I'm a sugar for your body
I'm a sugar for your body
Escoltes i cas, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Humanize.
Benvinguts al generació digital, el programa dedicat...
que cada divendres a les 10 del vespre
us parla de videojocs de creativitat i de cultura digital.
Edició número 785,
on recordem dones del passat i del present
de la indústria del videojoc.
Parlem de la inauguració del part temàtic dels nostres somnis.
Juguem a jocs de mòbil
i sabrem quins són els videojocs més importants
que han aparegut aquesta setmana.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb Albert García.
Eli, Francesc, benvinguts a l'Estudidors. Com esteu?
Molt bé. Esquipendo, fantàstic.
Albert García, des de casa teva, com estàs?
Tot molt bé per aquí. Molt bé.
Tenim tot preparat per fer un nou programa,
un nou generació digital.
Abans de res, Francesc, ensenya la nova càmera que tenim...
a twitch.tv barra generació digital.
Cada setmana fem una miqueta de novetats i tenim l'Eli.
Tenim aquí unes pantilles fantàstiques que ens fa l'estar.
Exacte.
I general, perquè estem fent càmeres personalitzades.
Jo crec que en teníem dues, en tenim un al portàtil tres...
Hem de tenir una per cadascú.
I tenim una per a Matilde que algun dia, si ella ens dona permís,
que vegin com treballes o com... No sé, eh? No sé.
Ara, per exemple, s'ha escoltat el telèfon de l'Albert García?
Que el deuen trucar al fixe, potser.
No, no, no.
Es diu... Ah, no, és el francès, és el francès.
És el del francès.
Que no passa res, que ja m'agrada.
I aquestes quantes dies que ens ha fet l'estar, a través de...
Bueno, per posar-ho al tuit.
Són xulíssimes, eh? Són molt xules.
I a més, l'estar té una cosa,
i és que ell pensa molt tots els detalls, tots els colors,
coses que a mi se'm passen desapercebudes.
Albert, no, no. Potser hauríem de posar així, això.
I ell ho mira i ens dona recomanacions.
I que ens coneix molt bé cadascú de nosaltres.
Perquè a vegades fa coses amb detallets molt personals.
Totalment.
I sembla mentida, però si ens coneix, sí.
És cert, Eli, últimament et veig a Instagram
que poses molts retuits o poses moltes fotografies d'il·lustradors.
Il·lustradors que et deuen agradar, que no sé si coneixes o no.
Sempre m'ha agradat molt el tema de la il·lustració
que parla d'escenes de la vida quotidiana a través del dibuix.
Sempre m'ha tret.
Però ara, per una sèrie de històries de la feina,
estic en contacte amb força il·lustradors
i n'he començat a seguir bastants.
I n'hi ha alguns que no conec però que m'encanten.
Molt bé.
Hi ha el René Stamà, l'Alola Vendetta...
que expliquen coses, això, de la vida quotidiana,
de les emocions de les persones a través de les seves il·lustracions.
Els dibuixos, això està molt bé. Són molt xules, sí.
Molt bé.
L'Aldar García està enganxat a una sèrie, m'ha dit l'altre dia.
Sí, sí, molt enganxat,
però és que no penseu que estic veient guants de visió
o sèries de moda, no, no, no.
Jo vaig a... No, no, què va. Ai, Déu meu.
Jo vaig al meu ritme.
Estic veient una sèrie que té gairebé 20 anys.
Quina?
Està enganxat com un boig, però com un boig molt, molt, molt, molt boig.
És la segona vegada que l'estic veient seguida, bàsicament,
a The Wire, la sèrie The Wire de l'Ajuntament.
Em flipa. Bàsicament...
Dius que té 20 anys, aquesta...
Sí, Déu-n'hi-do-ret, eh? Déu-n'hi-do-ret.
Hombre!
Campsitu, Campsitu.
M'està... m'està agradant moltíssim.
I l'havia començat a veure
quan més o menys s'estava amatent,
les últimes temporades, però no la vaig acabar.
I tant per la que era tan bona,
finalment, fa un parell de mesos, la vaig tornar a començar,
i d'una tirada, les cinc temporades,
i ara he tornat a començar, el dia següent d'acabar-la,
he tornat a començar-la, per què no?
¿Ho heu fet alguna vegada, això de començar una sèrie
després d'haver-la acabat?
Tant seguit no, en poc temps potser sí, però tant seguit no.
No, no... Exacte. No, no, no.
Home, és que...
Albert, què tal se sent, veure una sèrie en 4.3?
És 4.3, sí?
Sí, almenys les primeres temporades ho són.
Ho eren, i el que han fet a la HBO ara mateix és adaptar-la.
Oh, home...
Hi ha una versió remasteritzada
que és omplar la pantalla, doncs, de cent-de-novents.
Ja, això és no.
El pan en escant, que era el que fèiem per adaptar el cine al 4.3,
ara s'està fent exactament per adaptar al 4.3
en el format de cine que tenim a les teles de casa.
I no perquè et treballes fotograma.
I tot i això, sempre pot haver-hi coses interessants que et perdis.
L'altre dia vaig veure un YouTube, em va semblar molt, molt curiós,
i és un noi que recopila formats de vídeo i d'àudio,
aparells, fa les proves, jo què sé, té un videodisc,
llavors el compra per eBay i fa les proves, etcètera.
Va fer una... Com et diria jo?
Va agafar la pel·lícula aquesta del viatge al futuro, que és...
Regrés al futuro. Gràcies, regrés al futuro.
I es va comparar.
I al final ell venia a dir, diu,
mireu, en el moment que veieu en Blu-ray,
aquesta pel·lícula que estem escoltant,
que sapigueu que el que veieu al cinema no té res a veure,
perquè es perd molt del que veiem al cinema.
I dius, en Blu-ray, perdó, sí, sí, sí, en Blu-ray també.
Doncs quina tonteria, aleshores, el Blu-ray.
De segons quines pel·lícules.
Pensa que el format 16.9 és un format anamòrfic,
que s'ajusta molt al que hi ha a les pantalles de cine,
però no és tant poc el mateix format que les pantalles de cine
en segons quins tipus de panemissió, etcètera.
Perquè hi ha molts formats, i alguns són especialment allargats.
Recordo fa uns quants anys,
que em sembla que era a Filips té una tele,
que era especialment allargada.
Era un model de tele especialment allargada,
que dius, tu, per què tan allargat?
I era per respectar també el format cinematogràfic
de fotograma que realment estan molt estirats.
Això vol dir que, inclús amb 16.9,
és possible que aquest senyor tingui raó
i que no veiem exactament el mateix que ens mostrava
un fotograma de cine, almenys segons la pel·lícula,
i segons en quin format estigués filmada.
A tu no t'importa, no, Albert?
Vull dir, tu el pots veure anamòrfic,
o com sigui que tu el repeteixes.
Sí, no m'importa, però, o sigui, és que es veu bé, eh?
Jo també soc molt... m'agrada molt veure el format
com el més original possible,
però aquesta no coneixia l'original.
I el que he vist es veu bé,
no sembla com que estigui retallat, no sé com ho hauran fet.
Doncs ja ens aniràs explicant si hi ha una tercera vegada
quan arribis al final. Segur, segur.
Segur, eh?, ja et pots confirmar.
Doncs que sapigueu, uients, que ens esteu escoltant per la ràdio,
si connecteu a twitch.tv barra generació digital
els dijous a les 4 de la tarda,
podeu veure una mica abans com fem el programa,
com el preparem,
i podeu veure com l'estem fent amb una sèrie de càmeres
que, mira, fa una mica de gràcia,
que podeu opinar i parlar,
i de tant en tant també donem la vostra veu per antena.
Vinga, va, comencem amb el joc de la Eli.
Generació digital.
Molt bé, i què hem fet aquesta setmana?
Doncs aquesta setmana li he fet cas a la Gina,
he jugat a un joc que ella ens va recomanar la setmana passada,
un joc musical que es diu Encounters,
Encounters, i és molt xulo però ultradifícil.
