Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al programa dedicat que cada divendres, a les 10 del vespre,
us parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Comencem l'edició número 766,
on parlem de Kirby, de remasteritzacions,
de la nova edició de l'indie Death Day, de l'Apple Arcade,
o també, atenció, d'impulsos radiomagnètics desconeguts.
Tot això, entre molts altres continguts. Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Intruder.
I avui, amb Estard i Oriol Dalmau.
Què tal, com esteu? Hola!
Heu sentit lo d'Estard i Oriol Dalmau, perquè ho he hagut de tallar.
Era molt llarg. Era una mica de copypasta.
Estava empaltat amb lo cuendo, una mica, no?
Però és igual. He arribat a l'últim moment.
Oriol Dalmau, posem-lo. Ja estic aquí.
Benvinguts a tots els estudiadors. Com esteu?
Molt bé.
Estard, benvingut a Catalunya Ràdio Tarragona. Com estàs?
Fantàstic.
Qui t'acompanya avui? L'Albert Cots, avui.
Molt bé. Saludant de la nostra part, també.
Algun dia ens hauria d'explicar l'Albert si juga a videojocs, que no ho sé.
Diu que no.
Jo veig que menteix, eh?
Hi ha gent que no toca al videojoc mai.
O sigui, que considera... És un art que li passa a tothom.
Perdona, perdona.
Encara sense saber-ho, molta gent hi juga.
I saps què diuen quan et diuen que no?
És que no jugo perquè m'enganxaria molt.
És un 95% de la gent que ho tinc comprovat, eh?
Descabalcaria el Rubius si m'hi dediqués jo, eh?
Però no, no, no, què va...
Sí, sí, sí, és molt curiós.
Hi ha gent que juga al Ser que mires i no diria mai que juga a videojocs.
No, és veritat.
És que en aquest sentit, per exemple,
la meva sogra que juga al Candy Crush,
ella no es considera jugadora de videojocs.
I jugava moltíssimes hores, o jugava.
I sempre li dic, ei, però si tu ets jugadora de videojoc, no, no,
jo jugo al Candy Crush, potser jo...
El Candy Crush és com el Fortnite, no té límit,
pots arribar a una addicció de anys...
Has estat tota la vida, com la meva mare amb la tauleta, igual.
Va per nivells i la veritat és que és bastant boig, eh?
Però és molt de mare i iaia, això d'agafar-se a un videojoc concret
i exprimir-lo en anys amb el Tetris de la Game Boy i aquesta mena de coses.
És curiós.
M'estàs dient iaia, l'Oriol? Ets d'aquests, tu.
No, però tu jugues a tot, no? Però fins que no me l'acabo,
quan trobo un joc que no té final és una putada per mi.
Per cert, uients, si ens esteu escoltant el dia que enregistrem el programa,
aquest dijous a les 4 de la tarda, teniu molta sort,
perquè si ara aneu a twitch.tv barra Generació Digital,
podeu veure com fem el programa.
És en plan Bet, encara estem, però avui crec que s'escolta bé.
I que la gent pot veure com fem el programa.
Se'ns veu en persona que guanya molt això, si se'ns veuen les cares.
És veritat. Perquè home, no som lletjos, nosaltres.
No, el que passa és que tu ara, Oriol, no es veuen.
Som difícils de veure, eh?
M'has tret el plànol per algun motiu. No passa res, no passa res.
Ara ens canviarem, ens anirem tornant perquè ens vegin totes les cares.
Tu, Elis de sempre, perfecte, perdona que et digui.
Tu també, per això et mereixes venir cap aquí, també.
Escolta'm, pareu ja, no? No, és que fa molt que no la veig.
Aneu amb un hotel, home.
Aquesta setmana que ha aparegut, no, no ha aparegut,
molts mitjans de comunicació del món dels videojocs
han rebut la gent que parla de videojocs,
la Xbox Nova i la PlayStation 5.
Sí, senyor.
I han començat a tutejar, a dir, mireu, ja ha rebut.
I el nostre col·laborador,
que forma part de l'equip, l'Albert García,
no sé si heu vist que ha fet un unboxing.
Un unboxing. De la PlayStation 5.
És que és molt fort, això, eh?
Perquè, clar, les generacions estem parlant d'un salt de 6, 7 anys,
i ja ho estem tocant, falten 15 dies, oi?
I aquestes primeres consoles,
l'interès que ha agafat el fet d'obrir una caixa,
fa uns anys no existia. No, no.
I ja s'estan establint diferències entre, per exemple, la Xbox,
que té un acabat de caixa premium,
i la PlayStation 5, que va obrir el García
amb aquelles weberes una mica dubtoses.
De fet, va fer una cosa a l'Albert García que li he dit, eh?
Mira, em vaig posar molt nerviós,
perquè va haver-hi un moment que va decidir,
quan estava fent un unboxing i estava traient la PlayStation,
quan tu el que has de fer és obrir la capsa i des de dalt...
Vols dir? Oi tant.
De fet, és que se li va caure com el comandament una miqueta.
En aquest cas potser sí,
perquè la caixa de Play té com una anança, de la que estires...
Sí, sí, jo... Però normalment la capsa s'ha de posar horitzontal.
No us va decepcionar una mica el packaging de la PlayStation?
Perquè és allò, és molt Play 4.
El mateix color... No hi ha aquest canvi que dius tu, no?
És una consola nova, almenys que l'experiència sigui nova
i diferenciadora des del moment en què l'obres.
Jo crec que el que li està passant a la Play,
que pot ser més o menys de sabadora, és la comparativa amb Xbox.
A dia d'avui està un pas enrere,
està passant una mica el contrari de la generació anterior,
que va ser la Play anava un pas per davant,
fins i tot amb capacitat respecte a la Xbox.
I això ha canviat una miqueta? Això s'ha donat la volta, directament.
I com que Play no comença a compensar amb bons jocs exclusius,
que és la seva gran arma, es pot quedar molt enrere,
perquè el tema del Game Pass és una bufetada forta.
Però d'aquí poc tindràs una tele com la de les antigues.
Perquè tu vols jugar una miqueta amb aquella sensació d'abans, no?
Bueno, hem d'admetre que hi ha una bombolla del joc retro.
Hi ha moltíssima gent que ara col·lecciona videojocs, estan caríssims,
s'han multiplicat de preu, especialment Neo Geo,
tot el tema portàtil, Game Boy Bus,
que és una Game Boy Wallapop i val 200 euros.
El tema és que la gent col·lecciona videojocs retro,
però amb què el juga? Amb una pantalla plana horrorosa.
Si tu tens una consola mini, allò ja està preparat per anar per HDMI,
però si tens una Super Nintendo de l'any 93,
l'has de connectar a una tele de tub.
Això si els arriben a jugar.
Però jo tinc un dubte molt gran que aquesta falera col·leccionista
al final acabi en una consola real, en una tele real.
Correcte. Home, suposem que sí, que com a mínim els provem.
I una tele de tub no és tan fàcil trobar una tele de tub realment bona.
Primer perquè totes tenen 30 anys.
I després perquè comences amb una cosa senzilla,
perquè si trobes una tele del container ja en va bé.
Et vas refinant i jo ara estic a un punt que busco...
P.U.B.M.s, que no sabeu què és, no? No.
Són els Professionals Visual Monitor.
Que són els que utilitzen les teles.
Aquí a Catalunya Ràdio no hi hauria la tira
i els hauríem de fotre al container.
Que ara van buscadíssims.
Un d'aquests monitors et pot costar 600, 800, 1.000 euros.
La gent va com boja per acabar jugant al Super Mario.
De quantes pulsades, Oriol?
Depèn.
Hi ha de 14 pulsades, 20 són els que més es troben.
Que són els que eren de vigilància i tal.
Els de vigilància real.
La seguretat.
Mira l'escena d'Escarface que comença a disparar amb una metralladora.
Tot el que té al darrere són P.U.B.M.s.
I tu se't fan els ulls sirivites.
Jo flipo perquè aquella escena acaben tots destruïts.
Però després hi havia uns P.U.B.M.s de 29 pulsades,
que són els que anava Michael Jackson a jugar amb el Sonic 3.
És una banda molt diners. Vaig darrere d'un d'aquests.
Quan el tinguis ens explicaràs l'experiència.
Si l'aconsegueixo, faré un vídeo.
