Molt bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada.
Aquest és el programa número 554 de la Generació Digital.
La setmana vinent, 555, el dia de Sant Jordi.
Molt bona nit a tots. Albert, Gina...
Bona nit. 5-5-5.
Que bonic. I per Sant Jordi, a més.
Exacte. I és que la setmana vinent estarem a les acaballes de Sant Jordi
i farem un programa especial on tindrem escriptors.
Ja parlarem una miqueta de qui tindrem avui.
Ja és que el farem motors i parlarem del nou dispositiu d'Amazon,
el Kindle Oasis vist pel director de disseny industrial d'Amazon.
Una conversa sencera que ja podeu escoltar en el nostre espai web.
A més, molt i molt interessant.
Algú un llibre relacionat amb tecnologia que llegireu aquests dies
o que ho vulgueu llegir?
Home, jo tinc una cua de llibres per llegir que rossego durant tot l'any.
Així que em posaré el dia i el dia de Sant Jordi,
doblarem aquesta cua. Molt bé. Francesc?
Doncs no, em sembla que desconnectarem una mica de tecnologia per Sant Jordi.
Molt bé, ho entenc, eh? Albert?
Jo sempre en tinc, d'aquests llibres, però ara no em ve cap al cap,
perquè no crec que sigui nou també per gaudir-lo.
No, no, certament. Potser tens algun...
Mira, precisament, estic llegint ara un del Jordi Sierra i Fabra,
conegut escriptor, que es diu Edat 143 años.
És un llibre que és de l'any 80 i pico,
excel·lent, on parla de la hivernació i, sobretot, dels problemes legals,
totes les novel·les, problemes legals,
que pot portar al fet de despertar
uns quants persones que estan hivernades.
Te'n recordes? Vam dedicar un dossier a la criogènesis.
Sí, sí, sí. No el recupera...
Quin programa ha fet un programa especial de hivernació i criogènesis?
Tant nosaltres, òbviament. I ara que comentaves això de...
Saps quin és l'últim llibre tecnològic que he llegit?
No. Fins i tot, tu primer gran llibre de bàsic.
Ah, sí? Sí, de l'any 85, 86.
El que va ser també el meu primer gran llibre de bàsic.
I l'has rellegit? Sí, mira, el tinc per allà a l'estanteria,
i passant un dia per davant vaig dir... va, me'l vaig agafar.
Generació digital amb Albert Molillo.
638-68-7030.
Avui, recordeu que regalem el videojoc de PlayStation 4 Rally Dirt,
i la setmana vinent regalarem llibres,
com hem comentat en el nostre periscope que tenim, Gina,
en publicació, streaming en directe, ara, en aquests moments, oi?
Sí, de fet, estan anomenant com podria enviar la malaltia dels ulls,
que fem servir amb la realitat virtual.
Hi diuen vitrolitis, el vapre.
És que expliquem-ho re, breument.
Estaven parlant del periscope,
perquè avui comentarem, amb l'Albert García,
doncs, una oient ens ha preguntat si podem saber
si pot haver-hi problemes amb el tema de la realitat virtual
i sobre el fet que tinguem aquestes pantalles tan properes als ulls.
I estaven comentant quina podria ser la, doncs...
El nom, perquè està malament.
Sí, la malaltia que podem tenir
amb el fet de portar aquestes ulleres tan a prop.
Per això fem una mica de broma.
Els regals que donarem la setmana vinent,
llibres com, cómo triunfará absolutamente en todo,
la eulogio, Alejo Cuervo, Amixe Génesis,
El mundo que viene,
un altre llibre fantàstic que ha parlado del futur,
Muerte por videojuego, de Simon Parking,
i també El quinto elemento,
a banda del llibre de la Gina i d'Oriol Boira.
El vida extra, sí, que és un llibre sobre disseny de videojocs,
i el llibre de l'Star, que es diu...
Coet de rosa sobre fiel os Nintendo.
Exacte, que encara no l'hi hem dit i l'hi haurem de demanar,
que segurament no tindrà cap problema,
que regalarem a tots aquells ullents
que, a partir d'ara mateix,
ens deixin una nota de veu al nostre WhatsApp del programa,
que, com sabeu, és el 638 68 70 30.
638 68 70 30.
Doncs vinga, passen 10 minuts de la una de la matinada,
i a l'Ssus de Catalunya Ràdio sempre em trobo gent
que em fa preguntes tecnològiques.
Aquesta setmana ens hem trobat l'Albert Miralles
i ens pregunta sobre la poca cultura podcasting
que tenim a casa nostra.
Què tal, generació, com esteu?
Últimament estic escoltant molta ràdio via podcast
i tinc la sensació, vaja,
una mica la certesa, em sembla,
que és un sistema que no ha acabat de coallar aquí, a casa nostra.
En canvi, sabeu que a fora, altres bandes del món,
als Estats Units, per exemple, és un sistema...
Jo us volia demanar per què creieu
que no ha acabat de sentar-se aquí definitivament el podcasting.
Gràcies, eh?
I escolteu-nos a icat.cat, de 8 a 9 del matí.
Els experts, cada dia.
I tant, que sí, Albert Miralles, moltíssimes gràcies.
Aquesta és una pregunta força genèrica, francès,
però podem donar algunes pistes?
Doncs, home, què és el que ha passat amb el podcast?
Fem una miqueta de repàs.
Què vol dir podcast? Què diem quan parlem de podcast?
Mira, gairebé el que podem dir és que de podcast
hem començat a parlar cap a l'any 2004,
que és quan comença a aparèixer, publicat en algun lloc,
tot això del podcast.
Aquests àudios que tu reps automàticament.
Àudios per internet ja existien, però sonen dues coses.
Sona la possibilitat de l'àudio i una tecnologia anomenada RSS,
que és la que fa els links dinàmics,
que el teu navegador, en el moment adequat,
rebi de la pàgina web.
No deixis anar tu sempre a mirar una pàgina web quan s'ha actualitzat.
La pàgina web, quan s'ha actualitzat,
doncs dona un avís a totes les persones que han volgut seguir-la,
amb un link dinàmic, que hi ha un contingut nou.
Això sona i possibilita,
quan es comença a popularitzar el tema de distribuir àudios per internet,
en forma de podcast, que es nomenen així,
rebre automàticament aquell fragment d'àudio en el teu ordinador.
I sona amb els reproductors d'MP3 d'aquell moment,
que els podies punxar en el teu ordinador,
es sincronitzaran automàticament,
sempre tenies les últimes descargades dels programes que t'interessaven,
i els podies escoltar munt i avall.
Neix una mica i es comença a fer popular gràcies a això,
gràcies a aquesta mena de factor cultural o factor de moda
que dona el fet d'escoltar podcasts,
sobretot a través del teu reproductor MP3,
i no tant des de l'ordinador.
