Bona nit, us informa Sèlia Forment.
Suport onànim del G20 d'Emburg,
que lliura comerç, però divisió entre els Estats Units
i la resta de membres pel que fa a l'acord del clima de París.
És la síntesi a la cloenda de la Cimera
que durant dos dies s'ha celebrat en aquesta ciutat alemanya.
Consensual comunicat final no ha estat fàcil,
però al capdavall, la cancel·lera alemanya,
Angela Merkel, amfitriona de la trobada,
s'ha mostrat satisfeta per la fórmula de compromís pactada
que evita la ruptura definitiva amb els Estats Units.
Estic molt contenta que tota la resta d'altres caps d'estat
i de govern del G20 hagin ratificat
que l'acord de París és irreversible.
Que les responsabilitats que vam assumir en aquest acord de París
s'han d'implementar el més aviat possible
i que haguem acordat un pla d'acció sobre el clima i l'energia
que s'anomena el Pla d'acció d'Hamburg.
El president de França, Emmanuel Macron,
que ha anunciat pel 12 de setembre una nova cimera sobre el clima
no perd l'esperança de convèncer els Estats Units
perquè es repensin l'allunyament dels acords de París.
La cimera del G20 ha tingut un rerefons de protestes violentes
i també pacífiques el darrere dia.
Sota eslògans com Pedres no a la nostra arma és la saviesa,
els grups anticlubalització i d'extrem esquerra
han optat per protestar a la manera de Gandhi, pacíficament.
Catalunya en Comú reconeix l'1 d'octubre
només com una mobilització,
però no com un referèndum d'independència vinculant.
La coordinadora nacional del partit, reunida a Terrassa,
ha rectificat la posició oficial de la formació
que encapçala en Xavier Domènech i Ada Colau.
El text reconeix la legitimitat de la mobilització
i donen suport a com un acte d'afirmació pel dret a decidir,
però no li atorgen valor de referèndum vinculant,
tal com explica Xavier Domènech.
Per no saber, no sabem ni si hi ha urnes en aquests moments,
i entenent, a més a més, que no s'ha fet cap decret,
no s'ha aprovat absolutament res,
més enllà de fer afirmacions declaratives,
i que la campanya, en tot cas, si es produeix,
hauria de ser un cop hi ha el decret,
aquest és un delat que anirem tenint com a espai
en els pròxims mesos.
La marxa del Gay Pride Barcelona ha reunit 50.000 persones,
segons la Guàrdia Urbana.
Aquesta desenedició porta el lema
Xiu La Falta contra l'LGTBI fòbia,
que fa referència a la discriminació
que pateix aquest col·lectiu a l'àmbit esportiu.
L'organització calcula que amb el Pride Barcelona,
que va començar el 28 de juny,
passaran per la ciutat unes 260.000 persones.
La manifestació d'aquest any coincideix
amb els 40 anys de la primera mobilització LGTBI
a l'estat espanyol que es va fer a Barcelona.
Els bombers han donat per controlat aquesta nit l'incendi
que havia començat a la tarda a Biosca,
la comarca de la Sagarra.
Segons dades provisionals dels agents rurals,
ha afectat unes 15 hectàrees.
El 60% són de zona agrícola i el 40% de forestal.
Les primeres investigacions apunten que el foc
l'hauria provocat una recolectora que feia treballs de cega.
El Festival Cruïll ha ofert la jornada més atlèctica aquest dissabte.
Ho ha fet amb el rock d'artistes com Ryan Adams,
la rumba mestissa de Txarango
i els himnes festius de The Pet Shop Boys.
Barcelona, Marc Ruiz.
Cruïll enamora és el lema de l'edició d'aquest any
i sembla que ha contagiat com a mínim els seus artistes aquest dissabte.
El guitarrista Ryan Adams parlava de la lluna plena
al públic que no veia des de 2002
i els demanava que es fessin un petó.
Encara més temps feia que Steve Banzan no trepitjava els escenaris
sense la E Street Band i Bruce Springsteen.
Després de més d'una dècada i del seu pas per les sèries
El soprano Oli Lehammer, ha presentat nous temes
i ha reditat la complicitat amb un dels públics
que més li agrada del món, segons ell mateix.
Però no tot ha estat rock i blues aquest dissabte.
Enric Montefusco, ex-Tunstville,
confessava que feia dos dies que no dormia,
perquè acaba de ser pare.
Itzarango explicava a un públic que complia rebentar l'escenari
que el seu últim disc, El cor de la terra,
neix dels viatges a Palestina, Grècia o Gàmbia,
que els han transformat.
Emocions desformades abans de la festa total de Pet She Boys
i els ritmes endimoniats de The Prodigy.
En esports, Pierre Uriola és el segon fitxatge del Barça de bàsquet,
segons us avancem a Catalunya Ràdio.
El pivot català ha jugat l'última temporada al València,
l'equip campió de l'ACB.
El club valencià està pendent del pagament
per fer oficial el traspàs.
En futbol, el porter José Aurelio Suárez,
procedent del Barça B, s'incorpora al Girona
i arriba amb la carta de llibertat
i firmarà un concepte per quatre temporades.
D'altra banda, l'ex-copa de Barcelona,
que va a l'Ajuntament de Barcelona,
s'incorpora per quatre temporades.
D'altra banda, l'ex-candidat a la presidència del Barça,
Agustí Benedito, assegura que té les adhesions necessàries
per emprendre el vot de censura contra Josep Maria Bartomeu.
Fins aquí les notícies.
Sentiu bé aquest crec, aquest crec, crec?
Fora de catàleg.
Tenim temps pels descatalogats.
Aquest diumenge, un mosaic de petits detalls
i sofisticades manudències.
Fora de catàleg.
Aquest diumenge, a les 8 del vespre, a Catalunya Ràdio.
Pareu bé l'orella.
Fora de catàleg.
Eh... eh...
Eh...
Eh...
et
Eh...
Catalunya Ràdio.
Generació digital.
Aquest és el programa número 623 del Generació Digital.
El control tècnic, Ricard Portal,
i el control central, Carles Morales.
Si ens estàs escoltant, passen uns 6 minuts de les 12 de la nit
i recorda que també pots escoltar el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciodigital.cat.
Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
a les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat
i el coneixement amb la tecnologia,
amb la programació, els robots o els videojocs.
Avui també amb el cinema, parlarem de cine i ciència,
i entre molts altres continguts us parlarem del proper programa
que és força especial per a tot l'equip del Generació Digital
perquè farem 15 anys
i el programa serà en directe des del CCCB.
I el programa serà en directe des del CCCB.
Després us ho expliquem.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Benvinguts a tots. Com esteu? Molt bé.
Gina, aquesta setmana hem vist que has anat a un lloc
que es diu Elite Barcelona.
Sí, és un cíber com dels 90, però adaptat al segle XXI.
És una sala plena d'ordinadors connectats en xarxa
on la gent juga a videojocs.
Això era un cíber i ja existia el 90.
No, perquè aquest està preparat per e-sports.
És a dir, tenen fins i tot una tarima
amb aquelles típiques butaques de color vermell o blau,
amb aquestes taules com molt Star Trek,
on la gent va, a més, entrenar per ser millor.
Hi havia gent jugant al League of Legends, al Counter Strike,
a l'Overwatch...
Per exemple, jo vaig anar allà i quan portava 15 minuts va ser...
Per favor, doneu-me un ordinador i juguem a l'Overwatch.
