Bona nit, us informa Arad Mazouke.
L'ordre presidencial que suspèn temporalment l'acollida
als Estats Units de refugiats i neguels visats als ciutadans
de 7 països musulmans ha provocat decenes de detencions
als aeroports nord-americans.
En alguns d'aquests aeroports hi ha hagut manifestacions
En alguns d'aquests aeroports hi ha hagut manifestacions
de protesta. Aquesta ordre ha fet que l'Iran, un dels 7 països
afectats per la mesura, hagi decidit aplicar criteris
de reciprocitat i negarà l'entrada als ciutadans nord-americans.
Altres països, com Egipte o Holanda, les línies aèries,
han impedit embarcar els avions passatgers amb destí
als Estats Units, que tot i que tenien els visats necessaris,
són ciutadans dels països musulmans inclosos
a la llista negra nord-americana.
Algunes grans empreses nord-americanes es veuen directament
afectades pel veto del president dels Estats Units,
els immigrants i refugiats de diversos països musulmans.
De moment, a Google, hi ha 100 treballadors afectats
per aquesta mesura.
Més noticis breus, la CUP ha decidit donar suport
als pressupostos de la Generalitat, però amb la condició
de fer el referèndum per la independència, com a molt tard
el setembre. El Consell Polític de la Formació
va fer una reunió a Vilafranca del Penedès.
Els anticapitalistes han defensat la seva decisió
amb l'argument d'impulsar el procés, però han criticat
durament el contingut dels pressupostos.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont,
avisa al govern espanyol que el dia 6 de febrer comprovarà
el greu error que suposa voler dialogar amb Catalunya
només als jutjats. El Consell Nacional del PDeCAT,
Puigdemont, s'ha mostrat confiat que l'independentisme
i la manifestació del 6 de febrer, el dia que Artur Mas,
Joan Ortega i Irene Rigau estan citats pel judici
del 9N. Però el dia 6 de febrer no només
començarà un judici, no només, sinó que començarà
el temps de descompte. L'Estat o arriba tard
i malament, o no arriba.
Després de mesos de silenci, Pedro Sánchez ha anunciat
que es presentarà a les primàries per tornar a liderar
la candidatura de la militància i decidir
que competia amb l'ex l'endacari Paci López.
En un acte amb militants a Andalusia, terra de Susana Díaz,
que de moment prefereix mantenir-se al marge, Pedro Sánchez
ha fet una crida a la mobilització de les bases del partit.
Morena Alacana, al sud del país valencià,
un matrimoni la seva filla de 12 anys, tot a punt de cas fixiats
o esclafats quan centenes de quilos de roba que acumulaven
a casa seva els han caigut al damunt. La parella tenia
un fill que els feia acumular de forma compulsiva tota mena de roba.
Sembla ser que les prestatgeries on la guardaven s'han ensorrat
i les víctimes han quedat atrapades a sota.
Una altra filla del matrimoni és qui els ha trobat morts.
Ara s'està esperant l'autòpsia per determinar el motiu exacte
de la mort.
L'actriu nord-americana Bárbara Hale,
coneguda pel seu paper de secretària a la sèrie Perry Mason,
ha mort als 94 anys.
La sèrie que li va donar la fama es va emetre a la cadena CBS
dels Estats Units entre 1957 i 1966.
Hale també va actuar en diverses pel·lícules,
al costat de Frank Sinatra, James Cagney o James Stewart,
entre d'altres.
El seu paper m'ha recordat però és el de la secretària
de l'Street.
Hale va estar a punt de rebutjar el paper de Dela
perquè no confiava en la viabilitat de la sèrie.
Així i tot va acceptar quan va saber que el seu amic Raymond Barr
faria de Perry Mason.
El que fa els esports, Sergio García,
es convertirà en nou jugador de l'Espanyol.
El seu cap de setmana va ser un parell d'anys.
Firmat per una temporada i mitja fins al juny del 2018,
Sergio García va jugar 5 temporades a l'Espanyol
del 2010 al 2015.
Des d'aleshores ha jugat al Catar, l'Espanyol, per cert,
rep el Sevilla aquest diumenge a la tarda.
Marcadors d'aquest dissabte, primera, destaque l'empat a 0
de l'Atlètic de Madrid al Camp de l'Alabés.
L'equip de Semeón es manté 4 a 5 punts del Barça,
amb el Real 2, Granada 0, Léganes 0 i Celta 2.
Els dissabtes i diumenges de bon matí
sacsegem la cultura de Real.
Obrim la porta a totes les celebracions del territori.
Obrim finestres al patrimoni cultural
i al potencial musical del país.
Avui, a les 7 del matí,
els dissabtes a les 6 i els diumenges a dos quarts de 7 del matí,
amb l'Ester Plana i Quim Rullant.
Obrim perquè hi entri tothom.
Som la gent del mans.
Nosaltres som la festa.
Aquest diumenge al Tots Gira,
doble enfrontament Barcelona-Savilla.
A les 12 de la tarda,
l'Ester Plana i Quim Rullant.
A les 12 de la tarda,
l'Ester Plana i Quim Rullant.
A les 12 de la tarda,
l'Ester Plana i Quim Rullant.
A les 12 de la tarda,
l'Ester Plana i Quim Rullant.
A les 12 de la tarda,
l'Ester Plana i Quim Rullant.
A les 12 de la tarda,
l'Ester Plana i Quim Rullant.
A les 12, l'hora del vermut, Betis-Barça.
Els blaugranes volen començar la segona volta de la lliga
amb una nova victòria.
I des de Cornellà al Prat,
Espanyol-Savilla amb els comentaris de Sergio González.
Els pericos volen derrotar l'equip que està més en forma de la lliga.
A segona divisió, connexió amb el Nàstic-Osca i el Mirandès-Reus.
A l'ACB, Manresa-Múrcia.
I des de Vitòria, Vascònia-Barça.
També sabrem com ha anat el primer examen
de l'Ester Plana i Quim Rullant.
Moltes gràcies.
Participar a les xarxes del Generació Digital té premi.
I ho volíem recordar a l'inici del programa d'avui.
No estarà més.
Cada setmana ens fixem en el nostre Telegram,
en el nostre Twitter,
en el nostre WhatsApp o en el nostre Facebook.
I sempre, sempre, al final del programa,
diem el nom d'una persona guanyadora,
una persona que ha participat fent alguna pregunta
o algun comentari en alguna d'aquestes xarxes.
Regalem videojocs, normalment,
i d'altres, com aquesta setmana,
que ho fem amb temporalidades digitales
del Carles Sora i que vam tenir la setmana passada.
A Twitter som Gen Digital,
a Facebook som Generació Digital,
a Telegram també, Generació Digital,
i el nostre WhatsApp és el 638 68 70 30.
Generació Digital.
Benvinguts, aquest és el programa número 599
del Generació Digital.
Anem a passant uns 6 minuts de les 12 de la nit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar-ne tots els continguts a catradio.cat i generaciódigital.cat.
Generació digital amb Albert Murillo.
Llumenoi.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Francesc, Gina, hola. Hola.
En el programa d'avui descobrirem el programa informàtic més antic
i que encara està funcionant.
Vosaltres sabeu aquella bombeta que funciona des de l'any 1901
en una caserna de bombers?
Sí.
Van dedicar-li una festa d'aniversari.
Hi ha un club de fans de la bombeta.
On hi haurà streaming en directe i només es va pagar pel que...
He llegit als anys 70 com van fer un canvi,
la van haver d'agafar per canviar de lloc, però continua funcionant.
I està bufada a mà. És a dir, està feta a mà, que hi ha bombeta.
