I què?
I què? La ràdio inquieta.
Oh, yeah.
Benvinguts al programa dedicat
que parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem l'edició número 728
i durant els pròxims 60 minuts
descobrirem els detalls de la nova edició del Nice One Barcelona.
L'Oriol Dalmau marxa a la lluna amb el Deliver Us the Moon
i, entre molts altres continguts,
l'Albert Garcia s'ha endinsat
en l'organització de les finals del League of Legends.
I, sobretot, amb ell coneixerem la tecnologia que s'hi ha fet servir.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb Albert Garcia,
Chris Vilset i Oriol Dalmau.
Què passa? Hola!
Tenim noves veus, us he de dir que no us ho creureu.
La noia que ens fa les veus del generació
és la Isabel Valls, que és la veu d'Emily, per exemple.
Què diu? Com ha fet això?
Un nivell, aquí, eh?
No només això, sinó que la propera pel·lícula que farà Disney...
És Frozen 2? Exacte.
Doncs en català, la protagonista és ella, també.
Molt bé. Escolta, però és Elsa o Anna?
De qui? De com? De les dues.
Frozen 2 i Anna 2. No has vist Frozen?
Crec que no, perquè la dobladora de Frozen en té molt, Meri,
perquè ha de cantar i ha de cantar molt bé.
Aquesta noia deu cantar superbé.
Es quedarà un programa supermàgica.
O sigui que demà, la propera setmana,
aquesta noia ens canta la sintonia, no?
Podria, tranquil·lament. Segur.
Francesc, t'has fet massenes.
Sí, de tant en tant, anem fent aquestes coses,
però vaig trobar un projecte a Berkamy que em va agradar molt,
es diu Arcadiologia,
i és un vídeo.
Estan creant un documental
sobre el que ha sigut la preservació dels recreatius.
Moltes vegades, a nivell dels videojocs,
parlem de les nostres consoles, dels videojocs en què jugàvem,
però el tema dels recreatius, perquè també és molt car,
és difícil tenir una màquina a casa, etcètera,
no té tanta afició, però els pocs que s'hi han dedicat,
la veritat és que han fet un gran esforç.
Darrere de tot això també s'ha explicat una mica
el que ha sigut l'evolució de l'associació Arcadi Vintage,
que són responsables d'aquest nou museu dels arcades
que ha subit a Elche.
Hem d'anar aigua, allà, perquè realment és espectacular.
Un valor històric, ja no paren de tancar-se salons recreatius.
No fa aire, no recordo exactament on, però un niu parc d'aquests,
un dels pocs que quedaven...
El de la maquinista. El de la maquinista, correcte.
Ha tancat també. Ja no sé si en queda algun viu.
La gent preguntava, escolta, i què es fan de les màquines?
Ens les podem quedar, les podem comprar?
En teoria, s'haurien de destruir.
Què dius?
No són fardos de coca, això. Els poden vendre, no?
Això ho havien explicat, perquè totes tenen una llicència
conforme són màquines d'un tipus que recau de diners.
I en teoria, quan es donen de baixa,
hauria de venir el senyor amb un martellet i fer clac.
Però aquest senyor ja ha passat de millor.
Normalment, després acaben per aquí amb magatzems, etcètera.
Parlant d'haver canvis i de micromassenatges,
una de les coses que em fa molta il·lusió
són les massenes d'en Shenmue III,
i ja ens està arribant el joc!
Quant de temps ha arribat? 5 anys.
5 anys esperant.
És el que estava previst o s'ha retardat, aquest joc?
S'ha retardat. Molt, molt, molt.
Us van enganyar una mica, no? Una mica.
Mira, us suposo una cosa.
Albert i Francesc, el primer programa de l'any 2020
el dedicarem al Shenmue. Vinga.
Que serà el 3 de gener, crec que toca aquell d'ivendres,
el dedicarem a parlar de la Niçaga i sobretot d'aquest darrer.
I a veure si tenim sort i ens ha arribat,
perquè ja tenim el mail de... ja està a supaqueta en el correo.
Molt bé, molt bé. Albert, tu vols parlar de Sonic.
Exacte, perquè ha sigut una mica
un dels protagonistes en el món dels videojocs aquesta setmana.
Ja, ja, ja. Amb la publicació d'un tràiler,
que suposo que molts hem vist aquí a la taula,
que és el tràiler nou de la pel·lícula de Sonic,
que s'estrena l'any 2020, 14 de febrer,
dia dels enamorats, a la pel·lícula de Sonic.
Què passa?
Si no l'heu vist, ja l'anireu a buscar.
La gran polèmica d'aquesta pel·lícula
era que al personatge no havia agradat gens el disseny del Sonic
als aficionats d'aquest videojoc.
Més que no s'assemblava gens al Sonic dels videojocs.
No només no s'assemblava, sinó que...
Era molt diferent.
Era com un animal de veritat dissecat.
Correcte, era massa realista.
Molt realista. El nou personatge, el nou redeseny, ha agradat molt.
Que vagin aquests dies a internet, tothom deia que està molt bé.
Comparat amb l'altre, no?
El van redesenyar bàsicament perquè la gent a internet
no plora, no mama.
Han refet tota la pel·lícula,
totes les escenes que apareixia Sonic, amb un nou Sonic.
Totalment. La meva sospita, campanya de marketing.
Sí, pot ser. Campanya de marketing.
Tot estava previst.
Jim Carrey, no? De Dr. Robotnik?
Sí. Eggman, és boníssim.
Jo crec que el millor del tràiler, perdoneu, no és el redeseny,
és Jim Carrey fent de Robotnik.
Per cert, tinc moltes ganes que l'Oriol Dalmau
jugui les hores que facin falta per comentar el Death Stranding.
Hi ha un debat aquí.
He estat mirant molts streamers aquests dies,
i m'ha sobtat molt el joc, a mi m'ha sobtat molt.
De fet, m'ha agradat molt la reacció de molts jugadors
a la donar-se d'un dia per l'altre
que han pogut superar, per exemple, un problema,
perquè algú els ha ajudat, per exemple,
algú ha posat alguna cosa i tal.
Però també m'ha agradat molt veure com els jugadors,
els streamers, els twitchers,
li donen molta oportunitat a aquest joc.
Diuen, mira, no sé què estic fent,
estic aquí recol·lectant capses, però aquí passarà alguna cosa.
I no només...
És com una secta, que no saps per què, però...
M'agrada aquesta merda.
I estic esperant que hi hagi alguna cosa interessant.
M'ha agradat això.
Hi ha tantes cinemàtiques que veureu, amb un stream o jugar,
no és gaire diferent.
Pràcticament el que has fet tu és jugar-lo.
A mi se m'ha arribat a desconnectar el mando de la consola
del comandament de no tocar-lo.
De la quantitat de cinemàtiques...
Has de carregar-lo de tant en tant.
He d'anar a tocar amb botons perquè si no...
He de carregar-lo perquè no tenia bateria.
Ja en parlarem. La setmana que ve el comentem?
Sí, sí, perquè jo...
Quantes hores portes amb el Dead Stranding?
Poquetes, unes 5 o 6.
La superfície, la superfície.
Per favor, ara teníem una mica més professional,
que vindries aquí amb els deures fets.
De fet, el Dead Stranding s'ha convertit
en el segon millor llançament de la Play4.
La setmana vinent parlem més d'aquest joc...
L'anivell de vendes, dius? Sí.
Quin és el primer? No, no, de vendes en els primers dies,
en les primeres setmanes, si no estic equivocat.
El primer és el FIFA, m'imagino.
És el segon aquest any,
i el primer va ser d'aquest any l'exclusiu de Sony, el Race Gone.
Correcte, correcte. En parlem la setmana vinent amb calma.
Generació digital.
Ara anava a dir marxa, però no.
Estàs aquí amb l'Eli? Amb qui?
Sí, estic a gust amb l'Eli.
No, però cada setmana saps que l'Eli ens comenta un joc
que s'ha descarregat, l'obliguem, de fet, l'obliguem,
però crec que ara ella ho fa sense...
Em tenen esclavitzada. Una miqueta.
I aquest cop què? Quin t'has descarregat?
Doncs aquest cop he pensat, posa-t'ho fàcil, Eli, posa-t'ho fàcil,
ja que t'agrada l'esport, doncs juga un joc
que tingui a veure amb l'esport,
i m'he posat a jugar a tenis, al Tennis Clash.
