Generasio Digital amb Albert Murillo.
Hola, què tal? Benvinguts al Generasio Digital,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui, el programa el fem molt especial,
perquè el fem des del Festival Sónar.
De fet, és el nostre clàssic programa
on us resumim el festival,
sobretot des de la perspectiva del Sónar MESDE.
Parlarem de música, d'espai, d'auriculars,
que ens fan un estudi de la nostra audiometria,
de música de videojocs, d'instal·lacions audiovisuals,
o, entre molts continguts, debatrem sobre l'actualitat
de la realitat virtual i la realitat augmentada.
Serem, atenció fins a les 7 de la tarda,
a la Sintonia de Catalunya Ràdio en directe,
gràcies a la producció al Sónar de la Rosa Massager,
al control tècnic al Sónar del Josep Forns i el Santi Soler,
i a Carles Morales al control central,
i també a l'estudiu de Catalunya Ràdio en Samuel Maceda.
Molt bé, benvinguts a tots, què tal?
Hola!
Ho heu escoltat abans, ens ho ha anit la Rosa Massager,
s'han donat ja les dades de les persones que han vingut
al Sónar aquest any, rècord total, 126.000 persones.
Molt bé, un aplaudiment!
De fet, hem de dir que és curiós, però jo, dijous,
que estava per aquí al migdia, ja veia molta més gent
que d'altres anys, no sé si heu tingut la sensació de molta gent.
Jo he tingut la sensació aquesta, ahir, especialment per la tarda,
hi havia una jantada que, de fet, va fer que me n'anés abans d'hora,
perquè vaig dir, marxem d'aquí, perquè hi havia molta gent.
Molta gent, molta gent.
Per cert, Gina, avui t'ha agradat molt el dinar que has pres aquí?
Sí, a veure, avui he pres un zudon i un bau, és a dir, tot molt exòtic.
Fa uns anys, als festivals de música, tu anaves i et foties un frankfurt,
i ara hi ha food trucks, que és com els frankfurt de tota la vida,
però haig de dir que ahir l'entrepà me'l va fer l'Albert Adrià.
Ell mateix em va fer el meu dinar.
Aquí al Sónar?
Aquí al Sónar, i el dia anterior, el dijous,
hi havia hagut la Fina Puig de Vall, és a dir, ostres, grans cuiners,
que van aquí no només a escoltar bona música,
sinó també a preparar els entrepans que es fot la gent.
Doncs a mi un senyor argentí ens ha fet el Cris i a mi uns entrepans de porqueta.
Ah, boníssims.
Boníssims, sí.
Molt bé.
Francesc, quan acabem el programa a les 7 anirem a Catalunya Ràdio
i et faré entrega del Commodore 64 mini,
perquè ens l'ha deixat el Ricard Portal.
Molt bé.
Sí, farem una bona prova.
Exacte.
La setmana vinent.
Farem la comparativa, posarem l'original i l'altre al costat
50 jocs, a veure què tal.
No està mal, no està mal.
Jo havia fet música amb un Commodore 64.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, amb el comandament.
Depèn d'on posava.
Què dius ara?
Sí, sí, una cosa tremenda.
Avui faràs música?
Avui faré música molts anys després d'aquell Commodore 64,
però també amb una cosa petita, amb una Nintendo Switch.
Molt bé, molt bé.
Has anat a Despacio, que és una sala que ha tornat aquest any,
i has entrat i has vist...
I he sortit.
He sortit, que té molt de veritat.
No s'hi veu gaire, no?
No, gens.
No gaire, no, digue-ho clarament, és l'11,
és el local de l'11, diguéssim.
No puc dir si era quadrada, si era triangular,
perquè no es veu res.
En parlarem, eh?
Sí, sí, en parlarem després.
No es veu res, però el que se sent és molt maco.
Chris Wilchet, avui Google t'ha dit una cosa
que pateixes tu, amb uns espais grans, no?
Jo ja ho sabia, però avui l'he ficat nom.
Megalofòbia, després explicaré què és una mica,
perquè ve relacionat amb l'experiència
que hem viscut jo i el Serrano.
No sabies què era aquest nom, no?
Sabia que tenia això, però no el nom.
I Albert García, has estat superinteressat
amb el partit que han fet abans al Tots Gira d'Argentina.
Ara resultarà que soc futbolero.
I no és veritat.
No m'ha fet gràcia, perquè, com jugar al Messi,
doncs soc del Barça, doncs m'ha fet gràcia
conèixer el resultat i he considerat oportú,
que aquí al generació ho comentéssim.
Han empatat, per cert.
Han empatat, eh?
Aquest any encara no he vist cap partit del Mundial,
no sé si vosaltres, no ho sou.
Per força, per què?
El fil gran és molt futbolero.
El Mundial de què és, això?
De patanca.
De patanca, sí, ja us en parlaré també de patanca.
Patanca russa.
Perdona, es fa alguna cosa de patanca?
Tarragona, les urnes mitjanes de 2018,
hi ha la categoria de patanca, i no és conya.
Femení i masculí, he vist.
I és l'esport on es lesiona més gent, oi?
Sí, ho va comentar el Blasco fa un parell de dies.
Correcte.
Tot el programa d'avui el dediquem a la Eli Sánchez.
Eli, et volem recuperar d'aviat.
T'anims i t'esperem amb moltes ganes
de fer-li un aplaudiment.
Per cert, Gina, vam donar unes entrades
perquè la gent, els uients, vinguessin al Sònar, no?
Sí, a través del Telegram.
I els guanyadors d'aquestes entrades pel festival Sònar
van ser l'Àlex Roca i el Pere Canadell.
L'Àlex va venir ahir perquè era pel Sònar de nit
i en Pere ve aquesta nit.
Els hem de dir que ens diguin alguna cosa, no?
Que ens enviïn un missatge o un tuit
o fins i tot que ens busquin aquesta nit al Sònar de nit.
No donem les gràcies, home.
Abans, quan donava regals, hi havia un feedback.
Estan ocupats.
Quan s'acabi la ressaca, aleshores suposo que donaran les gràcies.
Llavors sí.
Doncs recordem, Catalunya Ràdio, estem al Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa d'aquesta casa
i el que anem a fer és començar amb la teca,
que en tenim molta.
Entrem ara per començar a una instal·lació
que s'ha pogut gaudir aquests dies,
a l'Ajuntament de Barcelona
i a la part del Sònar al carrer d'aquest any.
Ara, a mi del Sònar m'agrada això.
Jo estaria escoltant
la música aquesta molta estona.
Això que sembla un bàfle que s'acople, no?
Quina música, anava a dir.
No, no, és que és música.
Mira, l'Edwin van der Heide presentava la peça Chiasm.
Ell és un artista investigador
entre el camp del so, l'espai i la llum
i la relació entre totes elles.
Ens feien entrar en una zona fosca,
on escoltàvem aquesta música
que sona de fons
i vèiem uns llums lásers espectaculars.
Escoltem l'Edwin van der Heide.
En aquesta peça treballo la relació
entre el so i el llum.
Escoltes la llum i veus el so.
La llum es converteix en tres dimensions
que generen una mica de fum
i això fa que la llum creï nous espais
mentre es interactua i juga amb l'espai arquitectònic.
Aquest espai, per cert,
era el pati interior de l'Ajuntament de Barcelona.
Edwin van der Heide també ens ha parlat
de com es trenca a Chiasm
la relació entre el públic i l'escenari.
En aquest cas, realment,
et converteixes en part del treball.
La llum es projecta tu
i mentre ho faci,
crearàs ombres a l'espai.
El títol Chiasm
és com la influència de l'audiència
i influència també als espectadors.
És curiós perquè aquest artista
quan va acabar la seva presentació
va felicitar, perquè estaven
els directors del Sónar, dels 25 anys del Sónar
i ell deia que amb aquests 25 anys
el que havia aconseguit aquest festival
i després els altres que s'han fet en el futur
siguin com el Sónar.
Vull dir que van començar de zero.
Jo no tinc l'experiència d'anar a festivals fa 25 anys
però una mica venia d'això
i després també em va fer gràcia escoltar l'Ada Colau
presentant aquest Sónar al carrer
el que sempre ha intentat el Sónar
sortir al carrer amb peces una miqueta artístiques.
Per cert, el Xavi Serrano
ha portat avui aquí a la casa
a fer el Sónar, una Nintendo Switch
i és que fa dies que,
amb aquesta atenció, està treballant
amb una eina que et permet fer música.
Xavi, aquesta Nintendo Switch
que és la teva,
és la teva Nintendo.
És la meva. A més a més, ara estic aquí
carregant les coses.
Com podeu veure vosaltres,
vaig posar el plàstic protector sobre
però és un clàssic, és un clàssic.
No, és que això només ho saben fer les botigues de l'edat.
De xinesos i paquistanesos.
Sí, són ells els únics que ho saben fer.
Doncs sí, i tens un programari
especial que això permet fer música, no?
Sí, és un programa que va sortir per la Nintendo Switch
que es diu Cork Gadget
i és un recull de sintetitzadors, mòduls,
sintetitzadors i algunes caixes de ritmes
molt vuitanteres, dedicada a fer música electrònica
però amb uns regús vuitantes molt importants.
A més a més hi ha dos aparells amb sons de videojocs
de Namco i etcètera
que són molt divertits, potser són els que
els acabes traient menys rendiment, no sé que vulguis fer música
per videojocs.
Si tens idea de com funcionen
interfícies com Nuendo, com Ableton, com Pro Tools
et serà molt fàcil perquè
no deixa de ser quadrícoles i amb els comandaments
vas posant les notes al lloc i ja està.
Ah, ho pots fer a temps real?
No, a temps real després vas tocant
paràmetres, desenvolupaments,
ressonàncies, efectes, etcètera, etcètera.
Albert, oi que va sortir
fa bastant de temps per la Nintendo 3DS
i alguna cosa? De fet va sortir per la
no la 3DS sinó la DS
la Nintendo DS original
va sortir també un programa de KORG
perquè ben bé és més aviat un programa que un videojoc
que et permetia gravar també les teves propies
músiques amb aquest sintetitzador.
Té una part de joc a més a més que pots fer una batalla
entre dos a veure qui fa. No hi he jugat encara
amb aquesta part i m'he dedicat més a remenar la part musical.
La marca KOMETAL encara existeix?
Sí, sí, sí. Sintetitzadors boníssims a més a més.
És una de les marques bones.
I aquí hi ha diferents tipus de mòduls històrics?
Hi ha diferents tipus de mòduls
emuladors de coses històriques.
No són mòduls en si del KORG,
no sé què, l'MA1,
etcètera, sinó que són
que sonen com aquells mòduls antics.
Molt vuitantero, aviso.
Però sí que és veritat que hi ha un mòdul
que està dedicat a fer sons
molt dubstep o molt trap,
molt guarros i estan bé.
I aquell mític DX70
em sembla que era? Aquell Yamaha?
El DX7, segur que en trobaríem algunes.
Sí, sí, segur que en trobaríem.
El que escoltarem ara serà una peça que tu has fet, no?
Jo l'he fet, no deixar de ser una seqüència
de loops, jo els posaré en loop, que vagin sonant
i aniré afegint un loop rere l'altre,
alguns els deixaré que vagin sonant i jo els aniré retocant.
Quantes hores has estat per fer això?
Coneixies ja el funcionament del...
o t'ho va explicant aquí una miqueta?
No, no, els tutorials a més són en línia,
és a dir, si vas a buscar el tutorial has de tenir connexió.
Està de moda això ara, eh? Sí, has de tenir connexió a internet.
I va ser remenant, però ja et dic, si ets
usuari d'altres seqüenciadors no et serà difícil
fer-ho. He trobat a faltar un parell de coses
que a la pantalla puguis remenar una mica més bé,
el que és remenar amb pantalla,
has de fer servir bàsicament els comandaments de la Switch
i després un apartat
que està molt de moda, que són els Launchpad,
no sé si heu vist que són aquests aparells
amb quadrícules luminoses de 8x8 o 16x16,
això sent un aparell amb una pantalla tàctica
estaria bé que ho tingués, faria d'agrair.
Però vaja, ho llenço aquí als de Nintendo,
ja curre collent.
