Generació Digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
En el programa d'avui coneixerem la tecnologia més avançada d'impressió 3D.
Ens endinsarem en l'univers Monster Hunter
i recordarem la declaració de la independència del ciberespai.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
I també l'Oriol Dalmau. Hola, com va?
Què tal? Com esteu?
Francesc, per cert, vam saber l'altre dia, gràcies al teu Twitter,
SkyBlask, que hi ha novetats de la sèrie UB.
Sí? Sí.
El meu... Ho diu espanyat, eh?
Ara mateix m'agafa...
No li sona. No vas retuitejar que faran teli?
Retuitejar... Jo juraria que vas retuitejar.
La gent retuiteja sense mirar el que retuiteja.
Ho has retuitejat, eh? Sí, sí, no, no,
perquè és que la gent retuiteja alegrement, sense saber...
No te n'has parlat de tu, eh? No, no, clar, clar.
Oficial, UB se convertirà en una trilogia de pel·lícules.
Clar, clar, em va semblar interessant i sí, però clar...
Però ho vas oblidar, eh? És tan curt el que deien
que vaig pensar interessant, retuiteja, però...
Ara mateix ni sabia que ho havia reviolat.
Molt, molt, molt.
Gina, veig que no et fa gaire gràcia,
això dels vídeos de Boston Dynamics,
que et fa por que un robot obri la porta.
A veure, no és que em faci por.
Vosaltres heu vist l'última temporada de Black Mirror?
No.
Doncs, per qui no ho hagi vist,
hi ha un capítol que es diu Metalhead, o sigui, Cabeza Metálica,
i hi ha uns robots que es dediquen a exterminar la humanitat.
I aquests robots són exactament iguals
que els de Boston Dynamics.
I quan veus aquell vídeo per internet,
quan es veuen uns robotets que semblen com gossets,
obrint la porta i dient...
Merda, o sigui, estem fotuts, jo ja sé com acaba aquest vídeo.
Això és com l'escena de Jurassic Park,
que veus els Raptors, que estan allà i dius...
Bueno, agafen l'URPE i comencen a obrir la porta i dius...
Cuidado, cuidado.
Sí que dóna mal rotllo el vídeo, eh?
No, jo no, és que estic a favor d'obrir portes
i que posin la clau, si fa falta.
Però tenen un moviment que és com molt orgànic.
És l'Uncanny Valley que tenim amb el 3D.
L'Uncanny Valley és el valle desagradable,
que és que intentem fer les coses tan realistes
que ens fan com Angonieta.
I això que es trobava normalment amb el 3D,
ho haureu vist en pel·lícules o sèries
que intenten molt de realisme
i que fan Angonieta quan els mires de prop,
la pell, les barruques, una mica tot.
Ho han aconseguit amb els robots,
que mira que era difícil fer-ho amb robots.
No, jo soc tan fan d'aquesta empresa
que, per altra banda, no m'agrada,
perquè treballem molt, evidentment, per l'exèrcit,
i, de fet, aquesta empresa ha crescut gràcies a l'exèrcit.
Però jo què sé, quan obren la porta penso, mira, potser...
Estan salvant algú? Exacte.
Aquests vídeos d'internet de persones
empotxant aquests robots... Sí, sí.
...es revenjaran després, no és conya.
Segur que sí.
Per cert, Albert, aquesta setmana passada
vas cobrir un esdeveniment força important
relacionat amb els esports electrònics.
Això mateix, és un esdeveniment
que va tenir lloc a València
i era una final de FIFA.
O sigui, hi havia uns jugadors de FIFA impressionants.
Em van dir, vols jugar amb nosaltres?
No, no vull perdre estrepitosament.
El tema és que és una empresa de casa nostra,
que es diu eSports En Fan,
que tenen un concepte interessant,
és barrejar vacances,
un cap de setmana, en aquest cas a València,
en un hotel, tot això, amb el món dels eSports.
M'interessa. I fer alguna xerrada.
I el concepte aquest de vacances i esports
el van provar per primera vegada,
per fer una mica de seguiment i fer una xerrada.
I vas cobrir més les vacances o els esports?
Jo vaig fer el que vaig poder.
Una mica de cada, no?
No, perquè jo competia amb aquesta gent.
L'excusa perfecta per veure l'hotel i tal.
Però què? Nivell bo?
El concepte és interessant.
I bé, jo l'hi vaig futur.
De fet, d'aquí poca faran també a Girona, em sembla,
a Barcelona,
i per tant podrem sentir més coses
d'aquesta empresa d'eSports en fan.
Molt bé. Juguen Madrid contra Madrid, encara?
Mira, només juguen un partit.
Manchester United contra Manchester United.
Perquè hem descobert que és l'equip més bo
ara mateix al FIFA.
I tots els partits eren el mateix partit tota l'estona.
I això, sumat a que són boníssims
i cada pròrroga de gol d'or era mitja hora.
Al final, doncs...
Però és que està bé. Són superbons.
I només el fan del FIFA, és a dir,
no en podríem trobar de Fortnite.
Ja creixerà, no?
Sí, de fet, pensen fer Fortnite i Tekken.
Tekken. Quan el facin de l'Overwatch, truquen.
Tu, Oriol, ets de FIFA o no?
De futbol? Jo de FIFA soc molt dolent.
Però s'ha de reconèixer com han evolucionat aquests jocs.
Perquè aquesta gent que s'hi dedica tantes hores
no són capaços de trobar aquella jugada
que sempre era gol, que era imparable,
que abans existia.
Amb tots els jocs de futbol de Neo Geo,
sempre hi havia el passa cap aquí, sempre és gol.
De fet... Això passava molt al futbolí, també.
Una cosa que vaig descobrir
aquest cap de setmana
va ser que aquests jugadors professionals
odien el FIFA.
Per ells és una merda de joc.
Què prefereixen?
L'odien. Diuen que no val per res.
Però estan acostumats a jugar,
però diuen que té una sèrie de coses com el handicap
o té una sèrie de característiques
que a tothom el critica.
Hi ha canals de YouTube que només són de gent que juga FIFA,
només juga FIFA,
centenars de milers, prou de milió de seguidors.
I també passa amb el Minecraft,
passa amb el Prior unknown...
L'altre dia vaig descobrir el canal de YouTube
de Salseo YouTuber.
Escolta, és la revista Cuore de YouTube.
Per cert, Eli, estem preparant
el programa que farem des del Mobile World Congress
des del For years from now, no?
Exactament, això ja comença a ser una tradició,
tal com vam fer l'any passat.
El dimecres 28 de febrer a les 6 de la tarda
farem el programa des del Mobile World Congress
per explicar les propostes més interessants
que hem de conèixer.
Així doncs, d'aquí dues edicions, setmana que ve no l'altre,
especial Mobile World Congress.
Generació digital.
Fa uns dies rebíem la trista notícia de la mort
d'una de les personalitats més influents d'internet.
Estem parlant de John Perry.
John Perry Barlow,
un dels pioners del ciberactivisme a internet,
una figura que, malgrat la seva gran aportació,
sempre va passar molt desbarcebuda entre el gran públic.
