Esteu escoltant Generació Digital i ho feu perquè esteu sindicats al nostre podcast
o potser perquè heu escoltat el programa d'aquesta setmana
on hem parlat amb Àlex Hinojo, director de projectes d'Amical Wikimedia.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
A veure, el Twitter de l'Àlex, que és Keepelboy en dos pes,
està ple si hi vas de fotografies de tallers, d'estades a biblioteques,
de fotografies amb voluntaris treballant una jornada sencera aquí i allà,
amb un iabai explicant i promocionant, imagino, la Wikimedia
i de quina forma es pot treballar amb ella, no?
Correcte.
Des de quan ho fas, això?
Des del 2010, aproximadament, sí.
És una tasca important, aquesta, imagino, no?
Sí, va muntar l'associació Amical Wikimedia, bàsicament,
és per fer aquesta tasca de carrera, de divulgació, d'explicar
com es pot treballar amb el coneixement lliure
i també de canviar una mica el xip mental de la gent de dir
que es pot treballar en obert, col·laborar i tothom guanya.
I l'empresa també pot...
L'empresa o el Llocoraneu també poden guanyar moltíssim, no?
Sobretot, de la forma de treballar,
es pot servir per a altres coses que potser no s'imaginen.
Clar, el treballar en horitzontal, d'una manera hiper transparent,
que es pot veure tot el que fas, en quin moment ho fas, qui ho fa i com ho fa,
t'estalvia molt tot el tema a nivell empresarial o corporatiu,
o d'organització, seria sobre el tema de comunicació interna.
No tens per què enviar 400 correus, sinó que si algú vol saber, està allà.
Això són maneres d'organització no només pel que fa al coneixement,
sinó que també serveix per organització interna, que va molt bé.
Ho dic perquè no només vas a biblioteques, imagino,
vas d'altres llocs totalment diferents.
Biblioteques, arxius, museus i universitats, és el que treballem principalment.
Molt bé. Aquest divendres se celebra el 15 aniversari de la Viquipèdia
i d'aquí poc els 15 de la Viquipèdia en català, en ciclopèdia lliure,
amb contingut creat i mantingut pels usuaris.
Quan dius això de forma tan fàcil,
imagino que ha d'estar molt clar els fonaments d'utilització de la Viquipèdia,
és la part més important, ha d'estar molt clar tot, no?
Bàsicament, hi ha cinc normes que es coneixen com els cinc pilars.
Una és que la Viquipèdia és una enciclopèdia, no és un web qualsevol,
no tot hi té cabuda, ha d'estar escrit amb un ton autàl, generalista,
que ho pugui entendre tant la meva mare com la meva filla, per dir-ho així.
Una altra és que el contingut ha d'estar referenciat,
els voluntaris no som experts, no som creadors de coneixement,
l'únic que fem és referenciar coneixement ja existent.
Molt bé. Si jo vull fer, per exemple,
ha sortit aquest tema que a Amazon s'instal·la la Gustavo Agili, no?
Necessito vincular, actualitzar la pàgina,
però enllaçar el 324 on s'ha publicat la notícia.
No estic dient que m'ho he inventat jo, sempre cito.
I una altra és que els articles s'han de reflectir des d'una neutralitat
al màxim d'espectes possibles.
Per exemple, si és un article històric, pots dir
tal història de pensar i tal història de pensar bé.
I sempre pondran el coneixement.
Molt bé.
Bàsicament, serien aquestes les maneres.
Perquè quan es planteja col·laborar a la Viquipèdia i fer una entrada,
jo, algunes vegades, us ho he comentat,
quan vols fer una entrada potser t'imagines quina vols fer,
perquè t'apassiona, perquè t'agrada.
És la millor manera de fer-ho o potser agafar algun tema que no dominis
perquè sigui més neutral?
Sempre t'agrada el tema perquè llavors estàs més estona, bàsicament,
que és un voluntariat.
El primer que s'ha de fer és cercar la caixa de cerca si aquell tema existeix,
molts ja existeixen, pot ser una llegida
i sempre el podràs millorar d'alguna manera.