D'acord, és que jo no vaig estar jugant i dic, a veure,
o no tinc, no sé, no tinc facilitat de jugar o algun passa?
Mira, jo no em tinc per una persona amb falta de coordinació,
tot el contrari,
bàsicament perquè és que, a més a més, de petita,
jo havia tocat la cordió. Ah, sí?
Sí, sí. I també?
Mira, la Matilde també. Carai, tu.
Ah, sí? Que bé.
Doncs jo no, jo vaig estar uns anys de bastant petita,
8 o 9 anys, i vaig aguantar fins als 10 o 11,
perquè allò, per mi, era molt gran, i no l'hi vaig acabar d'agafar.
Quant temps portes la generació digital?
Farà 10 anys.
Perdona, això es diu el primer dia?
Alguna vegada ho he comentat, però no sé si en entena.
Ja ho recordaria, eh? Hosti, no ho sé, eh?
Bueno, amb la Gina crec que ho hem parlat,
perquè, com que ella té allò de l'uïda tan perfecte,
jo també al tema musical també de seguida em quedo.
Em sembla que vam dir un dia que podíem muntar una banda,
perquè tots hem tocat alguna cosa o hem fet alguna cosa.
El meu uïda, normalment, jo escolto una cançó
i la puc treure amb un teclat al poc temps, vull dir que també ho...
I clar, amb aquest joc, el que m'ha passat,
i a més a més, tocant l'acordió, que estic molt acostumada,
que una fa una cosa i l'altra me fa una altra,
no hi ha hagut manera.
És a dir, he arribat gairebé al final només del primer nivell,
però déu-n'hi-do,
he hagut de repassar i d'entrenar i d'entrar a entrenar,
i tot i així m'ha costat.
De què va? A veure, de què va.
Això és dos personatges, una àvia i un net,
que s'han de retrobar. Ui, drama, aquí.
És un drama, però és un drama que es pot solventar.
D'acord. De quina manera s'han de retrobar ells dos?
Doncs cadascun d'ells comença d'un punt diferent d'unes plataformes,
que estan bastant allunyades,
i aleshores han de trobar el punt intermits on es troben.
D'acord. Per arribar a aquest punt intermits,
ells van per sobre la plataforma
i hi ha uns mosaics que estan aixecats, elevats,
per la qual cosa ells no poden passar per aquests mosaics.
I tu el que has de fer, el ritme de la música,
és, tocant amb el dit, baixar aquests mosaics
en el moment exacte en què ells han de passar per sobre.
Molt bé. Què passa?
Doncs que això és a pantalla partida,
que amb un dit portes un personatge
i amb l'altre dit portes l'altre personatge...
Però és la mateixa cançó, diguéssim, no?
Sí, és la mateixa cançó,
però o bé es toquen instruments diferents de la mateixa cançó,
o bé un porta la melodia i l'altre porta l'acompanyament,
i van al mateix ritme.
És totalment diferent un dit cada l'altre.
En algun moment has de tocar l'hora,
però gairebé sempre és primer un dit, després l'altre,
però amb una rapidesa bastant... bueno, el ritme de la música.
Aleshores, pots entrenar, no cal que comences així a sac,
pots entrenar, hi ha una opció d'entrenar
primer amb un personatge i un dit i després amb l'altre personatge.
Contra, més entrenes, evidentment,
més et quedes amb el ritme de la cançó,
però no passes de nivell
quan estàs jugant amb els dos personatges alhora,
has de passar-te el nivell aquí
i aleshores es desbloquegen altres cançons,
perquè si no, tampoc no es desbloquegen les altres.
És qüestió d'anar fent, no?
És anar fent, anar fent, anar entrenant,
anar-te quedant amb el ritme
i aconseguir fer que es trobin aquests dos personatges.
Hi ha deu vides per cada nivell,
per tant, pots provar, provar, provar,
fins que s'acabin les vides.
Quan s'acaben les vides, també tens unes gemes
amb les que pots comprar vides
i quan hagis aconseguit una sèrie de logros,
doncs unes notes seguides, etcètera,
però si ja no pots comprar més vides,
doncs has de parar de jugar,
has de deixar unes hores
i al cap d'unes hores tornes a tenir vides.
O passar-li el joc a un músic d'arpa filarmònica, no?
Sí, sí, directament.
Jo, a mi, m'agradaria saber
qui el troba relativament fàcil,
perquè realment tinc curiositat.
A més a més, hi ha una altra funció, també,
de fer del mateix joc, que és per jugar-hi de nit.
O sigui, quan tu ja tens...
Ets un crac, diguem-ne, en passant-te els nivells,
que no sé qui serà un crac,
hi ha una opció, que és que pots fer-ho de nit.
Aleshores, és la mateixa música, la mateixa cançó,
amb la llum apagada,
i tu ho has de fer com de memòria.
Molt bé.
Doncs això sí que tindria molta curiositat
per saber si algú ha aconseguit fer això,
perquè si no et passes el nivell, tampoc pots jugar molt de nit.
Molt bé. Clar, clar, clar.
Crec que sí.
Segurament, perquè si no, no té sentit.
Total, hi ha moltes cançons molt xules
que jo no he pogut desbloquejar,
moltes que són originals del joc, també,
que no són cap cançó coneguda,
i res, els desenvolupadors, ja ens ho va dir la Gina,
són I Love Media, la Raquel G. Cabanyes,
i el trobem per Android, és un joc gratuït.
De fet, si aneu a icat.cat.gr,
veureu a la part de sota, on hi ha els vídeos,
el darrer vídeo de la setmana passada,
on la Gina parla.
Sí.
Amb la Raquel, perquè la Raquel es va posar en contacte amb nosaltres,
i ens va dir, escolta, m'he fet un joc,
i és una noia que és programadora,
i que mira, ara s'ha animat a fer un videojoc.
Doncs el joc és xulíssim, eh, a més a més de disseny.
Sí, sí, sí. És molt maco. Tu l'has provat?
Has dit que l'havies provat? Sí, l'he provat,
però jo, perdona, és que no he entrat ni a la primera,
o sigui, les quatre notes, cinc,
i al final vaig dir, bueno, em sembla que soc jo,
soc jo, que no tinc, no ho sé.
No, no.
Jo ja et dic, fins al final de la primera cançó,
però no m'he passat el nivell, eh, vull dir que...
Molt bé, doncs ja sabeu que aquest joc es diu Encounters.
Encounters. I només està per Android.
Això mateix. Vinga, molt bé.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Una nota curiosa, una notícia curiosa,
aquests últims dies sobre un videojoc
amb un rècord sense gaires precedents a Steam.
El videojoc es diu Tale of Immortal
i està creat per una desenvolupadora xinesa
i pensat pels usuaris d'aquell país,
ja que precisament l'acció està basada en la tradició xinesa.
I no és el primer videojoc xinès amb un èxit important a Steam,
i això vol dir que a poc a poc van apareixent
doncs a les plataformes occidentals
videojocs pensats per uns quants milions de persones
amb ganes de jugar,
i que l'altre dia llegia que ja no tenen problemes de Covid,
i ja estan ajudant altres països,
i que, doncs, tenen temps de jugar.
Això, Albert, oi que està passant cada vegada més?
Sí, no són gaire coneguts aquests videojocs.
O sigui, no són gaire coneguts per a Occident, per entendre'ns.
Però arran d'aquest tema,
vaig estar investigant, perquè jo mateix, si em preguntes,
digue'm videojocs xinesos de Steam, diria,
no me'n recordo a cap.
Però, si feu la recerca bàsica a Google,
trobareu que Steam té una pàgina específica
on fa una llista de videojocs xinesos
traduïts al xinès.
I hi ha més de 100, i hi ha de tota mena,
de jocs de tipus RPG,
com aquest Tale of Immortal,
jocs de trencaclosques,
moltes novel·les visuals,
d'aquestes que també agraden molt al públic japonès,
jocs de por...
