Música
Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
El d'avui és el penúltim programa de la temporada
i serà una mica especial
ja que coneixerem dues iniciatives relacionades amb el món del videojoc.
Primer us explicarem en Memory, una experiència que els seus creadors defineixen com un joc que es llegeix o una novel·la negra que es juga.
Amb aquest títol, jo ja tinc moltes ganes de parlar amb ells.
També descobrirem Game Square, un marketplace especialitzat en videojocs.
L'Oriol Dalmau ens explica el videojoc Jurassic World Evolution, que l'ha jugat i ens comentarà com anar a la seva experiència,
i el francès Xavier Blasco ha jugat a Sashi Strikers.
Això és Generació Digital. Gina Tost, francès Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Avui, l'Eli i la Gina estan en esperit, francès, perquè ens han deixat sols, eh?
Mira, escolta, més ambles que estem.
Exacte, exacte. Ja m'han dit que volen escoltar el programa, ho faran i ho comentaran per les xarxes.
Per cert, francès, vaig descobrir, gràcies a la teva xarxa SkyBlast,
el cartell de la Festa Major de Manresa d'aquest any, que és a finals d'agost, si no me'n recordo malament, que és superespecial.
Doncs són tot de cartells que tenen una alta inspiració en el món del videojoc.
I això és fantàstic perquè vol dir, entre moltes coses, que el llenguatge visual dels videojocs ja no es fa estrany a la gent.
I, per tant, es pot utilitzar de forma publicitària una cosa tan popular i no tan específica com una festa major,
i que la gent ho accepta i ho enteni i li sembla simpàtic, i una comissió d'un ajuntament que vés a saber de com està composada de l'edat de les persones,
doncs li sembla maco i dius, sí, sí, si et fixes, fa molts i molts i molts anys...
Hem de dir que aquest cartell està pixelat d'una manera descarada, eh?
Sí, sí, totalment, no hi ha confusió possible.
Però si et fixes, ja fa molts anys, molts de termes del món del videojoc, o molta imatge relativa al món del videojoc,
està entrant i s'està utilitzant en molts llocs diferents de forma ja molt habitual i molt habitual.
El que volia dir és que la primera vegada que em vaig adonar d'això va ser fa moltíssims anys en uns cartells del festival grec de Barcelona
que utilitzaven unes màscares greques pixelades simulant una mena de Space Invaders.
I va ser la primera vegada, i potser et parlo de fa més de 7 o 8 anys, que vaig dir, oh!
Mira, pel grec que estan utilitzant imatges referència de videojoc,
en les tertúlies polítiques que sentim a les ràdios moltíssimes vegades estem sentint que s'ha de passar a pantalla.
Sí, és veritat.
I el terme passar a pantalla ja s'ha generalitzat.
Sí, és veritat.
I és una cosa que ve molt del videojoc i l'utilitza la Pilar Rahola.
És veritat.
És la persona més allunyada del videojoc que et podries imaginar.
O potser no, potser ha jugat al Tetris, no ho sé.
Però és una cosa que ja no es veu estrany utilitzar aquest referent i això doncs ens agrada molt.
Molt bé, molt bé. Fantàstic.
Per cert, hem d'anunciar un altre cop un esdeveniment important, Francesc, pel programa.
Doncs, i tant, hem d'anunciar que el dissabte que ve, dia 21, a la tarda,
farem el darrer programa de la temporada en directe del Generació Digital
i obrirem les portes de l'estúdio perquè els oients ocupin les cadires mentre durà el programa.
Molt bé.
Hi haurà, com no pot ser d'una altra manera, una rifa amb regals molt suculents.
Podem dir ja l'hora, perquè la setmana passada no ho podíem dir,
serà les 4 de la tarda, de 4 a 5 dissabte 21, encara hi ha alguna cadira buida,
la gent que estigui interessada ara diran com es pot venir l'estudi, perquè és molt senzill.
Doncs sí, és molt i molt fàcil.
El programa serà a les 4 de la tarda, del dissabte 21 de juliol, apunteu-vos-ho bé
i qui vulgui venir ens ho ha de dir a través del nostre correu des d'ara mateix.
Primer he portat la capsa del monitor que regalarem, que és el premi més potent que regalarem el dissabte.
És un monitor que s'ha convertit en una peça ja molt codiciada per la gent.
Sobretot si és un monitor com aquest, estem parlant d'Ultra-H de 4K.
Poca broma, 26 pulzades, un monitor molt i molt desitjable.
Aquí es veu en els jocs de conya.
Exacte.
Però hi ha una altra capsa que hem portat amb coses que hem anat acumulant durant aquest any, no?
Doncs mira, tenim llibres, per exemple, tenim el llibre de la Viviana Ballver,
21 claves de la creativitat.
Molt bé.
Tenim els pins del Mobile World Congress.
Tenim els pins d'exclusiós del Mobile World Congress.
Em sembla que, a més, hi havia aquí el pin d'aurat.
Correcte.
No sé si estava en aquest lot o no.
Crec que estava en aquest. Després ho confirmem.
I, a més, hi ha el robotet del robotetge en digital que vam fer personalitzat pel programa i pel que se l'emporti a casa.
I també tenim un joc important per la Nintendo Switch.
Doncs sí, tenim un Nintendo Labo.
Hem parlat molt de Nintendo Labo perquè ens encanta aquesta unió entre videojoc, creativitat, una cosa que pot fer tota la família junta.
I, a més, tenim el set que jo crec que és el més desitjat per tots, que és el del robot.
Correcte. Aquest el tens muntat tu, no?
No, jo aquest no.
Jo tinc el de l'altre, el de les casetes, el de la canya Pascal, de la moto.
Però aquest mola molt.
Aquest mola i crec que pots estar unes quantes hores muntant-lo.
Sí, muntant-lo pot estar tres o quatre hores.
Després, a més, el pots pintar, el pots decorar, pots fer de tot.
I, a més, a part del joc simulador de robot,
té moltes altres jocs i funcionalitats incorporades que sempre està bé.
I tots els Nintendo Labo tenen el Garage, que és aquest llenguatge de programació
amb el que pots, a més, fer mil i mil de coses i inventar-te el teu propi toy-con.
Hi ha més jocs.
Hi ha un de la PlayStation que crec que és també una edició força curiosa.
És molt guapo.
És el Yakuza 6 de Sega.
Em sembla que és l'últim en aquests moments d'aquesta mítica saga.
Cada tres mesos surt un, ja ho saps.
En primer moment és l'últim.
Aquí l'Albert García ens ho confirmaria.
Però avui és l'últim.
Va una edició especial amb un llibre molt maco i una samarreta
que he vist per aquí a la caixa també de Yakuza 6.
Correcte.
També ens han dit des de Ubisoft que la setmana passada va venir
aquell noi que hi treballava i el David Darnés de Comunicació
es va prometre que regalaríem un joc.