Doncs escolta, Samuel,
des de Catalunya Ràdio baixem la música
i és el teu moment per...
Rapessa, té nom? GD.
Molt bé. Bé, ja podré dir que tu catal sones, ja.
Espero no cagar-la, també us dic.
Som-hi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
amb els comandaments de switch, apretant els botons, movent els braços...
No sé si té com sensor de moviment. Sí, sí, clar, clar.
Perdona, és que... No m'esperava això tan xulo.
És que ara veia... podria veure allà, en aquests moments, i...
A l'escenari, vols dir. Sí, absolutament.
Gràcies, Estard, perquè ara sembla que estigui una tele, eh?
Aquestes paraules, eh? Doncs m'ha agradat molt.
He sigut d'Absted en algun moment d'un any.
Sí, sí, sí. Vuitandero però modern.
Sí, sí. Jo volia afegir una coseta.
Des d'aquí no ho veieu, jo estava assegut al seu costat
perquè el Xavi feia anar al peu com si fessin anar una bateria analògica.
És a dir...
Els degeix fan un altre tipus de moviment,
si a mi li de la taba, diguéssim, una trajectòria clàssica.
Jo no he escoltat la cançó perquè he estat gravant un vídeo
i, per tant, jo no tenia els auriculars posats
perquè havia d'estar a peu, i ho escoltaria el podcast.
Però només per la cara que fèieu tots,
i com anàveu seguint el ritme, jo és que l'Esteve sentia.
I amb el seu sovidó, que...
Hi ha una secció que posa sovidó, eh? Sovidó.
Jo t'he de dir, Xavi, que ens has deixat ja al final de la primera fase.
Ara falta la música post-final,
perquè això tenia un aire, Streets of Rage, Final Fight una mica...
Jo em veia allà, pallissant puntcàrrec,
i el comandament ens es passava pel costat de la platja.
De fet... Sí, el Chris ho veia, no?
Ready player one, fight!
Però sonora de 2019, jo veig actuació amb la Switch.
Parlem amb el senyor Robles. Actuació amb la Switch.
Sí, sí, però és que totalment, gràcies, Xavi, per el teu arc.
Parlant de música, per cert, i de consoles de videojoc,
la Gina va escoltar atentament ahir el workshop del Sónar Més D
com crear jocs basats en ritme
barrejant mecàniques de joc amb música.
Al Sónar no només hi ha ponents i artistes estrangers,
sinó que hem pogut veure Impressive Entertainment,
un noi de Barcelona que justament ahir van fer un talló
i ens l'explicaven així.
Molt bé, doncs nosaltres som Impressive Entertainment.
Acabem de sortir del workshop del Sónar
on presentem com fer videojocs rítmics.
Ensenyem a la gent com mezclar la música
amb la manera de jugar en els videojocs.
El nostre joc, el Dungeons & Dancers,
a diferència de jocs com el Guitar Hero,
nosaltres li ensenyem al jugador a portar el ritme
i a rebre una sensació progressiva amb la música
i les imatges visuals que poden veure el joc.
A veure, el taller va estar molt bé
i a tu, Murillo, t'hauria encantat.
Ah, sí? Sí, sí, sí.
A veure, primer el títol es diu Dungeons & Dancers,
que això jo crec que promet aquí al Albert García
i a l'Skylas, al Francesc, que es feien mirades amb el títol
per allò de, suposo que, Dungeons & Dragons.
El millor títol possible, eh? Exacte.
I a més, el videojoc era un videojoc musical
i durant el taller explicaven quins tipus de sons
havies de fer servir per tenir aquest feedback audiovisual.
Tu, quan en un videojoc fas alguna cosa bé,
et surten unes medalletes o un confeti o alguna cosa.
En canvi, moltes vegades amb el tema de l'àudio se l'obliden
i ells diuen no.
I t'ensenyen com havien muntat les pistes de tal manera
que la música anava increixendo amb el subidón
a mesura que el personatge ho anava fent bé
i decreixia a mesura que l'anaves...
Per què una mica acompanyar aquesta experiència del jugador
cap a, ostres, ho estic fent molt bé perquè la música
és un videojoc total, per tant, jo també estic en el subidón.
I, per cert, serà al Game Lab en dues setmanes
i, per tant, els veurem també per allà.
És una indústria catalana que es mou.
Per cert, aquest joc que comentes és una demo o es pot jugar allà?
De moment, encara l'estan fent. L'estan fent, eh?
L'estan fent. Sí, sí, l'estan fent a Game BCN,
que és aquesta incubadora de videojocs.
I encara no té data de sortida i estan treballant amb ell.
Suposo que el dia del Game Lab el podrem provar
i podrem veure què tal.
Veu entrar algun de vosaltres a Google Magenta?
És que hi havia molta gent.
Sí, de fet, també era tema musical,
amb tema de dades, una cosa bastant...
Estem en un pas VIP, eh?, com a l'esport...
Més de premsa, no? Premsa VIP.
Aquest és un dels parts recreatius...
Porta aventures i...
Sí, sí.
Deu néixer aquí, eh? Faria falta, eh?
Doncs és una bona idea, és una bona idea.
Per cert, per si la gent ens està escoltant des del cotxe
i no porta el cotxe a la mitjanit,
que sàpiga que això és la generació digital,
que és Catalunya Ràdio,
i ara estem fent el programa des del Sónar,
perquè fem un resum bastant potent del Sónar més D, sobretot.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
Exacte.
Continuem el generació digital de Catalunya Ràdio
explicant el Sónar més D en directe
i ara entrant en l'inversió audiovisual.
Aquesta ha estat una edició
on el tema dels continguts immersius han estat per tot arreu.
Sónar 360 graus de mediapro
és un espai dedicat al treball audiovisual
full dome.
És aquella història d'aquells espais
on entres en una mitja esfera
i tot és so i tot és imatge.
Les peces que aquí us presenten són experiències immersives
on l'audiència està completament envoltada
per imatge i so 360 graus.
I això ho heu experimentat amb Chris Vilched, oi?
Avui mateix, per exemple.
Doncs sí, hem trobat amb el Serrano.
Ha sigut una de les dues, eh?
Sí, ens hem trobat a la porta.
Sí, sí, sí, hem entrat junts.
Aquest espai, ja,
pensa que és una cúpula de 19 metres de diàmetre.
És la més gran d'Espanya
i n'hi ha 6 peces disponibles.
Durant tot el dia es van reproduint.
Quan vam entrar, hem entrat a mitges d'una
i era tot com vectors.
Jo pensava, en 2018 encara estàvem amb vectors.
Vectors! Són macos, també, sí.
Es van complicant i després hi ha formes més...
3D...
I passa una cosa, que tu estàs a terra,
estàs tombat a terra, i quan gira la imatge,
això és el que ell està pensant.
Ara, la gravetat hauria de canviar, però no canvia.
Això passa molt amb la realitat virtual amb les ulleres.
És veritat.
Però, clar, la sensació d'immersió
em sembla que s'inclus més gran
perquè no veus els límits de la imatge.
Ja.
I ho he passat una mica malament.
Això que deia de la megalofòbia,
és que la megalofòbia és por a coses molt grans.
Hi ha hagut un moment que hi havia fins i tot balenes
i coses així molt grans,
i ho he passat bastant malament.
Una cosa que m'ha flipat molt, que és...
Clar, la cupulers rodonen,
però les imatges delimitaven un espai quadrat.
Correcte. I això és el que a mi m'ha flipat molt.
Ah, ja.
Aquesta sensació d'estar com dins d'un cub
malgrat la cupulera rodona.
Això és el que m'ha flipat molt bé.
El so, què?
El so potser massa alt, no, però...
També era molt immersiu, perquè era 360,
llavors qualsevol cosa que passava a darrere teu,
o simuladament darrere teu,
doncs si ho escoltaves a darrere era molt immersiu.
I això fa molt perquè la retet virtual sense el so
no és el mateix, no és el mateix.
Jo he anat al migdia just abans de començar el generació digital
i hi havia gent fent la migdiada.
És a dir, suposo que el so al migdia el baixen una mica perquè...
Potser el baixen una mica.
No, no, no, jo m'he adormit fent-me resonàncies magnètiques.
I si us heu fet mai una resonància magnètica,
sabreu el que és el so.
Jo he adormit fent resonàncies magnètiques.
Jo sempre he volgut prima a la pera, però mai ho he fet, no?
Ets tan bona persona...
No, no sé què vol fer, però...
Escolta'm, però a banda d'aquestes...
doncs, full-dones, es pot dir,
també hi havia un espai que es deia RATIS més D,
i allà el que podies fer és veure peces amb ulleres, no?
N'heu vist algunes, també, oi?
Sí, hem vist unes quantes.
De fet, bueno, hem vist dos, realment.
Jo he vist una del Jurassic World,
que em sembla que algú d'aquí també l'ha vist,
que són dos historietes d'un dinosaure molt petit,
que, bueno, va jugant i tal, i després el T-Rex,
que suposo que tothom l'està esperant, no?
I és una... aquesta en concret,
tu estàs assegut i només pots girar sobre ti mateix.
Després hem fet una, el Serrano i jo,
que era de fer música de dos jugadors, era cooperatiu,
i aquest era molt divertit,
perquè era molt... et podies moure pel mapa...
Ens vèiem, l'una i l'altra... Ens vèiem,
podíem xocar les mans, era molt guai,
però era tot molt psicodèlic, també, perquè era...
M'he marejat, amb aquest... Hi havia una vaca...
Sí... Pogués tirar de les tetes...
Jo m'he marejat quan et mous allà dintre,
és aquesta sensació de moure't sense moure't del lloc.
Era un moment que m'he marejat una mica.
Però, vaja, no he fet cap espectacle.
Eren unes Oculus, de fet. Treballen amb les Oculus Rift.
I, bueno... Aquí es veu molt la diferència
de bones ulleres i ulleres...
Comparant amb les de la PlayStation,
que són la gama més baixa, diguem, d'ara mateix,
es nota una mica, les Oculus tenen més camp de visió,
es nota una mica... El refresc, també, de la pantalla.
Sí, i així vibraven una miqueta,
trontujaven una mica la imatge...
Aquesta és una experiència submarina,
era un documental d'uns 7 minuts,
parlant del fons del mar i, clar,
veure't envoltat... Aquí sí que haguessis patit molt,
perquè m'he vist envoltat de taurons enormes...
Ara hi anem, Cris! No, no, no, bueno...
Valenes... I aquest estava francament bé.
I la narració era bona, la música l'acompanyava...
De fet, era un documental produït per la Fundació Leonardo DiCaprio.
Vull dir que hi havia diners, aquí.
Una de les que jo he vist, també, a part d'aquesta dels dinosaures,
que m'ha agradat molt,
era la pel·lícula del Wes Anderson, Eyes of Dogs,
que és una estimació en stop-motion,
en què, mentre tu estaves centrat davant d'un d'aquests gossos,
que et anava parlant sobre qui era i el que feia la pel·lícula,
tu et podies girar, en 360 graus del teu voltant,
veies tot l'equip d'animadors,
com es anava movent de forma accelerada,
movent el cap de l'animal perquè, al temps real,
veies l'stop-motion davant teu,
però al teu voltant hi havia l'equip d'animadors treballant,
i anaven caminant els escenaris i era molt maco i molt interessant.
Molt bonic, i la veritat és que era...
Parlem després del Felix Ampol, que és aquest estudi,
i aquest m'ha recomanat un, Francesc, i m'ha encantat.
Per cert, parlant amb el Francesc,
ara ens posem molt seriosos, però molt,
el Francesc, durant la seva vida,
sabeu que ha plantat un arbre, o més d'un,
ha tingut dos fills, és correcte?
Sí, que jo sàpiga que sí, de moment.
No me n'han reclamat més.
Ara vol autofabricar-se un nanosatèl·lit al Sónar Més D,
i li han explicat com.
Un dels tallers més sol·licitats va ser el CubeSat.
Els assistents podien muntar amb les seves mans un nanosat,
un mini-satèl·lit artificial.
En Joan Ramos, investigador de l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya,
i professor de l'UPC, ens ho explica molt millor.
El tall aquest el que pretenem és explicar una mica
els elements bàsics d'un satèl·lit,
i després muntar una maqueta d'un CubeSat.