Està feta per durar, que són coses diferents.
Exacte, exacte.
Doncs el mateix passa amb el codi picat fa moltes dècades
i que encara fa servei.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb Xavier Serrano.
I també recordem que tenim el control central, el Dani Batxiller,
i avui, curiosament, tenim el Xavi Serrano per Skype amb en Resa.
Hola, què tal, Xavi? Bé, bé, molt bé.
Una sorpresa aquesta setmana
amb l'anunci dels continguts del Saló del Còmit de Barcelona.
Allà es podrà jugar per primera vegada a la Nintendo Switch.
I la setmana vinent, Francesc Xavier Blasco, l'aprovaràs, no?
Doncs sí, tindrem la gran ocasió...
de poder anar a la pròpia Nintendo, a Madrid,
que ens deixarà provar-la i tenir-la a les mans,
tocar-la i veure al final, en primera persona,
quines sensacions dona aquesta consola.
Llavors, la setmana vinent el que farem serà parlar-ne,
una miqueta de les sensacions que has tingut,
que has pogut, aquest viatge que hauràs fet a Madrid,
i haver provat els primers jocs i les primeres sensacions d'aquesta consola.
Quina enveja, Francesc, quina enveja, per favor!
Sí, sí, i bé, és curiós perquè l'aprovaràs dos mesos abans,
més que dos mesos abans, em fa l'efecte,
perquè surt el març, si no estic equivocat,
vull dir que Déu-n'hi-do.
I si no, ja ho sabeu, Saló del Còmic,
que és l'últim cap de setmana de març, començament d'abril,
30 de març a 2 d'abril, allà la tindrem a Barcelona,
podreu acostar-vos, la podreu tocar i podreu jugar vosaltres mateixos.
I, per cert, parlant de salons, molt interessant també una iniciativa...
que es pot visitar fins diumenge
i que es diu El Saló del Cinema i les Sèries.
És la segona edició.
En aquesta segona edició del Saló del Cinema i les Sèries,
esperem algunes novetats, hem crescut en dimensions,
tant d'expositors com d'exposicions.
L'exposició sci-fi completa
són materials de pel·lícules de ciència-ficció i de gènere originals
i també tenim una altra exposició de cinema clàssic
també amb materials de pel·lícules originals.
Per exemple, la jaqueta de Groucho Marx,
vestit de Hilda, la pipa de Humphrey Bogart.
Després tindrem diferents activitats, tallers, masterclass,
obertes als assistents del Saló.
Masterclass que poden ser d'un perfil tècnic,
com d'alguns que tenim de fotografia o postproducció,
i d'altres tallers més lúdics per passar-vos amb família,
de maquillatge, caracterització
i altres sorpreses relacionades amb el cinema.
Doncs era l'Àlex Murrull,
que és el director del Saló del Cinema i les Sèries.
Tota la informació la podeu trobar directament a salondelcine.com.
Sargento, instale un puesto de reconocimiento ahí abajo.
Código rojo, ya sabe qué hacer.
Sí, señor.
Aún no está en sus puestos porque tal van tanto.
Eh, esos hombres son profesionales, son los mejores.
Vinga, va, parlem de Pixar,
primer d'un vídeo editat per ells mateixos
que van publicar al Facebook del Toy Story, no?
Sí, un vídeo que confirmava la teoria
que feia temps que corria per la xarxa,
que és que totes les pel·lícules de Pixar
estan col·locades dins del mateix univers.
I a veure, en aquest vídeo què podem veure?
Ensenya elements i personatges de les pel·lícules de Pixar
que apareixen en altres pel·lícules de Pixar.
Moltes vegades hem vist la pilota, no?
Per una d'altres hi ha merchandising
o quadres de molts personatges.
Us poso exemples.
A la pel·lícula aquella dels globus i la casa
podem veure el dolent de Toy Story 3 estirat a terra.
A Monstres S.A. podem veure un peluix de Nemo.
La pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula
de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula
Podem veure un peluix de Nemo.
La Riley, que és la protagonista d'inside out,
sabeu aquella nena que té aquelles emocions?
Doncs va visitar l'aquarium buscant la Dori.
Se la veu allà de públic.
Un dels dinosaures de The Good Dinosaur
és una joguina Monstres S.A.
La protagonista de Brave surt en un quadre de cars.
I d'aquests exemples el vídeo en podem veure moltíssims.
Jo crec que en el fons,
molts dels que li agrada aquest tipus de pel·lícules
ja havien dit alguna cosa,
i al final ells deuen haver dit, no no, hi han molts més, encara.
Però el que ha fet aquest vídeo és confirmar totes aquestes coses.
Hi ha coses sorprenents, per exemple, que és que la mare de l'Andi,
de Toy Story, era la Boo, de monstres incos,
o sigui, de monstre SA, de petita. Llavors, com ho sabem, això?
Doncs ho sabem perquè són molt llestos.
Els usuaris d'internet són molt llestos.
El vídeo, per exemple, apareix la Boo, que té l'habitació per terra,
a la Jessie, que és la vaquera aquesta de Toy Story,
la del barret vermell, i de gran,
aquesta vaquera es veu una miqueta més desgastada
i arriba amb el mans de l'Andi.
Però, a veritat i ment, això feia temps que se sabia.
Els fòrums d'internet tipus Reddit, que és el Foro Coches American,
allà hi ha xormanos americans, ja feia temps que en parlaven,
i, de fet, ho podeu trobar al fil de Reddit.com barra Pixar,
on hi van posar les seves teories.
I, clar, quan es va confirmar, va esclatar el fenomen.
Qui hauria dit que la pel roja de Brave
pogués conviure amb Nemo o Wally?
Life could be a dream,
if I could take you up in paradise up above.
Hi ha alguna teoria interessant de Pixar a Reddit
que se'ns ha pogut escapar?
Home, són aquestes coses que potser d'aquí un any o dos o cinc,
Pixar ho tornarà a confirmar,
però la Riley, que és la nena que parlàvem d'inside out,
té sentiments masculins i femenins.
En canvi, quan veiem per dins els seus pares,
els sentiments són masculins i les seves mares són femenins.
Aleshores, el que es van dient és que potser la Riley
és bissexual o que potser hi ha algun conflicte de gènere.
Tu rius, però els usuaris de Reddit tenen uns històries...
No, si són conspiràviques, vamos.
I Pixar, de cara al futur, què? Hi ha coses anunciades?
Sí, a veure, comenceu a apuntar, agafeu agenda,
para la música, para la música, para la música, agenda.
El 16 de juny d'aquest any arriba la tercera part de Cars,
la franquícia més sobrevalorada de Pixar, perquè...
Què m'estàs dient? Sí, és horrorosa.
Només serveix per vendre... No, no, no.
Estàs d'acord o no?
La primera és molt bona, és un western boníssim.
I tant, és molt boníssim.
No t'ho discutiré, és fluixar, fluixar.
Ho diu el Ray McQueen i només serveix per vendre samarretes
i motxilles. De fet...
De fet, perdona, perdona, has tret la música,
perquè també és la música de Cars, posa-la.
Clar, l'ha tret, la tia, vinga.
Et recordo que soc jo, també l'ha posat al guió.
És veritat, però això ningú ho sabia.
De fet, Arrot en tomatoes i Metacritic
els donen un 36% i un 57%, respectivament.
S'equivoquen, s'equivoquen. Molt bé.
22 de novembre del 2017.
Franquicia Nova, Coco,
inspirada en el Dia de los Muertos de Mèxic,
que tenim el Miguel, que és un noi d'una zona rural mexicana,
i allà veurem escalets i colors llampants
amb una història de festes mexicana de superació.