Això també dona la possibilitat que molts mitjans,
a part dels particulars que es llencen a fer a podcasts,
i distribuir el seu contingut,
que fins llavors feien a través de blogs,
d'una forma més semblant als mitjans professionals,
en aquest cas a les ràdios,
la gent es comença a fer ràdio,
però els mitjans d'edicionals també en fan molt de cas del podcast,
mica en mica el comencen a incorporar tant les emisores de ràdio
com a forma de distribuir el contingut que ells ja donen per FM,
com també de distribuir contingut adicional.
Nosaltres mateixos, en el nostre podcast,
a part dels continguts de la ràdio,
tenim entrevistes senceres que fas tu, Albert,
o que hem fet a les Game Labs, etcètera,
i distribuïm contingut adicional.
El que ens pregunta el Miralles no és això,
què ha passat amb els podcasters,
amb la gent que jo dono el seu contingut per internet,
perquè és veritat, si us agafeu i us poseu a mirar les llistes de podcasts,
ja us donareu compte que la major part del que ens trobem
és contingut que replica el contingut
que altres mitjans, com la ràdio, estan donant.
Podcasts basats en programes radiofònics,
ja siguin de ràdio més local o de ràdio més gran,
però què ha passat amb la gent?
Doncs n'hi ha molt poquets.
A podcast.cat, per exemple,
comptabilitzen els podcasts en català
i tenint en compte que la llista pot estar una miqueta desactualitzada,
amb prou feines n'arriben uns 30, eh? Compte.
I en castellà passa com semblant.
Doncs... no ho sé.
La meva opinió seria que això requereix molta voluntat,
requereix cert esforç,
la gent té ganes d'explicar les coses,
però reunir-se a diverses persones, o reunir-se un parell de persones,
fer un contingut, parlar d'ell,
i editar-lo i distribuir-lo,
genera una mena d'esforç que avui en dia s'ha descobert
que a través d'un nou webcam davant del teu monitor
i parlant davant de la tele, davant de la pantalla, ja fas prou.
Els youtubers, Albert. Els youtubers.
Nosaltres mateixos fem un podcast
i triguem 25 vegades més en editar el podcast
que en penjar el vídeo de YouTube i fer-lo.
És això que dius?
Jo diria, parafrasejant aquella cançó,
YouTube ha matat l'estrella de la ràdio.
Però ara mateix hi ha una tendència, darrerament,
dels Estats Units sobretot,
perquè els podcasts estan tornant molt fort.
Ho estic sentint com una cosa...
Em sorprenia i ho he llegit molt.
El que sí que et puc dir, per exemple,
és que cap a l'any 2009, més o menys,
o entre 2005 i 2009,
en l'època de gran expansió del podcast,
als Estats Units, per exemple,
un diari com el New York Times
collia dins la seva web fins a 20 podcasts diferents
de temàtiques diverses que ampliaven els continguts del seu diari.
Avui en dia, si te'n vas a la pàgina web del New York Times,
només en tens dos.
Un que ens sembla que és sobre música
i sobre reviews de llibres.
Què ha passat?
Molts d'aquest contingut ha passat directament a vídeo.
Totes les notícies dels diaris on-line
gairebé sempre venen acompanyades de petits fragments de vídeo
que sobreexpliquen la notícia.
Moltes vegades no és amb un locutor,
sinó que són imatges o grafismes que amplifiquen.
I això ha fet que ja no tendeix tant a donar-se suport
sobre el podcast, sinó sobre el suport vídeo.
De totes maneres, hi ha hagut exemples de podcasts
que han tingut èxit i han passat a través d'esferes, no?
Exacte, és el que passa.
A Estats Units és un gran camp on molta gent li agrada comunicar-se,
i per exemple, no sé, Comic Book Man,
que anem a parlar diverses vegades en el programa,
en anteriors edicions,
és un programa que comença com a podcast i que segueix com a podcast,
però que pot fer perfectament el salt a la gran pantalla.
Perdó, a les televisions.
Un resum del podcast d'aquesta pregunta
que ens feia l'Albert Miralles, dels experts.
Doctor García, tot preparat? Tot provat, tot gest.
Molt bé, missatge ara de l'oïent Oriol
sobre un tema mèdic no tractat gaire als mitjans de comunicació.
Hola a tothom, soc l'Oriol,
i en ple debat de la realitat virtual, que està a punt de sortir.
Tothom debat sobre si realment els jocs seran immersius,
si realment serà un salt dintre del món dels videojocs,
o si, fins i tot, si mereix o no mereix.
Diuen que el nou prototip d'Oculus no mereix tant.
Després ja es debat si és que realment els jocs estan mal programats,
si mereixen més o n'hi ha uns que mereixen menys.
Però el que a mi m'apareix el dubte,
soc jugador des de fa molts anys a videojocs,
és que cap metge ha dit res
respecte a tenir una pantalla a menys d'un centímetre dels ulls,
durant molta estona.
De fet, diuen que hi ha aplicacions
preparades per a la realitat virtual
per veure pel·lícules com si estiguéssim al cine.
Reprodueixen la sala de cine davant dels ulls
i veiem la pel·lícula com si fos gegant.
M'ha aparegut aquest dubte de què passa si tenim una pantalla
tan a prop dels nostres ulls, molta estona.
Albert, què li podem dir, a l'Oriol?
Té molta raó, perquè és un tema del qual no es parla gaire,
aquest tema de com ens podria afectar la realitat virtual
a la nostra visió.
Per respondre a aquesta pregunta,
ens hem posat en contacte amb professionals
que ens puguin donar una resposta més acurada.
Per exemple, he pogut parlar amb el doctor Josep Torres Sant Vicenç
del Servei d'Uftalmologia de l'Hospital Clínic de Barcelona
i em comentava respecte d'aquesta pregunta de l'Oriol,
que, com deia, la realitat virtual és com tenir una pantalla
molt i molt a prop dels ulls.
Això tota l'estona farà que sobretot s'incrementi
la incidència de casos d'amiopia.
Això, principalment, per una qüestió,
simplement, de tenir una pantalla tan a prop dels ulls,
i també pel fet que, amb ulleres de realitat virtual,
estem treballant la vista de prop, de forma intensiva,
i durant molta estona,
que és precisament el que fa incrementar l'amiopia,
que és el fet de no mirar cap a una distància llunyana,
sinó molt a prop i molta estona.
De dues maneres,
quan tu mires una imatge realitat virtual,
que és una gran muntanya, una muntanya llunyana,
l'ull està treballant la propera, eh?
Totalment, totalment.
De moment encara no han inventat aquesta tecnologia,
però aquí saps si en el futur.
Se suposa, que em comentava el doctor Josep Torres Sant Vicenç,
que els temes de radiació i calor que pot tenir...
Se t'escalfen els ulls, eh?
Això mateix.
Que això encara no...
Ell confia que estiguin controlats, aquest tipus de problemes,
però, com encara no s'han extès les d'ulleres de realitat virtual,
aquest tipus d'incidències s'ha d'esperar
per veure si acabarien sortint.
Em va comentar com a nivell oftalmològic i en el món mèdic,
aquest tema de la realitat virtual encara no està gaire estudiat,
no hi ha hagut cap advertència en aquest sentit.