El que hem fet és, amb impressores 3D,
hem fet les peces d'un CubeSat real,
i el que farem és, amb unes plaques de Raspberry Pi,
muntar un simulacre de satèl·lit.
Les funcions reals d'un nanosat
són fer petits experiments,
tastar equips que després sí que aniran a satèl·lits més grans,
i servir de plataformes més econòmiques
perquè estudiants aprenguin el funcionament dels satèl·lits
i els puguin enviar a l'espai.
Aquest aparell que teníem tenia un mòbil
i aquest aparell que teníem tenia totes les peces
que composarien el que seria un nanosatèl·lit,
una estructura exterior, una CPU o una placa base,
i una càrrega, una payload,
que en aquestes coses serien una sèrie de sensors.
Això sí, de forma senzilla i fàcil per poder muntar
dins els talles dalt.
Però realment pot anar per l'espai?
No, realment no, perquè és com una mena de maqueta
del nanosat fet amb impressor 3D, i no.
A l'espai i a la satèl·lit no el podies enviar.
Ara, sí que és veritat que en el Maker Faire,
que també hi eren, el tenien volant amb un globus,
també l'havien fet en el Sonar MES-D,
i amb la seva càmera transmetent en temps real imatges
a la base que estava a terra.
Per tant, per fer algun experiment volador
el podrieu utilitzar.
Com deia, la gran avantatge d'aquest experiment,
d'aquest taller, era que funcionava
en base d'una Raspberry Pi i tot el maquinari,
tant el maquinari com el programari era open source.
Això vol dir que després les persones
podien treballar a casa seva,
expandint i ampliant tot el que tenien
per donar-li la utilitat que ells volguessin.
I quina mena de gent va fer aquest taller?
Això és el que més ha sorprès,
perquè sembla que tant pel títol
hauria de ser gent amb un perfil molt tècnic,
però hi havia estudiants de temes artístics,
gent que venia de l'art de la creativitat,
que el volia utilitzar per a diverses coses.
Després del taller,
hi ha persones de festivals col·laboratius
i makers de diverses parts d'Europa,
demanant-los si volien venir a fer aquest mateix taller
en els seus propis festivals.
Ha tingut molt de ressò i ha sigut molt interessant.
Molt bé, tot això recordem Francesc,
que passa de forma paral·lela amb el Sonar,
que és el Maker Faire,
que podem continuar veient demà, no?
Seguirem veient Maker Faire, en parlarem més endavant.
Ara parlem amb una persona que sempre ens encanta parlar amb ella,
quan arriba aquesta hora,
i és que s'acaba el Sonar Mestè i és el José Luis de Vicente.
José Luis, què tal, com estàs?
Hola, Albert, què tal? Molt bé.
Molt content d'estar aquí, perquè sempre és un moment,
i he de dir-lo, una mica especial, una mica gridols, també.
Per què? Home, perquè és el moment que estem acabant, no?
D'alguna vegada, aquesta entrevista és com el final d'un procés d'un any.
I ja és com per començar a pensar en el proper.
De fet, quan arriba aquesta hora, José Luis, jo també miro,
no ho veig, no sé si ha canviat o no una pancarta
que hi ha allà del Sonar, on posa ja la data de l'any següent.
De vegades ja surt, no sé si l'han canviat o no,
però hi ha data?
De fet, hi ha data, ja ho puc dir,
perquè l'hem anunciat fa media hora i hi ha una novetat important.
Ai, per favor! Sí, hi ha una novetat important.
El proper, per primera vegada,
les dates tradicionals de Sonar canviaran.
Què dius? Mira, et juro que estava dinant i he pensat,
segurament l'any vinent serà diferent.
I he pensat una cosa, serà després de Sant Joan.
Sí. Mira't.
Ostres, la porra, Albert, tens un poder.
Si us volíeu agafar les vacances al Juliol, no serà possible.
Què m'estàs dient? Sí, sí, sí.
Quins dies són?
No vull dir cap tonteria,
així que deixa'm chequear un moment
i estàs segur que no dic una cosa...
Això significa més calor, també.
Sí, sí.
Però et puc dir que estem parlant del 18-19 event...
No, no, no. 18-19 event, sí, del Juliol.
És Juliol, això cau... Un mes més tard, eh?
Sí, sí.
De fet, si continuéssim amb Generació Digital, que ja veurem...
Seria l'últim programa de la temporada.
Sí, és com una festa.
També puc dir que és de manera excepcional,
que a 2020 tornarem a les dades tradicionals.
I és per un tema de... Fira o és un tema personal?
Sí, hi ha una circumstància excepcional,
hi ha una feria de maquinària textil,
que té lloc solament cada 4 anys i en ciutats diferents,
i aquesta vegada, a Barcelona,
és una feria molt complicada, tècnicament,
i això ha fet que no fos possible
usar les dades tradicionals de Sonar.
Les limpiades del tèxtil. 4 anys, eh?
Sí.
Així que, si aquest any ha sigut un any especial,
el proper any també serà un any especial,
excepcional a Sonar i a Sonar Més D.
Dijous, que estava per aquí passejant a Sonar Més D,
i veia la gent, deia,
aquest any veig més gent que l'any passat,
i hem vist les dades que heu donat, 126.000.
Sí, sí. Rècord.
És un any més, i també hem pujat a Sonar Més D,
un 10% més de delegats,
ja estem a prop dels 6.000.
Quin ha sigut el repte més gran en aquests 25 anys, no?
Perquè és com una data espacial, i al Sonar...
Home, si enviar música a l'Spy
a un exoplaneta et sembla poc,
jo crec que probablement és el projecte tècnicament més complicat
de la història de Sonar, clar.
I d'aquí 25 anys haurem de veure si tenim resposta
d'aquesta música que hem enviat a l'Spy.
No puc esperar generació digital del 2040 o 2039,
perquè estem aquí i valorem com ha sigut
la conclusió del projecte Sonar Calling.
Així que, això també és un repte,
i un repte a l'an proper, que ens veurem al juliol,
i un repte en 25 anys, que ens veurem aquí,
esperant què ha passat, si hem tingut un missatge de tot nedar,
de l'estrella de l'Hutian.
Jo m'ho he passat molt bé, aquest any, a Rarities,
amb els treballs de Fèlix Empolt,
perquè és una oportunitat de poder veure treballs
que estan molt avançats, i m'han emocionat molt.
Jo crec que Fèlix Empolt...
Fixa't, estem parlant d'un mitjà que és tan jove,
que té cinc anys, d'alguna vegada,
i Fèlix Empolt en si que ens han convertit, d'alguna manera,
en els autors més importants.
Portava molt de temps darrere d'ells,
i que ja estuessin aquí, allà,
en una sessió en què estuvo Paul, Paul Rafael,
i que, no sé si estaves algú, però hi va haver una aparició especial.
Fèlix Empolt han fet dues projectes per Jurassic World,
la pel·li de Juan Antonio Ballona i Juan Antonio,
que és un habitual de sonar, no podia estar aquí,
estava a Los Ángeles, em sembla,
presentant la pel·lícula,
però va enviar un missatge i una pregunta.
I escoltarem a la segona hora aquesta pregunta,
perquè jo vaig enregistrar, ho vaig veure,
de fet, la mateixa persona de l'empresa es va quedar molt parada,
i la pregunta, molt interessant,
va passar amb una resposta que també em va agradar molt.
Una resposta que després en parlarem,
però el que volia preguntar, o el que volia saber,
aquest cineasta era cap on anava el futur del cinema.
I és que està tan obert,
i pot ser tan espectacular que encara s'ha d'escriure.
Siempre hay esta cosa que cuando aparece un millano,
comienza, d'alguna manera, imitant els mitjans anteriors,
i posant l'atenció en com eren els mitjans anteriors.
En un moment determinat,
canvia i gira cap a entendre quina és la seva essència natural,
quines són les possibilitats,
i això fa que el mitjà natural canviï.
De la mateixa manera que la pintura canvia després de la fotografia,
i que el cine ha canviat després de la televisió.
La pregunta de com el cine també s'haurà d'afectar
per un món en què l'LVR ja sigui un mitjà i un llenguatge estable,
és una pregunta molt interessant.
Doncs, Josep Vicente, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Sí, home...
Hi ha alguna cosa que vulguis dir,
que creguis que hem de dir per l'antena de Catalunya?
No, que moltes gràcies a tots, perquè ja portem 6 anys aquí,
ja comença a ser... ja és una cosa estable i decidida,
i és molt emocionant, també, per a tots nosaltres,
que torneu cada any i que tinguem aquest ratet de conversació,
per parlar en tot el que fem a sonar més bé.
Per a nosaltres és un luxe, com sempre,
i ara el que farem amb la Gina és parlar de despacio,
perquè ha tornat, també, una sala que...
Si és veritat que la Gina ho demanava allò...
És un poco mític.
És mític, però també és una experiència molt forta,
i jo sempre he pensat que sonar sobretot,
i sonar més bé ha de ser un contenedor d'experiències,
i d'entorns, i de espai.
I despacio, probablement no diries
que és un projecte tecnològicament avançat, immersiu,
però, de fet, ho és, perquè estàs en aquest lloc,
totalment aïllat del que passa fora,
i a les sortides penses que ha passat,
que m'hem transportat, d'alguna manera.
Moltíssima sort per les següents edicions,
i segur que anirem parlant per històries del CSCB,
o per el que sigui possible.
Ens veiem, moltes gràcies, i recordeu, ja,
el proper an no ens veiem aquest dia, ens veiem al Juliol.
Exacte, exacte.
I Gina, tu i jo, i amb els ullents ara,
hem de parlar d'això de despacio,
perquè tu, abans de començar el que era el festival i el congrés,
em comentaves, Albert,
de parlar, sobretot, d'aquesta sala, perquè torna.
Soc molt pesada. I si estaves molt emocionada.
Doncs vinga, a veure, explica'm, explica'm, Gina.
A veure, al Sónar del 2014, és a dir, fa quatre anys,
hi havia un escenari o també una pista de ball molt espectacular,
que es deia Despacio.
Tenia unes dimensions reduïdes,
era una pista rodejada per una sèrie de torres molt altes d'altaveus,
i amplificadors de 3 metres d'alçada cadascuna,
disposada d'anar en cercle a més de 50.000 watts de potència.
Els directors, el 2014, van dir que allò era únic
i que mai, mai, mai, mai es repetiria.
Doncs bé, aquesta edició, els 25 anys del Sónar, ha tornat,
i James Murphy i els germans de Howell
han estat punxant durant 6 hores de música en directe
durant els 3 dies del festival,
en aquesta pista que s'escolta tan bé, a veure,
és com una discoteca pija dins del festival.
Jo hi vaig entrar i hi vaig sortir,
abans estava parlant amb l'Estar del tema aquest,
perquè és una zona molt fosc a estar, no?
Sí, sí, molt potent, molt potent.
Jo he de reconèixer que me va recordar molt, ara diré una vegenada,
anys 90, Salou, Sala de Disorden, Sister of Mercy, tota canya.
Sí? Sí, senyor, directament, directament.
Per tot el...
Abans us he enviat un tuit, em penso, o un missatge,
que si teniu pedres al ronyó, heu d'anar, us l'escura.
I la gina té raó, sona molt bé, sona de conya.
El boom amb ells, molt d'això, és un altre tipus de música,
és més, entre cometes, bailable,
és més acompassada, no és una cosa més un loop, un bucle repetitiu,
és una cosa més... més melòdica.
De fet, és el que volen crear, és aquell club anglès,
de fa molts anys, una miqueta.
Sound of London podria ser? Sí.
Sí, sí, sí, ben curiós.
A mi m'agrada molt un cartell que hi ha a dins de la cabina dels dj,
on posa la festa, està darrere teu.
I això és perquè no et quedis mirant els dj com punxes,
sinó que gaudeixis de l'experiència.
Parlàvem del Dome 360, del Sonar i d'aquestes coses,
que són experiències audiovisuals,
i és que despacio és aquesta experiència.
I no t'has de quedar amb el dj, que són molt bons,
sinó t'has de quedar amb tota la festa que hi ha al darrere.