Com sempre. Molt bé.
18 de juny del 2018, un any següent,
Els increïbles 2, que ja sabem de què va.
És Els increïbles, aquesta família de superherois,
molt poc Marvel i molt Pixar.
I que han fet per la TDT catalana espanyola 22.300 vegades.
Exacte. Sí, aquest Nadal, precisament.
El 21 de juny del 2019.
Toy Story 4.
Plorarem, no plorarem, ho sabrem, el 21 de juny del 2019.
És una franquícia que jo crec que no morirà mai.
Va ser de les primeres que va fer Pixar.
De fet, la primera llarg metratge en 3D.
I com a mínim està dins dels nostres cors,
la joguina sempre torna a la vida quan estem dormint,
o quan sortim de l'habitació.
És veritat, i per cert, última hora,
han actualitzat la Viquipèdia amb dues dates.
Un 13 de març i un 19 de juny de quin any?
Del 2020. Però no hi poses res més, eh?
Només s'ha filtrat que en una entrevista
presentaran alguna cosa que diuen que és nova,
però no se va mal.
Ells han dit que no és una nova...
O sigui, que no és una saga...
O sigui, que el 3, 4, 5... No, no, és una cosa nova completament.
Ja veurem. Molt bé.
És curiós perquè jo...
Em sembla que ho he dit alguna vegada aquí.
Toy Story va ser la primera pel·lícula de cinema
que vaig veure dues vegades. I això?
Perquè em va agradar tant.
Em va agradar tant que vaig anar una segona vegada,
que jo, en aquella època, clar, no ho havia fet mai.
Sí, valia diners, com ara.
I que no ho fas, i en aquella ho vaig fer.
Jo, per mi, és aquella la pel·lícula preferida Pixar.
Esteu d'acord que la compra amb Disney els ha anat bé?
Bé, jo crec que no han estat mai separats de Disney, eh?
Des que van néixer gairebé,
que van començar a treure pel·lícules conjuntament,
i mentre Disney no s'ha posat a dins de la creativitat de Pixar,
tot ha anat molt bé.
Generació digital.
Cap, cap, cap, cap, cap...
Cada dissabte a la mitjanit.
Doncs ara és moment per descobrir un maquinari que fa música.
Uau. Xavi, això ens ho portes tu, no?
Això sabia que t'agradaria molt,
però volia que m'ho compraries quan t'ho vaig preguntar.
Com es conec millor?
Sí, sí, és veritat, un minut va durar, eh, el sí.
L'Style-a-Font és segur.
Mira, la major part de nosaltres encara no havia nascut,
fa 50 anys justos,
però un senyor anglès anomenat Brian Jarvis
va inventar un petit sintetitzador monofònic de butxaca
anomenat Style-a-Font.
El nom ja dóna la pista de com es toca.
Amb un petit llapi semblant als moderns, aquests de tablet,
el Stylus, connectat amb un cable a l'aparell,
que és de la mida d'un ràdio transistor de tota la vida
que tenim allà sobre el lavabo.
La gràcia és que la placa, la placa que fa aquest so,
ja porta el teclat incorporat, que és com el d'un piano.
I quan fem contacte amb la punta de l'Stylus, doncs sona.
Que bo.
Evidentment, només una nota a la vegada, això és monofònic.
Aquell instrument, penseu,
que ha sonat en himnes com Space Oddity, de David Bowie,
Pocket Calculator, The Cratwerk, Style, dels Orbital...
Style, perquè ja vam posar-li Style com a homenatge, més o menys.
Que bo.
Van sortir més models, més característiques,
però es va deixar de fabricar el 1975.
Dubrek, que és el fabricant,
assegura que va vendre uns 4 milions d'unitets.
Déu-n'hi-do.
Hi ha de tot, eh?
Hi ha músiques de tot tipus fet amb aquest maquinaire en original.
Sí, sí, sí.
El que hem escoltat abans és l'aparell modern,
que va sortir amb una nova, que es diu GenX One.
Això que estem escoltant ara és una gravació del gènere 70,
que sortia molt al Top of the Pops, al programa aquest britànic,
i li vam donar molta publicitat,
que és l'original, l'Styleophone, a l'S1.
I aquest fabricant els ven de nou.
Aquest original, a l'S1, a 19.90,
amb l'Styleophone Beatbox,
amb sons de caixes de ritmes al mateix preu,
i un de caríssim, que gairebé arriba als 300 euros, que es diu S2.
Però per què parlem d'aquests aparells antics,
si tot això ho podem tenir en una aplicació o el mòbil?
És perquè Dubrek ha presentat,
el que hem escoltat al principi de tot,
l'Styleophone GenX One,
que es comercialitzarà a partir del maig d'enguany.
I què té de nou?
Doncs el mateix concepte, l'Styleophone, etcètera,
però amb molts més botons, que serveixen per potinejar el so,
podeu afegir-hi delay, controlar-ne l'envolvent, etcètera.
I més baratet de preu, 59,99 lliures, uns 70 euros,
i si entreu a la pàgina de Dubrek, en cu, dubrek.com,
podeu fer una pre-reserva.
Potser es converteix en el pròxim Ukelele,
i vosaltres podreu dir que pausi els percursos.
Doncs heu enviat alguna vegada un telegrama?
No. No ho sé, dos.
Vaig néixer fa poc, relativament.
Xavi, tu tampoc, eh?
No, no, no.
Ja no me'n recordo ni com es feien els faxes.
Aquí hi ha una persona que ens ensenya com es feia.
En què el puc servir?
Vull enviar un telegrama.
Bé, doncs, ompli aquest formulari.
Thatcher, tenim una bomba.
Fàcil que demanem, o la farem explotar.
Firmat?
Anònim.
Posi'm el nom i l'adreça vostè mateix.
Txet, consciència social, 15.
Com? És igual, posi-nil.
Sí, posi-nil.
Això eren els joves, eh?
En Enric, el malaguanyat Rick May,
el que ens va deixar fa un any o una mica més d'un any.
I per què parlem de telegrames?
Perquè pot semblar que en l'era d'internet
i les comunicacions digitals, un servei com el telegrama
ja no hi té gens d'acabuda.
Però segurament a molts ens sembla una cosa molt antiga,
perquè us quedaria el cap planxat,
si sabíeu que a la Western Union,
la gran empresa de les comunicacions a Estats Units,
va mantenir viu el servei de telegraf als Estats Units
fins al 21 de gener de 2006.
Imagina't quants anys, eh?
Encara podíeu anar i demanar enviar un telegrama.
El telegraf, que és per on es viatjaven els telegrames,
va revolucionar el món de la comunicació a finals del segle XIX.
Era el correu electrònic de l'era victoriana.
Gràcies a dos invents,
i el Codi Morse.
Doncs sí, aquí teniu el Codi Morse.
És una forma molt dinàtica d'aprendre.
Amb aquesta cançó tan curiosa.
La veritat és que segurament l'únic Codi Morse
que tots coneixem és el famós C.O.S.
Són tres ratlles, tres punts, tres ratlles.
Correcte.
I mai s'ho has de dir moltes vegades.
Tres punts, tres ratlles, tres punts.
Podríem emetre un programa només amb Morse per Catalunya Ràdio.
I perdre tots els ulls.
Molt veritat.
De totes maneres, sempre hi ha una miqueta de Codi Morse
amagat amb moltes aplicacions,
amb moltes... boia, radiofar,
que encara porten una portadora amb Codi Morse.
I el famós to aquell que sentiu a vegades
prop d'un telèfon, prop d'un altaveu,
quan us arriba un missatge,
que a vegades per l'altaveu se sent un...