Jo jugava dues hores a l'Overwatch
i em van donar una pallissa espectacular.
El meu equip era molt dolent.
Segur que estàs millorant dia a dia.
Només et diré una cosa.
Faré ja com 25 personatges
i faré una guia d'un personatge concret
que estic dominant tant.
La gent no es creu que amb el meu nivell tan baix
tingui tant de nivell amb aquest personatge.
En aquest joc, com en d'altres en xarxa
i d'aquest tipus d'esports electrònics,
oi que tu pots comprar skins?
Sí, els pots comprar
i si no, sempre que puges de nivell et dona una caixa màgica
que dins té com coses
i una d'aquestes coses màgiques que et donen
poden ser aparences pel teu personatge.
Això vol dir que tu pots millorar, per exemple, l'arma que tens?
No, només canvia l'aparença.
L'aparença, la postura que portes quan guanyes,
els sprays de grafitti,
coses d'aquestes que són molt més estètiques
que no pas funcionals.
Tu només milloraràs el teu personatge
i amb utilitat et fas millor.
És a dir, entrenes.
I es nota, eh? De fet, la millor persona que conec
és el meu germà.
I no és genètic, no?
El meu germà és molt, molt bo.
Però perquè practica molt.
És molt bo perquè hi ha fotut moltes hores.
Així és normal que siguis molt bo.
Jo l'altre dia veia una persona que seguia el Twitter
on posava el resum de les hores que havia jugat en el Zelda,
que eren 303 hores.
I feia el càlcul dels dies, que són uns 22 dies.
Tens 24 hores al dia jugant.
Jo amb l'overwatch porto 28 hores, com a molt.
I tampoc... Em diràs, home, Déu-n'hi-do, eh?
Tampoc és tant, eh?
Perquè cada dia jugo una horeta,
o alguns dies no jugo, o altres dies jugo 3 hores...
Clar, vas comparant...
I si jugues un dia pel mig no jugues,
notes que després et costa més o no?
És com l'esport en general.
Ho està veient amb armes.
Sí, però no d'un dia.
És a dir, jo ho noto molt més quan porto una setmana sense jugar.
Han de passar més dies, dones.
Tampoc és tan bona.
Francesc, per cert, vam fer l'especial Game Lab,
vam penjar moltes entrevistes al nostre apartat de Catràdio.cat,
va ser dins de la conferència del Fumito Ueda.
Hi vaig estar, sí.
I què tal?
Bé, a veure, no va ser una conferència,
va ser una entrevista que es va fer allà.
Llavors ens vam trobar amb dues coses.
Una, l'entrevista, el Rami Ismael,
que era una miqueta...
que no l'acabaves d'entendre molt bé.
I els japonesos, que quan els hi fas una pregunta,
te'n deixen contestar alguna cosa s'ha perdut entre mig.
Va una miqueta al seu món.
Va dir coses molt curioses,
però sí que va ser en general bastant ensupidot.
I va ser una llàstima.
Perquè teníem moltes ganes d'escoltar què ens podia dir.
Ara, un highlight.
Una cosa destacada de l'entrevista
és que se li va preguntar quin dels seus personatges,
dels seus jocs, tan clàssics i icònics,
doncs li agradaria més trobar-se, si a ICO,
si a Show of the Colossus.
I ell va dir que preferiria no trobar-se ningú.
Perquè això és el món de la fantasia
i són personatges molt rarots, que preferien no trobar-se'ls mai.
I de fet, deia,
jo crec que si me'ls trobo passarà al contrari.
Se sentiran ells decepcionats amb mi mateix.
Aquesta setmana, Eli, quin videojoc regalem?
Doncs atenció,
que regalem el videojoc Dragon Quest,
Dragon Quest Heroes 2.
Avui, l'Oriol Dalmau ens explicarà la seva experiència,
que l'ha jugat tota aquesta setmana,
ens dirà a veure què tal.
I, a més, al final del programa, direm el nom del guanyador
del DiRT 2,
que és el joc que ens va comentar fa dues setmanes,
i que amb el programa especial del Game Lab
hem allargat una setmana més.
Molt bé, doncs l'Oriol Dalmau
ha jugat en aquesta nova versió
que s'ha fet per la PlayStation 4, també per PC,
també ens comentarà per Switch, però que sembla ser
que no és del tot igual
que altres versions.
I, al final del programa, com deia l'Eli,
veurem el guanyador del DiRT 2,
aquest joc que vam comentar fa dues setmanes.
Oregon.
Fa molt temps que no parlem del Pokémon Go.
Sembla que n'hagi passat la moda,
però hem llegit aquesta setmana
i hem rebut les dades econòmiques actualitzades
que sorprenen, almenys a mi m'han sorprès una miqueta.
Les dades les ha publicat una consultora especialitzada
en models de negoci i de mòbils
i diu que, de moment,
ha fet 1.200 milions de dòlars en guany.
250 només aquest 2017.
Nois, no mireu el guió
i dieu-me quantes descàrregues
creieu que ha tingut.
Puf, immenses.
No et sabia dir ni un número
perquè s'ha d'escapar, això.
Jo estic amb ell.
Hi ha menys que... més de 750 milions de descàrregues.
Hi ha tants telèfons al món.
750 milions.
I aproximadament uns 60 milions d'usuaris registrats cada mes.
Això vol dir que són 60 milions de persones
que es connecten a l'aplicació i juguen en aquell mes, eh?
Vull dir que allò que dèiem de la moda
potser encara aguanta una miqueta.
I tant, no ha passat gens, no?
El que passa és que és curiós
perquè 750 milions de descàrregues
han fet 1.200 milions de dòlars,
que són 40 milions aquest 2017.
Al final diu que sí, les comptes surten,
perquè són molts milions,
però déu-n'hi-do, la ràtio entre descàrregues i diners,
que potser no són tants diners com sembla,
com pot ser, per exemple, amb una còpia física.
Clar, però és un joc per mòbil, és un joc free-to-play,
i aquí és on la gran majoria de les persones
que s'hauran descarregat el jugaran de forma gratuïta
amb un duro, sempre hi haurà aquell que s'hi aficionarà més,
i sempre hi ha les grans balenes,
que són aquestes persones que elles soles
es gasten 100 euros perfectament en aquest producte,
i ja compensen per tota la resta.
Realment espectacular les dades d'aquest joc
que continua estant d'actualitat,
encara que hagin passat tants i tants anys.
A veure, ens acostem al final de temporada
i volem parlar de llibres,
sobretot de llibres com el que avui us portem,
ja que a banda d'aprendre i poder descobrir pel·lícules,
podem aprendre d'altres coses.
De l'editorial Walk avui ens acompanya l'autor del llibre
El Mundo de la Ciencia 50, Películes Esenciales.
Cristian Aguilera, molt bona tarda.
El Cristian Aguilera és llicenciat en Ciències Biològiques
i és autor de diversos llibres, a part del que presentarem avui,
llibres com Bernard Herrmann, Cumbres Borràs Cosses,
Història del Neoroc Progressivo, 1982-2016.
També és director de continguts del portal cinearchivo.net.
Estem escoltant la banda sonora de Frankenstein.
De fet, Cristian, és la primera pel·li que surt referenciada
en el teu llibre. Per què?
Estem parlant d'una pel·li del trenta i escaig, oi?
Primer, perquè és una novel·la secular
dins del món de la ciència ficció del terror.