I, sí, sí, el rebrem demà mateix,
que és un dels seus darrers jocs d'aquest estudi de Barcelona.
Tenim després un llibre Barcelona Metro Literària
amb diversos relats.
Aquest llibre és molt curiós perquè només existia
en format electrònic a través de Kindle.
Vam fer una campanya el dia de Sant Jordi
i el tenim en paper, que la veritat és que poca gent el té.
Després hi ha un llibre que farà les delícies tots els Instagramers,
que es diu Fotografia de calle, memòria de la ciutat de Rodrigo Rivas,
i que és com un compendi de fotografia, de fotografia de carrer,
de què s'ha de tenir en compte,
de quins són els millors angles per obtenir millors resultats.
I, a més, donar un enbrill més nou a les seves fotografies d'Instagram.
A part d'utilitzar filtres,
una mica de teoria fotogràfica no li anirà malament.
I, a més, tenim un llibre de la nostra estimada, Pirarín Baies.
Correcte. Bé, de fet, és poc digital,
però hem pensat que, de tant en tant, deixar una mica els videojocs
i llegir aquest fantàstic llibre que és molt, molt gran.
És ultraanalògic.
És l'epitom de l'analògic, perquè és enorme.
És la seva vida pintada i dibuixada per ella mateixa.
I la veritat és que el trobo genial.
I mira, ens el van enviar i vam pensar, en un últim programa el regalarem.
Tenim molts fans de la Pirarín Baies entre els nostres veïns.
I tant, i tant. Tot això passarà aquest dissabte, dia 21,
en un programa molt especial.
És un moment que fem ràdio en directe.
Tots vosaltres també aquí vingueu, parlareu,
tindreu oportunitat per comentar qualsevol cosa.
I, de res, generaciódigital.catradio.cat
I directament el que podeu fer és, si teniu ganes,
nom i DNI i us direm si hi tenim cadira per vosaltres.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris.
En aquesta sala segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
El 2 d'agost acabarà un Kickstarter d'un joc que es llegeix,
com deia abans, però també és una novel·la negra que es juga.
Es diu In Memory.
És un llibre immersiu que s'ha d'explicar molt bé
perquè la idea és molt potent.
Per parlar-ne, ens acompanya en Daniel Calabutx i Beatriz Osorio.
Què tal? Bona tarda.
La Beatriz vindrà ara mateix, perquè està pujant per les escales.
Deia això que s'ha d'explicar molt bé perquè això,
que és un llibre molt important,
que s'ha d'explicar molt bé perquè aquesta idea és molt potent.
És part del que fa diferent aquest joc,
que és difícil d'explicar.
És una nova categoria.
És cap a definicions.
Nosaltres el cap que teníem era barrejar molt bé
el que és narrativa, una història potent, amb puzzlers.
I volíem treure tot el que es pot treure del text,
que quan llegeixes el que saps és que l'imaginació vola.
I tu has de construir l'entorn, els personatges, els fases teus.
I després, d'una altra banda, el que és la dinàmica de joc,
que també tu has de prendre decisions,
has d'escollir coses, interactuar,
i això també el que et porta és a ficar-te dintre la història.
Barrejar les dues coses, fer un mix de narrativa i puzzla,
el que aconseguim és que tu et puguis sentir com dintre de la història.
Ara que hem parlat molt de la història,
el que aconseguim és que tu et puguis sentir com dintre de la història.
El que aconseguim és que tu et puguis sentir com dintre de la història.
Ara explicarem bé exactament com funciona aquest videojoc
i aquesta novel·la, perquè en el fons,
quan us plantegeu un projecte d'aquest tipus,
en qui penseu primer?
En els videojugadors o a mans de la novel·la negra, per exemple?
En els videojugadors o a mans de la novel·la negra, per exemple?
No estem pensant en ningú dels dos.
No estem pensant en ningú dels dos.
El que nosaltres tenim clar és el que hem treballat,
que és fer una experiència que quan qualsevol la disfruti,
que és fer una experiència que quan qualsevol la disfruti,
tu t'adones que està flipant.
Tu t'adones que està flipant.
Perquè és una cosa especial.
I la gent, quan hi juga,
ens diu que això és brutal,
que és una cosa que m'encanta,
m'he ficat dintre de la història, és totalment immersiva
i això és el que busquem nosaltres.
Després, és clar que no tenim com un públic objectiu com molt clar.
Hi ha gent que ve de la novel·la negra,
hi ha gent que ve dels escape rooms,
això és com un escape room per jugar al sofà.
Hi ha gent de mascasual gamer,
els hardcore gamers al Game Lab van comprovar
i els agrada molt.
No podria dir que teníem un públic objectiu al cap
quan van començar.
La vostra idea és poder tenir el joc a finals d'aquest any
i pel que he llegit al Kickstarter, primer per iOS, després per Android
i si la cosa s'anima, fer una versió a PC per Steam.
Deu-n'hi-do, no?
És que això és una cosa que ha anat evolucionant.
Nosaltres al principi dèiem,
que a l'internet sí que ens enfocarem a iOS,
però la gent deia que jo tinc Android,
ho has de fer en Android.
I al Game Lab també la gent va dir, bueno, però és que és Steam,
i l'últim dia ja la gent ens demanava per la Nintendo,
per la Switch.
I clar, això és el que també nosaltres hem de pensar
que és una experiència que exageris
i el dispositiu també marca una mica...
I això pot canviar una miqueta.
Nosaltres el que volem, i si podem fer-ho,
sempre és respectant que l'experiència sigui bona,
que flipis.
Molt bé. No hem explicat gaire una miqueta
què és el que ens trobarem.
Daniel, tu has portat una demo d'aquesta aplicació,
d'aquesta experiència, però ara una miqueta
el que volem és explicar en què consisteix.
Si vas al Kickstarter i mires una miqueta
els vídeos de promoció que heu posat,
on es veuen les imatges, etcètera,
el que veiem és que som...
diguéssim que som una persona important,
no sé si dir el control, perquè no portem el control,
però nosaltres som el personatge, som el protagonista.
Sí, correcte. Tu ets el protagonista, no?
Ets algú que ha perdut la memòria.
Així voleu?
Bé, això és una cosa que es revela més o menys abans,
però sí.
I hem trobat també un nom que pugui ser de noi.
Sí, molt bé.
El que tu fas és... bueno, estàs en una habitació
i comences a recordar què és el que ha passat.
Pots interactuar amb objectes,
amb un telèfon, amb una maleta...
Sí, sí, i tant.
I el que es tracta és que vagis així
i ficar-te dintre de la història.
Hi ha paraules que et porten una mica més amb el text,
hi ha paraules que estan en negre, amb una capsa negra,
i et porten una mica a profundir en un determinat record.
Molt bé.
Així vas trobant coses...