Correccionar una coma, actualitzar un tema,
reescriure una frase que no s'acaba d'entendre.
Es tracta d'un text que no és de ningú i és de tothom.
És com una plaça pública que tothom la pot anar millorant.
I depèn del nombre de voluntaris que hi passin per allà,
estarà millor o pitjor l'article.
No és que estigui pitjor, és que encara està millorable.
És aquest canvi d'aixip de dir.
Aquest ja ha passat molta gent i aquí encara no ha passat tanta gent.
Recordes el primer terme que vas posar a la Viquipèdia?
Sí, el primer que vaig fer, jo vaig fer l'editar,
el tema sobre videoart, em sembla que va ser Vilviola.
L'article m'interessava en temes per altres coses.
Vaig mirar que no hi havia re en català i vaig dir
que m'hi posaria i vaig començar amb el Vilviola
i tota la colla d'artistes, videoart del 70 i coses d'aquestes
i després vaig veure els tipus que no hi ha tanta poca pintura catalana.
Vas veient que falta molta cosa i em vaig engrescar.
I va portant d'un lloc a l'altre, que és de Gràcia, no?
És com quan vas navegant que comences mirant Guerra Civil
i acabes mirant Pokémon, doncs a la Viquipèdia és igual,
i veus que comences a fer un article, una biografia,
doncs jo què sé, el Bowie, que va morir fa poc,
amplies quatre coses i dius, ui, aquest municipi no està.
Doncs vaig a veure aquesta casa que estava al barri, aquest de Berlín,
que no sé què, ai, acabes fent el museu d'allà i...
Clar, és un tema de, mentre vas aprenent, vas compartint.
És un lloc on creixes d'una forma bestial, no?
Si t'hi dediques, deus ser molt bonic perquè aprens molt.
Clar, és allò que diuen, que no juguis contra nosaltres al Trivial,
en el sentit de...
No ho havia sentit.
Clar, tu vas aprenent, és com compartir els apunts.
Tu tens els apunts de la universitat, jo ho tinc a la Viquipèdia,
allò que vaig aprenent, de mi me'n llegeixo un llibre,
doncs vaig a fer la biografia de l'autor a veure què més ha fet.
I l'únic que faig és ho deixo allà i segurament el dia següent
algú m'ho ha millorat, perquè, òbviament, no som experts en res,
i el dia següent una altra ha afegit una cosa que jo no sabia
i una altra una altra.
I llavors, a mi el que m'agrada més és això,
veure que una cosa que has començat tu,
la millora molta més gent, i això està molt guapo, sí.
Recordem que també a la Viquipèdia hi ha dos grans apartats
i hi ha un que està amagat, que de vegades hi vaig,
i és molt bonic, de qualsevol terme, que són les discussions.
Sí. Les discussions, exactament què és?
A la Viquipèdia tens diverses pestanyes a la part superior de la pàgina,
una és la historial, on pots veure tots els canvis que s'han vist,
i una altra és la pàgina discussió.
La pàgina discussió podria ser l'equivalent a un consell de redacció,
en el sentit de dir, hòstia, hem de parlar d'aquest tema.
Com ho fem? Com ens organitzem?
Si estàs sol, perquè ningú més vol dir-te aquell tema,
comences tu a estirar milles,
i llavors arriba un i et deixa un missatge a la pàgina discussió dient
que això que estàs explicant d'aquesta biografia no s'acaba d'entendre.
I si ho fem així?
O com ens organitzem perquè tu ho estàs escrivint en present,
i a mi m'agradaria donar-li un altre tema.
Com més polèmica sigui una pàgina, més activa és la seva pàgina discussió.
Per exemple, en català la més activa de llarg va ser Cristóful Colom,
per posar-s'hi d'acord amb tota la mandanga,
i en anglès, en canvi, durant molts anys va ser la paraula l'article d'avortament.
Com poses a tota una comunitat global d'acord en definir avortament
d'una manera que sigui completament neutral i que tothom s'hi senti bé.