Molt bé, doncs a veure si l'any vinent, el juliol,
doncs torna o no torna a aquesta sala que es diu Despacio,
que per les cues que hi ha hagut tots aquests dies,
jo crec que ha tingut moltíssim èxit.
A veure, fa uns mesos que veig una públia a internet,
una publicitat, podríem dir un hype,
podeu definir hype, que és...
Expectativa, no?
Exacte.
Que sovint no es compleix, després, a més a menys.
Exacte, mira, estàs dient... bé, després en parlarem, eh?
Parlem d'una publicitat que s'ha donat molt a internet,
sobretot d'uns auriculars de la marca Nura, N-U-R-A,
i resulta que els fabricants d'aquests auriculars
han vingut al Sonar més D a explicar-los.
Perquè sí, s'han d'explicar.
N-U-R-A
Cal explicar-ho bé perquè no són uns auriculars convencionals.
Els NuraFont són uns auriculars
que són capaços d'analitzar el que escoltes, la teva uida,
i equalitzar-se automàticament.
Abans de començar, qui hi ha al darrere d'aquests NuraFont,
d'aquests auriculars tan peculiars?
Doncs hi ha una empresa, una start-up australiana,
que es va iniciar amb aquest projecte fa un parell d'anys
en una campanya de micromecenatge.
El seu objectiu inicial era reunir 100.000 dòlars
i van acabar aconseguint gairebé 2 milions de dòlars.
Això és típic, eh?, a Kickstarter.
Perdona, només 100.000 pel producte que és?
Sí, sí, sí.
L'objectiu inicial era 100.000 i van aconseguir gairebé
2 milions de dòlars.
La idea darrere del projecte és que els seus creadors
parteixen de la base que tothom escolta diferent,
que tothom té una uida única.
El més important d'aquests auriculars,
ara comentarem una mica la demostració que varen poder provar,
doncs que te'ls poses i en un minut mesuren la teva uida.
Per fer-ho, envien una sèrie de tons als teus nervis auditius
i analitzen una resposta que et torna a l'aparell.
A partir d'aquesta informació,
es realitza una mena de perfil personal,
i cada vegada que escoltes la música,
pots tenir una audició més ajustada a la teva uida.
Això ens ho explica el CEO,
el màxim responsable d'aquesta empresa,
és en Dragan Petrovic.
La música és el mitjà de comunicació més ric del món,
et transmet informació, et transmet emoció,
i si ho mires des de la perspectiva científica,
la música adquireix formes dones de so molt diferents,
i cada persona té diferents sensibilitats
a aquest tipus d'ones de so.
El que nosaltres volem aconseguir
és que qualsevol persona que escolti música
percebi tots els colors diferents que hi ha a la música,
que percebi totes aquestes ones de so.
I per demostrar aquestes possibilitats,
l'equip de Norafon disposa d'una petita demo
que varen poder provar a l'equip de la generació digital.
Com va anar l'experiència? Jo vaig estar més d'un minut,
vaig estar com sis minuts.
El minut aquest és el minut que els auriculars et mesuren
la teva audició.
L'experiència total devia durar uns deu minuts.
Entraves en una habitació petitona, insonoritzada,
si és que es pot insonoritzar alguna cosa dins del sonar,
però més o menys intentava estar força insonoritzada.
I el que crida l'atenció és que aquests auriculars,
perquè us feu una idea a casa,
supraorals, i llavors, quan te'ls poses,
jo això no ho sabia, Albert, i això em va sorprendre,
dintre tenen un altre auricular, que és un auricular d'aquests,
que són intrauriculars, aquests que t'introdueixen
dintre de l'orida.
Jo no ho sabia, i quan me'ls vaig posar els auriculars,
ostres, que m'estan entrant aquí alguna cosa dintre de l'orella.
T'estan parant l'orella. Doncs vam impactar per això, no?
Vaig pensar, ostres, no m'ho esperava, això.
Després d'aquest minut que testegen com escoltes,
no l'és Spotify, atenció, el mateix aquí, per tenir més qualitat,
i pots triar la cançó que vulguis, i escoltes la peça,
que tu vulguis, i veus un perfil teu,
una imatge que et diu, doncs, Albert, en el meu cas,
i veus com una imatge de com és la teva oïda,
com l'ha analitzat visualment.
Molt bé. Quant costarà això? Ja se sap o no?
Doncs se sap. De fet, està disponible aquests auriculars.
Van començar a vendre a Europa fa pocs dies.
400 euros a través de la seva pàgina web
i altres pàgines web molt conegudes d'auriculars.
Molt bé. Doncs, Nura, a mi em van decebre una miqueta,
perquè en el fons, i potser va més enllà,
vaig notar que era una acualització, una compressió,
i com que treballem amb això diàriament,
doncs em vaig quedar una mica parat.
Introdueixen molta informació, molts filtres a la música.
Saps si, a més a més, anulen el so de fora.
S'ha posat molt de moda. És el millor, eh?
No sé si la gent ho sap, tenen dos micròfons als auriculars...
I despassen. Contrafacen el so exterior.
Doncs mira, ara fem un salt, un despassem,
i expliquem el futur que ens espera en dues tecnologies emergents,
la realitat augmentada i la realitat virtual.
Generació digital. Els frikis, ara, són els altres.
Doncs va ser molt interessant escoltar
una de les primeres xerrades del Sónar Mésè, el dimecres,
el títol, Visions de com la realitat augmentada
i la realitat virtual afectaran la nostra vida en el futur.
Una de les ponents va ser Lila Pla Alemany,
que és directora d'IR, VR i Estratègia per a agències i clients a Google.
Atenció, que aquí explica per què és tan important
per a Google la realitat virtual i la realitat augmentada.
La primera revolució tecnològica va ser quan el PC arriba a casa
després d'introduir-se a la nostra oficina.
La segona revolució va ser quan aquests ordinadors
es van connectar a la xarxa.
La tercera és quan col·loquem aquests ordinadors a les butxaques.
I la quarta, quan la tecnologia serà més poderosa i profunda
que les que vam tenir en el passat.
I el seu impacte serà a la feina, amb la interactivitat,
a la compra i l'emprenentatge.
És interessant perquè la Lila va explicar que en aquests moments
hi ha 800 milions de dispositius preparats per a aquesta tecnologia.
Hi ha 200 milions d'ulleres de la realitat virtual
comptant-les totes, PlayStation, etcètera.
200 milions, això ho ha comptat Google, no sé bastants en què.
Però va ser molt interessant escoltar la Lila,
aquesta catalana que treballa a Google,
i va ser molt interessant poder escoltar-la,
sobretot sabent que està treballant en aquesta empresa.
S'acosten les 6 i teníem moltes ganes de veure el Sónar
des dels ulls de l'Star.
L'Star és un home que ell pren distància.
Que soc baixet, ho tinc de veure tot des de baix.
Però estic segur que veus les coses que nosaltres no veiem
i volem passejar una mica amb tu, l'Star, pel Sónar.
Bé, benvinguts. Vinga, va, entrem.
Això és que, en veritat, jo és que m'hi fixo molt.
No tinc altra cosa que fer a la vida que fixar-me les coses.
I quan me vau comentar això de què podia parlar del Sónar,
ho vaig veure del punt de vista, com deies, des de fora.
Nosaltres, volgui això, no estem dins,
tenim els passes de premsa, som Catalunya Ràdio,
ens agrada la tecnologia,
ens agrada, en parlo en general, aquest tipus de música,
o coses semblantes.
Però jo pensava, dic, que és una cosa molt important,
però jo pensava, dic, que el Sónar no està fet per nosaltres,
està fet per l'agent, en general, hi ha molts tipus de gent.
Llavors dic, com ho hauria de veure, l'agent des de fora?
Suposem que jo no en tinc ni punyetera idea, comencem-hi.
Doncs jo, si hagués de vindre amb un Sónar,
avui en dia que faria, me'n posaria a internet,
a part de buscar la pàgina web, molt ben parida, molt ben feta,
vaig veure que tenien una app, l'aplicació del Sónar,
dic, caram, ens la baixarem, a veure què tal, perfecte.
Jo vaig anar a la Green Cooper i, escolta,
si el 40% de totes les aplicacions per a mòbils fos així,
jo ja signava, eh? Molt bé.
Estupenda, molt intuïtiva, molt d'explicació,
molt fantàstica, et diu totes les coses on són,
on tens cada escenària, on pots anar a comprar el menjar,
i hi ha una cosa que m'agrada molt, i digueu-me, iaio, per això,
que t'indica on són els lavabos.
És important, això. Poca broma, però quan arribeu a la meva edat,
no vull dir que vagi de bufeta fluïsa,
perquè és interessant saber on són els lavabos,
on hi ha la sortida d'emergència, on són les coses,
i els que tingueu nanos, digueu-me que no interessen.
Estic totalment d'acord.
És molt important saber on estan els serveis.
Una altra cosa que m'ha agradat, un cop hi vaig entrar,
el servei estupendo, m'agrada molt també els segurates,
són molt simpàtics, normalment els senyors de les porres de goma
no solen ser simpàtics. Estic d'acord.
Envers al contrari, sí que hi ha casos.
Però jo que vaig entrar, inclús em va fer broma,
tal, que portes la motxilla, cacahuetes, tal,
dius, mira, vaig porto bosses, porto un entrepà, no el portava,
ah, sí, sí, ja m'he pagat un cachito.
Molt bé, molt simpàtics, molt agradables.
No deixen entrar entrepans, és normal,
els jocs públics, i tampoc begudes,
perquè evidentment aquí em venen, tal.
Una cosa també que m'ha agradat molt,
això per la gent que ha de venir,
que no cal que porteu monedes, jo gairebé quan me portaran,
quan me gastaré, perquè hi ha l'opció cashless,
el canell, portem com una Diana,
això no hi ha francs tiradors que ens fotin un tiro aquí.
Això és per pagar.
Vas amb una guingueta i tu dius, escolta,
doncs, recarrega-m'ho amb 50 euros,
llavors tu vas pagant amb això.
O sigui, aquí no es veuen bitllets, eh?
No, no, no, els diners veuen que no se'n toquen.
Per dolenta, una cervesa val 4 euros.
Ja.
Petita. Petita, la de...
Sí, la de mig litre, no? Sí, sí.
La de mig litre són 5 amb 50. Molt bé.
Jo m'hi fixo molt, jo no puc evitar-ho, eh?
Més coses, per exemple,
les notícies que ens arriben per mail al Gustavo Sánchez,
senyors de Sona, poseu-li el sou.
Totalment.
El Gustavo fa molt bé la seva feina.
Va molt bé la seva feina. I et diria més, a Teresa també.
A Teresa també, però jo rebo les de Gustavo per la Teresa.
I m'indica tot, les novetats,
que ha posat fotos de promoció,
que podem descarregar-nos un vídeo, molt bé, estupendo, genial.
Això només ara per començar a primera hora, després tornarem-hi.
I veiem que en aquests moments podem connectar, de fet, Samuel,
crec que ens ho has dit tu, amb el sonar XS, l'Ori Moni.
Estoy escuchando por ahí...
Estoy escuchando algo por ahí, yo creo que está cerca,
yo no estoy cerca, ¿no está cerca?
L'Ori? ¿No está L'Ori?
¿Sí?
¿No está L'Ori?
Jo voldria fer notar que el crisi i la gira se sabe a la cançó.
Sí, home, i tant.
Ens la sabem tot.
Continuem al Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Hem d'anar a l'informatiu, després una hora més,
parlant també del sonar més D, però també parlarem de l'E3,
i re, 10 segons per escoltar una miqueta més de l'Ori Moni.
Benvinguts a la segona hora del programa que fem avui
des del festival sonar, per resumir-vos, sobretot, el sonar més D.
Per cert, un sonar més D, Xavi Serrano,
amb el qual veig cada vegada menys instruments.
Sí, sí que és veritat.
Aquesta setmana, com va ser dijous,
com vaig venir per primer cop al sonar més D,
recordo algun altre any que hi havia més marques d'instruments,
que podia remenar més, i aquest any he vist molt poqueta cosa.
Sí que la música, evidentment, és protagonista en aquest festival
i moltes altres coses, però els auriculars,
dels quals parlàvem abans.
