Molt bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada.
Aquest és el programa número 561 del generació digital.
Aquesta setmana s'ha anunciat
que ja es pot fer servir a Espanya el Samsung Pay,
el primer pas per deixar de banda el mètode de pagament
amb la tarjeta de tota la vida.
Celestino García, un dels responsables de Samsung,
ens explica les tres grans avantatges
per pagar amb Samsung Pay.
El primero de ellos es la seguridad.
El segundo elemento es la senzillez.
Y el tercero de los elementos es que es casi universal,
porque el 75% de los CPUs en España
serían compatibles con ese dispositivo.
Genetós, Francesc Xavier Blasco, Albert García, Elisabeth Sánchez.
Bona matinada. Bona nit.
¿Vosaltres pagareu en un futur més o menys proper
amb aquesta nova... nou mètode de pagament?
O ho fareu amb tranquil·litat? Us agradaria?
Doncs a mi m'agradaria.
Sí, sí, perquè és una d'aquelles petites coses que van fent que...
No ho sé, veus una miqueta tot aquest futur de ciència-ficció
que va entrant a poc a poc.
I pagar és una de les coses tan habituals,
es fa des de fa milers i milers d'anys gairebé de la mateixa manera,
obrint la bossa, si quina sigui,
i depositant allà uns metalls o uns papers simbòlics,
i començar a pagar ja de forma definitiva, de manera digital,
jo crec que és un signe del canvi dels temps.
Això m'agrada. A mi em sembla molt útil.
De fet, ho trobo molt necessari,
perquè és habitual cada vegada més
que no tinguem efectiu per fer les compres
que encatrim el chip antic de que, si no,
gastem una quantitat una mica elevada,
fer-ho amb targeta o amb aquest sistema és com...
Compte, és una mica complicat, no?
Però al mateix temps em fa por que, de sa pereguina,
els diners... en metàl·lic, vaja.
En el meu cas és que ja pràcticament no em porto de diners a sobre.
Em pot passar dies i dies sense...
I pensant, he de treure diners, he de portar alguna cosa,
per si em passa res, però portant les targetes de crèdit o de dèbit,
ja gairebé no em faig servir.
Però amb les comissions, he de dir-ho, eh?
Les comissions que s'aporten als caixers, no són una mica de ràbia?
Bueno, ho treus del teu, vull dir, no...
Si t'he tingut molt estrany, jo.
Si ets el company que ets una mica alternatius, pateixes, eh?
Sí, jo pateixo en aquestes coses.
El problema serà, com tot, que intentis pagar sempre
amb el telèfon mòbil, perquè és el que portes a sobre,
és l'avantatge que et venen,
però quan vagis a comprar qualsevol cosa et diguin
no, perdoni, si són menys de 6 euros, no, eh?
Vinga, busca un caixer o busca canvi per les butxaques.
Jo ja ho he estat fent servir
i quan poses el mòbil a sobre del TPU, no,
de la màquina que et cobra, la gent al·lucina.
És com, oh, però això es pot fer?
Clar, fa ja uns mesos que ho estic provant
i la gent va dient, és espectacular, no?
Però ja has pagat, no?
I miren el rebut i sí, sí, has pagat, has pagat.
Ja ho fan molt bé, això, i, ràpidament,
la teva conta corrent també...
Sí, va sovint, no, com que tampoc tinc aire,
doncs va triant d'on pot.
Per cert, que a la pantalla es veu la targeta de crèdit, no?
Que això suposo que a poc a poc també anirà desapareixent,
perquè al final... No, però al final allà tens...
Imagina't que has de pagar per internet.
Sí. I saps allò que diuen?
Ara vés a buscar la targeta de crèdit i posa els números,
i posa la data i no sé què. Doncs allà ja ho tindràs tot.
Molt bé.
Generació digital, amb Albert Molillo.
Doncs al programa d'avui coneixerem una professora
que fa videojocs per a Android a les seves estones lliures,
i ho fa pels seus nens, per la seva escola,
i, entre moltes altres coses que parlarem,
sabrem si enregistrar converses telefòniques amb aplicacions
és legal.
Això és Generació Digital.
Doncs com una setmana sí i una setmana no,
tenim l'Albert García, que de fet ja l'hem escoltat fa un momentet.
Exacte, que avui li toca a ell.
Què ha passat durant aquesta setmana
a les xarxes del Generació Digital?
Una de les coses que ha passat és que ens ha escrit l'Èric Sala,
que resulta que fa 6 anys ell i altres companys
van fundar una nova colla castellera,
que es diu la Colla Jova de Barcelona,
i es troba en un problema complicat de comunicació.
Ell ens explica el que han creat.
Hola, amics del generació. Us vull parlar de Berli.
L'any 2010 vam crear una nova colla castellera
a la ciutat de Barcelona, la Jove de Barcelona.
I per gestionar els socis teníem molts problemes.
Enviavem moltes vegades als mails sense còpia oculta,
no sabíem quants serien les diades
i no sabíem quants autocars havíem de reservar,
la gent es queixava que no rebia el correu electrònic
perquè s'havien canviat l'adreça,
així que vaig decidir programar una eina
que ens solucionés tots aquests problemes.
Amb tota l'experiència acumulada,
després de tot aquest temps en funcionament,
hem decidit reprogramar-ho i afegir a més altres funcionalitats,
com tracking per saber qui ha obert o no obert correctament
el correu electrònic, gestió de quotes,
notificacions automàtiques, estadístiques, etc.
i altres associacions, com, per exemple, clubs esportius o ampes,
que ja ho estan fent servir.
Si voleu més informació, podeu entrar a 3bdobles.berlí.com
i sol·licitar una còpia gratuïta
per veure com funciona el programa i trastejar una mica.
Moltes gràcies.
Berlí.com és, com ens explicava, un gestor de socis per associacions.
Berlí amb dues erres i acabat amb Y.
No és molt fàcil de recordar això quan dius Berlí,
perquè és una mica especial.
Però he anat a la pàgina, la veritat és espectacular.
Espectacular.
I sobretot, com ha dit l'Enric, l'Eric, Sala,
la veritat és que està molt ben programat
i és un gestor que jo penso que per associacions
pot ser l'eina definitiva.
Perquè, precisament, amb les comunicacions que deuen fer,
la veritat és que està molt bé.
Berlí, dueserres, Y.com, allà us el podeu descarregar
i provar com ens deia l'Eric.
Hola, amics del gen. digital.
Aquesta setmana us vull preguntar
si creieu que les consoles portàtils que es venen actualment,
que bàsicament són la Nintendo 3DS i la PS Vita,
arribarà el dia en què es deixin de vendre.
Ja que jo personalment,
almenys crec que es dirigeix en un mercat molt concret,
i que cada vegada la gent juga més en mòbils, en tablets,
que no passa en consoles portàtils.
Què en penseu vosaltres? Moltes gràcies, adeu.
Doncs això ens ho preguntava l'Albert.
Ara en parlarem, amb Albert García,
però, Eli, diem el que regalem avui aquesta setmana,
que és aquest videojoc que vam comentar la setmana passada.