Generació digital.
Continuem amb el generació digital
i ho fem amb el videojoc d'aquesta setmana de l'Aeli.
Quina ha estat, aquesta setmana?
Aquesta setmana he jugat a un joc que es diu Mars Mars.
És molt senzill, molt fàcil de jugar, però molt difícil de definir,
perquè normalment no té gaire bé res.
Però no té gaire bé res, però t'enganxa molt,
i no saps per què t'enganxa tant.
Te l'han recomanat, els ulls, o ha sigut una cosa que t'ho has trobat?
No, ho vaig trobar. Molt bé.
I les recomanacions les tinc allà, però sempre que busco les recomanacions.
I segueixen allà, i la setmana que ve les tornaré a agafar.
Perfecte. I com ho explicaràs, aquest joc?
Doncs mira, perquè el vaig trobar i em va fer gràcia.
Em deia que com l'explicaràs, i si és difícil d'explicar ara.
Doncs com pugui. Aviam com em faig entendre.
Es basa en una empresa que es diu Mars Corp,
que es dedica a enviar tripulació humana a Mart
per explorar-ne la superfície.
Aleshores, comença sent un astronauta inexpert,
que només va amb un jetpack, molt poc equipat,
i del que es tracta és que exploris la superfície de Mart,
però no pots tocar el terra,
no podries tocar la mateixa superfície.
Has d'anar com de plataforma en plataforma.
D'acord, perquè potser hi ha uns àcids que...
Que directament et fan explotar.
D'acord, no sé, estic posant una mica de...
No sé el que hi ha, però quan tu poses el peu a terra explotes.
Ja està, no té sentit, però ja està.
Millor que no ho facis.
Aleshores, això, has d'anar...
La gràcia del joc és que tu has d'anar de plataforma en plataforma,
controlant el jetpack, controlant els propulsors...
Amb la física de la força de gravetat del joc, no?
Entre la força de gravetat i un combustible determinat que tens,
has d'anar entre dos polsadors, tens el dret i l'esquerra només,
només has de fer això, controlar entre dret i esquerra,
i amb els dits drets i esquerra controles els propulsors,
els dos propulsors del jetpack.
I això genera un efecte que és típic de les pantalles d'aigua,
dels videojocs antics d'aigua, que és que tot és lent?
No, perquè la gravetat no és gaire, és a dir,
no et deixa flotar gaire,
i a més a més, si no controles bé i deixes anar els dits,
allò cau en picat.
Això molt original no em sona a mi, eh?, el francès, per exemple.
Sí, això ho comentàvem abans, perquè això és una mena de Loonerlander.
I de jetpack de l'Ultimate.
Sí, sí, astronauta volant d'una plataforma a l'altra.
És que és un joc molt senzill perquè només has de controlar poques coses,
però et pot posar molt nerviós quan veus que s'ataca el combustible.
És això, perquè has de tenir en compte poques coses,
però has de ser molt harmoniós en aquestes coses.
Que no s'atacavi el combustible, que no deixis anar gaire ràpid,
perquè si cau ràpid explota igual que si hi posés el peu a terra,
i això t'enganxa perquè cada vegada que has de fer un salt
en aquestes plataformes, vols millorar.
Aleshores, a la que caus a terra i explotes,
tornes a la plataforma anterior, no te'n vas pantalles més enrere,
és a dir, tu segueixes, no frustra,
pots també prendre tu amb tota la calma del món,
i l'única cosa, bueno, vas agafant monedes també pel camí...
Tio, això sempre va bé, posar unes monedes.
Sempre va bé, per posar-li una mica de...
Això t'haurien decidit en un moment donat de dir,
hem de fer alguna cosa, eh?
Ha quedat per sempre, no?
Fins i tot el Mario va agafant monedes que no serveixen ben bé de res.
Aquestes sí, serveixen per comprar uns personatges diferents.
Tu ets un astronauta, comences amb un astronauta,
i pots arribar a tenir-ne 80 de diferents.
Què fan aquests personatges? Res diferent.
L'única fan és canviar...
És el skin, el skin canvia, però sí.
Agafes un altre personatge, canvia l'escena.
Ara jo estic, per exemple, amb un brasilers,
que té una música molt ritmosa i és molt graciós ell,
i aleshores aquella mateixa pantalla la veus des d'una altra perspectiva
i potser t'ajuda, perquè el brasilers amb la música...
T'ajuda amb el ritme, no ho sé.
Però bé, només canvia l'escena i ja està.
Es pot jugar de forma gratuïta?
És gratuït, és d'una desenvolupadora que es diu Pomelo Games.
Té compres integrades, però el que està molt bé és que,
abans de posar-hi anuncis, sempre et pregunta.
Si no vols veure els vídeos o el que sigui,
doncs te'ls saltes i segueixes jugant.
Molt bé, jo, ara que comentàveu això,
recordo haver-lo jugat amb la màquina original
i era molt difícil,
però és que, bé, era aquella època que dius,
hòstia, ser astronauta és difícil.
Ho ha de ser.
Quina màquina era, això? A quin any esteu parlant?
79 va sortir.
Això són aquells ataris amb fusta, eh?
Amb el monitor només dius el que vols, era bacterial.
Bactorial, això negre i amb aquelles línies...
Jo no havia nascut, jo, home.
No, no, clar.
Però mira, ara busca pantalles d'aquestes antigues.
Sí, però de la meva època, 90 i pico,
que és aquell salt dels 16 bits.
Ara les generacions ja no salten com abans.
Ja ho faran.
Ara agafen monedes.
Sí, les monedes sí que les agafen, sí.
Creieu que hi haurà un dia que algú dirà,
hòstia, vull jugar al Fortnite de la primera temporada.
És impossible en aquests moments, sí?
Sí.
Això és el que deia el francès, no?
Jugar els jocs d'ara d'aquí uns anys, no sé si serà possible,
perquè com que tot necessita un online permanent,
potser no es podrà.
Per cert, ara anem a parlar amb tu
que has jugat a un joc del... del Universo Nintendo,
que sí, a mi, personalment, sempre m'ha fet molta gràcia.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Per qui no el conegui,
el Crevy és aquell personatge de l'Universo Nintendo
nascut l'any 1992 i que, recordeu,
sap aspirar amb la boca personatges o objectes
que després pot llençar-los
o adquirir les habilitats que s'acaba de crospir.
Ara fa unes setmanes apareix el Kirby Fighters 2
i l'Oriol té coses a dir sobre aquest títol, no?
Som-hi, som-hi.
És un joc exclusiu de Nintendo Switch, evidentment,
estem a l'univers de personatges de Nintendo marca registrada,
però tens perquè ens trobem davant d'un tipus de joc
una mica diferent, perquè és una mica híbrid.
Saps com la Switch que també és híbrida?
Sí, sí.
Aquest Kirby Fighters 2 és un híbrid
entre joc free-to-play i joc de mòbil,
i joc de Switch de tota la vida de 70 euros.
Està allà al mig.
El preu també és híbrid, val 20 euros.
Està al mig. Ni xitxa ni limonar.
Ni joc ni mòbil, ni joc complet. Està allà al mig.
De fet, és la segona part d'un joc de 3DS,
que aquest sí que era free.
Era la part d'un altre joc de Kirby.
Era un moda dins d'un altre joc.
No és una IP com a tal, per entendre's.
El joc no sortirà en format físic,
per tant, ja aneu veient.
Quina mena de joc és?
És un superésmer bròs amb petit.
O si voleu un spin-off de superésmer bròs, només amb Kirby.
Perdona, és un esmer bròs per gent encara més joveneta?
En principi sí, perquè s'ha simplificat en moltes coses.
Però la corba de dificultat està allà.
I, a més, és bastant malparida.
Per nens, nens no és.
Però sí que mala llet es podria definir com un superésmer bròs
un pèl descafeïnat.
Només tens el Kirby,
que és una gerrodoneta i rosa que salta molt xuclar coses.
Però això sí, hi ha 50.000 Kirbys.
Són accions que en principi gràficament et porten poc.
Un Kirby amb barret, un Kirby amb màscara,
amb gorret de link...
Però sí que afecten és la jugabilitat,
perquè cada Kirby es comporta diferent.
Hi ha un que salta més, un que és més ràpid i pega menys...
Ara veiem la panta.
