I cap, la Ràdio Inquieta.
Aquesta és l'edició número 952.
Avui engeguem el motor per parlar del vídeojoc més esperat per molts.
Almenys aquest any.
Ja tenim una nova edició del Gran Turismo, i és la set.
Coneixerem també dones que s'han d'escoltar
i que són de l'univers del vídeojoc.
Escoltarem la música del Víctor Mame i coneixerem els vídeojocs
que apareixen aquesta setmana.
Salutacions, Albert García,
que avui ha vingut a l'edició número 952.
Com estàs?
Molt bé, i m'encanta perquè el tenia a l'escalèstric aquest,
el casut cotxe.
En real no el tinc, però l'escalèstric el tenia.
Doncs mira, l'encerrem una mica, França Xavier Blasco,
que ha deixat el seu mini aparcat just aquí davant de la ràdio.
Què tal?
Sí, senyor, mini de l'any 72, però que et passes-li tu, perfectament.
Molt bé, de quin color?
És blau, és azul ànade.
Molt bé.
Home, ja...
I l'Elisabet, que ha deixat el seu mini aparcat aquí davant de la ràdio.
Molt bé, de quin color?
És blau, és azul ànade.
Molt bé.
I l'Elisabet Sánchez,
que no hi ha dia que no agafi el seu DeLorean, tot bé?
Molt bé, molt a la tarda.
Sempre ràpid, com el vent.
M'han dit que el DeLorean gasta molt.
Sí, això sí, això sí que ho té.
Però el que sàpiga és que el dia que te'l vulguis vendre,
el Francesc te'l comprarà.
Ah, ja tenim comprador.
Sí, sí, sí.
Depèn de la versió que sigui, funciona amb escombraries, per tant.
I avui el control tècnic, com sembla el Dani Jiménez,
que encara conserva el seu 5.000.
Has descarregat generació digital.
Molt bé, escolta'm, som a Twitch, Jelly, no?
Sí, senyor, i avui amb un nou objectiu.
Ens hem posat un objectiu curtet, com sempre.
Volem arribar als 610 seguidors i en portem 598.
Per tant, no descarto que avui mateix ho aconseguim.
Als 600 estaria molt bé.
No ho sé, escolteu, si us agraden els simuladors de cotxes,
aquests videojocs que apareixen de tant en tant,
ens ho feu saber
i també ho comentarem nosaltres aquí durant el programa,
que ens agrada aquest feedback que ens permet al Twitch.
I tant, i tant.
Albert, has dit 600, cotxe mític, també.
Els 600, a casa meva, vam tenir els 600 i el 850.
Jo tenia dos. I aquí es va acabar.
Les dues àvies, cada una tenia un 600, era molt guai.
Sí, que guai.
Hi havia un 600 encara més antic
que s'obria la porta al revés, no al revés, perdó.
O sigui, l'antic, els cotxes normals, tu, els obres...
La mà d'esquerra i dreta, exacte, sí, sí.
I era diferent.
I dic, hòstia, tu, aquests encara, ara, de tant en tant, es veuen,
de gent que els té i tot plegat.
El fantàstic món dels cotxes, que en parlarem molt avui,
perquè avui parlarem del Gran Turismo 7,
perquè el Francesc i l'Albert l'han jugat,
i també parlarem amb una persona
que ha format part de la vida del Gran Turismo.
Moltíssimes ganes de començar aquest programa i ara, res,
iniciem amb els tres videojocs que han sortit aquesta setmana
que volem comentar-vos.
Estan connectats al generació digital.
I és que aquesta setmana ha aparegut el Half a Nice Death.
Welcome to the afterlife.
Hello there, new recruits,
and welcome to your first day at Death Incorporated.
We are responsible for collecting, processing...
Half a Nice Death és un roguelike d'acció en 2D
on controlem la mort, que està fins a dalt de tot de feina,
i està estressada.
Us recomanem molt el tràiler, que és el que està sonant,
que fa uns dies va publicar la gent que ha fet el videojoc.
Són els mateixos criadors d'Unrolly Heroes,
i en aquest videojoc hi ha fantàstics personatges secundaris
que trobarem en algunes missions
que aniran apareixent en aquest videojoc.
I com que el principal és la mort, és a dir, som la mort,
doncs ens és igual morir.
De fet, serà important per anar prenent.
Per cert, haurem d'anar amb compte amb les maladdiccions,
ja que se'ns poden tornar en contra.
Half a Nice Death apareix per PC a un preu de 15 euros.
L'heu vist físicament, o sigui, la imatge d'aquest joc o no?
No, però jo estic sentint això, si amb l'argument que em dius,
té ja un aire molt terriblàtgic, això de la mort.
És veritat, és veritat.
Jo he hagut de refrescar la memòria amb el telèfon mòbil,
i sí que l'havia vist abans, però és que surten tants rocs likes.
Qui és aquest?
És molt xulo l'aspecte així com a estil cartoon.
I a més, molt cuidat, les veus, la història...
Molt britànic, crec que no ho és,
però m'ha semblat com molt britànic, com deies tu que...
Veus que estàvem sentint, era molt impostada, molt pox, molt veritís.
També apareix aquesta setmana el World Wrestling Entertainment 2022.
El videojoc oficial de la lluita lliure
apareix amb aquest títol que ja porta 23 videojocs a les seves esquenes.
Rey Mysterio és el lluitador de la portada.
¿Voleu escoltar els millors moments del Rey Mysterio?
Jo...
Em vanx que... Mira, ara l'Eliu deia, no? Quants?
23.
23.
Jo, sempre que veig aquest espectacle,
sempre em pregunto coses i sempre al·lucino amb tot,
amb la música, amb la gent, amb el públic.
És una cosa que mai m'ha entrat, però que reconec que és un espectacle.
No sé si seguiu vosaltres, Rey Mysterio o tal.
No, no especialment, però tot i això, jo, ara us ho comentava,
tinc una màscara del Rey Mysterio a casa.
Com és possible que tinguis una màscara del Rey Mysterio?
Fa uns 15 o 17 anys, perquè tinc un amic que és mexicà
i els dos ens agradava el tema de la lluita, però de la lluita mexicana.
És el seguidor de Santo la Màscara de Plata,
Mil Màscares, Blue Demon, i aquesta gent.
I vam anar una vegada, inclús, a un festival de música,
al Vinyarroca, em sembla,
perquè hi havia un pas europeu de lluitadors mexicans,
i vam anar-ho a veure.
Més que la nutxalia, el pressing catch és més la lluita mexicana,
amb els seus rudors, els seus tècnics i aquestes coses.
I ell, tornant de Mèxic un dia, em va portar una màscara del Santo,
perdó, sí, del Santo, i una màscara de Rey Mysterio.
De fet, és ben curiós, perquè el que expliquen és que ell,
el que tu expliques de la lluita mexicana,
ell ha introduït una forma de lluita
que rememora, doncs, sí, precisament el seu país.
També ens veien aquí les imatges,
Rey Mysterio és molt més baixet comparat amb aquestes torres
que a vegades hi ha als Estats Units,
i és, sobretot, superacrobàtic, se'l reconeix per ser molt acrobàtic.
A mi mai m'ha agradat, però és veritat que quan era més petita
i que era molt bovada de totes les coses que arribaven a fer aquests senyors.
No és que m'agradés, però recordo el meu germà i amic flipant
de què fan aquests homes.
Era igual que els Globes Trotters, allò que deies.
Aquest festival, no? Tu què en penses, al plegat?