Doncs sí, per avui, pel final del programa,
per algú que ens hagi enviat una nota de veu al 638-68-7030,
tenim un Homefront de Revolution,
una edició molt bonica, especial,
que hem anat penjant a xarxes amb una caixa metàl·lica molt maca.
Exacte, sí.
I això ho donarem al final del programa,
i per la setmana vinent tenim un regal molt especial,
també són uns auriculars de Catalunya Ràdio,
una edició limitada,
i a més a més hi afegirem unes entrades de cinema,
una entrada doble,
per anar a veure a qualsevol cinema cinès a la pel·lícula Warcraft.
Exacte, i tenen força temps per anar-ne a veure,
a qualsevol d'aquests cinemes.
A més, la gent que ens estigui escoltant en aquests moments,
si ens envia un correu al generaciódigital.cat,
i vol una de les dues dobles que encara tenim,
doncs també les pot aconseguir.
Dues dobles per avui,
el correu i generaciódigital.cat,
i dues dobles per la setmana vinent.
Correcte, que Déu-n'hi-do,
i l'Albert ens comentava això de les consoles portàtils,
què està passant, que la cosa va de ballada, una mica?
Una mica, no passa en Nintendo i Sony pel millor moment
pel que fa a les seves consoles portàtils.
Per començar, el tema de les vendes.
Comparem com van anar les vendes
de les actuals consoles portàtils d'aquestes dues companyies,
de les actuals, la 3DS i la Vita,
amb les anteriors, que eren la PSP i la Nintendo DS.
Quan portaven 5 anys a la venda,
que més o menys és el que porten aquestes dues consoles,
l'anterior model de la consola Nintendo portava
125 milions d'unitats venudes en 5 anys,
i l'actual, la 3DS, porta 58, que no està malament,
però és bastant, bastant més,
de 125 milions a vendre 58, hi ha certa diferència.
A la meitat, sí, més a la meitat.
I encara més diferència amb la consola portatil de Sony.
L'actual, la PlayStation Vita ha venut 10 milions d'unitats,
des que va sortir a la venda fa 5 anys,
i l'anterior model, en els 5 primers anys a la venda,
va vendre al voltant de 50 milions d'unitats.
Va vendre 5 vegades més.
La 3DS, la consola portatil de Nintendo,
està aguantant bastant bé dintre del que hi ha,
els envats dels llocs per mòbils.
Ho està aguantant més o menys bé,
però la consola de Sony no ha tingut la mateixa sort.
Hi ha una cosa curiosa.
La PlayStation Vita, quan va sortir a la venda,
va sortir com si fos una consola d'última tecnologia
per un públic més adult, per la seva estètica,
per tot era com per un públic no tan infantil.
Però avui dia, si us fixeu els llocs que surten a la venda,
està sortint molt videojocs.
Per exemple, Tadeu Jones,
fet aquí per Uplay Online, un estudi de Barcelona,
molts llocs enfocats cap a un públic més infantil.
També és curiós com la PlayStation Vita,
que, de cop i volta, després de no vendre gairebé res
en els primers anys d'història,
el Japó ha tornat a tenir una reify brutal
en les últimes setmanes.
I per algun joc en qüestió?
Jocs de rol que s'han sortit molt, que són molt populars,
és bastant curiós.
Jo dubto que Sony presenti una nova consola portàtil,
però en els darrers dies també han sortit rumors
que diuen que Nintendo sí que vol tornar a repetir
una vegada més en el món de consoles portàtils,
i hi ha molts rumors al respecte.
L'Oyen ens deia que la gent cada vegada
juga més en tauletes o mòbils.
Aquella aplicació de Nintendo, que es diu el Miitomo,
sembla que està fent també una davallada d'usuaris.
No vam parlar moltíssim d'aquella aplicació.
Jo fa molt temps que no hi entro.
Jo tampoc.
Una vegada ja et pregunten 50 vegades lo de les flors.
Sí, sí, sí.
Lo de les flors, lo dels gats...
Coses ridícules.
Sí, és un exemple perfecte,
i això la Gina segur que pot opinar al respecte,
perquè controles el món de les apps,
de com d'important és el moment del llançament
com el moment d'aguantar els usuaris, mantenir-los allà.
Sí, el retention rate, que se'n diu.
No només els temes de les push notifications
o de gamificar cada dia que entres o coses així.
Necessites alguna cosa més per enganxar l'usuari,
per sorprendre'l, perquè tingui ganes d'entrar cada dia a conèixer
què has tret de nou, què han parlat els teus amics, què...
La curiositat, simplement.
Quan va sortir aquesta aplicació, al març,
recordareu que va tenir molt èxit.
De fet, va col·locar-se en primera posició
de l'Apple Store i de Google Play, cosa que no és fàcil.
Va tenir un llançament
al nivell dels dos videojocs més potents que hi ha ara avui dia,
que són el Clash Royale de Supercell
i el Candy Crush Jelly Saga de King.
Van tenir un llançament similar,
perquè els dos videojocs tenen unes campanyes molt més potents
que la que va fer Nintendo, que no és una companyia petita.
Igualment, he estat mirant això de les mètriques,
i és molt curiós com des del seu llançament
han perdut un 75% dels usuaris setmanals actius.
Home, tenir una retenció d'un 25% està molt bé, eh?
Crec que les aplicacions amb més èxit tenen una retenció,
sé que és al final dels primers mesos, d'un 10% com a màxim,
màxim, o sigui, un 25% no està malament.
Hola, soc la Mariona i m'agradaria saber
si existeix alguna aplicació
que serveixi per enregistrar una conversa telefònica.
I si ho faig, si seria legal.
Moltes gràcies, no hauràs de fer-ho per tots.
A veure, podem enregistrar trucades telefòniques amb aplicacions?
Sí, es diu gravadora i mans lliures.
Em sembla, Albert, que alta tecnologia.
A veure, o col·locar un aparell molt a prop de l'auricular.
Això també ho podria ser.
A veure, aplicacions, tema apps per Android.
L'aplicació es diu Grabación de llamada ACR,
i és gratuïta.
I per iOS cal Recorder Free, que és gratis,
i després en tinc una de pagament, que val 169 euros,
perquè algú té moltes ganes de gravar la conversa.
No cal, perquè té moltíssimes més funcionalitats.
Aixecar un historial de quantes converses has gravat,
pots afegir gent a la trucada a la meitat,
pots enviar-les per correu electrònic...
Aquesta no és per una conversa,
és perquè vagis gravant converses un arreu a l'altre.
Jo us haig de dir que us tinc tots gravats al meu mòbil,
perquè jo utilitzo molt aquestes aplicacions.
Per entrevistes, digueu, confessa-ho.
I m'oblido de desactivar-ho,
i tinc converses amb molta gent que parlo,
que sense voler estan gravades.
Sabeu la que fa servir? La que has dit, la Call Recorder?
La Call Recorder Free per iOS? La tinc per Android.
Ah, per Android també, sí, però és gratuïta.