Exacte, un es diu parasol, que té un paraigües, l'altre es diu...
Busquen que s'adapti a les diferents formes de jugar.
El millor d'aquest joc
és que la fórmula de superésmer bròs està molt bé, està molt polida.
I això segueix funcionant.
Aquí no et pots menjar els rivals,
perquè és que està simplificat, tot i que està simplificat.
Però segueix funcionant la interacció amb els personatges...
Perdó, amb els escenaris, ha augmentat.
Són igual de xulos que sempre,
però hi ha un escenari que passa pel mig
i si et pilla a mig combat estàs perdut, etcètera.
Això ja passava a superésmeres bròs, però aquí una mica més.
Modes de joc, hi ha un mode història
que té el mateix argument que l'Isla de las tentaciones.
O sigui, no busqueu... No té més.
Corre i anar matant gent i a dalt hi ha un jefe.
Són Goku total.
Això si ho fas amb un aliado,
que el pot controlar la IA o un jugador local,
combats de quatre,
i al teu aliado està molt bé que li pots passar ítems amb un petó.
Que bonic. I li passes un ítem...
És una tonteria, no?, però aquestes coses se les fa Nintendo.
Això no ho fa PlayStation.
Cada combat, quan guanyes,
tens uns ítems per millorar el de sempre,
i la resta és combat arcade.
Joc sanitari, joc local, combat sueltos i... Juego en línia.
Ojo! Juego en línia perquè no funciona, t'ho dic ara.
Té l'ag, no sé per què,
i sobretot està mal pedit perquè els combats són de quatre jugadors.
Si no tens tres tios més o tres persones més,
es tanca la sessió i no és gens fàcil trobar tres persones més.
Hi ha poca gent jugant aquí, t'ho dic ara,
i aleshores pots estar 20, 25, 30 minuts per fotre un combat.
Això és un desastre.
Aquest joc per qui és?
És un, com dèiem, Super Smash Bros casualitzat,
per joc local sobretot,
per anar a jugar amb col·legues sense complicar-se la vida,
rollo reunions familiars, festes, reunions,
tot allò que no es pot fer ara,
tot allò que amb el Covid està impossible,
per això hi és.
Jo no vull dir que sigui un joc massa bàsic ni massa fàcil,
allò que dèiem per nens, perquè la dificultat va pujant,
però, bueno, a veure, és cert,
si fas el primer combat a mitjans del joc, et mataran,
has d'anar evolucionant.
No és un joc que vingui a canviar-te la vida, és un joc casual,
però que encaixa molt bé en una consola que també és casual.
Per mi hauria de ser un DLC de Super Smash Bros,
i això és el que crec.
Si fos un DLC de 10 euros, aplaudim,
però com a joc independent, 20 euros,
es pot justificar per a qui calia atabalar Super Smash Bros
perquè té massa opcions, perquè val 60 euros,
perquè sabeu que els jocs de Nintendo no baixen
ni amb vuit generacions de consoles.
Aleshores, el recomano, si sou molt fans de Kirby, vinga.
O si teniu un col·lega que té un altre Nintendo Switch,
esteu disposats a quedar a casa, previ PCR, doncs també.
Si no, per mi, Super Smash Bros, que és molt més i millor.
Molt bé, sou de Kirby, Francesc, tu, amb els teus fills?
No especialment, no.
M'ha sorprès molt que no utilitzin el poder de Kirby,
que és aspirar i...
De fet, si tu aspires, com a Kirby, un altre personatge,
adquireixes les habilitats d'aquell altre personatge,
però és que aquí estem partint de la base que tot és Kirby.
Aleshores, suposo que faries un nus al cervell,
i al final el que han dit és, mira, no,
hi ha un botó per atacar, un botó per saltar,
i l'ho d'aspirar, aspires ítems, però no aspires habilitats.
O sigui, al final és el que et dic, agafa't el Super Smash Bros, tio,
que t'ho passaràs millor.
El generació digital iCat es juga en mode expert.
Doncs, efectivament, són temps de canvis,
i si no recordeu malament, en d'altres anys, sense pandèmia,
ja hauríem parlat d'esdeveniments com la RetroBarcelona,
com la Nice One, que no hi ha cap tipus d'informació...
Quant cau la RetroBarcelona?
Feien sempre el 100 de novembre, exacte, just abans de Nadal.
Estaríem en fire, ara, parlant d'això.
Sí, sí, i res de res.
RetroBarcelona sí que va dir que no ho faria.
Nice One, vaig mirant i encara no hi ha informació.
Ara una Nice One sense RetroBarcelona...
Almenys jo, que ja soc vellet, no l'interessa.
De totes maneres, Albert, hi ha iniciatives...
que s'han sabut adaptar com l'Indie Depth Day,
que amb poques edicions, aquesta serà la tercera,
s'ha fet un lloc molt important dins del món dels videogocs.
Hem parlat amb un dels seus responsables, l'Adrià Diago,
que aquests dies estan treballant sense treva per una edició
que em sembla que serà superinteressant.
El primer que li hem preguntat és si tenien clar que aquesta edició es faria.
Doncs sempre hem tingut clar que volíem fer l'esdeveniment,
però no hem tingut tant clar si es faria.
Nosaltres comencem a preparar l'Indie Depth Day el desembre passat,
ja que demanem subvenció de l'Ajuntament
i els projectes s'entreguen a principis d'any.
A més, com a novetat, com el que no dorms ens estava quedant molt petit,
aquest any volíem canviar de recinta.
L'Ajuntament va ser un mes més gran
i ja tenim reservats febre i cots pel septembre.
Quan va passar el desconfinament al juny,
vam tornar a contactar per assegurar les dates i sí que les teníem.
Per tant, ja vam començar a treballar com en el mateix esdeveniment,
però amb un forament reduït i ja pensant
en que hauríem de fer mesures de seguretat extra per celebrar-lo.
Al final, veient la pujada de casos a l'agost i la que venia a sobre,
ja vam decidir que no podíem fer un esdeveniment presencial
i vam canviar el model a 100% online.
I encara avui dia que s'està matent l'entrevista,
hem de fer el contingut perquè el fer-ho online
ja no és muntar l'està ni que els jocs estiguin allà.
Hem de fer molts vídeos, les entrevistes de manera online,
editar-les, etcètera.
Francesc, aquest és un exemple d'esdeveniment
que s'autoinventa una miqueta.
Sí, una mica sí.
La veritat és que, com a espectador,
quan vas allà tens la possibilitat de conèixer directament
molts dels responsables d'aquests jocs, de jugar-los,
però no per tant quan ho veus online,
perquè tindràs la persona que t'explicarà què està fent,
hi ha una sèrie de xerrades que són bastant interessants,
i sempre veuràs els vídeos, les demostracions,
les explicacions sobre tota aquesta cantera de jocs indis
que es desenvolupen aquí a prop de casa nostra,
i això està molt bé.
De fet, com ens deien, es farà per Twitch,
i a més s'estaran fent connexions diàries.
Hi ha una raó per seguir aquests directes,
i això ens ho explica l'Adrià Dago.
Sí, ho hem decidit fer per Twitch
perquè creiem que és la plataforma més popular
i la que té una relació més directa amb el món del videojoc.
Si havíem fet servir la plataforma per transmetre xerrades
els deveniments presencials d'anys passats,
ja teníem públic allà i aprofitarem la plataforma.
Aquests dies, previst el 5 de novembre,
que és quan comença l'Indie Dev Day,
estem fent diversos directes i li estem dient a la gent
que vingui a veure'ls perquè ho estem fent
per aconseguir a l'afiliat de Twitch.
Quan ens donin l'afiliat, això ens permetrà
que durant els dies de l'Indie Dev Day
la gent que estigui veient els directes
pugui posar motes o bastar punts gratuïts
que són xuminades que fan gràcia i milloren l'experiència.
Per animar el teu grup de música preferit.
A més, amb l'afiliat, la gent es podrà subscriure
o fer donacions a través de bits.
Però no és el que ens interessa més.
Si voleu donar alguna cosa al projecte,
nosaltres estarem encantats.
Però si heu de triar què fer
amb els 5 euros que costa una subscripció,
nosaltres preferim que entregueu a la pàgina de l'Indie Dev Day,
veieu els jocs que s'estan presentant
i compreu un o guardeu el que més us agradi
per, quan surti el joc, comprar-lo.