Doncs jo vaig anar a veure'ls quan jo tenia 7 o 8 anys,
estava de moda de pressing catch, a la Telecinco.
I ho vas anar a veure?
Al Palau Sant Jordi, amb els meus pares i amb un amic,
el Víctor, i vam anar tots allà a veure, doncs era increïble,
perquè era a Barcelona,
intentava imitar tot el show nord-americà total,
i van venir uns quants internacionals, l'Enterrador...
Crec que havia de venir l'último Guerrero,
i crec que no va venir, era la gran decepció,
que jo no estava allà, l'último Guerrero,
Hulk Hogan tampoc va venir.
Van venir com més els secundaris, però jo recordo,
i amb el temps dic, ostres, els meus pares, pobres,
van haver d'acompanyar-me a pressing catch.
El que aguanten els pares.
Tu creus que és bo pel nen, això, comentant la jugada entre ells?
No, no, en el videojoc d'aquests anys,
cada superlluitador té els seus combos,
torna al moda general manager, que sembla que en els darrers no estava,
i arriben les odioses cartes amb empagaments dins el videojoc.
Ui, 2K, fora, fora.
Sí, està recomanat per majors de 16 anys.
I per últim us parlem del Distant Worlds 2.
Doncs aquest Distant Worlds 2
és un gran joc d'estratègia especial en temps real i en pausa.
Això em fa fer molta gràcia perquè ells mateixos ho diuen,
que pots fer pauses sense problema,
el que és tota la vida para,
i tu pots anar tranquilament a dinar si vols,
2.000 sistemes estelars,
desenes de milers de planetes i unes esteroides
que es poden explorar i explotar.
I es pot fer pacíficament, amb diplomàcia,
o directament de forma de conquesta.
Cada galàxia està plena de vida i d'activitat.
Podem viure altres imperis, colònies alienígenes independents,
comerciants, pirates i monstres especials.
Explorar sistemes estelars, camps esteroides,
tempestes galàctiques i forats negres.
Té un
són les coses que es poden fer en aquests videojocs
que a la vegada surten més de tema especial, enormes...
Això sí que són jocs grans, eh?
Sí, i m'encanta molt la música que sona de fons,
que ens remet una mica a Firefly, no?
Sí, aquest top country, no?
Això serveix molt quan em parles de segons quins jocs especials
perquè rememora la frontera, estar allunyat d'algun lloc,
i per tant la llei la fas una miqueta tu mateix.
Sí, igual que Starcraft, que és el mateix tipus de música,
amb les guitarres aquestes, les cordes sospeses en l'aire...
És brutal.
Molt bé, uients que ens esteu veient a través de tuits,
tuits.tv barra Generació Digital.
Si teniu experiències amb la lluita lliure
o també amb aquests jocs de galàxies,
ens ho podeu dir tranquil·lament, que nosaltres aquí ho comentarem.
Ara coneixem el joc de l'Aeli.
I amb què has casat el temps d'aquesta setmana, Aeli?
Doncs mira, aquesta setmana he jugat a Skyrim Horror 2.
Skyrim Horror 2?
Sí.
I per què?
Doncs perquè, oi que sempre dic que a mi no m'agraden els jocs de terror?
Doncs he de confessar que mai he jugat a cap.
I vaig decidir...
Clar, és que jo vaig dient que no m'agraden,
i que no m'agraden, i que no m'agraden,
i en realitat és que no tinc una raó de dir-ho, això.
Molt bé.
Aleshores, he decidit treure'm aquesta por.
Jo soc molt poruga,
de fet, les pel·lis de terror ja directament no les veig,
i jo entenc que els jocs encara deuen ser molt pitjor,
perquè entres en aquella història.
Però vaig pensar que amb el mòbil potser seria una altra cosa.
Podries allà amagar-lo, sempre que poguessis, molt bé.
I més o menys m'hi he atrevit.
Segurament no és el mateix que jugar-lo en un PC o en una videoconsola,
però us asseguro que aquest joc té uns gràfics que estan molt bé
i un so que no té música,
però que és uns efectes tota l'estona constants
que et fa passar molta tensió.
I suposo que jo no ho he provat.
Si estàs amb la llum tancada a casa sola,
doncs els ensurts te'ls t'emportes segur.
Molt bé, molt bé. És una aventura gràfica, no?
Doncs sí, és una aventura gràfica point and click, tipus escape room.
Comença el dia de l'aniversari del teu personatge.
Uf, ja està.
Sí. Ja està.
Mal dia, mal dia.
Sí, mal dia, o sigui, ja... Sí, sí.
Sí, el personatge arriba a la porta, arribes a la porta de casa teva,
i quan estàs a punt d'obrir, que ja estàs entrant per la porta,
uns senyors encaputxats et rapten i et posen a dins d'una furgoneta,
et posen una caputxa a tu també,
i et porten a un lloc que no saps on vas.
Això sí, en un dels moments et treu una mica la caputxa
i et donen aigua, que dius...
Gràcies. Caram, que simpàtics, no?
Sí, de moment no em maten.
Ara, d'aquí una setmana, doncs no sé on aniré a parar.
Molt bé, molt bé. De cert, no moriràs.
I de sobte, doncs et trobes reptat
en una casa mig abandonada, mig encantada,
i l'objectiu és trobar la manera de sortir d'aquesta casa.
D'acord.
Què has de fer? Doncs es tracta d'anar tocant-ho tot
i sobretot recollint objectes que et serveixen
per anar desbloquejant camins i portes.
Molt bé.
Per exemple, arribes a una habitació tota destartelada,
amb rates, amb pòcimes, bueno, amb una calavera,
i de sobte hi ha una banyera i al costat unes restes de menjar.
Doncs allà et remenes, trobes una cullera,
i te la guardes, amb tots els objectes que tens allà guardat,
i la fas servir més endavant quan et trobes un maniquí,
que a priori no saps què has de fer amb ell,
però vas provant i al final veus que li has de treure un ull
amb la cullera...
Bueno, bueno...
I darrere d'aquest ull, de plàstic, apareix una clau,
que aquesta clau també te la guardes,
perquè en un moment de la vida t'apareix un candau,
i amb aquesta clau has d'obrir aquest candau.
Treu i trenca closques.
És a dir, que no hi ha res que puguis aconseguir,
a vegades sí, només amb l'objecte ja aconsegueixes obrir coses,
però en molts casos t'apareix també el trenca closques.
Aleshores, quan resols una mica tot el que passa en una habitació,
pots passar a l'altra.
Hi ha habitacions que no pots resoldre
sense haver passat per altres, també.
Vull dir que no és lineal, diguem-ne, has d'anar endavant i endarrere.
No és el joc més difícil de l'univers, però fàcil tampoc és.
I has passat por, en surts, n'has tingut...
En surts sí, por, diguem-ne, que no tant,
perquè al final veure en una pantalla petita no,
però sí que és veritat que algun en surt en portes,
perquè de sobte t'apareix un mort que està mirant,
o un cadàver o coses d'aquestes així que no són superagradables.
I l'efecte de trobar la clau a l'ull del maniquí és fastigós?
No, no és excessivament fastigós.
També hi ha un moment que has de tallar uns punts que té un cadàver
que li han obert el pit amb un agilet o amb una balla.
Ah, i tu ho fas.
Potser se'n sembla com s'ha dit abans.
És més aviat, els sons, que et fan allòs tan tensió
i passant-te una mica malament, que no pas la sensació de fastigós.
I també han guardat les claus allà dintre?