A banda de ciberactivista
i activista polític,
Barlow va ser poeta, assetjista,
remader durant 20 anys
i lletrista de la banda de folk rock nord-americana
Grateful Dead.
Va ser el 9 de febrer passat que coneixíem
la notícia de la seva mort als 70 anys a Sant Francisco.
Malgrat que no s'han aclarit els motius,
va morir al llit després d'anys lluitant
contra una malaltia.
Albert García, a banda de tota aquesta trajectòria
que ens explicava l'Eli,
també va ser l'autor de l'anomenada
declaració d'independència del ciberespai.
I que a tu et va marcar molt quan la vas conèixer, no?
Moltíssim.
Què és, exactament, aquesta...
És un manifest que és molt conegut
dintre del món dels activistes d'internet.
És una resposta que va fer John Perry Barlow
a la Llei de Telecomunicacions
dels Estats Units de l'any 1996.
En Barlow la va escriure
per ser llegida
dintre del fòrum de Davos d'aquell any.
I no pensava
que el seu autor
acabaria tenint l'abast
i l'esdeveniment de culte
que va acabar tenint aquesta declaració
simbòlica però molt potent
en aquell moment històric.
Si us sembla,
escoltem un petit fragment
de la pròpia veu de John Perry Barlow.
Us llegeixo la traducció
d'aquest fragment
que van fer el matemàtic Jorenz Valverde
i el periodista Teo Vidal Isol
i diu el següent.
No sou del passat,
us demanem que ens deixeu en pau.
No sou benvinguts entre nosaltres.
No teniu cap autoritat
on ens reunim.
Déu-n'hi-do, més amb la seva veu.
Sí, té una veu impressionant, molt imponent.
Un dels primers activistes
dels drets digitals
a internet
va néixer l'any 47
en un rancho de Wyoming.
Va dedicar-se 20 anys a la ramaderia.
Internet, ramaderia,
fer cançons d'un grup de rock.
És com una vida...
Molt hippie, molt contracultural,
molt de pel·lícula.
Va fer les lletres del grup
que abans comentava,
va viure la farmacència tecnològica,
tota la contracultura
de Palo Alto, anys 80,
i va ser un dels fundadors
també l'any 1990
de l'Electronic Frontier Foundation,
una sensació sense ànim de lucre
que treballa per protegir la privacitat
a internet, també els drets
de les persones
i l'accés als recursos públics a la xarxa.
Va ser la primera institució
a lluitar de forma legal
per un cas
que va succeir en una empresa d'Austin
on la policia secreta
va robar una sèrie d'ordinadors.
Una situació que no sé si us recorda
d'alguna situació que vam viure fa poc
a casa nostra, properament.
Va ser molt interessant
i a continuació sentim una de les peces
que ahir mateix va escriure.
Recorda l'època de John Baez,
així com és efectivament molt folk.
Sí, aquests grups d'anys 70,
amb aquest tipus de so.
Va tenir moltes aportacions,
va fer moltes coses per internet,
tot i que la seva figura no és gaire coneguda,
és una persona que va morir l'altre dia
i van sortir notícies,
però no és popular
entre la gent.
Això que internet és algo molt potent.
La seva idea és que internet
pogués créixer de forma orgànica,
fluïda i anàrquica,
com una eina per la llibertat d'expressió,
comunicació, moviment i sense la intervenció,
sobretot sempre de les grans empreses
de la indústria.
Quan va fer el manifest l'any 96 era quan
les grans empreses començaven a entrar a internet
i l'estaven modificant una mica.
Defensor del software lliure,
de la criptografia en les comunicacions privades
entre la gent,
de la lliure expressió de la gent,
també és fundador de la Freedom Press Foundation,
una organització, novament sense ànim de lucrar
en llibertat de premsa,
i també un dels temes més coneguts seus
i que el van portar a Barcelona l'any 2005,
va ser la seva visió
del copyright.
És una persona que,
tot i que sembli una mica contradictori ser
el lletrista de cançons,
estava en contra de molts conceptes
relatius a la propietat intel·lectual
i la propietat privada.
Llavors això li va portar certes polèmiques
amb la gent.
I com us deia l'any 2005,
que vam descobrir a l'universitat,
a classe d'Ètica,
un grup petit,
entre els quals hi havia
la Marta Peirano
o en José Luis de Vicente,
que és el director del Sónar,
el van portar a casa nostra.
Va ser important.
Ho pots marcar.
Vaig arribar a fer el meu manifest
quan vaig graduar-me
i és una figura important
que estava reivindicada.
He llegit molt bon article
sobre en Joan Perribarlo,
el que va publicar la Marta Peirano
a eldiario.es, és molt bo.
Aquesta música èpica
és de l'últim títol de Monster Hunter,
Monster Hunter World, editat i distribuït per Capcom,
i que va aparèixer el 26 de gener.
L'arissaga Monster Hunter té una història llarga.
Molts el coneixem,
sobretot per la seva pass per l'univers Nintendo.
La sortida de Monster Hunter World
per PlayStation 4 i Xbox One
ha canviat de forma espectacular
l'èxit d'aquest caçador de monstres.
I després,
l'Oriol Dalmau explicarà la seva experiència
amb Monster Hunter World.
Però ara ens agradarà poder parlar
amb Ramon Lifante, que és administrador cap
de la comunitat més gran Monster Hunter,
Getan puercos, punt de referència,
trobada i ajuda per a tots els jugadors
acabats d'arribar i veterans.
Molt benvingut, Ramon, com estàs?
Molt bé, moltes gràcies per convidar-me,
estic molt content d'estar aquí amb vosaltres.
Tu ets conegut com a dàrius dins de la comunitat?
Per casualitat, gairebé, però sí.
El meu nick sempre era Yellow Kid,
però al final, per casualitat de la vida,
em vaig registrar a Cuatro puercos,
que és la pàgina on vaig acabar sent administrador com a dàrius,
i se m'ha quedat aquest nom.
Un dia haurem de parlar de tot el tema dels nicks nostres
que utilitzem i les històries d'aquestes
que passen de vegades, que canvies, etc.
Home, a mi m'agrada molt més la paraula
Cuatro puercos com a comunitat.
Cuatro puercos, tinc per ser més exactes,
però ara hem fet com una fusió perquè fa molt de temps
que treballem amb Getan Kill for Monster Hunter
i després de tant de temps treballant juntament
les dues comunitats més grans que hi ha,
doncs, bueno...
Hi ha molt rotllo, no? Sí, això és una cosa molt guai
perquè a vegades hi ha com rivalitat entre les comunitats
i jo suposo que el tema de que Monster Hunter
sigui un joc cooperatiu,
o sigui, són cases de quatre persones,
diguem, quatre caçadors que van contra un monstre,
no sé si això fa que l'esperit d'aquestes comunitats
sigui més de Germano, diguem-ho o no,
però ens hem trobat pocs casos de...
De mal rotllatge. De salseus, no?
Sempre passa. Salseo Monster Hunter.
Vaig anar a la pàgina de Capcom ahir
i vaig veure que tenien el segell de 6 milions,
més de 6 milions de còpies penjutes.
Deu-n'hi-do. Quina passada.
És una autèntica bogeria el que ha passat, no?