També tenim aquí coses com aquí,
com les personalitats dels dispositius,
com aquí el gest del pellizco,
per tal d'obrir una cortina i quan l'obres
és quan comença a sonar un toc-toc-toc, no?
Llavors li dones la mirilla i continues avançant.
És a dir, no és allò que vas veient text
i, per exemple, una fotografia que et pugui portar un pusle,
sinó que la cosa és una miqueta més...
no complicada, però sigui potent, diguéssim.
A veure, sí, això és una cosa que nosaltres teníem
i que volíem fer també de...
de fer funcionar, no?,
que és que els puzzles estiguessin totalment integrats
en la narrativa. Molt bé.
Una de les coses que ens passava és que quan ensenyes
al memory la gent diu, ah, és un llibre interactivo,
i el problema que teníem és que el llibre interactivo,
el que tenim al cap és una pàgina de text, un elefant al costat,
i fa bo! Això és molt simple.
Nosaltres el que volíem és integrar els puzzles
en la narrativa, de manera que tu tens que exigir
per tal de solucionar els puzzles, no?
I per tal d'avançar en la història, tens que també interactuar,
prendre decisions...
Nosaltres ens agrada definir-ho també com una aventura gràfica
de la clàssica, no?, de Monkey Island, Manic Mansion,
on l'escenari és un texte, no?
Molt bé.
Per cert, que si no s'he equivocat, estar en un principi
estarà en castellà i estarà en anglès.
Molt bé. En català us ho heu plantejat?
Suposo que això pot arribar.
Molt bé. Francesc, tu has pogut veure una miqueta,
el que sí que podem dir, i jo li comentava al Daniel abans
que a nivell qualitatiu es nota una tasca
bastant professional, diguéssim, no?
Realment la producció és molt bona. Veus el text,
la integració de totes les pistes com ella ens ha combatat
dins el propi text que vas tocant, vas obrint, et va donant més informació...
Doncs és molt bona i cada cop que veus un objecte
que realment saps que és un trencaclosques,
hi pots entrar i hi pots veure-ho. I està molt bé.
Només hem vist quatre coses i ja tinc ganes de saber què li està passant
Aquí hi ha hagut una conversa, diguem, a través d'una mirilla,
hi ha hagut un que ens ha vingut a entregar algo que més portava
un barret de Nemo al cap. Això és el que més m'he entregat.
Qui coi és aquest tio i per què porta un barret de Nemo al cap?
Mira, ara deies això, que ho vols saber.
Aquesta és una novel·la que vosaltres també dieu que és immersiva
i en aquest sentit jo penso, sí, és immersiva per què?
Perquè ràpidament vols saber exactament
què és el que li passa al protagonista. Tu quan llegies un llibre
ràpidament amb el protagonista, tu t'hi poses al costat.
Aquí suposo que encara és més fàcil o més ràpid, fins i tot.
És el que et deia, que com que estàs llegint
i t'estàs ficant a la història, però després tens que interactuar,
tens que prendre decisions. I això et fa una mica que et sentis protagonista.
La gent que ha jugat, que ha provat la demo,
ens hi diu que te sientes com a dentro d'una pel·lícula,
que tu eres el detective.
Una de les coses que estic veient és que el text es desplaça
de forma vertical, no pas a les pàgines,
sinó que es desplaça de baix a dalt.
I vas veient totes les pistes i tots els trencaclosques estan per aquí,
però pel que estic veient de moment jo vaig tirant cap avall
i vaig passant i el text va passant. Hi ha algun moment en què realment
si no has resolt alguna mena de trencaclosques no pots seguir avançant?
Hi ha algun moment en què la narrativa s'atura
i depèn del que tu hagis fet o hagis aconseguit canvia una mica o no?
Justes ha arribat el final, quan arribes aquí no pots avançar més.
Ah, vale. I anava avançant, anava avançant.
Dic, bueno, està molt bé, però em passo totes les trencaclosques.
I si escoltes ara què sona? El telèfon que no l'agafes, Francesc.
El telèfon on està? A l'altre de tot.
A l'altre de tot. O sigui que has d'anar fins a l'altre de tot
i no pots deixar-te pistes pel mig.
Ja ho veus, és a dir que... Hem de trobar aquest llibre vermell.
Absolutament. Mira, allò que deia la qualitat de la imatge
s'agraeix molt una qualitat sonora com aquesta que acabem d'escoltar
amb una persona que no la conec però sembla actriu de tu platja
i que el fa molt bé. A través d'un favor d'un amigo.
Sí? Però no, clar, és que aquí heu de...
No, però és un favor molt ben fet. Vull dir que es nota que és un professional.
Bueno, hemos llegado aquí gracias a una cadena de favores, básicamente.
El desarrollador es amigo porque trabajó con nosotros antes.
El diseñador también es amigo que trabajó con nosotros antes.
Gente muy talentosa y que ha bajado
sus honorarios por decirlo de alguna manera
porque les gusta el proyecto y querían participar.
I jo us he de dir una cosa. Alguna vegada hem coincidit amb gent
que fa videojocs però que venen de l'amunt de la publicitat.
I sou d'una altra pasta. Feu les coses diferents.
I això, de veritat, jo ho noto.
També he estat vinculat a empreses que fan publicitat
i es treballa amb un tema de qualitat que és diferent.
No sé si esteu d'acord, eh?
Sí, bueno, això ja ens ha passat. Ens ho hem dit.
L'estàndard de qualitat de la publicitat
és un estàndard que és alt. I nosaltres, clar, també...
Ho aprofitem.
Nosaltres coneixem gent com Cubus Games.
Coneixeu gent que fa coses més o menys semblants?
Cubus Games és una referència, abans de començar,
però després, quan començaven a trobar una definició,
això és un game book, és un libro-juego.
I trobàvem coses que eren similars, però no ben bé eren el mateix.
Cubus Games potser sí que encaixa més
dintre del libro-juego o una cosa que la gent reconeixeria
més com el stil de la teva aventura.
El seu desenvolupament del joc tira més cap a aquest passat.
Quant porteu de temps treballant-hi?
A veure, la idea ens va ficar al cap fa un parell d'anys.
Nosaltres portem ja un any treballant a tope
i cinc mesos totalment enfocats
en desenvolupar aquesta demo,
fer el Kickstarter i llançar al joc.
Kickstarter, per la gent que ens estigui escoltant,
és fàcil trobar-ho.
Poseu en Memory, ràpidament trobareu la pàgina.
És una de les pàgines amb més informació
que he vist de Kickstarter.
La veritat és que m'ha interessat molt
els vídeos que heu posat de la gent que hi treballa,
perquè et pots donar una miqueta de lo complicat
que és fer un producte com aquest.
Us va força bé. Acaba el 2 d'agost, aneu força bé.
Creieu que arribareu a suplir
o arribar al que us heu plantejat o no?