I aquesta és la gràcia de les pàgines de discussió de l'Equipella
que t'ensenyen a raonar i a discutir, però sense atacar la persona.
O sigui, a dir, com puc convèncer-te del meu argument amb tu
i aprendre del teu, i al final que tothom em surti guanyant.
Per molta gent, segurament això el pot privar, per por, col·laborar.
Hi ha un portal, que és el portal biquipedista, on expliqueu,
sobretot si comences, és la pàgina inicial que has de llegir-te,
on demaneu als qui porten molts anys que cuidin els nouvinguts.
Això és molt important, no ho imagino.
Sí, a veure, quan vam començar la biquipèdia fa el 2001,
òbviament les coses estaven molt pitjor que del que està avui.
Quan no tens res a perdre, no passa res,
i quan tens res a perdre ja comences a dir que no m'ho toquin.
Llavors hi ha campanyes de benvinguda, bàsicament, als usuaris novells,
que quan comencen, que tothom la pot cagar, que no passa res,
perquè com es guarda un historial, mai es trenca una pàgina.
Sempre pots recuperar la versió anterior.
I llavors, hi ha un perfil de biquipèdista, jo vaig fer tallers,
i altres fan suport en línia que veuen un usuari novell,
i diuen, mira, si al principi de la paraula intenta posar les negretes,
o aquí posa un enllaç intern, o no posis opinions,
perquè ha de ser un text neutral, tu pots pensar això, però una altra persona no.
òbviament hi ha entons, hi ha gent que és més simpàtica,
hi ha gent que menja com en tot en aquest món,
i hi ha gent que s'ho pren més bé i gent que s'ho pren menys bé.
El gran canvi de xip no és el teu article,
tu estàs col·laborant amb un article que és de tothom.
Llavors això és el que costa més, però un cop ho assumeixes o ho veus,
és quan més gaudeixes de dir, jo estic sumant tot el que puc,
que òbviament és poc en comparació a tot el saber de la humanitat,
però quan veus que la gent s'hi suma i comença a ajudar i comencen a actualitzar-ho,
aprens a escriure, aprens a expressar-te, perquè dius,
ah, clar, que això, tenir ca, estic dient totes les vegades tenir ca,
hòstia, no, esclar, si m'ho vas encorregint 50 vegades saber de,
potser que me'n recordi.
En aquest portal que comentava, del portal Viquipadista,
hi ha un apartat que és les feines que hi ha pendents,
perquè la feina no s'acaba mai.
Per sort.
Exacte, no, no hi ha posa, que és una feina, allò, sense final.
I és molt curiós perquè hi ha, com deies tu,
mira, aquest article d'aquí s'hauria de corregir a nivell lingüístic,
aquest d'aquí, fer-lo més neutral, és a dir,
i una vegada inicies el projecte, pots anar on més t'interessi
o on més ganes tinguis i anar fent, no?
Clar, la teoria és que tothom hi pot aportar.
O sigui, no has de ser un expert, ni has de ser un ciència,
tothom hi pot aportar en la mesura de les seves capacitats.
Hi ha gent que li encanta jugar a la palabra, o sigui, pensar coses de paraules,
hi ha gent que, per desgràcia, no ha pogut exercir la seva feina, dius,
mira, jo vaig estudiar història i treballo al Mercadona,
doncs mira, mantinc el piu fent articles de Wikipedia, en tenim uns quants, d'aquests.
Hi ha gent que diu, a mi m'agrada corregir format,
a mi m'agrada fer fotos, a mi m'agrada...
I llavors, quan tu fas un canvi a la Wikipedia,
passa per una llista que es diu canvi recents,
que seria com el timeline de Twitter o el Facebook, genèric, tot en obert.
Llavors hi ha gent que va fent revisió, que la seva passió és revisar aquells articles,
i llavors, què passa?
Quan poden fer una correcció ràpida, la fan, i si no, posen una etiqueta,
a dir, a aquest article li falta l'ortografia,
a aquest article li falten referències, no t'estan criticant,
t'estan dient com millorar aquest article.