Molt bé, i què me'n dius, aquest joc, a veure?
Doncs mira, per començar, pots triar dues modalitats.
Una de dues, o et poses a jugar a partides simples,
un partit i ho deixes, que no té gaire gràcia,
o et poses a fer un tornets,
que evidentment és el que he triat jo, fer tornetsos.
Molt bé.
Què passa? Doncs que, bé, comences,
que has de triar, òbviament, un tenista,
comences amb un que té poques qualitats, és a dir...
Amb algú com jo.
No, m'atreviria a dir i tant.
No, algú que has d'anar fent que vagi millorant, no?
Té poca agilitat, té poca velocitat, etcètera.
Algú com jo.
Tries aquest personatge i comences a jugar a tornetsos.
Per jugar al tornets sempre has de pagar, has d'invertir diners.
Comences amb poquets diners,
i aquests diners els vas fent créixer
a mesura que vas guanyant partits.
Diners virtuals estem parlant. Diners virtuals.
Contra més partides guanyes, més diners tens,
i, per tant, et pots inscriure a més tornetsos.
Si et quedes sense monedes, doncs no pots jugar,
has de triar una altra modalitat de joc,
que no pots seguir fent tornetsos.
Què passa amb aquests tenistes, com a mínim els del principi?
No sé què passa amb els següents,
perquè no he avançat tampoc, no soc moda expert.
Doncs que aquests tenistes fan el que els hi dona la gana una mica.
Què vols dir, això? Jocant a futbol?
Bé, primer no sabia ben bé com fer-lo moure, perquè es movia sol.
És a dir, vaig aprendre a donar-li, doncs, a la raqueta o a la bola,
i veia que es movia sol.
Aleshores pensava, bueno, això es mou sol,
i jo només li he de donar, però no.
El joc de per si sol es mou,
per si de cas tu no te n'has adonat que l'has de moure.
Però quan te n'adones que l'has de moure,
tampoc fa el que tu vols exactament.
Això m'ha posat molt nerviosa, molt nerviosa.
Has de preveure aquests moviments que fa i apari inèrcia,
i aleshores, quan ja ho has après, ho preveus,
i ja et mous poc, perquè acabi de moure sol,
i aleshores li dones a la pilota.
Mare de Déu.
Contra més aprens, més saps com funciona i més pots guanyar.
Estic veient imatges del joc, i em recorda aquell joc,
de la Dreamcast, aquell joc de tènis que hi havia.
El Virtua Tènis.
Una cosa força realista, de fet.
No sembla un Mario Tènis.
Sí, sí, vull dir que n'hi ha un.
Està bé, sí, sí, els gràfics són xulos,
i et poses en la pell del jugador.
Aquest és el problema, que, com que jo soc bastant competitiva,
tot s'ha de dir...
Tot el dia fent tornejos.
Sí, sí, clar, i, a més a més, quan no guanyes, ho passes malament.
I el que deia, segurament em vau facilitar el control,
fent que el jugador es posi sol
i t'acaba posant més nerviosa que una altra cosa.
Posa molt nerviosa. Aquest fet és el que posa més nerviós.
Però bé, un cop ja et dic que preveus aquests moviments,
està molt bé, has d'anar guanyant partits.
Aleshores, a mida que tens monedes,
no només et pots inscriure al següent tornet,
sinó que, a més a més, tu pots fer
que el teu jugador cada cop tingui més agilitat,
pot tenir més velocitat, etcètera,
i també t'has d'anar equipant.
Has d'anar arreglant les cordes de la raqueta,
posant una roba més còmode, etcètera.
Molt bé.
Recomanes aquest joc o quin tipus de jugador recomanes aquest joc?
Recomano aquest joc, potser gent que no sigui molt competitiva,
pel que deia abans.
Que no sigui com tu. Que no sigui com el cabell.
Sí, perquè, no sé, el tenis no és un esport que a mi m'encanti,
però sí que, com que això va una mica com vol,
sí que donen ganes d'agafar tu la raqueta i donar-li.
Quan tu veus que no ho pots fer, que ho ha de fer un altre,
calmes i jugues i ja està, o et poses molt nerviós.
Entenc que no has pagat per aquest joc, que és gratuït,
i que no has pagat en cap moment.
No, no he pagat, és gratuït.
I també entens que la setmana vinent
no el tindrà instal·lat al seu mòbil.
Jo apostes que no el tindrà instal·lat.
No, de fet, he jugat bastant a Lily's Garden aquesta setmana.
T'està acumulant la feina.
Es diu el joc...
Tenis Clash.
Tenis Clash, és de Wildlife Studios,
i està disponible per iOS i per Android.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
D'aquí uns instants tindrem el responsable de Nice One Barcelona,
que ens fa molt d'il·lusió,
però abans, Oriol, ens agradaria que ens expliquessis
la teva experiència amb un joc indie.
Indie? És indie, eh?
Indíssim.
Indíssim, però que no ho sembla en alguns moments.
És un joc que l'han currat molt, però quina música, eh?
Sí.
Sembla diners, eh?
És que està molt bé, anem a començar.
És un joc que diu Deliver Us the Moon,
el teniu en PC, a 25 euros per Steam,
i sortirà a PlayStation 4, però al març,
perquè és indie i anem a poc a poc.
Ens trobem davant d'un Kickstarter,
que és aquella cosa que fa tanta por,
que ha tingut tan males experiències,
que tan mala fama li ha donat al món dels videojocs,
amb aquest Mighty número 9,
que ha recaptat el pressupost de Burundi
i que encara no va més que treure vetes i alfes, no?
Kickstarter són sempre complicats.
Doncs aquest joc és d'una gent que es diu Keo Ken,
que també va tenir problemes,
perquè, de fet, va sortir fa un any
amb un nom que es deia Fortuna i estava incomplet.
Ells ja sabien que estava incomplet,
però hi havia mogudes de pasta,
vés a saber quines pressions van tenir,
que el van treure amb la promesa
que farem una actualització gratuïta i l'acabarem, i en complet.
Sí, perquè no podíem anar a casa seva a buscar-los.
Segur que els ha costat molt i s'ha d'aplaudir.
Com és el joc?
És un joc que s'inspira directament en Interestelar, en Gravity,
en Martian, per això aquest ambient.
La Terra està assumida en una crisi energètica,
i llavors la humanitat aconsegueix muntar una base a la Lluna
i amb una antena envia energia per microones a la Terra,
de la Lluna a la Terra,
gràcies a l'Helio 3, que n'hi ha molt a la Lluna i que és molt energètica.
Passa l'energia directament amb aquestes antenes?
Sí, té una antena brutal,
i constantment està portant l'energia de la Lluna a la Terra.
Estem assecant la Lluna, llavors, no?
Sí, però la Lluna té molt per assecar.
La cosa és que la Terra està vivint gràcies a aquesta energia
que li arriba de la Lluna, si no està fotuda.
I, efectivament, un dia s'apaga el rayo,
s'apaga la colònia lunar,
ningú sap per què, la Terra es queda sense energia,
amb uns grans esforços, munten un cuet de passo que t'emboli,
i t'envien a tu a la missió de veure què és el que ha passat.
Doncs així comença el joc, és, de fet, un walking simulator,
és a dir, no hi ha acció, estem sols,
es basa sobretot en la narrativa,
en explicar-nos una història de suspens,
vinc llançant pus les situacions que anem trobant
a les diferents bases lunars que visitem,
i dit així, sembla una mica pal, però és que tot està molt ben fet.
La banda sonora, que l'esteu sentint, és brutal.
És una cosa.
Els gràfics, molt bons, el realisme de la base lunar,
el moure'ns amb gravetat zero,
no sé, veure la immensitat de la Lluna en primera persona,
però sobretot la història, que és molt interessant,
és un joc que semblava modest, jo el recomani moltíssim.
El gran defecte que té és que, en realitat, és molt senzill.
S'hi acaba sent una ASMR.
Aleshores és el joc per mi.
Un walking simulator, caminant, ASMR, és tot per mi.
És allò de...
ASMR és aquesta gent que et va fent...
Això, aquestes merdes.