La primera setmana ha sido tan inesperada,
creíamos que íbamos a conseguir cierto porcentaje,
pero ha duplicado de las expectativas.
Veníamos muy arriba.
Esta semana está dentro de lo normal,
ya empieza a ser más orgánico, la gente que está dentro
de la plataforma viene y viene por el juego.
Y eso está bien, porque al final estamos comunicando
a la gente que está interesada.
Ahora estamos haciendo otro tipo de acciones
también para ayudarnos a traer un poco de tráfico,
pero la gran parte del esfuerzo tiene que venir
el 70% de nuestra parte.
Recordeu, als ullents Kickstarter, en Memory,
ràpidament veureu les opcions de quina forma es pot ajudar
aquest projecte. Teniu intenció a finals del 2018
que el joc ja estigui a la venda o disponible, no?
Sí, la idea es desarrollar de septiembre
a noviembre a l'ansar.
No marxeu, perquè nosaltres ara parlarem de sushi
i com es combina amb un videojoc també,
i després també d'una altra proposta que té a veure
amb els videojocs, però que és totalment diferent.
A veure, francès, no hi ha dubte que el sushi
està de moda.
Restaurants orientals de tota mena ens serveixen
a les seves cartes i ja en podem trobar fàcilment
fins i tot als supermercats. Aquest estiu, i gràcies
a Nintendo, aquesta icona popular japonesa,
té a veure amb sushi striker.
I és per 3DS i Switch.
Imagineu-vos un món on no hi ha peix
i tot el sushi el creen uns petits esperits del sushi.
A més, hi ha dues faccions que porten molts anys en guerra,
una que creu que el sushi ha d'estar a la base de tothom
i que el sushi només el pot consumir l'èlite del país.
Una mica vindries a això. Aquí tenim rebel·lió i imperi.
Aquest és el plantejament darrere
de sushi strikers, on el protagonista
és un personatge, no diria ni un noi ni una noia,
és un personatge que es diu Musashi. I aquesta és la gràcia.
Pot ser noi o pot ser noia segons tu vulguis.
I la història es desenvolupa no exactament igual
perquè les animacions canvien, però et permet ser
un noi o una noia segons tu vulguis escollir.
I això és una cosa que jo trobo que està molt ben trobada.
Els gràfics són molt simpàtics, molt de dibuix animat,
amb un focament sí que es pot dir que és una miqueta infantil,
però que no us tiri enrere, perquè el joc és molt divertit.
Els esperits del sushi aquests que us he comentat,
al Japó és molt referencial i trobareu que això s'assembla molt.
Actuen una miqueta digue-li Pokémons, digue-li Yokais,
digue-li el que vulguis. Tots aquests jocs que utilitzen
aquests esperits en aquest cas, que són molt col·leccionables,
els trobes, els vas desbloquejant a través del joc,
en tens mil per escollir, cadascú té un poder o una habilitat especial,
doncs ho trobaràs ja molt semblant a altres videojocs.
Els combats de sushi ja els explicarem després,
però són molt ràpids, molt trepidants i basats en una miqueta
molt senzilla, d'escollir plans de la mateixa color.
A mi això m'agrada perquè és un joc d'estil arcade absolut.
Partida ràpides, trepidants, de molt corta durada
i anar passant nivells, però et pots entretenir
amb molt poc temps que tinguis,
pots acabar fent dues o tres partides
i totes bastant interessants.
Hi ha tota una sèrie d'objectes, d'items
que podem anar trobant i desbloquejant durant la nostra partida
i que a més ens ajudaran i ens donaran
poders especials durant el joc.
Hi ha un mode història, que és amb el que comencem,
que ens l'anirà ensenyant a mica en mica
tot el que hem de fer servir durant aquests combats
i ens permetrà, a mesura que anem avançant, desbloquejar
diversos altres modes de joc, com per exemple el multijugador local
amb una sola Nintendo Switch o dos Nintendo Switch
i el multijugador en línia.
Mira, aquí ja m'has convençut que és un producte
que està treballat perquè hi hagi història.
Multijugador local i multijugador en xarxa,
ara això sí que t'obliga a anar-la desbloquejant,
has d'anar jugant una mica.
S'ha de reconèixer per això que fins almenys on jo he arribat
us haig de dir que no hi ha gaire profunditat argumental,
això no s'assabentaria a la memòria.
La història és molt simpleta, el joc és super lineal,
has d'anar en línia recta gairebé, no he trobat encara
en algun lloc on pugui escollir si anar per la dreta o per l'esquerra,
aquí tot va cap endavant. L'outrun tenia més opcions
d'escollir el teu destí.
Sí que és veritat que no té opcions rpg molt complicades,
però sí que en alguns moments ens podem escollir quins dels nostres personatges
esperits del sushi que ens acompanyen, els podem anar fent evolucionar, etc.
Com t'he dit, combats tipus arcade,
molt entretinguts, molt divertits, molt ràpids,
em recorda una mica a jocs clàssics dels recreatius
com el Puzzle Bobble, per exemple, on dos jugadors
es poden enfrontar ràpidament llançant-se a boles una l'altra,
i la sensació, perquè la mecànica és molt diferent,
me l'ha recordat als combats dels Sushi Strikers.
Per cert, on està fet, aquest joc?
És del Japó,
està publicat per Nintendo,
però està fet per una empresa que es dedicava als jocs indis,
em sembla que es deia Indie Zero,
perquè eren jocs indis, zero pressupost.
Aquesta era la seva filosofia.
Aquest és un joc de remen populars,
i aquest és el seu últim llançament.
Com funciona un combat de Sushi Strikers
entre dos lluitadors de Sushi Strikers?
Entre els dos personatges, que es veuen una dalt i una baix,
aquesta sensació també de partida arcade de les d'abans,
van passant unes línies com de Kaiten Sushi,
on van passant plats de sushi amb tots colors diferents,
inclús després de cada color, alguns tenen peixos diferents.
El joc s'ha de fer seleccionar d'una forma lineal,
del primer al segon, amb línia recta,
plats del mateix color,
mentre van passant els plats de sushi per davant teu.
Quan més n'agafes, més puja la pila de plats,
i això és un cop que tens ja preparat
per llançar-li el teu rival, com més plats sigui,
més alt sigui la columna de plats, més fort és el cop que tens preparat.
Quan decideixes menjar-te aquella pila de plats
és el que guanya la teva barra de vida,
i al final el qui primer arrimi la barra de vida l'altre és el que ha guanyat.
La veritat és molt divertit, els plats de sushi estan molt ben fets,
et dóna ganes de menjar-te algun d'ells.
Està molt bé perquè utilitza elements del món del sushi,
que la gent que li agrada el sushi.
Una cosa que trobo curiós perquè als meus nens els encanta el sushi,
a totes les nens de la seva classe els encanta el tema del sushi.
