Bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada, això és el Generació Digital, el programa 548.
La setmana que hem sabut, doncs, per exemple, que WhatsApp no donarà suport de la seva aplicació pel sistema operatiu de BlackBerry.
I la setmana de guardar la creditació del mobile.
Molt bona nit a tots, Francesc Eixer i Blasco.
Bona nit.
Albert García.
Bona nit.
Gina Tost.
Bona nit.
Elisabet Sánchez.
Bona nit.
Elisabet Sánchez, dels llocs on aneu.
Algunes, mira.
Hem portat unes quantes, avui.
Home, Laura García guanya per golejar.
No pot aixecar ni el coll, aquest bon home.
Jo estic esperant que acabi aquest moment del programa per treure'm tot això que porto sola.
És que no t'ho vols treure, de fet.
Quedarà així.
Gina, estàs fent un periscope en aquests moments.
Sí, estic fent un periscope i la Gina està preguntant moltes coses i em sap greu perquè porto tota l'estona contestant a les preguntes a neu alta.
I ara mateix us foteu prou de posar Catalunya Ràdio.
Sí, sí, perquè ara qui parla soc jo.
Però si hi ha alguna que creus que pugui contestar, que cap problema.
Tu sí que les guardes, Albert, eh?
Sense cap dubte, totes?
Aquí només porto unes quantes.
Jo les guardo totes, totes.
Encara que sigui en un acte petit...
Sembles una res que ha guanyat un campionat, eh?
El de l'equipo A, sembla a mi.
Quina és, la que diries?
La de l'E3, home.
A l'E3 m'agrada molt.
Quin any és?
Aquest és l'any 2011.
S'ha de dir que jo també hi era.
Jo estava amb ell.
Però aquesta és fantàstica, atenció.
Una de la Liga de Videojocs Profesional,
el primer torneig que van fer, la Final Cup,
a l'Hotel Barcelona Plaza,
que l'acreditació és una guia
dels diferents equips que competien i és molt maco.
Oh, que bonic.
O sigui, és una acreditació amb informació, eh?
Sí, sí, sí, és fantàstica.
Francesc, tu què?
Uh, qui són aquests cabells d'aquí?
No me'n recordava.
Heavy metal.
Les acreditacions a Sitges, fantàstic.
Mira, potser...
No sap qui n'agafa.
És aquesta, la del programa P.O.B.W,
P.O.B.
On vam arribar...
Vam anar-hi tot l'equip i vam conèixer en Paginof.
I tant, el Tetris.
I després, segurament, no sé, potser les de la Game Lab.
Perquè són aquestes tan fantàstiques
que ens donen l'ocasió de conèixer gent tan singular.
I això a mi m'apassiona.
I tu, Gina, no en veig una només?
Jo només en tinc una.
I perquè quan ho vas demanar, aquell dia casualment
vaig anar a la presència
a les catorzenes jornades del col·legi oficial
de documentalistes bibliotecaris de Catalunya.
I vaig guardar la creditació
perquè jo habitualment,
quan acaba l'asdeveniment,
el tiro i no torno a...
no torno a fer-ho.
Decisió, perquè segurament tenies tantes, no?
Sí, decisió una mica...
anti-diògenes. Intentem guardar lo mínim possible.
Molt bé. A mi m'agraden les
creditacions que tenen
allò que no sé per què serveix, que és...
El forfet, no?
Sí, exacte, perquè arribi
al lloc en qüestió.
Molt bé, aquest tema.
Això no és per anar xulo una mica?
Una mica també. Estirant, no?
No, aquesta, mira,
l'he portat perquè feia deponent
a les segones jornades
de la Catusfera.
Que això deu fer 10 anys,
més o menys, i és molt graciós
perquè vaig anar a parlar
de l'utilització del bloc del generació digital
com a eina
d'informació a banda
de fer ràdio.
I, mira, hem parlat de creditacions
perquè m'ha fet gràcia
i també per recuperar
llocs on hem anat durant
tots aquests 14 anys que portem fent el programa.
Comencem amb la sintonia?
638-68-7030.
Molt bé, Elisabet,
fa molt temps que no parlem de premis
i de comentaris que hagi pogut fer la gent
a través de les xarxes de premis.
Recordem que tenim aquest joc de Pokémon.
Tenim aquest joc de Pokémon
per la 3DS.
És el Pokémon Mundo Mega Misterioso.
I, com deies tu, fa dues setmanes
que no donem regal.
Aquesta nit ja tocava.
I, per la setmana vinent,
en tenim altres
que ja ens vam ensenyar.
La setmana passada vam posar unes fotos
a Facebook i a Twitter
que eren uns pins
que va recollir el Francesc
amb les seves caminades pel mobile.
Correcte, d'edició limitada.
Aquells pins d'Android.
Sí, que sempre, des dels dos últims anys de mobile,
regala aquests pins pels Estàngels
i els has d'anar a buscar.
Totalment d'acord.
I la gent que ens escolti
o que ens escolti en podcast durant la setmana
que sàpiga que té temps fins dissabte,
a aquesta mateixa hora de la setmana vinent,
per poder enviar
un missatge de veu,
sobretot el que ens agrada,
i després hi ha més possibilitats que pugueu guanyar.
Si voleu,
aquests pins, n'hi ha tants,
que segurament farem més d'un...
És el que anava a dir, que déu-n'hi-do, els que hi ha.
Farem algun lot, no?
Sí, perquè la gent podrà
accedir a tot aquest material.
Molt bé.
Animar la gent que ens escrigui res a xarxes.
A Twitter i a Facebook, igual,
també ens agrada molt que ens enviïn propostes,
coses a fer, també sempre expliquem
què hi ha durant la setmana, coses interessants,
però amb aquest missatge de veu al WhatsApp
poden guanyar premis, a més a més.
Per cert, deixem saludar l'Àlex Hurtado.
Àlex, molt bona nit.
L'Àlex és uient del programa
i el voldria saludar
la gent que ha vingut a veure aquestes hores.
I ja per això, de veritat,
moltíssimes gràcies per venir.
Diuen que estàs enfainat, no, darrerament?
Una mica, una mica.
Temes de televisió?
Estàs enfainat amb... Ah, vale.
Amb temes de televisió i de...
sí, de televisió, però per tot es costa diferent.
Ah, sí? Bueno, bé, no?
Un no es pot dir, l'altre... bueno, l'altre es veia a futbol
tot el dia. Ah, sí?
Sí, hi ha gent que li agrada, bueno...
Doncs, escolteu, si alguna vegada ens voleu veure
directament al programa
i teniu ganes de venir a la una de matinada,
cap problema, ens ho dieu durant la setmana
i us donem el passi perquè pugueu venir.
I jo crec que ja podem començar amb les preguntes dels uients.
I comencem amb una consulta
relacionada amb la cultura.
Hola, m'agradaria saber si hi ha algun app
que permeti estar informat
de propostes culturals per Catalunya.
Vull dir que, per exemple, per geolocalització,
digui que tens més a prop
quines activitats,
sortides o teatre
pots trobar en la teva zona.
Vinga, merci.
Albert García, què li podem dir?
Doncs la veritat és que aplicacions
que et recomanin propostes culturals
i que, a més a més, tinguin geolocalització,
no n'hi ha moltes.