És una autèntica bogeria perquè penso que venim de ser
un joc una mica de nicho, diguem,
un joc que realment els que som fans la durem
i estem enamoradíssims,
però és un joc que teniu una curva de dificultat,
jo penso molt...
de les primeres hores de joc una mica bèstia
perquè començaves amb fàcil
i cap a les 10-15 hores, aproximadament,
feia un clac
i allà molta gent deixava el joc
i doncs quedaven aquells que havien aconseguit
passar aquell monstre una mica més difícil
que ens vam quedar enamorats.
Fa molta gràcia que diguis això del ninxo
perquè fa com 3 setmanes d'Oriol, quan li vaig portar el joc,
va bastant exactament, gairebé,
amb les mateixes paraules que ara ens ho diu el Ramon.
Clar, és que, de fet, detectes que el joc...
s'han gastat molts calés en fer-lo.
És un triple, és un blockbuster
i, per tant, és que és un tema ja productiu.
Hi ha gent que milers, milions de persones se'l comprin
i, per tant, l'han de fer més accessible.
El Monster Hunter d'abans jo no n'havia jugat a cap.
Ni tan sols sabia si era una saga de Nintendo
o no ho era.
I, de fet, quan el repasses, te n'adones,
que era un joc relativament minoritari.
I, de fet, el que havíeu de necessitar, doncs,
un mestre, algú, una persona que et faci
una mica de tutor, sempre ha sigut així.
Jo me'n recordo quan vaig jugar a les versions
de la Wii, la primera era la Wii,
Monster Hunter 3,
que necessitaves també que algú donés una mica
de consells perquè...
Em fa molta gràcia que digueu això, perquè precisament
en el Monster Hunter Generations,
que va ser el penúltim...
l'últim títol, diguem,
que va sortir per Nintendo, si comptem lo que són
les línies oficials, perquè va haver-hi després un
que és el Monster Hunter Histories, que és com una espècie
de spin-off i tal, en plan RPG, però...
Ja van aprofitar. És un món això, eh?
En el... en aquella...
en el Generations vam fer una camp...
bueno, vam estar parlant molt
en contacte amb Nintendo i, bueno,
d'aquell contacte els vaig aconseguir
com... traspassar la idea que seria guai
fer una cosa que va ser
l'Acadèmia de Cazadores i, bueno,
quatre comunitats de...
bueno, del territori, diguem, van fer
cadascú, doncs, la seva escola
i acollíem gent
per acompanyar-los en les seves primeres dades de joc,
vam fer tot un programa de...
12 emissions per intentar ajudar
i, bueno, va ser part de la estratègia de marketing
que vaig tenir la sort de dibuixar més
perquè tota la vaig il·lustrar jo
i, a més, va ser, a mi, bueno, un gustazo.
Els que esteu a la comunitat
tots veniu de Monsters Hunters anteriors
o realment hi ha molt públic nou?
Mira, no he de preguntar. Però tenia a arribar
molta gent que no s'havia acostat mai al Monster Hunter.
Hi ha molt públic nou. Però tu ja se't veu
que des del primer Monster Hunter estaves allà matant polígons.
La meva història al Monster Hunter
és si vaig jugar el primer, diguem...
Play Station 2. Play Station 2.
Sí, i, a més, era molt curiós
perquè la forma de golpejar era
amb l'estic dret cap endavant, cap endarrere,
o sigui, no era ni amb els botons,
no era molt curiós, però...
Si teniu gent de 15 anys, de 14 anys...
Mira, jo he jugat fins i tot amb nens de 12 anys, de 10,
i cap problema, la veritat, superguai.
I sí, hi ha molts nouvinguts,
hi ha gent sobretot amb aquest nou joc,
però també hi ha gent molt veterana.
És una mixtura molt xula, la veritat.
A veure, que jo no he jugat a cap Monster Hunter,
aleshores, i estic segura...
Doncs no ets una gamer, ja estàs.
No, és veritat, treieu-me el carnet.
Treieu-me el carnet, que no me'l mereixo.
Jo estic segura que a l'audiència hi ha molta gent
que no hi ha jugat a cap d'aquests
i que no sap de què va el joc.
Tenia una pregunta preparada per l'Albert.
Si ara haguessis de posar un titular a l'avantguàrdia
per definir aquest joc o aquesta nissaga,
quin titular hi posaries?
Superfenomenal Japó, on és una bogeria extrema al Japó.
Com Pokémon.
Més o menys.
És com un simulador de casa de fantasia.
Bueno, jo...
Per favor.
No sé, jo el definiria
com un joc, en veritat, d'aventura.
Tu vas amb quatre companys
a lluitar amb monstres.
El concepte seria una mica com si a cada pantalla,
a cada partida que jugues,
és enfrentar-te a un final boss
d'un joc qualsevol.
Quan tu vas fer el nivell,
arribes aquell monstre fort, el final.
I si jo em vull introduir
a Monster Hunter, aquest últim...
Aquesta pregunta és personal.
A veure, jo m'estic posant
a l'audiència, no em posaré a jugar,
que tinc una llista de jocs que no te l'acabes.
Però si m'hagués de posar a jugar a caçar monstres,
en plan Shadow of the Colossus,
puc començar per aquest últim?
Jo penso que sí, que és la millor opció,
perquè és el que està més actualitzat,
és el que realment té una entrada més fàcil,
un acompanyament molt, molt, molt, molt bo
en les seves primeres hores,
perquè tot està com explicat a base de cinemàtiques,
que et van explicant una miqueta tot el que has de fer.
Pensa que, precisament,
el que us comentava abans de la curva aquesta dificultat,
ara s'ha parat una mica en aquest Monster Hunter,
perquè realment abans no t'explicaven res.
Tu començaves la partida
i et soltaven allà,
en una aldea, en plan, venga,
busca't la vida, parla amb qui puguis, no sé què.
I bueno, anaves per ensaig d'error,
me n'anava provant,
i amb aquest sí, et dona una missió, doncs ara ho faig.
Però en aquí no,
hi ha un molt bon acompanyament ara mateix, sí.
Soc molt fan de la gent que a YouTube
posa les veus dels jocs.
I he anat a buscar
una miqueta els crits,
i de veritat, és que els posen perfecte.
Mira, escolteu.
De cada to, tots els crits.
Fer aquestes gravacions
deu ser divertidíssim,
perquè al final els veus sense oxigen, saps?
Això, el crits ho fa perfecte
amb el link esclavat.
El link passa com amb Monster Hunter,
que és que el teu personatge no parla.
No és com el Witcher, que fot uns rotllos d'un quart d'hora.
De fet, en el Monster Hunter,
la veu entre cometes del personatge
com feia Baldur's Gate.
Aquests crits com...
Una de les coses que comentaves,
i segurament pels qui no coneguin el joc
ha de ser interessant de saber,
és que parla sempre d'anar acompanyat amb amics.
Sou quatre que aneu a caçar un monstre,
perquè el component online d'aquest joc
o de jugar cooperatiu és molt important.
Què tal és el joc que es pot fer en una sola persona?