Va ser la meva sorpresa, que m'acabo d'instal·lar el Pro Tools 12,
fa poquet, i estic pensant de posar-me un sampler i tal,
i Contact, el Contact Player, el Contact 5,
és l'estàndard que es fa servir avui dia,
sobretot amb les llibreries orquestrals que hi ha,
i va ser sorprenent arribar al sonar més D
i trobar-me native instruments al primer stand.
Aquests sí que són potents, eh? Això és molt potent.
Porta una llarga trajectòria amb emuladors,
i amb samplers, i amb instruments virtuals,
i el Contact és una cosa molt gran,
que recomano a tothom que vegi una pel·lícula,
si és de baix pressupost, però sona a orquestra,
possiblement tota la part orquestral està feta
amb native instruments, amb aquest contact.
Si hi ha molt pressupost, evidentment,
estarà feta amb orquestra de veritat.
Clone Wars, per exemple, tota la banda sonora
de la sèrie de dibuixos Clone Wars està feta amb contact.
I no ho notes, perquè és tot orquestral,
amb samplers molt bons, segones marques, terceres marques,
que treballen per contact, és una marca molt gran,
i molta gent treballant per ells de manera, no ho sé, externa.
Està bé, és divertit.
Doncs mira, ara anem a conèixer,
i ja és un clàssic tots els detalls
que ha donat el millor i més potent congrés
de videojocs al món, que és l'E3,
però abans anem a parlar del Play Gira.
I és que, atenció, aquest diumenge, final del Play Gira
des del Bar Afterlife i en directe al Tot Gira.
David Clupés, del Tot Gira, fa 4 anys que aposta
pels esports electrònics, 4 ja,
amb el suport de la Liga de Videojocs Profesional.
Bona tarda, David. Què tal? Bona tarda, Albert.
Com estàs? Bé, doncs, emocionats,
pendents d'aquesta final del Play Gira,
a Rússia, al Mundial de Futbol,
i nosaltres demà, a la gran final d'aquest Play Gira,
demà els vuit millors, perquè aquest any
hem decidit que les grans finals hi accedeixin
no quatre, sinó vuit finalistes.
Per tant, tindrem demà aquestes finals en directe al Bar Afterlife,
que és aquest bar d'esports electrònics
que hi ha aquí tocada a la ràdio, al carrer Maria Cubí,
els vuit millors de les vuit copes que hem disputat
en aquestes eliminatòries prèvies.
Aquests vuit guanyadors s'enfrontaran
amb partits de quarts de final,
que començaran a partir de les 4 de la tarda.
Ja a les 5 en directe, quan comenci el Tot Gira,
les semis i també la final.
Es farà el millor de tres,
com s'acostuma a fer en aquests casos
en competicions de Pro-Evolution i de FIFA,
i tindrem narrador, un càster, l'Ernest Macià,
que ja ho va fer a les anteriors edicions,
que narrarà pels nostres jugadors i per tota l'audiència
aquestes partides que explicarem en directe
amb un premi final que és una PlayStation 4 Pro,
que és la millor que hi ha ara mateix al mercat.
Per cert, com anava l'experiència amb Pro-Evolution?
Força bé. I et diré una cosa, és molt curiós,
fent una mica allò feina de recerca,
estadística del com ha anat i comparant-ho amb anteriors edicions,
a Andalusia domina molt bé el Pro.
Què dius ara?
I t'explicaré el perquè. Dels vuit finalistes,
perquè això, com t'ho explicaves,
ho hem fet de la mà de Liga de Videojogos Profesional,
que és qui ens ha montat tota l'infraestructura,
tots els tornejos online a través de la seva plataforma,
això s'ha obert no només a Catalunya,
sinó a la resta de l'Estat.
La mateixa agenda a tot arreu.
I atenció dels vuit finalistes, si són andalusos,
vindran expressament des d'Andalusia
per jugar aquesta final aquí a Barcelona,
un de València i un català només. Només un català.
Per exemple, d'entre els finalistes,
hi és l'Àlex Alguacil, que és un noi andalús,
que ha estat campió del món de Pro-Evolution
i campió d'Europa.
Per tant, ens podem fer la idea que el nivell de demà serà altíssim
i ell parteix com a gran favorit per endur-se el torneig.
Es va parlar de Pro-Evolution a la FIFA en aquesta fira?
I tant, dels dos.
Del Pro-Evolution ja tenim la data del 9, del 2019,
que serà el 30 d'agost,
i del FIFA es va comentar que s'emporta la Champions.
La competició de la Champions estarà a la FIFA.
Molt bé, doncs, escolta'm, David, moltíssima sort demà
amb aquesta quarta edició del Play Gira.
A les 7 tornes, no?, el totgira?
Sí, a les 7 ens hi tornem a posar,
perquè un quart de 8, quan acabeu vosaltres el generació digital,
el partit de la Lliga de Fútbol Sala,
entre el Barça i la Palau Lauranes, és que això ho faixa.
Si guanya el Barça, forçarem 5 partits, i si perdem, doncs, cap a casa.
Deixa'm dir-ho més, que seguirem, òbviament, pendents del Mundial.
Tenim un Cruàcia-Nigèria a partir de les 9, amb Rakitic.
Ara s'està jugant el Peru-Dinamarca,
de moment empata 0 els primers 13 minuts de partit.
Doncs moltíssimes gràcies i molta sort.
Una abraçada, adeu-siau.
44 pistol under my head
Albert, això és la música d'un videojoc?
D'un videojoc, exactament.
Crec que és un tema que ja existia, un clàssic de música country.
L'han posat en el The Last of Us 2.
És una de les grans estrelles d'aquest últim E3,
aquesta fira de videojocs de Los Ángeles.
Per cert, que sàpigues una cosa al Samuel,
el nostre tècnic a Catalunya Ràdio,
que sobretot no fem filtracions al The Last of Us 1.
Tranquilitat.
Ja fa temps que va sortir Samuel, l'hauries d'haver jugat.
S'han complert 5 anys de The Last of Us 1 aquesta mateixa setmana.
I 17 milions de còpies venudes arreu del món.
O sigui, és espectacular. Poca broma.
Doncs la segona part encara no sabem quan sortirà.
Imaginem que el 2019, però és espectacular.
És un videojoc, us aconsello que mireu el tràiler.
Diria que és el més visualment potent de l'E3,
d'aquesta fira de Los Ángeles.
És un tràiler, a més, molt curiós,
perquè combina una gran tendresa de l'escena inicial, un petó.
El petó més realista que s'ha vist mai en un videojoc, m'atreviria a dir.
Entre dues dones, a més.
I això dona lloc després a una escena d'una violència brutal.
Una escena molt agressiva, molt bèstia, realment.
I aquest contrast és una cosa molt impressionant.
Aquest videojoc és de l'Apply 4.
Sony va fer, com totes les companyies, la seva conferència a l'E3.
Va ensenyar pocs jocs, però tots molt potents, exclusius.
Un altre que es diu Death Stranding,
que és el meu preferit d'aquesta fira,
que és el nou joc del Hideo Kojima, el creador dels Metal Gear,
i és una bogeria extrema.
Fa quatre anys que l'estem veient, i encara ningú sap...
De què va. De què va, aquest videojoc.
És una cosa molt rara.
Això és molt típic d'ell, no?, de Kojima?
Les pel·liculetes que es munta ell són impressionants.
Van presentar també un joc nou de l'Spiderman, molt potent,
i també Sony, sobretot, un títol
pels fans de la Kira Kurosawa i d'Antoshiro Mifune,
i també el Ghost of Tsushima, un joc de samurais,
d'aquests de desenvainar les passes a la katana, no?,
i sentir-te com un samurai.
Això va ser una mica el que van veure
principalment en la conferència de Sony.
Has vist alguna tendència en aquest E3, Albert?
És un E3 que ha estat sobretot de videojocs, de continguts,
no tant de hardware, no tant de consoles,
no s'han presentat consoles,
només eren videojocs uns en l'altre, molts,
i jo penso que és el darrer E3 d'aquesta generació de consoles
en les quals, traient la Switch, la Play 4 i la Xbox One,
en la qual, doncs, veurem...
Hem vist una mica la màxima potència d'aquestes màquines,
i potser en la següent edició d'aquesta fira
ja veurem noves consoles.
N'hi havia una, eh, Albert, no fotem.
Ah, sí, bueno, la Neo Geo Mini.
La Neo Geo Mini.
Em va fer gràcia, perquè ahir per aquí,
almenys també hi ha el Guchisakamoto,
que va fer un LP que es deia Neo Geo,
i Seneca va treure el nom de la seva consola,
com l'LP del Guchisakamoto.
La nota friqui ja està.
No me'n recordava, la versió mini, com van fer la NES Mini,
com van fer la Commodore X64 Mini, doncs, de la Neo Geo,
però que hi ha hagut com una mica de...
Que no s'està pel preu, bàsicament.
És que és una consola tan coneguda pel preu,
i no sabem quant costarà.
Escolta'm, generació digital, més jocs que hagin destacat a l'E3.
El següent, per exemple, escoltem-lo.
Ara, ara, ara.
Estàs esperant la frase musical, eh?
Sí, sí.
Aquest és el tràiler típic de pel·lícula d'aquestes nord-americanes.
Aquest videojoc és el Cyberpunk 2077.
És el nou videojoc dels creadors de The Witcher.
Feia cinc anys que havíem vist el primer teaser d'aquest videojoc,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
que va ser a l'E3,
i ara vegem un joc nou de From Software
que és el Sekiro
i que serà com un Dark Souls de Samurais.
I hauré d'anar a la completació de Vault 76.
Aquest escorcollet underground pot haver estat engenyat per Vault-Tec,
però va ser construït per tu.
Així que, si els bombs venen, la nostra manera de vida...
...m'endurà.
A la E3 de The Country, eh?
T'ho anava a dir, això és el típic joc que a tu t'agradarà.
Doncs mira, dies abans de l'E3 no les tenia totes...
...amb aquest joc que està sonant, que és el Fallout 76.
Una nova entrega de la sèrie Fallout.
No és que hi hagi un 75 abans.
Han passat del 4 al 76, eh?
Això dintre dels trasfons de Fallout és com un búnquer.
Aquest joc s'ambienta el futur, un futur...
...d'aquest distòpic postapocalíptic,
i el 76 fa referència a una mena de refugi que tenien...
...on van començar a construir.
Aquest videojoc es va anunciar uns dies abans de l'E3,
i molta gent deia que seria un Fallout menor,
però té molt bona pinta.
És un joc de supervivència.
Els Fallout sempre havien estat jocs single-player,
és a dir, que jugàvem una sola persona.
Cosa que m'agrada molt.
Tu sol, a mi també m'agrada molt, però aquest serà online.
Jugaràs amb altres jugadors a través d'Internet,
i et donaràs tras i hauràs de sobreviure ajudant-te...
...i també lluitant amb la resta de persones.
Aquesta va ser la presentació principal de Bethesda.
Va presentar altres jocs, abans ho comentàvem amb el Chris, no?
És una part del dia Elder Scrolls.
Sí, per mi és un dels jocs més esperats des de fa temps,
des que va sortir Skyrim i jo estava pensant en el 6.
És una saga molt mítica de Elder Scrolls,
i fa molt temps de l'Skyrim.
Van fer una broma, van anunciar l'Skyrim per Kindle,
em sembla, o per...
És un joc...
És l'última cosa que els hi falten.
És quasi un meme, ja, l'Skyrim.
Hi ha estat tantes versions, per la Switch,
per totes les plays, per ordinador, per tot arreu...
Per naveres també el van anunciar.
Per naveres.
Elèctricitat virtual.
Elèctricitat virtual.
Però per Kindle mola, perquè és la pantalla d'aquesta tinta electrònica,
que deu ser horrorós.
Imagina't, evidentment era broma, però va estar bé.
Van anunciar un Elder Scrolls d'aquesta sèrie de jocs per mòbils,
interessant, perquè podem jugar-ho a tot arreu.
Ràpidament, Electronic Arts, el principal, va ser un joc que es diu Anthem.
És com una mena de Destiny, però d'Electronic Arts, força interessant.
