,
de 600 euros, que dius tu d'entrada.
Sembla molts diners, però la gent diu que pel que sembla que ofereix
no està encara.
Perquè és el tema d'això del petit PC.
Saps, quan tu pagues per una consola,
tu més o menys no saps el que hi ha a dins,
però aquí, en teoria, hi ha d'haver-hi un PC
que funcioni amb la seva cartera gràfica.
Sí, sí, aquesta d'Asus que n'ha anunciat ahir porta el Windows.
Porta el Windows de fons, que no sé si és bo o dolent.
Jo diria que és més aviat l'Esteam de clagrècies
que porta l'estiu operatiu d'Esteam.
Exacte.
I és tot més pràctic, més ràpid, i que dius,
i a més té a veure amb Linux, si no estic equivocat.
Sí, correcte.
Molt bé, doncs va, comencem el Generació Digital
després d'aquesta xerrameca,
sabent i una mica explicant a l'Albert García
la seva experiència en el seu viatge a Frankfurt.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Molt bé, el pròxim dia a 12 de maig
arribarà a les botigues de Legend of Zelda Tears of the Kingdom.
És un dels jocs més esperats d'aquest 2023,
i avui al Generació Digital volem parlar-ne a fons,
perquè ja l'hem pogut provar de forma anticipada.
Albert, has viatjat a la seu de Nintendo a Frankfurt, atenció,
i a l'Esteam de clagrècies de l'Esteam de clagrècies
és un dels jocs més esperats d'aquest 2023.
I avui al Generació Digital volem parlar-ne a fons,
perquè ja l'hem pogut provar de forma anticipada.
Has viatjat a la seu de Nintendo a Frankfurt, atenció,
precisament per jugar-lo. Quants dies vas estar?
Vaig sortir un dimecres i vaig tornar el dijous al migdia.
És llampèc, eh?
És llampèc, però mola, perquè la idea era
sortir-ho amb un dia de anticipació perquè a les 9 ens hi posem.
O sigui, ben d'hora al matí vam anar a la seu de Nintendo Europe,
que mai havia estat, la seva europea de Nintendo,
que l'edifici és com el japonès.
És un edifici molt quadrat i molt blanc, molt, molt blanquet.
Sembla que hagin imitat el mític edifici de Nintendo de Kyoto.
I quan entres hi ha persones japoneses que et saluden?
En el nostre cas no hi havia persones japoneses a l'entrada,
però dintre de l'edifici, la zona de la cantina,
on estaven tots dinant, sí que hi havia d'arreu.
Allà treballava gent de tot arreu.
Llavors, curiós, perquè només a entrants van dir...
Tothom, quan entravem, ja estrella el mòbil.
No, no, no, aquí no es poden fer fotografies ni res.
I dintre de l'edifici de cap cosa.
I això és que tampoc hi hagués res de l'altre món.
A l'entrada hi havia merchandising de Nintendo,
com molts productes que tenen a la venda els videojocs,
però no hi havia una Nintendo nesa amb el Mario Bros de l'any 85.
I no hi havia tampoc, jo què sé, joxis, figures...
Jo me l'imagino com, no sé, un part temàtic, no?
No, no, era molt elegant.
Molt sobri.
Molt sobri i concentració total per jugar.
Llavors, ens van posar cada periodista amb una consola,
amb un televisor, vaig jugar al televisor.
Perdona, va haver-hi un assac?
No, va haver-hi una presentació,
van posar-nos els tràilers perquè ens emocionéssim amb la música,
per entrar a l'entrada...
Ens van deixar 20 minuts d'escalfament
per jugar el joc sense capturar imatges,
perquè, per cert, si esteu mirant des de Twitch,
que és el gameplay que he muntat amb les imatges de la sessió aquella...
Ah, sí? Això és de teva partida?
Sí, exacte.
Sí, això és de Frankfurt, eh?
Això és de Frankfurt, correcte, és tot el que veureu.
De fet, aquests dies s'han publicat alguns vídeos arreu del món
i cadascun són moments diferents de allò que has jugat.
Perdona, però en el vídeo acabes de disparar un bistec?
Sí.
D'acord.
Serveix per despistar els enemics.
M'encanta.
Ara parlem del bistec, però tu tenies possibilitat
de gravar-ho...
O sigui, ¿facilitaven el tema de registrar-ho?
Va ser més difícil que mai en un esdeveniment,
perquè...
És que no és habitual, això, no?
No, l'habitual amb qualsevol companyia
és que ells et munten l'ordinador per gravar.
Però aquí t'havies de dur el portàtil.
I, de fet, amb la meva captura,
hi ha moltes imatges que aquí no es veuen,
perquè vaig fer una borrada i una equivocació meva brutal.
No tenia espai, per explicar-ho, no tenia espai al disdú.
Me'n vaig adonar allà i vaig dir,
no tenia espai al disdú, i vaig capturar,
que això no s'ha de fer, amics i amigues no ho feu mai,
sobre un USB.
Directament?
Directament, i clar, es va corrompre l'arxiu.
La majoria de l'arxiu es va corrompre.
Llavors, de la meva partida, vaig recuperar uns quants fragments
i he combinat amb els que m'envia Nintendo
i he fet un muntatge, que és el que veieu aquí.
Moltes gràcies per fer-ho.
I això del bistec, perdona, podem entrar en detall?
És que potser és l'essència del videojoc, la creativitat.
És el que més li agrada, no?
L'essència del videojoc és les possibilitats
que t'ofereix a l'hora de jugar.
El Breath of the Wild, quan va sortir l'any 2017,
ja t'oferia moltes opcions, era un joc molt imaginatiu.
Ara vaig cap aquí, ara vaig cap allà,
i amb aquest, el personatge, el Link, té una sèrie de poders
que li permeten, per exemple, a travessar parets,
i llavors pots anar on vulguis, pràcticament.
A travessar també sostres, per allò que vaig veure.
Sostres, per allò que vaig veure.
Més aviat, tu dius més correcte, Albert, és el sostre.
També pots, per exemple, convidar objectes.
Pots fer-te una espasa amb un bolet i amb un pal.
No fa gaire mal, però té com un efecte especial.
Pots també crear com vehicles.
Aquí en el vídeo es veu que hi ha un moment donat una mica més endavant.
Ja veureu que construeixo com un avió i va volant el Link amb un avió.
Li poses uns motors i pots fer moltes coses d'aquest estil,
molt creatiu.
Molt creatiu, no? Molt Minecraft.
Molt Minecraft, molt TikTok.
Perdona? Ah, sí?
Sí, us explico per què, perquè ja és...
O sigui, fixeu-vos... O sigui, eh?
Atenció, eh? No passa res.
O sigui...
Llavors, fixeu-vos que amb el Breath of the Wild
molts jugadors comparteixen, a través de xarxes socials,
les bogeries que fan fins i tot avui dia.
Fins i tot avui dia encara es comparteix.