Segur, abans de continuar,
la Gina n'està dient el periscop noms de les malalties que tindrem.
Sí, perquè, clar, s'ha de posar un nom en aquesta malaltia.
Sabeu quan dèiem que no seríem la generació del pulgar, no?
Perquè en tot el tema de les pantalletes
tindríem el polze més gros.
Doncs mireu, el Yalm ha dit que som Zuckerbertitis.
Molt bé.
L'Alba ha dit Vitrolitis.
Vitrolitis, molt bé.
Tu, Murillo, has dit... com ho has dit allò abans?
No ho recordo.
Virtualitis.
Sí, perquè semblava com una medicació per...
No, Vitalitis.
Molt bé, la meva és Oculitis,
que no sé si... Oculus, d'ull, iitis de malaltia.
No, el meu era Vitarelitis.
Re-Vitalitis.
O sigui...
Mira, ni te'n recordes.
No, però m'agrada més Vitarelitis,
perquè Vitarelitis ja és xungo.
Hòstia, teniu una Vitarelitis.
Si poso una Vitalitis, val, però una Vitarelitis...
A banda del tema de la visió, els marejos,
que si ja heu pogut provar els cascos de la realitat virtual...
Maregen.
Els cops que et pots donar el cap, com que et despistis una mica.
Sobre aquesta qüestió vaig preguntar-li també a un òptic optometrista,
que és en Fran Rojas,
i em va comentar, sobre el tema dels marejos i la realitat virtual,
que el percentatge de gent que tindrà problemes,
segons la seva opinió,
serà bastant baix,
que seran les mateixes persones que ja avui dia tenen problemes
amb qüestions de 3D.
Ara bé, jo faig un consell per tota la gent
que estigui a punt de provar la realitat virtual,
perquè jo també soc de les persones que es maregen molt.
Un consell que jo puc donar a la meva experiència,
d'haver provat totes les ulleres aquestes,
és prendre-s'ho amb calma.
Perquè tu, quan, per exemple, estàs en la realitat virtual, perdó,
i estàs, per exemple, movent el cap en una direcció,
però l'avatar que portes, el teu ninot cap a una altra,
ja se't creuen els cables d'una forma brutal.
O sigui, sigueu tranquil·litat, ateu amb calma quan ho proveu,
perquè si feu coses estranyes que no faríeu a la vida real, bueno...
I segurament necessita també al cos un escalfament, no?
Això.
Has de començar, no?, amb alguna cosa...
El problema, en aquests casos,
no està quan tu poses una aplicació de realitat virtual als ulls,
i vas movent el cap,
però tu estàs físicament sentat en algun lloc.
Perquè això no hi ha cap problema.
Hi ha uns jocs on tu estàs sentat a la cadira,
però els teus ulls li estan dient al teu cos que t'estàs movent.
Però les teves uïdes, la teva posició postural, és que no.
I aquí és on la gent ho faig a flipar moltíssim.
És un mereig bastant gran, eh?
Jo crec que hi haurà un òrgan, el pàncreas, que dirà...
No sé, que passarà alguna cosa.
No, tu imagina't que portes aquestes ulleres, que s'estan movent molt.
Tu estàs quiet i estàs a sobre,
en el vaixell aquest que se'n va capacitges.
Exacte, exacte, hi ha hagut tants i tants problemes.
Una cosa que sí que voldria afegir, Joan, per acabar,
és que hi ha una empresa, hi ha un Kickstarter,
que fa poc l'he estat visualitzant,
és una empresa que ha fet un Kickstarter
per començar a promocionar ulleres correctores,
òptiques, per ulleres d'arretat virtual.
Perdó, ulleres. Lens.
Unes petites ulleres per posar dintre de les teves ulleres,
s'acoblen sobre les lenz de l'Oculus o de la GRBR,
i així, a les persones que tenim ulleres,
si ens hem de posar un monstre a sobre que ens ha de tapar la vista,
no hi cabria, no?
És una solució.
De quina música estem parlant, de quin joc?
Mitomo.
Ja fa uns dies que funciona aquesta aplicació Joc Social,
per primera vegada que porta Nintendo els mòbils i tauletes,
i hem parlat amb Nicolás Begnez,
responsable de la marca Nippon Espanya.
Li he preguntat,
això de Mitomo és una aplicació, joc, o què creieu que és?
Me lo llamo Juego porque al final, mira, somos Nintendo,
y es fundamental para todo el mundo
que entienda bien que Nintendo en absoluto
va a dejar de centrarse en los juegos para consolas dedicadas,
y es la forma de pensar.
Claramente esto es una app
y efectivamente yo creo que no es un juego, de hecho.
Yo creo que es más una app
que facilita enormemente la generación de conversaciones
sobre temas un poco curiosos con tus amigos.
Eso es lo que es Mitomo.
En referència a això que està comentant de Mitomo,
tots els que som a la taula tenim Mitomo,
i em contesten preguntes,
accepteu gent estranya a Mitomo o són els vostres amics?
No accepto ni a tots els meus amics, imagina't,
perquè tinc la sensació que no és una xarxa social
per tenir molts amics agregats, és per tenir-ne màxim 10.
Però sap com greu, eh?
Perquè hi ha gent que tens allà el Twitter i...
Sí, però a la cinquena pregunta que algú respon,
quantes flores, no sé què, és més igual.
A veure, el problema de pensar que Mitomo
és una xarxa social
és que ni és tan configurable ni és tan versatil
com una autèntica xarxa social.
La teva interacció es basa a contestar preguntes
i les converses es poden generar en les respostes que vas fent.
És molt limitat, per tant, tenir molta gent...
i atendre'n a utilitzar-ho com a xarxa social és molt limitat.
Continuem parlant amb Begnes i ens parla de la filosofia.
Es curioso ver cuando tú en el fondo
estás incitado o invitado por parte de Mitomo
a responder a una pregunta,
es cierto que al final te llevas sorpresas
de a lo mejor lo que tú mismo respondes en ese momento
o desde luego lo que respondes conocidos tuyos, ¿no?
Esa sorpresa, además, luego lo normal es que genera más conversación
y es cuando lo hace realmente que entiendas un poco bien
la filosofía que está detrás de esto, ¿no?
Molt bé.
Creieu que això vol dir que en un futur no hi haurà Marios,
per exemple, a iPhone,
i després ens trobarem aplicacions d'aquest tipus
que són totalment diferents.
És a dir, si parla d'innovació, al final,
un Mario Kart per mòbil no en trobarem mai, no?
Home, a mi m'agradaria veure-ho.
No vull tancar la porta en aquesta possibilitat.
A mi m'agrada molt que els creadors de jocs
creïn una experiència diferent i que s'adapti a cada plataforma.
I en els mòbils, doncs, jocs adequats per mòbils,
i en els comandaments de consola, doncs, per consola.
Podria estar bé. Ell ens comenta això de la innovació.
La obsesió és innovar.
Tenim que fer les coses diferents al que fa la nostra competència.
Per què? Perquè la nostra competència
són empreses més grans, amb més recursos,
tant econòmics com humans.