Jo el jugo amb cascos posats,
que a vegades, quan em ve la meva filla,
et fot una surca, que agafa un atac de cor,
perquè estàs molt ficat en la cosa aquella.
És un massatge pel cervell.
Però les sensacions que transmet són molt profundes, et fa pensar.
Frega allò que en diríem harta els videojocs.
Hi ha pocs jocs que ho aconsegueixin, això.
Una sensació de solitud, d'angoixa, de sens significants,
però sobretot d'aquest misteri de què ha passat amb tots els humans
que estaven a l'estació lunar i que han desaparegut.
Farados, que estiguis enganxat aquestes cinc hores,
més o menys, que dura el joc.
Té moments memorables, per exemple,
com quan surts amb el coet de la Terra cap a la Lluna,
que estàs en primera persona,
fent tota la seqüència de l'anzamiento,
en primera persona, sortir de la Terra, està molt ben fet.
Hi ha un vídeo que podeu buscar dels rúbios jugant a aquesta escena.
Es passa la escena amb la boca oberta.
Tota l'escena s'encena als rúbios.
El rúbio sempre té la boca oberta perquè no la sap tancar.
També és veritat.
Ell obriria la boca amb un missatge d'error de Windows.
Però és veritat que el tio ho gaudeix.
No és un joc per a tothom.
No sé si és ben bé un joc, fins i tot.
Té més d'escape room virtual que una altra cosa.
Per tant, és el joc per a la Xina. Gràcies per dir-ho.
Però per mi és una experiència molt recomanable,
perquè us agrada la ciència-ficció, les bones històries,
i les bones bandes sonores.
Jo us el que dic, us poseu uns cascos, mireu les estrelles,
i us imagineu els propers jocs que faran els senyors de Keough Kent,
que han començat molt bé per ser el seu primer joc.
Jo el recomano. 25 euros està bé.
Creus que la Lilis podria tenir un jardí allà a la Lluna?
Sí, perquè suposo que la intenció és terraformar la Lluna.
Estan com el primer pas.
Hi ha algunes missions que surts fora de la Lluna
amb una espècie de vehicle
i estan començant a convertir allò
en un terreny mínimament habitable.
És molt interessant. Entenc que no l'has acabat.
No l'he acabat, però aquest l'acabaré.
No sóc de d'instal·lar-lo, aquest l'acabaré.
El Dead Stranding, espero que també.
El Dead Stranding m'està traient moltes hores
i no sé si s'ho val.
La setmana que ve us ho diré. Molt bé. Gràcies, Oriol.
A vosaltres.
Molt bé, doncs continuem el Generació Digital.
És el programa dedicat que parla de videojocs
cada divendres a dos quarts d'onze.
Pot seure. I tant que sí.
Del 28 de novembre a l'1 de desembre
se celebra el recinte Gran Via,
una nova edició del Nice One Barcelona.
És l'ex Barcelona Games World,
que ja no direm més aquest nom,
i que es defineix com la Gaming and Digital Experience Festival.
L'any passat va ser un èxit de participació
amb 138.000 visitants, amb gairebé 200 expositors,
i més de mig milió d'espectadors en streaming.
Josep Antoni Llopart, director del Nice One Barcelona,
molt benvingut al Generació Digital.
Bona tarda, què tal? Molt bé, molt contents que hagis vingut.
A més, la gent que ens pugui veure per YouTube o a través de les imatges,
durant tota l'entrevista que et fem,
sortiran imatges de les 3 darreres edicions,
i l'altre dia les veia,
i semblen molt antigues,
però fa relativament poc que ha nascut aquest esdeveniment, no?
Doncs sí, des del 2016. Exacte.
Fa 4 anys. Sí, sí.
Ara l'Eli comentava o recordava algunes de les dades
de l'edició de l'any passat,
amb un nou nom, però que també implica...
Imagino alguna cosa més.
Vosaltres dieu que la partida ha canviat, no?
Doncs sí, efectivament.
Està canviant la forma de jugar,
està canviant també la forma d'entretenir, no?
Sobretot a nivell digital.
L'entreteniment digital està evolucionant,
està canviant, està canviant els hàbits de la gent jove,
i, per tant, des del Nice One Barcelona,
volem que això sigui un reflex del que està passant
al món de l'entreteniment, no?,
en totes les seves vertents i disciplines.
De fet, descobrim coses que es podran fer
des del Nice One Barcelona.
Els qui hi vagin podran jugar, evidentment,
i també competir.
Per exemple, la Simracing Cup,
que està organitzat per Pure Gaming,
i la Fira.
És molt curiós, perquè a mi m'agrada molt
aquesta forma de competir,
i és que la gran final serà l'1 de desembre,
que serà durant l'esdeveniment,
però ja hi haurà semifinals
i competicions abans que l'esdeveniment passi,
per exemple, no?
Doncs sí, efectivament, hi haurà uns classificatoris previs,
hi haurà una sèrie d'influencers que passaran per l'espai,
marcaran un temps.
Els visitants que superin aquest temps, que facin la millor marca,
s'aniran classificant de cara a la final de domèndia.
És a dir, al final hem volgut portar
els simuladors,
totes les competicions simuladors,
com a una de les opcions més dins de l'àmbit dels esports,
que era potser la que menys representada
teníem en aquestes edicions,
i aquest any hem volgut reforçar-ho.
Però té una idea, ja l'any passat,
hi ha esports electrònics a Bavari, i molt.
Hi ha moltíssims, hi ha molt contingut,
hi ha moltes competicions, sobretot les que ens venen
per part de la Lliga de Videojocs Professionals,
la LVP, tenim l'Iberian Cup,
la League of Legends, tenim el Circuit Tormenta,
tenim l'Orange Cup, també,
és a dir, i tenim moltes novetats, en guany.
O sigui, novetats en quant a videojocs, vols dir?
O novetats de...?
En quant a competicions.
Hem introduït aquest any tot el que és la vessant competitiva
en l'àmbit de la realitat virtual ja augmentada,
amb el que anomenem Tecnosports,
i això jo crec que l'ocuparà en els propers anys, segur.
I al final també és una forma
d'oferir un contingut multijugador, competitiu,
entre tots els visitants que puguin fer les partides,
que puguin anar jugant a jocs que, evidentment,
molts són nous,
i sobretot des del punt de vista d'oferir una experiència
o de viure el videojoc d'una forma molt diferent
a la que pot fer una casa, sobretot.
Pensant més com a esdeveniment molt social.
És una gran festa pel gamer,
és un festival més que un saló, no?, tradicional.
De fet, jo recordo, l'any passat,
estava Helmet Experience...
Sí, Red Helmet, estaven allà i els hi va anar molt bé,
i crec que aquest any repeteixen.
Aquest any repeteixen, i tenim nous partners,
tenim nous expositors en aquest àmbit,
doncs que estaran presentant inclús primícies,
primícies a nivell europeu.
Perquè realment no és un saló de novetats,
és a dir, tenim salons com l'E3, el Tokyo Games Show,
la Gamescom, on allà sí que és més professional,
i es presenten algunes novetats de cara als anys que venen,
però realment la Nice One,
o fins ara la Barcelona Games World,
no és un saló de novetats,
és un saló de novetats,
és un saló de novetats,
i la Barcelona Games World no era un saló
on es presentaven coses noves.
És a dir, la gent anava allà abans a provar una mica el que hi havia.
Sí que hi havia alguna novetat, però...
Aquí hem de distingir, efectivament, les fires,
a nivell internacional n'hi ha moltes on es presenta,
per primera vegada, la premsa, els distribuïdors...
En aquest cas és una fira orientada a la comunitat de gamers,
en aquest cas el nostre territori, evidentment,
té una comunitat molt important,
i el que intentem fer és, més enllà de presentar la novetat,
perquè al final tot està canviant moltíssim,
la distribució digital està fent que la gent pugui descarregar-se
i, per tant, la fira perd força en aquest sentit, a nivell general.
El que volem oferir és una experiència,
i fer un gran esdeveniment, és un gran festival,
perquè la gent visqui el videojoc d'una forma
totalment inèdita, insòlita,
i diferent del que ho pot fer a casa quan juga,
que al final passa per, evidentment,
tenir les novetats del mercat,
que quan encaixa dintre del calendari de llançament de les marques,
si s'alinia i coincideix, perfecte, tenim un bingo,
i quan no, en el cas és oferir experiències
que, de cas, traspassin la pantalla,
per fer d'aquest festival,
de tot el contingut,
és insòlit i sorprenent, sobretot.