I la gràcia és que quan poses una etiqueta d'aquestes se'n va a una llista,
hi ha articles per millorar referències, articles per millorar estil,
i tenim gent, malalts de llengua, literalment,
dient, agafo articles per millorar traducció,
doncs traductors que estan aprenent o gent que li agrada el tema,
comencen a millorar traducció, i tothom content.
Abans parlaves dels piles bàsics, jo també me n'he apuntat alguns,
i, bé, llegeixes, evidentment, el tema de la neutralitat que hem parlat,
allò que és i que no és la Wikipedia,
i, al final, el clima que ha d'imparar, que ara ho parlàvem,
i, al final, la possibilitat d'ignorar les normes.
Sí.
Sí, aquestes normes fan que es rebaixi, per exemple, la qualitat d'un article, no?
Clar, el missatge, un dels missatges o dels demes
de la Wikipedia en anglès seria Be Bold,
en anglès o en català ho diem així com sigues valent,
és a dir, com que no es trenca res, si tu penses
que estàs millorant un article, fes-ho.
Fes-ho perquè segurament ho estiguis millorant.
Llavors, per exemple, això que dèiem ara de la Gustavo Agili,
segurament algú ja ho ha actualitzat,
potser no ha posat una referència o potser li ha tingut una falta d'ortografia,
potser no ho ha fet perfecte, ja va bé que no ho hagi fet perfecte,
perquè significa que el proper ho millorarà.
És aquest canvi de dir, no t'hi perburocratitzis, tu ho ves fent,
si ho fas malament algú t'ho dirà, si ho fas bé o mitjanament bé algú t'ho agrairà,
i, si no, doncs anem fent.
Ara pujàvem les escades per pujar l'estudi i fer aquest enregistrament,
i em deies que és una setmana que esteu treballant moltíssim,
divendres 15 d'aniversari a Wikipedia,
i el març a la Wikipedia en català, que va aparèixer uns mesos després,
però molt abans que a moltes altres pàgines, no?
La Wikipedia en català tenim la sort i l'orgull
de ser la primera Wikipedia amb llengua en anglès a tenir articles.
Per hores vam estar amb la versió en alemany,
que ells van donar d'alta al servidor de la pàgina uns minuts abans,
però nosaltres vam ser els primers a tenir articles.
Això és un avantatge i també és una fita històrica del català internet,
i estem molt contents, ara aquest any, si podem, arribarem al mig milió.
Exacte, perquè estem en una campanya d'arribar als 500.000.
A veure si podem fer-ho abans del 15 d'aniversari,
si arribem, perquè no vam aconseguir arribar durant l'any passat,
ens vam embalantir massa.
I això és molt curiós perquè, quan ho veus, a hores d'ara,
si anem al ritme actual, dieu que el 31 de març s'arriba.
El 31 de març, doncs anem a la ment, estem baixant el ritme.
Sí, però va baixant.
Sí, t'explico per què, és una curiositat.
El desembre, per Nadal, sempre fem una pausa que es diu la 15 d'anada de qualitat,
i el que fem és deixar de fer articles i posar-nos a escombrar.
Mira, jo m'he posat a miglar esborranys de museus
i articles amb referències mancades des de 2012.
La gireta.
Mira, és un parell de setmanes, fas feina aquella que...
Fer dissabte, fer dissabte.
Fer dissabte, i llavors parem de fer articles i al gener tornem a començar.
Ara, pel 15 d'aniversari, fem una campanya amb biblioteques a nivell mundial
que es diu One Librarian, One Reference, un bibliotecari i una referència,
que la idea és que si cada bibliotecari del món
afegís una referència bibliogràfica a un article qualsevol,
la equiperia milloraria molt en qualitat.
Llavors, hem fet un projecte de col·laboració
tant amb el govern, el Departament de Cultura de les Illes Balears,
el Col·legi Bibliotecais de la Comunitat Valenciana,
el Col·legi Bibliotecais d'aquí,
la Xarxa Biblioteca de Barcelona, Diputació, Generalitat, Andorra...