Allà dintre? No hi havia una clau, però hi havia alguna cosa.
Quina casa, quina casa. Com ho ordenen les coses, aquesta gent.
I te l'has acabat o no? No me l'he acabat,
però t'he de dir que aquest mal penso acabar.
És veritat que no té aquest edificu tan gran
com per dir que no ho puc aguantar i ja ho deixo perquè no puc més,
perquè tinc ganes de seguir avançant.
I ja com a repte personal, vull passar-me un joc de por.
Vull veure què passa al final.
Clar que sí.
Ja us ho diré la setmana que ve, aviam si ho he aconseguit o no.
Es diu Scary Horror 2, en aquest cas, hi ha una primera versió,
i aquesta és la segona.
El podem trobar a Android i a iOS.
És gratuït i conté anuncis, però poc invasius.
Generalment quan passes d'una habitació a una altra ja està.
Doncs molt bé, doncs hem conegut el joc d'aquesta setmana de la Heli.
I el jocs, perquè de tant en tant ella gairebé sempre em fa cas.
Molt, molt.
Ara fa dies que no me'n recomanen, que ja em falta xitxar.
Generació digital, l'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Des de fa uns dies, ja està disponible el Gran Turismo 7,
la nova entrega del simulador de cotxes per excel·lència
de la PlayStation.
És un joc important i prova d'això és que avui no l'ha jugat
un de nosaltres, sinó dos, l'Albert i el Francesc.
Ara ens comentareu què us ha semblat i també podrem parlar,
atenció, amb el pilot professional Lucas Ordóñez.
Però abans posem una mica de context en aquest llançament.
Doncs som-hi.
Com has dit?
Des de divendres passat està a la venda el nou Gran Turismo 7.
El joc està disponible tant per PlayStation 4 com per PlayStation 5
i arriba en una data molt assenyalada,
els 25 anys d'aquesta franquícia.
Molt bé, 25 anys, gairebé una història,
la d'aquest simulador que ha anat una mica paral·lela
amb el generació digital, curiosament.
Albert, comencem amb tu, que ens parlaràs una mica
del que suposa aquest llançament i de les novetats més concretes.
Molt bé, doncs som-hi.
Estem sentint un tema musical,
que és el gran turisme 7.
Què dius, ara?
En tots els Gran Turismo apareix aquest tema,
amb una nova versió...
Remixat, no?
Remixat.
Ara em recorden el 4, que era com uns cants celestials,
que ho han fet com més rock, no?
Molt bé.
Electrònic.
I ens parla una mica aquesta cançó dels 25 anys de Gran Turismo.
Un joc que quan va sortir, ara fa un quart de segle,
va marcar un nou estàndard en el món del gran turisme 7.
I és un joc que fa un quart de segle
que és el gran turisme 7.
És un joc que quan va sortir, ara fa un quart de segle,
va marcar un nou estàndard
en els videojocs de conducció per consola.
Diguem per consola, que ens posaran els de la PC...
Sí, això ja en parlarem.
Per consola.
Gran Turismo 7 suposa un canvi rellevant
respecte a l'anterior entrega de la franquícia,
que és el Gran Turismo Sport, que va sortir l'any 2017.
Si el Gran Turismo Sport girava al voltant
de l'experiència multijugador,
el Gran Turismo 7 torna a posar l'accent
en una experiència més clàssica per a un sol jugador,
però sense renunciar a les innovacions
que va incorporar el Gran Turismo Sport.
Molt bé.
És un joc, el nou que des de fa uns dies està disponible,
que dins del catàleg de Sony, jo penso que és molt important,
penso que és fins i tot més important
del ressò que està tenint.
Ara mateix sembla que actualment,
doncs, Sony doni més ressò a Horizon,
God of War, que també són jocs impressionants.
Però per mi aquest és un joc de llarg recórrer,
aquest és un joc de llarg recorregut.
Avui comentarem una mica el que ens ha semblat el francès de mi.
I, bueno, per començar, si voleu,
per començar a fer una mica de repàs de novetats,
comentar que el Gran Turismo,
com que ha tornat una mica als clàssics,
ve molt carregat de continguts, aquesta setena edició.
I per començar, doncs, tenim 400...
al voltant de 400 cotxes i al voltant de 90 pistes,
que són variants de 30 circuits diferents.
Déu-n'hi-do.
Fàgics.
Ens has posat en antecedents, però ara pregunto,
novetats reals en té, aquest Gran Turismo 7?
Home, ja, és una experiència molt clàssica en el món de Gran Turismo,
torna una mica als orígens, però també té novetats.
És interessant que repassem algunes de les més interessants.
Per cert, aquesta composició, aquest tema, més de hip-hop,
a mi em va sorprendre perquè canta també Idris Elba,
l'actor Idris Elba és un dels intèrpretes d'aquest tema,
i vaig dir, ostres, què fot, aquest tio aquí,
l'Estringer Bell, de The Wire,
aquí canten una cançó en el Gran Turismo.
Doncs sí, és ahí, és ahí.
Novetats respecte d'anteriors edicions de Gran Turismo.
Bé, això no és novetat, però tant.
És novetat respecte a l'anterior joc de la franquícia, l'esport,
tornen als modes clàssics.
Tota aquella història de treure't el carnet de conduir,
les llicències...
Fer les corbes en tant temps, etcètera.
M'encanta, perquè, així com fa 25 anys,
no em podien comparar amb els nostres amics,
però ara compares i tens un pic allà impressionant.
Tornen també algunes pistes clàssiques de la franquícia
que sempre han aparegut a totes les entregues,
una mica l'evolució d'un recorregut.
I la novetat més rellevant del Gran Turismo 7
és el Gran Turismo Cafè.
És una modalitat que és una mena de moda de joc
que es troba al centre de l'experiència
i que articula tot el progrés que tu fas dintre del videojoc.
Hem de parlar de Gran Turismo, és un joc d'anys.
Així com quan parlem d'un videojoc és...
Que passi un mes...
L'usuari pot estar 3 o 4 anys jugant-lo.
I tant! Jo porto bastant temps jugat en les últimes dues setmanes
i porto 25 cotxes de 400 que hi ha.
I aquesta setmana he jugat bastant.
A la que em relaxo una mica aniré molt lent.
T'ho presento tot molt lent.
Bàsicament, el Gran Turismo Cafè és una cafeteria molt acollidora
enmig d'un bosc on hi ha un barista, que és en Lucas,
que és un senyor, un bon home,
que et va explicant de forma divulgativa el món dels cotxes.
És el senyor aquest que de vegades dius,
oi, que pesat, no?, però si tens ganes...
Que sempre diu coses interessants,
però ja és un moment que dius, ja pot estar.
No digueu això del Lucas, que és la meva.
Deixi's de xerrar i tregui'm el cap un xinollà.
Exacte, el cap un xinollà fa fred, ja.
En veritat sí que pot arribar a ser una mica pesat,
però a mi cau molt bé el Lucas.
I parlem després amb Lucas,
el barista d'aquest exquisit que fem enmig del bosc,
i ell et va fent missions.
Per exemple, ara has d'aconseguir tres cotxes compactes francesos,
i els aconsegueixes i et diu,
aquests cotxes i tot presentat amb unes imatges molt maques, realment.
Té un caràcter molt divulgatiu.
Aquest modat en particular s'assuma a exhibició,
competicions online, a l'impressionant moda fotografia,
on pots fotografiar cotxes que mai tindràs i països que mai visitaràs.
Això està bé.