No n'hi ha moltes. Hem hagut de... i menys encara
que estiguin actualitzades de fa poc,
que sempre és molt important quan parlem d'aplicacions
que estiguin actualitzades, perquè he trobat algunes
de 2013, 2014,
que això ja segurament haurà quedat desfasat,
si a més hi són propostes culturals.
Però buscant una miqueta hem trobat
algunes cosetes. Per exemple,
tenim una que es diu Divertium,
és una aplicació gratuïta per Android
i Parallos creada a Osona per un estudi
d'ons a Osonenc
i de fet per una família que buscava
activitats per fer amb la seva filla.
És una aplicació molt enfocada a
propostes d'oci familiar.
Festes, també alguna mica
de cultura, esports,
fires...
Et permet buscar de forma
amb geolocalització, per tant pots dir-li
aquí on soc, què tenim a la vora,
més o menys? Que m'estic perdent.
Què hi ha a la vora al voltant meu que sigui assumible
per anar aquest matí i anar a buscar?
Doncs Divertium és una d'aquestes aplicacions
que està prou bé.
Després, hi ha un parell d'aplicacions,
en aquest cas promogudes
per la Generalitat. Una és
Visits Museum.
Et permet conèixer museus,
tot el patrimoni cultural i artístic
de les províncies de Girona,
Lleida i Tarragona.
Curiosament, la curiositat que jo li trobo
és que a banda d'estar en català, també està en castellà,
anglès, francès i aranès.
Et permet conèixer museus.
També dintre de la Generalitat hi ha una aplicació
que es diu Fescat, que està dedicada,
com el seu propi nom indica,
a festes populars de Catalunya, on surten totes.
I també és com una mica
una aplicació social.
La gent es pot apuntar i compartir
impressions de les festes.
Hi ha una altra aplicació que no és ben bé una aplicació,
sinó que és una pàgina web d'aquestes que són
responsive, que s'adapten al dispositiu
que tu tens,
que és Surt de casa. Jo crec que és
la que es refereix la nostra ullent,
perquè treu molta informació de les Terres de l'Ebre
i crec que deu ser aquesta
la que es refereix.
La Jordina ens ha trucat i ens ho ha dit.
Jo crec que es refereix a Surt de casa,
que és una pàgina web que és molt interessant
perquè et dona molta informació
actualitzada i està molt bé.
I finalment, a banda de les que hem dit,
la pàgina del 3C
també és una pàgina web que està molt
adaptada per dispositius mòbils,
per telèfons, i allà trobareu molta informació
i molt actualitzada de propostes culturals.
Per cert, Albert, ara que parles del 3C,
fa pocs dies
que aquest club, el 3C,
ja sabeu que és un club de cultura,
va fer 10 anys, i el seu director,
el 40, ens ha deixat una nota de veu
al nostre WhatsApp.
La diferència de l'anterior amb el nou club 3C
és que fins ara era una web
on s'hi podien trobar entrades d'espectacles
amb descompte, i ara el que tenim
és un portal, una comunitat d'usuaris
amants de la cultura
que poden, per una banda, trobar les entrades
dels seus espectacles, però al mateix temps
també poden interactuar entre ells,
poden recomanar-se coses, seguir-se,
i al mateix temps poden també,
en una tercera pota, trobar tota la
informació cultural més rellevant
que surt a mitjans de comunicació, de blogs,
ressenyes dels mateixos usuaris del club,
una mica, tot el que necessita l'usuari
per anar de la butaca de casa
a la butaca del teatre, pot fer-ho
a través de tot el web del nou portal
del club 3C.
I recordem també, de fet, si recupereu
la web de Catalunya Ràdio
amb totes les entrevistes que vam fer
al For years from now, va haver-hi una
que em va agradar molt, com totes,
però sobretot aquí especialment, que va ser
una xarxa, una aplicació
on hi ha informació oficial
de museus, que la veritat és
que està molt i molt bé
i que és una aplicació que va creixent
dia rere dia.
I anem ara a una altra pregunta
del nostre oient Pedro,
que ens la va enviar ja fa uns dies
en plena setmana del Mobile World Congress.
Ja estem a la setmana del Mobile
i em sembla que Xbox, Nintendo i Playstation
no hi són al Mobile.
Com creieu que encaixaran
les grans videoconsoles a la pròxima dècada
en aquest Smart World?
Creieu que NX pot ser un punt d'inflexió?
A veure, Francesc, abans de res,
què és la NX, aquesta que diu el Pedro?
Bueno, NX segurament serà
un dels possibles futurs de Nintendo
o el futur de Nintendo és el nom en codi
de la seva següent generació
de parell d'entreteniment.
Com que no he dit consola, he dit parell d'entreteniment.
No sabem ben bé encara què serà NX,
però corren bastant rumors
que pot ser una mena de plataforma
basada en Android,
que a la vegada podria tenir una versió mobile
i una versió domèstica per casa.
La veritat és que encara no ha quedat molt clar,
però NX apuntaria una mica cap aquí.
Tornant una mica a la pregunta
sobre el Mobile World Congress
i per què aquestes grans marques no hi són,
jo crec que el Mobile tampoc no és el millor lloc
per parlar-nos al respecte del videojoc mòbil.
Tot i que hi ha una jornada
Game Lab Mobile,
el Mobile és molt més d'infraestructura
que no pas d'aplicació encara de l'usual
i tot i que hem tingut aplicacions catalanes
i gent que ha fet videojocs
que hi tenia representació,
no és potser el millor lloc
per parlar sobre videojocs al Mobile World Congress.
A més, si mirem aquestes grans tres marques
Sony, Microsoft i Nintendo
de cara al futur,
la veritat és que Microsoft
ha de deixar una mica les coses més clares
amb el tema Windows 10,
que és aquest sistema operatiu
que ells diuen que això és únic,
ordinador, telèfon, Xbox One,
console i futures consoles,
tot es converteix en sistema operatiu,
les aplicacions funcionaran amb l'un amb l'altre
perquè no hi haurà una versió d'un videojoc
per Xbox One i un per PC
i un per telèfon mòbil,
té que ser el mateix.
Allò que funciona per un funcionarà per l'altre,
autoadaptant-se, etc.
És una companyia que aposta molt fort
perquè els seus productes siguin
totalment transmèdia en el univers mobile.
Sony potser és la que
es queda una miqueta encara atrapada
en aquest món més tradicional de la consola
i Nintendo, jo no crec que la resposta
de l'adaptació de Nintendo al món mobile
estigui en aquesta futura NX,
que ja veurem què ens depararà,
sinó en una cosa que tenim més propera,
que és el Mitomo.
Mitomo en dosis, eh?
Sí senyor, Nintendo ja ha dit
que l'1 d'octubre arribarà a treure 8 jocs
per plataformes mòbils i a més Mitomo
que serà una mena d'aplicació
on hi haurà xarxa social,
agafa tot el tema dels punts del club Nintendo
i que intenta fer que els seus usuaris
en aquest món mòbil i de xarxa social
que tenim i ens connectem a tot arreu
doncs ho facin a través d'un portal Nintendo
i això es posa en marxa ja al març.
Sí, sí, jo tinc el meu correu
i esperant que m'enviïn
aquesta aplicació o joc per poder provar-ho.
Albert, tu també o no?
A mi m'he registrat i voldria fer-ho per agafar el nom
perquè hi ha hagut aquest canvi de club Nintendo
i m'agradaria córrer per agafar un nom que m'agradi.