Una novel·la que la primera adaptació sonora
és precisament la que és Mentes de l'any 31, de James Whale,
tot i que és una versió, diguéssim, reader's digest,
que agafa una part, una mica l'esquema,
del que seria la gran novel·la del Mary Shelley.
Pel tot el tema que tracta sobre la ciència,
el llogar de ser Déu per part dels científics
creia que era el títol que podria obrir aquest llibre.
Molt bé. De vegades, la ciència i l'entreteniment
poden estar mal vistes, potser des de l'apartat de la ciència.
Normalment, si preguntes als científics,
tenen un concepte una mica estrany sobre el cinema,
perquè pensen que menys tenen una mica
el concepte de la ciència, tot el que implica.
I ho frivolitzen, frivolitzen les històries.
Hi ha uns 50 títols, gairebé tots ells,
que tenen un respecte bastant considerable per la ciència.
I l'explicació una mica rau en què el cinema ha tractat
d'alguna manera no gaire correctament a la ciència
és perquè, generalment, la majoria de guionistes i directors
tenen una formació que no és precisament científica,
alguns d'ells són advocats...
El llibre està estructurat de forma cronològica.
Vas explicant diverses pel·lícules relacionades amb la ciència.
De vegades, quan comentem pel·lis de ciència-ficció
o que parlen de la ciència, pensem en tecnologia,
però també és medi ambient, per exemple.
Sí, el que es diu, diguéssim, pel·lícules d'anticipació.
En el cas, per exemple, que s'escau a la portada de Gata,
que és una pel·lícula d'anticipació,
és una pel·lícula de les millors pel·lícules que s'han fet
sobre el tema de la clonació humana i que alvira un futur
que està una mica a la cantonada.
Per cert, escoltem la música i els efectes de Viaje al·lucinante.
Que gran, eh?
Que allà sí que es porta la ciència a un extrem.
Sí, però pensem que la majoria de pel·lícules de ciència-ficció
normalment sí que tenen, per exemple,
assessors de consultors tècnics o consultors científics
que intenten, si més no, recrear d'alguna manera fidedigna,
que podria ser en el cas de, per exemple, Viaje al·lucinante,
amb l'original Fantastic Voyage,
el que podria ser el cos humà, i això sí que va ser innovador.
Pensàvem que estem al 160, una producció, diguéssim,
d'allà d'un cert pressupost, amb actors, alguns d'ells consolidats,
i un reclam com va ser la Raquel Wells.
Hi ha moltes coses que sí que a vegades ens trobem,
i jo crec les persones que potser tenim molta formació científica,
i dins d'això és dir haver el terme ciència-ficció
que li ha de donar més importància, si és la ciència o la ficció.
Moltes vegades la ciència serveix de base per portar
l'argument cap on el creador vol,
que, òbviament, s'escapa dels límits de la ciència.
Però ho ha de vestir d'alguna mena de base
que a l'espectador li sembli interessant.
Però, clar, quan algú és expert en el camp,
i es posa avaluant l'explicació que se li dona,
totes les expressions tenen més forats que el titani.
Però si no, no podríem fer pel·lícules de ciència-ficció,
perquè res es podria explicar al que mostrem, no?
Per exemple, una pel·lícula que n'enclosa aquí,
que es diu Armageddon, dirigida per Michael Bay,
diu que té més de 200 errors científics.
Aquesta és una altra, que quan apareix una pel·lícula d'aquest tipus,
es posi a científics dient això sí, això no.
Encara que sembli una mica estrany,
es pensa que 50 pel·lícules, i s'obrarien moltes,
trobar aquestes 50 pel·lícules que tinguin un cert rigor científic
i que tinguin una importància a la seva època i dalt,
no ha estat gens fàcil.
Inclús diria que al cinema MUT, que són més de 30 anys,
pràcticament no hi ha res que es trobi,
es detecti com una mica fidedigna,
o que tingui una base científica
en una certa solidesa.
Ens hem d'anar fins a l'any 31, quan ja havíem passat més de 35 anys,
en el tema del cinema.
I per això dir que és una selecció que sembla que sigui
relativament fàcil, però trobar-ne de totes les èpoques
en una certa varietat temàtica no ha estat gens fàcil.
Ens estem parlant amb en Cristian Aguilera
sobre el seu darrer llibre,
que té 50 pel·lícules essencials.
Per què has posat Gorillas en la niebla?
És una pel·lícula que jo pràcticament n'hi tinc molta estima.
Al mes que va ser la meva primera gandu sonora,
que em vaig comprar, de Moritz Jarr, amb CD.
I realment a mi em va impactar la pel·lícula,
que just en aquell moment estava estudiant ciències biològiques,
i tot una mica plegat.
Sí que és cert que té un cert rigor la història.
Al final deixa la porta oberta
a veure què havia pogut passar amb la desgràcia
del personatge de la Dianfosi.
I, evidentment, no és un llibre més de relat d'aventures,
amb clau dramàtica,
però sí que explica tota la tragèdia de la destrucció virtual,
la destrucció que hi ha dels cimis
en aquella part del territori de les grans jaques a Àfrica,
i tot el que comporta per les espècies en pari d'extinció.
Per si volia fer una quotació.
Aquest llibre és, evidentment, que refereix a les pel·lícules de ficció,
perquè el cinema no deixa de ser de ficció.
Hi haurà un segon volum, que sortirà pels vols d'octubre-novembre,
que sí que refereix als documentals.
I aquí sí que ha hagut una explosió de documentals
d'una grandíssima qualitat, sobretot a finals del segle passat,
al que portem del segle XXI,
i realment s'han rodat escenes
amb uns pressupostos grandiosos,
per exemple, o Feanos, o Goldfish, o pel·lícules d'aquestes,
que mai s'havien vist en documentals
al món, la natura, en l'estat,
i amb la qualitat que ni podríem somiar fa 30 o 40 anys en rel.
Aquesta pel·li, quan la vaig veure, em vaig quedar molt, molt parat.
És una pel·li que es diu Cube,
que, de fet, tu em parles i fas una analogia amb el Cub de Rubik,
perquè, heu vist, has vist Cube?
Sí, sí, les he vist totes.
Jo no, tu. És que n'hi ha diferents.
Sí, jo, quan vaig veure la segona, em vaig quedar com...
No, no és com la primera, i no em va sorprendre tant.
Sí, perdoneu, però la bona és la primera.
Sí, sí, absolutament, i la que es sorprèn més és la primera,
absolutament, i tu parles d'es Cub de Rubik en el llibre, no?
Sí.
De fet, Cube, es parteix d'un curtmetratge
que el mateix director, el Vincenso Natali, va fer,
i després, que una mica li va servir de carta de presentació
per fer una pel·lícula que, amb molt pocs elements,
realment, a mi també és una de les pel·lícules
que em va impressionar.
Però parlant de poc pressupost,
hi ha uns efectes força espectaculars en aquesta pel·li, no?
Sí, però té molt a veure amb la inventiva,
és a dir, els canvis d'epitació, sembla que...
O sigui, sembla una pel·lícula molt més pressupost
del que realment es va fer.
I a part, tots una mica, entre cometres enganyats
per fer la pel·lícula,
i, evidentment, van patir alguns d'ells, no?,
perquè no és una pel·lícula fàcil de fer, no?
Sí, és el més sorprenent que hi ha.
Estic mirant, a veure si trobo...
Vaig veure l'altre dia una pel·lícula molt similar a Cube,
però que no és Cube,
i que també era com de ciència-ficció,
que són una gent que està així, com una espècie d'àgora,
en una habitació negra, i no es poden moure,
perquè, si es mouen, els maten,
i, aleshores, han de decidir, a través de votació, qui es mor.
