Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
La policia britànica informa que s'hauria produït
un atropellament múltiple a Londres, al London Bridge,
just al mateix indret on també es va produir
un altre incident com aquest.
La policia britànica ha informat de nombresos ferits.
El president, Carles Puigdemont,
està disposat a debatre al Congrés de Diputats
un cara a cara amb la policia britànica.
El president, Carles Puigdemont,
està disposat a debatre al Congrés de Diputats
un cara a cara amb el cap de l'executiu espanyol,
Mariano Rajoy, però només ho faria
després d'haver fixat la data del referèndum.
En un avançament de l'entrevista que el diari Ara publicarà demà,
Puigdemont ha assegurat que només hi aniria
per explicar el full de ruta després del referèndum,
però que en cap cas demanaria permís per fer-lo.
Totalment disposat a fer-ho si és per explicar
per què hem arribat fins aquí i el que farem els catalans.
Si és per participar en una maniobra d'escarnir
perquè el Parlament espanyol tanqui les portes,
com ha fet 18 vegades el desig dels catalans a decidir,
aquí no cal que tornem a repetir aquesta versió del que ja coneixem.
Carles Puigdemont afegeix a l'entrevista
que la pregunta del referèndum,
que es podria donar a conèixer la setmana que ve, serà clara
i que no implicarà cap mena d'engany un ciutadà assegur
sabrà què vota quan vota sí i quan vota no
i a què renuncia quan decideix no votar.
La sentència és el que ho diu el govern.
Les respostes de la Comissió de Venècia
demanen suport per fer el referèndum.
Duc Avalaria un referèndum pactat d'esquerra i el PDeCAT
creuen que és un avis perquè Mariano Rajoy
s'avingui a negociar el PP i Ciutadans ho veuen al revés
i demanen que es compleixi la llei.
Més de 38.000 persones han visitat Fira Gran 2017,
que s'ha clausurat aquest dissabte.
El saló dedicat a la gent gran de Catalunya
ofer durant quatre dies més de 450 activitats
per promoure la vida activa de les persones
per promoure la vida activa i participativa entre la tercera edat.
El director del Saló, Juli Simón,
ha explicat a Catalunya Ràdio la novetat més destacada
de l'edició d'en guany.
Obrint l'àgora de la gent gran,
un espai on hem deixat la gent gran
programar una sèrie de debats, de xerrades, de tot tipus.
Per exemple, avui ha vingut esportistes veterans
a explicar una mica, a promoure l'esport,
però també hem tingut unes lectures
per celebrar els cent anys de la glòria fuertes.
I el festival Primavera Sound supera els 200.000 participants
a totes les activitats que ha organitzat en aquesta edició,
que qualifiqui com la del canvi generacional
al parc del fòrum.
Barcelona, Marc Ruiz.
55.000 persones han accedit al parc del fòrum
cada dia de festival.
És un públic mai tan estranger, mai tan local,
que, segons un dels directors, Alfonso Lanza,
ha reaccionat molt bé a la principal novetat del festival.
Lo que hemos llamado Unexpected Primavera,
estos shows que han ocurrido de manera inesperada,
que era muy retadora en términos de producción en el recinto,
y en ese sentido nos gustaría destacar el comportamiento del público,
que era algo que nos preocupaba, en cierta manera,
al enterarse de estas actuaciones como iban a reaccionar
dentro del recinto, y ha sido un comportamiento muy cívico,
y la verdad que ha funcionado todo estupendamente.
Un festival marcat per les mesures de seguretat reforçades
arran dels atemptats de Manchester.
Això sí, no s'han notat gaire entre els seguidors.
No han provocat cues, no han provocat tampoc grans enterrariments.
Els organitzadors, per certs, han reclamat a les administracions
que reparin l'esplanada dels dos escenaris principals,
perquè es troba en un estat límit, segons que asseguren.
Els concerts continuen en aquesta esplanada,
precisament, amb Dark Aid Fire.
I de l'actualitat esportiva,
el Madrid ha guanyat la Copa d'Europa per 12 cops en la història.
Els madridistes han golejat la Juve a la final per 4 gols a un.
Cristiano Ronaldo, que n'ha fet dos,
així com que Semiro i Ascensio han estat els golejadors
en el cantó madridista, mentre que Manzúquic ha fet el gol italià.
Aquest domenge el Girona pot pujar a primera.
Els catalans en tenen prou amb un empat contra el Saragossa a Montilivi.
Per la seva banda, el Saragossa també en té prou
amb un empat per assegurar la permanència.
Fins aquí les notícies.
Aquest diumenge, sisè i darrer capítol de la sèrie
que a l'Enguàrdia hem dedicat a la Guerra Freda.
L'Ecbalesa, el Papa Gotila, el general Jaruzelski,
la polònia de Solidarnosc, aquest diumenge a l'Enguàrdia.
Els diumenges de 3 a 4 de la tarda.
Seguers-nos també a través de l'app de Catalunya Ràdio
i a catradiopunca.
Programa número 617 del Generació Digital,
el control tècnic, Ricard Portal,
i el control central, en Carles Morales.
Podeu sentir tots els nostres continguts al generaciodigital.cat
quan vulgueu.
Els dimecres a les 6 de la tarda també pots escoltar
l'emissió en beta.
I dissabte a les 12 de la nit per l'FM a Catalunya Ràdio.
Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
de videojocs, de creativitat i de tecnologia
en forma de programació, de robats o d'electrònica.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Molt benvinguts, Gina. Hola. Com anem?
Mireu què m'ha arribat aquesta setmana.
Que maco. Que radiofònic, t'ha quedat això.
Expliqueu què és el que esteu veient, és una capsa...
Amb vòxim per ràdio, tu. I com es diu?
Maker Buino.
Maker Buino, fet per un noi que no té ni 21 anys,
des de Croàcia,
i és, diguem-ne, una Nintendo 3DS molt senzilla,
feta amb Arduino,
que es pot connectar a la comunitat gamer Buino,
absolutament fantàstica,
i que m'he comprat l'edició per muntar a tu mateix.
I hi havia una ja muntada, no?, que era més cara.
Sí, una miqueta més cara, però em feia gràcia muntar-la.
Tu no et compres els trencaclosques muntats.
Però les consoles sí que me les compro muntades.
Sí, sí, totes les peces absolutament...
Aquí hi ha xips, botonets, cables...
Albert, tens molta feina, eh?
Aquesta consola no sembla fàcil de muntar, però té molt bona pinta.
Ell, el noi que es diu Albert,
és curiós perquè es diu Albert, ara no sé exactament el seu cognom,
comenta que pots estar més de dues hores,
és a dir, que no comencis a les dues al matinada,
perquè se't farà una mica tard,
no ho sembla, però hi ha molta peça aquí per posar.
I la gran gràcia de tot plegat és que tu, quan la muntis,
pots connectar-te via USB la consola directament a l'ordinador,
connectar-te en aquesta comunitat que es diu Gamer Bueno,
on hi ha milers però milers de jocs fets per nois,
evidentment en codi obert, i que tu pots...
Em recordo una mica la comunitat de GP32,
te'n recordes, l'univers GP32,
que també era aquesta consola
que tu et feies els teus propis programes?
Els gràfics són una mica com els d'una Game & Watch.
Sí, de fet, la pantalla, si no estic equivocat,
és d'un Nokia, d'un telèfon Nokia,
perquè... Que els hi sobraven pantalles.
Sí, sí, perquè ella haurà aconseguit d'aquesta forma.
És en blanc i negre i és absolutament pixelat, és a dir...
Ens agrada molt, Albert.
Farem un joc del generació digital? Podríem fer un joc.
De fet, aquest és això, el joc del generació digital,
el llibre del generació digital,
el vídeo del generació digital...
Tenim molts projectes oberts, Albert.