Així que és tot un mercat de jocs
que aquí no coneixem,
però que està disponible Steam,
una plataforma que aquí és molt habitual.
I un vídeo fantàstic que vaig veure l'altre dia,
també a través de Shataka, ho vaig veure,
i que ens portava al grup Modding Cafè,
que dissenya i haqueja ordinadors de forma increïble,
i, en aquest cas, ho va fer amb la PlayStation 5.
Modding Cafè, demostrant en un vídeo i en una aplicació escrita
com han canviat tot el sistema de ventilació d'aire
per fer-ho amb refrigeració líquida.
Una autèntica obra d'enginyeria
que fins i tot estan pensant a comercialitzar.
El resultat és una PlayStation més compacta, més petita,
amb la circuiteria que dona corrent per separat.
És a dir, això encara no ho han fet,
però diuen que faran una altra versió
amb l'alimentació dins de la màquina.
I, això sí, és molt més silenciosa.
És realment espectacular veure com, tranquil·lament,
treuen totes les peces de la PlayStation
i fins i tot treuen com uns productes que tenen els xips
que no tenen el xip.
Com uns productes que tenen els xips per la ventilació,
ho treuen, en posen uns altres
i després posen tota la circuiteria amb el líquid que fa que vagi millor.
Pensem que una de les coses que...
No en els que fan modding fantasia,
perquè hi ha gent aquesta que fa aquestes caixes de PC fantàstiques
o que agafa les consoles i les recoloca i les reconverteixen,
en el que sigui, però una de les coses més habituals
en el modding de consoles, quan ets una miqueta pro
i vols començar a retocar-la,
és el sistema de ventilació,
perquè la refrigeració és el que més preocupa
al cap de moltes hores de joc,
moltes vegades també el soroll terrible
que fan aquestes consoles per poder-se ventilar,
perquè aquí hi ha una lluita
entre lo eficient i lo econòmic per part de l'empresa.
Llavors, tu dius, mira, para de farejo gastar-me 100 euros més
i treu-me aquests ventiladors i posa-me'n uns altres ben macos,
una bona pasta refrigerant i uns difusors d'un pandal si fa falta.
Exacte, exacte.
Doncs això ho hem vist i, de fet, ho podeu veure si voleu,
en aquest vídeo de Modding Cafè, i ho hem vist de xataca.
Fa uns dies va ser el Dia Internacional de les Dones,
i durant tota una setmana,
Catalunya Ràdio TV3 s'ha sumat
a aquesta reivindicació amb continguts diversos.
El Generació Digital també volem posar-hi
el nostre granet de sorra,
i avui parlarem sobre el paper de la dona
en la indústria del videojoc.
Entrant-nos en l'actualitat,
veurem quines són les dades reals d'ocupació de la dona
en aquest sector,
i repassarem algunes de les dones més influents avui dia.
Tot seguit, en un segon bloc, farem un petit homenatge
a algunes de les dones que des dels inicis dels videojocs
han impulsat aquest mitjà
i que molt sovint han quedat en segon pla.
I després el francès, que ens explicarà una època molt més difícil,
els començaments de la indústria del videojoc
i el paper de la dona.
Albert, tu volies començar posant les dades sobre la taula, no?
Ara parlem de les dones en la indústria del videojoc,
i volia mirar una mica quines són les dades a dia d'avui.
Comencem.
Segons la darrera edició del llibre blanc
del desenvolupament de videojocs,
això és una notícia que a molts ens agafa.
Us pot agafar amb sorpresa com em va passar a mi.
Segons aquest llibre,
que és la referència de com està la indústria a l'estat espanyol,
cada vegada hi ha menys dones
desenvolupant videojocs a l'estat espanyol.
Cada vegada, cada any que es fa aquest estudi,
hi ha menys dones
en aquesta ocupació de la creació de videojocs.
En el cas d'Espanya,
només va arribar el 16% del total de la mà d'obra l'any 2018,
mentre que en anteriors anys era una mica superior.
Hi ha una qüestió que ens pot donar una mica d'esperança
que aquesta qüestió millori,
que hi hagi més dones desenvolupant videojocs.
L'any passat no es va poder fer el llibre blanc dels videojocs,
aquesta guia on hi ha totes les dades de quantes empreses hi han,
pel tema de la pandèmia.
Hauran passat dos anys quan tinguem la nova edició,
quan es publiqui dintre de poc,
i potser això millora.
Però d'entrada,
és preocupant que hi hagi tan poques dones
en el desenvolupament a casa nostra.
I a nivell internacional, canviar o no?
Continua sent bastant preocupant a nivell internacional,
però no ho és tant com en el cas de la indústria espanyola.
Segons Statista,
en aquest cas ens marca aquesta mena de pàgina web
que recopila dades,
que l'any 2019,
un 75% dels treballadors de la indústria del videojoc eren homes,
un 24% dones i un 5% persones transgènere.
Després, els homes continuen, com hem dit ara,
acaparant la majoria de feines dintre de la indústria.
També a escala internacional.
Però en aquest cas, a nivell internacional,
cada any es veu una millora en presència de més dones
i de persones més enllà de la classificació sexual binària.
Tant en el cas espanyol com internacional,
calen mesures,
per exemple,
impulsar campanyes educatives en etapes preuniversitàries,
perquè les noies s'animin a entrar a carreres
que més tard estan vinculades amb els videojocs,
amb visibilitat a referents femenins de la indústria del videojoc,
acabar amb la cultura masclista
que està present encara en moltes empreses de videojocs,
encara que ens sembli el videojoc com un àmbit així com modern,
moltes empreses hi han hagut casos, per exemple,
en Riot Games, l'empresa League of Legends o Ubisoft,
l'empresa d'Assassin's Creed, no dic que tots els treballadors
i tota l'empresa tingui aquesta cultura, evident,
però s'han donat casos molt notoris.
I, finalment, fomentar polítiques de recursos humans
i professional a tothom en igualtat de condicions.
Hi ha una cosa que és innegable que succeeix,
i també hem de tenir en compte
que l'estadística sovint pot ser enganyosa.
Què vull dir de tot això?
No és només que necessitin dones incorporades al sector laboral
dels videojocs, sinó que també s'ha de saber
en quina part del procés de creació d'un videojoc
estan aquestes dones incorporades.
Avui en dia, moltes estan en els sectors més creatius
i del tema del grafisme,
o en el sector inclús del disseny de jocs.
I és aquí on també s'ha de volcar perquè vinguin més dones,
en general, però també en tots aquells sectors
en què encara no hi són com són les parts més tècniques.
Hem repassat el paper de la dona a la indústria del videojoc,
però què passa amb les dones jugadores?
M'imagino que la situació és una mica més equilibrada, no?
Doncs una mica sí.
Per sort, la situació és una mica més positiva.
Hi ha més dones consumidores de videojocs
que dones creant videojocs ara mateix.
En aquest cas,
segons la Interactive Software Federation of Europe, l'ISFE,
que és un organisme europeu que té força credibilitat,
a Espanya, un 41% de les persones que juguen a videojocs són dones.
A nivell europeu, aquest percentatge és més elevat.
A nivell europeu, un 46% de les persones que juguen són dones.
I també això és un percentatge que està present també a Estats Units,
a través dels estudis de l'AS,
que és la Entertainment Software Association.
De totes maneres,
més o menys podríem dir
que la meitat de persones que juguen són dones,
però pel que fa al joc competitiu,
les competicions de dia esports
continuen tenint un problema molt seriós,
perquè la immensa majoria d'equips són masculins,
i a més, com passa també en el món de l'esport tradicional,
els equips masculins no tan sols són majoria,
sinó que reben tota l'atenció mediàtica.
Alguna dada d'esperança davant d'aquesta situació?
La trobem, per exemple, en el món de l'estreaming.
En els darrers anys,
les dones que fan streaming de videojocs han crescut moltíssim.
I segons Twitch, ara mateix, l'any passat,
era un 35% de les persones que transmetien videojocs
a través d'aquesta plataforma eren dones.