Però jo penso que això del Mitomo
aquest 2016 tindrà molt d'èxit.
Crec que serà superèxitós,
serà l'aplicació d'aquest any.
Mireu que us dic.
Un ei 20 del dia d'avui per després agafar el tall.
D'aquí tres mesos.
Està molt bé que ho comentis.
Per cert, escolta aquest som.
A veure què et sembla.
Aquest so és el so de tots els ordinadors,
tots en funcionament del Maren Ostrum,
el supercomputador.
Vaig poder entrar i vaig enregistrar
aquest sob sortament descarat.
Sembla una sacadora, eh?
La meva sacadora fa el mateix som que el Maren Ostrum.
Però amb l'orella posada allà al costat, no?
Fa aquest soroll, eh?
No, no, és que és una sacadora...
Compte, saber què processa la seva sacadora.
Conecta 60 sacadores en línia, a veure què passa.
Un dia hauríem de parlar de sacadores
i sobretot el fet que hagis de treure,
però quan acaba la sacadora,
que tu treus aquell tou de roba,
la meva seca, eh?
Hi ha dos tipus de sacadores.
I tu quan acaba una sacadora
has de treure molta roba.
No us ha passat del filtre?
No en treieu la roba del filtre?
Sí, tu vols dir aquesta mena de...
El perxim aquest.
Burrisol.
No, hem de parlar de sacadores amb wifi.
O rentadores amb wifi, que això també n'he vist.
Internet, les coses aviat ja...
Hem de parlar de wifi.
Un dia faré bé la pregunta, perquè em preocupa molt.
És la teva que està espatllada.
No, no, no.
És igual.
Avancem, mare nostra.
Per què parlem de mare nostra?
Doncs perquè un uient, en Xavier Rubio,
hi fa tasques de recerca
i ens ha deixat enregistrat un missatge de veu
explicant-nos això.
Formo part d'un equip del Barcelona Supercomputing Center
que fa servir simulació
per estudiar les societats humanes del passat.
Aquest és un vídeojoc
i que al mateix temps podia servir per promoure la cultura científica.
Així que després de dos anys
i gràcies al suport del programa Recercaixa
l'acabem de publicar.
Es diu Evolving Planet
i més que l'estratègia, ciència actual i ciència ficció
ja que et posa en la pell d'un arqueòleg
que viatja un planeta iunial l'any 2016.
El teu objectiu és descobrir
el que li va passar als Loban,
una espècie de l'enigen extingida
que va viure ja fa milers d'anys.
A través de 20 missions vas coneixent la seva història
i la teva història.
El joc està disponible gratuïtament
en català, castellà i anglès
per dispositius Apple i Android
i podeu trobar més informació a www.evolvingplanetgame.com
Aquesta setmana hi ha un munt d'esdeveniments
relacionats amb la tecnologia i els vídeojocs.
Aprofició a professió.
El dimecres a les 6 de la tarda al Mobile World Centre
on es podran veure 5 tallers de 20 minuts
destinats a entendre
els 5 punts bàsics en el desenvolupament de vídeojocs
des de la perspectiva de l'art,
la monetització,
internacionalització
i la qualitat dels vídeojocs.
Organitzen PUBGAM Studios
i Desarrollo Español de Videojuegos.
I una altra iniciativa,
el Festival Barcelona Visual Sound
és un espai d'exhibició
i una plataforma de promoció per a la gent jove,
artista i creadora de l'àmbit audiovisual.
I la competició reparteix
8.300 euros en premis
amb 8 modalitats de participació
com animació, documental, ficció, banda sonora
o mapping. Hi ha una mica de tot.
Aquest Visual Sound ja ha començat
i acaba, per cert, l'11 de març.
I ara atenció al Play Gira
del Tot Gira.
Ets un gran del FIFA 16?
Demostra-ho al Tot Gira.
Engeguem la segona edició del Play Gira.
La gran final del Play Gira.
Si tens una PS4 i el FIFA 16,
apunta-te a la nostra lliga.
Quatre tornejos online, quatre guanyadors
que competiran a Catalunya Ràdio a les semifinals i finals
per ser el millor gamer de FIFA 16 de Catalunya.
Pel guanyador, una PS4,
un monitor de joc i una connexió anual a PlayStation Plus.
Registra't ja a catradipuncat.totgira.
Una paradilla.
Fem un Play Gira
amb la col·laboració de Liga de Videojuegos Profesional LBP.es.
I comença dilluns, aquesta segona copa.
Recordeu que jo vaig participar a la primera,
que em van pagar una pallissa de 5, 7 a 0.
No tornis a presentar-te.
El David em deia...
Mira, ho sento. A més, és molt tard.
Jo a les 11 me'n vaig anar molt d'hora.
Hi hauria d'haver una altra candidata
a jugar, o no?
Albert, per favor, no?
Albert, tu tens el FIFA? Jo sí, jo sí.
I ets bo, no?
Hem de tenir representació del programa.
Jo, si voleu, vaig, però no em faig responsable del resultat.
No passa res, no pots fer pitjor que allà.
De fet, recuperaré exactament el resultat,
perquè pot fer pitjor.
Pot ser un 8 a 0, 9 a 0.
Si us plau que no ho sigui.
Per cert, hem volgut deixar pel final
de la setmana que més il·lusió ens fa.
És l'esdeveniment Hello World,
la segona trobada entre estudiants
i la indústria del videojoc.
Serà aquest dijous 10 de març, a les 7 de la tarda,
a l'antiga Fàbrica Estrella Damm del Carrer Rosselló.
I la millor persona per explicar-ho
és la seva organitzadora, Gina Tost.
Molt bona nit. Hola, molt bona nit.
És la segona vegada que fas aquesta...
que a mi m'encanta el nom, Hello World,
que és això, una trobada
de gent que està estudiant...
Estudiants, bàsicament, de les quatre universitats
que tenen graus en videojoc
i gent de la indústria.
I clar, em ve molt de gust perquè aquests nois,
que ara mateix són companys de classe,
d'aquí un parell d'anys
seran companys de feina, competiran pels mateixos llocs.
Quan busquin un programador
es buscaran entre ells. Per tant, crec que és molt important
que es coneguin i que coneguin també
la indústria i que la indústria els conegui amb ell
perquè quan vulguin caçar talent
sàpiguen on hagin d'anar.
I quines universitats estan?
Hi ha l'UPC, el Tecnocampus,
la Universitat de Girona i la Universitat de Girona.
Es porten bé, entre ells?
Sí. De fet, el dijous ho sabré.
La primera vegada que ho vaig fer va ser molt informal.
Vam arribar a 150 persones a un bar.
Imagina't el bar, no?
I els professors van venir, alguns,
però sobretot van venir molts estudiants.
Es van posar a jugar al Villar. Vaig triar un bar
que tingués Villars perquè poguéssim jugar.
I vam jugar al Villar.
Però clar, aquest any s'esperen unes 400 persones.
Déu-n'hi-do.
No queden entrades.
És que si entra més gent, haig de demanar una ambulància
i no tinc pressupost per una ambulància.
Només ho dic jo.
Doncs felicitats per aquesta iniciativa de la veritat
i dissabte vinent ens expliques una miqueta quin ha sigut...
Jo us ensenyo fotos i periscopes.
Perfecte.
I en Carles ens pregunta
sobre aquest telèfon intel·ligent
que ha aparegut a l'Índia i que es diu Freedom 251.