Estar, tu has anat a molts d'aquests esdeveniments.
Què t'interessa més, a estudiants, a gent que fa els videojocs,
a gent que s'hi vol dedicar? A tots.
Així de clar, no, no, sense distincions.
Perquè, a fer de comptes, això, diguéssim, és com una...
Com t'ho diria, com una cantera dins de la cantera.
Saps com un viver d'empreses
on els professionals, diguéssim,
doncs van allà una miqueta a bitxar,
a veure qui poden contractar,
quines són les tendències,
els sindis professionals o no,
doncs van assenyar les seves produccions
i a veure un feedback de com reacciona la gent en directe,
i estudiant, doncs, és una mica allò d'acabar de convèncer o no
de si volen seguir aquest camí de ser programadors
o desenvolupadors de videojocs quan siguin grans o no.
De totes maneres, ara que estem aquí,
jo també volia preguntar de la Game Jam que s'ha organitzat.
Recordem que la Game Jam és ensenyar-te a fer un joc
en un curt període de temps,
24 hores, ens posarem aquí a fer un videojoc.
El moment ara que s'escoltarà aquest programa,
que ara està ben registrat, però hi ha gent que l'escoltarà després,
m'agradaria saber què ha anat.
Doncs encara poc podem dir de la Jam,
perquè estem gravant aquesta resposta
quan encara queda uns dies perquè acabi.
Però el que sí que podem dir és que hem tingut 43 inscripcions,
que és un rècord absolut de participants
respecte a les edicions de l'any passat
i que faltarà veure quan s'arriba al final.
El Comencem de la Jam es proposa un tema
que tots els projectes han de seguir,
i aquest any el nostre tema és, no creo que sea una buena idea,
que al ser un tema tan ampli i críptic,
tenim moltes ganes de saber quina classe de jocs haurà fet la gent.
Per saber què s'ha presentat i quins jocs acaben,
aquest cap de setmana estarem fent just
uns directes a Twitch jugant als jocs de la Jam.
I també els podeu provar vosaltres mateixos
si aneu a la pàgina de la Jam de l'Indie Dev Day.
Si us seguiu a xarxes, a arroba Indie Dev Day a Twitter,
podeu trobar ja tota la informació i, si no, la nostra web.
Una de les característiques de l'Indie Dev Day
és que podies jugar als videojocs allà mateix.
I jo em pregunto, al ser un esdeveniment en xarxa,
com s'ho faran ara?
Aquest any, per desgràcia,
l'experiència no serà l'ideal pels tuits de videojocs,
una mica viure aquest 2020.
El que hem planejat ha sigut fer uns stands virtuals,
on a través de la nostra pàgina web podràs veure
tots els projectes a un mateix joc.
I si fas clic a cada stand de cada projecte,
podràs trobar-hi a dins informació del joc,
veure imatges del joc, descarregar la demo si està disponible
o veure el tràiler i els vídeos que els creadors han fet
expliquen el seu projecte.
També hem pensat a fer un formulari
perquè la gent deixi comentaris sobre els jocs que han jugat
i els que més els ha agradat.
Sabem que no tothom farà servir aquest sistema de feedback,
perquè quan el que vols és jugar,
vas saltant de demo a demo i passar-t'ho bé,
però si esteu escoltant això, us animem molt,
un, a jugar els màxims de jocs possibles,
i dos, a deixar encara que sigui una línia
amb el que més us ha agradat i el que milloraríeu del joc,
que això és superútil pels desenvolupadors,
per després treure idees i arreglar coses
abans que el joc surti al mercat.
Súper, Dalmau, tu ets d'aquells que estic convençut
que els proves tots quan vas a aquests esdeveniments,
o intentes, no?
Sí, el que passa és que després no tinc temps,
perquè m'agradaria no només provar-lo,
sinó que ell quan ja surti, ja està, a por ell, no?
I al final el que em passa a mi és que tinc poc temps
i he de ser molt selectiu amb el que jugo.
Molta vegada ho hem comentat tu i jo,
que ens agraden els jocs que no són molt llargs.
Ja, sí.
Però, de fet, els indis...
Els indis, això ho tenen.
I aquí sí que en podem trobar.
L'Indie Dev Day es celebrarà els dies 5, 6, 7 i 8 de novembre a Twitch,
i tota la informació la podeu trobar a indidevday.es.
Només dir-vos que, finalment, l'Adrià Diago,
que parla en representació de tot un equip que s'ha treballat,
ens ha explicat que tenen més contingut que mai aquest any.
Tenen, de fet, problemes per encadir-lo i altres coses, no?
Sí, pels estudiants i professionals del videojoc,
hi haurà deu master classes tècniques
i de com ha de relacionar-te amb la premsa, que és important, també.
I tant.
També hi ha entrevistes a professionals del sector,
com la Tatiana Delgado,
una de les dissenyadores d'Espanya més importants,
i a Navarro, artista de pixel art.
A Francesc, també, hi haurà un professor d'ENTI, que és, em sembla...
L'Òscar García-Pañella, perquè ENTI patrocina, també, l'Indie Dev Day,
i ell farà una xerrada explicant una miqueta
què és l'escola, quins cursos hi donen,
i, a més, hi lligarà...
¿Poden els Serious Games lluitar contra el canvi climàtic?
És interessant anar al paper una miqueta del món del videojoc
en la lluita contra el canvi climàtic,
per un costat perquè la indústria del videojoc
és una de les coses que afecten el canvi climàtic,
i també perquè hi ha moltes grans empreses i institucions
que comencen a utilitzar el videojoc
com a eina pedagògica i didàctica,
també en molts casos, per tractar temes de canvi climàtic.
I també hi haurà concerts de música i sessions de DJ,
i la gala dels Indie Dev Day Awards
amb més de 50 videojocs presentats en aquesta edició.
Jo li vaig dir a la Diago,
perquè he anat veient a Twitter aquests dies
com estan enregistrant cadascuna dels vídeos, etcètera,
amb molta passió, amb moltes ganes,
i tinc, de veritat, ganes de poder-ho veure,
perquè m'agrada molt com s'ho estan muntant,
i és gent molt jove i està molt bé.
Quina il·lusió aquella, eh? No, no.
És que ens fa falta, eh? No, no, és molt important.
I, a més, el feedback amb la gent, que ara és tan complicat,
per ell és molt important.
Sempre ho hem vist, que a vegades quan posen el joc
a disposició de la gent se n'adonen de coses
que és impossible veure un mateix quan està treballant en allò.
Correcte, correcte. Doncs moltíssima sort.
Podeu anar a IndieDevDay.es
i allà veureu els links i tota la informació.
Doncs dins de la història dels videojocs
hi ha grans edats d'or.
Els anys 80 són l'edat d'or del sòtfor espanyol,
els anys 90, l'adveniment de les grans sagues de jocs de lluita,
i durant uns anys molt concrets del segle XX,
els usuaris de PC també en van viure una,
l'era d'orada de les aventures gràfiques,
els anys gloriosos de Sierra i LucasArts.
I els usuaris d'Xbox esteu d'enhorabona,
ja que tres de les més grans aventures de LucasArts
arriben per fi en edició remasteritzada al Game Pass,
després d'haver passat el 2016 per PC, Playstation 4 i PC Vita.
Són Full Throttle, Grim Fandango i el meeting The Day of Tentacle.
I trio de jocs espectacular,
que des del luego jo crec que podem trobar molt poca cosa
que sigui superior a això en el catàleg de LucasArts.
Si hagués de fer un pòdium 1, 2, 3, tindries molts problemes aquí.
Tot LucasArts massa vegades ha estat a la ombra de Monkey Island,
que és el gran nom, però realment són tres grans jocs.
Amb un tema en comú, en aquest cas, surten tots editats,
en versió remasteritzada.
I això vol dir que hi ha darrere Double Fine,
que vol dir que hi ha darrere un dels seus creadors originals,
en Tim Schafer.
Parla'ns una mica d'aquest personatge que hem entrevistat al Generació.
Hem tingut el Generació Digital.
En Tim Schafer, donament Dave Grossman,
van entrar a LucasArts per realitzar funcions d'adaptació de jocs.
Mànic mansió en parlaners i coses així.