Em deies Electrogames?
Technogames.
De fet, jo recordo que la gent que feia cua
per posar-se de dos ulleres
i viure aquella experiència
eren jugadors,
molt avasats al tema de la consola, etcètera,
però jo recordo les cares de com sortien.
És que era molt fort, eh?
Tenim, realment, està evolucionant la realitat virtual,
la tecnologia està evolucionant en un ritme molt ràpid,
és a dir, aquí es presentaran coses realment molt potents.
Tenim Neo Coliseum, per exemple,
que és una iniciativa que arrenca de Digital Legends,
que és una empresa catalana,
i que presentaran, faran una demo del joc,
per primera vegada, al públic,
és un joc multijugador,
és un joc, diguéssim, d'una qualitat excel·lent,
és a dir, molt enllà del que s'està actualment veient al mercat,
hi haurà una demo, en primícia,
s'estrenarà, diguéssim, dintre de l'anàlisi,
per tant, és algú molt, molt potent,
i alhora tindrem Hadou, tindrem Tower Tag, tindrem...
Tot això des d'una perspectiva de...
O sigui, àrea de competició amb canxa,
i alhora que tothom pugui participar entre els amics i tal,
muntar, doncs, això, les típiques batalles entre...
Entre els amics. Correcte.
Després parlarem amb l'Albert García
de les finals de la setmana passada de League of Legends,
però a Nice Barcelona arribarà la segona edició
de la Iberian Cup, no?
Doncs sí, repetim, novament, amb aquesta competició,
que sabeu que va arrencar l'any passat,
dintre del context de la Nice One,
aquest any tornem a repetir,
un escenari de prop de 2.000 persones
que acollirà les semifinals i les finals de la Iberian Cup.
Sempre heu tingut molt clar
que els e-sports han d'estar a Nice One Barcelona.
És un dels drivers del festival, és a dir, l'entretament digital,
un dels angles més importants és això,
és les competicions d'e-sports.
El tema de... Abans deia l'agina,
dels diferents tipus d'esdeveniments
que hi ha de videojocs, estem pensant, per exemple,
del Game Lab, que és més professional,
de negoci, que potser els jugadors no ho veuen tant,
els nois que hi vagin, i noies,
però existeix i també és important, no?
Doncs sí, sempre mirem que Nice One Barcelona
sigui una plataforma per promoure el talent, el talent local,
i d'aquesta forma el que fem és apropar
a totes les start-ups o desenvolupadors
en una fase molt incipient,
el que es denomina en indis,
que puguin apropar-se a grans publishers,
a grans inversors internacionals,
de la talla de 10, per exemple,
també a Bandai Namco, etcètera.
És a dir, el que fem és apropar tot això
a la nostra indústria cap a l'exterior
per projectar-los i donar-los un impuls.
Molt bé, de fet, amb això que acabes de dir de Bandai Namco,
hi ha una història força curiosa.
Doncs sí, a finals dels anys 40
sembla que va desaparèixer un vaixell
a l'estret de Malaca, a Indonèsia.
Aquest vaixell es deia Aurant Medan,
i dic sembla perquè, amb els anys,
aquest cas s'ha convertit en un misteri
que no se sap si és un relat mariner cert o no ho és.
El que és segur és que Bandai Namco
ha creat el primer episodi de The Dark Pictures, Man of Medan,
i a Nice One Barcelona heu agafat aquesta excusa
per coordinar-vos amb un munt de centres, instituts creatius,
per recrear els espais d'aquest vaixell fantasma, no?
Això és molt interessant.
Això és un dels projectes més ambiciosos que volíem,
diguéssim, doncs ens hem atrevit a fer aquest any
per primera vegada també a Nice One,
de la mà de Bandai i també del Departament d'Educació de la Generalitat,
perquè implica mobilitzar moltíssima gent,
molts estudiants, són 33 centres que participen,
són més de 300 persones, 300 alumnes,
i el que hem fet és recrear
exactament vuit espais d'aquest vaixell,
i ho posem allà en escena,
i la gent viurà una experiència,
és un format d'una experiència immersiva, l'hi diem,
perquè al final és molt interactiu, i és un passatge, el tu fas,
tu tries el camí, que vols el que optes, esquerra, dreta, amunt,
vas decideix sobre la marxa
i et vas trobant tota una sèrie d'obstacles.
Per tant, has de superar això, has de sobreviure,
pensant també amb l'equip, que entren en grups de cinc persones.
I el que és genial és que hagueu agafat aquests estudiants,
o aquests estudiants de creativitat,
i que potser és un videojoc, però no ho és, no ho sé,
al final et dónes compte que aquesta indústria
es pot obrir absolutament.
Efectivament, exacte, això es tracta una mica...
El nostre, diguéssim, driver és sempre sorprendre,
no deixar-la sorprendre, la gent, amb coses noves.
Aquí et veig tu, en aquest vaixell.
Jo, la cultura electrònica,
hi ha diverses experiències digitals,
no només de tecnoesports o d'això del vaixell,
perquè n'hem estat parlant,
i aquesta Nice One, jo tinc moltes ganes de provar-la,
perquè té videojocs,
però té aquesta cultura de l'entreteniment digital,
tan core que a mi m'agrada tant.
Doncs sí, una de les altres activitats,
experiències immersives que tindrem,
també serà una de les... dels highlights d'aquest any,
de l'experiència estrella, no?
I és tot el centre de convencions de Gran Via, el 67,
on set sales d'uns 400 metres quadrats
proposem un recorregut,
i el que fem és recrear un shooter real,
basat en zombies, en aquest cas,
inspirat, podríem dir, entre un Red Engine Evil
i un Last of Us, per entendre'ns.
Tot està tematitzat
i caracteritzat en una ciutat apocalíptica,
hi ha 15 actors, hi ha tota una sèrie de Tretzó,
que recrea perfectament aquella ciutat apocalíptica,
i és un shooter real,
és a dir, van amb una sèrie d'armes,
portades d'Estats Units,
és una experiència molt pro, molt, molt pro,
per això ho hem portat al centre de convencions,
perquè al final, a nivell acústic, a nivell d'oliminació,
a nivell de so, és perfecte,
i per tant hem volgut fer un upgrade
de totes les experiències que vam estar fent l'any passat.
I això, si no ho proves aquí, és que no ho pots provar enlloc.
Clar, clar.
Mira, una pregunta concreta a nivell d'edats
que estaves parlant d'aquestes experiències.
Hi ha moltes famílies que es trobaran que el seu fill,
potser de 12 o 13 anys, diu,
volia anar amb els meus amics al Nice One.
Quina creus que és l'edat sense problema
que poden anar els amics de la classe al Nice One?
Això és una cosa que moltes vegades m'he preguntat,
i algunes vegades que els meus fills m'ho han demanat,
dic, els he d'acompanyar o no els he d'acompanyar,
o que et tirin tranquil·lament sols?
Quina experiència pots comentar tu d'això?
És un esdeveniment per tots els públics,
des d'infants fins a adults,
és a dir, els infants venen acompanyats,
però tenim contingut per tothom.
És a dir, sempre hi ha expositors, Nintendo, per exemple,
que sempre es presta més,
oferen una tipologia de joc més per tota la família.
Després tenim, evidentment, jocs com el Call of Duty,
que només ho poden jugar majors de 18 anys,
i sempre intentem que hi hagi contingut per tothom,
i que puguin venir amb família i gaudir de tots els espais.
Els més grans, potser, gaudiran més darrere Barcelona,
els més joves,
i també les opcions que tenim de videojocs i continguts digitals.
Molt bé. La setmana vinent tindrem el Carles García.
El Carles García, de la retroBarcelona,
que un cop més s'alinea amb vosaltres, amb la Nice One.
I aquesta vegada, si no estic equivocat,
crec que parlem de Konami, no? Konami, 50 anys, oi?
30 anys de... 30 anys, perdó.
Ben Boy, 50 de Konami, efectivament.
Correcte. Molt bé. Per cert, què és el FanFest?
El FanFest és una secció,
el moment per desconnectar de tota la tecnologia.