El joc es pot fer perfectament en una sola persona,
i a més, en aquest últim joc,
és gairebé una mica més efectible,
el tema és que tu pots enfrontar-te a qualsevol monstre,
i de fet, al·lucinaríeu amb els temps,
l'autèntiques speedruns que hi ha,
de gent que agafa un monstre que a priori ha de ser difícilíssim,
i se'l uneix amb un minut, 20 segons,
amb una arma que dius,
escolta, què, tu no dorms o què?
Però es pot fer sol,
i el tema de jugar en companyia
és aquest punt social que fa que realment
aquest joc s'allargui fins a l'eternitat, si vols.
Barrem una mica de la comunitat.
Com està plantejada?
És un fòrum amb molta guia i ajuda, no, imagino?
Ara mateix, ja et dic això que us comentàvem abans,
és la fusió d'aquests dos...
Érem dos fòrums,
en Cuatro Pol Costín va néixer el 2007
i Fórmula Sargentre el 2010,
vam fer les nostres activitats paral·leles,
i va ser d'anar als salons del manga i del còmic,
perquè Nintendo ens portava ensenyant la gent a jugar,
a fer activitats,
fèiem concursos de dibuixos, carreres de portar ous,
molt divertit, ens ho passàvem, pipa.
I clar, ens vam fer tan amics,
i anàvem fent tantes coses juntes,
i a més, jo, que soc el cap,
era l'administrador de cap de Cuatro Pol Costín,
i el noi que era l'administrador de cap de Fórmula Sargentre,
és de Cardedeu, el doser d'aquí de Barcelona,
doncs es va fer aquest xipi-xip
que vam acabar fent...
vam dir, hem d'ajuntar les comunitats,
llàstima que no hi hagi un botó per ajuntar els dos foros,
i aleshores vam crear el Discord,
que és l'eina que hem trobat per ajuntar-nos ja.
El Discord, aquesta eina que utilitzem força al Twitch,
i que fa que ara moltíssima gent utilitzi,
fins i tot per fer podcast en directe.
Jo la faig servir per parlar amb els meus amics
quan juguem tots junts als diferents videojocs.
Això, per exemple, és el que estem fent servir més.
Ara mateix fem servir...
perquè, evidentment, els foros,
si pengem totes les guies pèliques per mateix,
aquest format de text, diguem, que queda allà i és fàcil de buscar,
però la gent es mou per xarxes socials,
i aleshores estem donant més canya al Twitter,
i la gent fa servir més el Discord,
i jo crec que tenim el més gran d'Espanya de Masterhunters.
Per fer es treballar a la Unió, els estudiants,
avui dia fan servir el Discord, també.
Per quedar, i és la forma de parlar,
perquè integren la seva afició de jugar
amb l'hora de fer el treball, i ja queden allà.
Vosaltres vau fer una competició,
i ara esteu treballant amb una sangora?
Tenim el King of Hunters 1, va ser un projecte xulíssim,
153 inscritos,
i ens pensem que veníem de parlar d'això,
que era un joc una mica de nicho,
153 persones que es van inscriure molt,
60 aquí es van participar,
van ser 6 jornals frenètiques de la gent superpendent al Discord,
a veure de quina missió ficaven per fer,
perquè, a més, la gent, normalment,
quan fa algun tipus de competició amb algun event,
sempre es tira del típic, les arenes,
les arenes és una modalitat que hi ha al Monster Hunter
per jugar dues persones amb equips predefinits,
aleshores allà no hi ha possibilitat de fer cap tipus de trampes,
nosaltres intentem pensar missions diferents,
amb limitacions d'equip,
que sigui que tingui un factor sorpresa,
perquè s'ha de demostrar l'habilitat del jugador,
i no el factor de repetició d'una partida,
fins que acabes fent matemàticament un robot que falla perfecte.
I com va aquesta segona edició, aquesta preparació?
Ara mateix busquem patrocinadors,
perquè, clar, venim de veure un èxit bastant xulo, la veritat,
i les possibilitats que ens dona la PlayStation i la Xbox,
aquestes noves plataformes són brutals,
podem fer streams, podem fer...
Podem compartir-ho amb una autèntica competició d'eSports,
que és el que mai s'ha fet amb Monster Hunter, d'aquesta manera.
Aleshores, això ho tenim ja gairebé tot lligat,
i amb una mica de temps, 4, 5, 6 mesos,
quan acabem de testejar les missions que posarem,
ja la posarem en marxa,
i ja es diu que estem acabant de buscar els patrocinadors,
que ens ajudin a poder portar això al punt que ho volem portar,
perquè volem fer el millor possible,
i per això necessitem que algú ens faci un cop de mà,
econòmicament, diguem.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Són quantes a les portes, o es pot saber, més o menys?
No ho sé, 30 o 40, més no, perquè tenim una vida, també.
Una setmana laboral, portes.
Sí, déu-n'hi-do, he fet tot el que he pogut,
però, nois, és un món, això, és directament per dedicar-hi...
Quan m'hi parles, tu, del Monster Hunter,
sembla realment que sigui la teva feina,
perquè és per dedicar-hi la vida.
Ara ho deia més un joc de PS4, Xbox, PC, Nintendo Switch,
jo crec que és impossible,
perquè és que tu poses el Monster Hunter al nou, al World,
a la Switch, i la deixaries licuada.
La convertiries en un púding,
perquè aquest joc és Teraflop, és la manteca de Teraflop,
la festa del Teraflop.
Estem parlant d'un joc que realment l'han passat,
de japonesada, minoritària, a AAA,
a base de canviar bàsicament dues coses.
La primera, gràficament, ha fet un gran salt,
respecte als anteriors.
Si tu vols vendre un joc, has de fer el que entri pels ulls.
I segon canvi fonamental, l'han simplificat,
respecte als anteriors.
M'ho han dit, perquè jo no he jugat als anteriors,
i penso, menys mal que l'han simplificat,
perquè jo el que m'he trobat és un joc preciós,
però que té opcions per fer-te esclatar el cervell.
És a dir, 600.000 tipus d'armes,
cada arma té una forma de jugar, 800 tutorials,
hi ha moments que tens la pantalla
que sembla que estiguis repassant l'Ibex 35,
i la tira d'opcions que si posiones,
que si plantes, que si gemes,
que si investigaciones de monstros,
està pensat per deixar la nòvia, deixar l'inst,
deixar la feina, dedicar-hi la vida.
Aleshores, què coi s'ha simplificat?
Doncs que té moltes opcions, però és molt accessible.
És a dir, tu quan surts a caçar monstres,
tens un caminet marcat amb una cosa que es diu lazarillos,
que són unes luciernegues,
que et porten directament al monstre que té un neon al cul,
que pega-l'hi aquí.
És a dir, realment és molt complexa,
però és impossible que et quedis encallat.
Si dediques hores, avances i avances.
Ramon, això pot ser criticable, no?,
perquè els que veníeu d'un altre nivell,
potser fer-ho tan fàcil?
A veure, és que s'ha de mirar tot en el seu context.
Ara és un únic mapa que és obert,
no té pantalles de càrrega, i abans sí que en tenia,
i abans el mapa era molt més petit,
amb el qual no era difícil trobar el monstre al final,
i, a més, tenies objectes, que te'l localitzaven de seguida.