Si algun dels nostres audience
s'anima a fer el videojoc del generació digital,
prometem entrevistar-lo, jugar-lo i fer competicions.
Jo el que sí que puc assegurar
és que puc fer un joc amb una G i una D
que tu, des de sota, puguis disparar i...
Amb escrads, no? Ho faràs, això?
Amb llenguatge, programació...
Em sembla que és Python, amb el que permet aquest maker-winner.
Estic molt content i espero donar-vos...
No acceptar bàsic? Crec que no.
Doncs ja no el puc programar, jo, això.
Tot s'assembla, al final, tot s'assembla.
Aquesta és la música de Reservoir Dogs,
del joc que vam comentar el Blue Days,
que és el que vam comentar fa dues setmanes,
i és que, direm el nom del guanyador, guanyadora,
però abans haurem d'escoltar l'Oriol Dalmau,
perquè ell dongui el vistiplau d'aquest joc
i finalment el puguem regalar o no.
Donarem un codi a la persona que guanyi...
Un codi per PC. Per PC o per Mac.
Perquè també es pot jugar per Mac i descarregar-te'l directament.
Això ho farem d'aquí 30 minuts,
que podeu escoltar l'Oriol Dalmau, que vindrà en directe i ens ho explicarà.
Això és Generació Digital.
Doncs surto de l'estudi perquè veig el Carles Aledo, director d'ICAT.
Bona nit. Hola, bona nit.
Acabant la cobertura de Primavera,
que heu fet durant tots aquests dies, no?
Sí, molt cansat ja aquesta hora, eh?
Estem ja a les últimes.
Doncs hem fet una cobertura durant aquests tres dies
del festival dijous, divendres i dissabte.
Hem atent concerts importants
com la gent de l'Escena Catalana, com Mishima,
com Petit de Caleril,
i DXX, per exemple, també.
Hem fet bandes com... o gent com Ket Tempes,
Diafranc Wix, Bon Iber.
Hem fet gent molt potent,
o algun dels caps de cartells més destacats,
i programes especials explicant una mica
tot el que ha estat passant durant aquests tres dies,
que és molt, és molt el que ha passat per aquí.
I ara una setmaneta de descans,
i la setmana vinent, en aquest juny boig que tenim les ràdios,
ve el Sònar, i el Sònar és igual a ICAT, també, no?
Sí, sí, Sònar està vinculat a ICAT des de fa uns quants anys,
som la majora oficial,
i també durant tres dies, dijous, divendres i dissabte,
dissabte de Sònar, estarem allà,
tant el Sònar dia com el Sònar nit,
present, amatent molts concerts, més o menys,
perquè l'oïent se'n faci una idea,
des de quatre a cinc de la tarda,
fins a dues, tres de la matinada, tindrem concerts non-stop,
al web d'ICAT.cat, concerts com, per exemple,
també de la Sena Catalana, bat guial o anímic,
i tot el que vingui de fora,
que hi ha coses també molt interessants, aquest any.
Nosaltres, que dimecres, com que s'obre el Sònar més bé,
per primera vegada, un dia abans,
que va ser a les sis de la tarda,
i dissabte, tu no ho saps, però nosaltres,
és un dels dies més importants del generació digital,
perquè el programa que fem al Sònar més bé, per ICAT,
i aquí estem també per Catalunya Ràdio, com l'any passat,
és molt feliç, molt feliç, i t'ho dic amb tota sinceritat,
i en tenim moltíssimes ganes,
per una miqueta enllestir el darrer dia,
que de fet és el moment que també els directors del Sònar més bé
donen les dades, que cada vegada som més altes,
de persones que han anat al festival,
i farem també el programa generació digital,
amb els micròfons d'ICAT.
El generació digital, per vosaltres,
el Sònar més bé és com la festa major, no?
Totalment, absolutament, sí, sí, certament.
I és també, jo penso, el Sònar,
el punt de connexió i d'unió entre ICAT i generació digital.
Ens uneix una mica aquest festival,
on, evidentment, nosaltres ens hem ocupat,
i ens ocupem molt de la part musical, com ja vam explicar,
i la part tecnològica, la part de més bé,
us la deixem a les vostres mans,
i per això volem també que generació digital soni a ICAT
durant el Sònar, perquè millor que vosaltres ningú
per explicar-nos una mica què passa en aquesta edició,
en aquesta part més tecnològica, no?
Molts uients del generació digital
van estar molt contents en el moment que van rebre la notícia
que ICAT tornava a la FM.
En vam parlar al programa,
i un uient ens va preguntar si ICAT es tornaria a dir
ICAT FM o es diria ICAT.
Tu això es pot dir-ho, això? Així contestarem a l'uient.
No ho puc dir encara,
però jo penso que anem més cap a quedar-nos una miCAT,
sense res més,
i que tindrà la seva versió FM,
i la versió .cat, que serà la nostra web,
i la versió app, que també tindrem nova app.
De fet, ens renovem també el món digital,
que això ja us ho explicarem en el programa,
que penso que també es pot interessar.
La nova etapa, diguéssim, en el món digital,
d'ICAT, perquè també es renova a banda de tornar a la FM.
Molta sort.
Ara descansar i agafar forces pel sonar.
Molt bé. Vinga, gràcies.
Mireu, el videojoc Street Fighter és protagonista
aquesta setmana per partida doble.
Per què diem, Gina Tosca, que és protagonista?
Perquè avui a l'estudi estem jugant el nou Street Fighter per Switch.
Es diu Ultra Street Fighter 2 The Final Challengers.
I per què surt ara aquest joc?
Per celebrar el 30 aniversari de la saga de Capcom,
han tret aquest joc que només és per Switch
i que gràcies a la possibilitat de treure els dos Joy-Cons,
que són aquests comandaments petits del costat de la Switch,
podem jugar a qualsevol joc contra un amic o amb un amic,
perquè hi ha un moda cooperatiu entre tu i el teu amic,
lluiteu contra una altra persona.
Tenim el moda Versus i el moda Combat Cooperatiu.
Hem estat jugant una estona aquest joc, jo fa un dia que el tinc.
La veritat és que té dues modes, com m'expliques,
i el que és HD...
Sí, podem dir HD,
però la gràcia de la Street Fighter
sempre són aquests gràfics que tiren cap a l'arcade,
que són espectaculars, així pixelats,
que tots hem vist riu i quent amb aquest joc,
amb aquestes melenes al viento...
De totes maneres, és bonic, l'apartat HD,
o sigui, t'agrada, tu, 169, així que...
A mi m'agrada, a mi m'agrada, sí, sí.
A més, aquesta pantalla de la Switch, que sí, que és de plàstic,
però que es veu molt bé.
Em va fer molta gràcia un comentari que va fer l'Oriol Boira,
aquesta setmana, que diu, sí, sí, està molt bé,
però al final és 3 FPS, és a dir, que clar, el moviment és molt...
Sí, és molt arcade. Molt arcade d'aquella època.
I no només aquí s'acaba les novetats sobre Street Fighter.
Tenim bones notícies gràcies a la Barcelona Games World,
la fita de videojocs de gran públic de Catalunya,
i la Retro Barcelona.
La Barcelona Games World i la Retro Barcelona es faran el 6 al 8 d'octubre,
a la fira de Montjuïc,
i tindrem com a protagonista el joc Street Fighter.
Hi haurà tornades d'aquestes novetats.
Moltes gràcies.
El poster promocional de l'esdeveniment
estarà centrat en aquest joc.
I tenim moltíssimes ganes de veure'l, perquè encara no s'ha vist.
S'haurà de veure si conviden gent, no?