Les partides que se li donen un cop una petra, surt volant i rebota.
Això s'ha fet fins ara amb el Breath of the Wild.
El que es preveu que faci la gent amb els poders del Link amb el no-felder,
des de Nintendo no ho diuen directament,
però està molt pensat per xarxes socials.
Molt bé.
Perquè pots construir coses i provar si funcionen, no?
Sí, sí.
Aquí en el vídeo estem veient una mena de...
Una espècie d'avió que li has posat dos motors i que vola.
I que vola i controles tu.
Llavors, si no poses bé els motors,
l'avió, com que hi ha un sistema de físiques,
no funciona del tot bé, però funciona.
Podries fer carretilles, podries fer qualsevol tipus de vehicle,
i jo vaig estar provant.
Al acabar les proves, vam ser 70 minuts,
els 20 minuts de proves de control i els 50 de capturar.
Molt bé.
I quan vam acabar, els periodistes que hi havia allà eren espanyols,
uns deu periodistes,
vam comentar com havia anat la cosa.
Descobria cadascuna crònica diferent dels aconsejaments.
Hi havia un que va trobar un enemic final que no hauria d'haver trobat.
Un enemic final que havia anat per on no havia d'haver anat.
Però per què?
Hi havia com una...
O sigui, quan jugàvem...
Et van dir alguna cosa, et va signar alguna cosa?
No, no.
Hem signat coses que no podem dir,
però realment no sé res de la història.
Aquests dies la gent està amb molta expectació per la història.
Jo no sé res.
Jo potser sé alguna mecànica que dius que és tan important això.
No podem dir això, que és una tonteria.
Bueno, d'acord.
Però sí, sí, algú, tot i que nosaltres ens fan dir a l'hora de jugar,
fem el que vulgueu.
Això mola, perquè al costat tenia un treballador a Nintendo,
japonès en el meu cas, que es diu Yuri,
i me n'anava de l'ajudant de tant en tant.
Ajudant i controlant, eh? No t'enganyis.
Sí, però a mi no em va dir gaire cosa,
perquè em vaig lligar sobretot a construir aparells.
No, no, molt bé.
Escolteu, escoltem aquesta musiqueta.
Perquè això és el que estem veient, la partida que tu vas fer.
Tu com ho veus, tu, Laia, això?
Es veu increïble.
Sí? Supermàgic.
I m'encanta veure't.
Pel que expliques, té molta pinta de ser més creatiu,
i poder fer moltes més combinacions que no pas al Breath of the Wild.
Jo el trobo,
de l'article que vaig publicar a l'avantguàrdia
i amb les impressions,
hi ha una frase que dic que és un videojoc amb ànima de xoc,
amb ànima de joguina.
Sí.
Perquè és com molt joguina.
Tot i que és un videojoc i és digital,
l'experimentació que té és molt de joguina.
Jo, per mi, el gran dubte que tinc és,
la història del joc,
això que tothom espera que sigui molt èpica amb el trailer i tal,
com encaixarà amb tot això?
Clar.
La història d'això ha d'estar el més potent del món.
Ha de ser potent.
Amb tot això, despistarà una mica de la història.
Com anirà aquesta relació?
Està justificat que jo construeixi un avió
amb rodes.
Sí, sí.
O que només sigui això.
Sí, sí, t'entenc, eh?
Aquí hi ha la qüestió.
La clau, eh? Això és la clau.
Molt bé, molt bé.
Escolta'm, com ho vas jugar?
Amb quin...? Amb televisor?
Amb un televisor bastant grandet,
que ahir em van preguntar la marca.
Dic que no és un televisor, ni m'hi vaig fixar, tu.
És que no ho sé, no ho sé.
Jo estava mirant el joc,
no vaig mirar quina marca era el televisor.
I m'ho preguntaven perquè...
Perquè, bueno, si Nintendo el posa per ensenyar el Zelda,
ha de ser el televisor.
Ha de ser...
Aquest és el televisor.
Ja.
Ni m'hi vaig fixar, amb aquest detallet.
Digues què diuen a Twitch.
Per exemple, LeicLibs ens pregunta que si tenen resistència
els vehicles que fabriques, no en energia,
sinó que si es trenquen.
Em creuríeu si us dic que es trenqués?
Perdó, perdó.
Jo no em vaig trobar cap vehicle que es trenqués,
però el que sí que pots fer és una cosa que em va agradar,
que és si un vehicle que tu has fet
no et convenç alguna de les peces, no està ben col·locada,
no ho has perdut tot.
Tu agafes la peça en concret...
Fas així i desenganxes la peça, no?
Fas així, eh?
Sí, fa així amb l'estic dret i es desenganxa la peça.
Lo de que es trenquin no m'hi vaig fixar.
Però crec que no, perquè en el vídeo de fet,
si us heu fixat abans, he baixat de l'avió
i ha caigut l'avió des d'una alçada i no li ha passat res.
Carai.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
I quines diferències has vist amb l'anterior joc, per exemple?
És bona perquè l'aspecte del joc és igual.
Tu mires els gràfics i dius que és el mateix joc,
però no ha canviat res, no?
En aquests set anys, sis anys, és molt semblant.
La diferència és els poders del personatge, principalment.
I la diferència també serà
quan descobrim això que hi ha dos o tres mons.
En el joc original tot passava al món d'Hirule.
En aquest hi ha el món d'Hirule
i també hi ha el món que flota, uns mons que floten.
I hi ha com una teoria que també hi ha mons subterranis.
Per tant, aquí hi ha una cosa molt interessant.
Quan ha passat l'Elden Ring, s'havia copiat molt del Zelda.
I ara és el Zelda el que es copia una mica de l'Elden Ring.
Que l'Elden Ring tenia el Riosiof, no sé què.
És veritat.
Tenia molta cosa amagada, l'Elden Ring.
I això que dius dels gràfics, que més o menys semblen iguals,
és molt típic de Nintendo, això, no?
Típic de Nintendo.
Que no li preocupa.
Què va, què va.
De fet, a veure, hi ha polèmica
perquè per molta gent, no?
I per mi també, la Switch és un hardware molt limitat.
Llavors, tècnicament, aquest joc és bonic
perquè la direcció artística és maca
i el joc té personalitat i és maco.
Però la fluïdesa, bueno, la fluïdesa del joc tampoc és...
Ja, sí, sí.
La més bèstia.
Va a 30 frames i té rascades de tant en tant.
Clar, clar, clar.
Molt bé.
Què és el que més t'ha sorprès de tot el que ahir vas experimentar?
A mi el que...
O sigui, la cosa que, abans de visitar les oficines
i provar el joc i tot això,
que a mi m'agrada molt, com sabeu tots els jocs de Zelda,
el que em quedo és que la facilitat a l'hora de construir,
a mi em preocupava que construir un vehicle d'aquests
amb el motor, les rodes fosques...
Uf!
Has de girar cada peça i t'has de...