Això que deies, la farillos,
és a més a la farillos, perdó.
La farillos.
Sí que et troben el monstre,
però tu has d'anar buscant les patxades d'aquell monstre,
que, a més, això és una cosa molt, molt, molt guai,
perquè està incluint aquell punt, realment,
d'immersió en una casa, en una caçaria, de veritat.
Fèlix, no digas de la fuente.
Anar buscant les patxades del monstre, els rastres,
i quan tu tens un plèrtal medidor d'aquelles patxades,
és quan t'envien directament per al monstre.
Aquell punt Witcher.
Això és molt de Witcher.
Més coses positives. A veure, algun dia s'han dit...
Està traduït al castellà i...
Està doblat!
Doblat el castellà!
Aleluya!
Que jo soc dels que parlo anglès nivell Rajoy,
i a mi em fot de molt mala llet casos com el Persona 5,
que són bons jocs.
Cafè con leche en Plaza Mayor.
Jo no passo del café con leche,
i aquí s'han gastat la pasta, en el sentit de fer un blockbuster,
s'han gastat la pasta, en doblar-lo.
Més coses positives.
Té història.
Història d'un jugador.
Que jo no m'ho esperava, i està molt bé.
Que dius, és Juego de Tronos? No.
El guió és més simple, que fué per al treball,
però té història.
I podria no tenir-ne, és d'agrair.
Té un bon editor de personatges.
Realment, et pots posar coetes, roses, kawaii,
encara que siguis un tio, a mi m'encanta.
I t'acompanya un gatet, que són els Feline, no?
Feline, sí.
És que veus, l'anglès no és el teu.
No, realment no.
La pitussa me la vaig poder reproduir bastant exacta, per tant, molt bé.
Bastant exacta de què?
Els ulls, les orelles...
Tens un medidor de la longitud del pèl del gat,
i el gat, després, té una armadura de gat.
Està molt bé.
I el més important, que els combats, realment,
com que estan tan bé a nivell gràfic,
i els monstres reaccionen d'una forma bastant creïble,
són molt èpics, els combats són molt èpics.
Coses dolentes en té.
Ho dèiem abans, no t'enganyis,
és el seu, només li pots jugar, però 50 vegades més divertit,
jugar amb col·legues,
i a veure, de fet, quan hi entres al joc,
t'estan pujant d'una manera descarada PlayStation Plus.
De fet, és que t'hi tira, a la pantalla,
i jo vaig allà, círculo, pesat, que és algo, que és algo.
És una experiència per jugar amb amics amb micròfon,
és un altre nivell.
De fet, el multijugador, diuen que...
això t'ho sabràs millor que jo,
que està una mica desequilibrat perquè es veu que abans,
els nivells d'un sol jugador i de multijugador
anaven separats,
i ara, en canvi, la gent que puja en el sol jugador
arriba a multijugador amb un nivell alt,
i a vegades entra a pantalles que no tindria prou nivell per jugar.
Més coses en contra.
La càmera està una mica loca.
No ajuda en general.
Sí, hi ha molts problemes de col·lisions, també.
És molt fàcil maclar-te amb un monstre
i veure els polígons per dins que t'ensenyen una mica
les costures del joc.
I una altra cosa en contra és que els monstres
passen d'estar vius a estar morts sense que hi hagi gore.
És a dir, jo, a veure,
penso que, igual que en un joc de conducció
li demanem danys,
doncs aquí, home, jo recordo Altered Vest,
que amb l'anglès és molt dolent, eh?
Però que, hòstia, els bosses finals
anaven posant de color vermell, no?
Aquí els monstres van una mica coixos,
però gràficament no representen el dany que els ha generat.
Hi ha una petita representació
que és que se'ls van trencant parts del cos,
se'ls talla la cua,
se'ls trenquen les ales, les potes,
no sorsant quan se'ls golpeja.
Potser...
En fi, en definitiva, és un joc enorme
per dedicar-hi moltes hores.
És més curt de monstres que altres Montes Hunters,
però han promès que fotran contingut gratuït properament,
molt bèstia gràficament, molt espectacular,
èpic, imprescindible,
tenir amics.
Imprescindible amics.
Moltes vegades quan jugues amb aquest tipus de jocs tantes hores
al final no tens amics, és com una certa contradicció.
I jo crec que no és massa recomanat
el que arriba cansat a casa
per passar-se una estona i jugar 10 minuts.
No, aquest joc és per dedicar-hi la vida.
A mi em passen tots els jocs, ara, això.
És a dir, ja no sé què necessito.
No és per tu, aquest joc.
Aquest joc és per dedicar-hi moltíssimes hores
i no per vaig a fer un Monster Hunter abans de dinar.
No, no, realment, no.
I aquell punt de pena, que al final estàs caçant animals.
D'anar a dir peta no ha dit res sobre aquest tema?
Clar, si no t'han fet res, aquests animals.
Són animals de fantasia.
Hi ha un fake que és d'una notícia del Pacma
que es va presentar ja al...
És fake totes, ara que arriben.
Ens hem presentat aquí perquè ens denuncien
que els maltractants se'ls hauria de donar de menjar.
Jo prefereixo machacar soldats, al final.
Sí, però, per exemple, peta...
Va denunciar Nintendo una vegada
perquè com que el Mario és bestia de tanuki,
com amb aquelles pells, va indicar,
feia apologia dels abrics de pell, Mario,
i això és real, eh?
Doncs, com descobreixi Monster Hunter, flipa.
Els Monster Hunter que he jugat,
sempre, al començament, em costa més,
perquè són més petits, els monstres,
i són aravívors.
No t'estan fent res.
Són iguanes. No t'estan fent res.
No, però encara pitjor.
Hi ha uns que estan passejant per allà i són com...
Així, això, aravívors que mengen plantes i diuen...
Bé, si agafa quatre filetes d'aquí.
Vaques. Vaques, senyors, són vaques.
I recordem, les armes són de la mida dels personatges, gairebé.
Les espases que no...
M'està sorprenent molt, la vostra sensibilitat.
Envers, o sigui, fent...
Mira, calla, que després ja parlarem de What Remains,
o Feri, fins que tu et mereixes.
No, però dic la vostra sensibilitat.
Quan heu matat tothom, heu fet de tot.
Jo quasi em quedo encallat amb l'últim Tom Slider,
perquè no podia matar un os,
i és el tema animals.
Matar somnis és el tema animals.
Quan tenen molt pèl, cada vegada se'n més greu.
Generació digital.
I canviem una mica de tema, perquè avui en dia,
parlar d'impressió en 3D s'ha convertit
en una cosa molt familiar per a tots nosaltres.
Constantment veiem a les notícies com es pot imprimir
des de peces i prototips fins a menjar,
passant per pròtesis i òrgans, i fins i tot cases senceres.
Però és a dins de la indústria
on la impressió 3D té el seu lloc natural.
Primer com a eina de prototipatge,
i ara, a llocs com el Rico Additive Manufacturing Center,
que es troba dins de la Fundació CIM de l'UPC,
i gràcies als polímers exclusius de Rico,
ja es poden imprimir peces en qualitat de producte final
a punt per ser muntades.