I per què aquest número?
Doncs perquè justament costa 251 rupies.
Heu parlat del telèfon aquest
aquí a l'Índia?
Que és un smartphone
i val 4 dolars fer-lo?
Doncs el canvi,
segons el conversor de Google,
són 3 euros i mig aquestes
251 rupies.
Què és això, exactament, Gina?
És de l'empresa Ring & Bells
i té unes característiques tècniques bastant bones.
No hem de pensar que és com aquests mòbils
big, no?
És un smartphone en tot arregla.
És una pantalla i la sèrie de 4 polsades,
memòria d'un giga que pot ser ampliada
a una micro SD de fins a 32 gigues,
dues càmeres, una frontal
i posterior amb flash de 3,2 megapixels,
amb Android, Lollipop,
amb apps instal·lades de fàbrica com Facebook,
YouTube o WhatsApp.
I surt el 30 de juny, es pot fer
la preventa a la web, que és ringandbells.co.in.
I, a més,
tenen de tot, no només tenen aquest telèfon barat,
sinó que en tenen d'altres una mica a preus habituals.
Tot això dels 3 euros
forma part d'una campanya anomenada
Making India, que intenta exportar
productes tecnològics, però
hi ha una mica de polèmica.
Ja que la presentació del telèfon
vam tapar amb Tipex, sabeu que
a dalt de tot els telèfons
molts porten la marca, no? Doncs aquest portava la marca
Atkom, molt cutre.
I clar, Atkom no és una empresa
india, és una empresa
de fet que fabrica
fora. Per tant,
clar, si forma part del Making India
i per això és tan barat, però la que ho fabrica
no és Ringandbells, sinó que és Atkom.
És estrany. És estrany. Aleshores,
i que a més que ho tapeixin amb Tipex,
que és com, no podíeu haver fet
amb una impressora 3D una tapa diferent,
no? Havíeu d'aprofitar això i tapar-ho
amb Tipex, molt cutre. Però és fort, no?
Al final, que te n'adonis que per
4 euros pots fer un mòbil,
això és fort. Jo crec que el
telèfon no els costa,
els costa bastant més, però
amb l'ajuda del govern índi
el poden vendre per 3 euros.
És com la Playstation 4, no? No costa
400 euros, no costa molt més.
Sí, però el negoci és un altre. Jo crec que el negoci
és conèixer els productes de l'Índia,
que ara estan intentant que hi hagi
més potència en aquí,
i segon, anar amb allà a marketing per Ringandbells,
que era una empresa que no havíem sentit a parlar mai.
A més, és un telèfon mòbil que
porta de sèrie un munt d'aplicacions
destinades a gran part
de la població de l'Índia,
que no té encara mòbil, aplicacions per gent
del món del camp,
de temes de geolocalització,
aplicacions per
professions que encara en aquell país no tenen
mòbil de forma habitual. És bastant curiós
que tinguin aquestes aplicacions de sèrie.
Ja he parlat de YouTube i WhatsApp perquè som els que coneguem.
Molt bé, molt bé. Doncs interessant,
i el que farem sobretot és seguir el juny
quan surti la venda, i fins i tot
a mi m'agradaria aconseguir un per portar-lo aquí
i veure les diferències del món. Doncs mira, 3 euros.
3 euros, exacte. Segurament el fet que
me'l portin amb el sobre serà molt més car.
M'encanta posar ambients sonors.
En aquest cas, aquest està enregistrat
al paisatge sonor de Catalunya Ràdio
i és l'avantmaig d'un partit de
hockey. Més de 12 jugadors
amb un iabai donant cops a pilota
i de veritat que és espectacular
els moments previs d'un partit.
Doncs un treballador de Catalunya Ràdio que
vol preservar la seva identitat
resulta que enregistra vídeos
dels partits que fa el seu fill cada dissabte.
Correcte. Però bé, aquests vídeos
els fa servir l'equip
per analitzar i millorar el joc,
però ara se n'adonen que també és utilitzat
pels equips contraris.
Això és el perill. I tant.
Aleshores què passa? Doncs que no sap
com fer perquè els vídeos es puguin
publicar només per persones
interessades. Exacte, les de l'equip o les
del club. M'ho deia aquesta persona,
els passadissos, preocupada. Albert.
Doncs aquí tenim la solució per al seu problema.
A veure, si els vídeos aquests
els puja, per exemple, a la plataforma
per excel·lència de vídeos, que és YouTube,
doncs té l'opció de no
publicar-lo per tothom, sinó fer-ho de forma
oculta. Per tant, ell tindrà la direcció
del vídeo, tindrà la URL
del vídeo i podrà
compartir-la amb les diferents persones
i cadascú el podrà veure, però si no
coneixes la direcció exacta, no la podràs
veure, no estarà publicant. De dues maneres,
si ell té ara un Gmail o és el que utilitza
l'equip contrari sabrà quan posi
un vídeo. No, si està ocult
no es veu.
Si està ocult no es veu.
Si no fa servir el YouTube, que també
pot ser, se m'acut també que, per exemple,
pot agafar aquests vídeos i crear
una carpeta compartida amb un servei
al núvol, per exemple, Dropbox,
per dir un, i allà pot
agregar els diferents membres de l'equip
i quan publiqui el vídeo tothom rebrà
el mail que ja dintre hi ha el vídeo.
A més, m'he imaginat que
potser està consultant l'equip contrari
en el vestidor abans de sortir al camp,
doncs amb el Dropbox pots agafar el telèfon
mòbil i mirar els vídeos directament des del teu
mòbil i analitzar la jugada.
És una bona opció aquesta. És una bona opció
i a més espero que
sigui interessant el fet
que sobretot
els altres equips no ho vegin
amb les teves tàctiques.
A més a més,
a més a més,
a més a més,
a més a més a més a més.
A més a més a més a més a més a més.
El Twitter de Josep Maria Ganyet
ens acaba de dir ara mateix que s'ha mort
el rei Thornlinson, que és el creador del correu
electrònic, per si no ho havíem dit.
Molt bé, continuem amb més... sobretot, més preguntes.
Tenim un ullent que vol gestionar els menus de casa seva
en relació als menus dels seus nens.
Bona nit, amics del Generació Digital.
Mireu, jo tinc dos nens petits que van a dues escoles diferents,
i a l'hora de preparar el sopar, el plàning de sopars de la setmana,
em trobo que jo haig de quadrar dos menus diferents.
Em recomaneu alguna aplicació que em faciliti la feina?
I, per cert, el tema del Windows Phone, en el mobile,
ha sortit alguna notícia o està ja a punt d'entrar al forat?
Gràcies, bona nit.
638-68-7030.
Gràcies per la pregunta. Per les dues preguntes, anem a PAMs.
Primer parlem d'això, els menus,
el fet que hi hagi dos nens, menus diferents,
i després no sàpigues què fer per sopar.
Doncs sí, és el cas típic de preparar pollastre,
i que et vingui un dels nens i diuen que menja el pollastre per dinar.
Jo què sé.
A veure, jo què sé, no.
Totes les escoles t'envien el menú, el tenen disponible en algun lloc,
el que passa és que els pares també són molt mandrosos,
anem a comprar, comprem per la setmana,
i després no ens mirem mai què tenen els nens per dinar.
Podria fer-ho a mà.
Moltes aplicacions de generar menus,
i ell mateix s'hauria de cuidar una mica de quadrar-ho tot,
però ens demana una aplicació.