Dic, uf!
Al final vaig anar molt ràpid
i em vaig sortir de la presentació amb ganes de jugar.
Literal, vaig arribar a Barcelona i vaig dir,
hòstia, tinc ganes de jugar això.
Encara no pots, no? No t'ha passat res.
Quan sortirà aquest joc? El 12 de maig.
O sigui, hi ha data concreta, eh? Sí, sí, sí.
Molt bé.
Exacte, exacte.
Mira, ara anem a escoltar, fem un petit iot break,
però que té a veure amb Zelda,
perquè anem a escoltar ara mateix el Víctor Mame,
perquè ell ha volgut parlar de dues peces musicals mítiques
d'aquesta anissaga i que crec que val la pena escoltar
una de les curiositats que ell ha trobat.
Hola, Víctor.
Hola, Víctor, com estàs?
Em creuríeu si us dic que la cançó de Los Boots
del Zelda Ocarina of Time i la cançó de Song of Healing
de Majores Mas tenen la mateixa melodia paroinvertida?
Anem a veure-ho.
Els primers compositors de bandes sonores de videojocs
tenien moltes limitacions a l'hora de composar,
ja que les màquines de 8 bits de fa 30 anys
no tenien les mateixes capacitats de reproduir música com ara.
Tot i això, Koji Kondo, com va fer la banda sonora
del Zelda Ocarina of Time, ja tenia a la seva disposició
una Nintendo 64 amb un sistema de reproducció d'àudio
molt més sofisticat que a l'època dels 8 bits.
Igualment, Kondo va trobar aquestes limitacions
en l'instrument protagonista del Zelda Ocarina of Time,
la ocarina, capaç de fer únicament cinc notes.
En aquest cas, el re, el fa, el la, el si i el reagut.
Per poder progressar en el joc has d'anar fent
combinacions amb aquestes cinc notes per resoldre
els puzzles que et vas trobant.
I aquests puzzles musicals que serveixen per a fer encanteris
són les cançons que tant coneixem.
Per poder crear cançons com Los Boots,
Zelda's Lullaby, Epona's Song, Song of Storms,
tan sols utilitzant aquestes cinc notes, diferents ritmes,
diferents formes de fer servir la modalitat i la tonalitat.
I aquí és quan arribem a la premisa del vídeo.
La cançó de Los Boots son així.
La melodia fa així.
I què passa si la invertim?
En lloc de fa la si, si la fa.
Tenim la cançó de Song of Healing de Majores Mask.
Hi ha diferents teories sobre aquest fet.
Alguns diuen que forma part de la narrativa del vídeojoc,
que podria tenir una relació la cançó de Song of Healing
amb la cançó de Los Boots,
que podrien ser cançons que, a nivell argumental,
signifiquessin coses contràries.
Per altra banda, hi ha gent que argumenta que és una simple casualitat,
ja que només fent servir cinc notes és molt possible
que els patrons es repeteixin.
¿Vosaltres creieu que tenen relació la cançó de Los Boots
i la cançó de Song of Healing de Locarin of Time i del Majores Mask,
o que simplement és una casualitat?
Moltes gràcies per escoltar aquesta petita peça informativa,
i ens veiem a la propera. Que vagi molt bé.
Us ha sorprès com a amics?
Moltíssim, perquè jo no ho sabia, això.
No ho sabies?
I responent la pregunta del Víctor,
jo crec, després d'escoltar-lo, que ens ha explicat que sí que té una relació.
Perquè és boníssim, no?, com la cançó del Bosque.
Si la toques al revés és la cançó de La curació,
del Majores Mask, que deia el Víctor,
perquè m'està relacionada,
perquè el personatge, el Majores Mask, ve del Bosque.
Per tant, m'acaba d'explotar el cap.
Molt bé, molt bé.
Doncs, escolta'm,
vaig a fer una tanda de preguntes.
Albert, també t'ho pots contestar, si vols.
Perquè a tu t'agrades, no?
No, però és veritat.
Volies entrar i és veritat que no...
Jo he provat el Breath of the Wild com dues hores.
Exagero, potser, però unes dues hores.
I vaig veure que era molt repetitiu en tema dimensions,
i vaig dir...
No és per mi.
No, és que no és per mi ara, potser.
Exacte, no és per mi ara. Sí, sí, perfecte.
Aquest pinca més interessant, aquest nou?
I tant, i tant.
Però a mi m'encanta quan succeeix això,
perquè si tothom estigués d'acord...
Exacte, uf, tot seria superavorrit.
Molt bé.
Albert, imagina't que ens escolta una persona
que mai ha jugat a un Zelda.
Anem a fer ràdio pública,
i sisplau, contesta'm aquestes preguntes.
Qui és la persona culpable
que les aventures de Zelda existeixin?
Els jugadors japonesos,
que ja tenen una certa edat,
i de fet ja podrien estar més que jubilats,
perquè estan a punt d'arribar a 70 anys,
però que encara treballen a Nintendo tots dos.
Són en Shigeru Miyamoto i en Takashi Tezuka.
Són els dos dissenyadors de The Legend of Zelda,
que era una aventura
que permetia als jugadors, diguéssim,
tenir llibertat per explorar un món de fantasia.
En aquella època que va sortir el joc,
l'any 86,
els jocs eren molt lineals,
i no podien avançar, com el Mario.
I el Zelda, quan el van fer
i va sortir l'any 86 per aquests dos senyors japonesos,
Miyamoto i Tezuka,
era com oferir una mica més de llibertat per explorar.
Molt bé.
Segona, quina és la clau
del perquè ha tingut tant èxit al Japó
com també al món occidental?
Uf, és molt difícil la de respondre,
perquè és la clau.
Perquè podem dir que és l'èxit universal
que ha tingut aquest videojoc, no?
Molt, i també amb la cultura popular.
És una novel·la de la Gabriel Zevin
de demà i demà i demà.
De ple de referències de Zelda,
aquesta novel·la i moltes altres obres.
La clau de l'èxit, jo penso que és
que els temes del joc són universals.
No és un joc que es compliqui amb la història.
Es complica amb l'emoció d'explorar,
de descobrir...
L'emoció del joc és l'exploració i el descobriment.
I això és un concepte universal.
Molt bé.
I mira, et diria,
què és el que busca normalment la protagonista
de les aventures? Hi ha un leimotif?
Sí, salvar el regne de fantasia
on s'ambienten els jocs, que és Hyrule.
Aquí tothom t'ho diu diferent.
Hyrule, Hyrule...
Jo dic Hyrule. Hyrule, tal qual.
I llavors, doncs, el tema és salvar Hyrule.
I perquè sempre hi ha un enemic
que ha d'intentar, doncs,
envair aquesta terra màgica
i el protagonista, que no parla,
en els jocs no parla, l'heroi no parla,
perquè el que buscaven els seus creadors és
que tothom s'hi pugui identificar.