Aquesta setmana he pogut anar a veure aquest centre,
acompanyat de Ramon Encina,
responsable comercial de l'àrea 3D de Rico a Espanya,
i hem estat parlant una miqueta
tant del potencial de la impressió 3D com del seu futur.
A més, és molt interessant això,
perquè és el que després veurem a nivell usuari normal a casa.
Algunes coses sí, algunes coses no.
D'això també anem parlant amb ell.
Mira, en aquest espai,
en el Rico Additive Manufacturing Center,
que es troba dins la Fundació CIM,
Rico fabrica peces per a clients de tot el sud d'Europa.
Atenció, perquè no estem parlant de prototips,
que seria el típic que estaríem acostumats a veure
amb impressores 3D,
sinó que tant pot fer peces per prototip
com peces úniques, que són això,
peces úniques per tastar un disseny,
sinó pot assumir encàrrecs en quantitats petites,
perquè, òbviament, no és una gran cadena de muntatge,
de peces ja llestes per a ser muntades.
Funcionals, no? Exacte.
I això és gràcies a que es treballa
amb el mateix tipus de material que tindria la peça final,
si estigués feta amb el plàstic comú
que s'utilitzaria per injecció.
Mentre que estem acostumats
a que s'utilitzen normalment plàstics especials
que van bé per les tecnologies d'impressió
a l'hora de fer impressions 3D,
aquest tipus de polímers amb els quals ells treballen
són els mateixos amb els quals la peça final
estaria treta d'una fàbrica,
i, per tant, el producte que ells ja fan,
que després tot l'has de pintar i preparar,
seria exactament el mateix que podries muntar
en un cotxe.
És la part de davant d'un cotxe
que, tal i com ells l'han imprès,
la pinten i la poden posar en el vehicle
perquè és exactament la mateixa que la que sortiria
de la fàbrica habitual.
I la màquina és com les que més o menys veiem a la televisió,
o les que tenen moltes escoles, per exemple, per imprimir?
Estem acostumats a veure aquestes de filament,
que és un capçal amb un gran filament de color
que va darrere i que a poc a poc
ens va deixant aquests petits filets fosos
que van construint cap a cap a l'objecte.
Tecnologies d'impressió en 3D,
n'hi ha quatre de tipus diferents,
les que ells utilitzen és la SLS,
i el Ramon Encina ens explica com funciona.
La tecnologia SLS, igual que totes les tecnologies 3D,
funciona fabricant la peça cap a cap a cap a.
La de filament parteix d'un plàstic estructurat en filament.
La SLS parteix d'un plàstic polímer en forma de pols.
Després hi ha un lècer que solidifica,
és a dir, s'interitza aquest pols i la converteix en peça.
Ens evita haver de posar suports.
Treballem en una cuba de fabricació,
la cuba, quan s'acaba de fabricar, queda plena de pols i peces,
i això també ens permet crear al mateix temps
tantes peces com ens hi capiguen a la cuba.
La qüestió és que aquest sistema,
el que fa diferència de l'habitual,
és que puguis fer moltes peces una sobre l'altra,
perquè se sustenten sobre la pròpia sorra,
cosa que no pots fer amb una d'aquestes de filament,
i per tant pots produir un volum molt gran.
I, a més, és molt maco el que em van ensenyar,
que pots fer peces que s'aguantin amb estructura interna
que amb les de filament no pots fer.
Pots fer inclús peces dintre de peces.
Hi havia un petit rotor, un eix, que estava tancat dintre una peça.
Què vol dir? Això amb la de filament no ho pots fer,
perquè totes han d'anar enganxades.
Al final és com una d'aquestes peces d'injecció de plàstic.
Tots tenen un filet que les ha d'enganxar en algun lloc.
En canvi, amb aquesta tecnologia pots fer inclús
peces tancades dintre de peces
amb una estructura 3D absoluta que amb una de filament no pots fer.
I les empreses que fan recerca en impressió 3D, perquè existeixen,
com hem vist, cap on es mouen?
El futur de l'impressió 3D es mou, sobretot,
per fer disponibles nous materials,
els mateixos que s'utilitzen per a la fabricació normal,
que cada cop estiguin disponibles materials com el PBT,
el propiler, el polypropiler o el PE-6,
amb els que treballa Rico,
que cada cop estiguin disponibles per a les tecnologies d'impressió 3D.
Per cada aplicació, els fabricants han vist
quin és el plàstic més adequat.
En el 3D només n'hi havia un o només n'hi havia dos de plàstics,
i el que estem fent des d'empreses com Rico
és anar posant a disposició d'aquesta indústria plàstics
que ja existia en el món de la injecció
i ara estan disponibles en el 3D.
Per exemple, hi ha un plàstic
amb unes característiques molt específiques
de duresa, resistència, etcètera, que es diu PIC,
que s'utilitza en el sector aerospacial,
s'utilitza en el sector mèdic
per implants que substitueixen teixits durs,
és a dir, ossos,
el PIC aviat estarà disponible
amb fabricació aditiva amb tecnologia de CVS.
I podríem dir que hi ha com una ciència ficció,
és a dir, els materials poden ser materials
que ja coneixem una miqueta més o no?
Doncs sí, mira, per exemple, Rico al Japó
ja ha presentat tipus d'impressió amb materials metàl·lics,
per tant, metal i ceràmica.
Vam parlar també del futur,
i del futur el que va quedar molt clar
és que l'impressor 3D ha vingut per quedar-se.
A nivell industrial, per això encara,
perquè les empreses segueixen més barates
la injecció de plàstic, habitual i munt,
però que solventarà, per exemple, el problema de moltes empreses
quan les tocatxa de gran quantitat de presses.
Una empresa automobilística, per exemple,
no haurà de tenir magatzems enormes
que ocupen una gran quantitat de terreny
per emmagatzemar peces de recanvis,
sinó que les podrà fer a demanda.
Però hi ha un problema laboral, aquí, també,
perquè una fàbrica que necessitaves 5.000 persones
et tancarà en 15.
No una fàbrica, parlo d'un magatzem.
Però ara m'està imaginant un solar
amb tres impressores imprimint una casa.
Sí, no, no.
Això ho veurem.
La qüestió és que cada cop s'aposta perquè ell pensa
que no tindrem tots una impressora 3D a casa,
sinó que el que hi haurà són...
Hi ha com cupisteries.
Al futur ve una mena de cupisteries
on tu realment encarregaràs que t'imprimeixin,
perquè les tecnologies casolanes sempre seran una miqueta més...
Cutres, digue-ho, cutres.
Per cert, per cert tipus de material.
I, en canvi, un tipus d'impressió com els que ells utilitzen,
que també està a tamaig petit i a tamaig domèstic,
doncs, però que és més brut,
necessita, doncs, això, un centre especial
on acabin de fer el pulit de les peces.
Què més podem veure?
Reiko disposa de tecnologia de capsals d'impressió
que ja s'estan utilitzant amb màquines d'impressió 3D
d'una tecnologia que es diu Materialjet.
El treball en capsals d'impressió
són capsals d'impressió que injecten gotetes.