Sí, sí, sí, també. No s'ha l'estat.
169, no? O sigui, l'estat està bé, està bé.
Escolta'm, el tema de la legalitat que comentava...
Sí, a veure, això depèn sempre del país on ens trobem.
En aquest cas, a l'estat espanyol,
és legal enregistrar converses telefòniques,
però només en dos casos, que són,
un, el primer, quan participem en una conversa,
una d'aquestes persones, que en aquest cas nosaltres, no,
hem d'estar al cas.
O sigui, l'Albert ho estava fent de forma il·legal.
No, de forma legal, perquè ell parla amb tu,
per tant, ell forma part d'aquesta conversa activa,
i, per tant, si tu formes part d'aquesta...
Sabeu allò que va passar amb el PP, a la Camarga?
Sí, sí. És legal?
Si una de aquelles persones hagués sabut que l'estaven gravant,
hauria sigut legal, no sé com ha quedat el tema.
Bé, i el segon escenari on és legal és quan informem,
o demanem permís a un dels membres participants
que l'estem gravant, és a dir,
no caldria que tots ho sapguessin,
només que ho sàpiga una persona de la conversa,
encara que no siguis tu mateix, ja serveix.
Molt bé, molt bé.
És il·legal enregistrar converses de tercers,
és a dir, si estem al bus o al carrer i posem la gravadora,
això és il·legal.
Hauríem de dir a alguna d'aquestes persones, t'estem gravant.
Que fort, jo, això, els paisatges sonors.
En cert, oi que tenim un periscope, ara, marxa?
Sí, tenim un periscope. Mira, ensenya'ls això.
Això és el que utilitzava jo als anys 80, 90,
per enregistrar converses telefòniques,
o entrevistes, en aquest cas, per la ràdio.
I és una ventosa que posaves en el telèfon
i que, de forma elèctrica,
enregistrava el magnetisme, diguéssim, elèctric de la conversa.
Era com punxar un telèfon, no?
Has de dir que sembla com un aparell de metge,
on hagis d'endullar algun tipus de guitarra elèctrica, eh?
Exacte. Una mica va per aquí, eh?
I funciona. De fet, els telèfons d'ara encara funcionen.
Farem una cosa.
Estic sentint la banda sonora de The Wire, mentre dius això.
Enregistrarem una conversa, aquesta setmana.
Parlarem per telèfon, ho gravaràs amb això.
Avisaré a la persona que estic gravant.
Pots parlar nosaltres i ho emetrem per Catalunya Ràdio.
Que això de metro encara no he trobat la legalitat, eh?
Home, però l'efecte segur que serà guapo, eh?
Segur. Es fa anar que bé i ho escoltarem.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
va agrupar l'any passat tot un munt d'esdeveniments
relacionats amb la tecnologia durant el mes de juny.
Així va néixer Digital Juny.
La idea és donar visibilitat a la gran concentració de festivals
i trobades internacionals sobre cultura digital
que té el lloc al llarg del mes de juny a Barcelona.
Alguns dels que ja han passat, o estan passant,
són a l'oficina de la Generalitat de Catalunya,
que han fet una conversa amb el Departament de Cultura
o estan passant són a l'OFestival, a l'UB, al Cardom 360,
al Vis Barcelona, al Primer Verapró o al Bars,
que també fa l'efecte que acaba avui o demà.
I per parlar d'aquesta iniciativa i d'una molt més concreta,
ens acompanya la Marisol López,
que és directora de l'Àrea de Cultura Digital
de l'Institut Català de les Empreses Culturals.
Molt bona matinada, gràcies per venir a aquestes hores.
Amb tanta il·lusió, no s'ho podia imaginar.
Jo sabia què fer perquè em convidessin.
I has muntat un Digital Juny.
Per això he vingut a explicar-vos-ho.
Escolta, però què passa el mes de juny?
No ho sé, hi ha una sèrie de coses que ja passaven, diguem-ne.
El que nosaltres hem fet ha estat atreure algunes altres,
forçar, forçar, seduir alguns, perquè creïn...
No, perquè creïn apartats relacionats amb la cultura digital.
Per exemple, el Primer Verapró, que ja feia coses...
Aquest any ha creat una part nova, que és el Primer Verapró on és crint,
en un apartat on es parlava de cinema i audiovisual,
i videoclip interactius, lligat a la música.
Llavors hem estat allò com... Sí, sí, feu-ho, feu, no?
I després sí que algunes coses que nosaltres teníem previstes
fer durant l'any, doncs les estem posant aquí
per fer un South West a la catalana.
Això ens fa anar amb una mica de cada cansament durant un mes.
Sí, esclar, clar. Un mes i el d'abans i segurament una mica el de després.
Tu que coneixes tota la gent que monta aquests saraus,
deu ser molt bonic conèixer-los, tenen algun denominador comú?
Els que ho munten, el que munta són el més bé, el que munta...
Com són? Aquesta gent què té?
Mira, vam fer una reunió, jo crec que va ser el mes de febrer,
és l'any de febrer, per ajuntar-los a tots
i per intentar crear aquests llassos entre ells, no?
I va ser superinteressant, perquè de sobte penses,
hi havia gent d'intel·ligència aquí junta,
i entre ells, curiosament, no es coneixien, la majoria,
llavors va ser un moment de...
Ostres, si tot això realment ho posem amb una coctelera,
pot sortir una bomba bestial.
Són gent que sobretot són molt creatius,
tenen molt pensament lateral,
molta capacitat de llançar cables cap a altres bandes,
i això és el que fa que tot això flueixi, no?
Des del Generació Digital
ja han donat cobertura a festivals com els que he citat abans,
i per la setmana vinent, abans del Sónar Més D,
tenim la segona edició del Caixa d'Eines Digital,
on el que es vol és potenciar una xarxa d'intercanvi
entre professionals de la cultura digital.
Diguem-ne que està més adreçat a un públic més professional?
La veritat és que tot...
Mira, ho he pensat, a veure si...
Tot és bastant professional.
Sí, però sí.
Mira, ara us explico una anècdota d'aquelles que dius...
No l'explicaré mai a la vida.
Ahir, ahir hi havia un estudi de Madrid
que havien fet la part d'Efectes Especials de Joc de Trons,
aquella, sabeu, al final de la passada temporada...
Quan moria algú, segurament.
No, algú no, morien a milers...
I no era l'Agua de Roja, eh?
Bueno, no, era el següent, aquella que anaven caient...
Els Caminants Blancs anaven caient muntanya avall,
creuant i matant tothom,
i això havien fet les Efectes Especials d'una estudi de Madrid,
superin... O sigui, fascinant, eh?
No entenia les preguntes del públic.
Ojo! O sigui, no el que ells explicaven als tècnics.
Perdona, això com... Com heu fet aquesta part?
O sigui, que realment hi ha una part que és molt, molt professional.
La part de la caixa d'eines ens vam trobar amb una cosa,
que és que nosaltres treballem molt amb equipaments
i amb gent que som professionals del sector cultural,
que intentem que facin més coses digitals,
però ens preguntaven que no sabien exactament amb qui fer-ho.