Doncs això és S.M.S. Codi Morse.
Correcte. Aquí ho teniu.
Com funcionaven els telègrafs?
Gràcies a un sistema d'electroimants
i un fil de corrent que anava d'un punt a un altre.
A mesura que amb un pulsador es anava tancant el circuit,
a l'altre costat un electroimant feia moure una agulla sobre un paperet
i marcava les ratlles i els punts.
I la primera vegada que es va fer servir, quan va ser això?
Doncs mira, el primer sistema de telègraf que es va muntar
es va fer l'any 1838, entre Londres i Vírmiga.
I també les coses van evolucionar, es va passar a tecnologia wifi,
es va passar al ràdio telègraf, que no necessitava fils.
I el 1935, atenció, quan van arribar a acoblar-hi un dial
per trucar directament entre dues màquines receptores
i van canviar el pulsador Morse per un teclat,
va néixer el Telex,
aquell aparell que molts periodistes han fet servir
incontables vegades per passar-se cròniques als seus diaris,
als seus mitjans de comunicació, fins fa realment ben poc.
I amb la Western Union enviant el seu últim missatge telegràfic
deies, podem dir que el Telegraf va morir el 2006?
Doncs gens ni mica,
perquè la Western Union va deixar de fer servir el servei el 2006
i a la vegada una empresa li va comprar el servei,
una empresa que es diu Ai Telegram, i porta un ai davant,
això és moderníssim, ja ho sabeu,
i encara té el servei en activo.
Li va comprar el 2006 per poder fer servir encara el servei.
Perquè el Telegraf encara es fa servir a molts països,
no només als Estats Units, sinó, per exemple, a països com Mèxic,
el Japó o Rússia, encara s'utilitza.
S'utilitza amb una finalitat especial, per això.
Quan en costaria, de diners?
Mira, si volguéssim enviar un telegrama
dintre dels propis Estats Units,
ens costaria 19 dòlars per 100 paraules.
I si volguéssim fer-ho a un altre país,
i, per exemple, sí que ens podria arribar un telegrama d'Estats Units
fins a qualsevol direcció de l'estat espanyol,
ens costaria 29 dòlars i 0,77 per paraula.
Va, i ara passem del Telegraf al Telegram,
el nostre telegram del programa,
perquè posem sobre la taula el que s'ha discutit, per exemple,
aquests dies, els nostres ullents del Canal del Telegram,
els nostres telegrames particulars.
Què hi ha hagut, Gina?
Ens hem comprat un robot aspirador Xiaomi,
i la persecució del gat ha estat,
ja vos adones amb unicones, o no imaginem,
que s'han pixat de riure, perquè, clar,
sempre, si busqueu per internet aquests robots aspiradors
i un gat, és molt divertit.
I això ha generat, doncs, una discussió,
una discussió, sinó uns comentaris, no?
Sí, sí, en Tafol contesta, aneu amb compte amb això,
conec qui va deixar el robot en marxa i el gos sol,
i quan va tornar, el gos havia fet de les seves necessitats,
i el robot va escampar la merda per tota la casa.
I, a més, ho explica amb una fotografia on es veu.
És la fotografia més desagradable del Telegram nostre d'aquesta temporada.
Sí, on es veu claríssimament quin és el recorregut
que ha fet aquest robot aspirador.
No ho sé, tu tens un aspirador d'aquest?
No, jo tinc un escombre que és bastant més barat i va bé.
De fet, ara que parlàvem del telegram,
el nostre Telegram deien que es pensaven
que S-O-S era punt ratlla punt,
fins que un altre ullent ha dit que no,
i el pobre Perufito ha dit...
Jo sempre tota la vida ha enganyat pensant que era això,
i diu, per això per dir els Jocs d'Esplai.
Clar, punt ratlla punt no, són tres.
Jo vaig ser aquella senyora que amb uns missatges diu...
S'ha mort la tieta, li anava posant LOL al darrere.
I m'expliques que s'ha mort la tieta i LOL.
No vol dir... En anglès, evidentment.
No vol dir... Lots of love.
Lots of love. T'estimo molt.
No, no, vol dir... M'estic pixant de riure.
Clar, la senyora...
S'ha mort la teva tieta, Juàs.
Sí, sí, sí.
Ha mort la de Lanzarote, diu, mira, una menos encarario.
Ostres! Va, continuem, avancem, per favor.
Aquesta m'ha agradat molt.
Per cert, en Carles Parsenaga també ha comentat el...
Jo volia comentar, perquè he comentat el nostre Telegram,
una notícia que ha sortit moltíssim a les xarxes,
i és aquesta pàgina web
que conté moltíssimes emissores de ràdio.
És molt curiós, perquè jo al Twitter veig que la gent
li portem dos mesos amb això, com si fos una novetat.
Ha agradat molt, aquesta pàgina.
La podem trobar directament a ràdio.garden.live.
Hi ha un munt d'emissores cada bal any a mes,
i crec que l'han encertat, aquesta gent, de fet.
La ràdio està tornant, Albert?
No sé, però almenys es pot viure d'una forma diferent,
però que té molta gràcia,
perquè sembla que sintonitzis les ràdios l'altre cop,
i fas unes descobertes brutals.
I, sobretot, hi ha ràdios locals i ràdios més importants
que la democratització de les zones radiofòniques.
Ens hem de recordar que la gent que vulgui comentar coses
al Telegram és molt fàcil trobar-ho.
Sí, no ens ha d'enviar un telegram i molt menys en Codi Morse.
Simplement ha d'anar a qualsevol navegador a telegram.me
barra generació digital i així podrà parlar amb nosaltres
i amb la resta d'oïents del programa.
Bip, bip, bip, bip, bip, bip.
Bip, bip, bip, bip, bip.
Bip, bip, bip, bip, bip.
Doncs fa unes setmanes que al Generació Digital
juguem a un videojoc aquí a l'estudi.
Hem jugat a la Snowball, al Rise and Shine,
i avui un que es diu Una nit a la uni.
I que resulta que és el primer videojoc a Espanya
ambientat en una universitat.
I, mira, per parlar-ne una mica d'aquest joc,
ens acompanya el telèfon en Richard Herbert,
que és consultor estratègic tecnològic
i és professor de l'ENTI,
d'Escola de Noves Tecnologies Interactives.
Benvingut, Richard.
Hola, bones.
Aquest desenvolupament d'aquest videojoc
l'ha seguit de molt de prop,
perquè l'han fet 4 alumnes de l'ENTI, no?
Sí, correcte.
De fet, tinc els noms d'aquí, és el Marc Company, el Pere Lleudó,
el Pol Arroyo i l'Eli Fàbregas.
De què va aquest videojoc?
Doncs l'Alan, que és un personatge que surt,
i els seus companys s'han quedat tancats
dins d'un edifici històric de la Universitat de Barcelona
i els hem d'ajudar a sortir.
És una aventura gràfica en la qual els jugadors
poden descobrir, amb aquesta excusa,
que s'han quedat tancats,
la història i el patrimoni de la Universitat de Barcelona.
Aquest videojoc està una mica basat
en un llibre de la Montserrat Follola.
Correcte. De fet, l'any passat,
quan vam començar el desenvolupament,
la gent de la Universitat de Barcelona,
ens va comunicar que volíem fer
un joc vinculat a aquest llibre
i analitzant el llibre,
fent la visita que es fa...
És a dir, tu vas a la Universitat de Barcelona
i demanes una visita, et fan un recorregut
per allà per els edificis històrics,
i tot ambientant-nos en aquella història
vam crear aquest concepte del videojoc
que al final ha tingut una bona sortida.