Si fem una cosa semblant a la que fan ells,
tenim talons de perdre.
El Nintendo, en el passat recent,
per exemple, quan lança la Nintendo DS
amb patina tàctil de renunciament de veu,
que, a més, s'entén bé quan lança un joc
com el Brain Training o el Nintendo Ox,
el que fa és innovar.
Doncs passen 26 minuts de la una a la matinada,
i continuem amb més preguntes.
Per cert, tot el que hem escoltat ara amb Nicolàs Begnez,
una conversa sencera de 16 minuts
que ja podeu escoltar a partir d'ara
a través del nostre espai web de Catalunya Ràdio,
del Generació Digital.
Continuem com dèiem amb més preguntes
que ens envien els nostres uïents
a través del nostre WhatsApp 638 68 70 30.
638? 638?
638? 638?
638? 638?
638? 638?
638? 638?
7030?
Hola, volia saber quina diferència hi ha
entre l'Apple TV de quarta generació
i el de tercera.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Jordi, no sabia que hi havia
tercera i quarta generació d'Apple TV, però la gent sí.
Sí, sí, per favor, a veure.
I què, què li podem dir?
Per començar, per qui no sàpiga què és un Apple TV
és aquell aparatet que es connecta a la tele
per veure pel·lícules d'Apple o escoltar música,
o fins i tot escoltar podcast.
Molt bé. Però a la tele.
Ha sigut sempre un geni molt mal tractat per Apple,
perquè ha estat abandonat molts anys,
però amb la quarta generació li ha arribat una segona joventut
i es parla molt d'aquesta obertura
cap al sector dels videojocs amb aquest aparell.
El primer, que sapigueu que tenia un disc dur de 40 gigs,
però els següents van venir tots amb streaming al núvol,
i amb aquest torna a tenir disc dur.
De fet, físicament,
és més alt, ara que comentàvem,
quina diferència hi ha entre la tercera i la quarta generació.
La quarta és l'última.
I la diferència entre la tercera
i la quarta, bàsicament, és que és més gran,
un centímetre més alt,
i pesa uns 150 grams més que l'anterior.
A veure, també...
No és gaire crític, perquè això està sobre la taula.
No el portaràs a la bossa, no et preocupis.
A veure,
la primera diferència més evident
és el comandament.
El de la quarta és el Siri Remote,
no l'Apple Remote que coneixem així metàl·lic.
El que permet el Siri Remote
és fer servir el Siri per moure't pel menú,
demanar-li continguts...
Ei, Siri, m'agraden les pel·lícules del Bruce Willis.
Què tens? I el Siri t'ensenya què té del Bruce Willis.
I, a més, té una superfície tàctil,
perquè en lloc de la típica rodeta,
aquella típica d'iPod,
sabeu allò que porten els portàtils,
que és com el trackpad?
Doncs també té una superfície tàctil,
perquè és com si fos un ratolí.
Hem dit que el videojoc és important.
Primer, perquè permet connectar-hi comandaments
de tercers per jugar.
És a dir, que podríem comprar un comandament Logitech,
i connectar-lo a l'Apple TV de quarta generació.
I l'experiència, la mateixa?
La mateixa.
Això sí, ens hem d'assegurar abans
que aquell comandament és compatible per l'Apple TV.
I després, que permet fer servir aquest Siri Remote
com si fos el comandament de l'avui.
És a dir, sabeu allò de jugar a tenis i a futbol i demés?
Sí.
El preu, evidentment, és molt més car, perquè és nou.
El de 32 gigs val 149 dòlars,
i el de 64, 199.
L'anterior valia...?
Sí.
L'anterior valia...? 69 dòlars.
Generació digital a Catalunya Ràdio.
Una de les notícies d'ahir que més ens ha sorprès,
almenys a mi,
ha estat la que va llançant l'exclusiva The Guardian,
i que explica, atenció,
la col·laboració entre l'artista Jean-Michel Jarre
i Edward Snowden.
Aquesta peça la trobarem, aquesta...
Doncs col·laboració en el seu treball
electrònica volume 2,
The Hearth of Noise.
És una notícia curiosa,
perquè Albert, fins i tot, van fer un vídeo
que van publicar ahir mateix o abans d'ahir, no?
Sí, sí, això mateix.
És molt interessant perquè el músic, en aquest cas,
i en Michel Jarre,
s'ha hagut d'atrejar, evidentment, a Moscú,
que és on Edward Snowden viu a Paracil Polític,
durant una pila d'anys, ja.
Ja ho deu portar com 3 anys, ja.
I, bé, per fer aquest vídeo per aquest diari anglès,
que és molt interessant,
recomaneu que el veiem,
perquè són cinc minuts
que estan realment molt bé.
En aquest vídeo podem sentir un testet
d'aquesta creació
entre el músic,
i, en aquest cas, l'exagent,
aquest excontratista de la NSA,
l'Edward Snowden,
i també les reflexions que fan els dos
al voltant de la música.
Curiosament, una cosa que em va agradar molt,
que va dir Snowden en aquest vídeo,
és que la música que més recorda ell
és la música de videojocs.
La música que més... I dels 8 bits, eh?
Dels 8 bits, exacte, puntualitza això.
També parla Snowden
de la importància que té per ell la música
i com la viu a nivell emocional,
cosa que també sempre és interessant.
I, bé, aquest...
De fet, tot el treball, tot aquest àlbum,
per entendre'ns, de Jean-Michel Jarre,
es reflexiona al voltant de la relació
que tenim amb la tecnologia.
I, per tant, doncs,
segur que és interessant sentir les opinions
de Snowden al voltant d'aquest tema sempre.
I segur.
Recordem que Jean-Michel Jarre, a més,
estrena a nivell mundial
el seu treball, aquest treball,
a Barcelona, al Sonar Festival,
i, de fet, en pocs dies hi haurà més notícies
relacionades amb l'artista francès que no podem dir.
Hi haurà moments pels antics usuaris d'ordinadors
d'una època com aquesta cançó que sona.
Ara toca Explora Komodore.
Hola, amics del generació digital.
Som els organitzadors d'Explora Komodore
i volem convidar-vos al nostre event.
Un esdeveniment fet per als entusiastes
de la informàtica clàssica i dedicat a tota la gama d'ordinadors
que Komodore va fabricar.
El 7 de maig, a la sala d'actes del centre Jovala Fontana,
al carrer Gran de Gràcia,
hi haurà moments d'ordinadors.
I, per tant,
a la sala d'actes del centre Jovala Fontana,
al carrer Gran de Gràcia número 190,
a la ciutat de Barcelona,
just al costat de la parada de metro de Fontana L3.
Trobareu un event amb conferències,
sessions de música electrònica,
tornejos i molt més.
A més, de molts Komodores 64 i amiga per jugar-hi.
Tot això de manera totalment gratuïta.
Disposeu de més informació al web
www.exploracomodore.com
Recordeu, el dia 7 de maig,
a la sala d'actes del centre Jovala Fontana,
al carrer Gran de Gràcia número 190,
al carrer Gran de Gràcia número 197.