Molt bé, això sí que hi ha hagut unes dades que han crescut,
i que això està bé.
Ara que tenim les dades sobre la taula,
també volies parlar-nos d'alguns referents de dones
que actualment formen part de la indústria del videojoc.
Sí, us vull parlar de tres dones,
i cadascuna de elles pertany a una mena de categoria diferent.
Per una banda, una creadora de videojocs,
una empresària,
no ens oblidem també de les empresàries del videojoc,
que no tan sols han de ser homes,
sinó una jugadora.
Va, doncs, Albert, comencem per una creadora de videojocs,
que és la Ia Kiyogoku.
Doncs sí, és la dona que estàvem sentint ara,
com heu vist, és japonesa, ella treballa a Nintendo,
i és la directora i la màxima responsable des de fa anys
de la sèrie de jocs Animal Crossing.
Bé, estem parlant que, evidentment,
encara hi ha poques dones desenvolupant videojocs,
esperem que aquesta situació millori,
però, escolteu, el videojoc més venut de l'any passat a tot el món,
l'Animal Crossing New Horizons,
va estar dirigit per una dona.
Així que per mi és un exemple brutal
que el joc més venut de tot l'any passat a tot el món,
la direcció, fos, en aquest cas, de la Ia Kiyogoku,
que porta prou de 20 anys treballant a Nintendo,
ha treballat també a jocs com The Legend of Zelda.
Llavors, parlant de creadores,
i pensant una mica, doncs,
amb creadores que tinguem més a prop nostre,
per exemple, a mi em ve al cap la Mariona Valls,
de Banco Protocol,
que l'hem tingut al Generació Digital diverses vegades,
o, per exemple, també la Tatiana Delgado,
de l'estudi madrileny Out of the Blue,
que va publicar fa poc l'aventura Colosseus I.
Tant la Mariona com la Tatiana
són un perfil molt semblant a l'Ia Kiyogoku.
Són no tan sols un membre de l'equip de desenvolupament,
sinó les directors dels jocs en els quals participen.
I ens vols parlar també d'una empresària de videojocs,
que és la Debbie Beswick.
Sí, és interessant el seu cas.
Ella és una productora, és empresària de videojocs,
no és una figura molt coneguda,
quan es parla d'entrevistes
i les creadores de videojocs.
Precisament per això,
perquè ella està més en la part de la gestió de l'empresa.
Ella és la fundadora de Team 17,
que és una editora de videojocs superclàssica.
Van ser els editors del Worms,
el clàssic joc de Worms, que va ser un èxit dels 90.
Era aquell dels Cooke's, no?
Exacte.
I avui dia tenen èxits brutals com Die Eskapist,
Atenció, Overcook,
o Blasphemous, són jocs d'aquesta distribuïdora,
i el perfil de la DI Biswick és molt interessant,
perquè, tot i que ella sempre va estar interessada
en el món dels videojocs,
ella no va entrar en aquesta indústria
des del punt de vista de l'art o la programació,
sinó des del punt de vista del negoci,
de muntar una distribuïdora.
Perdona, Albert,
abans deies perfils més o menys iguals,
i aquí també en podem trobar més o menys semblants, no?
Sí, empresàries de videojocs, per exemple,
recordem la Sherry Makina,
que és un fundadora d'Odd-Wool Inhabitants,
aquest estudi nord-americà que va fer els jocs d'Apes-Odyssey,
o, per exemple,
a mi, quan penso en persones amb aquest perfil semblant,
penso en Leva Gaspar,
que és la dona que lidera l'equip d'Avilite Studios de Barcelona,
i que també fa poc van poder entrevistar el generació digital.
I anem ara a una jugadora.
El seu nom és Xiaomen Li, alias Becca Lyon.
És així?
És així, correcte.
La Becca Lyon és l'alias d'aquesta jugadora,
que això és fantàstic,
perquè va ser fa dos anys, al final del 2019,
la campiona mundial de Hearthstone.
És important remarcar que en el món dels esports,
tot i que hi ha una predominància d'esport,
és important remarcar que en el món dels esports,
que hi ha una predominància brutal massiva de l'home,
en realitat les competicions no separen entre sexes, generalment.
No hi ha aquest joc només nois i aquí només noies.
No, no, sempre és mixta, les competicions.
L'única, per tot això que m'he anat comentant,
encara hi ha molt poques.
Va ser impressionant quan, en una d'aquestes competicions,
la més important del món de Hearthstone,
d'un joc molt conegut de cartes,
aquesta jugadora, Becca Lyon,
es va imposar davant de tots els rivals
i va ser brutal i la celebració i tot.
I pensant en dones jugadores, evidentment,
i tots pensaríem la mateixa, no?
Ens ve el cap, per exemple, l'Anna Oliveras, la NUK...
Home, i tant!
...que va ser pionera en els jocs competitius
i en equips femenins
i que també vam veure fa poc en el Top Gamers Academy,
o, per exemple, també la Laura Moreno,
que és la primera jugadora professional de FIFA a l'Arsat Espanyol
i que avui dia juga a l'equip d'e-sports de Dux.
Som dones.
Som tu.
I jo.
I jo.
I jo.
Som dones.
La setmana de les dones a Ica.
Som dones.
Doncs molt bé, continuem al Generació Digital
i ara fem un salt cap al passat.
Si pensem en els primers temps dels videojocs,
encara es fa més difícil d'imaginar-nos dones
amb responsabilitats sobre jocs
que eren vistos com un producte per a nois,
fet per a empreses bàsicament d'homes.
Potser per aquest motiu,
algunes d'aquestes dones sonarà i agendes amb nom propi.
I no podem deixar de mencionar
algunes de les pioneres dels temps d'Atari,
com Donna Bailey,
programadora del mundialment famós Centipede,
o Carol Shaw, creadora de River Raid,
un dels jocs més coneguts de la consola Atari 2600.
I esclar, la reina indescutible
de les aventures gràfiques i empresària d'èxit
Roberta Williams,
que és cofundadora de Sierra
i creadora de la saga King's Quest.
La veritat és que hi ha moltes més dones
que d'una manera o altra han aportat el seu gra de sorra
en tot el món dels videojocs.
Dones que sovint han passat totalment desapercebudes
pel gran públic i que avui intentarem reivindicar
algunes d'aquestes figures de les eres més vintage,
i una que potser no és tan vintage,
però que també és molt i molt interessant.
I per això anem a l'escola a principis del segle XX.
És el pati de l'escola, eh, Francesc?
És el pati de l'escola, que això ens porta a parlar
de Mabel Hades.
Aquesta nascuda el 1912,
per tant, imaginau-vos lo lluny que estava
de la gran era deurada dels videojocs,
era mestra d'escola.
Però perquè és important, i atenció,
va ser seleccionada per IBM
per treballar en un projecte nou,
jocs per ordinador basats en text.
Estic parlant d'un joc
de 1964 per ordinador
que es deia The Sumerian Game.
Aquesta gestió d'un imperi,
l'Imperi Sumèrio, o de ciutats sumèries,
basats en una interfície de tipus text
sobre, atenció, un teletip.
Teletips que sonaven així,
els missatges de comunicació, eh, i també...
Vosaltres us en recordeu d'aquell programa
dels primers anys de TV3 que es deia Universitat Oberta?
Sí, i tant. Sí, crec que sí.
Fèiem temes gravats
en universitats d'Anglaterra,
Oxford o algú així, del 70.
Nosaltres veiem aquí molt més tard.
Els ordinadors que això quan mostraven per pantalla
el resultat era a través de teletip,
perquè no tenien encara monitors, eh?
Sí, sí. Doncs és una miqueta el que aquí passava,
no hi havia encara pantalles.
Els jugadors de The Sumerian Game havien de dedicar
recursos, treballadors, diners,
a sectors com l'exèrcit, l'economia,
i resoldre conflictes com plagues o guerres
per intentar fer créixer el màxim possible les seves ciutats.
Per tant, no ens equivocarem gaire si diríem
que aquesta senyora va dissenyar
el primer joc de recursos de la història,
un proto SimCity.