I cada x temps va morint un,
perquè els altres han de votar qui es mor.
Fins que no vegin què diuen. Jo no ho conec.
T'agrada Cube? Aquesta és la següent. A veure si em surt.
Això és spoiler, però...
Molt bé, molt bé. Ah, escolteu aquesta sintonia.
Després ja, deia sintonia, volia dir banda sonora.
Hi ha pel·lis, sobretot a la part final de la teva llista,
i que hem vist fa relativament poc, com aquesta,
que és Interstellar,
que necessites veure dues o tres vegades per entendre-la.
Necessites anar a pàgines de gent on te l'expliqui,
què és el que ha passat aquí, què és el que ha passat allà.
Són pel·lis on aprens moltíssim, no?, com Interstellar.
Estàs d'acord o no?
Sí, de fet, Christopher Nolan, que és com dèiem,
que els directors normalment no tenen un coneixement científic,
però si el veieu amb els extras que acompanyen l'edició d'Interstellar,
és ell mateix el que s'interessa,
parla amb científics, va estar assajolat per científics,
i realment se'l veu amb aquesta.
És una mica com Stanley Kubrick.
Si hi ha algú similar, per mi,
a Stanley Kubrick en quant a coneixement,
en quant a director capaç de fer pel·lícules grandioses,
i és relativament jove,
a Christopher Nolan, per mi, similar a Kubrick,
en aquest sentit,
que ha escrit un llibre sobre Stanley Kubrick,
és Christopher Nolan.
I realment si les seves pel·lícules
tenen aquesta visió de la ciència que es transcendeix.
L'he posada en hostalteu llibre,
segurament perquè es va editar després,
abans que es fes la pel·lícula, que és The Arrival,
la llegada, no sé si haguessis estat a temps,
l'haguessis posat, aquesta?
És possible, com també una versió que s'ha fet de Madame Curie,
que és la que s'analitza, és una pel·lícula de l'any 43,
una esplèndida pel·lícula, per cert.
I aquesta, sí, dia rival d'un director,
que, atenció, per mi és Denis Villeneuve,
pot ser un dels grans.
No diria que ha d'alçar, potser, Christopher Nolan,
però potser, probablement, si un dels grans...
Confieu en que la versió que ha fet la segona part de Blade Runner
pugui ser espectacular,
pugui ser una pel·lícula que transcendeix al pas del temps.
Després parlarem de Blade Runner una miqueta,
perquè també farem una petita peça amb videojocs,
que també parlen de ciència.
La llibre la vaig conèixer per la Gina.
Me'n recordo que em vas dir, Albert, mira-la.
Sí, és que a mi em sembla una pel·lícula de ciència ficció,
és a dir, una pel·lícula de ciència feta per gent de lletres
que els agrada la ciència ficció,
però que incorporen aquesta part de lletres,
perquè parla molt de la comunicació,
de com es formen les paraules,
de com transmetem idees d'uns als altres, això...
A mi m'agrada molt i, a més, està molt ben feta,
està basada en un conte d'un senyor que es diu Ted Chiang,
que es diu La historia de tu vida,
després ja parlarem de llibres que heu de llegir aquest estiu,
però aquest, ja us el podeu apuntar, es diu La historia de tu vida,
és del Ted Chiang i és...
Formen... Un relat curt, eh?
Sí, és un relat curt dins d'aquest gran llibre de l'Arlarats Curs.
Doncs si t'ha agradat aquesta pel·lícula, The Arrival,
per mi té una millor, el Denis Villeneuve, que és quebequès,
és canadenc, i que es diu Prisioneros, és una obra mestra.
És d'una pel·lícula amb Hugh Jackman i amb Jack Gillingham,
jo soc un fan de Jack Gillingham, i realment és...
Jo la vaig veure i dic,
aquesta pel·lícula està a l'alçada de Misty River,
perquè és la temàtica més o menys similar,
però diria, si no, tingués l'anomenada un Clint Eastwood,
estaria considerada a l'alçada, si no, inclús per mi millor.
Ja tinc la pel·lícula a tipus cube, gràcies, Twitter.
Es diu Circle, o sigui, Circle.
Circle, és del 2015, i realment és...
Si us agraden les pel·lícules tipus cube,
de poc pressupost i poca escenografia,
és la pel·lícula que heu de veure.
El Circle o la Tom Hanks? No, és una del 2015, dos anys abans.
Que es diu igual, però...
Mira, estic ensenyant el meu mòbil,
perquè vegis que l'escenografia és habitació negra,
gent de peu, i no passa res.
De fet, al principi vaig pensar, ui, que m'avorriré.
La veritat és que el guió està molt bé.
Christian, saps què em passa a mi amb el tema de documentals?
Que des que tenim Netflix, des que tenim Movistar,
amb un munt de canals,
per mi el documental ha baixat una mica...
Molts d'ells, eh?, ha baixat una mica el nivell.
Moltes vegades veus a Oisea, per exemple,
ara faran un documental sobre oceans.
El veus i veus que és molt fluix.
És a dir, hi ha ara tantes hores de televisió
que penso que molts d'aquests documentals han baixat el nivell.
És que hi ha de tot.
Hi ha alguns documentals
que estan camuflats amb sèries de televisió...
Em refereixo més al sentit d'aquells documentals
que, posem, per exemple, als anys 70,
amb les tecnologies era impossible arribar en aquells mons.
Per exemple, a Microscòpies, microcosmos,
o pel·lícules d'aquest tipus,
que realment penses que jo he estat filmat,
hi ha trucos com es filmen aquestes històries,
penses que està en l'hàbitat natural i no és exactament així,
però t'ho venen d'alguna manera,
i sobretot la importància que concedeixen a la música,
és veure bé el nivell de la imatge.
Continuem parlant de més ciència i més tecnologia,
però nosaltres continuem en la generació digital.
Escoltem en Cris, del canal de Cris,
que resulta que vol guanyar diners de forma fàcil
i ens explica com fer-ho.
Ei, mai has pensat que li dediques moltes hores al mòbil?
Moltes? Doncs no, no hi havia pensat.
Segur que t'han dit.
Si et paguessin un euro cada vegada que mires el mòbil,
series milionari, oi que sí?
Sí, sí, de tant en tant, clar, això sí.
Doncs avui et porto algunes aplicacions
que et donen diners per utilitzar-les.
Comencem. Som-hi, som-hi.
Google Opinion Rewards és una aplicació
on vas contestant preguntes cada cert temps
i Google et dona diners reals
per gastar en Google Play i Play Store.
Hm, interessant. Continua.
Doncs mira, una altra aplicació és Chat2Win.
És una espècie de WhatsApp amb publicitat.
Cada cert temps has de menjar-te un anunci,
però et recompensen a través de Paypal.
L'única pega, com totes les aplicacions de chat,
és que has de tenir contactes utilitzant l'aplicació,
si no, no tens ningú amb qui parlar.
Sí, sí, ja, però això és molt avorrit.
No hi ha cap manera de guanyar diners,
fer alguna cosa una mica més entretinguda?
Sí, sí que n'hi ha.
Entropia Universe és un joc MMORPG
desenvolupat per MindArk
amb un model comercial basat en diners reals.
Entropia Universe és un joc gratuït
en què pots fer-te un personatge
i anar per l'espai colonitzant planetes,
recollectant recursos o fabricant roba,
armes o vehicles i vendre'ls per pets,
que és com es denomina la moneda del joc.