D'aquí a dalt, recatem un llibre,
de la sala d'actes del centre Jovala Fontana.
Exploracomodore, la teva fira de Komodore.
Recordeu que obrim a les 11.
És boníssim perquè ens ho ha fet com un anunci radiofònics.
Recordeu que obrim a les 11.
El ladito de la caixa.
El missatge l'ha deixat al nostre WhatsApp,
al 638-68-7030, Francesc.
El Komodore, un clàssic.
I tant, el Komodore 84 és segurament
amb l'Amstrad i el Commodore Amstrad,
que, per cert, d'això m'ha dit,
que avui mateix hi ha hagut una fira d'Amstrad a Barcelona,
l'Amstrad Eterno,
i d'aquí un mes tenim la de Commodore,
i un mes després tindrem la reunió
d'auditoris MSX a Barcelona.
Molt bé.Els fans del vintage.
Estem d'enhorabona.
Diguem quatre cosetes sobre el Commodore,
només per omplir temps de ràdio.
Quatre curiositats molt divertides,
com, per exemple, que el primer ordinador que fa Commodore,
que n'han corregut per als universitats d'aquí,
de tant en quant sempre apareix,
els catalans ens fa sempre molta gràcia, específicament.
És el Commodore de l'any 77 que el van anomenar
Personal Electronic Translator,
amb les seves sigles ben grosses davant del teclat,
el Commodore Pet.
Exacte.Molt divertit.
Mira, aquestes coses que té.
L'any 82 sortia el Commodore 64,
i Commodore és també responsable de la gama dels Amiga,
que es va iniciar l'any 85 amb l'Amiga 1000,
i que va donar als grans coneguts gairebé per tothom,
com són l'Amiga 500 i l'Amiga 1200.
I, a més, van ser durant els anys 90
l'ordinador gairebé per excel·lència,
excepte aquells que feien servir l'Atari CT,
per fer disseny en 3D, gràfics,
i, bueno, les primeres edicions de l'art futura,
molt del que vèiem allà estava totalment fet amb ordinadors Amiga.
Què podem...
Una altra curiositat, per exemple, l'Amiga OS,
el sistema operatiu dels últims ordinadors Amiga,
que ha arribat del que tenia durant els anys 90,
avui en dia encara segueix desenvolupant
i encara el podeu comprar amb CD-ROM,
instal·lar-lo en un ordinador per navegar per internet
i utilitzar aplicacions actuals.
Bé, actuals i actuals funciona no sobre la plataforma PC,
sinó per la plataforma Power PC, com la dels antics Macs,
però si teniu alguna de les targetes accessòries
que es poden connectar a un PC normal,
o teniu un antic Mac oblidat per casa,
amb sistema Power PC,
li podeu instal·lar un Amiga OS.
I, escolta, tireu endavant.
O alguns jocs d'aquella època.
Comodoro 64.
Les primeres aventures gràfiques de LucasArts
neixen al Comodoro 64, com, per exemple, el Maniac Mansion.
Gran Mita, el Last Ninja,
el International Karate Plus,
Elite, Casa Fantasmas o Impossible Mission,
serien, potser, alguns dels més representatius del Comodoro 64,
i d'Amiga tindríem, per exemple, el Lemmings,
el Sensible Soccer,
o, per exemple, moltes altres aventures,
com el Fate of Atlantis.
Doncs, a aquest Sant Jordi hi ha una campanya a Catalunya Ràdio
molt vinculada a les notes de veu en WhatsApp.
No ho explico jo,
sinó que ho fa el cap creatiu de continguts i promocions
de Catalunya Ràdio Xavier Salvar.
Celebrarem la diada tota la setmana
amb tots els ullents que des d'avui mateix
poden participar en l'acció que us proposem
i que consisteix en enviar-nos un missatge de veu,
com ara jo estic fent a través del WhatsApp,
presentant-vos, vaja, dient hola, soc en Xavier Salvar,
i dient també què o qui us enamora aquest Sant Jordi.
No sé, per exemple, doncs, hola, soc en Xavier Salvar,
i aquest Sant Jordi m'enamora la cançó dels Dr. Prats
que hem fet servir per la campanya de les promos d'aquest any.
Ho envieu, com deia el WhatsApp de Catalunya Ràdio,
al número 671517172.
I us podreu escoltar tota la setmana per la ràdio
o a través de la pàgina de l'especial Sant Jordi a catradio.cat,
que des d'illuns anirem penjant les vostres dedicatòries
o preferències per a aquest Sant Jordi.
Ah, i no us oblideu de les fotos, també, que si voleu, com cada any,
també podeu enviar-nos-les a l'adreça catradio.cat barra Sant Jordi,
o tv3.cat barra Sant Jordi,
i veure-us per TV3, evidentment, en els dos formats,
o en format foto o en format missatge,
o en format missatge,
o en format foto o en format missatge de WhatsApp
per regalar-nos el vostre Sant Jordi més especial,
divertit original i digital, evidentment,
com ens encanta per compartir una gran diada
al carrer o per les xarxes.
A Catalunya Ràdio estem enamorats de Sant Jordi.
Per això volem que ens diguis què t'enamora.
Hola, soc Mònica Terribas i m'encanta despertar-vos cada dia.
Doncs jo soc en Francesc Garriga
i a mi m'enamora i em mou en Messi quan marca gols.
Aquesta setmana envia'ns un missatge de veu
al WhatsApp de Catalunya Ràdio, el 671-517172.
Presenta-t'hi dient el teu nom
i què o qui t'enamora per Sant Jordi.
I sortiràs per ràdio, per TV3 o al web catradio.cat.
A Catalunya Ràdio, enamorats de Sant Jordi.
Doncs aquest dimarts un nou episodi
de la conversació digital del 33, en Lluís Marquina ens ho explica.
Aquest dimarts a la nit, el 33,
aprofitant que s'acosta Sant Jordi,
visitarem fenòmens com el dels booktubers,
bookcrossing, els book trailers,
fenòmens que combinen internet i la tecnologia
amb el plaer per la lectura.
També farem un recull d'aplicacions
relacionades amb els llibres
o visitarem una empresa catalana
que és capaç de predir si un llibre,
si una obra literària serà un èxit o no
amb les opinions que hi ha a la xarxa
sobre l'obra en qüestió.
També farem un recull de les celebrities
que han passat pel programa durant aquesta temporada,
respondent a la pregunta
sobre si són més de llibre amb paper al de tota la vida
o si ja han fet el salt al llibre electrònic.
I mira, aprofito i us trasllado aquesta pregunta,
que és un clàssic de les preguntes tecnològiques,
però m'agradaria saber què opineu vosaltres.
Sou de llibre amb paper
i el salt a l'electrònic.
Aquest dimarts a la nit, el 33, generació digital.
Personalment, Lluís, jo encara combino les dues.
Compro molt llibre amb paper
i compro molt llibre electrònic.
No sé vosaltres. Jo no, jo paper.
Tu paper, encara? Totalment, eh?