Perdona, a qui no li agrada el sushi?
A mi m'encanta que li agradi el sushi.
Però no sé per què, els nens hi tenen una passió especial.
Per tant, això sembla molt enfocat als nens que els encantarà el sushi
i trobaran aquests combats molt divertits.
Mira, ara en veiem un que s'està trobant.
Fixa't en aquestes línies de sushi que maques que són.
Estan molt ben dibuixades i molt ben divertides.
D'acord, ara estic veient una mica la mecànica.
Molt bé, s'ha de fer línies rectes, no pots saltar.
Aquesta és la cosa que a vegades has d'esperar que passi una línia
una miqueta com el Frogger.
Saps que vas amb un tronc i has d'esperar que passi el tronc de l'altre costat?
Perquè les línies van en sentits diferents.
Ui, m'agrada molt Francesc.
Està molt bé. Una altra cosa que pots fer és que
a mesura que vas menjant sushis, també tens alguns poders.
Els sushis que no tenen peix sinó que tenen postres
t'ajuden a recuperar la teva energia vital i els esperits dels sushis
i t'ajuden a fer coses especials com, per exemple,
accelerar les línies del kaiten sushi,
prendre-li plats al teu rival, escuts, energia extra, etc.
Beatriz, com va?
L'has agafat, l'estàs jugant així, no?
És d'aquells que enganxa una mica.
A més, és molt maco visualment, està tot molt ben treballat.
La veritat és que veus que tot està molt ben pensat.
Lineal, senzill, però tots els combats tenen això.
Tens una energia arcadèdia de dos minuts d'intensitat total
i que et deixa molt satisfet.
Ara en dius la valoració final del joc, però m'ha recordat
les fotografies o dibuixos d'aquests sushis.
Aquest sushi que el que fan és pintar-lo
i que te'l compres al Japó és exactament igual que el real.
Aquestes rèpliques de plàstic que tenen als restaurants
per posar-hi les vitrines.
Molta gent que el col·lecciona.
L'especte gràfic està molt bé,
tot i que tingui aquest aspecte infantil.
La història és molt lineal.
Els noms dels enemics amb els que vas trobant també són molt divertits.
Tenen tot referències amb el menjar i són molt ximples,
però tenen combats amb enemics finals.
Surt del frente de liberación del sushi, per allà al mig.
La història sembla que es va complicant,
però és tot molt simpàtic i molt divertit.
Tenim moltes funcions diferents.
Si ets una persona que t'agrada el sushi,
et fa gràcia que tots aquests elements del joc
tinguin a veure amb temes del sushi real.
Tenim moda normal i multijugador.
Les partides són molt divertides.
És un bon joc sobretot de cara a l'estiu.
Molt bé, Gerard Janer, molt bona tarda.
En Gerard Janer, amb un equip de persones
que ara ens diràs una miqueta,
són els que han creat un marketplace especialitzat en videojocs.
Es diu Games Square i és un marketplace especialitzat
en el món dels videojocs que permet als usuaris
comprar i vendre els seus videojocs de forma instantània,
segura i sempre amb preus ajustats al mercat.
La seva diferència respecte a altres plataformes actuals
de segona mà és la següent.
Han desenvolupat un sistema propi que permet als usuaris
decidir quant volen pagar per un producte
i trobar a l'instant la persona que els hi vengui per aquest preu.
I en el cas que no hi hagi ningú disposat a vendre-se'l,
poden deixar el seu preu fixat i la plataforma avisa
a tots els venedors darrere del territori,
amb preus similars, el producte que venen perquè sàpiguen
que hi ha un comprador que el vol.
I després també heu tingut temes força positius, no?
Sí, la veritat és que sí.
Games Square és una idea que vaig tenir amb el meu germà
al febrer de l'any passat.
Vam estar donant-li voltes, tres o quatre mesos,
provant pantalles a veure com funts, com desenvolupàvem l'aviculació.
Ens vam presentar aquest premi de la nostra universitat,
jo soc estudiant de la Pompeu Fabra.
I ens vam presentar i amb 5-6 pantalles i una idea
vam guanyar un segon premi.
I va ser un ostres!
Anem a tirar un davant, va ser un abans i un després per naltros
i vaig dir, anem a buscar una incubadora que ens ajudi
i vaig trobar per internet Magistim,
que és una incubadora nova d'aquí de Barcelona
que té mantors com el Simon Lee de GameBCN,
l'Ignacio Sala, la cofundadora de Tràpalo
i qui l'impulsa bàsicament és el Francisco Badia
que té una empresa que es diu Impulse to Grow
i ens van presentar i de 70 projectes d'arreu d'Europa
ens van agafar amb ell i el meu germà.
I no està sol amb el teu germà, hi ha una altra persona, no?
Exacte, ara en l'equip som tres cofundadors, soc jo, el Gerard,
el meu germà Jaume, que té 26 anys i un amic meu de la residència
que es diu Martín Simón, és gallec
i és molt curiós la relació que teníem perquè just quan vam començar al febrer
jo estava molt excitat i li anava explicant al Martín
que això està bé, això no, i al cap i a la fi
de tant de rosa i què tal o com ho veus, al final vaig partir.
Tens una vacanza, et donen molt bé els números, a mi no, soc un desastre,
què tal, com ho veus? I el vam fitxar.
Allò que dèiem que és molt important en qualsevol projecte
una persona que pensi en els números, no?
Perquè crec que això és absolutament bàsic, que moltes vegades
en moltes empreses s'oblida, però jo crec que vosaltres
això ho teniu molt clar. Explica't al francès
Aquí no hi ha negociació de preus
això pot haver-hi, pot haver-hi
pot haver-hi, però a forma indirecta. Sí, exacte
explica'm una miqueta, qui és aquí el protagonista?
El que vol aconseguir el joc o el que el ven?
Està... són els dos, perquè tots dos tenim un mercat
on tenen informació simètrica. Tant compradors com venedors
saben per quin preu s'està venent de mitja el producte que és
volen comprar o vendre. Molt bé. Aleshores no ens oblidem els compradors
Mira, el joc que vols comprar s'ha venut per 40 euros donant aquest més
per quan vols aconseguir-lo. Llavors, en base al preu
que ells estipulen, els hi surt al instant el venedor
que els hi ven per aquest preu. Un clic i és seu. I ja està.
Però clar, aquest matching no sempre es produeix
però per això, per paliar aquest efecte i evitar
que hagis d'estar, com a altres plataformes, buscant desenes d'ofertes
al teu joc, si no hi ha un venedor, tu pots deixar el teu preu fixat
i amb un clic, tots els venadors de l'Estat
que venen el producte que tu vols, sabran que el vols comprar.
Tu has vist una miqueta l'aplicació
a través del seu telèfon mòbil, com l'has vist?