Sí, no se sap onens, no se saben res,
però ells diuen que l'esdeveniment estarà molt centrat en Street Fighter,
per tant, tots aquests fans de la saga, que som molts,
tant els que jugaven com els que ens ho miraven en els bars,
que era jo, que no tenia diners quan va sortir el joc,
i per tant m'ho havia de mirar com els altres jugaven,
i veure què tenen preparada.
Aquesta setmana m'he adonat,
passejant per les televisions,
que podem veure en certes plataformes,
que comença a haver-hi una quantitat important
de programes dedicats a videojocs.
Sí, és veritat, n'hi ha moltíssims,
i sempre que fins i tot a programes generalistes,
hi fan una petita secció, una petita cabuda de videojocs,
i jo em fa molta il·lusió,
perquè es tracten els videojocs ja com si fos la literatura,
o el cinema, les sèries, que abans semblava que fos publicitat,
i ara es comença a veure una altra vegada com a cultura,
una cosa que aquí, a Generació Digital,
fa 15 anys que estem dient que és.
Però ha sigut el boom ara,
és com si ha fet molt l'esport electrònic.
L'esport electrònic ha fet molt,
i que programes, o sigui, emisores generalistes,
també dreiessin els seus propis programes,
han fet que els altres despertessin
en veure que l'audiència també acompanya.
Molt bé.
Molt bé.
De tant en tant, ens agrada parlar
de la tasca dels viquipedistes catalans,
i, més concretament, d'Amical Viquipèdia.
Sempre passen coses al voltant de la Viquipèdia,
sempre hi ha trobades i esforços
perquè la informació sigui sempre més i millor.
I avui volem parlar de dues notícies importants.
Primer, d'una relacionada amb un premi atorgat per la Unesco.
Sí, perquè resulta que la viquipedista catalana,
Lícia Simó, ha quedat en primera posició del concurs Unesco Challenge,
per haver millorat els articles
sobre vents del patrimoni de la humanitat.
Per parlar-ne, tenim en comunicació el generador digital Toni Arrimoso,
que és membre d'Amical Viquipèdia.
Benvingut.
Bona tarda. Molt bona tarda.
Aquest challenge d'Unesco, Toni, era el que volia,
pel que he pogut entendre,
era millorar i fer més gran la Viquipèdia,
concretament dels monuments reconeguts per la Unesco,
i volia, imagino, posar èmfasi,
en aquells que, diguéssim, tenen més perill en desaparèixer, no?
Sí, és una iniciativa que ha sorgit de la Unesco mateix,
i també d'un chapter, d'un capítol viquinadista,
que era el de Suècia,
que van pensar una forma de donar valor
al que seria el patrimoni de la humanitat,
doncs seria, bàsicament,
engrescar diferents viquipedistes de qualsevol llengua
a millorar les diferents entrades.
I és un tipus d'iniciativa,
que és aquest tipus de concurs que es fa habitualment,
fins i tot també en altres temàtiques, no?
I bé, en aquest cas, hem tingut la sort que una companya,
una companya catalana,
ha estat una de les persones que ha tingut més bona puntuació,
i que ha fet més feina.
Exacte, perquè ells tenien un temps determinat,
no era unes hores, sinó que eren uns dies, no?
Sí, sí, sí, sí.
I anava fent.
Pel que hem entès, també,
és donar pistes de quins llocs s'havien d'una mica documentar, no?
Sí, es proporcionaven, de fet, unes...
He d'admetre que no tinc totes les detalles.
Ja, ara.
Que no he estat un dos participant, mira que me n'emparadeixo.
Però bàsicament, sovint en aquests concursos,
hi ha un llistat d'amoments, d'articles,
que s'encoratge la gent per participar,
i simplement, doncs això,
i la gent que participava ha intentat millorar-los.
En qualsevol llengua.
De fet, a mi, la meravella de la Viquipèdia,
i d'iniciatives com aquesta,
és que el que, per exemple, trobes,
és que hi ha una llista feta,
per exemple, la Viquipèdia,
de llista del patrimoni de la humanitat en perill.
És a dir, que pots veure i pots aprendre coses en un clit,
i això és meravellós, no?
Sí, sí, sí, exactament.
De fet, la Viquipèdia, el que fa, en aquest cas, no?,
agafem la referència d'aquestes institucions,
la UNESCO,
simplement, ells ja tenen aquests criteris seleccionats,
i gràcies a la casa de la Viquipèdia,
donem més projecció, més visualitat a tot això, etcètera, no?
Un concurs similar, aquest de la UNESCO,
que ha organitzat la UNESCO,
i, per exemple, la Viquipèdia Suècia,
és un que, per exemple, fa mitjans cada any
sobre el tema de cultura catalana, no?
El tema d'internacionalitzar el tema de cultura catalana,
doncs fem una cosa també semblant, no?
Promocionant-ho en diferents llengües, no?
En un llistat, en diferents coses,
entre llibres, entre autors, etcètera,
depèn de la visió,
i llavors els diferents viquipèdistes d'altres llengües
ho intenten llibrar, no?
Crec que és un bon cas de col·laboració
entre institucions, institucions públiques,
i llavors el que faria la comunitat viquipèdista, no?
Però també volíem parlar amb tu, donant molt bona notícia,
perquè l'àmica Wikimèdia
i la Universitat Autònoma de Barcelona
organitzaran l'any que ve la Wikimèdia Hagaton.
I tu, Toni, seràs un dels organitzadors.
En què consisteix tot això?
Molt bé.
Bé, suposo que al programa ja haureu parlat
amb anterioritat el que és una Hagaton.
Sí, és un programa molt tecnològic.
Perfecte. Doncs bàsicament, doncs, és una Hagaton,
és un esdeveniment on es reuneixen,
normalment, gent basada en temes tècnics,
de programació, etcètera.
I en el nostre cas, el que farem, doncs, d'èmfasi,
és millorar la tecnologia
que hi ha darrere de la Viquipèdia
i de germans, no?
Sovint, quan parlem de...
si us heu fixat, a vegades parlem de Viquipèdia, Viquimèdia, no?
Viquipèdia seria el que coneixeré tothom,
que és l'enciclopèdia, no?
Però a part hi ha altres projectes, no?
Hi ha Viquimèdia Comos, Viquipita, etcètera.
Però, essencialment,
molts d'aquests diferents projectes
organitzaran una semblant tecnologia, no?
Doncs el que farem aquest dia,
l'any que ve cap al maig, suposo,
encara per acabar el dia es data,
tot serà bàsicament uns tres dies,
on, entre diferents de tot molt pagós,
gent interessada,
intentarem també engrescar gent que,
no necessàriament potser és tècnica,
però té una interacció en aquests aspectes,
doncs mirar de millorar com és la Viquipèdia
i els altres projectes, no?
I quines coses poden veure?
És a dir, és evident que tota la plataforma necessita
d'una tecnologia que ha d'anar creixent,
igualment que va creixent la Viquipèdia.
Es veu alguna cosa que ens puguis explicar?
Vosaltres heu anat, no, en aquesta darrera edició?
Sí, sí, sí.
Tot just fa una setmana, poc més de una setmana,
vam ser a Viena, no?
Cada any estan fan, d'aquests animals.
De fet, estan fan més d'uns.
Sempre es troba l'ocasió d'intentar engrescar gent, no?
Però podíem dir que cada any hi ha un gros,
que té molta més participació.
Per exemple, el que fa una setmana s'ha fet a Viena,
amb unes 250 persones,
i bé, tenim moltes temàtiques, a veure si puc explicar-ho.
Potser la principal és treballar a MediaWiki,
que és el programari que hi ha darrere la Viquipèdia,
el motor que fa funcionar el Wiki, no?
Però també hi ha altres coses, no?
Un altre exemple seria...
hi ha aplicacions, per exemple, per a Android,
per pujar fotos.
Molta gent coneix diferents aplicacions
per pujar fotos, com Flickr, no?