En pets? I com se suposa que guanyo jo diners
amb flautolències?
No són flautolències.
El pet, o P-E-D, és una moneda virtual
on cada deu pets que tinguis al joc
equivaldrà a un dólar real
i que pots intercanviar quan vulguis,
però hauràs de suar per aconseguir-ho.
Sí, ja, bé, m'ho pensaré.
Sigui com sigui, juga amb responsabilitat.
Responsabilitat, sí.
Bé, jo m'acomiado, que he de marxar. Adéu-siau.
Sí, digui'm?
Escolta, vols venir amb mi a guanyar pets?
I per què vull jo flautolències?
P-E-D, és...
Això que comentava de l'entropia i l'univers,
en Cris vam comentar-ho l'any 2004
en una art futura que...
Cris Bastard, vol dir l'Albert Morillo
que t'està dient és que Bastard?
Què va, què va, no volia dir això.
Em sorprèn que encara existeixi.
No sé si ho heu fet, això de guanyar diners,
fent aquest tipus. Jo conec experts, eh?
Però experts que guanyen forces dòlars cada mes
amb xats com aquest.
Vull dir que tu, el que diu ell,
de tant en tant veus algun tipus d'anunci,
però que després t'ho recompensen amb diners reals.
Molt bé, felicitats, aquesta gent.
No, no, escolta. No, està molt bé, està molt bé.
Jo no, jo no. No?
Jo no.
Doncs atenció, perquè ara us explicarem
una cosa que us pot interessar molt, sobretot pel premi.
Aquest mes de juliol del 2017
celebrem els nostres 15 anys en antena.
I és que el nostre projecte va néixer el juliol de l'any 2002.
I volem celebrar-ho amb tots els uients dissabte vinent
fent un programa especial en directe i de cara al públic.
Però no serà a l'estudi de Catalunya Ràdio,
sinó a un lloc de luxe
que és l'arxiu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Apunteu-vos el dia i l'hora dissabte a les 7 de la tarda al CCCB
i, si voleu demanir de públic,
envieu-nos un correu a partir d'ara
a generaciódigital.cat, ràdio.cat.
Les cadires volaran, com sempre,
perquè tenim un regal molt, molt especial.
El regal és, primer de tot,
veure una hora de ràdio amb tot l'equip del Generació Digital,
que jo crec que amb això ja haurien d'anar.
S'obre ben agraïts i contents de dormir a casa.
Però sobretot també,
pels quals aquells veure'ns a nosaltres no sigui suficient,
tindreu la possibilitat de poder guanyar una Nintendo Switch.
Apunteu si no ho sabeu, que aquestes alçades jo crec que ja sí,
generaciódigital.cat, ràdio.cat, amb el vostre nom i DNI,
i us direm a partir de dilluns si heu arribat a temps o no.
Molt bé, programa especial, doncs, el dissabte 15 de juliol,
a les 7 de la tarda, des de l'arxiu del CCCB,
un espai que a mi m'encanta, que és aquell espai,
per poder veure els llibres,
veure els audiovisuals que han tingut el CCCB
al llarg de la seva història,
i també serà una gran oportunitat per parlar amb responsables
de l'expo de la Björk,
que tots plegats, per cert, el mateix dia anirem a veure.
Ja anirem, si tant. Home, ens ho perdrem.
Tu l'has vista, ja? No, ni la del David Bowie.
Tinc unes ganes de veure aquestes coses, que no tinc temps.
Doncs generaciódigital.cat, ràdio.cat.
Aquesta setmana l'Oriol Dalmau
ha jugat el joc que regalem aquesta setmana.
Estigueu atents perquè ens explica la seva experiència.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Hem jugat a Dragon Quest Heroes 2 per PS4.
També el teniu per PC i per Nintendo Switch,
però ull que la versió de Switch es veu que està mal optimitzada
i es mou una mica cops.
De fet, d'aquest joc va sortir fa temps per la PS3 i la Vita,
però està en japonès.
Tot i que es diu Dragon Quest, no és un joc de rol.
Aquest Dragon Quest Heroes 2,
que quins noms més llargs que posen,
és d'un gènere que es diu Musou.
No et sona, oi? Que què vol dir Musou?
Més o menys això.
Això que escolteu és un àudio
d'una pel·lícula de Pat Spencer i Terence Hill.
Bàsicament és el mateix.
És un joc on et venen onades d'enemics,
centenars d'enemics,
i els elimines tots amofetades
amb un sol personatge aquest, d'acord?
I això què vol dir?
Doncs combats molt ràpids, molt locos, amb atacs especials...
Es pot fer repetitiu?
Potser, però en aquest joc ho han barrejat amb elements de RPG.
Tens un equip de diversos personatges,
amb cadascuna amb habilitats i armes diferents.
Pots controlar-los quan vulguis, fins i tot en la meitat del combat,
i pots fer atacs combinats,
pots canviar les seves armes, pujar de nivell, guanyar habilitats...
I tot passa en un món bastant obert.
Per tant, és un Musou RPG, és una barreja interessant.
Fins i tot avançat, el joc et pots convertir tu, ocasionalment,
en un dels mostres més grossos que has matat.
I vinga, a fotre's, cabatxina!
De la història no he dit res, però és que...
Bueno, tu reino ha sido atacado por otro reino,
y tenemos que ir al rey, para que haya paz en la tierra.
La història és... és el de menys nostre.
M'he deixat el millor pel final,
i és el disseny artístic d'aquest Dragon Quest Heroes 2.
Supura Akira Toriyama pertot arreu.
És que tot és tan Dragon Ball, els personatges, els enemics...
És Dragon Ball, però de la primera etapa,
de quan Son Goku era petit,
a mi és que m'enamora, aquesta estètica.
100% recomanat, si et van a aquest tipus de jocs mata-mata,
amb un punt més de profunditat, amb un punt de rol,
i el que està molt bé és un joc que es nota pulit,
i es nota que està fet amb carinyo, amb ganes,
i, per què no dir-ho, amb peles.
Ara, per cert, la música del joc...
És una mica machacona, eh?, una mica repetitiva.
Què portem d'anàlisi? Dos minuts?
I estem de la musiqueta aquesta fins a dalt, eh?
Hauríem de prendre una mica dels Final Fantasy,
ara ja està, per la resta, tot bé.
Molt bé, Oriol, ens ha agradat el teu anàlisi.
De fet, això que diu el rei no té un rei...
Al final, hi ha molta gent que li dona molta importància,
però a altres els és igual la història,
si no, la experiència és jugable.
Aquest serà el joc que regalarem aquesta setmana,
que donarem el nom la setmana vinent
al programa especial que farem des del CCCB,
i ara estava pensant que serà un joc exclusiu Telegram.
Ah, sí? O sigui, ho fem només per Telegram.
Molt bé, doncs ho regalem per Telegram,
a la gent que ens digui que vol el joc.
Sí, farem un anunci per la gent que no ho hagi escoltat,
regalem aquest joc, el més original, demanem alguna cosa.
Demanem alguna cosa, ens ho pensem.
Fins i tot podem demanar algun àudio
per poder posar el darrer programa.
Saps que ens doni alguna cosa?
Que treballin una mica, escolta. Exacte, exacte.