I anem ara a una enginyera amb noves idees.
Doncs estem parlant de la figura de la Danielle Bunten.
Danielle Bunten és un gran exemple
que si bé molts jocs han tingut èxit,
perquè han sigut fets per homes,
en molts casos que ha hagut d'avançar
potser amb un punt de vista diferent
per posar sobre la taula i tirar endavant noves idees
i nous tipus de joc,
ha hagut de ser una dona amb la seva visió particular
de no intentar repetir sempre el mateix,
volguer fer alguna cosa pròpia i diferent.
La Bunten era una enginyera industrial,
però programava aventures de text a finals del 70
per por jòbia a casa seva i feia les seves cosetes.
El seu primer joc comercial
va ser un que anava en contra
del que en aquell moment eren les experiències
dels jocs d'ordinador que eren tots
d'una sola persona, d'un sol jugador.
Eren experiències molt unipersonals.
I ella, i això va ser una cosa
que va marcar gairebé tota la seva carrera,
veia les màquines, veia els jocs d'ordinador
com un nexa per juntar persones
perquè compartissin una experiència
en comú. Aquesta cosa de juguem
junts gràcies als ordinadors.
No, els jocs d'ordinador ens separen,
sinó, al contrari, fa que es reunim
persones a casa i puguem jugar plegades,
i puguem jugar juntes.
Us parlo de l'any 78. Aquest primer joc que va treure
era de l'any 78, era Parapel 2,
i es deia Wheeler Dealers.
Saps com el programa aquest de la tele?
Que a tu i a mi ens agrada tant. De joies sobre rovedes.
Doncs en aquest cas, Wheeler Dealers era un programa
de subhastes de vehicles.
I anava amb un comandament especial,
i l'empresa, inclús, el va aconseguir fer,
i el van aconseguir vendre,
perquè les persones, fins a quatre jugadors,
estem parlant de quatre jugadors,
per això necessitàves un comandament especial
perquè anàvem més enllà dels dos típics
que podia fer servir un ordinador com el Parapel 2.
A veure qui feia la subhasta més ràpida,
comprava el cotxe, guanyava més diners,
ha d'anar apretant els botons.
Aquesta visió de l'ordinador
com a mitjà per connectar gent
és el que va tirar sempre
la carrera de Daniel Bunten endavant.
Molt bé.
Molt bé. Hem posat per xat la música de Pikmin.
Sí.
Ara ho veureu.
Després de diversos jocs de característiques semblants,
d'intentar ajuntar més d'un jugador,
va haver-hi també un simulador de la borsa,
i també intentem guanyar diners a base de la borsa
i alguns semblants,
l'any 84 arriba Mule.
M-U-L-E.
És un multijugador d'estratègia i gestió
també entre quatre jugadors
per Electronic Arts,
començament d'Electronic Arts,
i que va ser terriblement influent.
Els qui tingueu una miqueta
en ment el catàleg d'aquella època,
dels anys 80 amb els Commodores i els Amstrad,
potser el nom del Mule encara us ve al cap,
perquè realment és que va ser molt important.
Fixeu-vos fins a quin punt va ser important
el joc creat per la Daniel Bunten,
persona que segurament no havíeu sentit mai fins ara,
que en Shigeru Miyamoto,
ell mateix,
el mateix Shigeru Miyamoto,
va mencionar aquest joc
com la seva influència per la saga Pikmin.
I en Will Wright, que és el pare del SimCity,
va dedicar el llançament dels Sims
a la seva memòria,
perquè malauradament ens va deixar l'any 98.
I ara viatgem, no?
Sí, ara fem un viatge al Japó, Francesc.
Doncs sí, anem cap al Japó
per parlar de la Keiko Erikawa,
que, com ens ha comentat abans l'Albert,
i és molt important,
no només les dones que han fet alguna cosa pels videojocs
han sigut creadores,
sinó que també, en molts casos, han sigut empresàries.
I aquest és el que us vull parlar.
Si la tradició empresarial japonesa,
fixeu-vos que és bastant rígida, bastant masclista,
i l' difícil que és canviar
i fer canviar les coses a nivell empresarial
i corporatiu al Japó,
imagineu-vos que, a més, als anys 80,
ets una persona involucrada
en una empresa de videojocs,
i ets una dona.
I és, a més, la fundadora d'una de les empreses de videojocs
amb més repercussió
i més importants del Japó durant certs anys,
que és Koei.
Koei, avui en dia encara subsistè,
però en aquells mateixos anys,
era una empresa que era superpopular
pels jocs d'estratègia militars.
També fixeu-vos quins jocs aquesta senyora estava al darrere.
Promocionava jocs creats
per al seu marit i després per tot un equip.
Són els Nobunaga Ambitions,
els Dynasty Warriors, els Romance of the Three Kingdoms...
Són jocs que, a més, van anar a petar
tots els ordinadors de l'època.
Si us agraden els jocs, els videojocs del Japó,
us heu trobat alguna vegada
amb un Nobunaga, un Dynasty Warrior
o un d'aquests perquè han aparegut
per totes les plataformes.
Però el que fa que la Koei Koei Kawa
fos important com a empresària,
no és només perquè estigués darrere d'aquesta empresa
i els seus jocs fossin molt populars,
sinó que, a més, ella va lluitar
per la incorporació de les dones
i per la falta d'existència de videojocs
per dones al Japó.
És la lliura o la banderada d'un nou gènere,
que era l'Otoma, o Neoroma,
basat en neoromans,
en el que serien novel·les visuals
o jocs de simulació de relacions,
però no des del punt de vista que molts s'estaven creant
en aquell moment amb el públic masculí
com a objectiu,
sinó que anaven enfocades a les noies.
Apel·laven molt a la noia adolescent,
però va trobar un públic molt més ampli,
inclús en aquella època,
senyores de 20 i senyores de 30 anys
jugaven als seus jocs.
Perquè una de les seves frases promocionals
era dir, bueno,
per la princesa que hi ha en tu.
Una mica, siguis de l'edat que tinguis,
és per la princesa que hi ha en tu.
Un vocabulari potser una miqueta carrincló,
però també són els anys 80,
perdonem-li això.
La qüestió és que dintre de la seva empresa,
dintre de Koei, va patrocinar la Ruby Party,
que és un equip de desenvolupament
que feia jocs d'aquest perfil.
El seu primer de tots, Angelic,
va sortir per Super Nintendo l'any 94.
I, atenció, perquè l'últim joc creat per Ruby Party
va dir Missió Bon,
és per Switch i és d'aquest mateix any.
Què dius, ara?
Per tant, és un llegat quan un estudi
que intentava ser estafet només per dones
per crear videojocs per dones,
que és un llegat des dels 80 fins avui en dia.
I, per últim, ens descobreixes una dona
també, penso, molt potent, Francesc.
Exacte.
Us vull parlar de la Corrine Yu,
una noia de la que segurament
tampoc no n'heu sentit a parlar mai,
però que segurament la gran majoria
dels vostres videojocs no serien iguals
si no hagués sigut per ella.
La vull mencionar perquè és molt i molt especial.
Encara que no sigui tan pionera com les anteriors,
la feina de la Corrine Yu l'hem d'esmentar.
Perquè, et dic,
està ficada en un apartat molt tècnic
que és d'aquell del que hem dit que quan les dones
estan ficades al món dels videojocs,
a vegades les trobem amb gestió,
amb publicitat, les trobem moltes vegades també,
doncs creant grafismes,
o en unes feines que a vegades no són
tan purament tècniques
i afecten al que és el propi disseny
de les consoles.
La Corrine Yu és, possiblement, una rara avis
en aquest aspecte, però és que el que ha fet ella
és absolutament espectacular.
Criada a Hong Kong, opta una carrera d'enginyeria elèctrica
a la Politécnica de Califòrnia.
I la seva carrera al món dels videojocs comença a sierra
amb el King Quest para Apple II.
Jocs de la saga King Quest para Apple II.