Van dir que l'entrevista que va fer en Tim Schafer
diu que va anar-li tan malament,
que una miqueta allò que no m'agafaran,
va agafar i va dibuixar un còmic d'ell anant a l'entrevista,
i que al final l'acceptaven,
i el va dibuixar a l'estil d'una aventura gràfica.
No sé si va ser això o què, però al final el van agafar.
A la d'en Ron Gilbert, en Schafer i en Grossman,
van escriure bona part dels guions de Monkey Island,
i això els va poder obrir la porta
a que presentessin una miqueta els seus propis projectes.
D'aquí va sortir Day of Tentacle,
a continuació la continuació de Mànic Mansió,
que la va fer junt amb en Dave Grossman,
amb Full Throttle, que és el seu primer projecte en solitari,
com a director, i Grim Fandango,
que va ser ja el seu últim treball de LucasArts l'any 98.
Després formaria el seu propi estudi, Double Fine,
on sortirien grans jocs com Psychonauts, Brutal Legends,
que tornaria una miqueta a les aventures gràfiques
en èpoques molt recents,
amb Broken Ash, que va ser un dels kickstarters de videojoc
més exitós del moment en què el va presentar.
Parlem dels jocs, però sobretot parlem
de què ens ofereix aquesta edició remasteritzada.
Com ho explicaràs, això?
Doncs mira, anirem cronològicament,
i per tant començarem per Day of Tentacle.
És la continuació del Mànic Mansió,
i ens veiem en la tacitura de controlar
que retornin a aquesta diabòlica mansió
per evitar els plans de conquesta d'un tentacle mutant.
Mira que hi ha arguments, doncs aquí, tentacles mutants.
Day of Tentacle és un dels millors exemples, jo crec,
de la barreja de diàleg enginyós i humor
que ja havíem vist a Monkey Island,
de bromes amb el jugador, de referències internes, etc.
Si només poguéssiu jugar a un joc de LucasArts,
jo crec que molts votarien per Day of Tentacle.
Perdona, perdona, és tard, tu també ho diries així?
No. No?
Sí, sí.
És que això em fa mal.
Hi ha Indiana Jones en The Fate of Atlantis, per exemple.
Sí, sí, sí.
Hi tens molts grans,
i aquí li agradarà més l'humor de Sam & Max,
i aquí preferirà coses més exòtiques com Loom, no ho sé, no?
Però és, realment, un dels que surt al top
de totes les llistes de les aventures gràtiques de LucasArts.
L'edició remasteritzada que ens ofereix
ens porta un redibuixat dels personatges i els escenaris,
que ara ja no són pixels,
s'ajusten molt millor al control de les consoles actuals.
Hem passat d'aquest menú d'accions que teníem al fons de la pantalla
a un menú de rodeta que s'activa amb un botó del control
i que, a més, és sensible a l'objecte que estem senyalant.
Per tant, ens deixa fer les coses que aquell objecte ens permetria fer.
De totes maneres, com totes les edicions remasteritzades
que s'estan fent, com la també va passar amb la de Monkey Island,
podem escollir en qualsevol moment
passar de versió remasteritzada a versió clàssica,
amb les seves accions i el seu gloriós pixel.
Atenció, perquè com a bonus track,
hi ha també el Maniac Mansion original.
Aquesta és la musiqueta... Em recorda a tu?
Sí, tens una mica l'estona estètica, aquesta.
Sí, més metalero, eh?
És full throttle, aparegut l'any 95,
és un exemple, ara que parlàvem de la música,
d'aquest amor que té Tim Schafer,
una miqueta per l'actitud macarra, rock and rollera, motera,
que és una cosa que vam veure també en Brutal Legends,
que era la història d'aquest roadie, d'aquest tipus de grup de heavy,
que entra en un món mític.
Va ser el primer joc que va sortir exclusivament per CD-ROM
de la part de LucasArts, i en part hi havia una La Música,
que era d'un grup real,
i era la primera vegada que LucasArts externalitzava el tema de la música,
i, a més, les veus digitalitzades
per a molts dels personatges que tenien veus per actors tan importants,
com, per exemple, Mark Hamill,
que posava la veu al dolent de la història.
És el que feia saltar CD, de fet.
Quan vas fer Indiana Jones versió CD és perquè ja tenia veus.
És el que feia saltar en MP3
la banca dels megas que no hi cabien en un disquet.
El joc aquest és una aventura de moters contra moters
pel control d'una fàbrica de motos,
i l'argument de Schafer era que els moters
són una miqueta com els pirates moderns,
que fan aquesta forma de viure lliure per la carretera,
buscant aventures, violència, etcètera.
L'edició remasteritzada, tornem a tenir un control redaptat,
la possibilitat de jugar amb gràfics actualitzats o originals,
però això sí, han mantingut totes les veus del joc de l'any 95.
I arribem al darrer, el que em fa més gràcia, que és Green Fandango.
Sí, mira, jo t'haig de dir que Green Fandango
té un lloc especial en el meu cor.
Recordo un inici molt frustrant,
amb les aventures gràfiques de sempre,
és la primera aventura gràfica en què tenia gràfics 3D,
tant renderitzats pels fons i escenaris
com en polígons 3D pels personatges,
i el moviment era el que avui estaria molt acostumats,
de moure un personatge 3D en un entorn mentre busques objectes,
això és molt habitual, però en aquella època d'aventura gràfica,
no, no ho era gens.
Recordo que em frustrava bastant el control del personatge
i poder fer accions.
La veritat és que sí.
Green Fandango també era molt particular.
Era una aventura on ajudem les ànimes dels morts
a arribar més enllà,
enmig d'una trama noir, detectivèstica,
en un món, que és el món dels morts,
que és el que percebem,
doncs fet amb aquest aspecte 3D,
molt influenciat en l'art nouveau
i tota la imaginària mexicana de la calaca i del dia dels morts,
però quan entrem a participar en el que seria el món dels vius,
tot és una mena de col·laixa estrambòtic
d'imatges com retallades de catàlegs dels anys 40,
o algo així, es veu molt, molt estrany.
En part per això, tot i que va tenir unes ressenyes espectaculars,
i amb el temps se l'ha considerat també
una de les millors aventures de LucasArts,
va ser un fracàs de ventes,
i de fet es veu que LucasArts va decidir abandonar
el gènere de les aventures gràfiques
pel fiasco de Green Fandango.
Adició remasteritzada, una mica el mateix banda sonora,
que s'ha reorquestrat perquè es van poder recuperar
els fitxers originals, però no sonaven prou bé,
i van decidir reorquestrar-la.
I la Taylor surt com enregistrant aquesta nova banda sonora,
que deu ser molt emocionant.
Val a dir que, quan va ser ja el final de l'època de LucasArts,
han tingut molts problemes per recuperar
tots els fitxers originals del joc.
Han hagut de contactar amb antics empleats de LucasArts,
i dir que quan te'n vas anar no et vas emportar
pas uns disquetes o un disco dur o tens alguna cosa amb fitxers.
Que fort, que encara passi això.
Què va ser de LucasArts?
És una nau industrial que va quedar buida
i van fotre uns billars allà?
Va desaparèixer.
Van haver-se de recuperar...
Estaven en un format especial, amb uns disquets especials,
tenien sort que un se'n van portar o un disc d'aquests
i el van poder llegir i recuperar els fitxers.
Però una de les coses que també hem comptat molt
és que aquesta aventura, Grim Fandango,
al llarg del temps ha tingut molts fans a darrere
que han fet pedaços per adaptar-la a ordinadors moderns,
per millorar-me una miqueta els gràfics,
suavitzar els pixelats,
el control aquest, que era estrany en aquell moment,
a un control d'aventura gràfica point and click.
I molts d'aquests pedaços de fans han sigut incorporats,
s'ha comptat amb la seva participació
perquè s'incorporessin de manera oficial
a aquesta edició remasteritzada.
Jo ho dic, per mi és una de les aventures imprescindibles
per jugar de qualsevol persona que vulgui tenir una idea
de què va ser aquella època de les aventures gràfiques
en el seu millor moment.
I una cosa que m'he deixat de dir de totes,
totes les edicions remasteritzades tenen, a més,
una pista de veu en plan audiocomentaris,
on Tim Schafer, Dave Grossman i diversos dels altres creadors
van fent comentaris allà on testeu del joc
sobre què era que hi havia aquest trencaclosca,
què passava en aquell moment, etcètera, etcètera.