Molt bé.
I llavors em diu, anem a fer una cosa, que, primera,
hi hagi una part de... com d'evangelització,
com de motivació i de foto de què és el que ve,
llavors hi ha dues xerrades al començament,
i després hi ha uns pitchings d'empreses
que fan projectes que poden ser útils per equipaments,
o per gent que està fent producció, per festivals, etcètera.
Molt bé, de fet... És aquesta la idea.
La Núria Oliver, de la Fònica,
sembla que la conversa que tindrà serà força trencadora,
una mica en un futur que no ens imaginem amb el mòbil.
Sí, això és el que només ens ha dit aquest titular.
M'agrada, m'agrada perquè enganxa, això.
Però és curiós, en un moment en què sembla que el mòbil
està en un punt que no acabes de saber si està perdent
la pistonada que havia arribat a tenir com a trencador,
i ens ve molt de gust, i després vindrà...
I ara m'oblida l'alcú, la Miquel del Pozo,
que és un arquitecte que té un compte de Twitter
que llavors el que fa és tuitejar obres artístiques, exposicions.
Ah, molt bé.
I llavors va fer una prova al Sismògraf,
que és un festival que es va fer de dansa a Olot fa un temps,
va fer una prova de tuitejar dansa.
I va ser absolutament, bueno, va trencar amb tot, no?
Llavors, una mica com es pot fer aquest bus de Twitter
més creatiu per la gent que està fent arts escèniques
i creació cultural.
I tot el canòdrom, un lloc especial, no?,
i que fa poc que s'ha inaugurat.
I que ens fa molta il·lusió,
nosaltres creiem molt en el canòdrom,
estem intentant fer moltes coses allà.
Molt bé.
I perquè és un centre de creació, tecnologia i start-ups,
on hi ha la incubadora aquesta, Game BCN,
que es crea des de l'ISSEC amb caixa capital risc i incubio,
i llavors és un lloc que ens agrada molt.
Doncs animem els uients a que mirin ara el nostre Twitter,
perquè penjarem aquesta informació del Digital Junts,
on, per dates, anireu trobant tots aquests esdeveniments.
Exacte. Hi ha el Caixa Reines Digitals, com dèiem,
el Sonar Mese, Cineurop, Festival Stop Motion...
Aquest és nou.
És el festival nou que fan de pel·lícules de curs Stop Motion.
Boníssim.
És el de film. Clàssic, exacte.
Hello World.
Ja n'hem parlat, ja n'hem parlat alguna vegada.
Però podem dir... Sí, però no cal ocupar
totes les zones de Catalunya. No, no les estem ocupant.
Videojocs, estudiants, trobada, eh?
És que els estudiants troben una mica què passa una vegada
quan acaben els estudis, què volen fer, hi haurà tallers,
per aprendre a fer coses que habitualment no hi ha temps
per fer a les aules, està molt bé.
També la Videojoc Time-lapse,
que també és un clàssic que fa l'efecte que serà l'1 de juliol,
quan acaba el Game Lab, que doncs...
és un moment, jo crec, al llit,
sobretot perquè acaba tot i, no sé, és molt especial l'ambient.
És la festa, no? Sí, l'Albert, tu hi has d'anar.
És com l'esdeveniment de videojocs gamberro, no?,
si se'm permet dir-ho d'aquesta manera,
com l'esperit aquest més independent, no?,
fer una mica una celebració de tot això.
És la indústria per la indústria, està molt bé.
Però són els premis divertits, a més a més.
Doncs això, com deia l'Eli,
ara ho posem al Twitter, al lloc directe,
on podeu trobar tots aquests esdeveniments i les seves dates.
Marisol, queda't, eh?, perquè nosaltres...
Deixa'm dir una cosa, home, és que hem obert un Twitter nou,
des de cultura digital, que la gent ens ho reclamava i no ho havíem fet,
que és culturadigicat,
i des d'aquí estem tutejant tot el que fem al Digital Juny,
i notícies i tot el que fem.
De fet, jo divendres miro,
i és el dia del guió de dissabte, en el vostre Twitter.
No te'n vagis, perquè ara comentarem coses del programa,
i ens agradaria també que diguis la teva,
amb les coses que comentem aquí.
Lying awake for hours, time stands still around me,
teardrops feel like showers, I thought I was free.
Lying awake for hours, with just the broken flowers...
Recordem, per cert, no ho hem recordat, gent digital,
per si volen comentar qualsevol cosa al Twitter en aquests moments,
recordem també que tenim unes entrades.
Tenim unes entrades dobles, que regalarem...
dues entrades dobles, que regalarem avui.
A qui ens escrigui un correu, els anarà a ser digital,
i són per anar a qualsevol cinema de cinesa
i veure la pel·lícula Warcraft.
Exacte, i per la setmana vinent regalem,
si ens envieu una consulta o un comentari,
el 638-68-7030, uns auriculars de Catalunya Ràdio,
i una entrada doble per veure aquesta pel·lícula.
Aquest nen que escoltem és d'un programa científic divulgatiu
que parla d'un ordinador educatiu que es diu Microbit.
A veure, Francesc, què és el Microbit?
Doncs mira, el Microbit és... és... doncs, de la BBC.
I... què vol dir que sí, de la BBC?
Vol dir que és una miqueta l'areu d'aquell mític BBC Micro,
un microordinador dels anys 80
que la companyia televisiva i de la companyia de tele
i de ràdio pública anglesa
va promocionar per tal de costar la informàtica als nens,
a les escoles i als alumnes.
I avui en dia tenim una miqueta...
una segona part d'aquest projecte.
Molt bé, fins i tot sortien en anuncis en aquella època
que anunciaven aquest ordinador.
La BBC Microcomputer System és un líder del món...
Recurrem aquests anys 80,
no estem acostumats a tenir ordinadors a casa.
No, era una autèntica novetat,
era el que s'esperava que havia de ser obrir les portes al futur
a tot de noves feines,
a tot d'una nova forma de dinamitzar l'economia i de viure.
El futur estava obert, podia ser qualsevol cosa.
Després hi hem vist el que ha acabat.
Però allà semblava que els microordinadors
i els ordinadors entraven a les cases
i que allò havia de ser una revolució.
I que ho ha sigut, sobretot perquè va despertar moltes vocacions,
que són els que avui en dia ens estan donant
totes les eines tecnològiques de les que gaudim.
I com és aquest microbit?
Doncs mira, aquest microbit és una targeta molt petita,
seguida una miqueta de l'estil de les Raspberry Pi i els ardoïnos,
però encara encara inclús més petita.
Està composada, doncs, de...
porta incorporat, una petita matriu de 5x5 llums LED,
entrada de USB,
dos botons que podem programar per fer-hi qualsevol cosa,
connexió per Bluetooth,
té tot un costat,
es pot punxar directament
dintre d'altres targetes una miqueta més grans,
com podien ser la mateixa Raspberry Pi, Galileo, l'ardoïno o l'acano.
Què es pot fer amb això?
Doncs la veritat és que es pot fer gairebé de tot.