No només la literatura i el cinema
han begut de la ciència per plantejar universos impossibles,
els videojocs no només ens han portat més enllà de les estrelles,
sinó que, a més, ens han donat el volant de la nau
i ens han fet responsables que arribés segura el planeta de l'estí,
esquivant esteroides i marcians malignes ocasionals.
Ciència i videojocs, Francesc, què ens pots dir?
Doncs mira, aquí n'hi ha moltíssims exemples, Albert,
però com que el llibre de Quilera planteja també molts casos
de futurs apocalíptics o distòpics del cinema,
he volgut també parlar-ne una mica.
Així que, agafant el terme ciència-ficció,
doncs farem com dues seccions
i comencem per la ciència explicada des dels videojocs.
Què és això, Francesc? Ei, és el món del Big Man!
Aquí hi ha franges d'edat, eh, Sergi?
El molesten! Es va repetir, es va repetir.
Però, bé, aquí, realment, qui recorda el món del Big Man...
doncs ja demostra que té certa edat.
És difícil trobar imatges del Big Man a YouTube
amb el tema de les llicències.
Crec que és una empresa que ha anat a sac, eh?
Fatal, fatal, eh? Trobes molt poqueta cosa.
En català no trobes res.
En castellà alguna cosa, he trobat alguns penguins, també.
En català per YouTube, però molt poqueta cosa.
Em sembla que ho he dit en aquest programa.
Jo treballo amb una persona que era un dels penguins.
Que fort! Que dius!
A les tables, Martínez, de bo.
Canvia el canal! Tenim maletes! És veritat.
Em deia, diu, jo era el que l'altre deia,
però no em feia cas, ningú, saps?
Ah, el tuntet, n'hi havia dos,
el que era una mica més desagradable era el tuntet.
Però balles amb el tuntet! Amb el Big Man i el tuntet.
Si demà li posaré aquest audio. Gràcies.
Fins demà, amics.
Per què sentim el món del Big Man?
Perquè si una cosa ens ha explicat,
tant al Big Man com molt més recentment a casa nostra,
el programa d'en Dani Jiménez,
són que el fet que un científic es bujarrat
acompanyat d'un home vestit de rat a la laboratori
o d'un escalet de plàstic puguin explicar ciència
i els videojocs també ho poden fer.
Mireu, un dels videojocs que us porto
és potser un dels exemples més clàssics i més seriosos,
es diu Eterna,
ha escrit E-T-R-N-A,
destacant la part de R-N-A,
que és l'ARN,
que és una molécula que trobem dintre de les nostres...
dintre dels núcleis de les nostres cèl·lules
i que és molt important pel pas de la informació genètica
cap a les proteïnes.
Aquest joc, que té un dels components científics
potser més rigorosos,
està dissenyat per la Universitat d'Stanford
per tant, grans feifaltes de la ciència a darrere seu.
En forma de trenca-closques,
hem d'aconseguir fer plegaments de les cadenes d'ARN
que es poden plegar
i depenen de la seva seqüència,
per tant, hem de modificar la seqüència que ens proposen
perquè la molécula agafi la forma
que ha de tenir.
És més complicat que el Tetris o...?
Va, és una miqueta més complicada que el Tetris
quan arribes a nivells força avançats.
Mireu, l'origen d'aquest joc
està a Rosetta,
l'origen de l'arribada del 2008,
us en recordeu, del SETI?
Allò que feia servir el temps mort dels nostres ordinadors
per analitzar dades de l'espai.
El meu ou, el Mac,
que va utilitzar a les nits treballava amb el SETI.
El Rosetta va ser un programa semblant
que feia plegament de proteïnes.
El que passa és que en forma de salvat pantalla
la gent veia com es plegaven l'ordinador
i moltes vegades diuen que la gent
trobava solucions que la màquina no veia.
Anava plegant i diuen, home, no, cap a la dreta, cap a la dreta,
i la màquina no ho feia.
Hi va haver una certa demanda de la gent
de dir, escolta, jo vull intervenir en això,
no vull només veure-ho.
I es va crear Foldit, que és un precursor de l'Eterna,
en el que la gent podia plegar ella diverses proteïnes.
La gràcia d'això és trobar certs tipus de plegament
que conformin una sèrie de molècules
que puguin tenir a la llarga
potser valor biològic
o valor terapèutic.
I gràcia a tots els que la gent en conjunt va plegant,
es posen a descobrir formes de plegament
que no han sigut predictes pels models informàtics.
Molt bé.
I és una de les coses en què s'està treballant.
I això es pot jugar?
Es pot jugar gratuïtament des de la seva pròpia web.
Gina, et sonava això del SETI?
No en tinc ni idea del que esteu parlant.
Som el SETI. Sí, home, sí, clar.
El Big Man, sí, el SETI.
Això al Big Man arribo, el SETI.
Era un salva-pantalles que es posava de forma automàtica
quan no utilitzaves ordinador,
i el que feia era mirar una seqüència de dades
que agafaven els radiotelescopis
per veure si hi havia algun patró intel·ligent.
Però això ho feien per internet o...?
Sí, sí, per internet.
Que no, el que feia abans...
Però mai es va trobar res.
Potser un dels primers exemples de ciència col·laborativa
a nivell global.
I no es va mai trobar res.
No va servir per res.
La pantalla no se't faci valver.
Com a mínim, com a salva-pantalles va funcionar.
A la ciència tot serveix, inclús els resultats negatius,
perquè ningú més la llibertat ho va fer.
Això és en papà.
És el científic vestit de tot oro, s'ha de dir.
I de les cèl·lules al cosmos, eh?
Mira, Universal Sunbox 2,
ja és inclús la segona part d'un altre joc,
ens proposa, precisament,
un camp de jocs basat en l'univers.
És una capsa de jocs on podem posar planetes, estrelles,
galàxies, cúmuls, modificar la gravetat,
començar a jugar, asteroides...
El que nosaltres vulguem.
Creem els nostres propis sistemes solars.
I la veritat, la gràcia és que tot actua realment
com la ciència predueix que ha d'actuar
una massa còsmica posada en aquell punt.
I nosaltres podem veure com afectaries
si podíem creure un sistema solar que fos estable,
si els planetes d'aquesta distància poden tenir tantes llunes,
poden tenir aigua líquida o no, etcètera.
Una de les gràcies, a més, del Universal Sunbox 2,
la segona part, és que ha tingut una versió
per acte Survive,
per ulleres de realitat virtual en 3D.
El qual, veure-ho des d'aquesta perspectiva,
és bastant espectacular.
Això vol dir que està a la plataforma Steam.
Molt bé. I ara, un joc que permet visualitzar
els tractaments contra el càncer.
Es diu Remission 2.
A veure, aquí la part de la ciència és una miqueta...
Bé, el videojoc el que fa és intentar mostrar-te
sis minijocs que tenen a veure amb diverses teràpies
amb les que s'actua contra el càncer en els pacients.
Està encarat per públic molt jove, per nens i per joves,
que estan en tractament contra el càncer.
I el que fa és donar-los una sensació de saber
què està passant en els seus propis cops,
més enllà del que els hi pugui explicar un metge i un terapeuta,
donar-los una sensació d'una miqueta de control,
i, per tant, a part d'un benefici a nivell psicològic,
fer que segueixin els tractaments,
fer que no abandonin els tractaments.
Alguns dels tractaments pel càncer són bastant durs,
per les persones, depressió, canvis físics, etcètera,
i hi ha un cert grau d'abandonament a vegades del tractament.