I després això passa per diverses empreses,
sempre amb perfils de programació pura i dura.
Passa per Quake II.
Quake II, eh?
Estem parlant d'un dels noms triple A absoluts
del seu moment.
I compta perquè serà també responsable
de les millores en l'espai de llums, físiques i ombres
del motor de videojocs Unreal Engine 3.
O sigui que tota una bona part
dels videojocs que heu jugat durant
bona part d'una dècada,
mentre ha sigut vigent l'Unreal Engine 3,
no haguessin sigut iguals si no hagués sigut
per la participació de la Corrin.
A més, és fundadora
del comitè consultor de Direct3D
de Microsoft,
famoses DirectX,
de l'estudi
de simulació d'NVIDIA.
I atenció perquè per Microsoft durant el seu temps
treballa en el Halo 4.
O sigui que veieu que s'està
movent per la crem de la crem
dels jocs i de les empreses
de videojocs del moment.
Ha passat per Natidoc, ha passat per Amazon
i en aquests moments,
potser apartada del món dels videojocs,
és, atenció, vicepresidenta
d'enginyeria de general motors.
No és una empresa qualsevol.
Però si una cosa és per treure's el barret
en aquesta dona, si heu vist el seu perfil
totalment tècnic i totalment de programació
que té, no és només que Kotaku
la vagi a anomenar una de les 10 dones
més influents del món dels videojocs,
sinó que fins i tot ha fet programació
per les llançadores especials de la NASA.
Ostres, Albert, tu la coneixies?
A la Corrinju?
Doncs no coneixia i és brutal
la història que ens ha explicat el Francesc.
És boníssim. I no sé, potser
és una pena que no s'hagi
promocionat una...
Jo crec que és molt habitual, això.
No acabo d'entendre per què,
perquè hi ha autèntics cervells
i dones espectaculars
que fan unes coses increïbles
i no sé per què mai tenen aquesta
mateixa visibilitat que els homes.
Ho veiem en un debat, però és així.
De fet, l'altre dia vaig veure
un reportatge, no recordo on,
on hi havia això que estan dient
que, ostres, d'incentivar
que les dones també estudien
carreres tècniques, científiques, etcètera.
I hi havia una que en parlava
i deia, escoltem, és que sempre que ensenyeu
dones que han triomfat és realment que han triomfat moltíssim,
però és que hi ha molta gent normal
que també té moltes històries d'explicar
que no han fet res per la NASA.
Que no arriba perquè han de fer...
Perquè una dona arribi ha de fer
10 vegades millor que el que ha fet un home
que potser no ha fet gaire tanta cosa.
I això ens ho trobem en la nostra vida diària.
Deixeu-me que ho deixi aquí. No i tant.
Però és així.
De fet, bé, ni ara no veiem la Matilde,
que sou les dues dones del programa avui,
el del Generació Digital. I gràcies per ser-hi.
Home, encantades.
Generació Digital,
un programa 100% lliure de caixes de lut,
pay-to-win i microtransaccions.
A veure, recordo...
Ara parlem una mica dels videojocs
que han sortit aquesta setmana, més o menys,
que crec que són interessants.
Recordo el soroll que va fer la sortida d'Apex Legends,
sobretot gràcies als streamers de Twitch,
que van catapultar aquest videojoc
quan tothom només parlava de Fortnite.
Va ser, de fet, una moguda de màrqueting
que jo penso que va funcionar
i ara apareix per la Nintendo Switch.
Apex Legends amb Atel Royal ha aparegut de forma gratuïta
a la botiga de la Nintendo Switch.
És cert, que Nintendo avisa que es necessiten 30 GB de memòria
i una targeta de memòria instal·lada.
A més, també s'ha indicat que serà un videojoc crossplay,
és a dir, que es podrà jugar amb amics d'altres plataformes
que no són de Nintendo.
Això és interessant, Albert, cada vegada surten més jocs
per a altres plataformes, però que de forma invisible,
és a dir, que no et dones compte, pot jugar amb els teus amics
que tenen, per exemple, una PlayStation 4, no?
Això és clau.
Aquest darrer any no he jugat a molts videojocs,
perquè moltes vegades no tothom té les mateixes consoles.
I per mi és clau, és una característica clau.
Quan un videojoc no té crossplay, a mi ja em tanca moltes portes,
i a molta gent també, de contactar amb els amics,
un té un ordinador, l'altre té tal consola,
però tots juguem a la mateixa partida.
És una característica fonamental.
Ara, 30 GB ja tens la consola, penso, ja a tope, gairebé.
No sé si la consola té 30 GB, em sembla.
Té 32, 32.
No pots guardar partides, per això.
No pots jugar que no pots guardar partida.
32 dels quals deuen estar ocupats uns 3 o 4
pel sistema operatiu i per coses, així que no pots.
Clar, clar, per això diu que has de tenir una memòria instal·lada.
Molt malament Nintendo per fer una consola amb 32 GB, eh?
Sí, sí, això... La veritat és que sí.
Sí, sí, sí, estic totalment d'acord.
Doncs si ens escoltes, el divendres és també el dia de sortida
del Crash Bandicoot 4 It's About Time.
Activision Blizzard ha portat aquest títol,
que ja podem jugar actualment per la PlayStation 4 i Xbox One,
per la PlayStation 5, Switch i Xbox Series,
i més endavant el tindrem per PC.
Un videojoc francès, aquest, el Crash Bandicoot,
que és tot un clàssic en el seu aspecte de plataformes 3D,
i que sempre s'ha guanyat, doncs, els jugadors, fiddels,
i que era un producte molt PlayStation,
aquest era realment molt PlayStation.
Sí, totalment, i, a més, és un producte que neix de l'època aquesta,
en què, amb la primera PlayStation,
les 3D eren encara un territori per explorar.
No sabem què voldria dir, 3D.
I un joc de plataformes que, acostumats a la clàssica
bidimensionalitat d'un Mario o d'un Sonic,
deies com pot ser un plataformes en 3D,
com pots saltar, com pots apurar, saber on estàs,
la posició de les càmeres,
i aquest va ser el gran primer èxit de les plataformes en 3D.
Un altre videojoc que ha aparegut aquesta setmana
és el Gensou Sky Drive.
És un videojoc, a veure, a mi em sembla molt curiós,
diguem-ne que és un Mario Kart, d'acord?,
on qui corre són unes dones, precisament,
en una posició curiosa.
Una està volant, d'acord?, com si fos la Supermana,
Superwoman, perdó,
i l'altra està en una posició curiosa.
Una està volant, d'acord?, com si fos la Supermana,
Superwoman, perdó,
i l'altra està...
dret a...
A sobre.
Sí, està a l'esquena, a sobre, directament.
És molt curiós, la imatge, sí, és molt curiós,
però el fort és que podem intercanviar aquests rolls,
la que vola i la que està a sobre,
i és un videojoc que és molt curiós,
perquè va aparèixer per PC l'any 2014
i que amb els anys s'ha anat expandint.
Bona part dels treballadors que han fet aquest Gensou Sky Drive
són antics treballadors de Nintendo,
que van fer el mode batalla del Mario Kart 8
i ara apareix per la PlayStation.
Tu l'havies vist, Albert, aquest videojoc?
Mira, l'estic veient ara mateix.
L'estic veient ara mateix i jo pensava,
uf, quina còpia del Mario Kart,
perquè és que té un circuit,
que és el Mario Circuit del Mario Kart,
que aquí l'han traduït com a Mari Circuit.
Ah, sí?
L'han tret la O i ja està.
Molt bé, no?
Déu-n'hi-do, perquè és això, és el que deia l'Eli,
els treballadors que van fer el mode batalla
doncs és qui...
Mira, haurien quedat sense feina i deien què fèiem, no?
Anem a fer-ho.
Li està passant molt a Nintendo que li copien els jocs,
posen quatre personatges així com japonesos,
com el Genshin Impact i vinga, endavant.
Endavant.
Generació digital.
Doncs contarem el generació digital.
Continuem a twitch.tv barra generació digital.