De fet, en els primers videojocs de Zelda,
avui dia ja no tant, el personatge era bastant andrògin.
Sí.
Era com tothom s'hi pot sentir molt identificat
perquè no parla, el nom li poses tu,
el nom que tu vulguis.
Per tant, era molt interessant.
Recordo el Chris Vilchev,
que imitava els esforços,
perquè això sí que ho fa, els esforços.
No sé si en aquest ho fa, també ho fa.
I ho fa el Chris increïble.
No, no, ho fa superbé.
Molt bé.
Tu veus la quantitat de títols que hi ha hagut
en aquests anys, des del 86, hi ha hagut molts.
Ha tingut els dibaixos, l'aventura?
Per mi, personalment, sí,
va tenir els dibaixos perquè va haver una època
de les aventures de Zelda
que per mi van perdre molt l'interès.
Justament és l'època abans
que arribés al Breath of the Wild,
que eren jocs que repetien molt l'estructura
i va arribar aquest que va trencar una mica més.
Molt bé.
Hi ha persones que es tatuen la icona
de la Triforça al seu cos?
Doncs perquè és una sèrie de jocs que genera molt...
una gran emoció i una gran proximitat,
i te la fas teva, no?
Estàs en aquest món de fantasia, tu jugant,
t'agrada molt, gaudeixes, i també és com molt icònic, no?
Té com elements icònics, la Triforça,
com deies tu ara, els...
Jo què sé, altres elements que hi ha per tot arreu,
abans comentàvem, de tatuatges, justament,
i la màscara, de majores masques,
també és molt icònica per tatuar-te-la.
Sí, és veritat.
És veritat que el Roger és una persona experta
en el tema de tatuatge.
Tu et tatuaries la Triforça?
Per què no?
Bueno, potser ja ho tens.
No, no, no, però...
Molt bé.
La música, creus que ha jugat un paper fonamental
en la història de Zelda?
Superclau.
És aquest músic que va començar als anys 80, Nintendo,
i és fonamental.
A dintre de Zelda hi ha molts videojocs,
i cada joc té les seves músiques,
hi ha molta varietat musical.
Podríem fer un dia sencer i no repetiríem les cançons.
De veritat, Albert, podíem estar tot un dia posant cançons
i no es repetirien.
Hi ha hagut concerts, també a casa nostra,
es va celebrar un concert de Zelda fa uns 3 o 4 anys,
a la Sinfònica del Vallès, tocant els temes de Zelda.
Molt bé, i l'última, creus que el joc
ha influenciat la cultura en general?
Et diria en el videojoc, que jo crec que sí, però en la cultura?
Sí, clarament, perquè té molts jugadors,
i només en qüestió de volum això també té una influència.
I abans et donava l'exemple,
per posar l'exemple, el de la novel·la de la Gabriel Zevin.
És un exemple de com ha influenciat amb una novel·la,
amb una novel·lista que el seu referent no és tant el cinema
o la música, sinó videojocs.
I crec que ho veurem cada vegada més,
perquè la pel·lícula de Zelda està present en altres ficcions
pels records que tu associes al videojoc.
Molt bé.
Hi ha algun comentari a Twitch, Laia?
Per qui et diuen? Albert, explica el tema
que la història es va repetint sempre, és com un bucle.
Uf, la història es va repetint sempre?
Més, perdona, quina pregunta, eh?
Digues allò que sempre s'està repetint.
No, tu no, és interessant, perquè...
Qui ho diu, perdona?
L'Eclipse.
No, és interessant, no sé si ho diré bé, però, a veure,
quan Nintendo no publiqués la cronologia oficial dels temblors,
hi havia una mica de confusió sobre quina era realment la història.
Perquè, clar, en el fons, sempre que jugues a un Zelda,
el link és diferent.
És un link diferent i una Zelda diferent.
És veritat.
I llavors, Nintendo fa uns anys va publicar un llibre
que es diu Hiru la Història,
on va publicar més o menys com s'ordenaven els videojocs,
com s'ordenaven...
Hi ha la teoria que el joc que sortirà
d'aquí uns dies, jo t'he encantat.
Potser m'equivoco amb això i, si no, m'ho corregeu des del Twitch,
que és el primer de tots.
Abans, inclús, del que es considerava el primer,
que és el més antic de tots.
No sé si era així o ho vaig llegir-ho malament,
però hi ha com aquesta teoria.
Em deies la data de sortida, perdona?
12 de maig.
Això vol dir que està claríssim,
quan tu portis unes hores jugades farem un programa especial, no?
Continuem al Generació Digital
i ara volem parlar d'un joc molt especial.
Només Heikat Generació Digital.
Aquesta setmana apareix Minabo a Walk Through Life,
un videojoc desenvolupat per l'estudi Devilish Games
que està a Vilena, a Lacan.
He anat a la Viquipèdia
i he consultat el tema de l'agricultura i Vilena.
He vist que hi ha moltes empreses
dedicades als productes que dona la seva agricultura,
la seva terra,
i són coneguts les seves pastanagues,
les seves xiribies i, com no, també els seus naps.
David Ferriz, benvingut al Generació Digital.
Com estàs?
Hola, què tal?
Molt bé.
És veritat, no?
La tierra de Vilena de nabos?
Sí, crec que sí.
Ja t'he dit que he vist més d'una empresa important.
Sí, sí.
Tenim aquí una cooperativa.
Exacte, exacte.
David Ferriz és el fundador de Devilish Games.
Ell treballa en l'art i és dissenyador de joc.
I Minabo a Walk Through Life és un simulador de vida
on tenim el control d'un nabo,
però podríem dir que també és com si portéssim
el control de nosaltres mateixos, no, David?
Sí, eso es.
El nabo, al final, és una metàfora.
El nabo, al final, és una metàfora sobre la vida.
El nabo, realment, eres tu i vas caminant, no?
Vas caminant per la vida i et vas trobant, doncs,
amb altres nabos i vas estableixent el teu círcul social
i creant les teves relacions, no?
I, de fet, el que podem fer és...
Ens permet una segona oportunitat,
cosa que, a vegades, en la vida no podem.
Per aquí sí, no?
Sí, aquí, quan ens trobem,
pots tornar a repetir aquesta vida,
perquè cada vida es genera de forma aleatòria.
Diguem que cada vida és diferent.
Tu, quan ets mort, pots viure una altra vida
completament diferent o pots intentar repetir aquesta vida
per veure què hagués passat si a aquest nabo
que vas conèixer de petit li haguessis fet més cas
i no haguessis sortit corrent.
Potser era l'amor de la teva vida,
però és una cosa que pots provar en el joc.
Molt bé. De fet, he mirat els crèdits del joc
i us heu fet ajudar per una psicòloga.
Molt bé. Estem a l'estudi amb l'Albert García,
la Laia Nerín.
Laia, tens un Steam Deck amb el joc
i l'estaves provant per primera vegada.