Per tant, jugueu la primera vegada i gaudiu del joc,
però jugueu una segona vegada escoltant què us diu en Tim Schafer.
Repassem.
Les versions remasteritzades de Day of Tentacle,
Full Throttle o Grim Fandango,
les podeu trobar per PC, Mac i Linux a GOG i Steam per 15 euros.
Grim Fandango per Nintendo Switch
i tota la resta a PlayStation 4
i ara també a partir del 29 d'octubre per Xbox One.
Quan dic Full Throttle, a mi també...
Però tu, per exemple, Murillo,
tu t'imagines els teus fills, que són adolescents,
interessants per aquesta mena de joc?
O creus que és imprescindible haver-los gaudit
en el seu moment per jugar-los ara?
Estic pensant en els tres i no hi aniran, eh?
No hi aniran.
És que el concepte aventuragràfic en si,
però, clar, a dia d'avui el compares amb el que són els videojocs.
Com s'han transformat en aquell moment?
Flipava, amb el fet de veure un escenari
amb UBGA amb 256 colors, no?
Jo soc optimista, Oriol. Sí, a veure, argumenta-m'ho jo.
Sí, mira, tu veus ta filla escoltant una miqueta més gran,
ara ja no, o sigui, encara.
Nirvana, per exemple? És possible.
Ah, d'on ja ho tens?
Vols dir que hi ha una qualitat intrínseca en aquest contingut?
No, hi ha una curiositat ja a veure de què anava la cosa.
Tenim que experimentar i veure què es va fer al passat
per veure què ens afrenta al futur.
Hi ha una cosa que és atemporal, i això sí que tenen aquests jocs,
que no hi ha hagut continuïtat, que és el sentit de l'humor,
que és bàsic, des de Monkey Island, passant per The Tentacle, tots.
Per cert, al Generació Digital,
si l'esteu escoltant el dijous a les 4 de la tarda,
és perquè només ho feu a través de twitch.tv barra Generació Digital,
on, per cert, Francesc, la gent està comentant coses?
El Tomà està una miqueta d'acord en que aquestes aventures gràfiques
antigues li semblen una miqueta infumables,
tot i que sembla que m'ho diu una miqueta d'humor.
Hem preguntat quina és l'aventura gràfica que més li grava a la gent,
hi ha molts fans de Fate of Atlantis,
de les aventures d'Indiana Jones, Monkey Island, per descomptat,
i què ens diuen més, què ens diuen més?
També parlen de Dedic.
Dedic és una aventura del LucasArts
que va estar dirigida o codirigida per l'Stimon Spielberg.
És una aventura que ha de resultar,
però també és una molt interessant aventura.
Generació Digital, un programa 100% lliure de caixes de loot,
pay-to-win i microtransaccions.
Estem escoltant la música i estem veient les imatges del Pikmin.
En aquests moments, l'Eli està jugant al Pikmin deluxe,
que és un dels videojocs que ha aparegut aquesta setmana.
Deluxe, deluxe. Deluxe.
Perdona, m'ho dius tu? D'on ets, tio, deluxe?
Disney Plus o Disney Plus? Oh, tio, bé, home.
Com que plus? Ells diuen Disney Plus.
Ells diuen... Deluxe.
Sí, sí, si us plau. Deluxe, d'acord.
Fa molta ràbia. M'ha fet ràbia, de fet, però...
En segon dos ja he vist que era conya.
Que era la cosa. Sí, però en segon dos segons, eh?
Sí, però en quin dos segons?
Jo, de fet, a l'Eli li he dit,
juga, juga, però tu no sabies que jugaries...
De fet, m'ha dit, juga, i fa una estona,
i fa una estona que m'ha d'avisar cada vegada
que em toca dir alguna cosa,
aquí, molt concentrada.
És un joc que ha aparegut aquesta setmana.
De fet, està jugant a la demo,
perquè encara no l'hem pogut descarregar.
Què et sembla? Doncs em sembla molt bonic.
De fet, ara mateix soc una mena d'astrorauta
que està rodejat per aquests ping-pings, no?
Ping-pings. Ping-pings.
I me'ls he d'endur als llocs,
i amb ells els he de llençar per obrir-me portes
i per anar avançant.
Exacte, perquè, de fet, la gràcia és que els ping-pings actuen en grup,
i la manera funciona bé.
Els has de llençar. Primer els has de reclutar.
Sí, són uns éssers monos que els llences contra coses.
Són boníssims, te'ls emportes, et van perseguint per tot arreu,
i aleshores, amb ells els llences.
Els llences i fas trencar coses amb seus cossos.
Els rebentes contra portes.
No trenquis la màgia.
S'amaga molt de sado, darrere d'aquesta idea.
Sí, no hi surt cap mena de sang, però sí que és molt sado.
És pitjor que aquella explosió de Leninx, no?
Primer els drogues i després els mates.
Molt bé.
No et diré si els recomanes o no, perquè he jugat 3 minuts.
No m'ha donat temps. Però és bonic, oi?
Jo el trobo molt bonic. La veritat és que sí, és maco.
Aquest apareix i també apareix un que m'ha fet molta gràcia,
que és l'Autochis.
És un videojoc molt curiós,
perquè va aparèixer l'any passat per mòbils i PC,
i ara ho fa per PlayStation 4.
Són uns escacs nascuts d'una modificació d'un mod de Dota 2.
Estar, això dels videojocs vitaminats dels escacs,
ho tenim de fa molts anys, oi?
Hi ha uns jocs d'escacs que no són figurades d'escacs, per entendre'ns.
Exacte, i que es mouen.
I que disclen i que fan...
Això era l'alcalde mil·lenari, oi? Exacte.
Allò mateix.
I a l'Amiga, jo el Commodore Amiga recordo un chess
que era divertidíssim amb els personatges.
El Battle Chess.
I en aquella època eren jocs que ho petaven.
Tenia molta importància.
És curiós que jo recordava, però no recordava el nom.
Són alguna cosa o Super Chess, Battle Chess, Master Chess o Cheese.
Master Chess o altre cosa. Master Chess.
Sí, tots tenen noms així, és una cosa.
I el nom, igual que els cotxes, els jocs de cotxes i d'això,
sempre és un superfight, megafight.
Igual, sí, sí.
I ara vull parlar d'un videojoc que ha aparegut aquesta setmana,
que, a més, és un d'aquells que sortirà també per les noves plataformes,
com la nova consola de Microsoft i de Sony.
De fet, estem veient les imatges a l'estudi 2.14.
Que són flipants, les imatges. Sí, és Watch Dogs Legend.
És aquest tercer títol de l'anissaga Watch Dogs,
món obert a Londres,
en tercera persona hi ha hackers bons i un règim autoritari.
És un guió molt típic, d'acord?
Però és força espectacular, Watch Dogs.
Tu no has jugat al Watch Dogs?
És que el primer Watch Dogs va ser amb una bajona molt forta.
El primer Watch Dogs es va vendre, va tenir el gran downgrade,
va ser el canvi de generació anterior,
va ser un joc intergeneracional,
i van ensenyar, lo típic, en aquell E3, unes imatges brutals,
que després van de cebre molt.
El primer Watch Dogs era avorrit com ell sol.
Va sortir un Watch Dogs 2, el que jo ja no he jugat,
que es veu que és molt millor,
i el sorprenent és que la saga continua.
Jo pensava que moriria en aquell primer Watch Dogs.
Doncs mira, que ha sortit aquesta setmana
per les dues plataformes, PlayStation 4 i Xbox 360,
i sortirà per PlayStation 5 i per Xbox Series.
I veient les imatges, s'està veient que,
amb tot aquest tema del ray tracing i les il·luminacions volumètriques,
s'està tendint molt cap aquí.
El punk, el legion, com altres,
comencen a tenir una imatge Blade Runner,
que pot ser habitual en la propera generació,
perquè vesteix molt.
Es veu que amb el tema il·luminació
s'ha fotut un pas endavant important.
Em sembla que no puc dir res de les sensacions
que ha tingut Albert Garcí amb la PlayStation 5.
No ho puc dir perquè està envergat, però m'encantaria.
Perquè et diria una altra cosa que l'ha sobtat molt,
però no ho puc dir. Ho dirà de ser meravellent.