Molt bona notícia pels japonesos,
ja que s'ha oficialitzat la data d'obertura
de la Super Nintendo World.
Super Nintendo World Universal Studios del Japó
havia d'obrir el juliol de l'any passat,
però la pandèmia va alterar tots els seus plans,
els de la celebració dels jocs olímpics
i també el de la inauguració d'aquest parc temàtic.
I ara s'ha anunciat que serà el 18 de març
el dia de l'obertura de les portes
d'un lloc al qual a tots ens encantaria anar-hi.
Doncs la Gina ens explica uns detalls més
d'aquesta notícia important,
sobretot pels japonesos.
Ei, morillistes i equips,
en temps de pandèmia tot em sembla perillós.
Però el que us comento aquesta setmana
em fa il·lusió i por a parts iguals.
És com si estic molt excitada
i molt espantada tota l'hora.
Us poso en context.
Nintendo i Universal Studios han confirmat
aquesta setmana que el parc d'atraccions
Super Nintendo World obrirà les seves portes
la setmana que ve, concretament el 18 de març.
La seu, la ciutat japonesa d'Osaka,
que renomarà els seus atractius turístics.
Per cert, també és la seu de tot el tema
relacionat amb Musculman,
però això segur que en Francesc ens en pot fer 5 cèntims.
La data s'ha anat posposat
durant els últims mesos,
però ja no podem aguantar més.
Ens estem fent els goomba a sobre
i només queden uns dies perquè obrin les seves portes.
I què hi podem trobar?
El que més crida l'atenció és un Mario Kart a mida real,
però també podrem recórrer el parc
muntats a sobre d'un Yoshi
o saltar per donar un cop a una tutxana
tal i com fa el Mario.
I si a més té qui,
podrem portar pulseres intel·ligents anomenades
Power Up Band, que estan sincronitzades
amb una aplicació del nostre telèfon mòbil
i així fer l'experiència
en una espècie de reptes amb diverses localitzacions
del parc per aconseguir monedes,
derrotar enemics i aconseguir alguns beneficis.
Han gamificat el parc amb l'excusa
de passejar-te a tope.
Per la zona del menjar s'han filtrat fotografies
d'una espècie de tacos dolços,
ideal per la gent que no fa règim
i que no té diabetes,
però també podrem beure amb gots
en forma de bolet.
El model de negoci no crec
que l'estiguin fent amb el preu de l'entrada,
sinó amb tot el mercendising
que hi podrem trobar seguríssim.
És la versió gaming de Disneyland,
on a cada cantonada hi ha una botiga
de pins, de caixes, de música, de peluixos,
de samarretes, de paraigües, entenc que a Nintendo a part
hi haurà màquines arcade i videojocs.
Ho haurem d'anar a veure.
Escolta'm, organitzem una sortida GD
amb d'Esteo Saka?
No sé, pel 2023,
que ens doni temps a la vacuna, a la immunitat,
a un Godzilla, a estalviar, un puji baixa de cap de setmana,
com els que fas quan vas a Montserrat,
14 hores de VO, tornar un tom i tornar.
Us dona temps per estalviar pel bitllet i el viset
perquè, a dormir, dormirem poc.
Ara, de veritat, jo no sé quan podrem visitar
els estrangers, però espero que aviat,
la setmana que ve, podem començar a veure imatges
a Instagram geolocalitzades allà
o amb l'etiqueta
amb veja coxina marrana en japonès,
que haig de buscar com és el kanji.
S'ha d'acabar la pandèmia de que puguem tornar a fer cues
als parcs d'atraccions, dolorar, aixelles,
d'algú enganxat a nosaltres, perquè no sé cap
o aguantar turistes pesats i cridaners
amb la mateixa il·lusió que abans.
Igualment, Gina, de fet, he llegit avui
que un dels responsables
dels Jocs Olímpics del Japó
deia que difícilment hi podran anar públic
de fora del Japó als Jocs Olímpics.
Jo també us dic que si alguna vegada
a la meva vida he d'anar al Super Nintendo World,
vull anar amb vosaltres.
No vull anar amb les altres persones.
No em sembla malament, aquesta proposta de la Gina.
No sé què ens diuen els ullents.
Doncs mira, he fet la pregunta de dir
si haguéssiu d'anar a un parc temàtic basat en un videojoc,
de quin videojoc us agradaria que fos el parc temàtic?
Aquí tenim un parell de respostes.
El Uri Ludic ens diu que del Fallout.
Directament.
Ell vol mutants, deserts i radioactivitat pertot arreu.
L'Ayason ens diu de l'Stardew Valley.
Molt bé.
I l'Albert García del Resident Evil.
Oh, quina por.
Això estaria bé.
Una de les zones per passar-s'ho bé, però tot, eh?
Tot, tot, tot.
Amb herbetes d'aquelles i tot.
Per les cantonades.
I la persona que vengui l'entrada,
que ja sigui un zombie, no?
Que sigui el zombie més xungo de tots.
Molt bé, molt bé.
Això està molt bé.
Doncs escoltem, anirem veient
i a veure si efectivament algun dia podem anar.
I jo, de veritat, vaig veure l'altre dia d'images de la botiga.
I és que només la botiga.
És fabulosa.
Tu n'estaves dient que hi haurà productes que seran exclusius.
Hi ha productes que seran exclusius d'allà, només d'allà.
De fet, em sembla que han fet
inclús una petita juguineta que es mou,
funciona sense piles,
és a base d'anar-la emponyent,
hi ha un petit Mario que fa alguna cosa,
i és una figura exclusiva que només es podrà vendre
a la botiga dalt d'aquest parc temàtic.
És obvi, s'ha de veure exclusivitat,
has de fardar amb els amics.
Exacte, exacte.
Doncs continuem amb el Generació Digital.
I, com sempre, quan arribem al final del programa,
comentem una miqueta el que s'ha donat a les xarxes,
Eli, al Telegram, al Twitter, al Facebook.
Doncs sí, sobretot a Telegram,
que els nostres uients no paren d'obrir temes superinteressants.
Vam començar la setmana parlant de drons.
En Serafí Illiteres ens compartia un vídeo dels FPB,
que és un tipus de dron que han sortit fa no gaire,
i que es veu que són la bomba, però que són una mica cars.
1.300 euros, déu-n'hi-do.
Ell mateix ens diu que amb la qualitat que tenen
diu que no els veu cars,
si els hi has de treure, rendiment.
Una altra cosa és que els faci servir per un cap de setmana
i no els faci servir per res més.
El Jordi Borràs deia que l'altre dia em va veure una a la universitat,
fa un parell d'anys,
com s'entrenava un grupet amb aquests drons,
no sé si ja havien sortit, de fet.
Diu que va flipar bastant.
Són bastant espectaculars. Absolutament.
Poden gravar unes velocitats i unes coses increïbles.
El que ha sorgit aquí
és una mica un debat sobre el tema de les llicències,
perquè es veu que les llicències van per pes dels drons.
Sembla que menys de 250 grans deia l'Isaac,
perquè aquest no ha de portar llicència.
Hi havia gent que deia que hi havia altres drons que sí i aquests no.
Ens explicava l'Isaac Besora que per un dron de menys de 250 grans
no es necessita cap tipus de llicència.
Per això molts d'aquests drons decideixen fer-los més petits,
perquè no arribin a aquestes llicències.
I això és un debat.
I això és un debat.
I això és un debat.
I això és un debat.
I això és un debat.
I això és un debat.
Que no arribin aquests grans,
tot i que són la bomba, però pesen menys,
i aleshores no es necessita llicència.
I el Leib, el que deia,
que sí que s'hi porta en alguna mena de càmera,
que sí que necessiten llicències.
No ho tenim clar, vull dir que hi havia aquesta discussió.
No sé si vosaltres ho sabeu.
Jo de d'on no en tinc sí que he gravat amb drons.
Jo de d'on no en tinc sí que he gravat amb drons.