I s'ha descobert, perquè ja és la segona part d'un joc
que es va començar a estudiar l'any 2008,
que sí que hi ha una millora en el seguiment del tractament
per als pacients quan juguen a aquest joc.
És interessant, i us el proposem aquí, com també un joc
on la medicina i la ciència s'hi han posat a darrere,
els 6 minijocs estan tots a veure amb tractament antitumorals,
quimioteràpia, radioteràpia, el mateix sistema immune,
i tots una miqueta juguen amb aquests mecanismes
de defensa contra el càncer que tenim,
perquè la gent s'identifica una mica més
amb el que està passant en el seu propi cos en aquell moment.
Doncs és remissió en dos.
Els avenços científics ens han fet qüestionar cap on avança la humanitat.
És l'hora de veure cap on hem anat com a societat
en aquests tres videojocs de ficció.
Blade Runner, que també està en el teu llibre, Christian.
Amb Blade Runner, jo crec que va haver-hi una avenció després.
Bé, jo me'n recordo d'haver-la vist d'adolescent
i realment em va impactar molt.
I jo crec que en el seu moment
la gent no era conscient de la gran pel·lícula.
De fet, va ser arran d'una reposició que es va fer,
abans i després...
Vaig anar al rex. Vaig anar al cinema rex, jo.
Allà estava jo també.
I realment va ser llavors, quan la gent es va adonar,
però val a dir que, en el meu cas,
ja vaig pensar que era una pel·lícula
que marcaria una època.
I penso que encara que hi ha molta gent
que té com a referència Blade Runner,
penso que aquesta del Denis Villeneuve
serà una pel·lícula que passarà el temps i serà recordada.
Per als antecedents, com deia abans, no tan sols de Dia Rival,
sinó també Prisioneros i altres pel·lícules
que ha fet el Denis Villeneuve,
que és un senyor que normalment l'encerta molt.
Molt bé. I de què estem parlant, aquí, Francesc?
Doncs mira, sí senyor, estem parlant de Blade Runner,
sona la música de Bunglees,
que jo crec que ens transporta a tots aquests universos
de futurs uniqueteristòpics,
a veure cap on ens porta la societat.
La humanitat com pot haver evolucionat?
Hi ha jocs que ens ensenya una mica aquesta part.
Doncs mira, per començar, a més, com ens deies tu ara,
tindrem aquest octubre la propera pel·lícula,
Blade Runner 2049,
i jo he suportat el videojoc de Blade Runner,
el videojoc que va sortir per PC,
una aventura gràfica de l'any 97,
que treballava, pràcticament, en 3D,
eren 4 CD-ROMs,
va ser bastant cara,
per això no es va arribar a fer mai cap segona part,
el joc va tenir força èxit,
però era tan gar de produir que no es va fer res.
La gràcia és que no només ens mostra molt bé aquest univers,
que ens proposava tant Philip K. Dick com Henry Scott a la pel·lícula,
sinó que tu no jugaves a la pel·lícula,
era un joc que passava en paral·lel.
Tu eres un altre Blade Runner, tenies un altre cas,
però els escenaris, alguns testimonis,
llocs on tu anaves
succeïen en paral·lel amb els esdeveniments de la pel·lícula,
tot i que tu no intervenies.
El protagonista en dècada apareixia d'allà al fons,
hi havia el seu fitxer a l'oficina policial, etcètera,
i anaves interactuant una miqueta amb la pel·lícula,
però de forma tangencial i tu amb el teu propi cas.
La veritat és que va ser un gran joc,
i per què l'he portat?
Sobretot perquè són jocs que una mica et deixen viure en aquest futur,
i veus realment com són les cumecorporacions,
la corrupció, la delinqüència,
d'aquest tipus de societat humana
que ens presentaven a Blade Runner.
N'hi ha en el món índi, has trobat algun vídeo futurista?
La veritat és que sí, n'hi ha moltíssims.
A la plataforma Steam, per exemple, només em destaco un,
que em porto una mica a pensar en les novel·les de Simov,
que es diu Senchance the Android Tale.
És la història que ens posa en el cos d'una androide
que acaba d'activar-se,
i a través d'una aventura en format RPG,
que té un tall clàssic, té un sabor de RPG de finals dels 90,
ens porta a qüestionar-nos coses com la identitat de la vida
i què és un ser humà o què és un ser sintètic, en aquest cas,
i, per tant, et porta a fer preguntes, i això està molt bé,
i va una mica en aquesta direcció.
I acabes amb un de trets, una mica?
Doncs mira, relació de trets, sí,
perquè un dels arguments o un dels escenaris
en què s'han basat molts jocs de trets en primera persona
han sigut escenaris futuristes.
No em volia posar-ho. Per què?
Perquè són purament escenaris on tu et dediques a matar
tot el que se'n posa per davant,
i a diferència de tipus jocs de rol, com Fantasy Star,
o el mateix aquest Blade Runner, etcètera,
no estàs vivint en aquell univers, que és lo maco,
poder-te desplaçar per una estació espacial,
doncs comprant coses, veient, vivint, preguntant a la gent, no?
I així sí que vius una mica aquest possible futur, no?
En canvi, ja en els jocs que tens en primera persona,
digue-li Doom, digue-li... no ho sé, no?
Dead Space, és el futur, passen coses,
però tu només et dediques a matar alienígenes.
De totes maneres, sí que hi ha alguns grans exemples
de jocs que ens presenten una societat humana
bastant interessant en aquest futur distòpia
amb la que podem interactuar.
I els exemples que jo heu suposat és Deus Ex Human Revolution,
però, bueno, podríem parlar també de DioShock,
The Fallen in Vegas, etcètera.
A Deus Ex, per això, hi ha tots els elements clàssics
del Cyberpunk, megacorporació, exercicis privats,
components biològics millorats,
i, a més, la presència dels Illuminati
per donar-li aquest toc de conspiranoia,
que, per tant, escolta, és la meva recomanació.
Of the time, of the future, of the future...
No volíem acabar el programa tampoc per parlar de llibres.
Gina, tu ets una persona que, de tant en tant,
el teu canal de YouTube recomanes llibres?
Sí, llegeixo molt.
I normalment llegeixes coses
que pot ser interessant per la gent que ens escolta.
Sí, llegeixo molta ciència ficció, llegeixo novel·la negra,
i llegeixo coses que crec
que els guions de generació digital poden estar interessats.
Així que he fet una petita recopilació de coses
que crec que us poden agradar.
Per començar, ja hem recomanat la història de tu vida de Ted Chiang,
que són aquests petits contes.
Recomano un altre llibre que es diu
Com crear i gestionar tu projecte o craft,
que això li recomano al Christian,
que és per guanyar diners per internet.
Aquest llibre el que fa és que t'ensenya a fer negoci
amb el que tu facis amb les mans.
Jo què sé, estampes samarretes, fas polsies...
Coses més creatives que no setejar, eh?
Exacte, i que les puguis vendre per internet
i que sàpigues exactament què has de fer.
És de com crear l'empresa,
quin tipus d'empresa has de crear, de quina manera,
tot el que se't permet,
la comunicació, el màrqueting, com ha de ser la web,
si necessites web o no la necessites,
perquè hi ha moltíssimes plataformes.
Això és d'una noia que es diu Mònica Rodríguez Límia,
i la veritat és que és molt interessant,
perquè és gairebé un manual,
que podries anar seguint capítol rere capítol
per crear el teu projecte. Molt bé.
El segon llibre és un llibre que n'hem parlat aquí,
però que no estava més recordar-ho.