Cosa molt específica, en pensat, això serà difícil.
Doncs no, és fantàstic, n'hi ha una que es dedica exactament a això.
Sempre hi ha, eh, la solució.
És fabulós, quan trobes una aplicació que es dedica exactament
a aquella cosa tan peregrina que et penses
que ningú t'haurà solucionat i algú ho ha fet, és fantàstic.
I com es diu? L'atenció es diu...
Mediterranius...
Mediterranius...
Menú, perdona, Menuterranius.
Menuterranius.
Sí, és una app que està disponible per iOS i per Android,
i a més també està en una pàgina web.
És un servei que us heu de registrar, però és totalment gratuït.
Molt bé.
Aneu a menuterranius.com, us doneu d'alta a la vostra aplicació,
i allà ja podeu començar a configurar els menus.
Molt bé.
La cosa és bastant completa, us ho dic, és totalment gratuït, eh?
Podeu agafar i podeu dir, i té un menú desplegable,
surten gairebé tots els col·legits de Catalunya,
almenys jo dels que he provat, el dels nous nens hi surt,
podeu escollir el vostre col·legi
i ell automàticament carrega el menú.
No hi són tots. Ja, ja, però està molt bé.
Pot sortir el teu col·legi, però pot ser que no estiguin...
El menú no carregui els menus automàticament.
En aquest cas tens l'opció de tu carregar els menus a mà
durant la setmana i fer el plàning del mes, etcètera,
amb el menú que et donen.
També pots escriure'ls, ells ho diuen,
si no surt el teu col·legi o no surt el menú,
escriu-nos i digue'ns, escolta,
els meus nens van a l'Antoni Gaudí de Castellafels
i que hi posin el menú i, escolta, ells agafen i s'encarreguen
d'anar actualitzant el menú d'aquest col·legi
si saben que tenen un usuari que estan aquí.
Autogenerar, atenció, un cop teniu el plàning,
apreteu i genera de dieta mediterrània,
intentant ser una dieta equilibrada i saludable,
segons les característiques que vosaltres heu posat,
si preferiu fer sopars de platònic,
si teniu el dinar dels nens i voleu que també us generi menú de dinar
o només menú de sopar,
si sou més o menys destres a la cuina,
ho considereu vosaltres per fer-vos receptes més complexes
o una miqueta més senzilles,
i a part de totes les receptes que hi ha,
podeu escollir les preferides vostres
que sortiran amb més freqüència o menys,
podeu afegir les vostres receptes, perquè en té un fotimer,
però podeu afegir les vostres receptes i dir que vagin sortint,
i per tant, un sol plató,
ell us fa un menú que és complementari al vostre fill.
Fill o fills, podeu tenir més d'un
i podeu tenir configurats un col·legi diferent per cada un d'ells.
I, Francesc, saps si es pot configurar també
segons si tens algun aliment que no puguis consumir,
o no és tan específic?
Jo almenys no he arribat a veure en aquesta opció,
jo crec que no, perquè em sembla que algunes de les queixes
en aquestes versions era que, per exemple,
si eres vegetarià o vegà,
doncs no ho podies indicar de cap mena,
i això estaria bé que ho fes.
Atenció, perquè aquesta aplicació
et genera, a més del menú setmanal,
bueno, del menú setmanal, tu pots escollir una sèrie de dies,
per exemple, és dissabte,
i pots escollir dilluns, dimarts, dimecres,
i autogenerar una llista de la compra per a aquell menú,
amb la qual et surt de la teva aplicació
què necessites de cada cosa per fer el menú
que ell t'ha preparat durant aquells tres dies,
o sigui, no amb els altres pares,
sinó tu i la teva parella,
podeu tenir-ho sincronitzat amb la seva aplicació,
de manera que el dia que és un el que va comprar,
o quan surt de la feina és l'altre el que va comprar,
no hi hagi allò de dies que ho tenies en el teu mòbil,
jo no en tenia ni idea, no, ho teniu els dos,
i a més hi ha bonus extra,
té una secció de cupons, de cupons de descompte,
on tota una sèrie de productes els podeu imprimir,
i mira, sempre va bé per estalviar.
I segurament aquí també fan els nois
que han fet l'aplicació una mica de...
no ho sé, de negoci...
Home, doncs està bé, l'aplicació,
i això no està gens malament.
Tot s'ha de dir, eh?,
a vegades hi ha algunes, bé, algunes seleccions de menú...
que grinyolen una mica, eh?,
però bueno, escolta, això s'ha d'anar fent, eh?,
ja és molt fins on t'anarien.
I tant, i tant, recordem, el nom és Menú Terranius,
perquè és tu, gent,
que estava molt preocupat tota aquesta setmana
preguntant-nos-ho a nosaltres directament per correu,
i li vaig dir, escolta, em fes la pregunta a través d'àudio,
i te la contestem.
I al final feia aquest comentari del Windows Phone
que deia que el mobile gairebé no se n'ha parlat, i és veritat.
Doncs és tan així, tan veritat,
com que dubto molt que aquesta aplicació que hem parlat ara
estigui per Windows Phone.
La pròpia Microsoft ja ha dit
que Windows Phone ja no donarà més suport.
Simplement, quan van treure l'estiu passat el Windows 10,
ja, doncs, és com una substitució del Windows Phone.
Windows 10, com deia abans, deia el Francesc abans,
és una sistema operatiu que vol adaptar-se
a tots els ordinadors, tauletes, telèfons,
i llavors és el substitut del Windows Phone.
Per tant, ja us dic que he trobat que l'any passat,
a finals de 2015,
el Windows Phone representava al món
només un poc més d'un 1% dels telèfons que hi havia al món,
imagineu-vos.
Jo sempre he estat... clar, l'any passat vaig tenir Windows Phone,
i aquest any, blackberry.
No sé amb qui canviar-me, necessito algun minorista.
Fes-ho, fes-ho. I l'acabes d'enfonsar, ja.
Tot i que només un 1% de les persones
que hi ha al món tenen Windows Phone al seu telèfon,
al Mobile World Congress es van veure telèfons
amb aquest sistema operatiu i nous telèfons.
Hi ha marques que encara treuen i aposten per aquest sistema operatiu mòbil.
Per exemple, la companyia HP va presentar un telèfon
que és el Elite X3, que utilitza aquest sistema operatiu,
i té les funcions aquestes de Windows 10,
una funció que es diu Continuum,
que et permet fer que les teves tasques
estiguin en tots els dispositius.
I també companyies com Bio, que em va sorprendre que encara existís,
Alcatel o Lumia,
que recordeu és aquella marca que abans era de Nokia,
però ara és de Microsoft, perquè Microsoft va comprar Nokia,
també han fet alguns telèfons amb Windows 10.
O sigui que Windows Phone ja ens hauríem d'anar oblidant d'aquest nom.
D'aquest nom, que serà antic, ja, de fet, Windows Phone, una miqueta.
Molt bé. Gina, què podem dir d'aquest creador
del correu electrònic a mort avui, si no m'equivoco?
Sí, està confirmat, tot i que la Wikipèdia,
ni en anglès ni en català, encara ha confirmat la seva mort.
Ja he fet una nota als amics de Wikimedia
perquè comencen a posar-se les files.
Ray Tomlinson va néixer a Amsterdam l'any 1941,
va començar a treballar al Meet.
