ZZZ
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital,
el programa dedicat que parla de videojocs,
creativitat i cultura digital.
Ara comencem, atenció, l'edició número 723,
que estarà força dedicada a Nintendo.
Ens acompanyaran dos integrants de la comunitat Nintendo Hype.
Amb ells parlarem d'aquesta comunitat
i també, per exemple, de la Nintendo Switch Lite.
L'Albert García ens ha portat la Mega Drive Mini.
La veurem i jugarem amb ella.
La Gina vol que juguem ordenant.
Una cosa molt estranya, però que ens explicarà.
El Francesc Xavier Blasco ens anima a que anem a la Maker Faire
d'aquest cap de setmana,
i Chris Wilchef ens descobreix un videojoc que apareix avui mateix.
Comencem el Generació Digital.
Això és...
Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui també, l'Albert García, com estàs, Albert?
Bé. Molt bé.
Hola, Albert. Bé, preguntem com estàs. Com estàs?
Sí, clar, és que amb aquesta introducció...
jo ja defineixo que estic molt bé.
Ah, molt bé. Doncs ja podem començar.
Com fem sempre,
parlem una miqueta de novetats que han passat
en el món de l'oci electrònic de cultura digital aquesta setmana, Gina.
Doncs mira, avui comencem amb les declaracions d'Albero845.
Qui és? Que no sé si el coneixeu.
Es diu Álvaro González de Buitrago.
És el fundador de Team Queso,
un equip de diferents esports de jocs d'eSports,
que té el seu canal de YouTube.
En un dels seus últims vídeos
parla durant 45 minuts
sobre l'ecosistema al nostre país dels eSports,
que, per exemple, a Espanya és excepcional,
perquè té dos organitzadors de lligues diferents,
que són la ESL i la LVP.
I de com va començar tot?
Però és que crec que hi ha una mica de bombolla.
Obviamente hay que invertir, pero no hay que volverse locos con la inversión.
En el momento en el que entró Team Queso en la escena y fundamos Team Queso,
fue la época en la que se fundó también Movistar Riders,
fue la época en la que entró también Mad Lions,
fue la época en la que entró Dragons...
O sea, empezaron a entrar muchos actores.
Digamos que íbamos todos como clásico movimiento de burbuja,
de todos creciendo por crecer, crecer, crecer, crecer, crecer, crecer,
cada vez son más grandes, pero no había cimientos detrás,
era un crecimiento que era como muy artificial.
Està parlant de bombolla, eh? Sí, sí.
A més, aquí diu que hi ha una inversió sense ciments,
però, endavant en el vídeo, afirma que no hi ha un espai per a tots,
que el pastís d'esports no és tan gran
i que el 80% dels equips de la Superliga Orange
tenen pèrdues a distàn, perdent diners.
Si teniu 45 minuts i us interessen els esports,
no us hauríeu de perdre la seva reflexió.
Recordem que l'Álvaro és el propietari d'un dels equips d'esports
que competeixen més amb molts videojocs,
i, per tant, és com si José María Álvarez Pallete,
director de Telefònica,
ens parlés com funciona l'ecosistema de les operadores.
És curiós això de la bombolla, i alguna vegada ho han comentat.
Tothom, totes les empreses, qui té diners, està apostant.
Totalment, i és com si no estàs dintre i ets una gran empresa
i no estàs apostant pel món dels esports,
sembla que ho estiguis fent malament i ha portat a aquesta situació.
Pensem que hi ha molts dubtes,
inclús dintre la gent dels esports,
ens ho han explicat professionals a dintre
que encara no se sap on està el benefici.
A la publicitat.
Sí, però en aquest país el tema de la publicitat no és als Estats Units,
i s'aposta molt perquè és el que s'ha de fer ara,
però encara la gent no té molt clar
d'on sortiran els beneficis de totes aquestes lligues.
Què passa aquí? Què està passant?
Sentíem aquí el nostre estimat heroi d'acció dels 80 i 90,
l'Arnold Schwarzenegger,
i és que si la setmana passada amb l'Star
vareu estar parlant d'en Sylvester Stallone,
jo aquesta setmana havia de parlar del meu preferit d'aquella època,
que és l'Arnold,
i és que aquesta setmana s'ha presentat
que el Terminator estarà disponible
en el Mortal Kombat 11, en aquest videojoc de lluita.
Jo penso que serà... Fatality.
Fatality màxim.
O sigui, com a personatge. Com a personatge.
I jo penso, després de veure el vídeo,
que és la recreació més realista que hem vist del personatge de Terminator,
encara recordo els llocs de Nintendo Nes i les conversions per Mega Drive,
que era... bueno, no... era així i així.
I estarà disponible a l'aspecte del personatge,
si busqueu el vídeo,
és el mateix que llueix a la nova pel·lícula, Terminator, d'estil oscuro.
Per això, eh? Tot això ve per la pel·lícula.
Per favor, a veure, ho dubtaves.
Que s'estrena el proper 25 d'octubre
i que també tindrà el seu propi videojoc al mateix temps.
I bé, per accedir al personatge aquest del Terminator, el T-800.
El vaig estar documentant, es veu que hi ha diferents variacions.
Sí, home, el T-800 era... Sí, sí, aquest és molt potent, no?
El T-800 és el Terminator, el model original.
El que sortia a la segona pel·lícula, que era com de mercuril líquid,
era el T-1000.
Clar, clar.
Aquest és de Titanic, potser, no? No ho sé. És igual.
Total, que estarà disponible a partir del 8 d'octubre.
No penseu que és gratuït.
No, per favor, no ho pensàvem pas.
Terminator mereix una passada pel banc a buscar diners
perquè heu de comprar el Mortal... Sí, Mortal Kombat Pack.
Molt bé. A sobre, amb el so, aquest de fons que tenim, Francesc,
tu què destacaries aquesta setmana?
De notícia, eh?
De notícia? Va, va, pensava que et referies a algo relacionat
amb el món del Terminator.
Ah, no? Escolta'm.
Recorda que tenim un col·laborador que l'ha conegut en persona.
És veritat.
L'Oriol del Mao es va trobar amb el mateix Terminator,
amb el Narro Sorsenegger.
A veure, el que hem de fer, per si la gent...
I Canyita Brava, s'ha de dir. No, no, no.
Arnold Sorsenegger i Canyita Brava.
I si algú no s'ho creu, li demanarem permís a l'Oriol
si podem publicar al nostre Telegram una fotografia que ho demostra.
És una foto èpica.
És una foto genial, perquè si no fos pel micro castellà,
els dos tenen un posat un mica... Què té d'oi, eh?
Coget-me que le meto.
Cartell de boxa. I és a l'Arnol, eh?
És a l'Arnol, eh?
S'ha passejat per Barcelona, ara, res.
Sí, sí, sí. A vendre alguna cosa.
Doncs mira, si voleu fugir del Terminator que us persegueix,
el millor que podeu fer és agafar un cotxe
i sortir corrents com un kart, com els que porta en Mario.
Perquè aquesta setmana s'ha llançat en Mario Kart Tour,
una de les noves entrades de Nintendo
cap al món de la telefonia mòbil,
que ja fa temps que va apostant i amb molt d'èxit,
i no es pot negar que ha sigut totalment un èxit indiscutible.
Segurament la millor entrada de cap aplicació nova
en tot el que es porta han sigut 90 milions de descargues,
de les quals se suposa que una bona part
se l'han portat els sistemes iOS
i molt menys part, doncs, els sistemes Android.
Em sembla que la gent de iOS té la butxaca més fluixa.
No, sobretot. És l'entrada més forta,
no només en descarrega, sinó en pagaments.
És a dir, aquests usuaris d'iPhone i d'iPad
que han entrat a jugar al Mario Kart per mòbils,
han pagat, els que paguen bàsicament són els d'iPhone.
Tinc moltes ganes de saber l'opinió de la gent a Nintendo Hype,
que els tindrem d'aquí pocs minuts
i que també podem parlar d'aquesta sortida d'aquest joc,
que a mi, personalment, sempre m'ha costat jugar amb el Mario
amb el mòbil.
És una cosa que segurament és cosa meva, però...
És l'edat, Albert, com que vas viure els 90 tan intensament,
després d'aquestes coses et costa molt.
Per cert, el nostre col·laborador, en Chris Vilchez,
del canal de Chris,
també ens vol explicar un joc
que li fa moltíssima il·lusió que es publiqui.