És una sèrie d'espais adreçats,
agodit de música, agodit de performance,
de cosplay, de tot el que és la cultura anime en general,
que és un complement que li dóna molt de color,
i també hi ha tota una comunitat de seguidors importants,
i hem volgut mantenir-ho, perquè és interessant.
A mi la veritat és que aquesta Nice One pinta molt bé, Albert.
Certament, certament.
Hi has de convidar i anem tots junts d'excursió,
com amb el col·le, amb la generació digital.
No ho sé, em sembla que vaig llegir que hi ha facilitats,
perquè el dijous i el divendres
puguin venir gent també jove, no?
O sigui, crec que hi ha preus com d'estudiant, no?
Sí, exacte, és a dir,
sempre intentem oferir tot un ventall d'opcions,
diguéssim, prou ampli.
En aquest cas, el dijous i divendres
és una sèrie de contingut molt pensat per estudiants, per professors.
Hi ha conferències, estrenem una nova àrea, que és l'ICampus,
on tindrem tot una sèrie d'espais assessorament,
en temes de formació, en temes de sortides professionals,
compaginat amb un espai de conferències,
perquè els més joves puguin anar allà,
nens que estan decidint el seu futur,
que puguin anar allà i resoldre dubtes.
Molt bé, adeu-n'hi-do.
Si els pares estan més tranquils...
No ho deia tant per mi,
perquè és una pregunta que segurament es troben molts pares,
a dir, bueno, i ara què faig?
Els hi he de dir que vagin sols o que vagin acompanyats?
Jo crec que tu hi hauries d'anar un any, però de cosplay.
És a dir, busquem un cosplay per tu i tu vas allà i et presentes.
De què em disfresses?
No ho sé, però deixin els teus fills, també, que participin.
No ho sé jo, no ho sé jo.
Per cert, ara que parlàvem d'entrades,
el passi d'un dia són 18 euros, el passi complet són 40 euros,
i això que dèiem, estudiant, evidentment, té altres possibilitats.
Exacte.
Molt bé, molt bé.
No sé si teniu alguna consulta més de referent a Nice One.
No, no, que és que quin dia hi anem, Albert.
Hem de preparar una excursió de les que normalment fem,
que ara ja fa temps que no en fem.
Jo crec que és el moment.
Sí, sí, és la Gaming and Digital Experience Festival,
del 28 de novembre a l'1 de desembre.
De veritat, moltíssima sort Josep Antoni Llupar,
director del Nice One Barcelona.
Anirem allà, evidentment, a l'endemà.
Explicarem moltes de les coses i entrevistes que haurem fet,
però molta sort i gràcies per haver portat aquest esdeveniment aquí,
per tercer any consecutiu.
A vosaltres, moltes gràcies. Que vagi molt bé.
Igualment.
Doncs ara continuem a l'iCat,
i ara el que farem és conèixer molts videojocs que han sortit avui,
perquè és divendres, normalment apareixen els jocs,
un tant per cent molt elevat apareix divendres.
Sí, sobretot ara que s'acosta Nadal, també t'ho dic.
Exacte.
Avui divendres segur que hi ha molta gent
que va al cinema a veure pel·lícules, moltes pel·lícules,
però hi ha molta altra gent que el que està fent
és emportar-se al cinema a casa.
I com ho fan? Doncs amb els videojocs.
I per què?
Avui s'estrenen tres jocs basats en pel·lícules
o en una saga de pel·lícules.
Quins són? Anem a veure-ho.
Jumanji ens presenta un joc en tercera persona cooperatiu
per a totes les plataformes,
on podrem gaudir de la història del nou reboot de Jumanji,
que va protagonitzar el Dwayne Johnson.
I ara, al Nadal, s'estrenarà la segona part d'aquesta saga.
També es llança Terminator Resistance,
per a PC, PlayStation 4 i Xbox One.
Un joc que ningú esperava,
però que tothom agraeixi és fan de la saga Terminator.
En el joc ens posaran a la pell d'un membre de la resistència
que lluitarà contra Skynet
en un futur on les màquines dominen la Terra.
I finalment, i com no podia ser d'una altra manera,
el joc de Respawn Entertainment,
que tothom espera des de l'E3 del 2018,
Star Wars Fallen Order.
En aquest joc dominaran les batalles amb Sabre Laser
i ens explicaran que va passar poc després de l'episodi 3,
la venjança del Sith.
I és que sempre és una molt bona notícia
poder ser els protagonistes de les pel·lícules que tant ens agraden.
I, per cert, jo recordo amb molt d'efecte
les adaptacions de la saga Harry Potter a PlayStation 1 i 2.
Però i vosaltres?
Quins videojocs basats en pel·lícules us ha agradat més
o espereu en un futur?
Personalment, a mi els de Star Wars sempre m'han fet il·lusió.
Doncs a mi m'agradava molt el Rey León de Super Nintendo.
Ah!
Em va agradar tant, aquell videojoc.
Tu, Albert, quin recordes?
De videojoc de pel·lícula, el d'ET.
El d'ET? És broma, és com el millor videojoc.
És molt dolent, és molt dolent.
Has de pensar que va sortir un després, no?
No va sortir més, no, em sembla?
No, després d'aquell no.
Qui s'atreveix? Qui s'atreveix?
A Star Wars anava dient la guerra de les galàxies,
però els millennials no m'entendrien.
D'Star Wars hi ha més de 150 videojocs diferents.
150? Ostres, és una saga que realment tira pasta.
No m'estranya que l'hagi comprat Disney.
I prop de 200, de fet.
A mi m'ha sorprès molt el Cris,
que comentava el videojoc de Terminator,
que vaig anar a veure la pel·lícula fa dues setmanes,
però que realment no té gaire a veure amb la pel·li,
sinó que amb la resistència del...
de fet, en serà que són 31 anys més endavant.
Vull dir que al final, fer un videojoc d'una pel·li,
pots anar a la teva, i que sigui un complement una miqueta.
Sí, és que si no...
Ara he recordat el meu videojoc de pel·lícula preferit.
GoldenEye 007, Nintendo de 64.
És veritat. Aquest no ha sigut un clàssic.
Està com a les llistes dels millors videojocs.
Aquest crec que el vaig jugar una vegada
i és possible que sigui el personatge molt gran,
és com un first person shooter. És veritat.
Però els personatges eren curiosos, eh?
Quan els veies caminar, semblava com uns taquillots.
Era Nintendo 64. Encara no teníem de mirar gaire el 3D.
Segurament.
Generació digital.
Molt bé. Diumenge passat va tenir lloc l'estaveniment més seguit
del món dels e-sports.
La gran final del Mundial de League of Legends,
l'estadi a Cornarena de París,
va acollir un partit entre els dos millors equips del món
d'aquest videojoc competitiu.
Cada dia que passa, l'Albert García està més connectat
al món dels esports electrònics.
I avui no només ens porta un resum del més important de la final,
sinó que ens parlarà de la tecnologia que va fer possible
la seva espectacular cerimònia inaugural.
Albert, per on comencem?
Comencem, si us sembla, pel resultat d'aquesta gran final
que va haver entre FunPlus Phoenix i G2 Esports,
que és el que ja sabem més o menys la gent que estem aquí
a la guait dels e-sports.
L'equip xinès FunPlus va guanyar 3 a 0,
l'equip europeu G2 Esports...
Ocelote.
Ocelote Company.
Aquí tots a casa nostra estàvem una mica tristos
perquè feia il·lusió que un equip europeu guanyés la final.
Si hagués arribat i que potser guanyéssim
a uns asiàtics que tinguéssim com a mínim la possibilitat.
Els xinesos van arrasar.
Literalment, van arrasar completament.
Va ser com un Barça versus Esparreguera.
En tots els aspectes d'Esparreguera.
Tot i que van jugar molt bé
i G2 s'ha de reconèixer que portaven un any molt potent.
Atenció, que m'estic documentant. M'estic tornant amb un e-sports.
Ets el comentarista d'esports de Catalunya Ràdio,
que ara no em surt el nom.
El tema és que...
Exacte.
Una vegada em van dir que era el Ricard Torquemada als videojocs.
Ja faig això.
És una cosa molt bonica.
Això és molt retro. Ja l'he retro.
El tema és que la Xina s'ha convertit en una nova potència,
però del món dels e-sports el que ens interessa ara
és la celebració, la inauguració d'aquest gran festival.