Després d'Obi-Sof, el nou Assassin's Creed,
que tindrà lloc a l'antiga Grècia,
i de Square Enix, el Kingdom Hearts 3.
Aquest. Aquest és el lloc.
Amb Frozen. S'ha de dir que Frozen no acaba aquí, eh? Seguim.
I tu tens...
Frozen continua a romper raons d'internet,
com he pogut veure al tràiler, no?
No he vist el tràiler?
Sí, sí.
En programes informàtics.
És molt bo.
Tu tens les passes?
Tinc les passes a casa, sí.
Ho van fer el meu pare i jo a un càmping.
És de fusta i pintada de mà.
Jo tinc els anteriors títols de Kingdom Hearts esperant per jugar-los.
Hi ha una mica de mandra.
Molta gent veu que surten personatges Disney,
però no és ben bé per a nens,
perquè estem tocant temes...
Hi ha violència, òbviament, és de lluit, és un RPG i tal.
I llavors, molta gent diu, mira, surt la de Frozen,
però compte perquè està pensada per gent més gran.
De fet, la majoria del públic objectiu és de vi 25 cap amunt.
Que vam jugar l'1, vam jugar el 2...
Avui dia costa posar-s'hi amb el primer.
Vaig intentar-ho l'estiu passat i es nota el pas del temps.
És molt mític quan surten Goofy, l'Anac Donald és molt xulo.
Molt bé, parlem d'una altra companyia, Albert?
Parlem de Nintendo, si us sembla, i es va centrar en aquest videojoc.
Amb el Super Smash Bros, la nova entrega, Ultimate.
Es veu que serà la versió definitiva del Super Smash Bros.
I li diuen, serà per la Nintendo Switch.
S'estrena aquesta sèrie de jocs de lluita.
Aquesta sèrie de jocs enfronta els personatges de Nintendo,
però també apareix el Pac-Man, el Ryu de Street Fighter, el Mega Man...
És com una mena... Hi ha el meme aquest des de fa uns mesos
del més gran crossover de la història.
I de personatges d'esplatura, em sembla, també.
Sí, de Metal Gear, de...
Doncs el meme aquest d'internet del major crossover
ens refereix als Vengadores.
Menor de selecció deu ser, trepidant, eh?
Aquí és molt bèstia.
36, no?, n'hi havia?
Molts més, més personatges.
Una barbaritat.
Hi ha també el Snake del Metal Gear Solid.
En definitiva, han agafat tots els personatges
de totes les entregues de Smash Bros,
i a més han afegit, com ara comentava el Xavier, els Splatoon.
Han afegit personatges memes, com el Ridley dels Metroid,
una mena de dolent dels Metroid.
És una bogeria.
A mi, el joc, em sembla interessant,
per a Nintendo, per a aquest any,
està bé que presentin jocs que estaran, doncs,
en data de llançament.
Aquest sortirà, doncs, al desembre.
Però a mi se'm va fer pesat
els 25 minuts de presentació de cadascun dels personatges.
Ja.
Els vam presentar un per un.
I també els escenaris, tipus d'escenaris, els cops...
Era com, ja miraré el tutorial, no m'ho feu ara.
A més, a més, això sortia al primer Smash Bros,
que hi havia un menú que podia escoltar tots els sons un per un,
i a més hi ha un personatge, per exemple, el Pikachu,
que té dos o tres tipus de Pikachu diferents.
A sobre, que hi ha molts personatges, hi ha versions.
Del Link de Zelda n'hi ha tres, també.
També.
Però de la Zelda, no han posat la Zelda del Breath of the Wild,
que és fantàstic, aquest disseny.
És la millor.
I han posat la clàssica...
La princesa més guerrera, i és la que no hi ha,
a la Super Smash Bros, que és de lluita.
La tens a Heroly Warriors, no?
És veritat, sí, sí.
Però molaria a la Smash Bros que l'introduixin.
Potser et fan pagar per ella amb un DLC, segurament.
A totes formes, ha estat una conferència
que ha estat criticada de Nintendo.
Sobretot això, per no tenir...
De fet, la resta de companyies van fer molt conferència de futur
i Nintendo molt de present.
I aquesta cosa que, en el fons, és una cosa positiva i bona,
el que tenim, a prop de la venda,
doncs, molta gent no va veure tant bé.
Però van presentar jocs, per exemple,
el Super Mario Party per la Switch,
la segona part de l'Overcook...
Que és el millor joc del món.
El millor joc del món, segona part.
La versió per Switch del Fortnite, també.
Aquests dies, si us connecteu online a la Switch,
tothom està jugant al Fortnite a la Switch,
el Dragon Ball FighterZ per la Switch
i un nou Fire Emblem,
que és una sèrie molt potent d'estratègia.
Una cosa que m'agrada molt del Fortnite
que hagi aparegut per la Switch
és el control parental que tenim a la Switch.
És molt potent i és una fantàstica notícia
per poder controlar una miqueta més les hores
i el joc dels nostres nens.
No m'agradava que hi hagués control.
Té moltíssimes opcions amb l'aplicació del mòbil.
Hi ha hagut jocs més petits, més índies?
Sí, l'E3 sempre es considera una fira de grans produccions,
però també hi ha una part dedicada a produccions més petites,
jocs petits, però amb idees molt potents.
Idees més potents i ritmes més tranquils, també, a vegades.
Això que estem sentint és un joc preciós
que es diu Tonic, ràpidament,
a no buscar-lo a internet,
perquè és un joc molt maco, visualment.
És un aguineu, el protagonista,
la típica guineu...
No, et recordarà un Zelda.
És molt guerrera.
Reparteix amb una espasa que no vegis.
Tonic, molt interessant.
Aquest videojoc molt maco.
I penso que serà un dels índies més potents d'aquests propers mesos.
Un altre joc molt impressionant.
Jo penso que agradarà molt el Francesc a l'Star.
Es diu Sable.
S'escriu Sable.
És un joc ambientat en un desert
i és totalment moebius.
És impressionant.
He vist imatges i em van caure els ulls a terra de l'emoció.
No sé si és copi o homenatge a inspiració.
Pot ser-ho tot.
Pot ser-ho tot a la vegada.
I serà correcte.
És un joc que vam presentar al PC Gaming Show.
És una mena de conferència dedicada als jocs de PC
on es presenten produccions menys conegudes.
Molt interessant, aquest joc Sable,
és un joc amb altres jocs índies que es van presentar.
Parles de desert, imatges moebius i Panzer Dragoon.
Aquella portada japonesa mítica.
Veient imatges del túnic,
això que comentaves és una barreja
entre el cel de Breath of the Wild i el mormen valley.
A quina plataforma sortirà aquest?
Aquest sortirà per ordinador i per Xbox One.
Un titular de resum de l'E3 d'aquest any.
La meva conclusió seria
molts videojocs, poca concreció amb les dates de llançament,
molt jugar amb el futur i amb les expectacions de la gent,
i que el següent serà un atrèix molt mogut
amb la presentació potser de noves consoles.
Ara vull parlar-vos d'un tema, Xavi,
que té molt a veure amb la música que has fet.
Ha estat una gent que m'he trobat al Market Lab
i que m'ha encantat, sobretot,
la persona que escoltarem parlar, que es diu Mercè Almarcater.
Al Market Lab del Sónar Més D
vaig trobar-me els catalans de Grau Modular Cases.
És un invent que m'ha semblat sensacional.
La música que sona de fons està feta
amb mòduls analògics interconnectats
amb aquells cables que poden arribar a ser centenars.
Pels músics, transportar aquests mòduls
és un autèntic suplici.
El Mercè Almarcater és el responsable de Grau Modular Cases.
Estem fent aquestes Flight Cases
adaptades pel món del sintetitzador modular,
unes caixes totalment artesanes
que estan fetes en format Eurorack
per transportar aquests mòduls.
Són dos guies que aconsegueixen amb les mesures
i tu ho pots fer amb una caixa Cartros, si vols.
En sèrio, la gent que va començar a construir el seu modular
agafaven caixes d'eines,
li treien el de dintre i els posaven les guies
i encara ho segueixen fent.
Això també et dona que pensar
que les vaig fer boniques,
a pensar-m'ho bé com fer-ho
perquè sigui una maleta que tu puguis portar
i que s'adapti al teu estil.
Si ets un tipus que li agrada el color,
en tronja, més seriós tens negre...
Hi ha mil varietats perquè ho pots customitzar.
Vam estar parlant amb el Marcel
del programa perquè de veritat molt divertit
i vam estar parlant sobre videojocs
i el so analògic dels videojocs dels anys 70
com a Space Invaders,
que estava fet amb aquests mòduls, entre cometes, una miqueta.
A més, el que prou amb les caixes,
la gent potser no ho sap,
diu que agafa un teclat, agafes la guitarra,
i els músics diguéssim,
les portes amb un llavall,
però les capses per transportar-les són molt importants,
són vitals i molt pesants.
Vaig dir que el cor pesava una barbaritat,
però la caixa pesava...
Jo per això vaig comprar el mòdul.
Aquestes maletes, que no són caixes,
són maletes, superboniques, com antigues,
i van preparades amb una placa base
perquè tu puguis anar connectant els mòduls a sobre,
que alguns tenen aspecte de pedal de guitarrista,
d'altres són absolutament fets a mà,
i tot acaba tenint aquell look d'operador a digamer,
amb aquells cables que van connectant-se,
és preciós, és una cosa així retrofuturista.
És una mica Maker Faire, eh?
Ja ho veus, la gent s'ho feia,
ja ens veu l'oportunitat de dir
que el que es fa, ho fem nosaltres.
T'ajudo a fer-ho més maco.
Continuem amb el Generació Digital de Catalunya Ràdio
en directe des del Zona RxD
i ara anem a parlar de dades.
I si hem de parlar de dades, poca gent en sap més
que la gent del Barcelona Supercomputing Center.
Un any més, el seu equip de visualització i analítica
han participat al Zona RxD
per apropar-nos la ciència de forma visual i sonora.
Molt bé. Aquest any, a més,
amb una sèrie de propostes molt relacionades
amb la temàtica de l'exploració espacial d'aquest any del Zona RxD.
Sí, a més, unes propostes que aquí al Generació Digital,
si després tenim una estona per provar-les, és fantàstic.
Us les explico molt ràpidament.
Hi ha una experiència de realitat virtual
per al tema dels exoplanetes.
Intenta fer-te entendre com estan de lluny,
perquè a vegades ens ho podem imaginar,
però realment estan més lluny del que ens podem imaginar.
Doncs amb aquesta experiència de realitat virtual
pots investigar-ho i és curiós i molt intuitiu.
Una altra molt interessant és una sonificació,
que en diuen, de l'equació de Drake.
És una equació, ho he hagut de buscar,
que intenta esbrinar quantes espècies hi ha a la galàxia.
I si us sembla, escoltem com sonava aquesta mena
de sonidització de l'equació de Drake.
Una equació que sona en aquests moments
al Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Exacte, tu estaves amb uns auriculars,
tenies una sèrie de controladors
amb els diferents components de l'equació
i anaves...
Estava molt ben explicada l'equació
a través d'una sèrie de botons,
tu anaves canviant l'angle del botó.
No ho estic parlant bé, botons són com...
Potenciòmetres.
Això mateix.
Amb els potenciòmetres tu anaves fent a diferents graus,
ho veies visualment i sonorament,
i era força interessant.
Perdona, però em sembla que en qualsevol moment
vingui a sortir un tio amb una màscara de hoca
i una motoserra.
Per sort estava ple de gent i no em va agafar por
perquè les equacions sonores són així.
Poca broma.
Psychokillers.
La tercera demo era un català
de totes les espècies
extraterrestres que el cinema ha imaginat,
era la més
amant de la cultura digital
per entendre'ns.
I finalment, la més interessant per mi
era una conversa amb una xarxa neuronal
com les que fa servir Google
pel Google Translate,
però que les respostes, en comptes de ser
una traducció, en aquest cas van agafar
una gran base de dades de frases
de pel·lícules de ciència-ficció que diguen
extraterrestres, i llavors tu vas parlant
i et responen com...
Clato Baradanik, tu.
Imagina-t'ho, pam!
No ens entendrem mai. Aquesta és una
de les conclusions d'aquesta experiència.