A més, és fantàstic,
perquè tu estàs estudiant
i treballant en aquell espai,
i és una manera perfecta per conèixer-ho.
I suposo que el que hauríem de fer
aquests alumnes és conèixer una mica més
la seva universitat, no?
De fet, jo estic convençut que hi ha molts alumnes
que estudien en aquell mateix edifici
que no coneixen ni la meitat dels espais
que surten al videojoc.
Els recomanaríem que hi juguessin.
Agina estàs jugant en aquests moments.
Sí, de fet, hi he jugat aquest matí a la feina,
no ho digueu a ningú, serà el nostre secret.
I m'he quedat amb els quadres, ja us ho dic ara.
T'has quedat amb els quadres? Sí.
Sí, hi ha un moment...
Aquest que estàs fent tu de les fares és en llatí.
Perquè l'he començat, l'altre cop.
Però el dels quadres m'he quedat allà,
que sé que els de lletres aniran a la dreta
i els de ciències a l'esquerra, però...
Escolta, m'has d'ajudar perquè, Richard, em costa molt, eh?
De fet, una de les coses gracioses del joc
és que nosaltres parlàvem amb la gent
dels diferents departaments
i la gent de comunicació,
i ens deien, ostres, és que ara veiem els gràfics
que heu fet pel joc
i reconeixem els espais,
i estan molt ben fets, no?
I al final, jo crec que, si ho heu fet al revés,
és a dir, heu jugat però no heu visitat els edificis,
us recomanaria això, és a dir, que els visitéssiu
perquè us sorprendria una mica la qualitat
que han aconseguit els alumnes nostres
en fer aquest joc, en aquest sentit.
De fet, el joc ha sigut, com dèiem, una nit a la uni,
i penso, des de fora,
crec que deu haver tingut molt mèrit
que aquests nois hagin fet aquest joc
perquè l'han fet en el moment que estaven estudiant, no?
Sí, sí, de fet, els quatre són estudiants en activitat,
són estudiants en actius nostres,
i, de fet, ells estaven, doncs,
en mitja pràctica, en mitja exàmens,
i, òbviament, doncs,
ells s'ho van agafar com un treball extra,
i la veritat és que s'hi han deixat la pell
i es nota, no?, a la qualitat dels detalls.
El videojoc, recordem, de fet, no ho recordem,
sinó ho dic per primera vegada,
està disponible en català, en castellà, en anglès,
és apte per a l'ordinador,
i iOS i Android.
És que, perdona, Richard, és fantàstic, no?
Vull dir, si es fa una cosa, es fa bé, no?, des de l'inici.
Exacte, és a dir, de fet,
el desenvolupament inicial el vam començar a fer per ordinador,
però vam creure que una cosa d'aquest estil
no es pot fer només en un navegador, no?
Llavors, vam fer les versions mòbils, justament per això,
multidioma, sobretot,
defensant també la nostra llengua, en aquest sentit,
i, clar, amb una vocació també internacional,
perquè hi ha molts estudiants externs de l'UB,
i també volíem, doncs, que hi hagués la versió en anglès,
perquè hi poguessin jugar, també,
i reconèixer aquells espais de la universitat
que potser anaven a fer un màster
o que potser s'hi trobaven que ja estaven estudiant
o que ja havien estudiat, no?
Estàs ara en ple curs.
Com veus el futur dels nois
que d'aquí cinc, sis anys estaran treballant en empreses?
Hi ha il·lusió? Hi ha talent?
Sí, de fet, o sigui,
nosaltres vam impulsar aquest primer grau en videojocs
que es va fer a Catalunya,
que van ser vinculats a la Universitat de Barcelona,
i, realment, ho vam fer perquè les empreses ens demanaven
que aquest sector estava carent de mà d'obra qualificada,
i vam començar amb aquest grau de desenvolupament de jocs,
vam treure també un primer cicle,
i ara ho hem tret aquest any,
un grau per artistes de jocs, en aquest sentit,
i la veritat és que els alumnes que venen, doncs, clar,
és a dir, pensa que són gent que han crescut amb els jocs,
i diuen, ostres, és que potser és una oportunitat de feina
per desenvolupar-me professionalment
fent allò que m'agrada,
i que millor que treballant allò que t'agrada.
Una pregunta que ara se m'acut.
Els hi ensenyeu, les futures persones que fan videojocs,
a relacionar-se amb la premsa?
De fet, o sigui, tenen diferents assignatures,
hi ha alguna de psicologia, fins i tot, en aquest sentit,
per crear bé els jocs, però en els cursos més avançats,
sí que hi ha assignatures de marketing
on estan preincubant empreses,
fan notes de premsa,
aprenen a comunicar-se amb els mitjans
per fer arribar les seves publicacions,
i al final fan...
O sigui, tenim diversos publishers de jocs,
són aquestes empreses que s'encarreguen de fer justament aquesta feina
que t'ho comentes,
i que justament els ensenyen a com fer-ho bé.
És a dir, que si ells, al final, es creen una empresa,
doncs, ostres, que aprenguin a crear una bona nota de premsa,
que aprenguin a crear bé els materials
que li haurien de fer arribar a un redactor perquè els hi comuniqui,
perquè al final, o sigui, tu pots fer el millor joc del món,
però si no el saps comunicar, com en qualsevol cosa en aquesta vida,
ningú t'ho comprarà, no?
I en aquest sentit, tots sí, fem un esforç, en aquest sentit,
perquè aprenguin a fer-ho també, a comunicar-ho bé.
Doncs hem parlat del videojoc Una nit a la uni,
amb en Richard Herbert, que és consultor estratègic tecnològic,
i professor a l'ENTI, a l'Escola de Noves Tecnologies Interactives.
Moltíssimes gràcies i molta sort en els futurs projectes.
Molt bé, a vosaltres. Adéu-siau.
S-s-s-s-s-s-s-s-s-s...
S-s-s-s-s-s-s-s...
S-s-s-s-s-s-s...
S-s-s-s-s-s-s-s...
S-s-s-s-s-s-s-s-s...
Xavi, aquesta cançó segur que t'agrada, no?
Màstic.
Veus? És que jo l'he posada perquè aquesta setmana
hi ha hagut moltes novetats a Tidal.
Tothom parla de Spotify, tothom parla de Deezer.
Jo, com que soc usuari de Tidal,
m'hi fixo molt amb les notícies que van arribant...
Explica-ho tot, explica-ho tot. Ets un malalt audiòfob.
Sí, sí, sí, m'agrada...
I mira, aquesta notícia té molt...
té a veure molt amb el que comentes.
Una nova actualització de Tidal,
podràs canviar el pitch o la velocitat del disc.
Són els primers que ho faran,
i això és molt típic dels DJockeys.
Del vinil, no? Del vinil, exacte.
O també dels CDs i molta gent que punxa,
que té aquest potenciòmetre per poder canviar aquesta velocitat.
El que podràs fer escoltant les músiques de Tidal,
però és que, a més, una de les coses que a mi més m'ha il·lusionat,
és que també podràs escoltar alguns treballs a Tidal
amb la mateixa definició original del màster.
És una característica que farà, penso molt de mal,
empreses que ja ho estan fent, és a dir, empreses, sobretot americanes,
que tu compres la cançó en la mateixa forma
com el músic l'escolta a l'estudi de so.
És a dir, cadascuna de les cançons ocupa...
No us exagero, més d'un giga, cadascuna de les cançons.
Però necessites un dispositiu especial per escoltar això
amb els auriculars típics del mòbil?
No, no, no. Cap diferència, però sí,
si tens un bon altaveus, un bon amplificador, etcètera,
doncs com que ells intenten que això s'escolti d'aquesta forma...