Aquí, en aquest cas, la imaginació que hi poseu seria al límit.
S'han vist, per exemple,
hi ha penjolls que els pots portar a la roba
i que mostren el teu estat d'ànim
amb formes somrients o tristes en aquest LED de 5x5,
amb miniconsoles, reproductors musicals, controls remots, etcètera.
Perquè és absolutament programable
i es pot fer de forma molt senzilla amb quatre formes,
des de JavaScript, des de Python
i des de dos suits de programació de Microsoft,
moltes de les quals funcionen com el Model
i tots aquests llenguatges escrats, llenguatges de programació,
en el que només has d'arrossegar blocs.
Està molt ben documentada, hi ha molts tutorials,
i la veritat és que és molt senzilla,
i està totalment enfocada a nous de 7 anys.
I aquest ha sigut el gran projecte de la BBC.
L'ha regalat alumnes de 7 anys
de col·legis, d'organitzacions,
de promoció de la cultura digital, clubs d'informàtica, etcètera,
durant el Regne Unit.
Ara, un cop acabada tota aquesta fase que es va acabar el març,
de promocionar-la i de portar-la lliurement
a totes aquestes institucions,
ja es pot reservar pel públic general,
això sí, el públic general que visqui a Anglaterra,
per unes 15 lliures, que són uns 20 euros,
per tant, està força bé, és molt econòmica,
i des d'aquí us voleu apuntar per a reservar-la,
perquè encara la data oficial de venda encara no hi és,
però botigues, com busqueu-les per internet,
Keytronic, Pimoroni, ScienceCop, TechWheel Safe o The Pea Hat,
les tenen disponibles, les podrieu demanar,
i us les poden enviar fora del Regne Unit.
Generació digital.
Hola, generació digital.
Em dic Marc, soc mestra i en el meu temps lliure
em diverteixo creant aplicacions per mòbils.
He creat un joc en català,
que es diu Joc Bolets Tamarro.
En Tamarro és un personatge llegendari
de les Terres del Pallars d'Andorra.
En aquest joc heu d'alimentar el Tamarro amb bolets bots.
Atenció, que els bolets dolents li senten malament,
i els trons i les pedres li fan caure les dents.
Si arriveu al final hi ha premi.
Podeu sortir al mapa dels amics del Tamarro.
Us aviso, arribar al final no és fàcil,
però són els grans reptes els que fan grans els petits jocs,
com la vida mateixa.
Que el disfruteu, el podeu trobar
amb la paraula Tamarro al Pallars d'Ore.
El que té Android és que tinc tantes aplicacions que no trobo.
Me la vaig descarregar, Marc.
He de dir que, efectivament, és molt difícil.
Hi ha moments que arribar al final és molt complicat.
I, escolta'm, parlem una miqueta de les eines.
És a dir, és professora i és professora,
i en el seu temps lliure el que ha decidit és fer un videojoc.
És fàcil, fer això?
Existeixen eines.
Existeixen eines perquè gent sense coneixements,
de programació superprofunds,
pugui arribar a crear videojocs i a publicar videojocs,
especialment per a Android, on publicar-los és gratuït.
A la plataforma iOS has de pagar com 100 euros a l'any
per cada aplicació que publiques,
però per a Android tothom, més o menys,
pot publicar videojocs i està molt bé.
Abans de fer unes recomanacions més concretes,
voldria recomanar un recurs web
on podeu trobar moltes aplicacions
i, a més, et permet escollir el sistema operatiu mòbil
pel qual vols, que és la web de MScools.
És una iniciativa on hi ha diferents aplicacions
i només començar pots escollir per Android, per iOS,
i et diuen, des del llenguatge de programació que deia el Francesc,
aplicacions de Scratch, per diferents edats,
hi ha bastantes aplicacions on triar
si entren a aquesta web de MScools
i que, a més, avui han celebrat uns premis
amb estudiants de col·legis de Catalunya.
Molt interessant.
Marisol, els nens, els que estan pujant,
ja aquestes tecnologies es comencen a tocar des de fa temps.
Avui hem fet una cosa tan divertida, no us ho he explicat abans,
hem provocat que hi hagi una participació
d'Impressió 3D amb una celebració, una fi,
una trobada de passebristes,
que és com el contrari de allò que estaves explicant.
Sempre estàvem dient que només es fan coses per nens,
i de sobte vam dir,
i si provoquem que passin coses
amb gent que no és el públic, que sembla objectiu, no?
I podem tenir figures de passebre fetes amb 3D.
Està molt bé, clar que sí.
Doncs ara us recomano dues aplicacions en concret,
que estan dirigides sobretot als més petits,
o sigui, ja no estaríem parlant de nens molt petits,
que vulguin igualment fer videojocs.
Hi ha dues que a mi m'interessen molt
i que seran molt adients.
La primera es diu Pixel Press Floors.
És una aplicació, en aquest cas per iOS,
sobretot per a la tauleta, més aviat,
on tu crees en un paper,
tu pots imprimir-lo a casa teva amb una plantilla,
crees les pantalles d'un videojoc, com aquell que ens escrivia.
Aquí poses una plataforma, aquí poses una moneda...
Llavors, a l'aplicació li fas una fotografia al teu dibuix
i automàticament t'ho converteix en un videojoc
que pots compartir amb els altres usuaris.
Bastant interessant, jo l'he provat,
i vaig intentar traspassar els nivells que vaig crear de petit.
No vaig poder perquè no estaven fets amb la plantilla,
però és interessant.
I l'altre que recomano, aquesta sí que està disponible...
per als dos sistemes operatius, es diu Bloxels.
Llavors, ens permet crear també videojocs amb estil pixel art,
tot amb pixels, però amb la gràcia que també ho fem de forma manual.
Tenim una mena de blocs,
com peces d'un joc de construcció tipus Lego.
Creem el nostre disseny,
i amb l'aplicació li fas com una mena d'escaneig, una fotografia,
i et traspassa el teu dibuix que has fet amb les teves mans,
artesanalment, manualment, a dintre de l'aplicació.
Molt bé. Gina, ensenya a la gent del Periscope això.
És un llibre que estic ara llegint i fent servir.
Estic aprenent a fer videojocs amb els meus fills amb aquest llibre.
Diguéssim que no em portes el metro, aquest llibre,
perquè, mare meva, com pesa!
Sí, sí, per la gent que ens està veient pel Periscope,
està veient un llibre dels molts que hi ha
per fer, en aquest cas, jocs per Python,
que abans comentàvem,
o per molts tipus de llenguatges per aprendre.
És molt curiós perquè aquest llibre està pensat per nens de 10 a 12 anys.
I a mi hi ha moments que em fet una mica parat.
Per la gent que no està al Periscope i no està veient el vídeo,
us ensenyaré com pesa a la ràdio aquest llibre.
Mal? Pesa. Molt bé. Molt bé.
Transportar una bossa, un laptop, un carregador i tota classe d'accessoris
va deixar de ser una novetat fa temps.
Però fer-ho de forma segura, funcional i amb una estètica atractiva
és un altre tema.