Sí, sí, provant, provant.
Hola, hola, hola, s'escolta bé.
Estic provant a enviar un vídeo des de casa,
perquè avui no he pogut anar allà a l'estudi amb tots vosaltres,
però per sort tenim aquest fantàstic plasma,
que és meravellós, dicat.
I vull parlar-vos d'un joc que es llença avui mateix,
que és el remaster, un pes nostàlgic brutal,
del Ghostbusters, del 2009.
És a dir, els casafantasmes de tota la vida.
Una dècada després,
podem gaudir-ho a PlayStation 4, Xbox One i PC.
Una meravella. Això sí.
En el cas del PC, només estarà disponible a la Epic Store.
Que què dic? I sí, sé que molta gent està pensant.
I la versió de Nintendo DS va ser una versió
que per les limitacions de la consola
era diferent al fotorealisme
que es buscava a la resta de consoles.
El joc arriba en un moment perfecte,
ja que l'any que ve, a l'estiu del 2020,
tenim una altra pel·lícula als cinemes
per engreixar aquesta onada de contingut
que hem tingut els últims anys.
Una dada important és que aquest joc
comptarà amb les veus originals dels actors,
que ara no me'n recordo, però eren el Bill Murray, segur,
a veure si ho dic bé.
El Dan Aykroyd, Harold Ramis, el Bill Murray i Henry Hudson.
Ara hem d'esperar a veure si ho doblen al castellà
i podem comptar també amb els mateixos actors.
Al català ja ens imaginem que és missió impossible.
A la versió original van participar
fins a tres desenvolupadores, que les tinc aquí apuntades,
a PC, PlayStation 3 i Xbox 360,
van participar Terminal Reality, que es va encarregar de l'offline,
i 3Wave Software, de la part online,
després a PlayStation 2, PSP i Wii,
es va encarregar Redfly Studios.
Ara qui s'encarrega?
Doncs, atenció, Saber Interactive
serà qui s'encarregui d'aquesta nova versió.
Si us sona de Witcher 3, que segur que sí, o Halo,
doncs Saber està darrere d'aquests títols.
Sens dubte, una notícia fantàstica pels amants dels Casafantasmes.
És curiós, perquè estàvem parlant que sortiria un Terminator,
perquè ve una pel·li ara fent un remàster d'un joc
que també ve la pel·li nova, eh?
Sempre ha estat una mica així, no?
Moltes vegades han tret el videojoc i la pel·li, recordem-hi,
de bé que li va anar. Exacte, exacte.
Doncs fantàstic, Cris, molt bé, no?
Molt bé, el vídeo molt bé,
sobretot perquè té el videojoc de generació digital
en un cantonet del vídeo.
Product placement. Són diners, eh?
Sí, són youtubers, són youtubers d'aquests,
que és molt professional. Estic molt interessat, Gina,
en saber quin és el joc que has jugat més aquesta setmana.
Generació digital. A veure.
Sí, sí, és aquest so, aquest so que sona,
és més o menys el joc...
Bé, és el so que has escoltat durant molt de temps, no?
Sí, sí, a veure, jugar a jugar crec que et confons.
Per què? Què dius? Jo he estat endreçant un magatzem.
El joc es diu Wilmots Warehouse, o el que és el mateix,
o Wilmots, que de fet el té fet un desastre.
Ja. I sí, sí.
Llavors què està fet? Doncs mira, ja t'ho dic ara.
No és un joc en 4K a 60 frames per segon,
és d'acció trepidant, com si esteu veient en vídeo.
Doncs és un joc fet per quatre persones,
en Richard Haggett, en Richard Hawk,
la música i efectes de so d'Elly Rainsbury...
Molt bé.
...i també l'ha programat Ruari O'Sullivan.
Aquí és molt fàcil, Albert, és molt fàcil.
Has d'endreçar, de veritat? Estàs dient això?
És tan trist que em sona.
A veure, som un cub que té un magatzem,
on li arriben uns camions amb les comandes,
les hem d'endreçar pel magatzem,
i després arriben els clients, ens fan les comandes,
i les hem de repartir. Sembla molt senzill, oi?
Allò típic de una gorra, tres fletxes grogues i una poma.
Una altra et demana un triangle blau, dos recambis de marxa.
Una altra et demana un pinzell de pintor i cinc barretines.
I sembla fàcil, però només podem portar certs objectes a la vegada,
i no sempre veurem el que tenim guardat,
fins que no ens hi acostem, quan estiguem a pocs centímetres.
I, per tant, hem de tenir memòria,
ser endreçats i rezar el nostre Ave Maria.
Però hi ha algun truc, amb les hores que has jugat?
Sí, n'hi ha un, n'hi ha un.
Es diu començar amb la vostra habitació,
el menjador, el lavabo i la cuina.
Fer una mica de pràctica a casa.
A veure, aquesta pràctica no servirà per res, el joc,
però un cop sortim del joc per plorar per l'estrès,
com a mínim no veurem el pis fet una merda
i ens recuperarem molt més aviat.
A veure, el joc concretament...
El truc és tenir com endrecem,
i aquí tots els trucs de la Marie Kondo no en serviran de res.
Per exemple, tens una secció d'hivern,
on guardes iglús, focs de neu, muntanyes nevades...
D'aquesta manera te'n recordes.
I també tens una secció de gorres, on guardes barretines o corones.
Molt bé. I de sobte arriben gorros d'hivern.
Els típics d'aquesta resquia... Sí, sí, sí, ho sé.
On els guardes? A hivern o a gorres?
Perquè córrer, s'ataca el temps i no tens temps de pensar,
i potser et queda més a prop hivern, o potser et queda més a prop fletxes.
Allò de... Queda't només amb allò que desperti la teva alegria,
que deia la Marie Kondo.
Aquí crec que no val, no? No, no, no.
A més, les comandes van arribant, cada vegada la cosa s'hi complica més.
Tens el magatzem que sembla, bé, el zoo d'en Pitus...
T'he trobat a faltar un tono mecànic, un parell de bacaris,
i des d'aquí un aplaudiment a tots els Mossos d'amagatzem
i reposadors del món per la paciència absoluta que han de tenir.
Això no està patrocinat per amesom, potser.
Mira, estava pensant una miqueta.
Lleining, ja, aneu jugant, que quan hagueu de buscar feina, ja us tenim...
Mirarem el currículum seu, jugant.
A veure, per internet hi ha milers de vídeos i articles
que expliquen com s'ha d'ordenar el magatzem
per a fer-lo molt més efectiu des del principi,
ja que sabeu sempre que sempre hi ha algun friki més friki que vosaltres,
i sempre el trobareu per internet.
I els gràfics, què tal? A veure, són curiosos.
Tot és en blanc i negre, sense perspectives, 3D, allò pla,
i només tenen colors cridaners,
els cubs de les coses que hem d'endreçar.
Un friki cridaner i una mica de mal de cap.
Ara bé, quan portes 20 minuts, el cap et fa ximpum, eh?
Ho prometo.
Jo vaig jugar, vaig aguantar 47 minuts,
a més ho vaig fer per Twitch, és a dir, ja prova amb en públic,
i jo tenia el cap com un timbal, que la gent m'anava dient...
Deja-lo, que tienes mala cara, o no, jo haig d'endreçar, que, per favor!
Es veu que endreçar-ho en un gran magatzem no ho fa per mi.
Jo, que tinc un síndrome de diògenes acollonant,
potser vosaltres sí que el teniu més gran que el meu.
Teniu el Wilmot's Warehouse, que li interessi jugar a aquest joc,
per Nintendo Switch, Windows i Mac.
I, per cert, té cooperatiu,
però no crec que ningú vulgui jugar amb vosaltres.
No, no, Albert, tu...
Bé, és que jo estava pensant, el dissabte faig neteja,
faig endreça a casa,
tu et descarregaràs un joc per endreçar o no?
Totalment, m'encanta més la recomanació, Gina,
m'encanta el joc estèticament tot.
De fet, estic jugant a un similar que em sembla que ja vas parlar, Gina,
aquest que ha sortit ara amb l'Apple Arcade,
que no és tant d'ordenar, sinó d'arreglar.
Ah, el de Assemble with Care, de Astute Games.
Que és fantàstic. És molt maco.
Hi ha moments d'ordre. La maleta, desfer la maleta...
Sí, sí, però no té res a veure,
perquè Assemble with Care és tu, poquet a poquet,
vas ordenant i vas netejant i vas...