Doncs l'he vist molt bé, visualment és molt senzilla, és molt clara
i molt neta que en aquestes coses de comprar i vendre
vols veure molt clar què és el que estàs venent, quin preu té
o per quin preu el pots aconseguir, perquè és això.
No hi ha preus i és una cosa que et xoca molt quan
vols comprar aquesta aproximació
en què tu posaràs el preu que el que t'interessa pagar
i rebràs la resposta de si el venedor ho té aquell preu o no.
Una de les coses que m'ha semblat curiós és que comparat
amb una de les grans plataformes de venda com és eBay,
quan tu entres
en una subhasta a eBay com a comprador,
pots establir un rang de preus
que els que vols pagar. Si la subhasta es queda allà
i està en el teu rang de preu, tu potser ets el que tu quedes.
No et preocupes, tu marques, jo em vull gastar 20 euros i ja està.
La màquina s'encarregarà. Aquí passa exactament el mateix,
però des de la banda del venedor. És el venedor el que fixa
el rang de preus en el que li interessa vendre'l segons les ofertes
dels compradors. I és curiós aquesta inversió
dels papers. Ara és el venedor el qui s'ha de preocupar
de posar un rang de preus que els compradors els puguin interessar
a veure si tindria compradors dintre aquest rang de preu.
La pressió ara és en el venedor i no en el comprador.
Per parlar que d'efecte, com que sabem quanta gent vol comprar
el teu producte, si vols aviltar-te això just quan
dius jo vull vendre un D8003,
abans de ficar-lo en venda ja et dic mira, tu pots guanyar
20 euros amb el comprador que t'ofereix més. Si vols evitar-te
esperar, pots guanyar l'instant, et donem el comprador que ofereix més diners.
Molt bé. Abans has dit que la idea
et va venir fa un temps. Això vol dir que acumulaves
massa jocs que volies vendre? Perquè sí, aquí hi ha
una experiència personal. Exacte, completament. L'experiència
de fa dos estius vaig
ficar la venda uns quants jocs al Wallapop i era una experiència
molt frustrant perquè dius, ostres, què està passant?
Hi ha 25 persones que jo veig que veuen els meus productes
i ningú m'està parlant. Algú falla o no tinc el preu correcte
o he fet les fotos fatal. Vull saber què és. Exacte.
I vaig dir, si aquelles 25 persones que han buscat el meu joc
a mi m'agradaria tenir una plataforma que com a venedor digues
Vull anar per tu, comprador. Jo tinc el que busques.
I crea un màxim més instantànic.
Hem parlat amb el Daniel
d'aquest projecte que esteu fent
que dubto que sigui Retail alguna vegada.
No es podrà comprar en capsa, aquest joc.
De moment no. De totes formes, és molt curiós
perquè el llibre blanc que surt cada any dels videojocs
al Retail encara té una part del pastís molt important.
La gent compra i regala sobretot
molts videojocs de capsa.
Aquest és un negoci, el que heu muntat, que potser d'aquí 3-4 anys
pot haver canviat molt també. Exacte, completament.
Som plenament conscients d'això. El que passa és que
vam identificar aquest pein, per dir-ho així, fa un any i mig
i hem dit, anem a provar-lo. I clar, et vas amb valentura
i dius que la gent et compra la idea, et dona una miqueta
de diversió per anar a provar-ho i dius, ja ho tirem endavant.
I una dada positiva és que
si és cert que el mercat digital en videojocs
se l'està menjant completament el físic, en segona mà,
gràcies a l'aparició de plataformes com Wallapop,
hi ha un creixement espectacular que només va a l'alça
de transaccions que es produeixen de videojocs a segona mà.
Molt bé. Gràcies a això, és el que en altres també tenim més esperança
perquè és un mercat que no para de créixer, el de segona mà en jocs físics.
I de fet, sempre existiran els jocs retro, Francesc.
Sí, bueno, fins ara, fins a Play 4, encara tenim capsa.
Exacte. No ho sabré. Però fins aquí, fins aquí sí.
Per tant, sempre hi ha interès en vendre i comprar
videojocs d'aquestes característiques. Perquè teniu...
Perdona, que no vas dir alguna cosa. Teniu la idea
de la gent que posarà sobretot jocs més antics,
jocs més moderns, què creus?
Ara sortim amb un catàleg específic de videojocs
de Play 4, Xbox One, Switch i Nintendo 3DS.
Perquè són les que, pel que hem vist al mercat,
són les que n'hi ha més, n'hi ha més que disponibles.
El que passa és que el meu somni, per dir-ho així,
un cop ens acabem d'estalviar en aquests 3-4 mesos,
és també convertir-nos en un marketplace de referència del retro.
Perquè parlant per Instagram, tenim 1.800 seguidors a Instagram
i molts són retrogamers, i els dic, hòstia, aquest sistema,
monta-ho amb el retro, perquè si jo sóc capaç
de buscar aquest joc, ja el tenen a una botiga de Galícia,
però com que està dintre del plataforma,
n'he de negociar ni re i el puc comprar en un moment,
llavors és el que intentem que incorporin en un mitjà termini
també totes les videoconsoles i videojocs retro.
Has dit 1.800 seguidors a Instagram, així molt ràpid.
Sí, ara mateix.
Però l'aplicació o un teu o l'Instagram d'oficial?
No, l'aplicació de Games Square.
A l'Instagram d'oficial, hi ha un joc per a les amics i tota la cadena.
Sí, és molta feina d'anar provant cosetes.
Molt bé.
Abans comentaves, no sé si ho comentaves o he llegit,
que hi ha un algoritme, un algoritme que una miqueta
et va portant a tu com a usuari a un joc o a un altre.
Exacte. I això vol dir que piqueu codi.
Això vol dir que el meu germà, que és licenciat en telecomunicacions
per l'OPC, està molt ocupat en aquests dies piquen codi.
Hi ha totes les accions que es produeixen dins la plataforma
i si tu, per exemple, Albert, vols comprar un joc per 30 euros,
un FIFA i un venador Galícia, el ven per 36,
l'algoritme detecta que potser aquest venador li interessa
connectar-te amb tu i, hòstia, per 5-6 euros
potser t'interessa rebaixar 5 euros i aconseguir la venda a l'Instagram.
Llavors el que fa és això, treballa contínuament
analitzant pels compradors i venadors les accions que es realitzen
per connectar-lo en potència als clients.
Imagino uns ordinadors funcionant 24 hores...
No, no et pensis, no et pensis.
No és que hi vaig tan complicat, tot això.
Tenim un servidor a l'Amazon Web Service que no hi està.
Molt bé. Tu què, posaries?
Bé, no posaries, si en buscaries...
Jo no posaria res a la venda, ja ho saps.
No ho diguis, no ho diguis. No ho diguis mai.
Escolta'm, jo què sé, mai se sap.
Gamescore estarà sobretot...
Veig que és una aplicació per mòbil,
però pot funcionar per ordinador o no?