Però a banda d'aquests mods de joc,
hi ha alguna novetat més, diguéssim, tangible?
Tangible, i mai millor dit,
podríem dir que és el ús que fa del comandament de la PlayStation 5.
En aquest cas només per la PlayStation 5,
per aquest comandament DualSense.
Probablement, per mi,
és dels jocs que li treuen més partit a la vibració àptica
i als gatells adaptables.
En el sentit de... I també el so.
També hi intervé dintre de la jugabilitat.
Ara, Francesc, ens parles una mica més de l'experiència més concreta
de com interactuen aquests elements, però és interessant.
Per cert, què ens diuen, els ullents?
Doncs mira, donem-la vam venguda abans de tot el Crici 6302,
que ens comença a seguir, de fa res.
I l'Ed Caballer diu,
encara recordo al GT1 com flipàvem amb el rotllo de treure't el carnet,
i aleshores que m'hi havia passat amb les proves de fet 300 voltes,
o jo què sé quants.
És mític, no només treure't el carnet, sinó totes les copes d'or.
Sí, és veritat.
Ja posats, les copes d'or.
I pel que fa als gràfics,
Gran Turismo sempre ha estat un joc on la Play lluïa.
També passa en aquest nou?
Doncs sí, penso que sí.
Visualment, el motor gràfic és el mateix del Gran Turismo Sport.
Això, molta gent et diu,
és el mateix motor gràfic de la Play 4.
Però realment ja estava molt bé,
el videojoc en aquella consola,
i millorar-la en diferents coses.
És continuista.
El motor gràfic, com us deies, és el mateix del GT Sport,
però amb PlayStation 5, que és una cosa que no podíem fer ara,
es poden reproduir els gràfics de resolució 4K, 60 imatges per segon,
cosa que va de cony amb un joc de conducció que és un simulador.
També han millorat les textures, la il·luminació, petits detalls,
es nota la diferència.
Si mireu el digital foundry, el vídeo que han publicat,
es nota la comparativa entre l'anterior versió.
Aquesta característica, que és de la llum,
per fer-ho més realista, el reflex,
s'aplica dintre del videojoc, però només a les repeticions.
Per tant, tu durant la cursa no veus l'efecte Ray Tracing,
personalment tampoc t'hi fixaries.
Vas a tota velocitat amb un cotxe
i no estàs per mirar el reflex.
Però a la repetició sí.
I pots activar-ho o no.
Si ho actives, la repetició va a 30 imatges per segon,
i si ho deixes sense activar, no tens el Ray Tracing,
però és fantàstic el joc sense aquesta opció.
A nivell de climatologia,
també s'ha incorporat com una novetat en aquest joc de sortida.
En l'altre ja era una cosa que era una actualització,
modelatge dels cotxes impressionant,
l'elegància generalment del disseny també és un...
Tens uns menors que dius que aquest és un joc seu.
Sí, que s'hi han posat molt en aquest aspecte.
Bàsicament, en general, el joc jueix molt sòlid i molt bé.
I aquesta música, per què?
Doncs aquesta és una altra novetat del Gran Turismo.
A veure, escoltem, escoltem, pera't.
Aquesta música la posava el meu pare, jo me'n recordo,
quan érem petits, al cap de setmana al matí,
i ballàvem amb aquesta música.
Sí, sí, érem una mica friquis, però sí, sí.
M'agradava molt.
Doncs és molt protagonista,
té un gran protagonisme heli dintre del Gran Turismo.
Només començar i et posen aquesta cançó perquè vagis conduint.
Que bo.
Això pertany a un moda del videojoc que es diu music rally,
o rally musical, em sembla que l'han traduït.
És un moda, que és una mica arcade,
on nosaltres conduïm un cotxe seguint el ritme d'una cançó.
De vegades és com aquestes versions de música clàssica
tan curioses, no?, tan anys 80,
i d'altres és una música hip-hop, com la que sentíem abans.
Però el tema és, vas amb el cotxe per un circuit molt maco
i la música va sonant de fons.
I si tu vas molt lent, la música es va apagant.
Llavors tu has d'anar a tota castanya perquè vinga, va, subidón.
Molt bé, molt bé.
I m'agrada molt perquè, clar,
quan estàs a la repetició d'aquestes curses, fa gràcia.
Dius, aquest soc jo conduint amb la música aquesta de fons,
és tremendo.
La cançó aquesta que sentíeu i que ara comentàveu, no?,
Hucket on Classics, part 1 i 2,
de Luis Clark i la Royal Philharmonic Orchestra.
El que em vaig preguntar és què coi ha fet el Luis Cobos
per acabar sortint en el Gran Tres Mercers.
Total, eh?
Perquè és la sensació que em va donar.
Això és el que feia el Luis Cobos, no?
Els animals clàssics de sempre.
Una mica de xim-pum-xim-pum.
Doncs vinga, deixeu una miqueta tota aquesta xerrameca tècnica
que ens ha fet.
L'Albergar sí que està superbé com sempre, però a veure,
si tu ets un usuari com jo, que l'últim joc que has jugat
és el Sega Rally de l'any 96, per la Sega Saturn, a veure,
un joc que té tants anys, tant lore, tants seguidors,
25 anys d'història darrere, la fam aquesta de ser simulador,
la conducció, 400 cotxes per col·leccionar, etcètera,
se't fa molt gran, no?
Llavors, moltes vegades, en aquestes sagues pot arribar a costar
una mica d'entrar, sobretot si tenen l'etiqueta de simulador,
perquè penses, bueno, aquí hi ha una part tècnica molt interessant,
jo que no en sé, què, hi jugo o més val que me n'oblidi?
Doncs mira, arribant, just quan el poses, tens aquest moda,
que, com ens explicava l'Albert, és molt arcada,
i això et serveix molt bé per entrar,
perquè els arcades són molt fàcils i a tots ens agraden.
Una pista gran, ample, pocs cotxes per entremig,
per tant, pots començar a agafar el toc a la conducció,
banderoles cada equip temps que et donen 30 segons més,
ets tu contra el crono i intentar arribar al final de la música.
I el tema del comandament, com deia l'Albert,
t'ha facilitat el tema o no?
Doncs et dic la veritat, sí, perquè una de les grans pots que tens,
quan comences amb un joc de conducció,
és allò que començaràs amb el comandament,
que començaràs a rebotar d'esquerra a dreta,
perquè no acabes de girar, subgires, no acabes de trobar-li el pont.
Quan comences el joc et donen bastantes opcions
per fer que tot sigui fantàstic i perfecte,
algunes opcions gràfiques i també de comandament.
Del comandament hi ha tres versions possibles,
dos que funcionen amb el comandament més tradicional,
o la creueta o els analògics,
i la tercera, que és la conducció que utilitza molt
el giroscopi del comandament de placing,
i és utilitzar-lo com a volant.
Una cosa que també et sembla que fa una miqueta de por.
Dius, no he acabat, jo recordo l'avui...
L'avui, sí, sí.
No sé ben bé, no sé ben bé.
Però, com deia l'Albert,
se'n fa un ús molt fantàstic dels hàptics,
dels gatells per a l'accelerador i el fre,
i la sensació d'utilitzar el mando de la placing com a volant
va molt bé.
I suposo que per les persones que no hem seguit la saga de tota la vida
de play, no estem acostumats a jugar al Gran Turismo,
doncs amb el control del cotxe,
fer-ho com un volant real et facilita molt l'entrada,
la veritat és que sí,
et fa sentir una miqueta més competent a la carretera,
i no tan maldestre.