Exacte. L'acabo d'agafar i crec que el teu bebé
ha estat rebutjat per la seva família una miqueta
perquè no sabia com anaven els comandaments.
Però com mola, que cuqui.
Sí, sí.
L'estem jugant, per cert, amb un Steam Deck.
No sé si això a vegades...
També a Steam, si el joc pot funcionar o no.
I es pot jugar bé, no?
Sí, debería funcionar bien.
No tiene todavía el soporte certificado por parte de Steam,
pero debería funcionar sin problemas.
Molt bé. Albert García, tu l'has jugat, a aquest joc?
L'he jugat també a l'Steam Deck, que tenim aquí a l'estudi,
l'he estat provant, i certifico que funciona bé.
De moment, el que he estat jugant funciona bé.
I també, a la meva partida, quan era un bebé,
a mi no, perdoneu, ja he fet unes quantes partides.
Llavors, he avançat una mica més
i he conegut com un altre bebé en app.
O no, era un app que era més nen.
Sí, correcte, és que has de fer amistats.
Sí, sí.
En este sentido, David, te quiero preguntar una cosa.
Cuando juegas a juegos de ese tipo,
donde tienes que dar unas decisiones
o tienes que decirle a tu protagonista
que se comporte de una manera o de otra,
yo, no sé cómo lo haces tú,
normalmente pienso en mí y en mi conciencia
y cómo lo haría siendo buena persona,
intentando no hacer daño a los demás, etcétera.
¿Tú juegas así siempre en estos juegos?
¿O intentas de alguna manera...?
Pues voy a ser diferente
y voy a hacer que conteste de forma brusca, digamos.
Pues yo en las primeras partidas jugaba así.
Jugaba como yo soy, con mucha paciencia y con mucho tiempo.
Pero cuando llevas...
Cuando vas avanzando en las misiones,
al final del juego te ponen algún compromiso.
Te hace tomar decisiones complicadas
y a veces, para cumplir los objetivos,
tienes que hacer cosas que no quieres.
De hecho, hay un enemigo, por llamarlo de alguna manera,
que se llama Topota, que es un topo gigante,
que básicamente es una metáfora
sobre el ritmo de vida que llevamos en la actualidad,
que muchas veces no nos deja dedicar todo el tiempo
a nuestros familiares o a nuestros amigos.
Y es eso.
Al final, en esas misiones donde aparece Topota,
tienes que vivir muy rápido
y muchas veces dejar atrás algunas relaciones,
porque si no, vas a ser devorado.
Está muy bien. Y aparte, es lo que decíamos antes.
Tienes una segunda oportunidad y probarlo de otra manera
en algún momento dado.
El juego, para explicar a la gente que no lo haya visto,
tú, desde que apareces, digamos, o naces,
o brollas de la Tierra, digamos,
comienzas a actuar con tus padres, tu madre o quien sea.
Y tienes como tres posibilidades.
Y estas posibilidades están marcadas con un color verde
si van a funcionar o no.
Es decir, hay como una pequeña guía o ayuda en un principio.
Sí, eso es. La probabilidad de éxito en tus interacciones
depende de muchos factores.
Depende del tipo de relación que tienes con ese nabo,
de lo que necesita ese nabo y de lo que necesitas tú.
Y también de cómo ellos perciben que tú estás.
Es decir, si estás con tus barras muy bajas
o pareces desesperado,
puedes asustar a los otros nabos
y que no quieran ser tus amigos.
O si eres muy pesado, igual, pueden rechazar.
Sí, sí.
Una cosa que m'agrada molt
és que sempre l'estructura del joc
és aquests nabs que van caminant per la vida.
Les estacions de l'any van passant,
i llavors van passant les quatre estacions.
L'estiu, la primavera, l'hivern, la tardor...
I cada vegada que passen, compleixes un any.
I potser estàs una mitja hora jugant
i has fet tota la teva vida.
Veus la teva vida? En mitja hora.
I això està molt bé.
I hi ha un altre atallet que m'hi ha fet gràcia.
Has d'aconseguir tants amics.
Has d'aconseguir aquests romansos.
Has d'aconseguir tota aquesta història.
Però què passa si tu ets un nab solitari?
Sí, sí.
Llavors també et dona aquesta opció.
Perquè hi ha com unes...
David, si m'equivoco com ho dius,
hi ha com una mena de nabs petits...
Són ràbanos.
Que són com mascotes, com si fos un gat o un gos.
I és com, diguéssim,
que les mascotes poden omplir-te de l'amistat
i no cal que sigui com...
I això m'agrada molt, aquest puntet.
Hemos tenido muchas cosas en cuenta.
Puede que hayamos metido la pata en alguna.
No sé si hemos contemplado todas las variables posibles,
pero hemos intentado hacer el juego
un juego que pueda ser agradable
para casi cualquier persona, creo yo.
No hem parlat gaire del tema de la psicòloga,
però ha alucinat un poc el fet de treballar,
que segurament no l'havia fet mai per un joc?
Doncs la coneixem,
perquè, a més, la psicòloga és una redactora
en una web de videojocs.
I ja havíem tingut algun contacte previ,
doncs havíem fet reviews d'un joc nostre,
ens havien entrevistat,
i, és clar, quan pensàvem en buscar una psicòloga,
la primera que ens va arribar, doncs va ser ella.
Molt bé.
Debris Games és una empresa de videojocs
Sí.
Llevamos desde 1998 haciendo juegos
y desde 2006 como empresa.
O sea que estuvimos unos años haciendo juegos amateurs,
haciendo juegos gratis,
hasta que empezamos a ganarnos la vida con ello,
y empezamos siendo tres personas, ahora somos nueve,
y ahí vamos.
Por último, ¿qué ha significado este título para vosotros?
¿La salida de ese título mañana, el trabajo que habéis hecho?
¿Qué significa para Debris Games el juego de Minabo?
Yo diría que es nuestro juego más experimental,
hasta la fecha,
y mira que hemos hecho juegos raros en el pasado,
pero yo creo que es la cosa más extraña que hemos hecho,
y ha significado mucho también en parte a la viralidad del nombre,
esa estrategia de marketing que hemos utilizado
para conseguir llamar la atención de la gente,
que muchas veces los videojuegos independientes
no les hace caso el público en general.
Y bueno, hemos utilizado eso,
y para nosotros es algo que nos ilusiona mucho,
es decir, que toda la gente con los Minabo
es algo que nos hace mucha ilusión,
y además creo que le tienen cariño,
y también es una incertidumbre saber qué va a pasar mañana,
si esos chistes van a servir realmente para vender
y para que la gente vea el juego tan chulo que creo que hay detrás.
No sé si te has fijado que no había ninguna pregunta
y quería hacer así la entrevista en referencia al título.
Creo que es la primera.
Exacto, es que quería hacerla, y digo, voy a hacerlo,
y no, con total naturalidad,
y de verdad, mucha suerte para mañana,
y larga vida a Minabo, ¿de acuerdo?