Però la Viquipèdia té un recurs,
que és Wikimedia Commons,
enfocat per pujar fotos, òbviament,
amb un caràcter molt més psicopèdic i tot això,
però també els objectius d'intentar ser fàcil
fer aquesta acció de pujar fotos
que siguin interessants psicològicament, no?
Molt bé.
Una de les novetats que han fet interessant és que, per exemple,
tu ets al carrer,
i vols saber quines coses que veig aquí davant
encara estan no reflectides
com a imatges de la Viquipèdia, no?
Doncs han fet una aplicació que ajuda a determinar-ho.
Molt bé. Genial, genial.
Aquestes coses són les que es veuran, per exemple, l'any vinent,
quan ho pugueu fer vosaltres.
A més, una cosa que feu molt bé és crear sinèrgies.
Per exemple, en Catalunya Ràdio ens veu venir un dia,
que va ser bestial,
també l'any vinent us fareu ajudar,
entre cometes, també de la Universitat Autònoma, no?
Per fer tot això? Sí, sí, sí, òbviament.
De fet, aquests propers dies, no?
Clar, s'exagerarà molta feina, no?
Ara, més o menys, el que farem en aquests dies, setmanes,
és mirar de definir una mica l'estratègia,
la modificació de com plantegem l'esdeveniment, no?
I el que mirarem de fer és, en la mesura possible,
intentar engreixar tota la societat que tenim al voltant, no?
La qüestió és no només fer un esdeveniment
perquè vingui gent d'arreu del món, que siguin tancats i ja està,
sinó mirar també que l'esdeveniment tingui
unes implicacions positives per tota la societat que tenim al voltant,
que se'n puguin beneficiar el màxim possible, no?
I bé, doncs si vosaltres mateixos penseu que és quelcom
que també creieu que pot ser al vostre interès,
doncs permet-ne. I tant que sí.
Sempre. A més, nosaltres tenim una afició que, bé, de fet,
la tinc jo, i estic segura que molt dels nostres audience,
que és quan ens avorrim a internet,
a part d'entrar a Menea, Reddit, Imgur i aquest tipus de pàgines,
jo entro a la Wikipèdia, obro el primer article
que em surt a la portada, el llegeixo,
i a partir d'aquí vaig descobrint altres articles
i vaig descobrint altres coses, i, escolta, que gràcies a això
he arribat a llegir llibres que sortien referenciats a sobre,
que parlaven, per exemple, d'unes noies
que eren pilots de bio russes que van guanyar els nazis.
Bé, una cosa espectacular, perquè, clar,
són aquestes coses que només pots descobrir
si llegeixes la Wikipèdia.
Certament, certament. Doncs, Toni Hermesó,
que és membre d'Amical Wikimèdia,
que abans he dit Wikipèdia i no Wikimèdia,
perquè si de vegades ho deu fer molta gent...
És difícil, és difícil de...
Però ha sigut culpa meva. Escolta, moltíssima sort.
I si això que dius d'una relació,
fer alguna cosa entre generació digital i Amical,
jo tinc una idea i ja em posarem en contacte amb vosaltres.
Una cosa senzilla, però que crec que haurem de fer.
Ja ho comentarem.Molt bé.
Que vagi...T'avisarem.
Que vagi molt bé i moltíssima sort.
Igualment. Moltes gràcies.Adeu-siau.
Per cert, el Telegram ha anat de bòlit, també, aquesta setmana,
en Serafí, per exemple, es queixava que li encantava
la portada del pes de la Producción Soccer 2017 per a Android,
però no ha tingut problemes.
Ha tingut problemes i no passava de la portada.
Cosa que moltes vegades passa amb el menjament,
segons quins telèfons Android i segons quins jocs
que necessiten potència.
I això és una cosa que és el problema de l'ecosistema,
de l'ecosistema.
I això és una cosa que és el problema de l'ecosistema Android.
És tan variat, tens tants sistemes que a vegades la gent només es fixa.
Ui, és per Android 6. Ho tinc.
Però tu tens una tauleta comparada, doncs bé, per 4 duros,
i en canvi necessites més punys.Més potència.
També, en DBS ens escriu el Telegram,
i ell diu que, com a usuari de Filmin,
li molesta que la seva aplicació no funcioni sempre bé,
però que també diu ell mateix que ha millorat molt,
i pot entendre perquè no és un gegant com Amazon o HBO.
I ell diu, home, menys milions de contingut propi i més pasta,
R més D, per millorar els seus serveis,
i jo no sé si estic molt d'acord amb això,
perquè també està fent molta feina
en producció de documentals, per exemple.
La veritat és que sí, però si realment volem
que l'experiència del vídeo sota demanda funcioni bé,
l'usuari ha de percebre que funciona bé,
a la que comencis a tenir salts, problemes,
amb tots els dispositius que et prometen no et funciona,
i això és una cosa que no només li passa a Filmin,
sinó que li passa a tots, des de Netflix,
es va discutir des de Netflix, HBO, etcètera.
Vull dir, si no funciona bé, l'experiència d'usuari és dolenta,
i això farà que no acabi de despegar.
Per cert, amb el Telegram s'ha parlat molt de Rhyme, Gina.
Sí, Rhyme, que és un videojoc que va sortir divendres passat,
de l'estudi Tequila Works, que és un estudi de Madrid,
on hi ha participat, per exemple, Kevin Sardà,
que és català, com a game designer,
dissenyador d'una part del joc.
El joc s'estan portant molt bones notes a un munt de revistes,
i la gent, bé, de fet, la gent,
i tothom tenia moltíssimes ganes de jugar-hi, de fotre-hi mà,
de saber exactament què amagava aquesta illa,
i de gaudir d'aquest art preciós, i sobretot, de la banda sonora.
Tothom parla d'aquesta banda sonora, que és preciosa, no?
De fet, tothom parla que el millor del joc no és l'art,
que ja mira que és espectacular,
sinó que és la banda sonora que ha fet un noi
amb un nom tan artístic com David García.
Sí, sí, que vam parlar fa cosa de dos anys,
al Generació Digital, recordo,
de les sonores de Jocs Espectaculars.
Sí, sí, i a més, el que sorprèn més és que la cançó final del joc,
la lletra és en castellà.
És a dir, sona la música,
i hi ha una noia que canta que es diu Mireia,
que canta en castellà.
I clar, no sé, a mi m'ha sorprès molt jugar un joc
que la música és en castellà, no?
No hi estem acostumats.
I per cert, vull comentar una cosa
que acaba de sortir a les nostres xarxes socials,
que és que Waze, que és aquesta aplicació col·laborativa
de trànsit a les farts...
Va ser de tu mateixa, però fa molts anys.
Doncs sí, sí, de fet encara no els havia comprat Google,
ara ja és de Google, doncs que sàpiguen que per tot California
acaben de treure cotxes de carpool, d'aquests de compartir cotxe.
I ara veiem cotxes per California amb el logo de Waze,
és a dir, Uber, Cabify i, d'atenció, que arriba Waze.
Sí, sí, i aquesta setmana que la cosa està...
Estaran contents, els espectaculars.
Estaran molt contents, però clar, aquestes coses
són les coses que van passant
en les evolucions de la societat i la tecnologia.
Sí, sí, ha estat una setmana molt calenta
manifestacions de molts taxistes,
doncs demanant que no entrin.
Tot això que sembla que entra de forma natural.
Sí, sí, és que a vegades és una mica com posar portes al camp,
o el que necessitem és adaptar tot
perquè tots puguin conviure d'una manera amicable.
Hem de dir també que la setmana vinent parlarem de la setena,
em fa molta gràcia, perquè ho diu així,
la setena generació de les noves tauletes d'Amazon.
Ens les han enviades, les provarem, i a veure què tal.