De moment, com que tenim recursos limitats,
ens hem centrat molt en aparcar el màxim de mercat possible
i això és sortir amb Android, de moment.
Aleshores, estem desenvolupant l'aplicació també amb React Native,
que és una tecnologia que, mentre tot el codi que hem picat per Android
també ens servirà per IOS. Redaptar-lo serà bastant fàcil.
No, perquè una cosa que nosaltres vam haver de pensar molt
és quin llenguatge fem servir.
I també pensant que pogués ser escalable.
Llavors, nosaltres vam estar investigant React Native,
ens van recomanar fer servir React Native,
però finalment vam apostar per Unity.
Molt bé.
És massa per al que nosaltres tenim,
perquè es fa coses 3D i això és més 2D,
però el que es permet és facilment
poder fer una versió amb Android o amb Steam.
Evidentment, el vostre producte,
una vegada estigui fora del Kickstarter,
serà de pagament per descarrega.
És un negoci important.
Sí, això també és una cosa que hem estat pensant molt,
i aquí estem acostumats...
Aquest és un mercat en què normalment la gent no paga.
El model més estès és el premium.
Nosaltres volem apostar per ser un joc premium.
Però com que és tan diferent, com que és tan innovador,
el que estem pensant és que la gent pugui descarregar
un primer capítol per poder provar-lo
i després oferir-li la resta de capítols
o la resta del joc per un preu.
Això no ho hem dit, però anirà per episodis.
Són 8 capítols.
Normalment cada capítol serà entre 30 i 40 minuts,
així que tindrem 5 hores.
I el vostre model de negoci quin és?
Aquí on trinqueu la pasta?
Bàsicament oferim un sistema de confiança.
El que volem oferir és una experiència única i ràpida
i és tenir-ho segura.
Per això totes les transaccions es paguen a través de l'aplicació
i funcionen amb enviaments controlats.
Una persona va a buscar el producte a casa del venedor
i en 48 hores li porta el comprador.
Hi ha una estructura de costos que hem de mantenir.
I per això, de moment, analitzem entre un 5 i un 10%
de cada transacció que es produeix.
I per això hem de tenir en compte els serveis,
les llicències i totes les trobades de costos que tenim.
Molt bé.
Doncs no marxeu, perquè precisament ara
el que farem serà parlar d'un videojoc.
I de fet és un joc blockbuster
que d'aquí poc es podrà comprar a Games Square.
Segur, perquè ja saps que l'Oriol Dalmau
està molt a favor de jugar un joc i després
l'Oriol Dalmau és el millor. Aquesta és la idea.
Molta gent sí que es queda el joc,
però ara, amb els preus que estan, no pot passar.
I, a més, avui ens comenta Jurassic Park Evolution
i ha jugat en la seva versió per PlayStation 4.
Oriol, vaig anar a veure cada setmana la pel·li,
però si no la veus és igual aquest joc,
perquè va com a la seva bola, no?
El joc no té res a veure amb la pel·li, jo no he vist la pel·li,
però vaig veure l'anterior, que era Jurassic World,
crec que té més relació amb aquesta pel·lícula anterior
que amb l'actual. De tota manera, quan vaig veure
l'última, la Jurassic World, vaig dir que no tornaré mai més
a veure una pel·lícula de Jurassic Park.
Per què? Perquè vaig veure tantes referències nostàlgiques
i quan vaig parlar de lo guays que érem abans,
és que s'ha acabat, vaig veure que canviaven el director,
que anaven a buscar... Ara em surt el nom de...
Com es diu el director nou? Aquest espanyol que és el...
Fa metro trenta, com es diu?
Després te'l dic, eh? En aquests moments estan tots dient...
No, però que igual li ha donat un aire nou.
Ballona. Al Ballona! Igual li ha donat un aire nou, espero que sí.
Però la Jurassic World, l'has vist l'anterior?
No, he vist aquesta nova i tothom parla molt bé
i, bueno, sí, una bona estona i ja està, eh?
Jo era amb el protagonista que adumava els Velociraptores
com si fossin cabres, eh? Amb un xulet, no?
Velociraptores! Vaig dir, me n'he d'anar del cinema
i demanar la devolució dels calés. Quina merda és aquesta?
Bueno, en fi, és igual. Hem de parlar del videojoc.
Però bueno, no he vist gairebé informació d'aquest joc,
però és com una... O sigui, tu portes un parc, oi?
És que és així, és així, és fort, el tema, eh? Perdona.
No, anem a la cosa. És un joc de gestió.
I, a l'entrada, això no és per tothom, gestió.
Pot tenir un risc, això, de la gestió, que si tu ets comptable
d'una empresa, arribes a casa, fots la play i tens la sensació
que segueixes treballant. I això pot tirar enrere, no?
Però és que Jurassic Park se n'han fet de moltes tipologies de videojocs.
Hi havia un plataformero de Mega Drive, que jo me'n recordo,
amb molts shooters, shooters arcade d'aquests amb atregadora directament.
El concepte de gestió, perquè al final és un parc, no?
És el concepte SimCity, no sé si és el primer joc de gestió,
és el que jo recordo, amb el que molta gent vam començar...
Mira aquesta mena de jocs, tu feies carreteres, centrals nuclears...
Té la seva gràcia. Sí, bueno, construir edificis,
anar que la ciutat vagi creixent i anar-ho gestionant.
I bueno, el tema pasta molt important, que no s'acabi la pasta,
el concepte és exactament el mateix.
Què ha canviat aquí? Doncs el tema tècnic.
Gràficament és bastant l'hòstia. Tens un detall gràfic increïble
tant llunyà com a nivell de terra.
O sigui, el teu parc es pot recórrer
en tercera persona a nivell com si fos un GTA de Playstation 3,
amb un jeep,
i el nivell de tall és més o menys aquest.
Per tant, molt bé, quan plou és molt bonic
i el més xulo, sobretot, els dinosaures.
No sé si cal fotre un análisis per dir una obvietat com aquesta,
però sí, el que mola de Jurassic World són els dinosaures.
Quan és molt gran, el sents d'una hora lluny, o no?
Saps allò que la pel·lícula que fa, que tots es posen molt nerviosos,
perquè sent, escolten, pom, pom, i apareix?
La pel·lícula buscant aquell contraplan que et fa sentir petit,
clar, aquí a escala real els dinosaures són formigues moltes vegades.
Però és el que dic, pots fer un zoom bestial
fins al propi dinosaure, tens les estadístiques
com si fos un cim, comodidad, sociabilidad,
i són xulos de veure, perquè
realment es comporten com un animal viu,
i no es comporta igual un herbívor que un carnívor, i es mouen,
i estan molt ben fets, i no sé, estan xulos.