Espero que lo disfrutéis.
Muy bien, gracias igualmente y mucha suerte, hasta luego.
Hasta luego.
Gràcies per haver vingut a la comunitat del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
En principi, aquesta música me l'has passat
i forma part del joc.
En principi.
Sí, no, perquè m'has dit, és aquesta, no?
Un problema que poso sempre a última hora de la nit
les músiques i deia ara, en plan, qui ha posat aquesta?
Hi ha tres, i juraria que dues eren les mateixes,
però potser m'ho ha posat d'aquesta forma.
Pot ser que m'hagi jugat, el posar al títol.
No, no passa, m'agrada molt aquesta música, de fet.
Anem a dir de quin vídeo, això, que hem de parlar,
perquè és una de les teves darreres experiències que has jugat, no?
Sí, i he de dir que m'encanta Dead's Door.
Dead's Door, sí.
La porta de la mort, com...
Sí, serien les portes de la mort o alguna cosa així.
D'acord, uf, ja ens podem fer la idea, no, una miqueta?
No, no és tan greu.
Bueno, molt bé.
Efectivament, la idea és simple, és que portes un corb,
un UCI, un corb.
Muníssim.
Molt bé, anem de naps a corbs, eh? Exacte.
Molt bé.
Que la seva feina és la de ser un segador d'ànimes.
Uà, perdona, anem forts?
Dius que no, eh?
No.
Qui ho ha fet, això, de quin any és?
Aquest joc ja va sortir el novembre del 2021,
desenvolupat per Acidnerd
i editat per Devolver Digital.
I, de fet,
mola, perquè tu comences el joc
que arribes a les oficines d'aquests segadors d'ànimes,
i és una oficina tal qual,
amb el seu control de seguretat,
com si entressis ara aquí a la ràdio...
Sí, sí, sí, com en el viatge a Frankfurt de Nintendo, eh?
Exacte, exacte, arribes a...
No és quan fer fotos, tampoc allà, no?
No, no, no, arribes a les oficines, te l'espera,
al taulell principal, doncs...
Es veu que els teus companys
expressen rotllo.
Has arribat tard, no sé què, i diu, va, doncs això per tu,
aquesta feina per tu.
Aquest cas per tu, ara, no? Sí, sí, hòstia.
Llavors, la idea és que t'obren una porta
amb l'encàrrec de...
que tens una ànima a segar,
que normalment, per conversa que et fan els personatges allà,
és una ànima molt longueva,
que li arriba la seva hora,
o ànimes corruptes o així,
la seva feina és aquesta, no?
Portar-los a la porta de la mort, diguéssim.
Ajudar-los o directament?
Ajudar-los, bueno, directament,
cagar-los una mica al coll.
I si és ràpid, de vegades fan un favor, també.
No ho posen fàcil, eh.
Ah, d'acord, d'acord.
Perquè són bosses potents, ho hauríem de dir.
D'acord, d'acord.
Doncs, en teoria, és una feina fàcil,
que és la teva feina cada dia, obres la porta,
vas on està aquesta ànima a segar,
en aquest territori que t'obre aquesta porta,
cegues l'ànima, tornes i ja s'acaba la teva feina.
La porta es tanca i aquí s'ha acabat tot.
Però en aquest lloc on ets,
ets al lloc real de la vida o...?
Ets en el món,
o en el terreny,
en el territori d'aquesta ànima a ser cegada.
Molt bé, molt bé, pot ser, pot ser, està molt bé.
La idea és una mica rebuscada, potser.
No, no, no, ja m'agrada. Què passa?
Tu vas tan tranquil, acabes amb aquest primer bosc,
tens l'ànima al davant,
que has d'aportar a l'oficina,
i avui ens apareix un corb gegant
que et fa una cleca per darrere
que et deixa estar barnit,
que quan et despertes no hi ha ànima possible
i només hi ha una porta,
una nova porta oberta.
Ui, quin canvi de... quin gir, no?
Què passa d'aquí?
Sembla que hi ha un lladre que ens ha robat l'ànima,
que era el nostre encàrrec.
Vaja, sempre hi ha algú que roba... Sí.
La cosa és que si tu no tornes amb aquesta ànima a l'oficina,
la porta no es pot tancar
i és com que el cicle no s'atura.
Molt bé.
Llavors, per aquell corb encarregat de cegar aquella ànima,
el temps segueix corrent.
Llavors, es suposa que els segadors d'ànima no emballeixen,
però sí, mentre estan fent feina,
i no tancen la porta.
D'acord.
Això de les portes em sembla molt reboscat.
Però clar, forma part de l'aventura, eh?
Exacte. Tot el que travessem aquesta porta,
que ens trobem oberta,
que ens porta a un territori completament diferent,
i a base d'avançar per aquest terreny,
arribem just a temps de veure com el corb
entrega la nostra ànima
a una altra porta.
I a sobre, el corb aquest gran
té, per mi és encara dura,
perquè ens obliga a ajudar-lo,
dient, ai, és que mira,
si no faig el mateix, vaig perdre la meva ànima
i no vaig poder tornar a l'oficina.
I tu, en plan, seràs...
Clar, és quina culpa tinc jo, no?
Exacte.
Llavors, ens diu, però mira, em pensava que amb una ànima forta
seria suficient per obrir aquesta porta,
que se suposa que és com la porta que acabarà amb tot,
diu, o algo així misteriós.
D'acord.
Llavors, si em dic que, en plan, mira, jo estic molt gran
i no puc lluitar,
per tant, si pots triar no fer res
o ajudar-me,
perquè estàs obligat, perquè no pots sortir d'allà.
Clar.
O ajudar-me a agafar més ànimes potents
per tancar,
per obrir aquesta porta i acabar amb tot.
Què tu penses? Acabaràs amb la meva vida o amb què acabes?
Saps exactament?
Però llavors ens senyala tres ànimes
podríem dir corruptes,
que és la Bruixa de les urnes,
que diuen que està així com obsessionada amb ser aterna,
el rei granota,
que és com un dictador,
el pinta així com autoimposable,
que és un abusat rei i no sé què,
i un simi enorme, molt primari,
que simplement està allà, que no fa res, però bueno.
Molt bé.
I què són? Pusles o com va això?
Sí, el món mola molt,
perquè juga molt amb les perspectives.
És com un 3D vist des de sobre,
però que de cop gires una...
Però no del tot des de sobre.
Com el túnic.
Exacte, és una mica túnic, que de cop gires una cantonada
i tota la càmera, bum, gira
i t'ensenya un mapa.
És una càmera disomètrica.
Sí, exacte.
I és important el tema del tutorial?
Sí que és important,
perquè t'ensenyen que tens un arma principal,
tens un arc
i veus coses del territori que encara no pots tocar.
Té una part com de metroidvània,
perquè aniràs augmentant com a poders.