A mi el que m'ha sobtat, ara que parlava del Watch Dogs,
és que, per exemple, s'ha retrasat el cyberpunk,
també pel tema de tot el merder que hi ha
entre la nova generació i la generació antiga.
Ara estem en un moment que no saps
amb quina plataforma has de comprar el què.
I suma això a la pandèmia.
Imagino que els estudis deuen anar de bòlit.
Déu-n'hi-do.
Doncs la Gina Tost té el seu flamenc iPhone
i em va comentar que tenia moltes ganes
de parlar de la plataforma de videojocs del telèfon,
a les presentacions dels nous dispositius.
Apple sempre es parla del xip
amb el qual treballen els seus telèfons.
Un xip potent que possibilita que els seus jocs vagin molt fluïts.
Hola, Gina.
Hola, morillistes i equip GD.
Endevineu que té un iPhone 12.
Sí, sí, sí, ja ho sé, ja ho sé.
Però us prometo, us prometo que és per feina.
No cola, no? Ja, ja ho sé.
Però sí, sí, sí.
De fet, és per jugar.
I és per jugar aquells videojocs de alta potència
que necessiten un dispositiu molt bo, molt potent,
del que s'anomena Delta Gamma,
per poder funcionar.
I per això avui ens en recomano tres.
I alguns d'ells fins i tot els podreu jugar
amb els Andres Delta Gamma.
Comencem.
El primer és el Dragon Raja,
un MMO RPG que posa a prova el teu mòbil.
De fet, si el teu dispositiu
no és dels últims i dels més potents,
crec que t'explota les mans.
És un món obert,
gegantí, amb entorns
que resulten familiars,
però també asiàtics.
Teniu, per exemple, Sibèria o Tòquio.
Són enormes,
amb un munt d'emissions i un munt d'enemics.
I l'estètica asiàtica, per favor,
que no us tiri enrere.
Per igual que no us va a tirar enrere
quan vau jugar a Shenmue.
Us aviso ara que heu de preparar tres gigues
al vostre dispositiu per la instal·lació,
perquè, clar, tanta potència requereix també
de molt d'emmagatzematge.
El segon joc és el Pascal's Bagger
o Wagner o...
Una cosa així. Ja ho veureu.
És el Dark Souls del telèfon mòbil.
El teniu també per PlayStation,
Xbox i PC, perquè veieu
de quin nivell de gràfics estem parlant.
A YouTube teniu un munt de gameplays
de gent que l'ha provat.
I l'últim videojoc no us el recomano jo,
us el recomana Xavier Carrillo,
que és el director general de Digital Legends,
una empresa que ens té molt acostumats
a sortir a totes les presentacions d'Apple.
Respondents Heroes és un joc molt divertit,
és un joc d'acció per a equips,
és un joc amb el que té
un component tàctic molt important.
És un joc amb el que també hem volgut
treballar el tema de valors.
Després, per la tecnologia.
El Respondents Heroes s'ha fet
amb la tecnologia de Siga Charisma.
És un motor que s'ha dissenyat
especialment per a l'arquitectura Apple,
per tenir els millors gràfics.
I finalment, perquè és un joc
que s'ha fet aquí, a Barcelona,
per a un equip internacional
i un equip que des de fa
més de quasi 20 anys
està fent jocs de qualitat per vosaltres,
perquè us ho passeu bé.
Per cert, si us combreu
un dels dispositius d'Apple d'última generació,
que no fa falta que sigui un telèfon,
pot ser una tauleta o un ordinador,
Apple regala un any d'Apple Plus
per veure sèries i pel·lícules
i tres mesos d'Apple Arcade,
que és un sistema que jo us recomano
moltíssim per jugar a jocs que no tenen
ni micropagaments ni anuncis.
I a veure,
l'Eli ja sabem el que juga,
però tota la resta,
a què jugueu quan jugueu a jocs per mòbil?
Perquè sí, aneu mort de hardcoretes,
però jo sé que al final
sempre al lavabo
no us emporteu la Switch,
us emporteu el mòbil. Confesseu.
Amb la música de fons
que utilitzarà l'Star,
diré que jo no jugo a jocs de mòbil.
Francesc?
No.
El lavabo no, però.
El lavabo ja, telègram per lavabo.
El telègram s'ha inventat per lavabo,
aquells grups de coses que t'interessen.
Arcade?
Tu tampoc, Star.
Conta el Sudoku?
El que?
Sudoku.
Per cert, Star, avui ens vols portar
a l'altra punta del món?
Sí, si m'ho permets, t'ho locutaré una miqueta així,
amb el que invita el tema.
Sí, sí, com vulguis.
Som-hi, vinga, va, mira.
Austràlia, any 2001,
radiotelescopi astronòmic Parks.
Reporten el descobriment
d'un extraordinari fenomen prominent de l'espai.
Un impuls de ràdio
d'uns pocs milisegons de durada,
però d'una potència comptada en gigarsos.
Fins 2007,
es tornen a obtenir lectures similars.
Llavors, vam poder determinar
que aquells impulsos electromagnètics,
sobtats,
provenien de més enllà de la via làctea.
Què m'estàs dient?
Després de diferents rastrejos,
vam poder identificar
més de 40 ràfegues de ràdios similars.
D'aquestes 40,
van comprovar que 25 que s'havien detectat
a l'Observatori australià
presentaven anomalies sorprenents.
Venien de diversos punts indeterminats
i no tan llunyans,
sinó que indicaven
que devien provindre del voltant del planeta Terra.
I el més sorprenent,
només s'originaven
els caps de setmana.
Països Baixos,
any 2012,
reiotelescopi Westbork.
De forma periòdica,
es detecten onades d'interferències
dins de l'espectre de radiofrecuència,
impossibilitant el poder fer
dades extraplanetàries.
S'està lient el tema, eh?
Pobla de Behor-San,
Nova Gal del Nord, Anglaterra,
setembre de 2020.
Fa poc, això?
Durant 18 mesos,
cada dia, a les 7 del matí,
els poc més de 400 habitants
perden la connexió de banda ampla a internet.
Després d'infructuoses tasques de comprovació
per part de la companyia telefònica
i, fins i tot,
canviant tot el cablejat del sistema,
no aconsegueixen res.
Invariablement, la connexió d'internet
cau cada dia a les 7 del matí,
a excepció dels caps de setmana,
precisament quan, anys enrere,
es detectaven
les anomalies electromagnètiques a Austràlia.
Quins nervis.
Poden estar relacionades
dues poblacions separades
per gairebé 15.000 quilòmetres de distància,
situades a dos continents
i, fins i tot,
dos hemisferis separats?
No ho sé, no ho sé.
Ens hem de preguntar
si aquestes interferències provocades
poden tindre un origen extraterrestre
tal i com plantesen els seguidors
de la teoria dels antics astronautes.
O no, perquè soc el generador digital d'Icati Feme,
i aquí parlem de videojocs, creativitat
i cultura digital, sí o no?
Sí, però ara com t'explicaràs?
Mira, és que tot això, t'ho juro que és real.
Tot això que cau de dies és real
i que em mori el mateix si no ho és.
Mira, què passa?
Hem de passar a Ben Horsen, als mesos baixos.
Esteu sentats?
Sí, sí.
Doncs que un matrimoni de jubilats
de dilluns a divendres
ensenyen un televisió,
un TFT que els va costar 30 euros de segona mà,
no un CRT, una tele de cul
o una tele vella, com havien dit alguns mitjans,
una TFT, una que va tallar plena de 30 euros,
l'ensenyen a la 7 de la matí
per veure el programa Good Morning Britain,
el que vendria a ser els My Teens amb la Lydia Heredia,
i a l'encendre del televisió,
i a l'entorn del poble se'n anava a fer punyetes.
Fins que no apagaven la tele
i que internet no tornava a funcionar.
De veritat, eh?
Que vés a saber si tot el que diuen del 5 és veritat o no.
Jo de moment ja sé, ja sabem,
que amb una tele plana de 30 euros segona mà
te pots agarrar Twitter,
Twitter, Facebook, WhatsApp,
Tinder, Pornhub,
Google i l'accés al nostre correu electrònic.
I això que deies d'Austràlia
també era causat per un matrimoni
de jubilats d'Austràlia?
No, això també era veritat, o sigui, el que va passar era veritat.
Allò era els matins dels caps de setmana,
quan els astròlegs australians
anaven a fer la feina,
i es calentaven el cafè amb llet al microones.