Com és de difícil, entendràs amb els
extraterrestres com veiem en la pel·lícula
de The Arrival. I això que t'expliques
té la voluntat de divulgar la ciència
de forma visual i sonora, no? Totalment.
Amb aquesta voluntat vàrem poder parlar
amb un dels membres del Barcelona
Supercomputing Center, que és en Fernando
Cochetti, i ens parla d'això.
Això és el que està passant a la gent,
a la societat en general, que és la que paga
una bona part del que fem.
A veure, continuem amb la Generació Digital
de Catalunya Ràdio parlant des del
Festival Sónar del Sónar Més D. Francesc,
això és música del Sónar? Què m'estàs dient?
És música del Sónar, això és música
electrònica, però també és música de videojocs,
és música de l'Street of Reshu
d'en Yuzo Koshiro. Yuzo Koshiro
segurament és un dels grans noms de la
música per videojoc i malgrat ha fet moltes
coses estarà lligat per sempre a Sega
per la seva participació a Shenmue,
Revenge of Shinobi i sobretot
la saga Street of Resh.
Junts amb el seu col·laborador
Motohiro Kawashima, estava al
Red Bull Dome del Sónar
amb un set de DJ en directe
inspirat en la saga Street of Resh.
Sobretot, sobretot,
i aquí vam patir una mica amb la musicalment
més electrònica i vanguardista
que va ser Street of Resh.
Ara estàvem sentint Street of Resh 1
i ara perquè tingueu un exemple,
això seria la típica cançó que sonaria durant
Street of Resh 2.
Ah, molt bé, molt bé.
I ara sentim el que va sonar sobretot a l'escenari,
que és la Street of Resh 3.
Street of Resh 3.
Què passa, nen? Què passa?
Perdona.
Això sonava?
Sí, va sonar molt.
El Francesc i jo vam sortir blancs.
Perquè us esteu fent grans.
La música electrònica ja ha estat coberta.
Perdona, amb aquesta potència,
el teu pàncreas vibra.
Almenys a mi em vibra.
I el volum, eh?
Era una cosa indescriptible.
Sembleu gent gran comentant el sonar.
Perdona, la gent que feia...
Quan jo era jo, el sonar era més maco.
La gent que feia estava ja mirant-ho.
La gent s'ho va passar molt bé.
Jo crec que la majoria no sabia ni qui era.
Per tant, van anar a veure tralla
i música electrònica i s'ho van passar molt bé.
Òbviament, és sonar.
Però els que veníem una mica pel tema dels videojocs,
vam quedar...
Imaginaven que hi hauria una més varietat
entre les músiques de la seva carrera.
I va ser tot bastant, bastant Streets of Restless.
Jo diria que era el concert amb més públic basculí
i més públic que no sabia ballar.
De tot el sonar, de totes les edicions,
amb 25 anys.
La veritat és que el ritme va ser molt elevat
durant bona part del set.
Això sí, la gent, jo crec que va agradar força.
I una cosa que va ser molt destacable és que
després de l'actuació, molta gent s'havia acostat
a davant amb disc, amb jocs,
perquè tinguessin una assignatura.
Van tornar i van atendre la gent que estava allà.
I això jo crec que va ser un detall bonic.
I vosaltres vau parlar amb ell, no?
Sí, després, l'Albert Garcia i jo,
i un amant de David Jaume Andreu,
vam tenir la sort de poder parlar amb ell,
entre ell i amb Morimoto,
després de la seva actuació.
Va molar molt perquè ens va costar.
Va ser una experiència difícil d'entrevistar-nos,
però finalment vam tenir la nostra mitja hora
amb ells allà comentant una mica aquestes músiques.
Albert, la gent que posa el Google del podcast Replay
ha de saber si no ho coneixia,
perquè està treballant en una nova temporada
i suposo que aquesta feina que vau fer d'entrevistar-lo
no en sortirà, no?
Sí, volíem dedicar un programa,
és un músic que ens apassiona,
i de fet, per tota la gent que està ballant aquí concert,
el Francesc, per tothom,
va ser com un somni veure aquest creador japonès.
És que he de dir que en el moment
en què el començament del set
van haver-hi uns sons, unes distorsions,
però la que allò va passar a la música
que estem sonant ara de fons,
la introducció d'Ostefraajú va veure
i va ser molt popular, la gent tenia moltes ganes.
A les pantalles es veia el videojoc,
es veia les imatges dels personatges, estils 16 bits,
lluitant pel carrer, molt xuclós.
De les coses que ens van dir tots dos,
jo em quedo amb dos petits detalls.
Primer de tot, per exemple, un secret de per què,
que potser molta gent no coneix,
de per què, realment, la banda sonora
de Swift of Rage 3 és tan especial.
Per la música de Street of Rage 3
vaig crear una eina de composició musical.
L'encant del seu algoritme
és que generava peces
que ningú no s'esperava.
Tinc moltes ganes de tornar-la a utilitzar en el futur.
Molt bé, aquest japonès xina.
Sí, i tant, fantàstic, amb l'accent de Yokohama.
Exacte, la música estava composada
amb una eina i era automàtica,
era una música feta per intel·ligència artificial
i, d'una miqueta, ja estem parlant
segurament de l'any 93-94.
Déu-n'hi-do.
O sigui que Déu-n'hi-do ja com ho feia.
Més vanguardista, impossible.
I per acabar, la reflexió de Morimoto
sobre si l'interès actual per la música chiptune
feta a l'estil dels antics videojocs
és una moda o no.
Quan aquesta música sortia als videojocs,
la gent l'acceptava perquè era el que hi havia.
El que es té més interès pel so dels jocs antics,
la gent comença a reconèixer el xot,
chiptune com a música de veritat.
I crec que això seguirà sent així en el futur.
Doncs és interessant saber que això
no és una moda, perquè una de les reflexions
que teníem amb l'Albert i el David
era si un cop les persones
que es comencen a fixar en el món dels videojocs,
la música, aquest estil retro,
ja no l'han viscut,
i si els seguirà interessant o no.
I tot i que hi hagi ara certa moda retro
que torna, no sigui res més una moda i desaparegui.
Morimoto creu que no,
que la música feta amb una quadrada,
amb chips antics,
segueix tenint un valor musical en si
i encara que les noves generacions
no utilitzin el hardware original
per generar aquests sons,
a través d'amulació i tot, seguirà sent una música
que seguirem sentint en el futur.
I això està molt bé.
Va ser molt fàcil fer aquesta entrevista?
Sí, tots els d'altres.
El riure del francès.
Tot el que pot sortir malament en una entrevista,
tot junt va passar,
però vam poder fer-la i hem d'estar agraïts a la gent de...
Aquí no s'ha notat, eh?
Hem d'estar agraïts a la gent de Red Bull Music Academy
que ens van poder fer l'entrevista,
però és que tot es va ajuntar,
premsa internacional allà,
bullcotejant-nos, però vam poder fer-la.
Va estar gairebé a punt d'anar amb ells
amb el seu transport fins a l'hotel
per anar seguint l'entrevista fins allà.
Hem de fer-ho així.
Molt xulo.
Continuem al Generació Digital, al Sónar Més D.
L'estudi més important de realitat virtual del món
ha estat al Sónar Més D.
En aquest congrés es diu Fèlix Ampol
i ha parlat amb Pol Rafel.
Doncs fantàstica la xerrada d'ahir
on vaig coincidir amb la Gina
i el Jordi Cellas.
Fèlix Ampol és un estudi pioner
en la creació d'experiències de vídeo
360 graus i realitat virtual
creat l'any 2013.
Aquest estudi produeix
més o menys unes deu peces l'any
i en aquests moments compten 65 treballadors.
En aquesta productora,
el desenvolupament artístic
és paral·lel al desenvolupament tecnològic,
ja que crea un estudi
en el seu propi software
i dispositius de gravació.
De fet, explicaven
que una de les seves darreres experiències
que abans comentàvem,
que es diu Jurassic World Blue,
no hi ha punt mort enlloc.
És a dir, tu pots mirar cap avall
a la pel·lícula que no veus res estrany.
A la xerrada, quan va venir
el torn de preguntes,
la primera la va fer en format de vídeo
Juan Antonio Bayona,
que ell està una mica preocupat
que aquesta realitat virtual
canviarà el futur del cinema.
Com creu que la realitat virtual
va a influenciar a l'utilització?
La realitat virtual
i la realitat augmentada
milloraran l'experiència cinematogràfica.
Serà més immersiva, més agradable
que veure una pel·lícula
en una pantalla plana de sempre.
No tinc la resposta exacta
per la pregunta,
però hem fet moltes pel·lícules lineals
utilitzant realitat virtual
on pots interactuar.
Com serà el futur del cinema?
Podria ser que el futur del cinema
fos una realitat virtual
menys interactiva
però més cinematogràfica?
Però també una mica més interactiva?
Bé, nosaltres el que farem ara
és parlar de videojocs, Gina,
perquè al Sónar més bé
potser una miqueta menys,
però també hi ha algun videojocs.
I és que venien personatges
importants al món d'aquesta indústria, no?
Heu jugat a Little Big Planet
o Tearaway?
Són jocs boníssims,
són d'una empresa que es diu Media Molecals
del Regne Unit
i que ahir van venir a fer un taller
i què fa Dreams
dins del Sónar?
Doncs en Tom Colvin, que és el seu director d'àudio,
ens ho explica.
Hi ha un sistema de creació de son complet
que viu dins del joc Dreams.
Literalment pots fer qualsevol tipus de música
que t'agradi dins de joc.
Pots importar els teus propis sons.
Hi ha un apartat tecnològic molt innovador
on pots pintar sons en una superfície
i aquesta pintura canvia el son
mentre l'anem desplaçant per la superfície.
Pots dissenyar la superfície tu mateix
o simplement pots agafar instruments
o superfícies que altra gent ha creat
i jugar amb ells.
Això és el més important per a nosaltres.
De fet, tots els principis de fer Dreams
són sobretot agafar la tecnologia
que envolta el so i treure-li els cables,
els mecanismes, els menus
o el misticisme tecnològic
que hi ha al voltant del so
i que la corba d'aprenentatge
sigui divertida.
Fun, Lenny.
La veritat és que té molt bona pinta, això.
Té molt bona pinta. Amb l'Albert vam estar...
Què va ser? Dues hores?
Dues hores de creació de músiques i so.
Què dius? Dues hores? Dues hores?
Sí, sí, no, va ser... A veure, imagineu...
És que és molt potent, això.
No té data de sortida, ja us ho dic ara,
però és com un Pro Tools
d'aquest que t'has comprat, Xavi Serrano,
i l'han posat allà dins d'un videojoc
amb tot de menus, submenús,
subsubmenús, subsubsubsubsubmenús
i només ens van ensenyar la part de so
i podies fer...
O sigui, van estar dues hores
i jo crec que no van veure
ni la meitat de les eines que hi ha
per crear la música i els efectes de so.
Al final, just els últims vint minuts,
que jo crec que van ser els més interessants,
ens van ensenyar jocs
que vam fer amb Dreams.
És a dir, Dreams al final no deixa de ser
un motor per crear jocs.
I entre ells hi ha la part aquesta del so,
per això estan al sonar.
Com havíem fet videojocs amb Dreams?
Són jocs molt curtets,
però són molt diferents,
hi havia des de plataformes, jocs competitius,
hi havia experiències de por...
O sigui, totes les possibilitats...
No sé si opines el mateix, Albert.
Té moltes possibilitats,
però per mi, massa possibilitats.
Perquè és que
té tanta esgira tan completa,
em va sorprendre tant tot el que podies fer,
que vaig trobar que jo me'n volia anar.
Jo me'n vull anar d'aquí.
Està atabalat, no?
Està atabalat.
És brutal.
Impressionant.
Però no m'esperava tant.
És un programa d'àudio impressionant.
És per la carrera de tècnic de so
amb el programa Dreams,
que per cert l'icona és molt cuqui,
és com una gota de color marró,
però si t'hi fixes bé seria com el Borrisol
aquell que treus de la dutxa.
Sí, sí.
T'he fet una fotografia al Twitter perquè
això és molt cuqui perquè té uns ullets,
molt simpàtics i un somriure,
però sembla un Borrisol.