Adquiriràs diferents poders o habilitats,
que et deixarà obrir portes,
arribar a llocs que veus allà un objecte que no arribes,
coses així.
I és difícil el joc?
És difícil, però perquè jo me l'he fet difícil.
Pot ser fàcil perquè tens diferents armes a triar.
No sé si ara...
I com es fa difícil el joc?
Què has fet per fer-lo difícil?
Perquè m'he trobat un paraigües
que es veu que té la meitat de l'atac d'una espasa normal.
I jugues amb aquest.
Compre, òbviament.
A més, el cor queda moníssim,
perquè va amb el paraigües obert mentre camina
i fer el cop de paraigües el tanca.
Tu fas un joc bonito.
Exacte.
Ho diuen molt, jo jugo per l'esquí.
Està molt bé.
I per un dissenyador de joc, això és molt important.
Ho heu de tenir en compte.
Anem a posar la següent cançó a veure si et sona més.
Sí, més o menys és la mateixa, és aquesta, segur.
Vols dir que la continuem amb la mateixa?
Sí, potser sí, per això t'ho dic, em semblava que era bastant semblant.
No he ficat una tercera?
Sí, vols escoltar la tercera?
Així canviem.
Sí, és una altra ambientació.
Aquesta és la música d'un bosc,
quasi final, que no t'esperes.
I no dic res més.
Perfecte.
El títol de la cançó té a veure amb el bosc?
Què creus?
Sí, he vist el títol de la cançó.
Doncs no ho mireu.
No mireu el títol de la cançó.
He vist el títol de la cançó aquí.
Parlàvem d'estètica.
Com és el joc, visualment?
El joc visualment és molt bonic.
És molt bonic que dius que estiguis segant ànimes.
No sembla que sigui així tan xulo.
Però és molt bonic.
Hi ha molta diversitat.
Tu, quan entres al regne de la Bruixa de les urnes,
té un mapa molt únic.
O té uns jardins, una mansió, tot molt únic.
Quan vas al regne del rei Granota,
tot són més pentants, més selva.
És tot molt únic.
I els enemics són també propis de cada paisatge.
I això és molt xulo.
Això és molt xulo.
Però el que més m'ha agradat són les mecàniques de cada bosc.
Sí?
Sí, per això són molt diferents.
Cada personatge, cada bosc,
lluita d'una manera diferent,
té una zona diferent...
No vull dir molts espòilers, però...
Increïble.
Això que havies posat també al guió,
que s'assemblava al tema del viatge de Chihiro...
Sí, la Bruixa de les urnes...
Tothom m'ho va dir.
Em recorda a la Bruixa del viatge de Chihiro.
I també podríem dir que en aquella pel·li,
que a mi m'encanta i m'apassiona,
hi ha moltes granotes, també.
Sí, és veritat.
És com el japonès, no?
Sí, totalment. L'estètica és molt...
Hi ha algun personatge Hollow Knight, també?
Quina et refereixes, ara?
Aquí a la imatge que us ensenyo,
hi ha com aquests d'aquí sota?
El que està sobre del cor?
No sé què és això.
No, no, bé que un fos.
Aquesta calavera pensava que era un Hollow Knight.
Sí, sí, sí.
Home, jo pel que veig ara, perquè estàs ensenyant tu
amb el teu mòbil, és molt ric visualment.
És molt xulo.
Molt color, moltes ombres, molt màgic.
O sigui, ho pinten superbé.
L'has jugat a Twitch, aquest?
Aquest l'he començat a Twitch.
I la gent que et veia, què en deia?
Era molt original.
Hi ha molts que ja l'havien jugat.
Està el Game Pass?
No en tinc ni idea. No tinc Game Pass.
Ho busco ara un moment.
Però la Game Pass ja hi van de cap.
Ho busco en un moment.
És veritat, això de la Game Pass realment és...
Ho busco i us ho dic aquí en directe.
L'altre dia veia una persona a través de Twitch que...
Mira, de fet, l'Hidrokaos ho diu.
Aquest està o estava al Game Pass?
Bastant entretingut.
Molt bé, doncs mira, el deuen haver jugat.
L'altre dia escoltava una persona a Twitch
que és molt però PlayStation
i es queixava del mal que estava fent Game Pass.
Sí.
Clar, Microsoft no estava venent videojocs
perquè és clar, si es tenen el Game Pass, qui els comprarà?
Clar.
I això ha passat ara amb el Hi-Fi Rush,
que és un joc meravellós i ha venut molt poc.
Estic intentant fer la comprovació
i des del xat ho haureu de buscar millor
perquè jo es va estrenar a Game Pass aquest videojoc
però no sé si encara es manté.
Sí, el Roger Valdomà també ho diu.
Que hi era segur, però no sé si hi està encara.
Hem d'investigar més, això.
Clar, perquè en el fons això ho treuen i ho posen
i ho fan bé.
El Darwin assegura que va estar
fins al gener del 2022,
al Game Pass, que no l'havia llegit.
Doncs el comprem tu.
El joc ha estat xulo i la percadita de Laia pot estar.
Molt bé.
Anem a veure què han dit.
Hi ha alguna cosa més, Laia, del joc?
Crec que no.
L'ha recomanat força bé
i és una bona oportunitat per obrir i tancar portes.
I que juraria que sí que hi ha dificultat,
que si algú vol investigar els mapes
i disfrutar les mecàniques,
se'l posen fàcil i increïble.
I que agafin el paraigua.
Que agafin el paraigua, per favor, que és el millor.
Generació digital és ara tendència.
Re, estem a vuit minutets
per acabar el programa.
Volia una mica comentar el que s'ha dit a les xarxes
i ens recordava, per exemple, el Jordi Borràs
d'una data que va veure
per al Twitter de Cultura Digital,
que, doncs, si el seguiu,
ens dona afemèrit i superinteressants.
I comentava que el 21 d'abril,
ara fa una setmana, del 1989,
Nintendo comercialitzava al Japó
la consola Game Boy,
que va vendre milions i milions de...
La vau tenir?
Tu la vas tenir, Albert, aquesta?
La vas comprar en el moment que la vas sortir?
Poc després.
No la vaig comprar, me la van regalar.
Perquè era molt petit, però la vaig tenir.
Què va significar, aquella consola, per tu?
És que jo me'n recordo de tot.
Era pel meu sant, que jo volia la Game Boy,
el Tetris i el Tortugas Ninja,
i jo me'n recordo aquella nit jugant-lo,
que estava a casa meva, ja, com...
flipant, és que...
És una consola que, per a mi,
us diré una cosa, per a mi és la consola més bonica
que he sabut mai.
És icònica. Totalment.
Sí que té molta... és molt retro
i no es veu bé, no té retroil·luminació,
però és icònica de nassos, aquella consola.
I totxo jo a blanc, que ja...
I ara està molt cara, si la vols comprar a sobre de mà.
Sí, ara està també molt de moda,
perquè la gent cal es modifica. Sí, és veritat.