Ahà, molt bé.
Així que, si us sembla,
hem comentat la tecnologia darrere de la inauguració.
Molt bé, perfecte.
Fa dos anys, a Pekín, a la Xina,
es va veure un drac gegantí volant per sobre de l'escenari
d'un estadis brutal amb 80.000 persones...
Espectacular.
...en realitat augmentada. Un drac increïble.
L'any passat, això va ser a Corea del Sud,
vam tenir un grup de ballerines ologràfiques,
que també va ser sorprenent perquè ja no era realitat augmentada,
era un holograma que interactuava amb les cantants
d'un grup de música format per personatges de League of Legends.
A temps real, eh? A temps real.
I la gent ho veia allà i deia, però això és real?
O és una típica cosa que veuries als sonars
si les ties no estiguessin ultra-mega bones?
Exacte.
I es veia aquest holograma i la gent va quedar flipant.
El tema és que cada any tenen la pressió
sobre com sorprendre l'any següent.
S'ha instaurat que les inauguracions de les competicions,
les Worlds de League of Legends,
són tan potents, tècnicament,
i hi ha com el repte de com superar-ho.
I el tema és que aquest any sembla, o almenys jo penso,
que ho han tornat a superar.
El que vam tenir aquest any va ser una mena d'holograma brutal
en el qual veiem també una actuació musical
amb els personatges d'aquest videojoc.
Enguany la tecnologia es diu 3D HoloNet,
també és una tecnologia ologràfica,
i el resultat és brutal.
Encara que no us agradi el tema e-sports,
el tema League of Legends,
si mireu la tecnologia darrere d'això, és una cosa increïble.
Està una mica com basat en la Super Bowl,
en l'espectacle del mig,
que potser no t'interessa el futbol americà,
però l'espectacle que fan al mig és el més interessant
i és de les coses que té més audiència,
precisament perquè atreuen la gent que els agrada els esports
i la gent que no, perquè és entreteniment.
Totalment.
I ara, perdona, comentava Super Bowl,
però és que realment catremoli la Super Bowl.
Sí, sí.
Perdoneu, jo tinc ganes de veure aquest estiu que ve
els Jocs Olímpics de Tòquio
les coses que deuen tenir preparades i que no sabem.
Fins ara hem dit, els de Barcelona hem dit,
els millors Jocs Olímpics van ser els del 92.
Mira, ara ve Tòquio i ens menjarem això amb patates.
Després de tants anys ja està bé, però, eh?
Exacte.
Deia comentar-vos una mica tota la feina
que hi ha darrere d'aquesta presentació ologràfica
que vam veure aquest cap de setmana.
No es pot parar en quatre dies, eh?
No es pot parar en quatre dies.
Un any de feina és el que es trica en preparar
només la inauguració d'aquesta gala.
Tot això ho porta una persona que es diu Adam Makasek,
que és el nom del director de l'esdeveniment
de la inauguració dels Worlds de League of Legends.
Ho he llegit en un article de la revista Verge,
que és molt interessant,
on es descriu tots els detalls de tot això.
Qui hi ha involucrat en això?
Jo.
Jo.
Qui hi ha involucrat en això?
Qui hi ha involucrat en això?
L'equip de música de Riot Games.
Hi ha un equip de música per això.
L'equip de coreografia.
L'equip de tecnologia.
El típic equip de coreografia que té un estudi de videojocs.
Els artistes, que per l'aparició d'aquests personatges
del videojoc dintre d'aquesta mena de presentació,
els hi fan uns vestits especials.
L'equip de narrativa.
Perquè el concert aquest, que en aquest cas era un concert
de True Damage, de Hip Hop,
doncs els herois del videojoc passen a formar part d'aquest grup,
i això entra dintre del...
Del lore del joc.
Que avui comentava amb gent que coneix molt i em deien,
bueno, és lore de l'univers alternatiu.
D'acord, d'acord.
No, és que, per exemple, certs personatges no poden interactuar
amb altres personatges,
perquè no tindria sentit dins de l'univers del joc.
Coses d'aquest tipus que només saben els que escriuen el videojoc.
Clar.
La persona responsable de la il·luminació
és un senyor que es diu Leroy Bennett,
que jo no tinc el plaer de conèixer, però ha treballat amb la Beyoncé,
amb el Paul McCartney, fent la il·luminació dels espectacles.
Aquí hi ha nivell.
El tema, la conclusió, és que...
Hi ha molts diners.
És que és una subindústria o un subnegoci a part del...
Exacte. Sí, sí.
I les imatges són brutals.
Si teniu un moment per veure-ho tranquil·lament,
tot això que ha gravat dintre del canal de Riot Games,
i així com soc crític amb aquesta companyia
per algunes coses que fan,
i per alguns models o polítiques del treball,
aquest espectacle és per treure's el barret, està molt bé.
Tot això passa abans o després de les finals?
Abans. Abans, eh?
El dia de la final hi ha la celebració o aquest regal
que fan els aficionats de tot el món de veure l'espectacle,
i de fet ja s'ha anunciat on serà la de l'any vinent,
l'any 2020, que serà a Xangai.
Per tant, interessant, no?,
perquè el país que ara aglutina els millors jugadors d'aquest videojoc
serà el que també celebrarà la gran final.
Això pot ser.
I imagina't que l'any que ve guanyen uns europeus,
uns asiàtics a Xangai.
Això serà com guanyar el Bernabeu.
Sí, sí, certament.
Us va agradar la final o aquests 3 a 0?
Va ser interessant o no?
Jo, com que estic entrant en el món aquest de League of Legends
i de l'eSport, a mi em va semblar interessant
perquè sempre estic aprenent noves coses,
i la partida de tota la gent que he estat parlant i he estat llegint
i tot això, realment va ser bastant una pallissa.
I la partida és a 5 rondes,
aquí vam fer 3 i ja ho tenien i no vam poder continuar.
Però molt interessant.
Aquesta vegada vaig seguir-ho amb comentaristes amb anglès.
Perquè em van dir que amb aquests, amb anglès, s'aprèn més.
Molt bé, i va ser així? Bé, va estar bé, tampoc.
Encara no ho has processat, no? Encara no ho he processat.
Però em van dir no, a l'Ibai i companyia, molt interessant,
que li posaven tanta emoció que no apren res, i vaig seguir-ho.
Nosaltres som més educatius, s'ha de dir.
Vaig seguir aquest consell.
Jo haig de dir que amb els comentaris del Twitter sí que s'aprèn,
perquè hi ha molta gent que si et saps una mica la jerga aquesta,
doncs és molt interessant.
Nosaltres moguis Albert d'aquí,
i ara continuem amb més coses que ens porta la Gina.
Generació digital amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, i cat.
I és que, Gina, com portes els jocs cooperatius?
A veure, segur que tots els que estem d'acord en aquesta taula,
i segurament a casa també,
que compartir un videojoc sempre és molt millor que jugar sol.
Ho hem vist amb els Salons Arcade,
i ara amb els e-sports, que parlava l'Albert,
o quan anàvem a casa dels amics després del col·le a jugar,
amb alguna cosa, per exemple, el Golden Eye, qualsevol cosa.
Sí, era haver-nos divertit, efectivament.
El típic beat'em up. Exacte.
Ens ho passem bé, però sobretot quan són cooperatius,
i conjuntament hem de salvar un planeta a punt de la destrucció,
o matar un monstre que t'ha atemorit un poble, però...
A vegades hi ha un moment on voldries matar el teu company,
el teu amic, perquè no fa el que tu voldries,
o et posen les coses difícils.
Són jocs així com l'Overcooked, que no sé si heu jugat.
Una meravella cooperativa que jugar sol no val res,
però jugar amb quatre persones és divertidíssim.
A mi m'ha portat al límit del divorci,
que cada dos partits heig de cridar,
és que ningú està tal en seves, me cago en la mort,
sou tots una colla de gandols!
Jo he jugat aquest joc amb tota la família,
que ho juguem sempre, és molt curiós, el dia 31 de desembre,
i recordo que quan vam jugar l'any passat va haver-hi discussions,
i van dir que no pot ser.
Una mala forma de començar l'any, eh?
Per això vam dir que no podia ser de cap de les maneres.
¿No us feia ràbia jugar aquests jocs de lluita
on els teus companys t'afectaven a tothom?