Aquí sí que podem decidir
injectar gotetes de diferents colors
i, per tant, fer peces amb múltiples colors.
I això sí que és algo que veurem en el futur immediat.
I aquesta setmana, Eli, com vam dir la setmana passada,
Mira, ens ha fet la feina i ens ha contestat una pregunta
que vas fer d'algun uient a les xarxes, oi?
Doncs sí, ens ha ajudat molt,
perquè la setmana passada algú demanava a Telegram
si coneixíem alguna app de revistes
i en Jordi García Castellón ens ha fet un cop de mà
i ens ha anadit una pila.
Ens deia que acabava d'escoltar la pregunta sobre les apps
i que n'és un usuari de diverses,
com, per exemple, Kiosko Imas,
Ztory España,
iKiosk, Zinio, que és de tot el món,
NoviCo, e-books, també de llibres,
però internacionals, especialment, Magster o iKiosk.
Isaac Besora, doncs ha participat força aquesta setmana.
Doncs sí, també referent al programa passat,
ens explica que hi ha un projecte de la Universitat de Girona
per fer una reconstrucció virtual de l'església de Sant Quirze
de Padret de Berga, en realitat virtual.
Diu que li hem fet pensar en això,
quan parlàvem de l'església en realitat virtual.
I l'Ester diu que aquest estiu ha fet un curs
que va anar escanejant la catedral de Màlaga
amb un trastet portàtil que anava balancejant-se al cap damunt d'un pal
que portava el noi que en feia la demostració
i que va flipar bastant amb el núvol de punts final que va generar.
Déu-n'hi-do.
L'Isaac diu que avui en dia amb un mòbil
i una mica de potència de computació generen models brutals,
el que fan a la universitat, però, són de magnitud més complexa.
Diu que ell va treballar fa just 10 anys
en l'adquisició d'un model de més de 100 milions de triangles
amb una resolució d'un mil·límetre per aresta.
Diu que és brutal com ha velocitat tot aquest camp,
i li pregunten si pot donar algun model fet d'un usant el mòbil,
i ens en dóna un parell d'exemples que també podem posar xarxes
per qui li pugui interessar.
Per cert, ara que estem parlant de polígons,
perquè això el que està passant per analitzar que són polígons,
els polígons dels Monster Hunter estan ben posats, és a dir...
Sí, sí.
O sigui, gràficament tira de múscul
i segurament és el típic joc
que jo tiro amb una PlayStation 4 senzilla,
però d'aquests que es deu notar molt quan passes a la Pro,
es deu notar molt quan passes al PC.
O sigui, li han fotut teraflop a sac.
Té un problema de col·lisions,
perquè m'imagino que quan més complex és el que estàs fent,
més difícil és que les coses es trobin com s'han de trobar, no?
Però està molt bé.
Doncs canviem una miqueta de tema.
Animac 2018, la mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya,
l'esdeveniment de referència pel cinema d'animació
que organitza l'Ajuntament de Lleida
i que se celebrarà en aquesta ciutat del 22 al 25 de febrer,
s'ha presentat aquesta setmana.
Aquesta edició està dedicada sobretot a la música
i als efectes de sort de les animacions.
Ens ho explica, per al Generació Digital,
la Carolina López, directora d'Animac.
Tot i que és al 50%, trobem que de vegades
no se li dona la importància i la visibilitat que hauria de tenir.
De manera que aquest any
els veritables truteonistes de l'Animac
seran els compositors de les bandes sonores.
Tu vas donar a conèixer, de fet, aquesta música del Cuphead,
el videojoc del qual estem sentint la banda sonora,
un videojoc que precisament destaca per la seva música i la seva animació.
És brutal. Així com les imatges són,
aquesta reproducció dels dibuixos animats dels anys 30,
la música també és el mateix, i és fantàstic.
Molt recomanable, la banda sonora d'aquest videojoc,
que es reprodueix com una big band d'animació...
De fet, ara que parles de jazz,
ella també parla una miqueta d'aquesta relació.
Sí, la Carolina López ens explica aquest lligam
entre la música i l'animació.
Tòricament hi ha hagut sempre un lligam molt fort i molt potent
de la música amb les imatges,
des de tots els experimentadors de la música jazz,
per exemple, des del començament,
i que potser la UPA, United Productions of America,
va portar al seu sumum amb aquests curs que feia tan macos
i tan experimentals.
L'edició d'aquest any d'Animac
va tal rècord de pel·lícules presentades en la convocatòria oberta
amb un total de 747 projectes inscrits,
entre els quals s'han seleccionat 312 treballs.
Crec que estem en un moment...
És curiós, perquè a vegades, en els moments de crisi econòmica,
no es correspon al moment creatiu dels artistes.
I és el cas, sobretot al nostre país,
enmig d'aquesta crisi,
perquè la creativitat,
jo crec que està vivint un dels moments més interessants,
també a nivell internacional,
cada cop hi ha més producció en tot l'audiovisual, lògicament,
però és que també amb animació.
Animac estrena a Espanya l'esperat llarg matratge de Brett Winner,
nominat als Oscars i als Globus d'Or com a millor pel·lícula d'animació,
i projecta el mig matratge, Revolting Rhymes,
en què participa el creador de The Amazing World of Gumball,
que va ser protagonista en l'última edició d'Animac.
El seu compositor ve a l'Animac aquest any,
que no ve a presentar Gumball,
sinó que ve a presentar un curt matratge,
és un mig matratge que està nominat als Oscars, es diu Revolting Rhymes,
que és una història divertidíssima per nens,
però jo aconsello que tothom vingui a veure-la,
perquè, a més a més, després de la projecció,
farà una xerrada a la mitjora,
on ens ensenyarà coses que no s'han vist fins ara,
de com ell treballa la música.
Un dels esforços de cada any d'Animac
és precisament el de fer tallers a nens i escoles,
ho ens explica també la Carolina López.
Tenim molt clar que els consumidors són productors,
que els nens, ja des de petits,
mai no és massa d'hora perquè comencin a estar sensibilitzats
amb l'animació, i com deia la Faith Hoble,
que és una senyora que va fer un munt de curt matratge,
va guanyar alguns Oscars,
i, sobretot, era una senyora amb una filosofia de vida
i d'entendre l'art molt potent, no?
I en una ocasió em va dir, diu,
de la mateixa manera que tu no dones menjar escombraria,
a Animac dones als nens, no els donis imatges dolentes.
Recordem que a Animac 2018
la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya
se celebrarà a Lleida del 22 al 25 de febrer.
Tota la informació la trobem a animac.cat,
i, per cert, que la mostra s'ha fixat sempre molt en els videojocs,
aquest any també.
També una altra cosa que jo crec que us pot agradar,
generació digital, serà el Floex,
que és un compositor d'un videojoc,
que, igual que ens agrada l'animació d'autor,
també ens agraden molt els videojocs indies.
I hi ha una productora a la República Txeca que ens encanta,
que es diu Amanita Design,
que fan uns videojocs xulíssims i, a més, tenen èxit comercial,
també.
I, aleshores, el músic de Samoros,
que és, bueno, ja vam pel número 3 de la saga,
i el compositor, a més, és un músic,
que porta un set de DJs per la nit de la inauguració,
i, aleshores, també donarà una conferència,
i també explicarà com fa la música per a aquests videojocs.