S'han posat les piles tots.
I la gràcia és que divendres comencem tots a millorar articles.
Tots els bibliotecais que parlin català, tots són benvinguts.
I què diuen els bibliotecais de la Viquipèdia tot això?
És un actor que ha aparegut que els va a favor, no?
És un actor molt gran per a nosaltres
perquè ja fa 20 anys que els bibliotecais
es van dedicar bàsicament a fer alfabetització digital,
tot el projecte Alphin.
I ara estan fent una nova alfabetització digital
d'explicar-li a l'usuari com s'ha de consultar a internet,
els ensenyen, des de fer-se un perfil al Twitter,
a buscar informació a la Viquipèdia
i, els més engrescats, a participar a la Viquipèdia.
Si tu tens el típic historiador amateur, per dir-ho així, de TREM,
que diu que a mi m'agradaria millorar els articles del meu municipi
sobre la història municipal.
Doncs la bibliotecària diu que aquests són els llibres que has de fer servir
i així es millora.
I és agafar aquesta...
promoure la participació ciutadana.
O si passa alguna cosa al municipi canviant l'alcalde,
doncs la biblioteca poden canviar en un moment.
Hem ensenyat, o estem col·laborant amb les biblioteques
perquè siguin actives en aquesta gestió del coneixement.
Penseu que elles són les expertes en la gestió de referències bibliogràfiques,
i llavors qui millor per treballar amb nosaltres.
Formeu part d'una història que moltes vegades,
quan entrem a la Viquipèdia i veiem el missatge de
necessitem diners,
això també passa molt als que visitem Archive.org,
doncs aquests llocs on, a banda que és obert
i és l'esforç de tothom, també es necessiten diners.
I això, moltes vegades, quan ho veig, em fa patir molt.
Us patiu vosaltres des de dins?
No, relativament no, això ho dic a títol exclusivament personal.
A veure, la gent és bona, encara que sembli raro.
Aquest any s'han recaptat, em sembla que són 50 o 60 milions de dòlars.
És la setena web més visitada del món.
Són necessaris molts diners per pagar els servidors,
i amb el remenent que ens queda,
fem aquests petits projectes de col·laboració.
Si se li ha de pagar el tren a un Viquipadista perquè l'hagi tren,
se li paga el tren, per dir-ho així.
Però és una super transparent, estan tots els comptes oberts,
i la gent, la mitjana donació ens sol anar entre els 3 i 20 dòlars,
que serien 5, 20 euros, per dir-ho així,
i la veritat és que funciona bastant bé.
I aquests diners que s'han recaudat, a vosaltres us correspon un tant?
És un sistema d'organització molt transparent,
el que dèiem abans de l'organització interna.
Nosaltres som una organització que es diu Amical Wikimedia,
que podem optar, estem reconeguts per la Fundació Americana,
i podem optar a finançament.
Llavors, el que fem és presentar un pressupost,
de dir l'any que ve volem fer això.
I tothom del planeta, fins i tot la gent que ens està escoltant,
poden dir, per què vols mil euros per muntar un acte a València?
Tothom ho pot veure, no quan ja s'han publicat.
Ens discutim els comptes sense nosaltres,
tota la comunitat amb els xinos, amb els indis, amb els italians,
ens ho discutim tot.
I llavors, tot això, quan ningú té res més a dir,
passa per un comitè de voluntaris que diuen, mira,
l'any passat vas demanar tant, aquest any, una mica de lògica,
i llavors s'aprova o no.
Però tot això ho fem de manera horizontal a tota la comunitat.
Nosaltres, aquest any, em sembla que hem demanat uns 60.000 euros,
i que és una mica menys del que vam demanar l'any passat,
perquè la idea és no necessitar diners,
i intentar fer servir el menys possible de pressupost.
És just el consari, en aquest sentit, que el món real.