És l'estrès de la logística.
I aquest, en canvi, és, us ho prometo, és molt estressant.
I podria entrar en aquest paquet, aquell que jugullo de tant en tant,
que tens un garatge, no un garatge, sinó una empresa
que arregla cotxes, i vas arreglant el cotxe...
Carmecànic Simulator. Sí.
Doncs no, perquè a mi Carmecànic Simulator em flipa,
perquè penso, no entenc res i estic reparant cotxes,
i aquest, en canvi, et prometo jo, Albert, que és molt estressant.
Sí, és curiós. A Carmecànic no tens temps.
És a dir, no van arribant els clients amb comandes. Aquí sí.
Déu-n'hi-do, doncs es diu Wilmot Warehouse,
com comentaves, per Nintendo Switch, Windows i Mac.
Sí, molt fàcil. És molt car?
No, és baratet. Sí? Molt bé.
Si vas a Nintendo Hype i poses nintendohype.cat,
jo sempre faig qui som, no?, quina és la nostra idea.
I hi ha com una presentació, Albert, no?
Exacte.
Sigueu benvinguts i benvingudes a la comunitat catalana de Nintendo.
Els usuaris i usuàries que la formem
tenim una àmplia experiència en el món d'aquesta gran empresa,
que és molt més que això,
i sobretot amb el català,
una llengua parlada per més de 10 milions de persones a tot el món.
Efectivament, d'aquesta manera es presenta Nintendo Hype,
la comunitat catalana de Nintendo, a principis de l'any 18,
ja ens va acompanyar al programa per parlar de Nintendo Labo.
Recordeu que ens va venir a acompanyar,
no cap de les dues persones que tenim avui,
i ara volem fer-ho el dia que tenim per aquí, per cert,
a la taula de la nova consola de Nintendo Switch Lite,
de la qual, per cert, parlarem una mica després.
Francesc i Jordi, de Nintendo Hype, molt benvinguts al Generació Digital.
Ben trobat.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital,
i això que dèiem que Nintendo Hype és una comunitat
és que és molt gran,
i hi ha moltes persones que hi formen part, no, Gina?
Sí, aquí tenim en Forant, que és el Francesc,
i ell és expert en multimèdia,
especialitzat en comunicació visual i creativitat.
Diu que a ell no li ha fet retweet en Hideo Kojima com al Jordi,
però que ha fet moltes coses,
com traduir algun dels jocs a casa nostra al català,
com Infernium i Coral, dels dos de Carlos Coronado,
i se sent orgullós de contribuir a l'expansió de la llengua catalana
amb una passió com als videojocs.
Això del tema del retweet de Hideo Kojima...
És enveja pura.
Jordi, tu, t'ho van fer a tu? Sí, sí.
Com va anar?
Doncs jo li vaig ensenyar un vinil que té...
Bueno, que van treure un grup que es diu L'horror.
Va fer el primer tràiler que va fer el teaser sobre...
Death Stranding. Sobre Death Stranding.
Doncs em vaig comprar el CD, l'àlbum, el vinil,
i vaig dir, ostres, que xulo, a més era molt bonic,
el vinil tenia uns colors, uns agradats,
i tota la pesca, que era molt maco,
i vaig agrair, vaig dir, ostres, mira, gràcies a tu,
he descobert el grup aquest que està molt xulo, no?
I llavors, som amics.
Ell no ho sap, encara, però som amics.
Best friends forever.
Et vas notar molt moviment a la teva conta,
a partir d'aquell moment, o no? Molt moviment, no,
però li van donar molts retuits i molts likes i ja està.
Molt bé.
Influencer per un dia, tu. Això està genial.
Abans comentàvem que vau venir el gener del 2018,
ja han passat gairebé dos anys,
i imagino que Nindenhype ha crescut en dos anys, no?
Què ha passat en aquests dos anys?
Home, han passat moltes coses fa dos anys cap aquí, a veure.
Han arribat a mil seguidors a Twitter, per exemple.
La comunitat de Telegram ha crescut moltíssim, també.
Estem amb molta més activitat, hem distribuït les xarxes,
no ens centrem només en pàgina web,
sinó que hem anat a YouTube, a Twitch, bueno, a mil llocs més.
Però quina és la vostra idea? Nindenhype què vol aconseguir?
A veure, Nindenhype, el que volem, bàsicament,
és donar veu a la gent que li agrada Nintendo,
60 aquí a casa nostra, de Catalunya.
Perquè hi ha Nintendo Europa, hi ha Nintendo Espanya,
hi ha la seua Nintendo Japó, però Nintendo Catalunya no hi és.
I, clar, són 10 milions de persones que, alguna o altra,
mai tant que ho tingui la Switch o tingui alguna plataforma Nintendo.
I el que volem és això,
unir totes les persones que tinguin relació amb l'empresa,
que gaudeixin de les plataformes que ens ofereix,
i donar-los un reconeixement de la xarxa per a tots ells.
I quanta gent sou, ara?
Com que contéssim tota la comunitat?
A veure, a Twitter som 1.100 ara mateix,
a Telegram som 185,
i, bueno, a YouTube també tenim uns altres 200 i escaig i anar sumant.
Telegrams 185, però que tenen un ràdio d'activitat...
Molt més que la nostra.
O sigui, és absolutament brutal.
Sí, sí, sí. És molt, molt curiós.
Ara, a més, li heu donat molta canya a Twitch, en els darrers temps.
Efectivament.
Com ha anat això? Està funcionant, realment?
Com dèiem la setmana passada, potser,
a veure què passa amb aquesta plataforma?
Sí, abans, sobretot, anava molt millor,
perquè fèiem les partícies comunitàries
i fèiem els streaming en directe, i anava molt millor.
Teníem també l'equip d'eSport,
amb el qual, d'una manera o una altra, sempre hi havia streams.
Però a dia d'avui vam deixar de fer les partícies comunitàries,
i ja no se'n fa tan dur.
Sí que és veritat que se'n fa més dur de vídeoanàlisis,
o d'algun vídeo promocional i tal, però no tant.
De tant en tant, sí que jo connecto,
i us veig que estareu allà jugant al Mario Kart,
i que esteu comentant la jugada, no?
Això passa, no, encara?
Però el que sí que és veritat és que això ha sigut
com un foc d'encenaies per altres persones,
jo per mi, per exemple,
o altres que han començat a fer streams en català.
Clar. Amb el Baldomar, no?, que va aconseguir...
Amb el Baldomar, que va aconseguir que Twitch tingués
una etiqueta en català. Exacte, exacte.
Abans estàvem parlant del joc Mario Kart Tour.
Vosaltres sou com jo, que els costa jugar al Mario amb el mòbil?
Sí, en cas sí. Per què?
Com ho veieu, vosaltres?
Bueno, per començar, jo és que no soc molt fan de Mario.
M'intentaré. Quina herència, quina herència.
M'agrada molt més cega, però com que no hi havia consola,
doncs vam tirar cap a l'altre.
Això està bé, però que tu puguis estar amb aquesta comunitat
dient això, és a dir, que t'aixequis i diguis.
Que no li trenquin la cara, però, no?
No te l'han trencat, no? Sí, no, de moment, no, de moment.
Doncs, personalment,
a mi els jocs de mòbil no m'acaben de convèncer massa.
Sí que ho trobo, que m'ho em passa temps adient per la gent,
però per mi no em fa gaire el pes.
Sí que n'he jugat, per exemple, a Fire Emblem Heroes,
em sembla que es deia, no?,
i a l'Animal Crossing, no me'n recordo més, de l'altre,
i vaig jugar bastant, dintre del cap,
però no em fa gaire el pes.
I, a més, aquest tour, per a gent que és dislexiga com jo, total.
Sí, sí, costa, costa. La veritat és que costa.
La veritat és que costa. I tu com ho veus?
Jo, de fet, amb els Nintendo i mòbils he jugat a tots,
però crec que instal·lat, ara mateix, tinc el Mario Kart,
i el Mario Run, crec que és ell, ara mateix,
però és un boom molt fort, al principi,
i, a poc a poc, es va desinflant.
O sigui, aquesta perspectiva des un jugador...
Que li costa, sí, sí, sí. Efectivament, vull dir.
Comença amb un boom enorme.
Ja ho heu vist, 90 milions de descargues, amb no res,
i res, amb el cap de res van baixant.