Però ara que ja sabem portar el cotxe,
i tenim una miqueta ja de fam de carretera,
volem sentir el rugit del motor, volem adrenaline,
experimentar la intensitat de la carretera,
l'obra benzina, entrem en el joc i...
A veure, animal crossing.
Sí, exacte, no seria el que més associaria
a un joc de curses de cotxes.
Tu que no t'has equivocat de pista?
En absolut, Albert.
Aquesta és el feeling general de Gran Turismo.
Ja veig per on vas.
O sigui, si aquí voleu boxes, greixi, benzina i tot allò,
no el teniu.
Perquè aquí és l'experiència de la conducció...
Tranquil·la.
Jo crec que, com deia l'Albert,
fixa què ha dit l'Albert,
el lloc principal és el Gran Turismo que ha fet.
Els xavals joves que volen motor i carreres no van,
els que porten a seguir la saga des del començament.
Per tant, ja tenen gairebé 40 anys
que fan amb el cotxe al cap de setmana.
El treuen, el llueixen,
van allà a l'Alfamblau a passar-li la manguera i l'aspirador,
i després se'n van a córrer.
Quan portes el cotxe a netejar,
es nota en el comandament com estan netejant-lo.
Què dius ara?
Tens una opció de portar el teu cotxe al túnel de rentat.
Tots els detalls.
Jo crec que aquest és l'animal crossing
del món del motor.
I t'ho diré, l'àmbit és superrelaxat,
les minimissions que et donen per col·leccionar i completar
que te les dona en una cafateria
o en un bar de carretera,
o en un club motard...
Una cafateria superdeluxe.
I aquella tassa té els millors gràfics que he vist mai.
Hi ha més polígons en aquella tassa
que en alguns dels vehicles.
Les persones que apareixen a part del Luca
per explicar-te coses, de cop i volta apareixen a la cafateria.
A veure, quan dic apareixen,
apareix com una mena d'aplicació de xarxa social.
Apareix una fotorrodoneta,
i quan parlen se sent com un teclejar de màquina.
Per tant, la sensació és encara més gran.
No surt algú que fa...
No, però surt algú que fa...
I la sensació és molt gran.
Sempre hi ha un repte nou enfocat a aconseguir més vehicles,
i a col·leccionar,
i, sobretot, dedicar-te a admirar el que has aconseguit.
És un entorn on pots accedir a diferents edificis,
que es representa com una mena d'idíl·lic món del motor,
on hi ha un concessionari,
el taller, la botiga de peces...
I tot, ja et dic, és molt fantàstic.
I tots molt simpàtics.
És com estar dintre d'un episodi de Top Gear
aparcant sempre en els millors gràfics.
No em queda clar.
Tu has passat bé?
Doncs mira, d'una història de la conducció com el Gran Turismo 7,
pots esperar milers opcions de configuració de tonats del cotxe,
milers de peces ajustables,
intents de millora de la telemetria per guanyar aquells 3 dècimes
que et fan falta en aquell circuit.
Com deia ara vosaltres,
el tema del carnet de conduïn,
intentar treure totes les copes d'or i tal.
Per tant, tot això és unes d'aquestes imatges,
que no sé si t'agrada o no,
però si no vols, és que ni te n'adones.
Per tant, per a un novell del Gran Turismo,
com jo, la sensació és molt bona.
Et facilita molt l'entrada en aquest univers de la conducció.
El joc no t'abruma amb decisions que no sabries prendre,
i les curses són emocionants,
sempre ajustables en dificultat perquè mai et sentis
una miqueta superat del tot.
Les bones sensacions, a més,
continuen amb l'escola GT,
on persones reals, aquests que et surten,
aquest Luca de la cafeteria,
són persones reals que són jugadors de Gran Turismo.
I et van donant consells sobre com has de treure
dels punts del carnet,
quina és la millor forma de superar
les diverses proves de frenada en una zona concreta.
Això ha format vídeo, format real.
No, no, no.
T'apareixen així, en petit comentari.
Està bé, està bé.
T'he de dir per això que el manual online,
però no està en espanyol,
està tot en anglès.
És un joc molt curiós,
perquè tot el joc està perfectament traduït en castellà.
Encara em queda molt per descobrir el G7,
com deia l'Albert García y Teraó,
és un joc que li pots dedicar molts anys,
que és una característica que tenen molt els simuladors,
i el que més m'ha sorprès és que,
no sent jo un fan dels jocs de carreres,
m'han donat ganes d'explorar-lo,
m'han donat ganes de mantenir-m'hi, de córrer,
i de jugar i d'estar-hi molt més.
Per tant, inclús per aquells que no sigueu
molts fans dels jocs de conducció,
i també per aquests quadres pel Gran Turismo 7.
Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Doncs, efectivament, continuem al Generació Digital,
continuem a twitch.tv barra Generació Digital.
L'altre dia vam veure un vídeo molt emotiu,
de veritat, molt,
en un esdeveniment en vídeo de PlayStation
que feia un muerescut homenatge a Lucas Ordóñez,
que va ser el primer guanyador del GT Academy,
que ja fa molts anys,
va començar a fer Sony.
Bienvenido al Generació Digital, Lucas, ¿cómo estás?
Hola, ¿cómo estáis?
Muy bien. Nosotros, mira, te conocimos por primera vez
en el año 2009,
con motivo del Salón del Automóvil de Barcelona,
donde recuerdo que viniste para presentarnos
el proyecto GT Academy.
Eran tiempos del GT4, ahora estamos hablando del 7.
Tú estabas empezando a competir en coches reales.
¿Cómo ha cambiado tu vida desde entonces?
Pues sí, sí, me acuerdo de vosotros,
me acuerdo de esa época.
Y desde esa época,
ahí, bueno, pues,
ha cambiado mucho mi vida,
tanto mi vida como deportiva,
como el mundo de los videojuegos,
en el que en esa época,
con Gran Turismo 4,
como decías, Gran Turismo 5 Pro,
lo que se lanzaba con ese qualifying
con GT Academy,
pues no se podía competir online, ¿no?
Y mira ahora dónde estamos, ¿no?
Compitiendo online los e-sports,
cómo está evolucionando todo.
Obviamente a mí pues eso, en esa época empezaba
con el premio de GT Academy,
que eran las 24 horas de Dubai en 2009,
y a partir de ahí, pues,
campeón de Europa de GT4,
el 24 horas de Le Mans,
ganamos el mundial de prototipos,
me fui a vivir a Japón,
10 años con Nissan,
como piloto de fábrica desde Japón,
y luego con Bentley, con BMW,
o sea que han pasado muchas cosas
en estos 12 años,
casi.
Exacto, de hecho en un programa nuestro
de la generación digital de mayo de 2009,
te hice algunas preguntas
y ahora te escucharás 12 o 13 años antes
y te pregunté cómo llegasteis
al GT Academy y me decías esto.
Pues sí, montan GT Academy,
pues yo me entero a través de una revista
de coches, curiosamente,
y nada, a partir de ese momento intenté
enterarme de todos los contratos
y lo que había que hacer,
la gestión para darse de alta,
desde ahí empecé a proponérmelo en serio,
cada vez más en serio y más en serio,
y quería ganar como fuese,
quería estar en Dubai en enero
y me lo propuse.
Pues yo estaba estudiando un máster,
un MBA, y a la vez
llegaba a mi casa después de clase
y me apunté al GT Academy
y a partir de ahí mi trabajo.