Totalment paper, però he regalat molts llibres d'aquests electrònics.
Jo completament amb paper,
però hi ha llibres que no puc trobar amb paper
i que els vaig acabar comprant en digital,
però si puc triar, trio paper.
No, us diria que 50-50, en aquests moments, jo, d'electrònic...
Ets un avançat a la teva educa.
No ho sé, no ho sé,
però encara ho combino d'una forma molt natural, de moment.
Sí, no, a veure, jo llegir lleixo molt...
a les pantalles davant d'un ordinador.
Molts PDFs, molts textos, però quan me l'haig d'emportar,
allò on ho fem servir, és sempre paper.
Doncs mira, aprofitant que estem parlant de llibres electrònics,
aquesta passada setmana vam tenir la sort
de poder anar a la presentació de l'Amazon Kindle Oasis,
un nou dispositiu del llibre electrònic
que ha canviat un munt, sobretot la forma d'allargar llibres.
De fet, vam parlar amb Willy Lor.
És curiós, un nom molt curiós, perquè és en dues os.
És director de disseny industrial del nou Kindle
i que treballa a l'Apps 126,
que és el laboratori d'Amazon de Silicon Valley.
Al podcast del Generació Digital podem escoltar com desgrana
les vuit característiques que fan diferent
aquest nou dispositiu de lectura,
que va des de la seva simetria, perquè és totalment asimètric,
als seus deu leds, perquè ara no n'hi ha sis, sinó que n'hi ha deu,
i una doble bateria que dura mesos.
Escoltem el que diu el Willy Lor, per exemple,
d'aquestes característiques.
Cuando lo que coges es el peso y lo fino que es.
Es de 131 gramos, 3.4 milímetros de fina,
en la parte más fina, 8.5 en la parte más gruesa.
70% más liviano que la media de los Kindles,
y 20% más fino que cualquier otro Kindle que hemos hecho.
La otra diferencia inmensa,
y una decisión que creo que fue clave,
fue el hecho de que quisimos crear una forma mucho más ergonómica
que lo habíamos hecho antes.
Lo que hicimos fue mover todos los componentes electrónicos
de la parte de atrás hacia un lado.
Pusimos los componentes en esta área y también, así vengo, la batería.
Una batería pequeña aquí.
Lo que creó un agarre ergonómico
que se parece un poco a cuando estás cogiendo un libro,
el lomo de un libro.
L'heu vist físicament, aquest Kindle Oasis, us agrada?
Sí, déu-n'hi-do.
És que és molt... pesa molt poc i és molt fin.
Sí, 100 i pico grams, ho he vist. Estem parlant de molt poc pes.
Un error que hi trobo, la bateria.
Ara em direu, ostres, una bateria que dura mesos,
com pot ser un error?
Els dispositius electrònics,
potser perquè estem encara massa acostumats,
els anem carregant de forma molt sovint
i estem sempre molt pendents de la seva bateria.
Un dispositiu que dura la bateria mesos,
no hi pensaràs mai en la bateria
i t'acabarà deixant tirat sempre amb el lloc que menys t'esperis,
perquè no tindràs mai en compte que l'has de carregar.
I és veritat que quan et quedes sense bateria,
sempre t'agafa per sorpresa.
Clar, perquè no el carregues.
Perquè mira, en canvi, el telèfon, sempre el carregues.
No et passa mai. Te'n pots descuidar, però...
Sí, sí, però clar...
Era, òbviament, un error, però així i així.
De fet, el nou Kindle que han presentat aquest Oasis,
la bateria dura força,
però no dura tant com la dels anteriors.
És una bateria que és una mica...
Has de posar la funda oficial perquè...
No, no, a veure...
A veure, posem-nos seriosos. Li he canviat la postura.
Sí, sí.
La bateria sola, sense la funda,
efectivament, dura com abans.
El que passa, que és...
O sigui, la funda, que ja ve per defecte,
és absolut...
O sigui, sembla que...
A més, va amb un imant que és molt potent
i sempre la tindràs amb la funda.
Penso.
De fet, allà vam estar parlant
com llegíem nosaltres a les persones que hi érem,
que érem quatre o cinc periodistes,
i jo era l'única persona
que no treia la meva funda del Kindle.
Sempre ho faig amb... Fins i tot al llit,
li deixo una funda.
Sembla que la gent està acostumada a treure la funda.
Jo crec que amb el nou dispositiu la gent no treurà la funda,
perquè realment pesa molt poc més
i és molt bonica i molt fina.
És que havia llegit això de la funda,
però si tu ho has pogut provar, escolta...
Sí, sí, no ho sé.
El dia 27, per cert, en rebrem una,
que la provem els de l'equip del Generació Digital.
Per cert, ara que estem parlant
de tot això dels llibres electrònics,
i parlàvem d'aquest programa que farem dissabte,
especial Sant Jordi, tindrem l'Isaac Viana.
Molt bé.
Que ha fet un llibre dedicat... A YouTube.
A YouTube i, sobretot, com tirar endavant un canal.
Si algú vol ser youtuber,
el millor llibre per llegir-se és el de l'Isaac Viana.
Doncs en parlarem amb ell perquè vindrà a l'estudi
i també parlarem amb la gent de Cubus Games,
que de fet els hem tingut al programa més d'una ocasió,
i ens parlaran d'un llibrejoc que publiquen,
que són aquestes aventures fantàstiques,
que podrem veure nosaltres en primícia,
perquè aquest joc es publicarà el dia 25 d'abril,
i nosaltres el podrem veure després, just abans del Sant Jordi.
Fantàstic.
Tindrem algunes sorpreses més.
Ara, Miquel Fresneda és el responsable de WofU,
W-O-F-F-U,
i ens explica una iniciativa molt curiosa,
que és per controlar, si ets empresari,
les vacances dels teus treballadors.
Què vol dir, WofU?
És a dir, gestiona fàcilment les vacances
i l'essència de les persones de la companyia.
Es dedica molt de temps a la gestió de l'absència,
utilitzant al 95% de les primers un excel que rutlla
d'un costat a un altre contínuament.
Ja ens vam demanar a nosaltres mateixos
si tenia sentit dedicar-li tant de temps a l'absència
que no aporta, des del nostre punt de vista,
cap valor afegit a les companyies.
Per qui ho vam crear?
No només pels responsables d'equips
i els departaments de recursos humans.
També pels empleats,
que no saben mai quants dies els queden de vacances.
Com podem començar a utilitzar WofU?
Doncs ara mateix pots entrar a wofu.com,
www.offu.com,
i registrar-te posant el teu mail
i començar sense cap cost.
Durant un mes pots provar-ho de forma il·limitada.
El cost, molt accessible per totes les empreses,
fins a 75 empleats, 0,75 euros per empleat,
i a partir de 75 empleats, 1,4 euros.
Animeu-vos a provar-ho i comenceu-ho des de ja,
estalviar temps i costos innecessaris.
És molt curiós perquè aquesta aplicació,
per exemple, té clients com Ethermax.
La gent de Palabrados utilitza pels seus treballadors
per controlar una miqueta...