Recordeu el millor joc de mòbil de Nintendo?
Que era aquell que es deia Mi Tomo. Mi Tomo, sí, sí.
Que el van treure, que no tenia objectiu.
Molt fort, molt fort. Era bo, jo.
Era un creador de batard. De xafarderies vàries.
Tinc un bon record d'aquest joc. Jo també.
Sí, però jo no el tenia instal·lat.
Una cosa que no només li passa a Nintendo,
li passa a les grans desenvolupadores,
que és que el boom és molt gros,
i després hi ha el que se'n diu la retenció,
que continuï allà al llarg del temps.
Aquest l'han retirat, ja no existeix el vídeo.
Per alguna cosa, sí.
Per cert, jo l'altre dia, mirant el vostre Twitch,
vaig veure que estàveu jugant la Mario Kart,
perquè us feu una idea, a banda de jugar,
ells comenten notícies del món de Nintendo.
Mira, al final he trobat el Mario Kart Tour.
Sí, però molt poc, eh?
Jo no he tocat.
És que a més, és el mòbil, tio.
És el que em passa, el mòbil em fot molta mandra, jugar.
De tant en tant, aneu jugant i aneu comentant la jugada.
Unes partides al Mario Kart que feu,
perdona, eh?, en el lloc on tu pots aprendre
quines són les draceres que has d'agafar.
Però el problema de les draceres és agafar-les, no saber on són.
Sí, sí, certament, certament.
Feu anàlisi i impressions dels videojocs de Nintendo.
Això ho feu, no? Com funciona, això? Com va?
Tenim dos vessants, tenim la versió web,
que allà cada qual l'agafa i escriu el que bonament vol,
perquè això sí que ho donem tot el llibertat d'escriure el que vulguin.
Molt bé. I tenim la versió YouTube.
YouTube, bueno, també agafes la captura d'hora
i captures allò que realment vols, també.
I, bueno, cada qual visita la part que vol.
Estan allà i allà estan. I poseu nota.
Sí. Això és important,
perquè és una decisió important de les revistes i tal.
És un tema crític, no?
Exacte, fa uns anys va haver la tendència
d'alguns mitjans de videojocs especialitzats en videojocs
de dir, retirem les puntuacions.
Jo soc fan de les puntuacions.
Sí, però després et posen un 8 i la gent es queixa,
perquè diuen que un 8 és una mala nota.
Perdona, jo quan treia un 8 a l'institut era una notassa.
És veritat, això de fet.
He estat mirant les anàlisis més ben puntuades,
els jocs més ben puntuats,
i hi ha el The Legend of Zelda, el Super Mario Galaxy
i el Dragon Quest V de la TESA.
Esteu d'acord?
El Dragon Quest algú m'ho haurà d'explicar,
perquè no el tinc memoritzat, però els altres sí.
Galaxy Forever. Sí, certament.
Això suposo que continuareu...
Teniu acord o comunicació amb Nintendo
que us passin jocs o com va això?
A veure, amb Nintendo, Nintendo no.
Espanya, eh? Nintendo Espanya no.
Nintendo Espanya, bàsicament seria com una distribuïdora
de Nintendo Europa.
Llavors amb Nintendo Europa ni amb Espanya tenim contacte.
Sí que, per exemple, amb Bethesda,
tenim molt contacte, ens han passat tots els dums clàssics,
el Doom, el World Stage ens l'han passat,
però tenim contacte amb desenvolupadores independents,
moltes catalanes també, però el que és el Nintendo directe no.
Abans parlàveu del tema dels esports electrònics,
creieu que Nintendo està en una posició
més baixa que altres plataformes pels esports electrònics?
Potser, no ho sé, fins i tot que sigui tan difícil,
per exemple fer un Twitch o com es diu això,
que es vegi el joc mentre tu jugues,
una coptura d'hora de Twitch és més difícil que una de PC.
Creieu que això fa que li costi entrar a l'esports electrònics o no?
Jo crec que no.
Vaig estar competint per Mario Kart,
estava en InterHype, tenia l'equip d'eSports,
i estàvem a Satèna.
A Satèna Divisió? Sí, a Satèna Divisió.
Això està bé, no? Això és una...
Passada, eh?
A veure, això on és, a dalt o baix? A baix, a baix.
Em sembla que n'hi havia 9.
Aquests eren els bons, eh?
Que s'han d'agafar les draceres, entendre com funciona.
Per que ho entenguis, jo portava 140 hores,
i l'agenda ja normalment en porta 1.400, 2.000...
Ah, molt bé, doncs necessites deu com tu.
És veritat, aquesta llegenda que a Galícia
són els number ones de Mario Kart a l'estat espanyol,
és una llegenda que sempre he sentit que a Galícia
som uns cracs del Mario Kart.
Diuen els gallecs, no? Segurament.
Que el gallec sigui fora, eh? Ho havíeu sentit o no, això?
Jo ni idea. Jo tampoc, eh?
No, no, és llegenda urbana.
Sí que hi ha persones catalanes que comparteixen amb equips
de part de la que està jo parlant,
que estan posicionats i que de fet són seleccionadors
de les seleccions catalanes, no?
Però a nivell gallec, no.
Com un minumass, ho sento.
És que estan en la primera divisió
i no han pogut competir amb ells, però molt bé.
Doneu importància a la història de Nintendo i els Jocs Antics,
feu de tant en tant, no ho sé, retroanàlisis, per exemple?
Sí, de fet, tenim una secció que, bueno, abans la manteníem més,
ara anem fent també com ens va venent,
que és el desastre retro,
i allà cada qual va per...
O sigui, un joc de la infància,
o un joc que li ha tocat de petit o el que sigui,
anem fent l'anàlisi, anem puntual, anem comentant,
sobretot la impressió que ens va semblar a nosaltres
o a cada escriptor de l'anàlisi,
el que va sentir el jugar,
perquè això és una cosa molt important que tenim en compte.
I com s'ha sent ara, també, jugant a aquells jocs?
Efectivament.
És clar, no sé, mateix, ara agafar un element digital,
que no tens res,
que agafar el teu cartutx,
posar-lo a la consola...
Buffar-lo. Efectivament.
Buffar-lo perquè funcioni. Treure'l, buffar-lo,
veure que funcioni.
Treure'l, buffar-lo, quatre vegades més.
Això són un seguit d'emocions que ara mateix
s'estan perdent moltíssim,
i amb el desastre retro, el que han volgut fer,
és donar-nos molta més importància
al tema d'agafar el cartutx i tocar-lo.
Molt bé, molt bé.
Ara parlàvem de les hores que portàvem jugades al cart,
i hi ha un tema, Gina, que ens ha sobtat a tots.
Ui, sí, sí, sí, a mi m'ha agradat molt,
una taula d'excel que han obert a Nintendo Hype.
És una... atenció, xavals, que no heu sentit res.
Una taula col·laborativa on tothom posa
les hores jugades a jocs de Nintendo.
En aquesta taula crec que guanya Albert García, eh?
He vist de tant...
Però, però, atenció, atenció, jo he vist dades espectaculars,
com les 455 hores que porta un noi que es diu Òscar,
al joc James of War,
o les més de 3.500 que porta l'Splatoon 2.
He calculat 143 dies seguits, 24 hores al dia.
Uau.
L'Òscar el coneixeu, l'Òscar, personalment?
No, només han jugat amb ell a l'Splatoon.
Sí, és correcte.
He jugat amb ell a l'Splatoon i us dic que és un fiera,
que compateix a un nivell molt alt, no?
Però sí, sí, són reals, són reals.
A mi el tema de les hores amb la Switch m'encanta, per un motiu.
Aquesta consola no té els logros, no té trofeus.
Assoliments.
D'acord, això, no té d'això.
Llavors, a mi m'agrada molt perquè és una forma de portar un seguiment
dels jocs que jo vaig jugant i com que no ho té,
ho substitueixo per les hores de joc
amb l'opció que hi ha de filtrar-los pel temps de joc,
i és com, a aquest n'he dedicat 150 hores.
Això és una cosa que m'agrada, i xafardejar molt,
el que fa la Gina, l'Albert, el Francesc, m'encanta.
El teu quin és? El teu joc màxim?
Crec que és el que més gent té al màxim, que és el Zelda,
que crec tenir unes 150 hores o així.
Doncs jo crec que tinc l'Overcook 2.
Home, o l'Overcook 1.
Aquest el tinc de segon, jo. És el meu segon.