Em fa molta gràcia que encara utilitzin aquesta...
doncs aquest nom de...
ja us ho diré, de generacions,
com abans es parlava de les generacions de consoles.
És de 124 bits, és de 64 bits, 128...
Però les generacions d'Amazon se les fan, ells,
perquè no hi ha una estàndard.
No hi ha una estàndard.
Són ells mateixos que diuen això és 80.
Sí, sí, és una marca que ells han creat,
cosa que em sembla força curiós.
Parlem de la setmana vinent.
Fins aquí el programa d'avui.
Per parlar sobre com les polítiques d'inversió i seguretat
dels Estats Units l'han portat a ser el líder tecnològic mundial
i com pot canviar tot això amb l'administració Trump.
Cap de nosaltres dubta que els Estats Units
són un pou d'innovació i lideratge tecnològic.
Però Linda Weiss va iniciar els seus 6 anys de recerca,
per un llibre que va fer amb aquesta temàtica,
observant un fet prou curiós.
Abans de la Segona Guerra Mundial,
els Estats Units eren molt bons a adaptar,
a millorar i copiar la tecnologia existent,
però no eren els pioners.
Tot va canviar després de la Segona Guerra Mundial,
i per això volia saber què va passar,
què havia canviat i, en particular,
per què els Estats Units i no pels un altre país o països.
Per tant, no sempre els Estats Units
havien sigut líder tecnològic
i, curiosament, cap altre país li ha disputat aquest fet,
des del Segona Guerra Mundial, els últims 60 anys.
I quines són les raons que dona?
D'un esdeveniment, que és la creació, cap als anys 50,
d'un Estat de Seguretat Nacional,
que això és un concurs malalt
que inclou agències federals com la CIA, la NASA, universitats,
el Departament d'Energia, etcètera,
que tindrien tots com a objectiu el desenvolupament tecnològic,
això sí, com una manera de mantenir
la dominància del seu poder militar.
Des dels temps de la Guerra Freda,
els planificadors del Pentagon
van decidir envençar els soviètics
en quantitat d'homes i material,
que mai podrien guanyar en quantitat d'armament,
i van decidir que havien de competir
en tecnològica superior.
Qualitat en lloc de quantitat,
i es va convertir en un imperatiu estratègic
sent número 1 a l'espai tecnològic
per garantir la superioritat militar
i la seguretat nacional.
Això el que es va traduir
és en una gran inversió pública
per estimular el finançament privat
de projectes d'alt risc, aquest és el concepte,
perquè molts dels avenços tecnològics
són vistos en el seu propi moment
com flipades d'enginyers
que potser no portaran a res.
Qui als anys 50 volia estimular, per exemple,
el desenvolupament d'electrònica o de computació
enfocada cap a aplicacions?
Molt raro, persones que volguessin investir
en projectes d'alt risc,
i això ho feien apoyats pel govern americà.
De fet, es va crear un fons
que per cada dòlar invertit
per un inversor
el govern en invertia 4
en aquell mateix projecte,
el que donava una molt bona seguretat
que aquell projecte no només anava amb la teva financiació,
i va fer créixer molt la indústria
bastant volàtil dels Estats Units tecnològica,
això va fer que llocs com Silicon Valley
en certs moments del seu inici
fins al 75% de les inversions
que es van fer en empreses tecnològiques
estiguessin finançades pel govern.
I és una de les coses que vaig considerar
molt curiosa, perquè sempre hem pensat
que Silicon Valley és el lloc dels emprenedors solitaris,
dels inversors, dels que confien en grans idees,
els emprenedors,
que ells sols triomfen.
I diu, no és veritat,
hi ha hagut un gran esforç econòmic darrere
perquè aquestes persones a milers punteres
doncs poguessin tenir la financiació
per crear els seus productes.
Sol·lem anem cap al futur que ens espera.
El govern de Donald Trump ja es va posicionar
fa una setmana sobre el tema de la neutralitat a la xarxa
a favor de la desregulització
de les empreses proveïdores d'Internet.
És un moviment que afavorirà la innovació
i les inversions en infraestructura
en comunicacions, per exemple?
Tot el que diré sobre Trump
i les regulacions
és que hem d'esperar que es vegin eliminant,
que es permeti total llibertat a les empreses
perquè tot és en favor
dels beneficis,
i el mateix amb les retallades d'impostos.
És la fantasia republicana
que les retallades d'impostos són la resposta
que incrementaran les inversions
i els llocs de treball,
i sabent del cert que no és així,
ja que sempre que s'ha fet en el passat,
des dels temps de l'administració Reagan,
no hi ha hagut ni una inversió
ni més feina.
Tot el contrari, les retallades d'impostos
s'han usat per pagar dividends
i recomprar accions.
I això últim és molt important.
Diu Weiss, ella postula que l'enemic
de la supremacia tecnològica dels Estats Units
en aquest inici del segle XXI
no vindrà d'altres països emergents
de la Xina, que li puguin fer ombra,
sinó que vindrà de la seva pròpia economia interna,
en el moment en què les polítiques econòmiques
estan fent un gir.
I ella té un terme que en diu
financiarització.
Ja.
Això vol dir que els diners
en inversió tecnològica i innovació
no van a invertir empreses,
no van a invertir productes,
sinó que van a les empreses ja existents
perquè augmentin el seu propi valor
de manera especulativa.
Per tant, creixen moltes empreses
que amb els diners que els dona l'Estat
no estan creant productes,
sinó que el que estan fent és recomprar
les seves pròpies accions, pagar dividends als seus
màxims accionistes,
creen una bombolla, una aparença
de riquesa, perquè va augmentant
el seu valor, però quan no hi ha cap producte darrere,
el producte es queda darrere i ja no s'inverteix tant.
Quan aquestes bombolles acaben sempre explotant,
no hi ha un substrat
d'innovació darrere que s'hagi mantingut.
Hi ha molta feina per fer.
És molt curiós perquè quan he llegit el guió
amb tot el que havies escrit, he pensat amb el Japó,
i també amb la seva
política tecnològica
dels anys 70, 80,
i és molt curiós que ell
no parli del Japó o que no hagi parlat.
Perquè ell es concentra
amb el cas dels Estats Units.
El Japó està com en recessió econòmica
des dels anys 90.
Està en una planícia
de creixement, però bueno,
és un cas, també, paradigmàtic.
Això podem veure a la conferència que ella ha donat?
Si us interessa, perquè veritat és que són conceptes
molt interessants, el cicle
tecnologia, sobirania i globalització,
que s'ha fet al CCCB, si aneu a la seva web,
cccb.org,
trobareu totes les xerrades d'aquest cicle,
entre elles la de la Linda Byes, però, per exemple,
les anteriors, que van començar amb Brian Eno,
parlant sobre tecnologia i democràcia,
i que acabarà, ben aviat, el 8 de juny,
amb l'urbanista i arquitecte Raquel Ronick
que, amb la seva xerrada, les ciutats
i els humans de les finances globals.
Continuem amb la generació digital de Catalunya Ràdio.
Som a temps d'apuntar els nois i noies de Catalunya
a diferents casals.
Cada any us donem algunes claus diferents,
com aquesta setmana, Clautic Camp.
És un campus d'estiu dedicat a la robòtica
i programació de videojocs que arriba a la sisena edició.
El campus tindrà lloc a la Universitat La Salle
de Barcelona el 26 de juny
i el 28 de juliol,
i a Piner de la Mar del 31 de juliol,
a l'11 d'agost, en horari de matí i tarda,
i pensat per nois i noies de 8 a 18 anys.
Ens ho explica en Marc Gàlvez,
que és organitzador dels Clautic Camp.
Tenim dos tipus de campus,
el que són els campus de robòtica, aquests dels matins,
o els campus de videojocs que fem a la tarda.
I, a més a més, tenim unes temàtiques.