Jo no sé, Xavi, tu que ets músic, quan estàs a l'estudi,
la música que tu escoltes, per exemple,
aquest nou disc que traureu,
s'escolta d'una manera diferent, els altaveus, etcètera?
Primer perquè no està masteritzat.
El mastering és com els filtres d'Instagram a les fotos.
El mastering és això, una cosa que fa que tot pugi,
encara que respectin les dinàmiques,
però el sol tot puja molt, el volum de tot,
per poder apreciar més detalls, etcètera, etcètera.
I és tot molt cru.
És a dir, un poc brillo, està tot allà...
És a dir que sense això, nosaltres cantem fatal, no?
Però quan ens passen per allà... No, no, no, no.
I cantem fatal, cantem fatal igualment.
És com el foc vagant.
Autotuner.
Però és tot molt cruet.
És a dir, tu saps, per exemple,
els que esteu aquí treballant a la ràdio, és el mateix,
gravar-vos en un estudi de so o sortir per antena directament.
Quan escoltes antena directament, el so és diferent,
amb uns processadors d'àudio,
que em sembla que a Catalunya Ràdio tenim els Orban, és veritat?
Em sembla que sí, si em diu el Lluís Àngel, que sí.
Que és una marca, no, això, oi?
Sí, sí, són estàndards.
És l'aparell de processos d'àudio per ràdio.
Em sembla que ja és el més estable.
El Lluís Àngel va fent que s'hi amacab, com si sí.
El Serranillo té raó.
I no és el mateix escoltar el que escolta el tècnic aquí a l'estudi
que el que escoltaria si estigués escoltant antena.
És molt diferent. És process d'àudio.
Aleshores, quan tu estàs a l'estudi,
en el moment que tens totes les pistes,
tens la pista de les guitares, de les bateries, la veu,
pots pujar una cosa i l'altra,
i això sí que pesa molt, clar, pesa moltes...
Que deia l'Albert, pesa un giga, un giga i escaig,
perquè cada pista està agraïda amb guapa, amb molta qualitat,
i pesa molt.
La mescla final, i després ja masteritzada,
és el que pesa una cançó amb guapa,
que pot pesar uns 30 i escaig megas, aproximadament.
Sí, més o menys, sí, sí, sí. Molt bé.
Per cert, un oient ens deixa aquesta pregunta al nostre WhatsApp.
Sí, hola.
Us voldria preguntar
pel sistema de l'utilització Galilleu,
que vau parlar la setmana passada,
i era per saber què s'ha de fer per fer-ho servir al mòbil.
Hi ha alguna actualització,
alguna opció que es pugui fer servir el smartphone,
o simplement hem d'esperar les properes versions,
els més aparells que ens arribin al mercat.
Moltes gràcies, salutacions.
Gràcies a tu, Marc. Feia temps que ens havia enviat el Marc
aquest àudio, però entre una cosa i l'altra no l'havíem pogut posar.
I per començar, recordem què és això de la navegació Galilleu.
De fa anys que estem familiaritzats amb les sigles GPS
per geolocalitzar-nos, ja que millor o pitjor,
ens diuen on som o on volem anar.
Prou de saber que no és l'únic sistema que hi ha actualment
ni tampoc el més precís.
Diguéssim que el GPS és el sistema americà
i el Galilleu és el sistema europeu.
Ara parlarem de novetats,
perquè hi ha hagut novetats força desgraciades
entre cometes d'aquest sistema,
però en quin punt actualment està el sistema?
El sistema Galilleu utilitza 30 satèl·lits interconnectats entre sí,
però el mínim que és necessari per funcionar són 18.
Aquest any passat, 2016, es van enviar a l'espai els dos últims
i han passat a aquesta primera fase.
Per tant, van passar de 16 a 18.
I per tant ja ho podem començar a fer servir.
L'ESA, que és l'Agència Especial Europea,
ja ha dit que abans del 2019 tindrem els 22 satèl·lits
que fan falta per completar el sistema.
18 menys 22.
Però això s'ha de veure.
El que sí que volen és abandonar el sistema de localització americà
per no dependre d'altres
i per poder ser, com diuen ells, competitius.
Recordem quins telèfons fa servir aquest Galilleu en lloc del GPS?
El VQ Aquarius X5 Plus,
en principi, ja està preparat per funcionar
quan el sistema es posi en marxa.
Qualcom va anunciar que els seus productes
ja estan pensats per aquest sistema
i que qualsevol fabricant els pot fer servir
si utilitza un xip Qualcom de Snapdragon.
És qüestió, bàsicament, de voluntat dels fabricants.
De fet, hi ha una web que es diu usegalileo.eu,
que et diu si el teu telèfon o el teu sistema de comunicació
i navegació està preparat o no per aquest sistema.
Tenim, per exemple, el VQ, però també tenim dos Huawei,
el Mate 9 i el Mate 9 Pro.
Per tant, ja tenim tres telèfons.
El cotxe, per exemple, els últims TomTom ho poden fer servir
a través d'una actualització de software,
però també ho tenen els sistemes de cotxe integrats,
aquests que no fa falta comprar-te un aparatet,
que són els Continental, Denso, Magneti, Marelli, Siemens, Valeu
i Ficosa, empresa catalana, molt important.
En aquesta web, que és usegalileo.eu,
podreu trobar fins i tot aeroports i estacions de dren preparades.
De totes maneres, Gina, el que deia,
no tots els satèl·lits de Galileo estan funcionant correctament.
Alguns tenen alguns problemes amb el seu rellotge atòmic, no?
L'ESSA va comunicar dimecres passat
que els rellotges atòmics d'alguns dels 18 satèl·lits de Galileo
posats ja en òrbida estaven fallant.
Concretament, 9 rellotges, la meitat.
El director general de l'ESSA, el Jan Werner,
que jo tinc aquest Jan Werner,
va dir que el sistema de geolocalització no fallava,
però que, evidentment, era un tema sensible.
Els rellotges no són per veure l'hora a l'espai,
ja que en aquests satèl·lits no hi ha tripulació.
Per què serveixen aquests rellotges tan espacials?
A nivell conceptual, els usuaris de Galileo...
determinen la posició mitjançant la mesura del temps
que triguen a arribar-los les zones de ràdio
transmeses per aquests satèl·lits.
Si triguen més o menys, no podem saber si està més a prop o més lluny.
Així que aquest mesurament és important
perquè el sistema funcioni correctament.
Si el rellotge que mesura el temps no funciona...
És a dir, clar, és difícil de creure, de vegades no, al que ha costat,
perquè hi ha un xet al costat que quan es desconnecta un es connecti l'altre.
Exacte.
Els satèl·lits fan servir dos tipus de rellotges duplicats per cada un.
És a dir, no només en fan servir un,
sinó que en tenen com tres de reserva.
En tenen dos de rubidi i dos màsser d'hidrogen.
Diu... No, no, no sé ni el què és.
El que ells diuen...
O sigui, no és que hagin fallat tots els rubidis o tots els màssers.
No, han fallat tres rellotges de rubidi i sis màssers d'hidrogen.
I se sap per què, el tema?
No se'n saben encara les causes.
No són micres, això.
I tampoc saben si poden reanimar aquests rellotges.
Enviar algú a dalt, un rellotger, és difícil.
Però això podria fer que s'ajornés,
o almenys paralitzés la pujada de la resta de satèl·lits,
i allò que dèiem del principi del 2019 que potser s'ajorna?
Jo he escoltat moltes crítiques a això,
perquè s'han gastat molts diners, perquè han trigat molt de temps...
Però jo sempre penso que fer qualsevol cosa a l'espai costa moltíssim.