La firma SilverHT va assumir aquest repte
i el seu departament Dimas D es va endinsar en una nova aventura.
La creació de la motxilla 2.0.
Pensant en tots aquells que escolten música des d'un smartphone
o de qualsevol altre dispositiu mòbil,
la motxilla disposa d'un orifici dissenyat per passar cables d'auriculars
amb accés a una butxaca de reixeta.
És a dir, que està pensada per tots aquells amants de la tecnologia
i dels dispositius electrònics.
I vosaltres, els que sou ara mateix aquí a la taula,
com us organitzeu quan heu de viatjar
i també heu d'utilitzar tecnologia?
Ens parlaven d'aquesta bossa, SilverHT,
que té els foradets per passar el cable...
Jo, quan ja penso que hem de passar cables, malament, no?
Jo soc més de Bluetooth, eh?, si puc, no sé si vosaltres.
És molt difícil, això dels cables i altres, perquè després dius...
Val, m'emporto un mòbil, una tauleta i no sé què,
que tots van amb el mateix carregador.
Quants carregadors m'emporto?
Ah, això seria com un problema de matemàtiques, eh?
Vosaltres aneu molt amb el portàtil a sobre?
Sí, jo tot el dia.
Jo, de vacances,
i en el meu dia a dia porto la meva motxilla
per portar l'ordinador i tot això,
recordo un viatge que vaig estar amb la decisió de...
això ja és viatge, me l'enduc el portàtil o no me l'enduc.
A Berlín, no? Va, me l'emporto, no?
El vaig treure a la motxilla i va trigar un minut,
encara una cervesa a sobre,
i vaig dir, bueno, ja, per què porto ordinadors a tot arreu?
A Berlín. I què, espatllat?
Sí, sí. No vas poder recuperar?
No, no, no. No, no, eh?
Se creu, eh? Sí, sí.
I aquest dimarts un nou episodi del Generació Digital del 33.
En Lluís Marquina ens ho explica.
Com anem?
Dimarts a la nit atacarem de nou el 33
amb un generació digital carregat de bones històries.
Per exemple, sabrem com s'ho fan els regatistes per passar-se
setmanes i setmanes a alta mar
gràcies a l'ajuda que els brinda la tecnologia.
També ens acostarem al perfil digital d'en Carles Capdevila.
Molt i molt recomanable, molt interessant.
No us ho perdeu.
Descobrirem qui s'amaga darrere.
És un dia, eh?, qui s'amaga.
Qui hi ha darrere del món de tot ahir
i dels seus titulars satírics i carregats de bon humor.
I amatrem el primer dels dos reportatges
sobre el sonar més D.
I aquí ve la meva pregunta.
Ja sabeu què és allò que no us perdreu, segur,
del sonar més D d'enguany.
Doncs vinga, dispareu. Bona nit.
Personalment, Lluís, moltíssimes gràcies.
Jo, de fet, ja he demanat tanda
per fer una entrevista
a persones relacionades amb les ulleres de Sony,
que es podran provar i podrem jugar a jocs
amb les ulleres VR de Sony, que tinc moltes ganes.
Jo també, i de fet, relacionat amb el que dius,
hi ha una cosa que espero molt del sonar més D,
és aquesta actuació del grup de música britànic...
Ara no recordo, 65 Days of Nowhere o algo així,
que faran l'actuació, una performance, un concert,
per entendre'ns, del videojoc aquest No Man's Sky,
que diuen que és música infinita.
Com que el videojoc és infinit,
la música també es va produint de forma procedimental.
És una pena, perquè coincidia bastant la sortida del joc amb el sonar,
i ara arribarà més tard el videojoc, crec, he llegit.
A l'agost sortirà. A l'agost, imagina't.
També tenim la part del Minecraft, que aquest és un joc que ja ha sortit,
i porten un responsable de la part educacional del Minecraft,
com portar un videojoc a un projecte on s'han d'ensenyar coses als nens.
Francesc, i tu què?
No m'agradaria perdre tota l'exclusió
que hi haurà de sistemes d'impressió 3D.
Això és una cosa que cada cop hi ha més,
cada cop som més econòmics, cada cop estem més a l'abast de la gent,
estic esperant que arribi un,
i tinc moltes ganes de veure tot el que es pot fer.
I que un dia tindrem una botiga a internet
on tu vendràs coses fetes en 3D.
Es diu Etsy,
i és una xarxa social que hi existeix on la gent ara fa un penxet.
Com farà el Francesc.
O sigui, els seus dissenys, les seves coses, i segur que...
Igual sí, escolti'm.
Perdona, figures de pessebre, ja ho ha dit la Marisol.
Personalitzades, personalitzades.
Marisol, tu, el sonar, que et perds allà, no?
Jo ja m'he agafat els tres dies,
esperant un curs per saber què és el que detal,
i ja tinc el programa al cap.
Molt bé.
Com cada setmana el Generació Digital de Catalunya Ràdio
us ofereix continguts en format entrevista,
d'iniciatives que ens semblen molt interessants.
Si voleu proposar-los qualsevol tema que us interessi promocionar,
ho podeu fer a través del nostre correu,
generaciodigital.cat.
I aquesta setmana hem parlat amb un de responsables d'ICULTRA,
és una empresa que es dedica al lloguer de motos elèctriques per minut.
L'Oriol Marimon, que és en CEO d'ICULTRA,
ens explica el funcionament.
L'aplicació és el cervell de tot plegat,
perquè l'aplicació és el que et permet cercar les motos,
reservar-les, posar-les en marxa,
en el cas de ser necessari una pausa, fer una pausa,
i tancar el viatge.
Tot passa a través de l'aplicació.
I la moto, per alguna manera, no funciona i no serveix per res,
sinó és gràcies a l'aplicació.
Per tant, aquí estem sumant.
És un producte, una solució molt, molt, molt tecnològica,
i per tractar-se d'una solució molt mobile,
molt vinculada a la nostra ciutat.
Una de les primeres coses que penses
és si la càrrega de la moto pot ser un problema.
Te la pots trobar descarregada?
Doncs es veu que si estigués descarregada,
ja no t'apareix el mòbil.
És a dir, aquella moto que vols agafar perquè està a prop teu,
ja no apareixeria perquè potser té 10 minuts de càrrega...
Ja no és vàlida.
I l'aplicació, de forma intel·ligent, ja no te la mostra.
L'Oriol Marimones explica més detalls d'aquesta qüestió.
Els usuaris, realment, és que no s'han de preocupar de res,
ni del manteniment de la moto, ni de la bateria, ni de la seguretat,
ni de la neteja, fins i tot.
Nosaltres tenim un equip de gent
que són els substituïdors de bateries,
que, com deia abans, el servei al voltant també és elèctric,
perquè també es desplacen per la ciutat
amb una furgoneta elèctrica,
i són com les formiguetes,
que en la foscor van canviant les bateries
en funció de les necessitats,
perquè, com dèiem, està tot connectat,
i nosaltres, des de la central,
sabem quin és l'estat de cadascuna de les bateries
en quant a la càrrega.