Pues mira, hemos buscado,
hemos buscado y hemos encontrado
este programa y recuerdo
perfectamente la entrevista,
i tu creaves les hores que posistes
per a ganar al final?
Sí, no, no, al final
eran 25.000 personas
y oye, había que currárselo mucho.
Y ahora incluso,
yo creo que si hace un concurso ahora
no hubiese ganado ni de broma,
ha evolucionado todo.
Yo supe ver el momento,
estaba en la edad perfecta
para poder clasificarme,
tenía tiempo para entrenar
con Gran Turismo
y fue genial.
Gracias a Dios todos los astros
se juntaron para poder ganar
pero sí, había que currárselo muchísimo,
entrenar muchísimo,
aprender de los errores
porque era una qualify
de, yo qué sé, era una vuelta
de un minuto y pocos segundos,
miles de personas intentando registrar
el mejor tiempo para clasificarse
y fue durísimo.
Así que hasta el último segundo
no sabía si estaba clasificado o no.
Milésimas, vamos, seguro.
Sí, sí, sí, milésimas.
Tú dejaste entrenar dos días
y de la profección 25 o 30
que era el máximo,
el top 30 era donde tenías que entrar,
en dos días pasabas al 400 o 500
de la clasificación,
entonces tenías que estar
muy encima, ¿no?
Lucas, en este tiempo te hemos visto
muy involucrado en lo que es la franquicia Gran Turismo.
Explicanos un poco tu implicación
con el equipo de Polifoni Digital.
Sí, pues a lo largo
de todos estos años,
a raíz de ganar
GT Academy,
desde las 24 horas de Dubai
en el que ya vino Kazunori Yamauchi,
el creador de la saga
de Polifoni Estudios,
pues esta vez
con una buena relación,
evidentemente para él
siempre ha dicho que era como un sueño,
que un piloto de Gran Turismo
se transformara en piloto profesional
y nada, desde que me
compré un billete que estaba corriendo
en China, una carrera,
y nada, pues ganamos la carrera,
decidí comprar un billete desde China,
ahí cerca de Hong Kong a Japón,
le escribí,
oye, Kazunori, quiero presentarme ahí
y conocerte en persona,
y nada, le llevé un mimono de carreras
con el que gané en esa carrera y desde ahí
pues empecé a trabajar con ellos,
de todo, ¿no?, desde imagen,
de embajador hasta desarrollador,
hemos trabajado juntos
en el estudio en Tokio para desarrollar
algunos prototipos como el que corrían
en las 24 horas de Le Mans
de 2015,
hecho de todo con ellos, ¿no?
Ahora, evidentemente, estoy más involucrado
en el tema de producción,
tema de ayuda
a todos los pilotos latinoamericanos
desde el idioma hasta
todas sus logísticas,
porque estos pilotos vienen de todo el mundo
a los eventos físicos hasta antes de la pandemia,
y bueno, involucrado también
como comentarista,
productor para habla hispana,
o sea, de todo un poco.
Están muy bien.
Oye, antes comentaba este vídeo
que se ha hecho viral
que era como un homenaje
donde salía Kazunori
diciendo unas palabras también para ti
que tú te emocionabas,
la verdad es que emocionaba a todo el mundo,
tú que conoces un poco más a Kazunori,
¿de dónde le viene el amor
por los coches a él?
Pues sí, bueno, lo que dices, ¿no?
Fue muy emocionante
en el lanzamiento de Gran Turismo 7,
hicimos un streaming de 24 horas
y ahí me pillaron por sorpresa
y me dejaron llorando más de 20 minutos
en un sorpresón
entre la familia, amigos,
Pedro de la Rosa,
de todos,
y Kazunori Yamauchi
para acabar con la vida.
Y bueno, muy emocionado
y bueno, Kazunori,
los coches le vienen desde pequeño,
su pasión,
él era un programador japonés
y bueno, se le daba muy bien
el tema de programar,
era muy ambicioso y aparte
tenía su pasión tanto por los coches
como por la fotografía
y fíjate hasta dónde ha llegado,
es una persona
muy perfeccionista
con todo tipo de detalles
y lo podemos ver reflejado
en cada juego,
en el que alucinamos con los gráficos
el nivel de realismo,
de detalles que tú no percibes
mientras pilotas en el simulador
pero que él insiste en que es parte
de la cultura y la nostalgia
y que su misión es inculcar
el mundo de la automoción
a todos estos pilotos
de Gran Turismo, ¿no?
No es solo conducir un simulador,
sino la saga Gran Turismo
significa viajar,
explorar por todo el mundo,
conocer lugares
a raíz de los coches,
conocer toda la cultura,
el origen de cada marca de coches,
ahora implementa la fotografía,
ha implementado la música,
es impresionante, ¿no?
Lo que puedes ver dentro de un juego
como Gran Turismo 7.
Lucas, nos ha encantado hablar contigo,
pero es la verdad,
y te invitamos algún día
que estés por Barcelona,
que nos conocamos personalmente otra vez
y que puedas venir aquí al estudio.
Pues sí, estaré encantado,
me encanta Barcelona y muchos amigos allí,
así que feliz de veros allí algún día.
Muy bien, muchas gracias y mucha suerte, Lucas.
Un abrazo. Igualmente, hasta luego.
Continuem al Generació Digital,
després de parlar amb el Lucas Ordóñez,
ens ha encantat tancar el cercle una miqueta.
Sí, ha amulat l'evolució de Gran Turismo,
i moltes coses que no hem comentat.
Jo ara estava pensant la intro del joc.
La mateixa intro que parlàvem amb el Yamauchi
té una intro molt bonica,
que explica una mica l'evolució de l'automoció,
des de començaments del segle XX
i com ha anat evolucionant la cultura del cotxe.
És una intro que la primera vegada que la jugues
és llarga i no te la pots saltar.
I després sí, però sí, sí, l'has de veure.
És allò, dius, història de l'automòbil, l'has de veure.
Aquesta setmana s'ha reivindicat el feminisme
amb el Dia de la dona
i avui volem posar de manifest algunes dones
la indústria del videojoc.
I no ho fem amb el que han fet,
que ho fem setmanalment
a través de totes les seccions i peces
del Generació Digital,
sinó que ens focalitzem amb el que han dit
aquelles dones rellevants dins del sector.
I per quina comencem, Gina?
Hola, equip. Comencem per la que jo,
considero que és la més internacional
de totes, la Jane McGonigal.
La Jane és una dissenyadora
de jocs dels Estats Units,
però que té un discurs molt potent
sobre com els videojocs
s'enfronten a la realitat.
La Jane és una dissenyadora
de jocs dels Estats Units,
sobre com els videojocs ens poden ajudar
a fer millor el món
i també a ser millors persones.
La Jane té llibres i ara fa un podcast,
també que recomano molt,
i el seu discurs ha anat expandint-se,
però és un plaer sentir-la.
En aquest trosset d'àudio
se sent la Jane a la xerrada de TED Talk
que va fer l'any 2010,
parlant de videojocs,
on parla de les frustracions
que es toleren molt millor
i se n'apren a gestionar-les
per a una dona que t'agradi especialment.
Bé, dic Murillo,
però podeu contestar qualsevol de l'equip,
fins i tot també els que ens esteu sentint per Twitch
o que esteu al Telegram.
Mira, jo el que diria
és que aneu al YouTube de TED Talks,
els internacionals,
els que parlen en tots els idiomes
i feu clic a qualsevol,
perquè realment cadascú té una història a explicar
i el que m'agrada precisament
és descobrir gent.