Però clar, aquest nivell de detall elevat, bueno, i només els dinosaures,
els arbres, les fulles, pots posar i treure arbres
amb una eina potentíssima, molt guai, però tot aquest nivell
gràfic té una contrapartida, i és que s'ha hagut de simplificar.
Les illes són petites, són molt petites,
se't fan petites de seguida, i el joc en general és simple.
No hi ha cicle dia i nit.
Què dius ara? No n'hi ha, que estaria bé veure il·luminats els dinosaures.
Ai, potser passa tot a Islàndia l'agost.
Sí, exacte, estem intentant buscar justificacions absurdes,
però plou però no es fa de nit, no sé.
El joc té una campanya on et van proposant
misions de lo més variat, ara un dinosaure es fot malalt,
li has de disparar un dardo, ara has de fer fotos
d'uns dinosaures diferents per guanyar pasta.
Has d'anar aconseguint noves espècies de dinosaures
amb unes expedicions que et donen un hàmber
que l'has de... bueno, allò de la pel·lícula.
Bàsicament crees un cercado, poses dinosaures xulos,
crees maneres que els visitants engaudeixin grades,
edificis de tiendes de roba, una mica de cap,
no fotis herbívors amb carnívors.
Jo vaig posar un herbívor amb uns carnívors
que no es veu, o sigui, estava bé.
Ara, vaig amb els problemes.
Mira, d'entrada el joc no s'explica bé de vegades.
A mi se'm van morir uns galimimus, alguns galitxos,
aquells que són petits, que són com un petit cavall, no?
Sí, no volen, eh?
Són com un minestrús que no volen.
Doncs són herbívors, i jo vinc a fotre'ls-hi arbres,
els hi vaig fer la punyetera afegida del Jordà al seu voltant
Per què? Perquè havia de construir uns comederos especials
d'herbívors. Explica-m'ho, no?
Els carnívors també els hi posava uns bistecs
i ambre, s'estan morint d'ambre. Que merda passa?
Els havia de posar unes cabretes vives, que aleshores sí.
És molt guai veure com persegueixen les cabretes.
És molt curiós perquè tens una espècie de mosquita a les ulleres.
Parlen d'animals vius, a la cabreta aquesta
veure com la persegueixen, però fins que no descobreixes que és la cabreta
El problema 2
no és molt realista, quan s'escapa un dinos i es menja 15 visitants
pràcticament no passa res.
S'hauria de fotre a la presó per tota la vida.
Els errors no estan massa penalitzats.
No sé, no sé, no sé, me huele a DLC
perquè és la sensació que jo tinc que d'aquí dos dies
tindrem un DLC de 15 euros de les espècies voladores.
Mira, vaig a tomar per on volen les espècies.
El lloc es quedarà curt
i compreu si us agraden els dinosaures.
Més que si us agraden els jocs de gestió.
Com a joc de gestió crec que es queda curt, però si sou molt fans de la sèrie
i us agrada veure com un dinosaure es menja una cabra com si fos un McNugget
doncs us agradarà.
Pot ser un joc divertit per ensenyar o per jugar amb el teu fill petit?
Saps que els agrada molt els dinosaures?
Sí, perquè no és massa complicat.
Al principi potser sí que sembla que tinguin moltes opcions
però en dues hores les tens assumides i sempre són les mateixes.
Jo crec que un nen, si l'expliques bé, hi pot gaudir.
I sobretot això, recórrer al parc amb el Jeep,
veure el que tu mateix has construït,
fer com si fossis tu mateix un visitant i veure els dinosaures.
Els dinosaures n'hi ha bastants i es poden hibridar,
pots fer combinacions rares, o sigui que està bé.
I el joc està a 36 euros, que tampoc no és un cop...
I ells mateixos són conscients que no és un triple A i te'l foten baratet.
Ara mateix té per la premsa Metacritic un 71
i pel públic un 77.
És una nota justa, més o menys la del públic.
Doncs fins dissabte vinent. Vinga, ens veiem.
Molt bé, fantàstic aquest joc que dèiem
que hi haurà un dia Gerard Genec a Game Square,
ell segurament el posarà i el vendrà.
Jo, si li compro amb l'Oriol
aquest jurassic,
he de quedar amb ell? No.
No has de quedar amb ell. Això m'agrada.
Aquí tot és de casa. Molt bé.
Tenim un sistema que els enviaments valen 4,90
i es reparteixen equitativament.
Dos euros els cedells dels beneficis del venedor
i ell no se la moure de casa ni de fer res.
Li vindrà a repartir la porta de casa quan vulgui,
i llavors també m'agradaria fer una crida
a totes aquelles tendes especialitzades en videojocs de segona mà.
Creiem que la plataforma és molt potent per a elles
per ficar els seus productes en venda
i perquè ells decidiran al cap i a la fi per quin preu volen vendre'ls
i si algú els hi vol comprar no s'hauran de preocupar ni negociar ni fer res.
Igualment els hi vendrà un repartidor, els hi recollirà i els hi portarà.
És un negoci brutal per a aquestes botigues
que tenen la matèria prima que vosaltres busqueu.
Moltes gràcies.
I també gràcies, Daniel Calabutx i Beatriz Osorio, pel vostre projecte
que per cert, 2 d'agost acaba el Kickstarter
i hem de dir per a la gent que us vulgui ajudar,
perquè aquest és un projecte que en aquests moments necessita l'ajuda de la gent,
la recompensa, ho deia el francès, són brutals, no?
Teniu una mica de tot.
Home, ja m'heu dit una cinta de caset, per exemple.
Sí, són...
Les protagonistes escolten...
La novel·la està ambientada als 90, no?
Llavors és una època de furbis, una època de Walkman,
una de cassets, no?, de moltes coses.
Llavors hem fet que la música, la banda sonora,
la pots tindre amb un casset original, no?
Una altra cosa és on l'escoltaràs, no?
Però nosaltres el que farem és...
Tenim un osito de peluche amb passamuntanyes,
per deixar de ser zurdo,
per oblidar-te de tu ex.
Però també hi ha potents que fins i tot podem conèixer la gent que ha fet el joc, no?
Sí.
Tenim unes altres que pots ser invitats a formar part del rodatge
quan fem una mica la producció del joc.
I bé, passar un dia amb nosaltres,
també pots tindre l'oportunitat de donar el teu nom
a algun dels protagonistes del joc.
I per això ja som coses més grans.
El que és important també dir és que la més petita de les contribucions
són 6 euros, que no són diners, no?
Però tot ajuda.
Daniel i Beatriz, moltíssima sort en aquest projecte
i segur que ja parlarem perquè sortiran coses noves fetes pel vostre estudi.
Molta sort. Moltes gràcies.
Francesc també, gràcies per haver vingut a la prova d'avui. A tu.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
El control tècnic avui, Ricard Portal.
Pots seguir-nos com sempre al Telegram, al Twitter, al Facebook,
al Twitter, al Facebook, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter, Twitter