El que era curiós és que els va costar saber la causa,
perquè només es produïa la interferència
quan obrien la porta al microones,
abans que s'acabés el temporitzador.
Saps allò que el poses a calentar 5 minuts?
El trec abans i pling! I obres.
És fort, eh? És real, eh?
Estàs dient que milers de microones obrint la porta
simultàniament provocaven una anomalia?
Un! Un només! El dels astronautes!
Es veu que amb aquells microsegons
en els que s'obrien la porta mentre funcionava el microones,
s'escapaven ones que fotien els detectors
del superràdio telescòpica per avall.
Déu-n'hi-do!
I suposo que això serà el mateix que passava el 2012
amb això que explicaves del radiotelescòpia
i dels peixos baixos.
Home, no ens tornem bojos, home! Ja seria massa...
T'ho juro que és veritat el que diré ara.
Allò era que arribava un repartidor
conduint un fitroen, un dos cavalls,
i les bogies del motor feien interferències.
I tenien que esperar a que el repartidor fotés el camp
per tornar a posar en marxa el radiotelescòpia
i poder fer enregistraments amb total seguretat.
Us ho juro, eh?
Sí, sí, no? Sí, sí.
És com la pel·lícula Contact de Judy Foster, però no supercutre.
Sí, era un tio amb un microones,
o amb un mòbil d'aquests, una toxana,
o jugant amb una supernés, amb una tele de tu.
Per cert, el situament dels cavalls
era aquell cotxe que deien que era impossible de volcar.
Em sembla que...
Sí, perquè anava a 10 per hora, no?
No, no, perquè tenia estabilitat.
Ah, perquè tenia el canvi de marxa que és raro, no?
Que el tenia aquí al davant. Sí, és veritat.
La cabra, nosaltres li dèiem la cabra en aquell cotxe.
La cabra? No sé per què.
Però tu n'havies nascut, eh, li?
No, no havia nascut quan el van començar a construir,
m'imagino, però n'he vist, n'he vist.
I quan el veu li diu la cabra.
Home, ara ja no em veig gaire.
No el posa al costat d'un telescopi d'aquests guapos, eh?
Que si no... No, no, segur.
I per Barcelona, de fet, no els veuràs, ara ja.
No, segur que no. No es poden veure.
I mentre els micrones no funcionaven i els cafès,
els ullens ens han comentat coses a través del telegram, no?
Sí, ens han comentat, ens han recomanat apps
com la que ens recomana Let Caballer,
que es diu Always On Edge,
i ens la recomana recordant l'època dels lets de notificació.
És una app que et fa...
Sí, et fa il·luminar un punt o les vores de la pantalla
només per a aquestes notificacions
i diu que s'adapta a qualsevol mòbil.
És una cosa que s'ha perdut, el tema de les llums de notificacions,
i això fa pocs anys,
fa uns anys que tenia el Albert per notificacions al blau.
Tenen mala fama, les notificacions,
és una cosa que molesta, una cosa intrusiva.
Normalment... Això m'espanten.
Això li passa a la meva sogra, que és d'aquella que li dona tot que sí,
que hi és, a acceptar-s'hi,
i el que li passa cada cert temps, cada cert mesos,
és que té l'ordinador ple de banners, notificacions i coses.
I és quan t'avisa, no?, que, per favor, em pots ajudar.
Vaig venir a casa seva a passar-li el CC Cleaner.
I això és el que ha donat mala fama, les notificacions.
A més coses, l'Ester ens fa una consulta
respecte a un tema del que parlàvem fa uns programes.
La pregunta és la següent.
Hi ha corrons per bicicletes de muntanya?
Corrons, recordem que és aquell aparell
que es posa a la roda del darrere de la bicicleta
per convertir-la en una bicicleta estàtica.
Diu que està pensant tunejar la seva bici bella per fer-la anar amb corró,
i ens demana recomanacions de tenir en compte.
Està pensant en el confinament, clarament.
S'ha de fotre la bici dins de casa i seguir movent els peus.
Corre per no anar enlloc.
L'Ester diu que aquesta bici ja no tornarà a tocar el carrer.
Veu el futur una mica negre.
Veu molt negre.
A la tarda ja deia córrer per no anar enlloc.
Cada vegada que veig algú amb aquestes bicicletes a YouTube,
sé que després hi ha un accident,
perquè aquests corrons de vegades es desconnecten
i te'n vas directe a la paret.
Jo crec que, per exemple, Oculus Rift o Oculus Quest 2,
és una mena de coses.
Un corró, per exemple, que fos un complement,
per fer bicicleta amb realitat virtual.
Per exemple, això funcionaria.
De fet, un uient nostre, que ara està al Twitch, que és el Roger...
El Roger Magomà és un gran expert.
Jo li he vist punxar la roda al corró,
de les seves sessions de Twitch, una vegada punxar la roda.
Anant al corró i dir-li que pot punxar la roda,
se'n fa el mateix per donar-li realisme.
Això s'ha de fer amb la navalla, amb la faca, i ho va punxar així.
Sí, no, doncs és l'escalfor, la temperatura que arriba.
De fet, ell ens diu a Telegram que ens compartís el seu article.
Té un article molt interessant
sobre fer bicicleta al confinament.
Està molt bé, si ho voleu veure.
Hi ha molts uients que...
Hi ha hagut moltes opinions sobre el tema, eh?
Hi ha hagut que deien que era molt difícil
perquè s'havia de mirar que si les marxes, que si...
No, sembla ser que no.
S'ha d'aixecar la roda un pam de terra i ja està.
Exacte, vas a qualsevol...
Amazon, i hi ha una cosa que l'adaptes i ja està, cap problema.
Molt bé, més coses.
I ara et sona el terme crunch de la indústria del videojoc?
Sí, home, n'hem parlat aquí alguna vegada, no?
Que es passen una mica més treballadors, eh?
Doncs diu que sí, que sí, que se segueix fent.
La Laura ens comenta que hi ha uns articles
que parlen de gent, algunes desenvolupadores,
que no direm el nom de videojocs,
que diu que fan setmanes de sis dies des de fa temps,
que diu que n'hi ha d'altres que fan jornades de 100 hores,
que no sé si això és possible, però sembla ser que es fa,
i el K4 comenta que la cultura del crunch
està tan interioritzada dins de la indústria
que és molt difícil d'eliminar-la.
Hi ha gent que no ho fan però que ho volen eliminar
i està costant moltíssim.
De fet, l'Ed Caballé diu que el crunch
és el que feien abans tota la gent de la construcció.
Amb la bombolla, segur.
Sí, es deia d'una altra manera, el nom no era tan cool, diguem-ne.
Però passa que quan el crunch és voluntari i te'l paguen...
No hi hauria problemes, no?
Els videojocs es veu molt com que la gent...
És una miqueta com els grans cuiners, diguéssim,
que tenen els aprenents si no els hi paguen.
Els estagiers, allò, no?
Ho veuen com que és normal, no?
Jo soc aprenent i jo he de treballar molt molt molt
perquè és el que has de fer.
Aquella cosa que fas currículum podràs posar.
Que has estat treballant a Cyberpunk, què més vols?
A sobre voldràs que et paguin.
Sí, sí.
Hem arribat al final del programa.
És així de fort, el tema, eh?
I res, Eli, Francesc, Oriol Estar, des de Tarragona.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui
i bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
És que passen els minuts volant, és que és així, eh?
El control tènic que hem tingut el Quim García,
a l'estudi dels DICAT.
També hem tingut l'Albert Cotts, a l'estudi de Catalunya Ràdio Tarragona,
i l'assessorament lingüístic d'Olga Clapés,
que ens ha ajudat en el guió.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram, a icat.cat barra GD,
pels podcasts de Spotify, també dels de Google,
l'altre dia vaig veure que hi som,
a Twitch.tv barra Generació Digital,
que cada dijous a les quatre de tarda
fem la veta del programa, i també per YouTube.
Avui, que passeu molt bon cap de setmana,
que tingueu temps per jugar a videojocs,
aquesta setmana marxem amb la música de Pacer,
que també ha aparegut aquesta setmana.
Perquè ens entenguem, Pacer és un Mario Kart futurista
amb música insistent de fons.
Així doncs, adeu-siau.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.
Ha, ha, ha.