No sé si vosaltres teniu TED Talks
com a referència d'algú que hagi parlat
en aquests vídeos, no?
Doncs la veritat és que hi ha moltes coses interessants
a les TED Talks,
són molt curtes, a més estan subtitulades
en gaires altres idiomes, no tingueu por.
Hi ha diversos...
A la pròpia pàgina de les TED Talks
hi ha algunes llistes de reproducció
amb les millors, les més votades,
i jo en tinc algunes que m'han agradat moltíssim,
i no totes són de videojocs,
i algunes ni tan sols parlen,
que és curiós, perquè algunes són petites actuacions
totalment plàstiques
i en algunes que ni tan sols es parla.
Doncs Gina Tost, teniu referència nacionals també o no?
Mira, moltíssims.
Escolta aquest tall de l'última edició
del Fagansírius.
Esto nace de una iniciativa pública
y una de las propuestas fue la mía,
y en este caso fue la que gana,
digamos, el concurso,
y incluye, como decía Sara,
mi propuesta,
justamente la creación de referentes
y ya no solo
para las propias mentorizadas
y mentorizades,
sino para la población en general.
Qui parla, Gina?
És una taula rodona del Fagansírius,
la Fira de Videojocs de Bilbao,
amb la periodista Sara Borondo
i la doctora en Osi Digital Sandra Samper.
Aquí parlen de la importància de les institucions
i els governs donant suport a la indústria del videojoc
per poder ser un territori de referència
arreu del món.
La Sandra, a la mà,
que està en g i panx treballant amb la indústria,
ens apunta i coneix tothom
i fa unes entrevistes amb profunditat
superinteressants,
i l'Alexandra és doctora en Osi Digital,
com he dit, fa de professor al Tecnocampus
i està molt relacionada també amb el sector.
Perfecte, doncs vinga va,
una última almenys.
Aquesta també t'agrada a tu perquè me l'has demanada,
no ho havíem parlat,
i mira que l'he posada al guió, és la Judit Tur,
que és localitzadora de videojocs del nostre país.
Que ha treballat per grans, mitjanes i petites produccions.
En sap molt.
I sempre té una orella en tot el que passa al sector.
L'hem entrevistat nosaltres alguna vegada,
crec, però també us demano que la seguiu al Twitter.
I què diu allà?
Parla sobretot de la llengua, d'anglicismes,
tecnicismes i feminisme.
Si sou fans de la localització de videojocs l'heu de seguir.
Però de fet va fer un fil de tuits
parlant del tema de donar visibilitat a les dones
només el 8 de març,
que en el fons, tot i que se'ns instrumentalitza,
en podem acabar traient partit
i que tan de bo es coneguin més dones
que fan coses, no només ara, sinó al llarg de l'any.
Mira, dos tuits que diuen això
i que resumeixen el seu fil.
Diuen que està feo que les empreses
només se'n recorden de nosaltres en març,
que nos usen per fer un lavadito de cara anual,
que només es preocupen per el tema una vegada al any
i que després siguin hipòcrites
en les seves polítiques internes
que intenten que facem coses gratis.
Però una oportunitat de donar visibilitat a les dones
i que se'n recordin,
una oportunitat de donar-vos visibilitat
de parlar del vostre treball i que se'n recordin.
Pueden ser una porta a altres coses en el futur.
No es justo y no debería ser así,
pero por eso se hacen estas iniciativas, supongo.
Molt interessant. Moltes gràcies, Ginatos.
És el que intento, Albert,
aprofitar aquest 8ema per demostrar
que les dones podem parlar de més coses
que del 8ema de feminisme, de masclisme,
de les dones dins dels videojocs.
Tenim més discurs.
Les dones anem molt més enllà de tot això.
I com més diversa sigui aquesta indústria,
molt millor.
Molt bé, doncs continuem el Generació Digital.
Continuem a twitch.tv barra Generació Digital.
I ara anem a escoltar música.
Vinga.
I anem a escoltar música de compositores,
perquè el Víctor Mamé m'ha comentat
que volia parlar-ne i tocar el seu piano
amb música feta per elles.
Hola, Víctor.
Hola, música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mamé,
a les meves xarxes socials,
i avui us vinc a parlar de compositores
dins del món de les bandes sonores
de pel·lícules, videojocs i anime.
Lamentablement, avui en dia encara hi ha una gran diferència
entre el nombre de compositores
i compositors dins de la indústria
de les bandes sonores, de pel·lícules,
videojocs i o anime.
De fet, hi ha un percentatge baixíssim
de representació de dones.
I és per això que avui em ve de gust parlar-vos
d'aquestes compositores que han fet
i intentar que aquesta invisibilització
que pateixen cada cop sigui menor o inexistent.
Us mencionaré 5 compositores
i entrarem en detall en especial en una d'elles.
La primera és Yukika Hiura,
que és una gran compositora, m'encanta,
de música per animes,
per sèries japoneses d'animació.
Ha participat en la banda sonora
de Kimetsu no Yaiba o Demon Slayer,
de Madoka Màgica,
de Sword Art Online, Fate Zero,
entre d'altres.
I vull mencionar que és Pinar Toprak.
Ella és la compositora de la música
del famosíssim, i segur que heu escoltat
parlar d'ell, joc Fortnite.
I també és la compositora de la música
de la pel·lícula de Marvel, Capitana Marvel.
La tercera compositora que us parlaré
és Rachel Portman, que és la compositora
de la banda sonora de pel·lícules
com Les Normes de la Casa de la Cidre,
Belle o Chocolate.
La quarta compositora és espanyola
i és Celtia Montes,
que és la recent guanyadora
d'Espanya per la música
d'El Buen Patrón.
I acabarem aquestes mencions amb Yoko Shimomura,
que és la compositora de les bandes sonores
de Final Fantasy XV,
de Kingdom Hearts i del Super Street Fighter.
I com a representació d'aquesta compositora
us tocaré la cançó Deadly Belong
del Kingdom Hearts.
Aquesta és una cançó que va ser considerada
per la crítica d'entre les deu millors cançons
a la història dels videojocs.
Com he pogut veure, és una cançó molt senzilla,
molt delicada, molt dolça,
però alhora molt emocionant.
Pels compositors, aquesta és una de les missions
més complicades, aconseguir amb poques notes
i pocs acords transmetre molt a l'oïent.
En aquest cas, tenim una melodia molt senzilla
que es repeteix i una harmonia
que va canviant sobre aquesta melodia.
Ara tocaré la melodia i els acords
de la fórmula de la cançó,
que és una cançó molt senzilla,
molt delicada, molt dolça,
però alhora molt emocionant.
I ara els acords de la fórmula més senzilla possible
perquè pugueu veure
l'ú senzilla que pot arribar a ser.
Doncs espero que us hagi agradat aquest vídeo
tocant la cançó de Deathly Willow
i parlant d'aquestes compositores
que us animo, que busqueu ara mateix a Spotify o Youtube
i descobrireu una quantitat meravellosa de música
i de talent
que molts cops queda lamentablement encara avui en dia
invisibilitzat.
Moltíssimes gràcies i ens veiem la propera.
Ah, i si coneixeu alguna compositora
que creieu que és important que coneixem els altres també,
doncs no us oblideu de mencionar-la,
tant als companys de la Generalitat digital
com als oïents, a les xarxes socials
o per al canal que vulgueu.
Moltes gràcies i ara sí em despedeixo.
És impressionant tot el que explica sempre el Víctor,
és molt interessant.