No és que tinguis una quota, és que jo necessito tant,
és que tu demanes en la mesura de la teva capacitat o del teu projecte.
On estan els servidors, amb tota la informació?
Si no m'equivoco, perquè això va canviar fa un parell d'anys,
si no m'equivoco, estaven replicats a Florida, a l'Índia i a l'Àmsterdam.
L'última que vaig veure.
Déu-n'hi-do.
Per cert, que aquesta setmana, ho vam comentar l'altre dia al Clicats,
s'ha aconseguit una fita curiosa en l'actualització del mes de gener,
i és que la versió en català de Wikipedia
ha tornat al primer lloc d'una classificació
que es diu de Viquipèdia per mostra d'articles.
El que vaig entendre és una sèrie de paraules
que la Viquipèdia té com contrastat d'allà fa temps,
fa un estudi de cadascuna d'aquestes paraules en tots els idiomes,
i dona com un rànquing.
Sí, la idea és una mostra de qualitat,
de dir, mira, totes les Viquipèdies de tot el món
haurien de tenir l'article sobre Einstein,
l'article sobre els principals països, l'article sobre París,
perquè hi ha una mostra de mil paraules importants
que dius, vale, aquestes són les mil paraules importants.
I llavors, amb això, hi ha uns standards de qualitat,
mida, nombre de referències, velocitat d'actualització,
hi ha uns paràmetres, i amb això surt una xifra punterada.
I llavors, els catalans portem uns quants anys intentant millorar
al màxim aquesta mostra d'articles fins al punt
que hem arribat a ser la primera a nivell mundial
i tenim la classificació de perfecte.
Aquella mostra de mil articles ho tenim perfecte.
Òbviament, sempre serà millorable,
però en base a aquells paràmetres ho tenim perfecte.
Escolta, i evidentment, quan parlem de la Viquipèdia,
parlem dels números, dels rànquings,
sortim molt ben parats. Sí.
Hi ha alguna autocrítica que puguem fer els catalans
a l'hora de... quan editem?
És a dir, fallem en alguna cosa concreta a l'hora de fer-ho?
Fallem molt en una cosa que és a l'hora de navegar.
Per nombre, si ho comparem amb llengües iguals,
hauríem de tenir uns 80-90 milions de pàgines vistes
i per disglòcia cultural, com que a la majoria d'ordinadors,
entre els quals faig una crida a tots els ordinadors públics,
que es configuren en català.
Perquè tu quan cerces una informació quin any va néixer una persona,
busques el Google, el mòbil, la tauleta, l'ordinador,
i si ho tens en castellà et sortirà la Viquipèdia en castellà.
I a tu ja et va bé, no hi ha cap problema.
Però a nivell d'autocrítica, nivell d'activisme a internet,
hem de tenir el màxim d'ordinadors o dispositius configurats en català
per poder tenir el nombre de visites.
Perquè el nombre de visites sempre va relacionat
amb el percentatge que després de gent que s'hi posa a editar i tot això.
Aquesta seria el nostre gran repte, normalitzar l'ús del català a la xarxa.
L'Alria parlant amb una persona gran, que és usuària d'internet,
aquesta persona és una mica reàcia a la Viquipèdia i a la informació que s'hi dona.
És a dir, ell va a altres llocs a buscar informació.
Cosa que de vegades et trobes amb molta gent de dir
no te'n fies gaire el que diu la Viquipèdia.
Què els hi podem dir a persones com aquesta?
Jo recomanaria llegir l'avís legal que diu
la Viquipèdia no dona cap garantia de validesa.
La gràcia és que res és fiable per si mateix.
És la ciutadania la que es fia de les coses.
Es diu que un punt de recerca final és quan deixes de buscar,
en el sentit de dir quan quan dones una cosa per vàlia és quan deixes de buscar.
Tu no te'n refies a Google, no pares la recerca a Google,
sinó que la pares a la Viquipèdia o la para a x llocs.
La Viquipèdia no és fiable per si mateixa.