Exacte, com que hem entrevistat el Marc Pastó,
que és el seu autor,
recomano Farista,
que és aquesta novel·la de ciència-ficció
amb viatges amb el temps
i coses així especials que li agraden al Marc,
en el qual ens posem a la pell d'una protagonista
amb un passat diferent
i amb un present també molt especial,
i és un llibre en forma de diari d'aquesta noia.
El següent llibre es diu La Gracia de los Reyes,
que és una saga de tres llibres
d'un xinès que es diu Ken Liu,
que si us agraden les novel·les tipo Steampunk,
d'aquestes de famílies enfrontades,
que han de salvar el món,
una mica és, a més,
hi ha dos protagonistes,
dues persones que podrien ser les bones,
dels protagonistes,
que un és el Marc,
i l'altre és l'Espasa,
un és més llest, tot i que no és gens fort,
i l'altre no és que sigui tonto,
però realment és la força bruta,
i com aquestes dues persones
acaben derrotant un imperi
i després, evidentment, han de lluitar entre elles.
La saga és les seves famílies,
els descendents d'aquesta gent.
I has fet tots els llibres, els tres?
He fet els dos primers.
Encara no ha sortit el tercer.
I l'últim és un llibre perquè que us agradin els videojocs,
i que us agradi la història dels videojocs,
és un llibre de l'Steven L. Kent,
que es diu La gran historia de los videojuegos.
Feia res, s'havia dit en anglès,
arriba fins a l'any 1994,
ja sabeu com va això,
que és que tu ho has dit, és un llibre,
i això, la història va avançant.
Però t'explica molt bé,
amb moltes anotacions, moltes entrevistes,
cronològicament,
com van evolucionar els videojocs
des que van sortir fins a l'any 1994.
Ha sortit fa menys d'un any en castellà,
i està editat per l'editorial Nova,
i la veritat és que us el recomano moltíssim.
És un totxo d'aquests,
per no emportar-se a la ràdio.
I jo no el veu bolso.
Espera, que vaig a buscar-lo.
Compte amb els auriculars.
Has comentat com crear i gestionar
tu projecte craft, fareista,
La gran historia de los videojuegos.
Sí, és un llibre que ja té un temps,
que és del Jaume Esteve,
que si us agraden les històries de videojocs,
és de com es va crear La varea del crimen,
un videojoc fet l'any 87
que va tenir una repercussió internacional
i que encara s'estudia com
la gran meravella tècnica, tecnològica,
Francesc, que et senyalo tu,
perquè estic segura que tens molt a portar
sobre La varea del crimen.
Hem de dir que en el programa de la setmana vinent
regalarem un segell de La varea del crimen.
Una minifulla de segells.
Exacte. Són 6 segells.
És veritat. Compte.
I els regalarem a un ullet.
Els regalem a un ullet.
Imagineu si és important La varea del crimen,
una tira de segells, o sigui, imagineu-vos...
El mundo de la ciencia,
50 películas esenciales de Christian Aguilera,
editorial UOC.
Christian, temes relacionats amb ciència-ficció,
tens més projectes o no?
A veure, us vaig a dir una mena de gairebé primícia.
Endavant.
El divendres ja estarà disponible.
Una de les sèries,
suposo que us agrada,
Twilight Zone,
la sèrie més semblant que hi ha al planeta Terra,
Twilight Zone, s'edita per primera vegada
a l'estat espanyol,
que es diu The Outer Limits,
i, per exemple, hi ha,
entre els seus 49 capítols,
un que és la base
que es va fer Terminator.
Un dels episodis d'aquesta sèrie del 160,
The Outer Limits,
crada per un personatge molt curiós,
com és Leslie Stevens,
juntament amb Josef Stefano,
que és el guionista de Psicosis,
la versió primigenia d'Alfred Hitchcock.
Doncs aquesta sèrie,
The Outer Limits,
surt la seva primera part
de la primera temporada,
aquest divendres,
a tendes, i ja està disponible
a Amazon. The Outer Limits, si voleu,
un dia en parlem abastament,
perquè realment és una sèrie
cusina germana, en certs aspectes,
sobretot
amb una diferència
que dura gairebé una hora
i Twilight Zone
durava uns 24 minuts cada episodi.
Doncs, Cristina, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos al Generació Digital
per parlar de tecnologia, ciència i entreteniment
en forma de cinema. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Eli, hem de parlar que les nostres xarxes
han funcionat també durant aquesta setmana,
evidentment, com sempre.
Doncs sí, han estat funcionant moltíssim,
però ens encanta, sobretot, que els oients,
a part de compartir els seus dubtes i recomanacions
sobre videojocs, consoles, aparells,
electrònics, etcètera,
ens avisin i ens posin el dia de notícies
que en Carles Pastanaga ens comparteix
que un grup de sis joves
de l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia de Sal
han creat un videojoc terapèutic
conjuntament amb investigadors
del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
perquè els nens en síndrome de Down
se sentin superherois.
I també va molt relacionat amb això de la ciència ficció
perquè el protagonista d'aquest videojoc
es diu Hero i és un nen
que s'ha d'enfrontar a un munt d'obstacles i perills
per salvar el seu gos en un planeta Terra
on hi ha un virus mortal
que potser tota la població ha hagut de marxar.
Animal Hero es diu el videojoc
i a part d'això d'un videojoc
s'ha convertit en un projecte transmèdia
per diferents plataformes.
I ho podem trobar tot a animalherouniverse.com
Exacte.
Molt bé, i a Youtube també ens ha comentat alguna cosa?
En Serafí Lliteret ens demanava
que algú li recomanés youtubers catalans
i el Felip li ha recomanat
que miri youtubers.cat,
que diu que n'hi ha moltíssim
i que parlen de tots els temes.
L'Eligina Francesc ens trobem la setmana vinent.
A les 7 al CCCB,
a l'Arxiu,
dinarem junts.
Sí, per cert, la gent, si vol venir,
ha d'enviar un mail a generaciódigital.cat
i les cadires s'esgoten.
A més, tenim com 5 cadires més que a l'estudi,
és a dir, el lloc no és gaire gran.
Poquet més.
Sí, poquet més, però ja ens agrada que sigui així,
perquè hi haurà molt bon ambient
i ens agrada que sigui així.
Ens falta el nom del guanyador d'aquesta setmana.
Exacte.
L'Ignasi Miranda.
És el Joc Dirt 2 de fa dues setmanes
i que la setmana passada amb el Game Lab no vam dir.
Doncs res, el control tècnic en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem aquest dissabte, dia 15, al CCCB.
Recordeu, generaciódigital.cat, ràdio.cat.
Recordeu que aquest diumenge, abans d'Alta notícia es vespre,
el darrer episodi de la temporada de la generació digital
de la setmana vinent,
és el Joc Dirt 2 de fa dues setmanes
i que la setmana passada amb el Game Lab no vam dir.
Doncs res, el control tècnic en Ricard Portal.
Recordeu, generació digital de DB3,
on es prepara un recull dels dispositius
que ens faran l'estiu més còmode,
tant si marxem fora com si es desconnectem uns dies
a la costa o a la muntanya.
També parlaran de les novetats del roaming a escala europea
i recordaran les cançons més mítiques de l'estiu,
amb les quals no podem evitar ballar ni cantar
i les versions que s'han fet a la xarxa.
Així doncs, ens retrobem dissabte vinent,
dia 15, a les 7 de la tarda.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Bip, bip, bip, bip.