I tenim molta sort de poder-lo escoltar,
poder-lo veure en directe al Generació digital,
és el nostre pianista particular.
Per cert, anirem parlant.
I em sembla que no us ho he dit a vosaltres, o potser sí.
23 d'abril, Sant Jordi,
apunteu-vos a l'agenda
perquè potser hi ha alguna hora en concret
que haurem de fer alguna cosa.
Ai, quina por.
Que anirem a algun puesto.
Ai, quina vergonya.
I dic això perquè és possible que portem un piano,
no l'haurem de tocar nosaltres, sinó que el tocarà.
Però si tens ganes, Albert...
No em foto amb aquest compromís.
No, però potser em llenço.
Veus? Molt bé.
Doncs això, Víctor, que ens ha encantat, de veritat.
Nosaltres ara estem al final del programa,
però hem de comentar una miqueta xarxes
i una mica les notícies de la setmana.
Participa a la comunitat del Generació digital,
el nostre canal de Telegram.
Per què? God of War.
Diuen que hi haurà una sèrie, una pel·li,
que es farà en un prime.
Sí, és la notícia d'aquests dies
de la possible sèrie God of War,
i és la que faltava, perquè estan fent sèries de tot.
Però saps què passa quan aparegui?
Com que jo ja he vist gent pintada a God of War perfecta,
no me'ls creuré.
Sortirà i diré, jo ho he vist al carrer, això.
No ho sé, no ho sé.
Bueno, el Pazos el vam veure.
El Pazos ja està.
Podria ser ell, no?
Molaria molt més. Seria genial.
I per últim heu vist la presentació
de novetats, no sé si hi ha alguna cosa
que vulguis destacar, Albert.
Jo sí, jo nostalgia pura.
El recopilatori de les tortugues ninja
en 13 videojocs de les tortugues ninja.
És el que més em va cridar l'atenció
de tot el que vam presentar.
Valkyrie Profile torna,
un nou joc d'Square Enix també,
un altre joc d'estratègia tàctica,
un nou joc on plouen dinosaures,
un joc de Capcom d'acció,
on els enemics és que a la ciutat plouen dinosaures,
literalment comencen a ploure dinosaures,
és com aquella pel·li d'aquells peixos...
Dels taurons.
Sí, xargnado, però amb dinosaures.
Està bé, està bé, molt bé.
Sí, sí, una cosa nova que vam anunciar ahir.
Va ser una presentació, jo penso, bastant fluixa,
la d'aquesta setmana del PlayStation State of Play.
Molt bé, molt bé.
Què ens han dit aquesta setmana a les xarxes, Eli?
Doncs mira, jo crec que els ullens
haurien de tenir una secció audiovisual,
ja que no la tenim nosaltres al programa,
perquè són ells els que ens donen sempre les novetats
de tot el que passa i a mi m'encanta,
tot aquest món m'agrada molt.
I comença l'Isaac Besora explicant-nos
que sembla que Disney està en primera posició
per quedar-se amb els drets del senyor dels anells
i que voldrien que en Peter Jackson
es fes càrrec de tota la franquícia a nivell audiovisual.
I això ha degenerat coses, no?
Això ha generat una polèmica molt gran,
perquè, a part que el David Navarrete diu
doncs com em facin com amb les coses de Star Wars
i em fiquin un mini Frodo, pobra...
Ostres...
Ja sotem, ja sotem.
Més mini encara.
I el David Navarrete va estar en contra
de la voluntat del propi Tolkien,
perquè va deixar per escrit tot el paràgraf
que va deixar de dit Tolkien
i és que estava totalment en contra
de tota la feina de la factoria Disney.
Aleshores, clar, l'Obi Wan diu
si expliques això als seus nets.
Perquè el senyor ja no hi és,
ells han fet el que els ha donat la gana.
I el Pastanaga s'imagina la Galadrien i l'Arwen
com a noves princeses Disney.
No sé què acabarà passant amb tot això.
Amb minutets...
Seguim a Audiovisual.
El Raül diu que ens explica
que estan preparant la sèrie de Willow també.
En David Navarrete diu que ha vist el tràiler,
que és brutal.
En Raül ens comenta que no s'ha comentat per aquí
la sèrie del Cuphead.
Això ho vam parlar, no?
Ho hem parlat nosaltres en algun moment.
Tu l'has vist?
Jo l'estic veient, sí.
Bueno, és divertida.
És exactament el que feia el videojoc.
El videojoc homenatgeava les primeres animacions.
És exactament això.
Una animació curteta, molt eslàptic,
i sobretot amb aquest aire totalment
de les primeres animacions.
Amb aquests ulls, aquestes expressions,
aquests moviments, exactament el mateix.
Molt interessant.
Si vam parlar, aquell moment no estava escoltant.
Crec que alguna vegada ho hem comentat.
Ens diuen que és com molt Tom i Jerry, no?
És una cosa així.
A nivell estètic, més antic,
perquè és el que referenciava el Cuphead.
Molt bé.
El Jordi ens diu que ell li tornava a ser
l'legend of Vox Machina.
I l'Isaac Besora, que està enganxat
a cortar per la línia de puntos,
que els que siguem dels 80 ens sentireu molt a gust
que ho fan per Netflix.
Que això també de mira, aviam de què es tracta.
I per últim, també ens parlem de videojocs, no?
Doncs sí, el Jordi Pimpam ens diu,
consulta, una consulta a Cyberpunk 2077.
He vist que està molt barat a una botiga
i ja he acabat el Far Cry 6.
Diu, és sandbox 100%?
O és tipo Rage 1, que semblava sandbox,
que estava molt delimitada i marca d'elecció.
Ara, si algú ens escolta que no sap de videojocs,
potser no ha entès la pregunta.
L'idioma no, clar, no l'ha entès.
L'E li contesta que és sandbox,
però, evidentment, les millores importants
que et fan disfrutar del sandbox
les treus a partir de la història.
Molt bé. Déu-n'hi-do.
Han comentat moltes coses, com sempre,
a través del nostre Telegram.
És molt interessant, aquest canal de Telegram del programa.
Encara no hem arribat a 600,
però, com sempre, hem arribat a 1.000.
Gràcies per haver vingut.
Ens veiem algun dia, no passa res.
I, res, que sapigueu que cada dijous,
un quart de quatre, aproximadament,
comencem la nostra retransmissió a Twitch,
a twitch.tv barra Generació Digital.
Dani Quiménez, gràcies per haver vingut amb el Simca,
i fins d'un altre.
Que vagi molt bé.
També gràcies a l'Elisabeth Sánchez, Albert García,
Francesca Ieblasco, Víctor Mame.
Que vagi molt bé i fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
És un vídeojoc que ha sortit aquesta setmana per Nintendo,
que ja he vist que molta gent l'ha criticat,
i que la música no els mira malgrat,
i per això volia acabar amb la música d'aquest vídeojoc.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
I com que no és una estrategia,
és una estratègia que ha de ser testada.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
És un vídeojoc que ha sortit aquesta setmana per Nintendo,
que ja he vist que molta gent l'ha criticat,
i per això volia acabar amb la música d'aquest vídeojoc.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
Que vagi molt bé, adeu-siau.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
És una estratègia que ha de ser testada.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
És una estratègia que ha de ser testada.
Triangle Strategy.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
Triangle Strategy.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
Triangle Strategy.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
I ara, el vídeojoc Triangle Strategy.
Triangle Strategy.
I ara, el vídeojoc.