Un joc, per cert, i una empresa
que fa molt temps que em vas parlar al generació digital.
Sí, per qui no conegui Amanita Design
és un estudi de desenvolupament de videojocs independent
de la República Txeca, fundat el 2003.
Els seus videojocs són plens d'art i sensibilitat.
Bàsicament, a la seva ludoteca trobem jocs com Points and Clip,
en què els famosos són els de Samorost,
Botanícola i el multipremiat Machinarium,
un joc d'aventures d'un robò que embusta de l'amor.
Quan un joc l'ha fet Amanita Design, jo crec que es nota,
perquè l'art està fet a mà, aquells moviments...
Tot i que el Machinarium és del 2009,
sembla que no li hagi passat el temps,
és a dir, sembla que hagi sortit avui.
Sí, sí.
Però, si voleu alguna cosa més actual,
el 7 de març surt Chuchel.
Aquest és el Chuchel, no, veig?
Sí, Chuchel, un joc que és una oda a l'amor,
a l'amor als videojocs, a l'amor a l'artesania,
a l'amor als personatges,
i sobretot l'amor als jugadors dels jocs d'Amanita Design.
Un joc cap al tràiler, que és això que podem escoltar,
és una espècie de bola de pel amb barret,
o també podríem dir que és com una puça amb els braços molt llargs,
que ens explica amb uns esquetxos plens d'humor
que no serà potser la protagonista més hàbil del món.
Allà hi haurà personatges simpàtics
contra el que haurem de trobar-nos,
que em recorden una mica els de Cuphead,
més que res per aquesta animació desmesurada, eh?
I matar, mai matar, eh?
Això matar no forma part de la filosofia d'Amanita.
Ja han anunciat que sortirà el 7 de març per PC i Mac
i més endavant per dispositius mòbils.
I mentre esperem que arribi, tu, Albert, tens alguna proposta?
Em preguntaves pel What Remains o...?
Sí, el Ferry Finch.
Sí, sí, a veure, us he de dir que ja estic en la segona habitació,
sé la història de tres personatges.
Molt bé.
Porto 74 minuts, porto molt poc.
Us he de dir que on porto 28, aproximadament em marejo.
Em marejo, em marejo.
Fa 50 que ja has marejat.
No, no, però tinc una tècnica ara,
que és mirant de molt a prop l'ordinador,
és que la veritat, sí, sí, molt gran m'estic fent.
Et fas gran, tio. Sí, sí, sí, és així, i ho porto bé.
El temps que pots dedicar a mirar una pantalla es redueix.
I immediatament has de fer una altra cosa, fotre't un cafè.
No, però l'estic gaudint moltíssim.
Sé que esteu pensant ja en algun joc, encara tinc per rato, eh?
Sí, sí, ja ho veiem, ja.
Hi ha molts personatges i només en portes dos i mig.
I com ho porta l'Eli, perquè sempre pregunteu,
em mireu a mi amb aquesta cara de...
Perquè saben que faig els deures.
Però clar, és en 2D i no et mereixes.
No, no, però aquesta vegada he de dir que no he arribat a on volia arribar,
no he arribat al tercer castell, ho sento.
Ben callat, en una cosa que és una terra que baixa,
va baixant amb una lava que et crema i no sabia com sortir d'allà,
me n'he adonat que tot el que he fet fins ara,
que era no fixar-me en moltes coses,
molts truquillos, ara em fan falta i bé.
Sona això que diu d'aquest joc que...
Que surten aquests dinosaures de la lava...
Ara he descobert com es corre més, veus?
Fins ara no ho havia descobert, perquè anava fent i no em fixava en res.
No ha necessitat fins ara.
El botó de córrer ha d'estar sempre...
Sempre plenat.
Hem dit el nom del joc per algú que...
El Super Mario World.
L'Eli està amb el Super Mario World.
Després d'intentar-ho tanta estona,
vaig desesperar-me i vaig llençar el mando a terra.
No, no tant.
Ho he cregut.
Tinc com a objectiu arribar al tercer castell.
Però vas molt millor que l'Albert, s'ha de dir.
Sí, sí, és veritat.
Aquest joc te'l recomano molt, també, el que estic jugant.
A veure com acabo amb aquest i...
A més, saps el que m'agrada del que estic jugant jo?
Els personatges que portes no sempre és la mateixa persona.
Perquè vas entrant...
I quan, per exemple, portes un nen de 5 anys,
el moviment que fas en primera persona és un nen.
És un nen autèntic.
I el detall de tots els llibres són diferents.
Tot el que hi ha a la casa és diferent.
És part de la gràcia.
Però és malaltís, eh?
Sí, sí, però és part de la gràcia d'aquest joc.
I per què et mereixes? Què és el que et provoca mereix?
Perquè està llegint tots els lloms del llibre, no ho veus?
És un problema de fixar la vista en accés.
Claríssim, és un primera persona.
Ja està, ho he dit tot.
Alguna cosa més, senyoria?
No, no, no, està clar.
Ramon, ja veus, aquí al Generació Ideal,
no sé si tens alguna cosa més a dir de la teva comunitat,
alguna cosa que haguem...
No, jo, la veritat, això que abans deia,
el de llançar una mica això, una crida,
a veure si hi hagués algú interessat
en apadrinar la nostra lliga, perquè...
Home, sí? Això és interessant, de dir-ho, eh?
Sí, sí.
I, bueno, això que deia, d'això de buscar promotors,
si algú és interessat, doncs que ens trobarà.
Que som accessibles.
I tant, puercos, estem a Twitter, estem al Discord,
estem ja a Foro, ens poden trucar.
Està bé que t'ho prenguis també perquè jo pensava
que els professionals d'això ho sabíeu una mica greu
que aquests jocs tan vostres i una mica reduïts...
Jo seria com dir-nos que jo estava antes i tal, no...
Estaves en mainstream, però veig que t'ho prens amb filosofia,
això, que no ho sap greu que passi.
No, de fet, jo me n'alegro, vull que arribi a tothom,
perquè siguem més i podem tenir millors coses,
i ja et dic això d'ell, jo estava antes,
és una mica de... És maco, no?
No ho veus?
Fantàstic, moltíssima sort, i estarem atents
en aquesta segona edició que segur que arribarà.
Sí, sí, evidentment, ja us n'he d'explicar.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I, com sempre diem, disteu gràcies a Elisabet Sánchez,
Ginatós, Albert García, Francia Sergi Blasco,
i Oriol Dalmau, el control tècnic, en Ricard Portal.
Gràcies per ser avui al programa.
A tu! A tu!
Nosaltres hi tornem la setmana... M'agraden molt, aquest final.
Hem fet un acord. Sí, sí, sí, però molt ben entonat, a més.
Hem fet un do, eh? Sí, sí, exacte.
Anys d'operació en triomfó. Sí, home.
Recordeu als audience que ens esteu escoltant
que tornem a la mateixa hora, és a dir, dimecres, a les 6 de la tarda,
o, si ens voleu escoltar directament a l'FM,
és dissabtes a les 12 de la mitjanit.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.