Clar, és que quan t'hi poses, t'hi poses.
I jugues molt i jugalò, aquestes hores, o tu sola?
Només jugo multijugador, l'Overcook no pot jugar, tu sola.
Per això, per això.
Hi ha una altra persona aquí que també té aquestes hores.
Sí, se'n diu la família.
Quan venen a casa a menjar, juguem això,
i després també juguem molt a l'Smash.
Quin és l'Smash, perdoneu-me?
Els personatges de Nintendo pagant-se entre ells en un escenari
i no s'entén res perquè tothom tan per cent.
Ah, sí, sí, sí, sí, sí, d'acord, gràcies.
Tenia la paraula al mig i no sabia que hi havia...
Perdó, perdó. No passa absolutament res.
Francesc, Jordi, no marxeu encara,
tenim aquí la taula.
Està aquí, és una consola molt bonica,
que va sortir al 20... 20-algú de setembre, no?
Sí, fa pocs dies.
I hem volgut parlar amb un responsable de Nintendo
perquè ens explica una miqueta com s'ha rebut,
aquesta consola, i com és.
I és que, efectivament, va aparèixer fa uns dies.
La nova Nintendo Switch Lite és una nova versió
d'aquella consola que va sortir ja fa un parell o tres d'anys,
amb una idea de trobar un altre usuari
que no fa servir totes les característiques
de l'aquella primera consola.
Manuel Curdi és el responsable de la marca de Nintendo a Espanya.
A partir de la Nintendo Switch, que es una consola híbrida,
y que entendemos que tiene todas las características
que tiene que tener la consola,
vamos a hacer una totalmente enfocada al juego portátil,
que es prácticamente medio compatible
con todo el catálogo de Nintendo Switch,
excepto para los juegos no compatibles con modo portátil.
La idea es que vamos a intentar
que haya más gente que pueda acceder a una plataforma,
dejando de lado características
que a lo mejor tampoco le interesaban demasiado,
o podía prescindir de ellas.
I això ens porta a una consola més barata que l'original,
i sense el mode tele i el mode semi-portable,
ja que els comandaments no es poden treure ni posar.
I, per cert,
¿quin paper té ara la 3DS en l'univers Nintendo?
Té futur? Què en diu, Manuel Curdi?
Pues, sinceramente, sinceramente,
no tengo ni idea de cuáles son los planes de Japón ahora mismo,
o sea, porque esto se lleva a otro nivel
y de esto nos vamos enterando.
De todas formas, 3DS se te puede decir que no está muerta.
O sea, ustedes, en lo que llevamos años,
hemos vendido casi 200.000 juegos,
y todavía, todas las semanas, vendemos 500, 600.000 juegos,
y todavía, todas las semanas, vendemos 500, 600.000 consolas.
O sea, que hay alguna consola de sobremesa
que a ella le gustaría vender.
Vender esas cifras, el mercado sigue avanzando,
y ver todos a ver lo que pasa dentro de un año, dos años, tres años.
O sea, lo mismo, se plantean cosas nuevas.
Pero, sinceramente, no lo sé.
Abans comentàveu que eren una distribuidora.
Efectivament, les notícies els arriben del Japó i no ho saben.
Vull dir, quan les reben les intenten donar el millor possible.
Per cert, ara estan en el manga.
Em va dir el Manuel Curdi,
que és d'aquí molt poques setmanes, si no estic equivocat.
A finals d'octubre, el cap de setmana, amb l'1 de novembre,
aquell cap de setmana, Saló del Manga,
des d'allà fa molts anys Nintendo és patrocinadora del Saló,
té gairebé tota una zona bastant gran només per ells sols,
i des de llavors ja han fet també moltes de les presentacions,
i suposo que serà la forma en què molta gent
tindrà la seva primera toma de contacte amb aquesta nova...
que és curiós, no?, perquè quan va aparèixer,
després li vam dir al Curdi en les entrevistes de...
això vol dir que això ve a substituir la 3DS, no?
I ara, no, seguim encara amb el tema,
seguim encara apostant per la 3DS,
però llavors a mi el que em fa pensar és...
llavors us traieu una consola
que competirà amb la vostra altra pròpia consola...
Però sempre ho han fet una mica, no?
A vegades competeixen ells mateixos,
perquè no tenen una DS al mercat que ha perdut, diguéssim, la vida,
i ja en treuen una altra.
O sigui, que sempre una miqueta han competit amb ells mateixos.
Què en penseu d'aquest nou producte?
Bé, doncs fa un temps va comentar...
va comentar aquí els directius, no?
Em sembla que va ser... No me'n recordo, va ser...
Comentava que la pròpia Nintendo Switch...
doncs s'havia venut molt,
però no s'havia venut molt en quant a nens, no?
És la opció més viable, el target, no?,
que cerca de ser una mica dels nens, no?
Sembla un material més rígid, que no es pot...
Que no es trenqui tant.
Sí, no sembla que es trenqui tant.
No és que els nens estiguin enganxats,
aquests prototips que treu Nintendo, no?
Doncs... Estic totalment d'acord.
Per mi, no és Switch, aquesta consola.
És una consola portàtil, nova...
Què dius, ara? Sí?
És que no és el concepte de Switch.
No pots fer la principal característica de la Switch,
que és la versatilitat.
I estic d'acord totalment amb ells,
perquè és una consola per jugar al nou joc de Pokémon.
Literalment, és per vendre Pokémons aquest Nadal.
El pack amb el Pokémon, ja està.
Per cert, he descobert que hi ha els Joy-Cons,
que són els comandaments que té la Switch normal,
aquests que es desenganxen.
He vist que hi ha empreses que fan el seu propi disseny de Joy-Con,
que funcionen amb la Switch, que els poden desenganxar,
i que són molt més ergonòmics.
Estic per comprar-ne un parell per internet,
provar-los un dia i veure si realment són molt més còmodes.
És un tema... De fet, aquesta nova consola,
una de les novetats, a banda de ser més portàtil,
és la craueta.
No tenia el model original.
Això em vaig emocionar molt quan ho vaig veure.
Vaig dir, ah, podré jugar a Street Fighter i podré fer hadoukens.
Però, atenció, perquè vaig fer la prova del cotó,
quan tens una craueta, és fer hadoukens.
Feia el hadouken, allò que feia al riu.
Fas així com fets? I quin és el moviment?
El moviment seria una mitjana i un punyetazo.
Un cap de puny.
Gràcies.
El tema és que no es poden fer.
Per què? Perquè físicament és impossible?
No es poden fer, no es poden fer hadoukens.
No va passar la prova del cotó per mi, que és fer el hadouken.
I, per tant, aquesta craueta...
¿Dónde está el tester del hadouken? Es que no ha venido ya.
Et sembla bé si un dia porto aquests Joy-Cons nous
i els provem, Albert, i fem la prova del hadouken?
La prova del hadouken, sempre.
Ah, doncs fem-ho així, eh? Sí, sí, els compraré.
Albert, jo et passaré el tiquet. Que bé.
M'agrada molt tot plegat.
Doncs, res, aquesta nova consola,
que és aquest nou invent que s'ha fet per vendre Pokemons...
Sí, bueno, l'exageració per a tot el públic infantil...
Però m'ha agradat, m'ha agradat. Vendre Pokemons.
Molt bé, molt bé.
Francesc i Jordi, tenim ten hype.
Molt bona sort, doncs, amb la vostra comunitat,
que vagi creixent, que l'Òscar no pari de jugar.
Jo aniré mirant aquest Excel, per si realment va creixent.
I gràcies per haver vingut al Generació Digital, de veritat.
Gràcies a vosaltres i a donar-nos veus a les comunitats catalanes,
que som les quantes, ja.
Sou vosaltres qui ens fan grans, doncs, aquestes iniciatives,
al programa.
Generació Digital.
Sega!
M'ha agradat molt perquè, fins i tot el Francesc i el Jordi,
ara, escoltaven la cançó
i no s'amagaven que els estava molant,
els estava agradant molt, aquesta cançó.
Aquest divendres, Sega torna a posar a la venda una consola.
Ara bé, no parlem de la successora de la Dreamcast,
sinó de la Mega Drive Mini.
La companyia japonesa s'apunta a la moda de les consoles en miniatura,
que va engegar Nintendo amb la seva NES Mini
i treu a la venda una rèplica
d'una de les màquines més estimades dels anys 90.