Cada any la temàtica canvia i aquesta és el Far West,
el típic clàssic oest americà.
Això vol dir que totes les activitats que es fan
estan enfocades a aquesta temàtica.
Per altra banda, els campus, els Clautic Camp,
també es defineixen, o un tret que ens defineix molt,
i que ens fa diferencials,
és el tema del treball per roles.
A nivell robòtica, tenim grups d'equàtica,
es pot tenir un rol concret, l'enginyer, l'ajudant d'enginyer,
el programador i el comunicador.
Els dos primers roles estan enfocats al disseny
i construcció del robot.
El programador és l'encarregat de la programació del robot,
perquè faci el que nosaltres volem que faci
per superar el repte.
I el comunicador és l'encarregat de documentar
i comunicar tot el que passa en el seu grup
cada dia del campus, fins i tot durant la setmana.
Oriol Dalmau, hola, què tal?
Hola, com esteu? Molt bé.
Mira, això que comentava el Marc Gàlvez,
del comunicador,
jo recordo, fa molt de temps, molt de temps, eh?,
amb el Xavier Carrillo, de Digital Legends,
em comentava que tenia una persona
que era com el comunicador de l'empresa,
que era el que anava parlant en tots els apartaments,
perquè hi hagués una comunicació fluïda
entre tots els...
l'animació, el so, la música, etcètera.
I mira, m'ha agradat molt
que, per exemple, introdueixin aquest campus
doncs el comunicador.
Jo vull dedicar a això, crec que podria fer-ho.
Home! Crec que això podria fer-ho.
Tu volies fer qualsevol cosa, Gina.
Pensa una mica, t'apunten a un casal de robòtica
durant l'estiu i a tu et toca fer de community manager.
Vull dir que entre els altres van muntant el Lego
i van... No, ets community manager.
Tu ets el que va fent fotografies i penjant al Facebook
i ja estem fent... No!
És el que mana, perquè ell ha d'anar dient...
És el que coordina tots els grups. Exacte.
Ha sonat una miqueta... És el cap de projecte.
Jo ho veuria com un cap de projecte, no?
És el que menja els marrons, les queixes de tothom.
Sí, això és veritat. Totes les indicacions.
L'ego del programador, no em deixa treballar...
Aquest coprogramador cobra més que jo i és més jove.
Tots aquests marrons...
Però tenen 8 anys, jo crec que no comencen...
Segur. Aquest està tot el dia amb el fidget spinner tot el dia.
Exacte.
Per cert, tinc moltes ganes de parlar-vos d'aquest projecte
que ara us parlaré.
La gent de PAL Robotics ha venut unitats de REM a Dubai
perquè operin com a policies al carrer.
Ha estat una notícia que ens ha donat el temps
i ha estat una notícia que ens ha impactat molt aquesta setmana.
I el Maxim de PAL Robotics ens amplia aquesta informació.
Nosaltres treballem amb diferents empreses,
indústries i organismes públics d'arreu del món
per tal de dissenyar i construir robots col·laboratius
que treballin al costat dels humans
i millorar la seva qualitat de vida.
Des de fa un any, Dubai Police ens va demanar
que els proveíssim de plataformes
que poguéssim prestar servei als evidents de la ciutat.
Entre altres funcions,
REM pot parlar de diferents idiomes,
servir de punt d'informació, donar informació als ciutadans,
i fer de guia.
Disposem de cinc plataformes en total,
entre les quals inclou un manipulador mòbil
per fer recerca en ambients d'assistència sanitària
a la indústria 4.0,
que es diu Diago,
i dos bípats per a la investigació
en àrees de navegació o caminada,
que són Rimze i Talos.
Dubai, els policies van en Ferrari
i també hi haurà robots, o sigui...
Molta palmera i molta sorra, però...
No, no.
Molta palmera i molta sorra, però molt tecnològics.
Viuen els muntos de llupi una mica, eh?, a Dubai.
Perquè tenen molts diners.
Sí, sí, no, no, però de vegades...
No, no, a mi m'assembla molt curiós,
i mira, escolta'm, que empreses catalanes puguin fer això,
em resulta força, no ho sé, innovador,
i que està força bé.
Però això, vull dir que Dubai
és un lloc força curiós.
Ho veurem algun dia, això? Ho veureu algun dia?
Robots policia? Sí, sí.
En vida ho veurem? Això sí, eh?
Policies en Ferrari no ho crec, però a Barcelona no els veig.
Creieu que ho veurem, robots policia?
I robots que t'ajutin pel carrer com amb el bicing,
per exemple,
quan se't queda atrevat el bicing al carrer, segur.
Ai, no ho sé, és com els cotxes volant, això, no?
Que fa com molts anys que regressa el futur i ja sortien.
Els cotxes volant, la realitat virtual,
i els robots són com els tres grans temes que...
Eh, l'Omas, que està construint un túnel.
Comencem amb el túnel i anem pujant plantes.
Va, mica en mica.
És aquell túnel que hi ha com aire, que no hi ha aire, dius, no?
Sí, l'hiperloop.
Sí, hiperloop, sí, sí.
De fet, en el supermercat que vaig jo tota la vida,
els diners de la caixera...
Sí, van amb això.
O sigui que ho deuria veure, no?
Jo crec que funcioni el wifi, en general, pel planeta.
A Catalunya Ràdio aniria molt bé.
No va bé, el wifi de Catalunya Ràdio a casa meva tampoc.
Què passa amb els wifi?
Hi ha hagut algun canvi al wifi de Catalunya Ràdio, crec.
Sí, em surt un signe d'exclamació.
És un tema de seguretat, eh?
Sí. És pel teu bé.
És perquè em connecto a pàgines que no hauria de connectar.
Ah, ho saben, ho saben.
No sap que et connectes a aquests llocs.
No sap tot, el tio.
Crec que, en el fons, ara ho estic dient sense haver-ho preguntat,
però el que et demana és entrar de forma més...
Segura.
Sí, cada setmana,
haver d'entrar al teu telèfon per confirmar que ets tu.
Molt bé.
Ja anem a parlar de coses de wifi
on la gent sí que es connecta habitualment.
No, sí, sí, escolta'm, i té raó, eh?
Comencem per lo fàcil. Exacte, exacte.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Avui, Oriol, ens expliques la teva experiència
amb Reservoir Dogs Bloody Rays.
Això mateix és un joc que només està per PC de moment,
i, bueno, la banda sonora del joc és aquesta.
Escolta'm-la.
Que no és la de la pel·lícula.
Perquè aquesta gent tenien els drets, els big games,
que són els que l'han fet,
tenien els drets del nom de la pel·lícula,
però no tenien els drets de la música.
Però, si escolteu, no està mal, eh?,
tant seu rotllo com GTA,
però ja que som una ràdio, la ràdio és més que solana,
perquè sembla bona, no? Sí, oi tant.
La bona què vols dir, la de la pel·lícula?
Home, posa-hi, ja ho veuràs.
Això té un rotllo diferent.
Home, és que...
Big Games, que és una companyia que sembla, pel nom que sigui,
de Los Ángeles, és de Barcelona, aquests tios, eh?
Que tenen aquesta mania de posar noms anglesos.
Són de Barcelona.
Però Liam Patton, que va venir aquí,
és mig britànic.
Has dit Liam Patton, el jefe? Liam, Liam.
Liam com els Gallagers, saps? Liam Patton.
Sí, sí, aleshores se li perdona.
És clar, és una pel·li tan mítica,
per molts, la millor pel·li de Tarantino,
per alguns, la millor pel·li de la història,
que, clar, és una miqueta com...
directe, Reservoir Dogs Bloody Day,
és com directe Ted Lou Campos o Guico Rivera.
Si el cognom que portes t'obre moltes portes,
però també fa que et jutgin molt més durament.