A veure, no és controlar si tornen al seu dia,
sinó, Gina, tu que ets empresària...
Sobretot és que no tothom de venda se'n vagi,
que no tots els tècnics se'n vagin el mateix dia,
perquè aquell dia hi ha una emergència
i tu, escolta, estàs sol.
Jo ho trobo superbona idea, és molt útil,
perquè des del punt de vista del treballador,
aquella cosa dels dies que et queden,
però no saps si el teu cap ho sap,
hi ha confusions allà, doncs és molt útil, realment.
I sobretot quan estàs en una empresa,
en un departament, que has de parlar amb els altres...
I us passa que quan us donareu de vacances
heu de fer tota la feina que heu avançat, oi que sí?
Sí, no, per això no existeixen les vacances a la meva vida.
I ara continuem amb més iniciatives que ens envien els uients.
Ara escoltem una nota de veu del Rafael Jesús,
que és cofundador de l'aplicació Parallos Android i iPhone,
i perdó, i Windows Phone, de Guia Balaguer.
És l'aplicació de la ciutat de Balaguer,
informació d'interès com les farmàcies de tort,
horaris de transport públics, telèfons d'interès d'entitats,
institucions, taxis, seguretat ciutadana,
plànols i la geolocalització dels aparcaments de la ciutat,
joc on dormir, bars i restaurants de Balaguer,
on podeu gaudir de la gastronomia local amb productes de l'entorn,
informació del comerç de la ciutat,
secció de notícies gràcies a Ràdio Balaguer i Balaguer Televisió,
i tota la informació turística de Balaguer
amb recorreguts virtuals en alguns monuments a visitar.
També tenim web, que és guiabalaguer.cat.
Gràcies i salutacions des de Balaguer.
638-68-7030.
Ens deia el Rafel Jesus,
que creia que era una de les aplicacions més importants
d'una ciutat de Catalunya,
i realment, el que ens ha dit,
la quantitat de coses que té aquesta aplicació és brutal.
Jo, quan vagi a Balaguer, l'aprovaré.
De fet, fa uns dies vam parlar d'aplicacions culturals
amb geolocalització,
i no hi havia gaires i una mica aquesta aplicació.
Sembla que tot això ho controla molt.
A la geolocalització, el missatge era molt més llarg,
i, de fet, hem posat algunes de les coses que té.
I m'ha agradat molt que aprofitin la televisió i la ràdio de Balaguer
per posar la informació a l'aplicació,
però això denota que hi ha moltíssima feina,
i ben feta, segurament.
Està molt bé que hi coordinin mitjans més tradicionals
per entendre'ns amb aplicacions,
i d'això només poden sortir coses bones.
Doncs passen 48 minuts de la una de la matinada,
o falten 12 perquè siguin les dues.
Doncs estan tots parlant ara mateix de què faran la setmana que ve.
Hi ha gent que vol venir dissabte que ve a la ràdio per Sant Jordi.
Doncs que no ho facin.
O que no ho facin, perquè estaran cansats.
Estaran cansats, segurament.
No, els programes de cara al públic
hem d'avisar-ho amb una mica d'antel·lació
a nivell legal per l'emissora,
però avisarem d'aquí poc perquè en farem algun amb ullents.
Doncs aquesta és la presentació,
l'inici de la presentació d'aquesta setmana
que han fet a CanFacebook,
per parlar dels 10 propers anys vistos per aquesta marca.
Com pinta per ells aquest futur, Gina?
Per ells sempre pinta bé, Albert.
Sí?
Sí, us en faig un resum d'això que es va parlar a l'F8,
que ells en diuen.
Primer van fer una espècie com d'arròs,
i després van fer una espècie com d'aquestes.
I després van fer una espècie com d'aquestes.
I després van fer una espècie com de road map de cap on van,
i de d'on venen i cap on van amb gràfics,
on es veia claríssimament les seves estratègies.
Hi ha la part de l'ecosistema Facebook,
hi ha la part dels productes, on hi ha el WhatsApp, l'Instagram,
el Messenger, els vídeos, el cercador, els grups...
I després hi ha la part de tecnologies,
on hi ha tot el tema de la connectivitat,
la intel·ligència artificial i l'Oculus Rift, com a tecnologia.
És a dir, no ho tracten de productes, sinó de tecnologia.
I ho tracten... És important per ells, això?
De fet, es va parlar de moltes coses,
però jo ho he separat en quatre punts més un.
El primer és els bots.
Si ho diu parlar per telèfon o amb el servei tècnic,
o per demanar a gora els llocs,
Facebook està fent els primers passos
perquè puguis fer-ho a través dels robots,
que identifiques el que dius i et donen solucions.
És a dir, et pots connectar per telèfon o en un xai
i dir, escolta, vull comprar paper de vàter, tomàquets i plàtans.
I algú et podria portar la compra a casa
amb el que has demanat en text i no a una persona, sinó un robot.
Molt bé. 360.
Facebook ha fet una càmera de 360 graus.
Això no és novetat, no?
No, i tampoc és que entri al negoci de les càmeres.
Però si t'interessa, Albert, que sàpigues que val 30.000 dòlars.
La càmera, per si la voleu buscar, es diu Surround 360,
i té la pinta de dos cons aixafats,
un sobre l'altre i 17 càmeres al voltant.
La competència és osso, que val 60.000 dòlars,
és a dir, aquesta valdria la meitat,
i la GoPro més Google, que en tenen una que val 15.000 dòlars.
És a dir, estan a dins del mercat. Molt bé, molt bé. Déu-n'hi-do.
Ulleres. Heu vist com són les Oculus Rift?
Que són així com un casc. Molt gros, pesa, és incòmode.
Doncs Marc Zuckerberg ha començat a parlar d'ulleres.
És a dir, ulleres com les que ja portem per veure.
Per llegir, no?
Però no per fer servir la realitat virtual.
I a partir d'aquí diuen que parlaríem de lentilles.
Lentilles de realitat virtual.
O sigui, hi ha ni cables, ni pesen, ni res.
Si escolteu el fundador de Second Life,
en aquest moment estarà rebuscant-se i dient,
que ho he fet massa abans, ha passat alguna cosa.
Però ell va parlar de l'instacontacte, ja?
No, ell ha parlat de moment d'ulleres.
Però la gent en el mateix...
Va començar a parlar de les lentilles.
L'any 2009, en el Ficot,
Nolan Baishnell ens va parlar de les lentilles.
Serien 5 anys.
Si és el 2009, anem una mica endarrerits.
Ai, Nolan Baishnell.
L'últim, safe.
Volen posar un botó de guardar, safe,
per aquells articles que considerem interessants per llegir després.
Fins ara no sé com ho veieu per guardar.
Jo tinc Pocket, que apretes un botó i ho guardes allà.
Però estaria integrat dins de Facebook.
El que faríem és, de la mateixa manera que fem un like,
apretaríem el botó safe,
i se'ns guardaríem una llista d'articles per llegir.
Jo no tinc mai temps per llegir.
I punt extra. Trump, Donald Trump.