L'Albert García, fa dies que l'està provant,
i ens ha promès que avui respondrà a la gran pregunta.
¿És la millor consola mini que ha sortit a la venda?
Si et sembla, ho respondrem una mica més endavant.
Fem una mica el hype. No, no, no.
Sega Hype. Seria el tema aquí.
Per cert, perdona, la tenim a la taula.
Ara, Gina, estàs jugant?
No, toquen els botons d'aquest comandament que haig de dir,
que s'assembla molt a l'original. Però no és original, eh?
Amb USB. Aquella època no hi havia USB.
No, no, és veritat, és veritat.
Però el trobo molt gros. No sé si era tan gros abans.
A més, anem tenint les mans molt petites.
Però la sensació és que eren així de grans.
Molt bé. I aquí teniu la consola, que és una rèplica.
Gràcies per portar-la. Una rèplica, però és l'original.
Té per posar-li cartutx.
Té pel cartutx i hi ha els cartutxos, també.
Al Japó hi havia màquines d'aquestes de...
Com es diuen, el de les boletes? De caixapó.
I hi havia els cartutxos. Què és que estàs dient?
De plàstic. Ah, d'acord, d'acord.
D'acord, d'acord.
Hola. Hola, molt bé.
Va, comença a veure com desgranem això.
Per començar, m'encanta la trolejada per la SEGA
en el programa de Night and High.
Vagi per davant d'això.
Coses que són xules. La màquina la fa SEGA.
És un detall important.
Hi ha hagut moltes rèpliques de la Mega Drive,
però moltes vegades no eren de la mateixa companyia original.
Després, darrere dels videojocs,
hi ha un estudi japonès amb molt prestigi, que és M2.
És una empresa japonesa especialitzada
en fer bona emulació de videojocs clàssics.
És, evidentment, més petita que la Mega Drive,
però és molt fidel perquè tots els botonets
acaben tenint una funció.
L'únic que li falta és l'entrada auriculars,
que tenien la consola, que era una característica bastant curiosa.
Per la gent que no coneixeu aquestes màquines mini,
es connecta el televisor directament per HDMI.
No heu de tenir l'antena ni un televisor antic.
I que se desconfigurin després dels canals...
Exacte, el canal 39, què fa, no? Seria boníssim.
Directament, directament, HDMI. Molt bé.
Inclou els dos comandaments.
És important, podem jugar dos jugadors.
La versió de tres botons, no la de sis botons, que va sortir.
L'original, pots guardar la partida...
El packaging és l'europeu, en aquest cas,
el que hi havia a la consola al vell continent.
Molt bonica, una capsa que s'assembla molt a l'original, també.
És que ho han fet bé. M'encanta.
És una rèplica també de la capsa original.
Es nota molt que és un producte molt cuidat,
sobretot en els petits detalls. Molt bé.
A veure, quins són aquests detalls que dius?
Són una delícia.
Per començar, això que sentiu, que és la música del menú,
són músiques inspirades en els jocs que hi ha a dintre,
hi ha 42 videojocs,
i això, si sou teniu una veuida molt fina,
us sonarà una mica Starlight Zone, del primer Sonic.
Doncs és com versions de les músiques de Megadrive,
que les ha fet ni més ni menys que el compositor Yuzo Koshiro,
que és el músic d'un dels jocs més coneguts de la Megadrive,
de los Eats of Rage...
El vam entrevistar. És veritat, el vam entrevistar.
La generació digital ha sonat la seva veu i també la seva música.
També una cosa que és una meravella.
Per mi és el detallet màxim d'aquesta consola.
Si canvies l'idioma de la màquina,
el tens en castellà, per exemple,
vols posar-lo en japonès,
perquè tens una ocorrència per la tarda,
no vull posar-lo en japonès.
Els videojocs, les portades canvien i també canvia el videojoc.
Hi havia videojocs que, per al mercat occidental,
eren adaptats i canviaven els personatges.
I les versions eren diferents, no?
Exacte. Hi ha molts jocs en el fons, més del que sembla.
Molt xulo.
I després, això és una mica xupatesa cap a la PlayStation Mini,
aquella que va sortir tan dolenta,
que és que els jocs que van traduir al castellà, que van arribar aquí,
estan traduïts a la recerca, a partir del detall, boníssim.
Sega, ja fa molt de temps que aquí no es dedica a videojocs,
sí que es dedica a moltes altres parts del món,
i amb això, jo crec que ens ha guanyat a tots, no?
Ara, si fem lloc sou de Sega o de Nintendo,
amb aquesta som de Sega una mica.
Hem recuperat una mica el prestigi mític.
I dius que s'han posat a la venda uns accessoris, també?
Sí, això és molt curiós.
Això sí que té un punt de cosa interessant i altre que no.
Els accessoris són el Mega CD i el 32X.
Dos accessoris que ampliaven les possibilitats de la Mega Drive,
però són només decoratius.
Va, és el moment de parlar de videojocs.
Exacte. Tenim 42 videojocs.
És una llista força potent, jo penso.
També és una mica...
La rivalitat Sega Nintendo està en tot el disseny d'aquest producte.
També, eh?
Si recordeu la Super Nintendo Mini,
la rival de la Mega Drive tenia 20 jocs més 1.
La Mega Drive té 20 jocs... Perdó, 40 jocs més 2.
En blanc.
Sega 2, that's what Nintendo don't.
Exactament. Aquest és l'esperit.
Hi ha els clàssics de Sega, i el Sonic, i el Treadbeast,
Golden Axe, Space Harrier, Streets of Rage...
Hi ha videojocs dissenyats d'altres companyies,
que són aquestes perles que sempre busca la gent,
que no són els típics.
El Castlevania, el Mega Man, Street Fighter,
el Road Rash de motos, el Provo Tector...
I després hi ha sorpreses.
I, a més a més a més, hi ha un altre producte,
el Provo Tector, i després hi ha sorpreses.
Per anar a buscar el fan expert en la consola,
per exemple, l'Alicia Dragoon,
que tampoc és el joc més mític i recordat,
el Monster Wall 4, que no va arribar a sortir a Occident,
i, sobretot, dos videojocs inèdits,
el Tetris i el Darius 1.
Què vols dir, que no existien quan va sortir la consola?
El Tetris per la Mega Drive es va produir,
però no es va arribar a comercialitzar, finalment.
Es va cancel·lar, hi ha unes unitats que són caríssimes,
hi ha poques al món.
Llavors, el Tetris d'aquesta Mega Drive mini no és aquest.
L'han programat de zero, passant-se en el Tetris Arcade,
i han posat el Tetris...
Perquè tenir un Tetris sempre va bé amb tota la consola.
I el Darius, realment, és un joc nou.
El Darius 1 va sortir per la Mega Drive, el 2,
doncs aquest és el 1 i l'han posat.
Escolta, digue'm, per això, algun punt negatiu, algun naveri, no?
Perquè ara estem aquí a l'estudi, estem veient les imatges...
Tots tenim...
Fins i tot ens ha acompanyat també el Joan, de Nintendo Hype.
Estàvem mirant les imatges, són molt boniques,
es nota molt que és una època i ens agrada, però...
Alguna cosa duenta?
Sempre, ja podem buscar algun detall que es podria millorar.
Malgrat que són 42 videojocs, la llista mai satisfarà ningú.
A mi em falten alguns clàssics, que un Snow Bros...
Ostres, hauria molat tenir-lo aquí.
Els filtres d'imatge, a aquestes consoles porten filtres,
per emular televisors antics.
Són molt pocs.
Poques opcions visuals, no ofereix gaires, i després...
Qui mola poses?
Tube amb ratlletes de 625 línies?
Doncs mira, m'agrada posar-lo, el mod aquest del tube de raig catòdics,
però en aquesta versió de la consola de Mega Drive Mini no queda bé.
I jugo amb el pixel nitid, que tampoc acaba de flipar-me.
I finalment, doncs els comandaments, que siguin dels tres botons,
farà que a Street Fighter, per exemple, el jugueu una mica malament.
No serà el mateix, no serà tan fàcil.
Ja, ja.
Pots comprar el de 6 botons?
No ho sé, això no ho sé, potser al Japó el deuen tenir,
o em sembla que al Japó la versió japonesa porta el de 6 botons,
o algo així deu haver.
Si no anem tots a Japó a buscar-te'l, eh?
Sí, sí, per favor.
Però ara sí, la pregunta del millor, Albert.