Estàveu tots apallissats al mateix tio i us donaven a vosaltres?
Terrible.
Aquesta setmana ha sortit el Destretches,
que és un joc per a Nintendo Switch,
que és un tio boig, eh?
Sí, és un creador de divorcis meravellós,
que es diu Destretches,
que té un punt de surrealisme que el fa molt especial.
Aquest joc, perquè m'entengueu,
és una barreja entre el Crazy Taxi,
el Brothers of Tale of Two Sons i Humor Amarillo.
M'encanta.
Ja us dic que us agradaria, però vigileu.
A Destretches ens trobem a l'illa de Greenhorn,
on els seus habitants són víctimes d'un misteriós mareig,
que els deixin conscients, i aquí és on entrem nosaltres.
La idea és entre dos jugadors,
agafi un infermer,
i amb una ambulància hem d'anar a rescatar aquests ferits,
aquests desmaiats,
i els hem de traslladar a l'hospital al llitera,
i els hem de mantindre sants i estalvis.
Tant com puguem.
Perquè ja us dic que no és fàcil.
S'assembla molt al Crazy Taxi, perquè portem una ambulància...
Anem allò com a bojos, eh?
Sí, hem d'anar allò per punts del mapa a buscar-los,
però ens deixa destrossar l'escenari
com si estiguéssim en un carmager, una mica.
Tenim llits elàstics, rajos làsers...
És una mica una bogeria de joc.
Amb una mica de pràctica,
a més, podrem posar diversos afectats a les lliteres,
i fins i tot nedar i volar amb la mateixa ambulància.
I ja us dic que no té ales ni és un submarer.
Si no tenim ningú amb qui jugar,
és possible fer-ho o fer-ho sol?
A veure, sí.
Però no és tan divertit.
És per això que al principi us he dit
que s'assemblava al Brothers a Tale of Two Sons,
que no sé si l'heu jugat,
però és un joc cooperatiu per una persona
on tu portes dos personatges.
Doncs aquí també pots fer el mateix amb un comandament,
però amb un comandament pots portar dos personatges.
Però la clau de l'experiència és dividir la feina
per multiplicar els riures.
El joc s'ha dedicat, no té on-line,
però si no ho saps, Albert, ja hauríem jugat junts,
perquè jo el tinc, jo sé que tu també el tens.
I vaig preguntar a Nintendo,
hi ha on-line? I em van dir no, i vaig dir mega.
Si no, amb tu haguéssim jugat...
Ens haguéssim barallat i potser avui no estaríem asseguts
per un costat de l'altre.
Però la gràcia és que no tingui on-line, jo penso,
perquè si estem els dos allà, doncs...
Però quedar amb l'Albert és complicat.
És que és el ministre i aleshores costa...
Jo a partir de les 9 ja gairebé me'n vaig a dormir.
Ja porta el pijama perquè a la ciutat es lliva per fer ioga.
A més, ara estaríem molt enfadats perquè quan jo deia dret, Albert,
et referia a la meva dreta, no a la teva dreta,
i que tot això està molt malament.
Molt bé. Aquest joc, on el tenim, Eli?
Doncs el podem trobar a la botiga virtual de Nintendo Switch,
per la normal i la lite, per uns 15 euros.
Es diu The Stretchers, és aquest nom,
i realment, a mi, quan el vaig veure,
em va regalar molt el Crazy Taxi,
amb el qual vaig jugar moltes i moltes hores
i que me'l vaig passar molt bé.
I les imatges s'assemblen una mica, fins i tot,
a la paleta de colors al 2.0 Hospital,
que si us agrada el joc, és una mica bojos, també té aquest punt.
Molt bé. Doncs un altre joc de Nintendo Switch,
dels centenars que estan sortint darrerament.
Doncs sí, continuem amb el Generació Digital, Dicat.
És un programa que parlem de cultura digital, de videojocs,
i també tenim unes xarxes que ens van comentant certes coses,
els nostres ullents.
Doncs sí, i ens expliquen coses molt generals,
m'encanta, perquè ens expliquen problemes que tenen a casa seva,
que estan molt bé, sí.
El Giovanni ens explica que té un petit mal de cap, últimament,
com que té dos fills,
el comandament a distància diu que mai és on ha de ser.
Doncs diu que n'ha tingut prou,
jo me'n vaig haver-hi un dia, que va dir que fins aquí hem arribat,
feia 24 hores que no trobava el comandament a distància,
i ha pensat que el vol trobar i lligar-lo en una fusta gran,
perquè així sempre estarà localitzable, no sé, és el que se li ha acudit.
Però si lliga ja no serà...
No, perquè el poses en una fusta molt grossa i la fusta és transportable.
Ah, d'acord, d'acord.
Hi haurà de que anar a sobre d'aquella fusta
i l'hauran de deixar allà on puguin deixar-lo i ja està.
De totes maneres ens pregunta si sap, si algú sap,
si venen coses així,
i diu que no vol cap localització per trobar-lo via mòbil ni res d'això.
D'acord, no es va complicar.
No sé si sabeu on es pot comprar una cosa així.
Jo tenia una cosa als anys 80, que era un clauer que xiulava,
feia... i feia...
Això està molt bé.
Jo li vaig recomanar la versió moderna d'això,
però, clar, funciona amb el mòbil.
No sé si li va agradar.
No, diu que no.
La Laura li deia que hi ha una youtuber d'aquestes de l'ordre
que diu que li posa un velcro de la part suau,
diguem-ne, en el comandament,
i el velcro darrere de la tele per deixar-lo sempre enganxat allà.
Jo crec que els nens tampoc no el deixaran allà.
La gran gràcia del comandament de distància és que no sàpigues on és.
I no engega mai la tele?
No, sí, al final hi ha un botó, el descobreixes.
També pots deixar de canviar de canal per la tele.
A les 9 del vespre, quan el Murillo està en pijama,
en aquell dia digue-li, aixeca't a canviar el canal,
que no m'agrada el que posen.
Més notícies relacionades?
Sí, relacionades amb el comandament, no.
Però l'Ed Caballán recorda que Google Stadia
arriba el proper 19 de novembre
i que ja s'han publicat els jocs que estaran disponibles
des del primer dia.
N'hi ha molts, des de l'Assassin's Creed Odyssey,
Destiny 2, The Collection,
el Guild, el Just Dance 2020,
el Kind, Mortal Kombat 11,
bé, una sèrie de títols.
Molt bé.
Recordem, Google Stadia vindria a ser com una mena de Netflix,
però dels videojocs.
I diu que entre el novembre i el desembre
sortiran 14 noms més.
Doncs estarem molt atents.
De fet, hi ha alguna empresa espanyola que treu el seu joc, no?
Sí, Tequila Works tindran jocs exclusius.
Aquests dies la gent està així i així amb aquest servei,
perquè arriben poc catàleg
i poques funcionalitats de les que van prometre.
I, clar, és una cosa que pagues i que pares d'estar subscript.
És a dir, el nivell de subscripció no és exactament com un Netflix,
és una mica diferent i una mica més car.
Ens encanta molt els ossos ullents
perquè abans de vegades ens envien notes de veu,
i ara ja ens envien directament vídeos.
Què dius?
Sí, perquè directament els puguem veure
si escoltem el programa i el veiem per YouTube.
Clar, s'ha integrat el nostre nou sistema
a la comunitat catalana d'Stars Citizen,
que l'any passat va venir el generació digital,
ens ha enviat informació en aquest format que dèiem, en vídeo,
ara que el nostre programa és híbrid.
La CitizenCon és l'esdeveniment més important
a nivell mundial del joc Stars Citizen.
Aquests 23 de novembre d'enguany
es realitza a Barcelona un esdeveniment únic al país.
Al Bar Citizen, on retransmetrem en directe
la Conferència de CitizenCon,
amb tornesos, anàlisis, entrevistes i molt més.
T'hi esperem.
Organitzat per Catcom, la companyia catalana a Stars Citizen.
Més informació a starsitizen.cat.
Tot i que el joc encara no ha sortit,
déu-n'hi-do, lo actius que estan, eh?
Sí, sí, absolutament, perquè en tenen moltes ganes tots, eh?
Doncs estem arribant al final del programa,
però encara tenim temps de parlar d'algunes coses.