Tota la conversa aquesta la podem trobar a carreriu.cat,
que és, com deies, Eli, el lloc on cada setmana
hi ha una entrevista diferent
amb una conversa que aquí no posem sencera,
perquè no en tenim gaire temps,
i es pot escoltar...
Quan es vulgui, a més a més. Exacte.
Què us sembla això de lloguer de motos elèctriques?
L'agafaríeu? Donaríeu l'alta?
Sí, per què no?
A veure, tothom diu que la moto és un molt bon sistema
per moure's per una ciutat,
moltes vegades, a través de la congestió del tràfic,
aquí hi ha opinions per a tots els gustos,
però sí que estem veient moltes idees de mobilitat
que cada cop més intenten anar al fet
que tu no tinguis un vehicle,
que agafis només el vehicle quan el necessites.
Sigui, per exemple, el sistema del bicing,
si aquest sistema s'està comentant molt,
potser, com a idea, molt futurista,
tots aquests cotxes elèctrics,
ens portarà Google, d'autopilotatge,
podran estar donant voltes per a la ciutat,
els podràs agafar quan vulguis, després els deixaràs,
i ells seguiran donant voltes esperant que arribi una altra persona.
Potser la veritat és que la mobilitat de les ciutats
de cara al futur haurà de començar a tirar cap aquí.
El tema és que no és fàcil, eh?, portar una moto.
I menys per Barcelona.
Jo no sé si és fàcil,
però aquesta setmana he desitjat tenir una moto,
però, baixa, ho he desitjat moltíssim.
Per cert, ara no recordo exactament,
20 i escaig cèntims al minut.
És a dir, a veure, fas un càlcul,
i depèn de si tens la feina molt lluny,
és qüestió de fer càlculs.
Però a mi el que em sobta i el que m'agrada més
és el fet que tinguis totes les motocicletes
en el mapa més properes,
que la marquis,
i en el moment que tu marques aquella moto,
tens 15 minuts per anar-la a recollir.
Ningú més l'agafarà.
Al cap de 15 minuts, una altra vegada apareix en el mapa.
Però no sé, trobo que és una iniciativa com molt moderna, no?
Està ben pensat. Sí, sí, està molt bé.
A veure, i li vaig preguntar si era fàcil,
o no era fàcil portar una moto elèctrica,
o si era diferent, perquè, bé, fan soroll,
i la sensació de la benzina, no sé,
és que jo crec que és totalment diferent.
Em va dir que tot era molt fàcil.
És més difícil pel que no la veus,
si la portes, sinó que te'n pot aparèixer per qualsevol banda,
perquè això que no fa soroll...
Sí, és perillós en algun instant. Sí, sí, sí.
Sí, sí, certament.
Generació digital amb Albert Murillo.
A veure, anem a fer ara un show aquí a Catalunya Ràdio,
amb aquesta música de fons.
Gina, avui has portat un robot.
De fet, en aquests moments tens un robot a les mans.
Sí, es diu Windbot 850, i és de la marca ECOBOT.
Hola, Windbot, hola.
Ah, no, no saluda, aquest no saluda, no?
Aquest no saluda, si vols saluda, però mira.
Home!
Ui, mare!
És una sacada de veus, una sacada de cabells.
A veure, és una peça quadrada
d'uns 22 centímetres d'amplada per 22 centímetres d'amplada,
que es connecta a l'at corrent,
i amb aquest soroll que fa s'enganxa al vidre.
Ho veureu pel periscope, i si no, us ho descrivi...
Val.
En aquests moments, la Gina,
el que ha fet és agafar aquest robot,
que és com una espècie de, diguem, marques al rumba,
però vertical.
És a dir, en aquests moments està enganxat
directament al vidre de l'estudi, no, Gina?
Sí, està enganxat amb aquesta aspiració.
L'aspiració no serveix per netejar,
serveix per quedar-se enganxat al vidre.
A mi em va sorprendre molt.
A mi em van dir, mira, t'enviarem aquest robot
que neteja els vidres, i vaig pensar,
sí, ja, bé, jo d'això també n'he vist, no?
Però no, de veritat, s'enganxa als vidres
i té una espongeta on li poses un líquid
i quan està fa un sorollet, pip-pip,
i l'has de desenganxar i canviar de vidre
o donar-lo per l'altra banda.
Només neteja una cara, a la vegada.
En aquests moments està enganxat en el vidre
perquè hi ha com una succió d'aire
que fa que estigui enganxat directament.
O sigui, el que està passant és exactament això.
Sí, sí, exactament és el que està passant.
S'endolla, s'encén,
comença aquest soroll de...
i poses el robot al vidre
i apretes un botó de play d'iniciar.
Però el més curiós és que, a més,
hi ha un comandament exterior
que tu podries dirigir el robot.
Podries dir... No, no, ara vull que vagi cap a la dreta.
Allò de fer n's que faci s's,
o que faci zetes,
o que faci una altra lletra per netejar.
Que fort! Que fort!
Mira, ara l'estava veient pel meu costat,
està passant pel meu costat.
Deu calcular una mica el vidre, no?
Sí, té uns sensors al costat
que cada vegada que arriba fa un clac-clac, no?,
perquè té com una molla i s'adapta al final del vidre.
El que em sembla curiós és que no segueix una trajectòria, no?
No, no, no és gaire lògic.
Sí que la segueix, però el primer que està fent
és ara reconèixer el vidre.
Què us sembla, Marisol, Albert?
I més fer amic del vidre.
Exacte, exacte.
No, és que jo estic imaginant, no és el meu cas,
però alguna persona que tingui un vidre
allò exterior, alt,
que no arribes i que mai el neteges,
no es passa, que teniu vidres a casa que no netegeu?
Hi ha determinats vidres que no hi ha manera de netejar,
i, a més a més, els que s'hi neteges,
no hi ha manera que quedin nets,
perquè ja pots afrontar que sempre hi ha alguna línia
que te'l deixa brut.
Aquest vidre de Catalunya Ràdio és molt alt,
estic segura que no tothom arriba allà dalt,
i aquest robot anirà molt bé per arribar en aquests...
Tens uns nusos al cap, que poden ser perillosos, no?
Ho sé, però és que l'he portat a dins d'una bossa del Sónar,
del 2013,
i no hi cabia, aleshores l'he hagut d'embotir allà dins,
em sap molt de greu.
No, no, no, què va.
Aquesta gent de les pel·lícules que fan atracaments
a penjança dels vidres, saps?
Agafes un parell...
Home, imagina't, et pugen amunt, no?
El generació digital
som aquest tipus de gens que ens passegem pel carrer
a les 11 de la nit d'un dissabte amb un aspirador a la motxilla.
Per cert, un aspirador que a poc a broma es va presentar el Cesc
fa molt pocs mesos, fa mig any que es va presentar.
Ha guanyat premis de disseny, per exemple,
té un Red Dot del 2015,
té Uniform Industry Design també,
té moltíssims premis perquè, clar, és superinnovació,
no és que no va pel terra, és que, clar,
què passa quan se'n va la corrent?