Del Meet va treballar amb una empresa que es deia BBN,
que treballava per ARPANET.
I, clar, a partir d'aquí, diguéssim que ell va inventar l'email
juntament amb Martin Cooper, que és l'inventor del telèfon mòbil.
Els dos junts van inventar l'email.
De fet, el seu primer mail, que era tomlinson arroba BBN guió tenexa.
I és molt curiós, perquè va ser el rei Tomlinson el que va dir
que faríem servir l'arroba.
És molt curiós perquè buscava un símbol
que estigués a tots els teclats del món,
però que no entrés en el nom de cap persona.
Molt bé.
Doncs hi ha una anècdota al respecte d'això.
Apareix una entrevista en el llibre
Cómo creamos Internet, de l'Andreu Béat,
que, a més, està força bé.
I, a més, és un llibre interactiu, podeu aplicar el codi QR
i us apareixerà l'entrevista en àudio.
Impressionant.
Una persona que l'Andreu Béat el va perseguir fins l'infinit,
fins poder-lo trobar, ell ho explicava, i és bastant divertit.
I també hi ha l'anècdota de per què l'arroba.
Tothom li pregunta el mateix, per què l'arroba.
A part del que ve es do, ell va dir,
és la tecla del teclat que faig servir menys.
I va dir, com que la faig servir menys,
no hi haurà ningú que tingui cap problema amb aquesta tecla.
Per tant, arroba.
Sí, sí, i, de fet, això va passar l'any 1971
i el 2009 li van donar un premi Príncep d'Estúries.
És veritat, és veritat, ara recordo.
A la part de ciència i tecnologia.
Clar, ostres, sap greu, no?,
que una persona així, que ha contribuït tant,
perquè quants emails escrivim nosaltres al dia?
No ho sé vosaltres, però si ja n'escriu...
A més, és una eina que la tenim tan integrada...
Absolut, absolut.
Sí, sí, i va ser, et dic, ell va començar a treballar a BBN,
després treballava per Arparet des de BBN,
i allà va dir, escolta, necessitem una manera de comunicar-nos,
adaptant els serveis de missatgeria que ja tenim,
entre militars, de manera digital,
però que quan s'extengui, no?,
tinguin un creixement que pugui ser completament exponencial,
que no ens quedem sense números,
perquè podríem haver fet allò típic de,
tu tens l'1, jo tinc el 2... I tant, i tant.
I anar fent.
Doncs estic content de fer el programa en directe,
al Generació Digital, perquè puguem dir notícies com aquesta.
El Ganyet, també, moltíssimes gràcies per avisar-nos.
Ganyet, ets un crac.
En antena, no en antena, sinó a través del Twitter,
i que ho hem pogut dir per antena.
I, com cada setmana, aquest dimarts,
un nou episodi del Generació Digital, el 33.
Aquest dimarts, el Generació Digital del 33,
a les 10.40 de la nit,
més o menys, quan faltin 5 minuts per 3 quarts d'11,
ens acostarem a una pàgina web que es diu Nación Rotonda,
que fa un recopilatori, fa un recull...
d'aquells desastres urbanístics més grans, tan grans,
que fins i tot els podem veure al Google Street View,
o al Google Maps, no us ho perdeu.
Hem parlat amb els responsables de la web.
També ens hem acostat al perfil digital
del nou cuiner del programa Cuinas, de TV3, en Marc Ribas.
I hem fet una selecció dels TEDs més interessants
que hem trobat dels recents,
dels últims que s'han publicat en aquesta xarxa del coneixement.
I deixeu-me que us pregunti.
Vosaltres, a qui heu descobert, aquí, el TED?
Quin és el vostre conferenciant preferit?
Recordeu, dimarts a la nit, a les 10.40, el 33.
Va, digueu-me quin és el vostre preferit.
Doncs jo ho tinc claríssim.
Aquesta setmana n'he vist un parell de vídeos
del doctor Neel de Grasse, el presentador del nou Cosmos,
que he vist un vídeo que m'ha divertit moltíssim,
que li pregunten a una conferència si creu en extraterrestres, en ovnis.
I són 11 minuts delirants,
donant raons del perquè ell...
Diu, no és que no hi creguis, que és molt difícil.
Posa un exemple que m'ha fet molta gràcia.
Diu, és que, ¿en cuántos en la tercera fase?
Com és possible?
Que hi hagi un platillo volant de molt lluny
i que perquè vingui a la Terra li haguem de posar unes llums
perquè pari.
Per favor, si ha vingut de la galàxia més llunyana del món,
què li han de posar llums? No, home, no.
No tenim la idea concreta de com ha de ser un ovni.
M'agrada molt com explica la ciència, el Neel de Grasse,
i per mi és un dels millors comunicadors de ciència.
Doncs mira, jo us puc dir que en aquest recull de tets,
per exemple, n'hi ha un d'un senyor sec
que explica com es fa servir l'ecolocalització.
Atenció, això és d'ardèbil, una mica, aquest senyor.
És genial.
Però si tu em preguntes quin és de les xerrades tets que he vist,
la que més m'ha agradat és una de la Jane McGonagall,
que us recomano moltíssim que veieu tots,
sobretot tots els que us agraden els videojocs,
perquè diu, aquest videojoc et pot donar 10 anys extra de vida.
I l'explicació que fa és fantàstica.
Una persona que ha passat una experiència bastant traumàtica,
que n'ha arribat a sortir,
doncs, com ell explica, gràcies a la seva passió pels videojocs,
tot el que explica és fabulós.
Jane McGonagall en té més d'un tet,
però aquest, this game can give you 10 years of extra life, brutal.
No us ho perdeu.
Això em recorda l'article que vas escriure al diari Ara,
en setmana passada, en fa l'efecte que vas parlar,
o fa dues setmanes, de videojocs molt especials.
Sí, la setmana passada vaig escriure un article
sobre els nous videojocs i les noves narratives.
I, de fet, fa un any vaig escriure el llibre de vida extra,
perquè la gent m'encòrega perquè té un llibre,
va ser pare de la base que jo vaig fer servir per escriure el llibre.
Albert, tu tens algú?
Doncs tinc alguna persona, però, si us dic la veritat,
a mi aquestes conferències, com que no, eh?,
tenen un estil de persuasió, de presentació,
que no m'acaba de fer el pes.
Jo he vist una fa poc,
perquè vaig haver de fer una entrevista
i vaig haver de veure la conferència,
que és a la doctora neurocientífica, la Daphne Babelier,
que és una entrevista en el cervell
i com els videojocs entrenen el teu cervell.
I aquesta la vaig poder aguantar fins al final,
perquè havia d'entrevistar aquesta científica,
però és que no puc, eh?
No pots, sobretot, amb tota la parafarnàlia que hi ha al darrere.
No em convenç, no em convenç. Ho sento.
No, no, no, està molt bé.
Però, ei, mira't la Neila Gràcia, de veritat, eh?
Home, aquest... Cosmos.
Cosmos és una sèrie refeta dels anys 70.
Ostres, és tan meravellosa.
És tan meravellosa.
O sigui, no l'heu vist, barreja més animació en 2D,
barreja grans efectes espacials, barreja...
Però és que la Neila Gràcia és espectacular.
Jo la aniria a abraçar automàticament.
A més, el primer capítol explica la història de com ell, Neila Gràcia,
va conèixer, amb 10 anys, a Carl Sagan.