Hi ha fans dels videojocs amb molta passió, molta entrega,
i moltes hores lliures, també.
I quan això es combina, poden haver-hi bombes creatives,
com l'usuari Zero, un fan del Silent Hill,
que ha decidit invertir 5 mesos a recrear l'inici de la Nissan,
el primer Silent Hill per a PlayStation 1,
però, atenció, com un joc en primera persona.
De gent com aquest tenia molta, a més de les que ens imaginem,
i el Francesc Xavier ha trobat uns quants per rexarxa.
Doncs no és gens difícil, Albert,
perquè realment quan muntes un sidral com aquest,
bàsicament el que vols és que la gent et miri,
que sàpiga el que has fet.
Ens trobem moltes formes en què els grans fans,
amb molt temps lliure dels videojocs,
intenten fer-se seu l'objecte de les seves atencions,
i ho fan de moltes formes.
Per exemple, tenim els remakes,
que vindria una mica d'això que ha comentat amb aquest Silent Hill,
que s'imaginaria d'una altra forma o d'una altra manera,
i el torno a fer.
Actualment s'estila molt també portar jocs
de les primeres consoles en 3D,
moltes vegades amb motors actuals.
Per exemple, el Star Wars Racers,
ara parlàvem de jocs de Star Wars,
doncs el mític Star Wars Racers,
que va sortir per Dreamcast, per Nintendo 64,
doncs hi ha hagut un usuari que l'ha portat,
almenys la fase que corres per Tatooine,
al motor Unreal 4.
L'aspecte gràfic és molt actual.
Sovint també es pot fer amb certa malícia.
Per exemple, en la seva mateixa època,
i de forma naturalment pirata,
hi havia còpies pirates del Super Mario Bros
que corrien en la Mega Drive.
Llavors això de jugar a un dels teus enemics
en aquella gran guerra de consoles dels 16 bits,
amb la teva pròpia consola,
tenia un cert punt de bici.
Això són remakes, però també hi ha una cosa que es diu demakes.
És anar al camí contrari.
En comptes d'agafar un joc antic, per exemple,
i reconvertir-lo en uns estàndards actuals,
és anar en versió oposada,
agafar un joc actual i dir
si això hagués sortit a l'era de l'spectrum,
com hagués sigut?
I, per exemple, ens trobem moltes coses molt curioses.
Per exemple, el Flappy Bear fet per Atari 2600,
o, per exemple, un Resident Evil
fet per la Nintendo NES de 8 bits.
I després hi ha continuacions.
Seria una cosa molt semblant.
Un altre joc, dius,
a mi, que m'encanta tant, que s'ha acabat la saga...
Necessito més.
Faig la tercera part, que no la vol fer,
doncs ja la faig jo.
I crees les teves pròpies parts.
Molta gent, molts fans de Half-Life,
estan desesperats perquè no hi ha.
I això és un, bueno, és que hi ha d'haver un meme internet.
Les no continuacions de Half-Life.
Half-Life 3 Confirmed. Exacte.
Doncs tenim des del 2012 Black Mesa,
que és un videojoc que respira molt
de l'univers de Half-Life
i que porta la història per uns altres llocs
creat per fans que necessitaven més.
Per exemple, va ser bastant sonat
un remake de Street of Resh.
Es deia Street of Resh Remake,
però no era un remake, era una continuació.
Era un joc nou en què intentaven incorporar elements
de totes les sagas, lluitadors preferits,
més de 100 fases, 5 músics col·laborant a fer una...
I semblava que això que estava fet per aficionats
tenia el benaplàcit de Sega de forma tàcita.
El problema és que dos dies després de llançar-ho,
els van enviar una demanda per tal...
D'allò del cease and desist.
I la veritat és que va ser una jarra d'aigua freda.
Me'l vaig baixar i encara el tinc.
El conservo, el millor Street of Resh.
Escolta'm, i sortint dels universos virtuals i digitals,
amb quines altres formes d'expressió artística
fan servir la seva passió en un joc, per exemple?
Hem vist de tot.
La gent s'emociona i és absolutament creativa.
He vist unes animacions fetes de paper
del Mario, que són fabuloses.
Però, per exemple, una de les coses més típiques,
potser no en els videojocs, però sí en altres fàndoms,
és les fanfictions.
Les fanfictions són aquestes històries en què tu et generes
la teva pròpia aventura parlant amb els personatges,
i t'has de dir que en el camp dels videojocs
s'estila bastant les que tenen una tendència eròtica.
Ja.
És que em falten.
I també es fa amb música.
Ah, t'anava a dir eròtic? Pac-Man? Com? Què és això?
Bueno, menys de molta cosa, el Pac-Man.
En llocs foscos ho referíem aquí.
La qüestió és que una altra forma en què la gent expressa,
la seva passió, és amb la música.
I també és veritat que potser no tant en el camp dels videojocs
i més en el camp d'altres gèneres,
com la literatura i el fantàstic,
que hi ha tot un corrent que s'anomena la Filkmusic,
cançons fetes parlant de gent que fa aventures,
anant a buscar anells porai,
en el camp de la música també hi ha hagut gent,
com el Wagner i en García, que deien, escolta,
la nostra passió són els videojocs,
doncs cantem, cantem els videojocs,
cantem el Pac-Man i disc.
Escolta, ens queden un minut, quins altres dos podríem dir?
Els que jo som més coneguts són els cosplayers.
En direm ben poca cosa,
perquè jo crec que els heu vist a totes les fires,
gent que es disfressa de personatges de manga, d'anime,
i sobretot també de personatges de videojocs.
I atenció, perquè aquí hi ha autèntics megacracks de la costura,
perquè hi ha... Absolutament.
Els tratges dels personatges de videojocs
són, vamos, impossibles,
i alguns els acaben recreant.
I el que us hauria de dir és que si realment voleu
portar la vostra passió dels videojocs fins al límit,
molta gent el que fa és recrear en viu escenes, nivells,
jocs basats en videojocs.
Per exemple, en tindrem un, com hem acabat d'escoltar,
a la Nice One, aquesta mena de room.
Sí, sí.
Doncs, per exemple, hi ha una,
que a la gent segurament també li agradaria,
està feta per Scrap i per Capcom,
i és un resident evil
en un hospital abandonat real de Tòquio,
ambientat a l'univers Resident Evil.
No et dic res més.
No et dic res més.
Són moltes formes de recrear i de fer servir la passió,
que, per exemple, un videojoc pot generar una persona artística.
Absolutament creatiu, més enllà dels jocs que jugues.
Molt bé.
Doncs, Elisabet Sánchez, Gine Tost, Oriol Dalmau,
Lluís García, Francesche de Blasco,
Chris Vilchez, també, avui en format vídeo.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui.
Molt bon cap de setmana.
Espera, no te'n vas, Giseli.
Hem de donar una notícia que ja han donat, de fet, el Telegram.
És que s'acosta a un programa en públic.
Un programa especial, com sempre,
quan arriben aquestes dates ja s'apropa al Nadal.
El 19 de desembre en registrem programa en públic.
Des d'ara mateix obrim el correu electrònic,
generaciódigital.cat, ràdio.cat, per qui vulgui venir.
Esperem correus.
És una mica més petit que l'estudiu,
però l'altre dia em van dir que hi caben 15 o 20 persones.
Bé, més o menys, sí.
Hi haurà digipanera, regals, i aquestes coses no, perquè la gent...
Ja anirem anunciant a través del canal de Telegram,
que és el que anem tenint a la nostra digipanera.
Exacte, per anar animant una miqueta la gent.
Exacte, exacte.
El control tècnic avui al Blai Iniesta,
a la radiovisió al User Mangol,
pot seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook,
al Twitch, a Instagram, a icat.cat, Barra GD,
i pels podcasts de Spotify, sobretot també per YouTube.
Aquesta setmana ens acomiadem amb la banda sonora Terminator.
Ens agrada saber per al Christian Vilchez,
que avui ha aparegut a aquest videojoc,
el Terminator Resistance,
que passa 31 anys després del dia del judici final.
Soy Sarah Connor.
El 29 de agosto de 1997 iba a ser el día del juicio final.
Mi hijo John y yo lo impedimos.
Salvamos 3.000 millones de vidas.
¿Te basta como presentación?
Gràcies per acompanyar-nos.