Marc Zagerberg va tenir un moment per parlar de política.
Sabeu que ara mateix estan en campanya.
Donald Trump omple moltes portades.
No és aquell senyor amb aquella perruca...
És Ross, que és una perruca amb gat.
Marc Zagerberg, que no es posa mai en política ni en aquestes coses,
va dir que Trump era un gat espantat,
que vol construir murs entre les persones,
quan Facebook, el que vol,
és ajudar encara més a la humanitat.
Tot molt profund.
Està estudiadíssim, això, eh?
Perquè, realment, això segur que per molta gent és important.
Sanders estarà molt content.
El govern perenat del món, sí, sí, certament.
Heu fixat que la música d'Ikat.cat,
quan ens anem acostant a les dues,
es fa cada vegada més electrònica?
La gent ha començat a dir, en el periscope,
que li agrada molt la secció musical d'avui.
O sigui, la selecció que has fet estava molt bé.
Doncs no té mèrit meu, sinó mèrit d'Ikat.cat,
perquè és la música que ha entrat aquesta setmana
a la programació musical.
Dilluns farà 41 anys de la publicació de la Llei de Mur.
Ens pots fer cinc cèntims
del que significa aquesta llei de forma pràctica, francès?
Doncs sí, aquesta llei no té res a veure ni amb gats,
ni amb torrades amb mantega que cauen pel lloc que no els toca,
sinó que és la llei que rep el nom de Gordon Mur,
que és el fundador d'Intel.
L'any 65 publica una predicció en un article,
i és que el nombre de transistors que es poden incloure en un xip
es doblarà cada any.
La tècnica avançarà i farà possible
que més transistors capguiguen sobre la mateixa superfície.
L'any 75 la va revisar perquè es va alentir una mica més,
i el va dir que el nombre es doblaria cada dos anys.
El transistor, què és el transistor?
Per quin és la seva importància?
És un material semiconductor
o d'amplificador.
L'avantatge d'això és que els xips de les CPUs,
els processadors dels vostres ordinadors,
tauletes, telèfons mòbils, etcètera,
estan fets precisament integrant moltíssims transistors,
que són els que generen diversos senyals elèctrics
que es converteixen en zeros i uns,
i per això han de tenir aquesta capacitat de ser interruptors.
Funcionar com a zero o com a u. Sobren o es tanquen.
Interruptors, a la vegada.
El més intransistors i a altra circuiteria
poden encabrar en un espai més petit,
més potent és aquest ordinador, és el nostre telèfon,
més potent són les nostres tauletes i consoles.
Fins a l'actualitat s'ha anat complint molt, molt,
molt de la predicció de Moore,
i això ho ha utilitzat la indústria per fer previsions
a llarg termini sobre com havia d'evolucionar
i què li esperava més endavant,
quina mena de què havia de preparar-se per tenir més endavant.
El 2015, per cert, Moore preveu que el creixement,
la llei de Moore, no el senyor Moore, que ja no està entre nosaltres,
preveu que el creixement s'estanqui.
De fet, les previsions ja han baixat a dos anys i mig.
Ostres!
I atenció, perquè ens estem acostant ja a una mena de límit,
que sobrepassa el fet pràctic de la llei de Moore,
que és que la distància física
entre diversos components electrònics s'està fent tan petita...
Que físicament...
El 22, els 14 nanòmetres,
un nanòmetre és una milionèsima part d'un mil·límetre,
estan tan a punt, tan junts, tan junts,
que fins que no utilitzem una tecnologia diferent,
si seguim amb la de la tecnologia de transistors,
es començaran a interferir elèctricament entre ells,
i per tant ja estem arribant a un punt
on la potència dels processadors s'està costant el seu límit teòric,
fins que canviem de tecnologies.
Per cert, per acabar no vull fer-ho
sense parlar d'un videojoc,
que és totalment sorprenent
i que vaig escoltar quan parlaves, Albert, als experts.
Aquest joc s'anomena Stairway to Tax Heaven,
vindria a ser la tradució com les escales cap al cel dels impostos,
i es tracta d'un joc inspirat en els papers de Panamà,
en aquest cas tan important del periodisme i investigació.
És un joc que podeu trobar a la web oficial dels papers de Panamà,
la web del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació,
el trobareu per allà si busqueu ràpidament el vostre navegador,
i és un triat d'aventura en el qual nosaltres,
quan comencem el videojoc,
podem posar-nos en la pell d'una estrella del futbol,
d'una persona del món de la política,
o d'una persona del món dels negocis.
A partir d'aquí hem de prendre diferents decisions,
és un joc que es juga en dos minutets,
serveix molt i molt
per entendre què ha passat amb el tema del cas dels papers de Panamà.
Això demostra que el videojoc, a banda d'entretenir, pot informar.
Això mateix, i, de fet, aquest joc entra dintre d'un corrent,
que està bastant de moda actualment,
que són els anomenats news games,
videojocs que s'utilitzen per explicar notícies del dia a dia,
i pel fet que són interactius, a vegades, si estan ben construïts,
poden ajudar a entendre moltes coses.
Dos casos que són recents i són molt divertits.
El Pedro Sánchez Simulator 2016.
És un joc on tu ets Pedro Sánchez i has de formar govern.
És molt divertit. És impossible, oi?
No, jo he format govern i ja tenim la independència aquí.
Es penja tota l'estona.
Jo he format govern i Catalunya és independent en aquest govern.
Però és un desgavell, també.
És un desgavell increïble.
I l'altre joc també interessant sobre això
és un joc que es diu Need to Know,
que funciona i va sobre el tema de Snowden i l'espionatge masiu.
M'agaves de fer pensar en aquest joc Pedro Sánchez Simulator
que avui a l'Amstrad Eterno hi havia un joc per Amstrad molt recent
que es deia Pablo Iglesias Anticaspa.
No parlo d'Anticaspa, no, Anticasta.
I era un petit joc de plataformes amb en Pablo Iglesias, també.
D'actualitat, no? Doncs mira. Déu-n'hi-do.
Doncs Gina, Francesc, Eudard,
moltíssimes gràcies per venir en directe al Generació Digital
a la una de la matinada d'una a dues a Catalunya Ràdio.
D'aquí una estona, Gina, tancarem el periscope,
ara sortirem i tancarem. I ens en anem a dormir.
Exacte. Informatius i després directament l'audivisual.
Aquesta vegada amb els 75 anys de Juli Cristi,
qui és el guanyador del nostre joc de rali,
en Jordi Duran, que ens preguntava sobre l'Apple TV.
Generació Digital sou tots vosaltres
i també la Gina Tost, Francesc Xavi Blasco, Xavi Serrano,
Albert García, Star, Elisabet Sánchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic, el Martí Rigol.
Recordeu que dimarts a la nit, el 33, el Generació Digital.
I nosaltres hi tornem,
amb aquest programa dedicat a Sant Jordi i als llibres,
i sobretot a youtubers que fan llibres,
la setmana vinent a aquesta mateixa hora.
Adéu-siau.
Gràcies.