I és una mica això el que li ha passat en aquest joc,
que ha rebut molt més pals, segurament, dels que mereixia,
precisament per dir-se Reservoir Dogs.
La veritat és que el joc no té gaire a veure
amb l'argument de la pel·li, és un joc en perspectiva sanitàl
i típica, allò tipus Baldur's Gage i tot això,
amb uns gràfics molt correctes,
fets amb molt bon gust, amb molt de colorido,
que és una paraula que no és correcta, però hauria de ser,
perquè és una paraula molt bonica, té molt de colorido,
i et proposa fer atracaments,
que sempre acaben amb una ensalada d'atrets,
un darrere l'altre, amb molta sang.
Acció directa, molt en plan Hotline Miami, el coneixeu?
Sí. Jo no.
És un joc molt similar, però amb un rotllo més vintage, guarro.
Sabeu d'aquests epics salat, però amb l'amor?
Ah, d'acord, sí, sí, sí.
El punt fort d'aquest Reservoir Dogs
és que ara ve una cosa, planteja un multijugador d'un jugador.
És una paranoia, ho heu provat, això?
Sí, sí, sí.
Eixemple, tu tens dos personatges,
el senyor Marron i el senyor Rosa,
agafes un i vas tirant milles, mates polis, robes,
fins on creguis o fins que et matin,
aleshores apretes un botó, rebobina,
fins al bon on tu vulguis,
i controles el segon personatge que fa el que tu vulguis,
i el primer...
Recorda el que has fet, és com una màquina del temps.
Això amb dos o amb tres,
quan avances, les coses compliquen,
i al final aquí està l'estratègia, sembla molt complicat.
És un acte d'estratègia que a cada pantalla està plantejada
perquè te la puguis passar de moltes maneres diferents,
i cada persona se la passarà de maneres diferents.
A més, al final de cada pantalla et posa una nota.
Sí, et posa una nota, què tal ho has fet,
les morts que has ocasionat, les vegades que t'han matat...
Escombos, aquestes coses.
A mi em recorda un joc que es deia Commandos, el recordo.
Per la vista sanitàl, per anar a matxacar tot el que passa.
I també perquè hi havia diferents personatges,
un tenia una habilitat, l'altre l'altre,
i havies de fer una estratègia per arribar a la cosa.
M'estàs mirant malament? Perquè no era així?
Jo el recordo així.
Vale, tu estàs parlant del d'Eidos, no?
Jo un Commandos.
Jo està parlant del de Capcom.
No, no, de l'altre, de l'altre.
Va, ara sí, ara sí.
M'he mirat malament i dic que potser ja em treu el cervell.
És l'edat, Oriol.
A mi el sistema m'ha agradat, m'ha semblat que mola,
però jo crec que estaria bé.
Tinc com el Fidget Spinner i el pobre Richard Portal amb Matarac,
que és el tècnic de sou,
perquè li vaig donar el micròfon a la taula.
Enganxa, eh? Ostres, estic enganxada.
Però per acabar, en aquest joc hauria d'haver anat bé un multijugador real.
Jo crec que el millor és que aquest sistema de estratègia
té la seva gràcia, que té sentit de l'humor,
el pitjor que és repetitiu, això també ho heu sentit,
que es diu d'aquest joc,
que les missions s'assemblen massa i això,
que li falta multijugador de debò.
Ara, que no val 60 euros, val 12.
Si val com un menú migdia i et donarà més hores de satisfacció,
passaràs gana, però et donarà més hores.
Per tant, per mi, recomanat.
L'has jugat amb PC? Sí.
Has tingut algun problema d'instal·lació?
No, jo tinc un PC que va a gas.
O sigui, un PC molt xungo.
Això ja és una prova que pot tirar.
La instal·lació, el que em va passar en el moment d'instal·lar-ho,
és que em va demanar actualitzar esteam.
Això ho fa sovint. No entrava.
Però el joc, en si, no ho demana.
Si jugues poc, com jo, amb esteam,
cada vegada que jugues, t'ho demana.
Passa molt sovint, això.
Ara parlem d'algunes altres coses.
I després direm el nom del guanyador d'aquest codi,
que podràs jugar tant per Mac o per PC.
Molt bé.
Doncs contrem el generació digital
en l'imaginari col·lectiu i a marques
que han definit un moment en la història.
Els anys 80 no haurien sigut iguals sense una marca
que sobretot la portàvem al nostre braç, Casio.
Aleshores, Casio.
Cuando quiera hacer zatín en su televisor o vídeo...
¡Andá, el partido!
Busque la solución en su muñeca.
Reloj mando a distancia, Casio.
Casio oficial. Relojes únicos.
Ei...
Hem fet de tot, amb els rellotges Casio.
Podríem canviar el canal de la revisió.
Hi havia un que et mesurava l'atenció,
ja en aquell moment, abans de tots els smartwatchs actuals,
que fan exactament el mateix que feia Casio,
fa gairebé 30 anys,
podies jugar a videojocs, eren fantàstics.
És més smartwatch, això. Sí, sí.
I ha fet 60 anys, Casio, eh? Sí, senyor, 60 anys.
Abans dels rellotges, per això, rellotges amb jocs,
comandaments a distància,
maquinetes de les del pati i del col·le, o Casio Tones,
també un altre gran nom pel qual es coneix la marca Casio.
El primer producte de Casio, sabeu qui va ser? Què?
Va ser un anell per poder enganxar la cigarreta
i fumar-te-la fins al final.
Perdona? Això és pel porro, segur.
A veure, estem parlant de l'any 46, 1946,
amb un Japó empobrit en plena postguerra,
i aquest va ser un invent que va ser acceptat totalment,
perquè et permetia estalviar una miqueta més de tabac,
acabant-te'l fins al final.
Era idea del senyor Tadao Casio.
Que era fumador, evidentment. Segurament.
Com tothom, en aquella època.
A més, fumava d'ocados i tal.
Era d'alià, això tenia pinta de ser d'alià.
Amb els diners que va guanyar... Perdona, què vols dir, d'alià?
El paper d'aquest de... Ah, d'acord.
Que no té filtro, ja està a punt de mesurar.
Se't sent fatal, eh? No funciona, eh?
Sí, sí, no, no, però horrorós, horrorós.
Oriol Darmau, no facis invents. Vine aquí.
Vine al costat de la gira. Exacte. Compartirem micròfons.
No és Casio, aquest micro.
Amb els diners que va guanyar el senyor Tadao Casio
amb l'anell de fumador,
l'any 1957 es fundava Casio Computer.
I aquí sí, per començar a fabricar calculadores,
i llançava al mercat la seva primera calculadora
totalment elèctrica, la Casio 14A.
I era diferent a les altres o no?
Doncs mira, va començar instaurant certs estàndards
que avui en dia ens són totalment familiaríssims.
Per exemple, el conegut teclat de 10 xifres,
que encara utilitzem avui en dia.
Ah, van ser ells, eh?
Sí, abans hi havia diverses files de números
per posar diverses unitats.
Per tant, potser tenies 3 o 4 files de números
per posar els decimals, els milers, els centenars, etcètera.
També hi havia només una sola pantalla per veure el resultat,
i no 3, que es veu que les calculadores de llavors
em portaven fins a llavors 3.
Compte, perquè estem parlant d'això que la va fer
una miqueta més barata i petita que les competidores.
Però anem parlant de calculadores de butxaca.
Si doneu un cop d'ull per internet,
veureu una mena de taula amb una cosa molt mona i petiteta,
que sembla un portàtil.
Però és que el rest de la calculadora està dins la taula.
Calculadores elèctriques per a empreses.
Era una altra època, evidentment, tecnològicament parlant.
Per cert, vosaltres teniu cassios per casa o no?
Jo tenia un pianet, jo recordo que tenia...