El que intentem és que la informació sigui el més traçable possible,
que una persona o un lector pugui anar a la font que nosaltres hem fet servir,
allò que dèiem al 324,
per verificar que la informació és certa.
Que alhora que sigui publicada no significa que sigui real.
Hi ha molts llibres de la Guerra Civil que diuen coses molt diferents.
Llavors el que volem dir és
nosaltres, si et posem aquestes fonts, hem fet aquest resum del coneixement que hi ha
i tu intentarem despertar al màxim el teu esperit crític perquè tu et facis una opinió.
Perquè res és fiable per si mateix.
És la gent la que es fia de les coses.
Què ha passat?
Que a poc a poc, la Viquipèdia estàs devenint un estàndard.
Ja ens va bé.
Si t'has de jugar a la casa, no,
però si vols saber quin any meneix o morir una persona, fas la cerca i surt i ja et va bé.
I està bé en aquest sentit.
Hi ha una frase clàssica que sempre repetim, però que va bé,
que diuen que la Viquipèdia és el millor lloc per començar una cerca
i el pitjor per acabar-la.
Però també ho era qualsevol enciclopèdia en paper.
Una enciclopèdia és una cosa generalista per fer-te una idea inicial.
I jo crec que aquest objectiu sí que el complim.
Aquesta persona com a déu és lingüista.
I em deia, diu, però una de les coses que hi veig amb el temps és que, diu, a mi m'encanta,
diu, veure, per exemple, un terme i després anar a altres idiomes
i veure aquell mateix terme en altres idiomes i com s'ha explicat.
I sobretot els sinònims, que cada vegada hi veig més sinònims.
Ell em deia que li agrada molt veure sinònims de les paraules
i això ho he vist amb el temps.
Diu, abans no ho feien, però ara cada vegada ho fan més.
I no només això, sinó per tots els lingüistes,
la Viquipèdia seria el corpus bio més gran a nivell lingüístic
que et pot reflectir un temps i un moment.
En quin moment es va començar a dir la paraula motivat?
Motivat potser no seria el registre de la Viquipèdia,
però tu pots buscar l'historial de continguts per les futures generacions,
és a dir, com es parlava el català en aquella època.
Per què? Perquè com ho fem catalans o catalanoparlants d'arreu,
tu pots veure quantes vegades es fa servir una cosa
o quin percentatge es fa servir.
Hem parlat amb l'Institut d'Estudis Catalans i fan servir la Viquipèdia com a corpus de recerca.
Saps que el Generació Digital és un programa que aquest any
gira al voltant de les preguntes i opinions dels oients
i sempre a la gent que convidem i que parlem amb ella
els demanem una pregunta final a la gent de la taula.
Tens alguna pregunta relacionada amb la Viquipèdia per la Gina,
pel Francesc, per l'Estar i per mi, per aquest dissabte?
Hòstia, aquesta és difícil, eh?
T'ho hauries hagut de dir abans, eh?
No, no, no, jo m'agrada, jo m'agrada, jo m'agrada.
Vosaltres, la faig en genèrica, vosaltres que sou digitals,
que enteneu perfectament internet, que viviu en català a la xarxa,
per què no ha editat mai?
Doncs aquesta pregunta la contestarem aquest dissabte
i els oients que ens puguin escoltar podran escoltar la resposta nostra
aquest dissabte, però també que se la responguin ells mateixos
i que facin pensar el per què segurament no han editat.
Àlex Hinojo, director de projectes d'Amical Viquimèdia,
moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres a Catalunya Ràdio.
Ens tornarem, tornarem a parlar el mes de març, segur,
perquè serà el quinzeniversari exacte de la primera entrada, no?
Es pot dir? Abac.
Abac, sí, és veritat, no me'n recordo mai.
Abac, que a més, que a més és gran paraula per començar.
Vull dir que va tenir una gran idea.
Sí, sí, sí, sí.
I ha pogut ser el Futbol Club Barcelona, o sigui.
No, no, ja està bé, va agafar el diccionari i va dir comencem per aquí.
Moltíssima sort i gràcies. A vosaltres.