I sí que és veritat que es necessita llicència,
que es necessita saber si pots o no rodar segons quins parts,
volar-lo segons quins parts, té la seva complicació.
Sembla ser que aquests no.
Molt bé. L'altre dia, la meva dona va rebre a casa
un paquet de la xina amb un dron, un minidron.
Què dius? Ella no l'ha comprat, no sabem per què ha arribat,
i el tenim allà.
En sèrio? Sí, sí, el tenim allà, i és un dron amb càmera.
Però com pot ser? Jo què sé, jo què sé, no sé, no sé.
Ella va comprar unes sabates, crec, que no li van arribar,
i ens diu, no sé, potser ho han fet per...
No tenim les sabates, et donem això.
Però és un dron... És Amazon, això?
No, no, era xinès.
Una cosa xinesa, el fas tu.
Però el seu nom complet i casa nostra.
Per això ha sigut un error de l'empresa.
Serà un obsequi de l'empresa, si és el que dieu.
Els teus fills, Albert, no estan interessats en els drons.
Sí, sí, sí que ho estan, però estem esperant una miqueta
per si hi ha algun tema, no sé, que algú t'arriba.
Si després tu que n'hi diuen, perdoni, ens pot enviar el dron,
perquè si t'has robat un dron, no en tens cap.
Exacte, exacte.
Bueno, clar, si és una empresa de la Xina, no truquen, no?
No ho sé, no ho sé.
Però van parlar més, de veig de drons, encara, no?
Sí? Bueno, parlava de sobre els grams.
Exacte, sobretot el tema de les llicències,
que no vam acabar d'aclarir quina era la història,
però sembla ser que, segons quin pes han de tenir llicència,
per sota d'un pes no, i si porta càmera, sí.
D'acord, però han parlat d'altres coses que no siguin drons.
Exacte, també s'ha parlat d'ordinadors,
ara feia dies que no es parlava de portàtils expressament,
i l'Ester ens deia que ha tingut un accident amb el seu Slimbook
i està buscant un ordinador portàtil nou.
Diu que necessita un bonic, lleuger i amb Linux.
I ha estat mirant Envy, Lenovo, Yoga,
i té per dintre de fer un estudi de marcat de Dell.
I demanava als nostres ullents
que quines coses havia de tenir una mica presents
per comprar-se un nou ordinador,
perquè diu que no repetirà el que ja tenia.
Aleshores, el Jordi Borràs li diu que amb Linux
trobarà un HP o un Dell sense sistema operatiu.
El Lenovo no ho creu, que ell no ho ha vist personalment.
I la Laura li comentava que en una empresa
on hi havia gent amb MacBook, que és l'última moda,
els de Windows equivalents els donaven un ThinkPack de Lenovo.
Per tant, també podria ser una bona opció.
I crec que aquí el francès tenia molt a dir, no?
Doncs sí, vam estar parlant del tema,
i és veritat que avui en dia molts ordinadors,
per exemple, Acer, Asus, o alguns dels Lenovos,
si els busques per Amazon,
i molts te'ls venen amb Frios instal·lat,
que és un sistema operatiu lliure,
que bàsicament és una mena de DOS a l'antiga,
perquè et surti un prompt amb una C, dos punts, com abans,
perquè l'ordinador, diguem-ne, que així et ves prenent
sense cap sistema operatiu instal·lat,
amb una cosa mínima funcional, per si tu vols instal·lar-hi
alguna altra cosa, però és la forma de comprar un sistema
que no et vingui amb un Windows instal·lat.
El problema és que si tu vols una cosa que no és un Windows,
si et compres l'ordinador amb Windows, el borres i treus,
tu ja has pagat una llicència,
que encara que et sembli que és que et ve amb el Windows, no.
Tu estàs pagant 150 euros allà al mig
per una llicència de Windows, que si no el tens,
l'ordinador pot ser una miqueta més barat,
perquè moltes vegades resulta que tampoc no veus
que hi hagi diferència, però si tu no el vols per res,
perquè ja faràs les teves coses, doncs endavant.
Jo li vaig comentar que Slimbo, que és una casa bastant interessant,
jo, de fet, vaig estar-ne mirant,
però no tenien el que a mi m'interessava, no tenien estoc,
i em vaig trobar una altra empresa, que és Band,
Bandpc.es, ho trobareu, és una empresa de València.
Són empreses que, si ella està interessada en un ordinador
amb software lliure ja preinstal·lat,
jo, en el seu moment, també, sempre havia agafat ordinadors
i els havia reinstal·lat el Linux a sobre del que ja portaven,
però en el moment en què em vaig necessitar de comprar-ne un,
també vaig pensar de dir,
si hi ha empreses que et donen aquest servei,
doncs donem una miqueta de suport a aquestes empreses
que també treballen amb software lliure,
i els hi vaig comprar.
I jo n'estic molt content, ja he comprat el meu,
he comprat un per la meva filla,
i també li donava l'opció de que mirés a la gent de Band,
una altra empresa que treballa igual que els de Slimbo,
donant-te portàtils en software lliure.
Això és important per una cosa, com que el software lliure és miqueta,
així i així, a vegades les configuracions de maquinari
no sempre estan suportades.
Has d'anar amb el que vols.
Si t'ho compres amb una empresa, doncs estàs content, estàs segur,
que tot el maquinari que tenen instal·lat en aquell ordinador,
que els portàtils sempre són més fotuts a l'hora de canviar peces,
doncs ja et ve tot certificat
que et funcionarà amb les distribucions més principals de Linux.
I ara estava mirant el meu ordinador que tens tu davant, Francesc,
perquè mai me'n recordo de la marca, és un ASUS.
Albert, tu quin utilitzes?
Jo també tinc un ASUS. Ah, sí?
Mira, i quan el vas comprar, vas demanar alguna cosa especial?
Tu, com a periodista, que et mous molt,
potser necessitaves que no pesés gaire?
Doncs mira, no, vaig demanar que tingués l'actor de DVDs.
Ah, sí? Sí.
Molt bé.
Perquè avui dia ja no hi ha actors d'aquesta mena.
Jo només tinc un ordinador.
Comences a fer una cosa rara, ja.
Pots comprar extern, no? Això sí o no?
Jo és que m'agrada que estigui interat.
Foc així, de capritxós.
No, no, no, jo, mira, quan el vaig comprar,
recordo que volia un de gaming.
Aquest el té, tens l'actor. Sí, sí, l'utilitzo.
Tu també tens l'actor, aquest.
Tinc un ASUS, també, i té el l'actor, sí.
Però això, l'actor, és com una cosa del passat, eh?
Ja ho sabem, sí, perquè som grans.
El que ens diu és que el meu ordinador ja té uns anys, eh?
Potser hauríem de començar a canviar-lo.
Doncs molt bé, coses que passen al nostre Telegram.
Telegram.me barra generació digital.
Allà hi podeu anar, podeu, doncs, debatre,
sobre tot això i sobre cuina, també, que avui no...
Avui no ho hem dit perquè ja cada setmana
hem decidit que potser no cal, no? No, no calia, no calia.
Però sí que els nostres agents estan superficats amb el tema culinari.
Molt bé.
Doncs, Eli, Francesc, Albert, moltes gràcies...
per haver participat en aquesta edició d'avui.
Molt bon cap de setmana a tots. Bon cap de setmana, que vagi bé.
Ara farem, si ens esteu veient per Twitch,
twitch.tv barra generació digital,
en la nostra incursió que fem cada vegada que acabem el programa.
El control tècnic hem tingut a la Matilde Ceoane,
assessorament lingüístic de Marta Xofré.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram, a icat.cat barra gener,
i pels podcasts de Spotify i també per YouTube.
Veiem que passeu un molt bon cap de setmana
i que tingueu temps per jugar a videojocs.
Aquesta setmana marxem amb una peça que m'ha recomanat Albert García.
És una composició de Paula Ruiz
titulada marketing director del videojoc The Red Stings Club.
Ella és de Sevilla i és coneguda com a Fingerspeed.
Adéu-siau i molt bona ràdio.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.