El Cassiotone.
El Cassiotone, que a més tenia una llumeta sobre de cada tecle,
i aleshores et anava dient quan no tenies ni idea
on havies de fer el cumpleaños feliç.
Però crec que l'he perdut.
Avui, això, o a la popo i vell...
Jo en tenia un que tenia una música que feia...
Tantantantantantant...
I és de les poques cançons que sé tocar...
És de les poques cançons que sé tocar el piano,
i a més a qualsevol piano, ja no cal que sigui un Cassiotone,
i la vaig treure d'uïda.
A més és una cançó que només sona allà.
No ha sonat mai cap versió cantada.
Màquina. Segurament hi ha una versió màquina a YouTube.
Els teclats aquests o una sèrie de models,
aquests amb llumeta per aprendre a tocar,
tenien una petita ranura per cartuts,
i podies posar diversos cartuts amb més cançons.
Imagina't. Vosaltres eren rics, el meu Casiotón era una merda.
No, no, jo no el vaig tenir mai, però mira.
I tenies ritmes Bossa Nova, però només amb allò ja semblava que t'ho quessis alguna cosa.
Jo no havia tingut el típic rellotge Casio, calculadores d'aquestes...
I handhelds, que devia fer també maquinetes d'aquestes de...
Maquinetes com les de Nintendo Watch, però...
Exacte.
I aquesta, a més, és solar.
Marca Casio.
Compte, eh. Porta sense piles des de l'any 84, perquè no li fa falta, perquè és solar.
Encara funciona, no? 50 anys després.
Sí, sí, sí. La gent ha estat jugant abans una estoneta.
Ja se li ha gastat molt l'LCD, està molt ratlladet i trencadet, però funciona.
Doncs felicitats a Casio, una de les marques personalment preferides,
després, evidentment, de Seiko, evidentment, que és la primera marca, com deumana.
Sé que molts ullents deien al Telegram que no parléssim de la Spinner,
però en tinc un.
Això és la Spinner, eh.
Porta sonar tota l'estona per culpa meva i el Ricard Bordal m'enviarà la merda.
No, mireu, mireu, mireu, l'aire, l'aire en el micròfon fa com un...
Sí.
Ai, espera.
Telefòta ligada, ja es veu.
Sí, sí, sí, sí. Com un helicòpter, eh.
I, a més, sí, exacte, exacte.
Sabeu que a la generació digital ens encanta la gent creativa,
i a mi personalment la gent creativa que fa coses interessants amb molt poca cosa.
I m'ha sorprès molt aquesta setmana descobrir l'Ànriu Juan.
Juan, Juan, és xinès, eh, és Juan, no Juan.
El Juan ha acabat amb G, és com un contrast.
És que ara ho estava dient.
Ha inventat una Spinner?
No, no, és un noi, és un youtuber i productor musical
que ha agafat un parell d'Spinners i també això quadradet,
com es diu això quadrat, Gina, que...
És el fidget spinner, però no és un spinner, és un fidget cube.
Exacte, i ha agafat això i ha fet música.
Música, però mira com sona.
Música, però mira com sona.
Música, però mira com sona.
Música, però mira com sona.
Música, però mira com sona.
Música, però mira com sona.
Sí, hi ha feina, hi ha feina. De fet, ell ha fet moltes músiques amb coses senzilles.
Per exemple, això que sona de fons ho fa amb rodes, de cotxe.
I bé, és productor musical, es dedica a això.
Però ha fet gràcia, perquè tots els ritmes estaven fets amb l'Spinners.
Això el sonor ho peta, perquè no deixa de ser música experimental, això.
És veritat, el sonor.
Però ho has de posar en un escenari una mica petit,
perquè s'han de veure exactament tots els Spinners i tots els fidgets que tens.
És veritat, que el sonor no m'havia pensat que podria ser un lloc.
Sí, però jo m'imagino aquest senyor, com sabeu, els platrets xinesos,
doncs la va anar fent rodant sis Spinners a la vegada.
Una mica d'Enrique Llana, eh? Sí, una miqueta.
Sí, el súper disco chino.
En aquella època, no sé si existien els Spinners.
He escoltat que el tio que va crear l'Spinners
va anar pagant la llicència per la dona,
va anar pagant la patent fins que al final es va cansar de pagar,
i just quan es cansa és quan ho peta.
És la vida, això. Sí, és la vida.
I de fet, ella ho feia per la seva filla,
que tenia algun problema de concentració.
I de fet, van molt bé aquestes coses per als nens autistes, diuen.
Diuen. De fet, els nens, quan t'ho diuen,
no, és que, papa, això està bé per concentrar-me, tio, sí, sí.
Sí, com l'ordinador per treballar, oi, que tu...
Grans mentides de la...
Tu no tens filla d'una certa edat? Van amb l'Spinners tot el dia?
Sí, però ha parat, ja.
És a dir, els nens de 13 anys, que fa dues setmanes no paraven,
ara ha parat. És a dir, ara ja...
Ara és el moment d'entrar-ho a la por per comprar Spinners.
Sí, el germà de mitjà li ha regalat el petit,
cosa que ahir em vaig flipar, ja té, perquè ja no el vull.
Ja no té cap interès, això. Això és per nens petits.
Deu estar en una altra cosa. Sí, segurament.
Un dia haurien de parlar, i de fet jo crec que s'hauria de...
a la Viquipèdia s'hauria de dir cada any què és el que ha sortit.
Sí, i coses que tornen, el yo-yo, aquestes merdes...
Sí, el cup de Rubik's.
Els gogos. Els tinc a tots amb les baldufes, ara.
Estazos. Això, les baldufes.
Els venen al quiosc i tenen uns noms al·lucinants.
Perquè les tunegen, els agafen la punta.
Però això va ser l'empressat, ara.
No, no, no, és cíclic.
És cíclic, i les baldufes els defineixen la punta perquè sigui...
assassina, i aleshores rebenten una baldufa amb l'altra.
La gràcia és aquesta. Què m'estàs dient?
Qui són els teus amics, Oriol?
No m'heu explicat que fas la punta que sigui com una llança,
i tires una contra l'altra i la gràcia és petar la baldufa de l'altre.
A mi el que m'agrada, a veure això,
és que al final és un programa de tecnologia,
però encara continuen sortint temes analògics
que tenen èxit, i això a mi m'agrada.
No sé, m'agrada.
Tenim aquí una Nintendo Switch,
i acabem jugant amb l'espinyol.
Sí, perquè no han tocat, la Street Fighter de la Switch.
Jo m'estic mirant el riu fa rato.
Per cert, hem de dir el nom del guanyador de Reservoir Dogs,
és l'Ori Wankenobi,
que sabem que és força actiu a la xarxa, sobretot al Telegram,
i li regalem aquest codi per PC o per Mac d'aquest joc
que ha fet Liam Burton i tot el seu aquí.
L'Ori t'agradarà això, ja ho veuràs.
Fem una pausa i tornem per darrere.
Doncs, Leli, la setmana vinent la tindrem aquí al programa.
Altra cop, Francesc, Xavier Blasco, Uriol Dalmau i Gina Tots,
gràcies per ser Generació Digital.
I tant, a tu estic amb el riu ara, ja.
Gràcies també al control tècnic del Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem, en el canal d'internet,
el dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'AFM dissabte a les 12 de la nit,
però som sempre a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook,
i a 4dadiopunt.cat.
La notícia és vespre a TV3, un nou espai amb llus marquina del generació digital.
Aquesta setmana descobrirem si la tecnologia és capaç de transportar-nos al futur
en un parc d'atraccions, Futuro Scope, el parc situat a Poitiers, a França.
Des del seu naixement, ara fa 30 anys, fa servir la tecnologia per imaginar-se el futur.
Adéu-siau!
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.