Ara, ara.
És la Mega Drive Mini la millor consola mini?
Totalment.
Ho hauríeu pogut dir abans, no?,
quan heu preguntat abans, a l'inici.
Han fet un producte molt bo,
i per fi SEGA, després d'anys de fer-nos passar vergonya,
ho ha fet bé. Molt bé.
Com sempre, a les xarxes del generació digital...
han passat moltíssimes coses.
M'ha encantat un comentari que ens ha fet l'Ester, el Telegram,
que ha tingut una experiència,
no sé si vosaltres ho heu tingut alguna vegada,
que a l'inici es pensava que no ho era.
És aquests personatges, que de vegades és un xat,
o de vegades és una veu,
que no sap si és una màquina o no és una màquina.
A la primera pregunta que m'ha fet,
pensava que parlava amb una humana.
Li he contestat les quatre preguntes d'acribatge,
una miqueta les quatre preguntes que fa a l'inici,
i després m'ha passat a un humà.
Sempre en queixo de la usabilitat infernal de la web de Renfe,
perquè això era Renfe,
però realment diu que l'atenció ha estat superbona.
Heu tingut alguna experiència
recordada d'un xatbot que dius,
és una màquina o és de veritat?
Se'n diuen replicants, Albert.
Si no saps si són humans, se'n diuen replicants.
Exacte. Heu tingut una?
Jo amb Electronic Arts,
amb un problema de registre amb el seu servei,
molt molt bo el servei,
i em van regalar per fer la gestió i per les molèsties
uns punts per comprar jobs.
Era una màquina? Sí, era una màquina.
Jo a vegades he parlat amb humans que semblaven màquines,
perquè sempre em contestaven el mateix
quan els preguntava coses.
A més, al final no sabràs si realment és o no és una persona.
El Ferran Escrit sobre l'entrevista
que van fer a The Lion King Academy ens comenta.
Potser és millor el que aprendre'n sol a casa.
De fet, tot això ho ha comentat
escoltant el programa de la setmana passada
de l'acadèmia que va venir a explicar-nos
que ensenya a nens a jugar a videojocs.
Sí, al Telegram, a més, passen moltes altres coses
relacionades amb la tecnologia i els videojocs,
com l'Albert S, que ens ensenyava una foto
d'uns auriculars antipèrdua.
Són uns fils que permeten posar els auriculars sense fils,
perquè no es perdi.
Ell diu que espera que sigui una trollejada,
però en Joan Bardet li comenta que es poden comprar en algun lloc.
I l'Edgar diu que es veu que el metro de Nova York,
i això és molt curiós,
és una de les coses que més cauen a les vies.
I, efectivament, existeix i pots comprar aquests fils
perquè no perdis els teus auriculars sense fils.
I no seria més fàcil comprar-te'ls amb fils?
Exacte, però estem en un moment, Gina,
en el món, en general,
que crec que ens estem tornant una mica ximplets.
Ostres, a Asos, que és una web de moda,
venen uns auriculars de plata que tu te'ls poses,
però no són auriculars funcionals,
sinó que tenim arrecades que simulen auriculars d'aquest tipus Apple AirPods.
Em passen més coses, no, Albert?
Doncs sí, una altra proposta de compra, m'agrada molt més,
la que ens fa el Serafí,
que ens ensenya un article de la revista Wired
de les sabates hiperadapt de Nike.
Una evolució, aquestes sabates,
d'aquelles vambes xulíssimes recordareu de Regreso al futuro,
que ha dissenyat la mateixa persona.
L'Edgar comenta que són molt xules,
però que no hi ha res com el velcro.
Estic d'acord, sí, sí.
A més, si et queda sense bateria, es pregunta què passa amb aquesta sabata.
Clar, si les tens escordades o te les vols escordar i no hi ha bateria, què?
Doncs amb un powerbank d'aquests les connectes un moment,
i un moment, un moment, que mai recorda les sabates.
Perdona, que me tengo que...
Fer el vehicle et costa 700 euros i també dediquen un capítol a Upstack.
Sí, la segona temporada d'Upstack encara no l'he pogut veure,
però que tothom en parla molt bé,
com sobretot la primera que vam veure fa cosa de dos anys ja,
a través de Netflix.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
I mira, l'Oriol Dalmau aquesta setmana ha jugat a un altre joc
per la Nintendo Switch, que és el Daemon X Machina.
Daemon X Machina, exclusiu de Nintendo Switch.
I que té aquesta música de rock duro, no?
Té aquest com... com aquest rotllo Van Halen, no?
Bueno, Japonesada al canto, eh?,
com els agrada als japonesos això dels metges,
no els metges de médicos, vull dir, dels meques,
que es veu que s'ha de pronunciar metges.
Vaja, els robots gegants, el rotllo Muffinger,
no han superat aquell manga del Muffinger Z de no sé quin any, no?
Pechos fuera.
Daemon X Machina realment podria ser el somni humit
de tots els aficionats,
aquesta mena de jocs de robots gegants, de meques,
però és un joc que té claroscuros, que no sé com es diu en català,
així que ho dic en castellà, té claroscuros.
Coses que estan bé i coses que no estan tan bé.
I per això té una nota metacrítica ara mateix,
que tampoc és per tirar missiles de meca,
que té aquesta nota que veieu, que home... algo pasa.
L'argument va d'una família que té moltes terres,
on cultiva vinyes, on fa vi,
i hi ha dos fills del patriarca de la família
que estan enamorats entre ells i són germans, és un problema, això?
No, això és ni saga de poder.
Però molaria, hòstia, fer un joc japonès de robots gegants,
amb un argument una mica trencador, no?
No, l'argument és el mateix de sempre.
La humanitat està al bord de l'extinció,
hi ha uns robots molt malos,
i nosaltres som la resistència,
que tenim els robots bons i vamos a matar a los malos.
Marchando a menú de clichés extragrande con patatas de lux.
Un argument bàsiquíssim,
i sembla mentida com després es compliquen la vida
per explicar-te una història tan senzilla
omplint-la de noms raros, amb filosofia barata...
Vull dir, al final, la història realment es fa difícil de seguir.
Claroscuro.
El combat, que és la principal cosa del joc,
evidentment combats amb els robots,
i no pot ser més bàsic, eh?
Vas amb el teu robot, t'acostes als enemics,
que tenen una intel·ligència artificial pràcticament inexistent,
s'activen tots els astàgics...
Recorda una mica els més viejunos,
m'entendran, After Burner, aquell magnífic arcade.
És una mica rotllo After Burner,
tu vas disparant a tots els objectius automàtics,
amb missils, amb tota mena d'armes...
O sigui que al final dius...
És realment un combat molt bàsic,
però alhora, ultracomplicat de fer anar.
Has de controlar l'arma del braç esquerra,
l'arma del braç dret, l'arma que tens a l'espai dreta,
l'espai d'esquerra,
més el botó de volar, més el botó de deslizar-se,
més controlar la càmera, més controlar la resistència,
més si s'acaba un arma, canviar-la.
De fet, aquest joc és tan complex, tan difícil de controlar,
que s'ha creat un Joy-Con especial per a Daemon X Machina,
que té dos gallets extras, o si no, directament al Mandu Pro.
Per tant, el que deia, amb un combat superfàcil,
superdirecte, superbàsic,
i alhora, supercomplicat de controlar.
Clar, escuro.
Tècnicament, està força bé.
Són vistosos, sobretot, els mecs són molt guapos,
els bosses finals, els enemics que ocupen tota la pantalla,
doncs, hòstia, realment estan molt bé.
Quin és el problema?
Per què les notes d'aquest joc estan sent tan baixes?
Perquè és un joc terriblement repetitiu.
Al final, estem fent massa vegades el mateix.
Les missions, és veritat que van variant,
algunes són mata-mata,
altres són escolta no sé quién está no sé dónde,
altres has d'utilitzar una determinada arma,
però tot s'assembla molt.
I tampoc no és que siguin la gran cosa.
Són xulos, són vistosos, però un cop al mateix.
Quan portes una estona jugant unes quantes hores,
veus que es repeteixen i es repeteixen...
És una mica com conèixer una persona per Tinder, no?
O sigui, les primeres cites, molt bé, no?
Dius, hòstia, que guai!
Quan quedes per tercera o per quarta vegada, dius...
Ja començo a veure, saps?
I a la cinquena bloquear perfil, no?