Oh! Et posa la pell de gallina. Absolutament.
I seguim amb investigadors del centre tecnològic Eurecat,
que han creat una nova tecnologia de sobvinaural
que permet produir i distribuir música i continguts d'àudio 3D
immersiu en els dispositius mòbils.
Exacte, i ho vam saber al passat Mobile World Congress,
i avui en volem parlar una mica més a profunditat,
i a més, escoltar-ho.
La gent que ens escolti en aquests moments,
poseu-vos els auriculars,
perquè si us escoltem a través de l'ordinador,
no notareu aquest sobvinaural.
Escoltem una peça que han creat ells,
que està fet amb aquesta tècnica de software binaural,
i que notareu com el so es mou pels nostres uïdes en 3D.
Depèn dels auriculars que feu servir,
s'escoltarà millor o pitjor,
també de la manera que teniu les uïdes,
perquè ens explicaven aquests tècnics
que per cada gravació que es fa,
es fa, de fet, per una persona i uns auriculars en concret.
Sí que, si tanqueu els ulls, podeu notar com esquerra, dreta,
i sobretot jo el que noto
és que el so està com una mica darrere del meu cap.
És un món absolutament al·lucinant
i que vam parlar aquesta setmana amb ells en el podcast.
Doncs sí, i ens ho explicava aquesta setmana
el director de Tecnologies Audiovisuals d'Eurekat,
que és l'Adam Garriga,
i aquesta conversa de 15 minuts
comença amb la definició de sobvinaural.
És el so que ens arriba de totes les parts de l'espai.
És un so repartit per l'espai.
Diguem, és el més proper al so natural que percem
quan anem caminant pel carrer.
I el repte que tenim, en realitat, és d'obrir encara més aquest espai.
O sigui, una cosa que estem intentant aconseguir
és com més obris l'espai,
a l'hora de sentir, més natural et semblarà.
Els problemes auriculars és que els tenim molt a prop del cap
i el so sempre el tenim dins del cap.
I el nostre repte és obrir aquest espai
per, bueno, per sentir experiències més inversives
i des del punt de vista artístic
perquè els creadors tinguin noves eines de creació.
I aquesta setmana hem llegit el Twitter de la Gina,
que s'ha fet ressò de la notícia
que Netflix busca Instagramers.
Per què vol Instagramers d'una empresa tan potent com Netflix?
Pel marketing. Bàsicament perquè s'hi creïn continguts.
El programa es diu Gramasters, amb dues emes.
Fa dues setmanes...
O sigui, el que ofereixen és dues setmanes de feina a 2.000 dòlars.
La setmana amb despesa de 2.000 dòlars.
El que ofereixen és dues setmanes de feina a 2.000 dòlars
la setmana amb despeses pagades, agafant avions, hotels, etcètera.
Per tot el món anant de rodatge fent fotografies
i s'ha de etiquetar, per participar,
les nostres fotografies relacionades amb sèries
amb el hashtag Gramasters3.
Les 3 fotos que més ens agradin del nostre compte
i que estiguin relacionades amb sèries.
Guanyaran 4 persones.
L'11 de març sabrem quins seran els 25 finalistes.
Sabrem qui són els 4 guanyadors
i a més s'ha de dir que no és el primer cop que ho fan.
De fet, la primera vegada van guanyar usuaris que, si els visiteu,
són molt coloristes.
Són a Brilliant Dummy, amb 72.900 followers,
Time Team Lape, amb 63.200 followers,
i The Keefs, amb 40.600 followers.
No sé si, abans de guanyar, aquesta gent tenia tants followers.
A part de, segurament, els 2.000 dòlars a la setmana,
guanyareu un porró de followers.
I també hem vist que l'Albert García
recomanava una iniciativa
relacionada amb els retrats fotogràfics.
Es diu La retratista.
Us ho expliques, Albert? I tant.
És una periodista, la Huaira Ficapal,
que ha volgut... és fotògrafa també, banda de periodista.
I ha iniciat un projecte aquesta mateixa setmana.
El vaig veure, doncs, que l'anuncieu per Twitter,
i que és La retratista.
Moltes vegades necessitem una fotografia
que ens permeti fer-ho.
Moltes vegades necessitem una fotografia per xarxes socials...
Bonica, eh?
Que se'ns vegi ja molts resultons allà, que ens vegi molt bé,
o per esdeveniments,
i vaig donar una via de la web i la veritat és que està molt bé.
I em va agradar molt la iniciativa,
i no us dic que un dia d'aquests no em faci una foto d'aquestes
ben xules per posar-me aquí...
Ara no recordo quina tens, tu ara ho miraré.
Sí, estàs a l'aire lliure, no, tu?
Estic al mobile. Estàs al mobile?
Sí, sí, sí.
Ah, és una cosa d'aquestes.
Segur que t'estalviaries molt de temps, no?
Perquè quan has de fer-te una foto d'aquestes,
hi estàs 3 hores sempre, i mai t'agrada.
Però com que t'has de fer una foto, jo agafo una foto i punt,
i el dia que n'hi ha una que m'agrada més que la que porto, la canvio.
No, però tu també? Sí, però tu també te la fan gent així,
que les fa molt bé, no? O no?
La que porto, ara de pel·lícula...
Està feta amb la càmera frontal de l'iPhone.
Perquè doncs saps molt de fer fotos. Sí, deu ser això.
No, no, però sempre agafes la fotografia que millor et veus,
i quan en trobes una que t'agrada més, la canvies.
Però no tot sortint bé a les fotografies.
A vegades necessitem ajuda externa,
i vaig veure aquesta web, la Retratista,
que és la retratista.com, podeu anar a veure,
i realment, per la gent que no són tan fotogènics com la Gina,
mira, ajuda, ajuda.
Per cert, sempre que tinc la intenció de canviar la fotografia,
penso, és bo canviar la fotografia?
L'hauria de deixar més temps?
L'has de deixar un temps perquè la Gina et pensa
que cada vegada que canvies el nom o la fotografia,
ostres, la Gina es descoloca una mica.
Sí, no? D'acord, d'acord.
No, no, és que tinc seriós que tenen...
Sí, sí, sí, tinc seriós que tenen la mateixa de fa,
però potser cinc anys, sí.
A mi em costa molt canviar la foto. Molt, molt, molt.
És inimitable, és molt difícil superar aquella foto.
Home, la que tenies abans, allò era aquella.
Aquella estava molt bé, però és que això, em costa molt.
En canvi, veus que hi ha gent que allò, cada dues setmanes,
pum, fotografia nova.
També hem de pensar un recordatori,
que és que quan ens fem la fotografia
som molt petits, perquè la gent es veu la fotografia molt petita,
i per tant, ostres, a vegades costa veure qui és,
o què hi ha, o què és aquella taca.
I a finals de febrer de 1996 va néixer la Nissan Pokémon.
Avui regalem un dels darrers videojocs
de les desenes i desenes que ha generat.
I no només videojocs, perquè estem parlant
de tot un univers, oi, francès?
Pokémon O, com ve el seu nom, d'on ve això?
El Pokémon ve de la contracció de Pocket Monster,
el monstre de butxaca,
un joc que caça molt bé amb el tarannà nipó.
Parellament, un dels passatems preferits dels nens japonesos,
a menys de fa unes quantes generacions,
era el col·leccionisme d'insectes,
i això ho he enviat en molts videojocs,
com, per exemple, el King of Beatles, el Mushy King, de Sega,
on feies lluitar escarabats un contra l'altre.