Jo crec, i perquè segueixo per Twitter,
intento mirar tot el que fan la gent de la S,
i és que, escolta'm, són els que d'aquí uns anys,
totes aquestes coses que fan ens serviran i faran evolucionar.
I encara que no serveixin per res, perdó,
però encara que no serveixin per res,
jo crec que ens fan evolucionar per fer-nos veure
cap on pot avançar la ciència o cap on és un camí tancat
i potser no hi hem d'anar a fer res.
Al final, la gent ha d'agafar el testimoni per seguir evolucionant
i tirar la ciència endavant.
Visualitzeu la taula on treballeu a la feina o a casa,
mireu l'ornador i tot el que teniu connectat,
i proveu d'endevinar quin és l'aparell més vell
que teniu en ús de manera habitual, el monitor, la impressora.
Segur que no hi ha gairebé res que tingui més de deu anys,
però hi ha casos i necessitats espacials
que requereixen sistemes molt espacials,
especialment antics, volem dir.
No ens hem d'enriure de les coses antiques, eh, Francesc?
I tant, que no, perquè veig que no ens acabin salvant,
ens treguin les castanyes al foc.
La veritat és que l'obsolescència programada
i la conivència entre certs fabricants
de sistemes operatius, no direm el nom,
i la indústria ha fet que molts dels nostres equips habituals
siguin molt models, a vegades més per obligació
que no pas per necessitat,
però hi ha casos on només certs programes escrits fa molts anys
poden gestionar certes tasques
i ho han de fer encara que els maquinaris per als quals es van dissenyar
s'hagin quedat totalment obsolets, no es poden canviar.
Us parlaré del cas més paradigmàtic, que és el MOCAS,
un programari del Departament de Defensa dels Estats Units,
per gestionar informació, atenció, de pagaments i contractes.
Un programa contable pur i dur, eh?
Es va posar en servei la 1958, escrita en Cobol.
Per favor, però què m'estàs dient?
Cobol funcionava amb targetes perforades,
i s'entén que el van modernitzar un parell de dècades després
per acceptar terminals de fosforber, aquells de pel·li de hackers.
I encara és fosforber?
Deuen ser pantalles ja més modernes, no?
Aquí es va acabar d'actualitzar.
Funciona en ordinadors...
El maquinari inferior és més modern,
arriba a funcionar amb alguns ordinadors més moderns,
però amb format d'emul·lació,
i, per tant, ell corre tal i com corria als anys 60,
i no el treguis d'aquí.
Quin és el problema en aquests casos?
No és l'únic cas, jo conec el cas particular,
de la indústria bancària, per exemple, a Espanya,
on moltes de la seva comptabilitat interna
es porten també en programes molt i molt vells.
Per què no s'actualitzen, pensareu, no?
Què passa? Quin és el problema?
Doncs el problema no és que sigui difícil buscar un programa nou
que faci el mateix.
És que porten a la vegada tanta informació
que no es pot aturar mai, que és impossible parar i deixar.
Bueno, no passa res, la paguem, estem una setmana aturadets,
i actualitzem tot.
Els costos són massa grans,
i les transaccions o la informació que maneguen és massa important
perquè aquells sistemes es puguin quedar parats.
Per tant, s'han de mantenir els sistemes tal qual.
Hi ha més casos? Es poden trobar més casos d'aquest tipus?
Mira, hi ha un cas que és brutal.
És una empresa de fabricació de filtres d'aigua de Texas
que encara utilitza un sistema IBM de 1948 de targetes perforades.
És això, eh? Aquest és el so que segurament escolten
aquesta empresa de Texas, eh?
Doncs tenen tres sistemes IBM dels anys 40.
El seu tècnic de manteniment, el senyor que ja està jubilat,
explicava l'any 2013 que l'empresa havia promès
que s'acabaria passant el PC,
en plan que faria la revolució industrial gairebé.
Però que encara no ho han fet,
i de moment es veu que encara el truquen
perquè vagi a arreglar o t'ençalgui un cargol.
Clar, perquè la cosa és molt mecànica.
I ara un exemple ben proper que tens moltes ganes d'explicar.
Sí, perquè té part amb els MCX,
que són els meus ordinadors preferits de l'era
la gloriosa edat d'hero del software espanyol, com se'n sol dir.
I és que la DGT l'any 1988 va autoritzar l'ús d'un programa
anomenat Driver Test per a les revisions mèdiques,
aquell que segurament tots heu fet servir
de les dues comandaments i les carreteres i la...
Soc boníssima! Goti, goti!
Curiosament, avui en dia molts d'aquests,
de les revisions mèdiques es fan en PCs,
PCs actuals, però que són un sistema tancat
que segueix corrent el mateix programari.
El mateix programari igual de cutre.
Però no només el mateix programari, sinó el mateix maquinari.
En algun cas, el 2015,
alguns dels llocs on es feia revisions mèdiques,
encara, perquè em conec algun company
que n'havia fet alguna fotografia,
estava en servei un MCX amb el seu cartutxà de més atornillat
perquè no es pogués treure
per fer servir el test de les ratlletes i les carreteres.
És molt curiós perquè d'aquí un mes he de fer la revisió
i m'agradaria anar-hi en algun lloc que encara hi sigui.
Ho demanaré a veure.
Home, això és de Cosmos, eh?
De Carl Sagan, eh? Sortia música.
Música d'Abangelis, eh?
Doncs sí, perquè hem parlat dels programaris més antics
que funcionen per aquí a la Terra.
Però és que tenim programaris molt antics
que segueixen funcionant per sobre els nostres caps.
I el cas que té a veure amb el senyor Carl Sagan, per exemple,
són les sondes WireGuard,
que tenen el seu propi sistema informàtic
que es va llançar l'any 77 cap a l'espai
i que ha seguit funcionant fins ara.
Ha patit diverses actualitzacions
i fins a l'any 2013 encara van poder-li arreglar
un programa, la WireGuard 2, que enviava bessura.
Des de tota aquesta distància li vam poder pujar
una nova versió del programa i ja va seguir funcionant.
I ens seguirà enviant informació fins a l'any 2025,
quan en teoria ja no podrem rebre més informació d'elles,
però allà estarà aquell programa de l'any 1977 funcionant...
I arribaran els extraterrestres i aniran a dir...
Digues, Xavi.
Són a mi la pel·lícula Space Cowboys, aquella del Climiscot.
Sí, exacte, és el mateix cas.
Els que van dissenyar el vell sistema de satèl·lits
els han de tornar a pujar cap a dalt
perquè ningú se'ns recorda com funciona tot allò.
Exacte.
¡Abogado!
¡Abogado!
Espero que estés escuchando Generació Digital, abogado.
¿Lo estás escuchando, abogado?
Me pregunto si estás oyendo la radio o no, abogado.
Vinga, va, Xavi, parlem ara de càmeres bones, no?
Sí, mira, sabeu que llenguament sí que diu
no tenim somnis verats?
Doncs amb aquest eslògan em faré una rejola
per penjar l'entrada de casa,
com aquelles que diuen que hi viu un del Barça
o que soc de Granà, Casina.
Vull parlar de la nova càmera que comercialitza Leica,
la marca alemanya famosa per haver ajudat a crear imatges icòniques
de bona part del segle XX.
Es tracta del model M10.
Continua l'estela de la sèrie M,
que tants bons moments ha donat a la fotografia.
És una càmera telemètrica,
és a dir, que mirem i enfoquem pel visor sense mirar-hi.
Sabeu aquestes càmeres que tens al foradet?
Sí, sí, sí. Encara que no ho podem fer per la pantalla.