Aquesta és el lloc perfecte per presentar
una eina com aquesta, no?
Home, si només et centres en la part del so
del videojoc Dreams, sí, però aquest videojoc
tinc la sensació que és molt més gran
i que tens la part de disseny de nivells,
disseny de personatges, que és tan gran
com aquestes dues hores que vam veure o més.
A partir d'avui i fins demà també
podem participar a la Maker Faire Barcelona.
Ho hem aconsejat avui amb la seva família
i volem saber què hi podem trobar.
La Maker Faire és la trobada
de la gent inquieta, dels que els agrada
muntar i desmuntar coses, imaginar i crear.
I aquest és l'Spirit Maker.
A la Fira es farà fins diumenge
i té entrada gratuïta.
Es troba al pavelló d'Itàlia per iniciativa
de Fab Lab, Sonar Més D i Socotec,
i deixarem que sigui l'Anna Igueras de Socotec
qui ens faci cinc cèntims del més destacat
que hi podem veure.
El fil conductor de la Fira d'aquest any
és la ciutat sostenible i productiva.
Coneixereu des d'un robot amb programari maquinari obert
de tamaig humà i impresa en 3D
a una col·lecció de nanosatèl·lits
o als enciams i tomàquets que produeixen
els investigadors de l'ICTA, que és un centre de recerca
de la Universitat Autònoma.
Us hi esperem, l'accés és gratuït i adreçat a totes les edats.
Pel que he vist a la xarxa,
el teu Twitter,
així és una mica de tot, eh?
He vist una mica de tot, i la qüestió que està adreçat
a totes les edats és exactament això.
Sobretot porteu-hi els vostres nois,
els vostres fills, els vostres cosins,
perquè s'ho passarà molt bé.
Hi ha tot d'iniciatives que utilitzen,
tot d'aparells que els científics
moltes vegades construït amb material
del que hem parlat moltes vegades,
plaques Arduino, plaques Raspberry Pi,
cartrons, fustes
mecanitzades i retallades
per fer jeans que a vegades
es fan servir també per la recerca,
però que els podeu tocar,
podeu fer el que vulgueu amb ells,
podeu fer moltes experiències.
Per exemple, hi havia un super
microscopi, l'Azard,
que trobaríeu en qualsevol laboratori,
però estava fet tot, excepte la mecànica,
l'azard i les òptiques,
amb peces de Lego tècnics
i controlat per dos CPUs de Lego Mindworks.
I amb això aconseguies
les mateixes imatges, òbviament,
certs salt quantitatiu,
però que ho tindries en un laboratori de veritat
i això et permetria, doncs, a molts nois
estar allà, estar tocant i estar experimentant.
En una escola, per exemple, no?
Hem tingut, per exemple, tot de robots,
i això ho he fet amb els meus fills,
hem tingut tot de robots i hem hagut de fer
col·laborativament diverses persones
movent els robots de forma independent
i programant-los amb el nostre telèfon mòbil
i una aplicació de Scratch
per aconseguir un objectiu.
Per tant, tots havien de fer el nostre petit programa,
que va ser enviar un personatge
amb la seva nau a l'Spy, que ha sigut molt maco.
L'Spy també tenia un gran pes
en el que estàvem veient en el Maker.
Hi havia també aquest robot interactiu,
un robot que portava dins el seu pit
un quinect
que ens dona també a veure com aquesta eina
de Microsoft s'ha convertit
ja més en una de les eines
del catàleg dels Makers
que l'utilitzen per fer
gran canvi de coses. Aquest robot
podia interactuar tu, em podia veure
el sensor quinect
i era un robot que estava fet
totalment en peces d'impressió 3D.
Hi havia un pop també, he vist un pop?
Sí, hi havia molta cosa d'impressió 3D
i una de les coses que ens agrada més,
una mena de pop gegant fet amb tot de peces
lincades una darrere l'altra, fet amb impressió.
Hi havia els nostres amics d'Instrónix
també, les seves guitares, els seus sons
no poden faltar. I una de les coses
que sí que he parlat amb ells i hem trobat a faltar una miqueta
és que la Fira estava molt bé,
hi havia moltes coses per fer.
Han passat dels drons, per exemple,
hi havia un taller per poder construir com un minidrón
submarí que anava per sota l'aigua
i el podies controlar amb un cable.
És interessant, aquest pas de l'aire,
ara la tendència és intentar fer coses que vagin
per sota l'aigua i el podies fer
amb tot d'eines i tot de material
gairebé de ferreteria que tindries per allà.
Però el que comentàvem amb ells
sí que és veritat és que aquesta Fira
estava molt plena de grups de recerca,
grups d'investigació que apropaven
la ciència a la gent,
associacions diverses,
però faltava potser una mica aquest caliu maker
de les persones que fan coses
per plaer, per art
o inclús els que treuen una miqueta de profit
de totes aquestes eines per construir
per donar sortida a la seva creativitat,
cosa que sí que es feia quan hi havia aquestes
makerlabs que es feien al carrer Bailent
fa un parell d'anys.
Aquesta està molt bé, és genial, aneu la visita,
que us ho passareu molt bé.
És gratuïta, eh? És gratuïta, però llàstima
que hi hagi tanta associació, ajuntament,
que està molt bé,
però que hi hagi, falta una miqueta
la gent, la gent creativa a casa seva.
Doncs molt bé, teniu temps fins demà
a veure tot això gratuït
i la veritat és que és un lloc que
la imaginació i la creativitat
pot sorgir, sobretot als vostres fills.
Tenim moltes ganes d'escoltar
la segona part de l'Start d'aquestes
passejades que ha fet doncs el Sonar Festival.
Veig una llibreta
amb coses apuntades, eh?
Sí, bueno, són garbots.
No l'entenc, la meva lletra,
tinc que recordar-me què volia dir en aquell moment.
Jo voldria posar, amb aquesta segona part,
un petit aplaudiment i un petit homenatge
amb aquests nois que ara mateix estan treballant
per Estrella Damm, que estan venent
cervesa amb un bidó de 20 litres a l'esquena,
pobriçons, un aplaudiment, sisplau, per ells.
Prou, ja està, molt bé, fantàstic.
És dur, és dur.
No, és dur, perquè tu pots anar a comprar
a la barra i aquests nois perquè donen voltes.
I van a comissió.
Van a comissió i quan més aviat buiden el bidó
més aviat se'n van cap a casa.
S'estan contents, diguéssim.
Això ho deia més que res per veure el tipus de gent.
Mira, fixa't també el tipus de gent
que he vist. M'ha sorprès,
no m'ha sorprès, no sé, m'ha fet gràcia,
m'ha il·lusionat, m'ha donat il·lusió per la vida,
per continuar uns quants anys més viu,
que hi ha gent de totes les edats.
Això és veritat, quan diguem totes, totes.
Però gent molt gran, però molt gran, eh?
Molt, eh? I gent molt petita.
Just aquí davant tenim un cotxet amb un bebè
que deu tenir... Compte,
els petits, ara també volia comentar,
els petits amb auriculars per protegir-se les uïdes.
Molt bé, fantàstic. I també una cosa que...
I els grans també. Els grans també, però bueno,
els petits fan més gràcia perquè es veuen més grans,
les orelles. I una cosa que em va fer
una miqueta de por, avui n'he vist més
gent amb la cama enganxada.
Ah, sí? Amb la cama enganxada.
No era el mateix, vull dir, n'he vist més
m'ha xocat, potser és perquè han començat les vacances
i han anat a les roques i han trepitjat el que no tenien.
No ho sé, però és una cosa
que es fa notar.
També una cosa que li tinc molta màniga,
i m'hi fixen molt, és la moda, per l'amor de Déu.
La moda està morta. La moda està morta.
Ho he vist al Sónar, eh? Ho he vist a molts llocs,
però avui sobretot al Sónar.
També venint cap aquí, m'ha sorprès
perquè ho portava apuntat, llavors
hi he vist amb un primer pis, sonava música
d'aquest tipus Sónar, caram, que bé que s'ho està passant la gent,
i ha alçat la vista i hi havia una noia
vestida d'hologrames.
Saps aquesta tela que és així?
Doncs què dius? No, no.
Això potser a l'època del Modobart potser sí,
Magna Mare li quedaves bastant bé,
al Fabio Magna Mare. Però que cadascú
vesteixi com vulgui. Sí, però gràcies, Gina.
Si una cosa et queda malament, no és que no et quedi bé,
si et queda malament hi ha altres coses que et quedaran bé
i et quedaran molt millor. Per exemple, enganxines a la cara.
No, per l'amor de Déu, no.
No, per molt de lluminària que facin, no.
Però a veure, saps parlar d'això que brilla, no?
Sí, sí, com una purpurina d'enganxines.
És bonic, és molt bonic.
Sí, a la carpeta, i si els nens juguen,
els teus fills... Doncs ja cua, eh?
Per què t'ho facin, això? Ara t'hi porto.
Això es paga? No, no, no, és gratis.
Ah, doncs jo que soc calb, començaríem per la cara
i acabaríem per allà.
Farien un camí de formigues cap aquí i tal,
però això es pot fer, però amb gràcia,
es pot fer bé, depèn de la cara,
de cada cosa, com el que el maquillatge, Gina.
Això m'ho va dir una vegada, tu quan rentes la cara,
on comences i on acabes.
El coll. Sí, exacte.
Sí, això es comença i acaba el coll.
Tot això m'han recordat, justament,
casualitats, ara fa res, fa quatre dies
em vaig acabar de llegir un llibre,
La vida modernosa, de José Luis Moreno Díaz,
que era un locutor molt conegut de Ràdio Nacional d'Espanya,
que no venia molt a compte,
però quan he vist tot això m'ho han recordat,
aquest senyor posava una miqueta al seu lloc,
el que era la movida madrilenya,
en el sentit de la moda, els artistes,
com sortia i tal, i escolta,
no es va estar d'acord amb el llibre,
el va dir el meu amic Quique, jo el vaig acabar de llegir,
però després d'haver estat aquí,
potser el senyor Moreno Díaz,
potser una miqueta de raó,
potser en tenia, una miqueta, potser.
I tornaràs o què?
Home, si em convideu l'any vinent i tant,
i faltaria, i el 2020,
el 2024, el que faci falta,
i demà intentaré vindre també, perquè és bonic, és maco.
Hem estat trencat ja.
Bé, bueno, no sé...
Pes cap a casa, mama, ja vinc.
Home, demà, si vens a les 6 del matí,
de 6 a 7,
pot treure...
No, no, no.
Si vens, estaràs amb l'última hora,
amb el sonar de nit.
Ja tinc apuntat aquí una miqueta,
doncs mira, per desgràcia,
sempre hi per al divendres, a Miss Kitty.
Hem de dir que acabem el programa,
queda un minut i mig.
Us hem de dir moltes coses.
Si aneu a icat.cat i aneu als seus canals de streaming,
que sapigueu que fins a les tantíssimes,
per exemple ara,
em sembla que pot sonar el sonar live
que està actuant en Harami.
Això és en directe.
Però la gràcia és que si aneu a icat.cat
fins a les 3 de la matinada,
el fet del darrer concert
és de Got Link,
que és a les 1,25 minuts.
Vull dir que deu-n'hi-do.
Més coses que heu de saber.
Ara esteu escoltant Catalunya Ràdio,
però si aneu a icat.cat
i aneu a les 8,
mireu-lo, amb pantalons vermells.
Miqui Puig.
Preparat perquè farà dues hores de pista de fusta.
Ei!
Especial sonar.
Que això estarà molt bé.
I també us hem de dir que demà a les 11
el Revolució 4.0
anirà totalment també
del sonar més D un dia després
que hagi tancat.
Heu de saber que això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio.
Gràcies a l'Elisabet Sánchez,
França Xavier Blasco,
Gina Tost, Oriol Dalmau,
Cris Vilce, Xavier Serrano,
Albert García i Albert Murillo.
Gràcies a la producció del sonar de la Rosa Massager,
també a Josep Forns, Santi Soler,
Carles Morales i a l'estudi de Catalunya Ràdio
en Samuel Masseda.
Nosaltres hi tornem la setmana vinent.
Adéu-siau!