Li posa amb pantalla retroil·luminada...
Fa música. Una música, exactament.
Una Carcassanova, tot això.
Jo les tinc tal qual. Les conserves, eh?
Les conservo, però és una consola
que també la pantalla, amb el pas dels anys,
es fa malbé, i la pots arreglar,
es pot arreglar, però estan una mica així,
a vegades, les Game Boys. Això passava
amb una consola que s'havien de canviar
tots els condensadors. La Game Gear.
La Game Gear. Sí, sí, sí. Aquesta consola,
jo la vaig tenir, al final,
la meva experiència sempre ha sigut molt negativa,
perquè és una consola que el pas del temps sí que...
Es nota, eh? Es nota molt.
I d'altres no, eh? A tothom li passa,
això dels condensadors de la Game Gear.
La Game Boy no li passa. No li passa, per exemple.
Una que sempre ha tingut problemes, també és la Dreamcast.
És una consola que... Si no me'n parlis, el lector.
Oi que sí? Sí.
Tu tens també... Tinc la Dreamcast
i el lector no funciona. Això és un problema, eh?
Fiques un joc i al cap de cinc minuts,
això passa perquè la Dreamcast, el model
del lector de Samsung, passa això.
Jo tenia el Samsung i jo també. Ah, sí, sí, no, ja no ho tinc.
Ja la vaig tirar, sí, sí, ja la vaig tirar.
Tu tens consoles antigues?
Mmm... Jo, personalment, no.
Però a casa alguna n'hi ha, però no et sabria dir.
No et sabria dir. Molt bé, molt bé.
Molt bé, han comentat altres coses, eh?
Però també, mira, com que queda poc temps,
us volia comentar algunes de les notícies
relacionades amb, per exemple,
sortides de videojocs importants d'aquesta setmana,
a Star Wars Jedi, el Survivor.
Aquest és un videojoc, per cert, que...
El Pathos, la setmana que ve en parlarà.
Perquè ahir van a Los Angeles a provar-lo.
Tu a Frankfurt, però ahir a Los Angeles.
No, no, no, déu-n'hi-do, eh? Tenim molta sort, eh?
Tu també. Tu també, absolutament, eh?
Però, de veritat, és que és molt guai.
I crec que li va agradar força.
Ahir van sortir les crítiques del videojoc?
Sí, jo he llegit alguna, també, sí.
No, però anava a dir que molt bé, eh?
Sí, sí, jo he llegit...
Anava a dir que ha millorat respecte a l'anterior
del Fallen Order. Sí, sí, he llegit
i he vist un vídeo que m'ha sorprès molt
en el qual el personatge
entrava en una espècie de...
de roca, sortia d'una roca
i veia un...
doncs, un espai obert. Sí.
I fa molta gràcia, segur que es pot veure
a través de Twitter, com...
entra
i en teoria ha d'haver-hi
una muntanya que no apareix.
Llavors posen... posen els segons
que triguen a aparèixer, que són 15.
Ostres!
I tup-tup! Apareix la muntanya.
I això, molta gent ho critica
com és possible tal.
I jo he pensat, és tan important això?
O sigui, he pensat, per molta gent
és molt important, és a dir...
i fins i tot per la gent que compra
abans que surti el joc, eh?
Que digui, no vull que aquesta muntanya
aparegui 15 segons després perquè...
A mi em fa l'efecte que això que comentes, Albert,
deu ser un error puntual, eh?
Potser sí, per això. A veure, si a l'anterior joc
es veia de meravella, aquell joc,
potser això s'ho ha trobat algú.
Vull dir, com es grava tot. Si hi ha un error, el veu tothom.
És que, de fet, aquest videojoc,
la versió física,
demana una descàrrega obligatòria, Albert,
i amb això m'ha fet pensar una cosa.
És a dir, tu compres un joc,
te l'instales,
o sigui, ja no et compres el joc,
ja no tens aquell joc.
D'aquí 10 anys...
No funcionarà res.
No funcionarà.
És un gran problema. I a més a més,
quant ocupa aquest videojoc?
150 gigues!
Absolutament, sí, sí, sí.
És una barbaritat. Aquest joc ocupa una barbaritat.
Jo crec que és el que més ocupa que he vist mai.
El Call of Duty amb el Warzone
també ocupa una brutalitat.
L'NBA 2K23 ocupa, però...
Aquest joc d'Star Wars, 150 gigues.
O sigui, no sabeu què és comprimir els arxius?
Saps què em dius?
No ho sé, 150 gigues.
Ja saps què penso, també.
Hi ha alguns ullents de Twitch
que són de vegades les eines que s'utilitzen,
que segurament pesen molt,
que han d'estar en el joc...
Sí, no sé,
les textures, 4K, no sé què.
Però a mi em flipa
com abans es comprimia molt
i hi havia la voluntat de comprimir
tot el més possible.
Hi havia com una elegància
a l'hora de presentar tot el videojoc i crear-lo.
I avui dia, vinga, 150 gigues.
És una barbaritat.
Després, hi ha un joc que apareix aquesta setmana
que no l'he provat, no l'he jugat,
no sé si hi ha algun dels dos,
que és The Last Case of Benedict Fox,
que té una pinta.
A tu t'encantarà aquest joc,
un personatge que té un moviment preciós,
sembla de plataformes, però com en 2D.
Una mica Metroidvania, sembla,
que a tu et molen bastant la lletra.
Jo crec que aquest joc el comentaràs algun dia, penso jo.
I també volia...
Abans d'acabar el programa, Apple va tornar a guanyar
en el judici d'aquest del Fortnite
una part.
Guanya prou, guanya prou, perquè Apple està obligada
a ser la que és a partir d'aquest estiu
o dintre de pocs mesos.
Una cosa que serà molt revolucionària.
Han d'obrir botigues, s'han d'obrir botigues
dintre de l'entorn d'Apple.
I per molt que aquest mini-case l'hagi guanyat contra Epic Games,
els de Fortnite...
Creus que és positiu, això? Molt.
Sí, sí.
Aquí s'obre la porta per ells de la mort.
Una miqueta per Apple.
Una porta de mort per Activision Blitzer.
Jo ja ho he suït abans.
Jo estic en contra dels conglomerats,
aquests empresaris tan grans.
Trobo que s'estan fent empreses molt gegantines
i s'ha de parar aquesta tendència totalment.
Certament.
Ullens, ara acabem el programa, farem un rait,
una incursió al nostre Twitch.
Gràcies, Albert.
Gràcies, Laia, per haver vingut també avui.
I que acabis de tenir un bon dia d'aniversari.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a tothom per estar a la part tècnica.
Fins la setmana vinent,
que serà un programa també molt interessant,
amb els creadors de la RetroBarcelona.
Tindrem aquí el Carles García i també tindrem l'Oriol Dalmau,
el policia del retro.
Adéu-siau.
Prepara'n els televisors de tu.
Exacte.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.