Som-hi la falera dels anys 90, en forma dels tamagotxis,
les mascotes virtuals que havies de cuidar,
i cultivar una mica, que no se'n morissin,
fer-los créixer una mica i anar-les agafant.
I tota la que és, també, l'estètica dels jocs de rol,
molts japonesos, d'explorar molt,
recollir molts objectes, pujar nivells, etcètera.
I aquí tens un còctel,
i això va fer que l'any 96,
Pokémon sortia per part de Game Freaks, no de Nintendo.
Està tan associat a Nintendo que ens imaginem que és de Nintendo,
per la Game Freaks, per la Game Boy original.
Atenció, ja va sortir en versió blava, vermella i verda.
Vull dir que això dels jocs amb dobles versions
està ja en l'AGM de la saga des del bon començament.
Per cert, perdona, això que dius que els agrada el col·leccionisme
d'insectes, un dia vaig veure un documental d'aquest aspecte,
i és al·lucinant, la dèria, això continua, eh?
És una cosa que no s'ha perdut, eh?
És una cosa que no s'ha perdut, de totes maneres,
fa més d'una societat encara més rural,
que el nen pot sortir al descampat i anar a buscar un grill,
i avui en dia suposo que, com que tota aquesta mena de coses,
es dilueix, però segueix existint.
Per exemple, en Satoshi Tajiri, que és el creador dels Pokémon,
era precisament un fan de col·leccionar insectes,
i va crear aquest joc amb intenció de transmetre una mica
aquest passatemps que teníem els seus companys de col·legi,
quan agafaven i feien lluitar entre ells,
l'escarbant no sé què, i la papallona tal, no?
Exacte, aquesta mena de coses.
Per això, atenció, els protagonistes dels jocs de Pokémon
no són els Pokémon, són els seus entrenadors.
És veritat.
Són les persones que els agafen, els capturen,
els troben explorant l'univers Pokémon,
i els van fent pujar de nivell...
Atenció, perquè no hi ha... Quants Pokémons hi han?
L'última compta és de 721 Pokémons.
Això d'agafar-los tots és bastant suïcida, eh?
721 originals, és a dir, cadascú amb el seu nom, etcètera, no?
721, després compta i les evolucions que pot tenir, eh?
Sí, perquè els fas pujar de nivell i es van canviant una mica,
van evolucionant.
Són tres evolucions que tenen...
Ara ja han inventat la megaevolució,
que és la quarta que va sortir l'any passat,
que es tornen dolents.
Bueno, mira el que faltava.
Qui és per això el pare d'aquests 721 Pokémons?
A part del senyor Tagiri, que és el creador del joc,
en Ken Sugimori, que és l'artista darrere del disseny de la majoria
d'aquests 121 Pokémons,
i l'altre gran responsable de la saga és en Juritxima Suda,
que hem vingut a veure moltes vegades pel Saló del Manga,
i n'hem pogut parlar amb ells a la sortida de Pokémon XY,
o de Rubí, Zafiro, Omega, etcètera.
Va ser el que en el primer joc va fer la música programada amb una amiga.
I a partir d'allà ha sigut productor de gairebé
tots, tots els videojocs de Pokémon que han sortit fins llavors.
Atenció, perquè n'han sortit tonelades de videojocs, eh?
Però molts, molts.
Però, escolta'm, això que deies de la relació entre Nintendo i Pokémon,
Nintendo, jo he entès que era com una empresa paral·lela,
però ha creat una empresa paral·lela a banda de Game Freaks.
És a dir, no forma part de Nintendo? Game Freaks, no.
Són dues empreses diferents.
No, no, és totalment diferent.
De fet, Game Freaks neix com uns amics,
que són aquests que us he comentat,
que es van dedicar a fer un fanzin amb paper.
Després van començar a crear, sobre videojocs,
després van començar ells mateixos a crear videojocs,
però parlo de PS Engine, Primeres Nests, etcètera.
Vull dir, neixen d'aquí i arriben fins on han arribat.
És veritat que a part de Game Freaks,
ja ara ens sembla que és una mena de Pokémon Consortium,
o Pokémon... De Pokémon Company.
De Pokémon Company, que es dedica a gestionar el nom,
els drets de la marca Pokémon,
que està molt ficat darrere de coses com
aquella mena de joc de Pokémon a través de Google Maps,
i jocs nous que van sortint que exploten la llicència.
Jo amb el meu germà vaig jugar tant,
els primers Pokémon, el vermell i el blau,
que quan acabem el programa, si voleu,
us dic els 150 Pokémon de la primera edició...
Sí, per favor, i ho farem per fer discos.
Tots seguits, tots seguits.
Acabem amb dos detalls ràpids,
és que en el 20 aniversari ja us sortirà un altre joc de Pokémon,
que es diran Sun i Moon, Sol i Lluna, aquesta dualitat,
aquest cas serà Sol i Lluna, per celebrar el 20 aniversari,
i que n'han sortit molts jocs, però també han sortit molts spin-offs,
i jocs raros que tenien els Pokémons per allà al mig.
I alguns d'aquests, doncs jo dels dos que em semblen més surreals,
un d'ells el tinc, per cert, és el Typing Adventure per Nintendo DS,
que és un joc per aprendre a mecanografiar amb el seu teclat
i els seus Pokémons, i caçaves Pokémon i lluitaves amb Pokémon
doncs teclejant els seus noms, és perquè els nens aprenguin...
Això està bé. A fer mecanografia.
I el Pokémon snap de Nintendo 64, en què eres un explorador fotògraf,
i havies d'anar a fer fotografies dels Pokémons que trobaves pel bosc.
Mira, que curiós. Molt bé.
I el que regalarem avui és aquest Pokémon, Mundo Mega Misterioso,
i ara també han sortit també uns colors, fa l'efecte,
estem a l'any del 20 aniversari, que surten tots aquests.
Sí, sí, sí, un munt de videojocs,
que han perdut l'anunci de quants Pokémon hi ha.
Molts de nosaltres per això vam descobrir Pokémon
pel famós tema de l'epilèpsia dels nens.
Ah, sí, va ser aquí, eh?
Pokémon Demonio.
Fins a 653 nens van acabar mig catatònics al Japó l'any 97,
per culpa d'un episodi, el número de la primera temporada...
Número 666.
No tinc el número. Estava a la Wikipèdia,
el trobareu al número de l'episodi,
però sí, sí, uns colors molt... uns flaixos molt d'allò...
És a dir, hermano, presta atenció, Pocken Monsters.
Doncs res, ara l'informatiu,
i després l'Alex Urina, a l'Audiovisual,
que fa un homenatge a un capítol doble
de la sèrie dels millors directors de la història,
i escoltarem bandes sonores més destacades de Chris Maker.
Després escoltarem les músiques dels films de Jacques Rivets.
Qui és el guanyador d'aquest joc de Pokémon, Eric?
La guanyadora, perquè és una noia, es diu Jordina Bosch,
i és la noia que ens preguntava
sobre l'aplicació de cultura geolocalitzada.
Molt bé, generació digital, sou tots vosaltres,
i també la Gina Tos, Francesca Iblasco,
Xavi Serrano, Albert García, Star, Elisabet Sànchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo,
el control tècnic, el Martí Rigol, dimarts a la nit al 33.
I nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.