Conclusió, amb Diamond X Machine
i pròximadament unes 20 hores de pinyau a la japonesa.
Punto pelota.
Que sou molt d'aquest rotllo? Perfecte.
Vull dir, compreu-vos-el i el gaudireu,
i que no us faci vergonya, eh?
Hi ha gent que li agrada el curling, per exemple,
i són persones normals.
Ara, si sou d'aquells que us agraden els videojocs en general
i us atrau aquest rotllo futurista,
aquest rotllo de robots,
aquest rotllo una miqueta hack and slash, mata-mata,
estil japonès,
que és molt més interessant sense anar més lluny,
astra al txell, que el vam analitzar aquí fa 15 dies,
i que és molt més complet i molt més vàll.
I això ha estat de Diamond X Machine,
i no es pot fer el de peixos fora.
Estaria bé, eh?
Bueno, el millor, amb un telèfon, no saps vall.
Déu-n'hi-do!
Estaves mirant, Gina, que aquests joycons que han fet especials
estan a la venda i quant costa?
Sí, sí, 50 euros. 50 euros.
És el somni que t'he demanat abans, que t'has fet el tiquet.
Exacte, exacte.
El Dani Quiménez, el nostre tècnic, deia,
estic d'acord amb l'Oriol, aquest joc, em sembla que no.
I ell està molt enfadat perquè ha entès la referència Viejuna,
i això no li ha agradat gens.
M'ha fet molta gràcia també
perquè tenia el Fallout 3 en un cantonet de la pantalla.
Cada dia ens diu alguna cosa sense dir-nos-ho.
Un dia hi ha un missatge de, per favor, estic segrestat.
Per cert, Francesc, deia al principi,
meques, metges, com s'ha de dir?
Sí, això és una d'aquelles coses
que es deia en el fàndom local,
perquè quan les coses que venien, tu les llegies a la teva manera,
allò era el metge, que no te l'havies dut als metges.
Fins que ja et comences a professionals una mica,
i llavors algú diu que no, que es diu meca, perquè ve de mechanical.
I tu dius, ostres, no m'havia caigut.
És veritat.
I aquí hi ha un cisma en el fàndom,
els que diuen, no, no, metge tota la vida,
i els que diuen, no, els hapos diuen meca,
doncs hem de dir-ne meca.
Doncs, escolteu,
el bo i millor del panorama creatiu i col·laboratiu
es torna a reunir a Barcelona.
Motiu de la Maker Faire 2019,
la Fira d'invenció i de creació digital.
Aquest any la Fira es trasllada a l'Anau Bòstic,
un local emblemàtic del barri de la Sagrera,
que demà dissabte i diumenge es veuran veït
per impressores 3D, plaques Arduino, cartró, cordills, tintes,
conductores, sensors i robots.
Què més hi trobarem, Francesc?
Doncs mira, hi trobarem moltes ganes de fer coses innovadores
perquè, a part de veure el que els diversos grups de creació
ens portin i ens ensenyin,
la gràcia de la Maker és la posada en conjunt dels coneixements
perquè tots en puguem fer un ús lliure
en les nostres propies creacions.
I per això el més important és l'agenda de tallers i xerrades.
A més, per donar-hi un cert sentit,
cada any hi ha un tema central de la Fira.
I aquest any és el de l'economia circular,
reciclar, reparar, reutilitzar, reinventar i rediseñar.
I tu has trobat, doncs, tallers que molen molt, no?
És molt molons, la veritat que sí, eh?
A veure, els que molen són tots, però per dir-ne només uns quants.
Hi ha un sobre que ens encantarà, és fer el teu propi joystick.
Ui, molt bé, ens agrada.
Amb certa tecnologia que ens permetrà
utilitzar qualsevol cosa com un comandament
per controlar els nostres videojocs.
Fes música programant, manteniment de mòbils,
a lloc els que es trenquen,
els que no sabem com canviar-los una peça...
Ens agrada.
Escolta, doneu-li nova vida a un mòbil que semblava vell,
gràcies a saber-lo arreglar,
i un taller molt important amb la temàtica de la Fira d'enguany,
que és posar en valor els nostres residus.
Però quines xerrades són imprescindibles?
Totes, també. Totes són imprescindibles.
Però, a veure, a part, mencionen només algunes,
el moviment Maker en el futur del treball amb el Quartellers,
que és un mite absolut, i aquí des del programa el venerem.
O, per exemple, podeu veure diversos documentals,
entre els quals hi ha Closing Loop sobre l'economia circular.
Fa poc es va sentir que Maker, la revista, tancava,
i això va fer pensar que les fires podien veure's afectades.
Qui organitza aquesta Maker Faire actualment?
Es fa, vull dir, és evident, no?
Maker es fa, la revista Maker sí que és veritat que ha tancat,
però Maker segueix com a entitat.
A més, el tema Maker segueix sent un paraigua
que aglutina molta gent amb moltes ganes de fer coses.
En el cas de la Fira de Barcelona, per exemple,
la Fira Maker Faire Barcelona,
a darrere hi ha el Sónar Més D, Fabla Barcelona i Socotec,
juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona
i coorganitzats encara per la revista Maker.
Hi ha una activitat que voldries destacar especialment, no, Francesc?
Doncs mira, per delit de gent com la Gina,
a la Maker es fa una escape room.
Què en dius? Ja m'hi apunto.
Atenció, perquè és una escape room d'aquelles que faria bugir
de felicitat algú com Sheldon Cooper,
perquè el tema de l'escape room és l'any internacional
de la taula periòdica dels elements.
Bé, no surto, no surto.
Quan et facin buscar el nombre de neutrons del poloni...
Ho porto fatal, eh? Ho porto fatal.
Veurem com te'n sortiràs.
Doncs recordem les dates demà i diumenge
a l'ANAU Bòstic de la Sagrada Barcelona,
entrada lliure i gratuïta,
tot i que es demana registre a barcelona.makerfaire.com
per temes legals.
Us haig de dir que a mitjans de setmana
estaven gairebé tots els tallers exaurits,
però si hi ha espai us permetran entrar-hi.
Doncs molt bé, Elizabeth Sánchez, Gina Tost,
Oriol Dalmau, Albert García,
Francesca Iblasco i Chris Wilges,
moltíssimes gràcies per participar en aquesta edició d'avui
i molt bon cap de setmana.
A tu per convidar-nos.
El control tècnic d'Ani Jiménez,
radiovisió de Lluís Armengol
i assessorament lingüístic de Maria Prieto.
Pots seguir-nos a Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram, a icat.cat, barra GD,
pels podcasts de Spotify i sobretot també per YouTube,
i aquesta setmana ens acomiadem amb els Casafantasmes,
la peça Ghostbusters de l'any 84,
avui que surt el joc remasteritzat.
Una curiositat, sentireu el so, ara el so que sentireu,
és el so original del disc de vinil del disc de Catalunya Ràdio.
Som molt generació digital,
però ens agrada molt els clics que fan els disc de vinils.
Així doncs, adeu-siau.
Who you gonna call? Ghostbusters!
I ain't afraid of no ghosts.
I ain't afraid of no ghosts.
Who you gonna call? Ghostbusters!
If you're seeing things running through your head,
who can you call? Ghostbusters!
An invisible man sleeping in your bed,
oh, who you gonna call? Ghostbusters!
I ain't afraid of no ghosts.
I ain't afraid of no ghosts.
Who you gonna call? Ghostbusters!
If you're all alone, pick up the phone and call.
Ghostbusters!
I ain't afraid of no ghosts.
I hear it likes to guess.
I ain't afraid of no ghosts.
Yeah, yeah, yeah, yeah!
Who you gonna call? Ghostbusters!
If you have a dose of a freaking ghost, baby, you better call.
Ghostbusters!
Let me tell you something.
Buster makes me feel good.
I ain't afraid of no ghosts.
I ain't afraid of no ghosts.
Don't get caught alone, oh, no. Ghostbusters!
When it comes through your door, unless you just want some more,
I think you better call. Ghostbusters!
Who you gonna call? Ghostbusters!
Who you gonna call? Ghostbusters!
Who you gonna call? Ghostbusters!
Think you better call. Ghostbusters!
Who you gonna call? Ghostbusters!
I can't hear you!
Who you gonna call? Ghostbusters!
Louder!
Ghostbusters!
Who you gonna call? Ghostbusters!
Who can you call? Ghostbusters!
Fins aquí el programa d'avui.