El sensor és full frame,
és a dir, que és equivalent al que seria un fotograma de pel·lícula
de 24 megapíxels
i el nivell de sensibilitat, liso, va de 100 a 50.000,
que no està malament.
Per tant, ho pots fer completament amb una càmera fosca?
No, necessites una miqueta de llum.
Hi ha un escàgon que ha desenvolupat un que arriba als 300 i mi liso,
i aquella sí, pots tirar només amb la llum...
El visió no torna, no?
50.000 encara...
Necessites la llum d'un encenedor.
Sí.
Recordeu que com més alt és liso, més soroll tindran les imatges,
que és més... s'inventa més els píxels, per tu, d'alguna manera.
L'intefícia és claríssima.
Rodeta de la velocitat, rodeta de liso,
i l'obertura la controlem des de l'objectiu, ja està.
Exactament com la càmera del meu pare dels anys 70.
De tota la vida.
El cap i la fi és el que em disfruta quan fa fotografies.
Això és una cosa que els usuaris de la sèrie X de Fuji,
això ja ho gaudim des de fa temps, a partir de la X-M.
Pel que fa a la part del darrere de la càmera,
hi ha una pantalla, un dial i tres botons, i ja està.
A partir d'aquí, tots són menus.
És ergonòmica, resistent a l'aigua i a la pols,
i amb un xacís de liatge de magnesi.
Fa ràfegues de 5 frames per segon,
per tirar coets, però que no està malament.
Si no ha de fer fotografia esportiva, ja funciona.
Ara el preu. Sí, aquí, aquí.
És el tema.
El cos sol, és a dir, la càmera sola, sense cap objectiu, 6.500 euros.
Uf! Molt bé.
Tinc en compte... Perdona?
Molt bé, no em sembla correcte.
És preu assequible.
Tinc en compte que un objectiu Leica,
a més a més, pot tenir un preu de sortida de 2.500 euros, tranquil·lament.
Això sí, com els diamants, és per sempre.
Però tenim somnis barats.
Em temo que continuaré somiant.
Sí, sí, però tens possibilitat de provar-la, encara que sigui, Xavi?
És a dir, es nota molt, la diferència?
És una mica postureig, a veure si ens entenem.
Les càmeres Leica és com dir...
A veure, tu tens una Yamaha Moto i tens una Harley-Davidson.
Moto, les dues van als llocs, les dues funcionen...
Però és veritat, com mola anar amb una Harley-Davidson.
Doncs amb la Leica, igualment.
A nivell tècnic, hi ha càmeres que són molt superiors,
però sí que és veritat que tenir-la a les mans és molt agradable.
T'he de dir una cosa, aquest cap de setmana que he estat a Ginebra,
que és una ciutat caríssima, que venen rellotges...
a partir de 20.000 euros i 30.000 euros, etcètera,
al Beauty Free de l'aeroport de Ginebra,
hi havia una botiga que venia càmeres Leica.
No ho he vist allò més del món. Era extraordinari.
Imagineu-vos el nivell de vida d'aquella ciutat.
Doncs vinga, estem ja a la part final del programa.
Anem a escoltar la pregunta d'un uient nostre.
Hola, em dic Toni.
M'agradaria consultar sobre què és i per què serveix
el dispositiu GPS que porten els jugadors del Barça
o de qualsevol equip al pit quan entrenen
o sota la camineta quan juguen.
Doncs ja fa uns anys que els jugadors del primer equip del Barça
s'entrenen i, com dius tu, molts s'entrenen.
Amb això, els hi controlen els aspectes físics, els entrenaments,
poden analitzar, evidentment, la distància recorreguda,
que es pot combinar amb el batec del cor.
També controla la velocitat o quan comença a baixar el seu rendiment.
La gràcia és que tot això ho pot fer a temps real
i, com diuen els responsables del club,
poden, fins i tot, evitar algunes lesions a temps real.
Alguna vegada han fet sortir algun jugador del terreny
que no s'entreni.
No sé com ho veieu vosaltres,
però a mi m'agradaria que també hi hagués una pantalleta
on digués quilòmetre fet, pasta guanyada, els jugadors.
Però per quilòmetre, eh?
Com el jugador dels cotxes.
A mi, quan has dit el del GPS, he pensat perquè no es perdin.
Perquè a vegades n'hi ha alguns que surten de festa
i que després no tornen.
Així ja saps on són.
Allà més que un GPS s'ha de posar un càrrec.
No sé si ho heu vist.
GPS o és Galileu?
No sé si els hi fa gaire.
En principi crec que és GPS,
perquè el tema dels rellots atòmics no va gaire bé.
No va gaire bé, no?
El que serà divertit és veure els entrenadors de futbol
amb unes ulleres tipus Superguerrer
i veient tota la informació a temps real dels jugadors.
L'anirà veient i apareixerà.
Igual que els videojocs,
el que serà divertit és veure els entrenadors de futbol
amb unes ulleres tipus Superguerrer i veient tota la informació.
Els fotran de pilotada la cara i els hi destrossaran la cara.
L'entrenador, no els jugadors.
El que no entenc és com encara no tenim imatges objectives.
Sí, de fet hi ha una startup a Barcelona que es diu First Vision,
que el que fa és posar càmeres a les samarretes dels jugadors
perquè ho puguem veure com en primera persona.
El que passa és que la cosa no tira gaire endavant.
Em sembla molt curiós, perquè és una imatge espectacular.
Fa cos d'un any, no sé si va ser Nike,
però la experiència 360 que et posaves tu
en la pell del Neymar Júnior de la selecció brasileña,
com feia un gol.
I el podies tu girar a 360 graus,
podies veure els teus propis peus, que eren els de Neymar,
com feies un gol, com el camp s'aixecava, com quedava el confeti.
Era una mica això.
Aviat, per què no, veure tots els partits de xins?
Recurrem, Gina, què regalàvem aquesta setmana?
Doncs el videojoc Rise and Shine de Supermega Team
i el guanyador és el Marc,
que ens preguntava sobre el projecte Galileu.
Aquesta setmana, pels que participin a les xarxes,
què podem regalar?
Doncs el llibre del Carles Sora, Temporalidades Digitales.
I atenció, que tenim jocs importants per regalar d'aquí a molt poquets.
De fet, el tens a les mans. I sona metàl·lic.
Sona car i sona a por. A por, nois.
A molta por.
Perquè és el Resident Evil 7, el Biohazard.
Sí, de fet, d'aquest joc, la setmana vinent
en parlarà l'Albert García una miqueta.
I l'Oriol Dalmau tindrà...
Hi ha un pack de supervenció, perdoneu,
és que acabo d'obrir el joc i teniu aquí unes pastilles,
una mica de tot, per si passa qualsevol cosa,
recordem, al primer regal la setmana vinent
donarem Temporalidades Digitales del Carles Sora,
aquest llibre que vam parlar la setmana passada,
i la setmana següent tindrem el Resident Evil 7
que l'Oriol Dalmau ens comentarà perquè jugarà
amb les seves ulleres directament connectades a 360 graus
i passarà molta por.
Doncs, Xavi, moltíssimes gràcies per ser...
via Skype des de Manresa.
S'ha sentit bé?
S'ha sentit molt bé, fantàstic. Moltíssimes gràcies i fins una altra.
A reveure, que vagi bé.
Francesc i Gina, també gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Fins la setmana que ve.
El control tècnic dèiem el Lluís Àngel Alonso.
Nosaltres hi tornem, al canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'FM dissabte a les 12 de la nit.
Però hi som sempre a Telegram, WhatsApp, Twitter, Facebook,
i a CanRàdio.cat. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.