Perquè està endollat.
Doncs el que té és una bateria, per exemple,
que el que fa és que es mantingui enganxat al vidre,
cridant-te, dient-me,
eh, vine a buscar-me, que m'he quedat sense corrent,
perquè si no cauria directament al buit.
Imagina't que vius una setena planta
i estàs netejant els vidres.
I, a part, té una corda de seguretat
que fa que, si alguna vegada caigués,
hi hauria una bateria per aquesta corda.
Molt bé. Fem el procediment d'apagar?
És exactament igual. A veure.
Espera, que primer l'haig de... l'haig de pillar.
És que... Està molt alt, eh?
Molt bé. Ara la trec. Fantàstic.
Molt bé.
Sí, sí. És com ho vas dir, vas dir...
Porta'l, porta'l, que serà divertit provar un...
Sí, sí, això serà molt divertit,
sobretot quan hi hagi gent passant pel carrer
i que vegi que hi ha alguna cosa movent-se pel vidre.
Doncs això es diu Windbot 850.
I d'una marca que deu fer robots de neteja,
que es diu, doncs, Echo Bugs.
Doncs últimament tothom parla de l'Overwatch.
Posa'ns una mica en situació, Albert García.
Doncs és un videojoc, no?
És un videojoc que tothom està parlant ara mateix.
El concepte, perquè l'entengueu ràpidament,
imagineu-vos aquests jocs de competició
entre equips tipus League of Legends,
un joc molt popular, que competeixen dos equips.
Aquí el que fem és apropar-nos la visió
fins a la primera persona.
Ja no som l'heroi que controla els elogis de dalt,
sinó que som l'heroi i juguem, doncs,
amb una competició per a equips en primera persona.
És en plan fantasia o...? En plan fantasia futurista.
Els personatges estan molt ben fets.
És de Blizzard, els creadors de WorldCraft,
de StarCraft, de Diablo, de tots aquests videojocs.
I crec que tindrà molt recorregut,
perquè els personatges estan molt ben fets, és molt curiós.
Avui he estat jugant bastant massivament a la tarda.
Quines pallisses... Bastant massives.
Quines pallisses increïbles.
Us explicaré una anècdota bastant generació digital que he tingut.
Jo tenia nivell 3 quan he començat a jugar.
Em poso en un clan d'amics que tenia nivell 30.
Era una bestialitat la diferència que hi havia.
He començat a lluitar i m'ataven tota l'estona, tal, no sé què.
Al final he dit prou, ja he tingut prou d'això,
portava com dues hores, ja està.
I llavors he apagat la partida sense apagar el Team Speaker,
que és el sistema de comunicació amb els meus col·legues.
I s'apropa la meva nòvia i jo...
Soc durantíssim, aquest clan no em voldrà,
soc superdolent, ho he fet fatal...
I, clar, tothom sentint la conversa que estàvem tenint...
Privada.
Sí, sí, n'han fet pena i potser...
No ho sé què han dit perquè he vist que estava encès al micròfon i...
i ho he apagat allà com un covard.
Jo vull preguntar...
Tindrem Montforte a dins de l'Overwatch?
Està el Montforte, sí, sí, sí.
De fet, la gent deia... què? Què és això, la Montforte, home?
Què és això, la Montforte? Per favor, i tant, que està a dintre.
Heu d'anar a 4radio.cat, posar Montforte...
i us apareixeran, segurament, alguns àudios ben curiosos.
Molt bé, i per últim, Francesc Eblasco,
d'aquí poc es celebrarà la, atenció,
49ena edició de la reunió d'usuaris d'MSX.
La RU. La RU.
La RU, 49, a punt de fer el 50, ja.
A punt de fer el 50, però, atenció, es fa dos cops de l'any, eh?
Però ja serien 25. Jo hi vaig des de la tretzena.
Oh, molt bé. Imagina't.
Què? No hi vas des de la primera?
No, era molt petitet, senyora, i no els coneixíem a la gent.
No hi havia internet en aquella època, eh?,
t'havies de conèixer per les pàgines de...
bé, defensins i coses rarones d'aquella època.
La veritat és que què trobarem els que...
es farà al centre Jovo a la Fontana, de Gràcia, el dissabte 18.
Per tant, d'aquí una setmaneta.
S'organitza per l'associació d'amics de l'MSX.
Trobarem estants de venda de marxandatge variat
relacionats amb l'univers dels 8 bits.
Trobarem uns samarretes.
Doncs marxandatge variat, clauers, imants de nevera.
Són molt populars, fets així, molt pixelats.
Zona de jocs, perquè pugueu jugar diversos jocs.
Es fan concursos.
Estants de grups d'usuaris
que presenten els seus propis desenvolupaments
fets per la norma japonesa de l'MSX.
Sempre hi ha atenció a un estand de segona mà.
Per tant, col·leccionistes, gent que vulgui recuperar un MSX...
M'agradaria tornar-lo a comprar.
Passeu-hi, perquè segurament se'n venen.
Persones que tinguin a casa.
Tinc un MSX a l'armari, potser aquesta gent li interessa.
Aneu a portar-lo, el posareu a l'estand de segona mà,
li posareu el preu que vulgueu,
i si s'acaba venent, això que tindreu.
La veritat és que està molt bé.
Es presentaran perquè us sabigueu
que encara es desenvolupa bastanta cosa
per a ordinadors antics de 8 bits.
És tot un hobby, però molta gent li agradi o té darreres.
Trobareu jocs amb formats de disquet,
com Google Quest for Money,
un joc de Motion Twins que té una versió per MSX2 en disquet.
Trobareu una versió del Heat Over Heels,
te'n recordes, la gran clàssica de Filmation,
de la FX Software.
L'any passat en va fer una versió per MSX2,
aprofitant tota la paleta de colors del Batman de John Ritman,
i aquesta vegada s'atreveix amb un altre clàssic del Filmation,
que és el Heat Over Heels.
K Magazine portarà Run Monster per MSX2 i Turbo R,
en format de cartutx.
La gent fabrica cartutxos dels següents fent per aquest ordinador.
I Uniric portarà Dream Warrior, també un altre joc en disquet per MSX2.
L'entrada és lliure per curiosos simpatitzants de tota mena.
Doncs Marisol López,
directora de cultura digital de l'Institut Català d'Empreses Culturals.
Gràcies per haver vingut a aquesta hora.
I per acompanyar-nos a aquesta estona.
Sempre que vulgueu, això que m'encanta.
Eli, digue'm el guanyador d'aquest joc i d'aquesta entrada doble.
El guanyador del joc és l'Anna, que ens preguntava sobre el microbit.
Guanya el Home from the Revolution.
I de les entrades tenim un guanyador, que és el Nil Costa.
Encara poden enviar un correu a generaciodigital.cat.
Molt bé.
Generació digital és la Gina Tost, Francesca Velasco, Xavi Serrano,
Albert García, Star, Elisabet Sánchez,
i el control tècnic, la Matilde Ceoane.
Dimarts, el 33, i nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.