Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bona nit, us informo, Jordi Barranca.
Milers de persones han manifestat aquesta tarda
pel centre de Barcelona per reclamar
que els pressupostos de la Generalitat del 2017
siguin més socials i prioritzin l'atenció de les persones.
La marxa, organitzada per les forces sindicals
i les entitats socials, ha reunit més de 6.000 persones
segons els organitzadors i 3.000 segons la Guàrdia Urbana.
El secretari general de Comissions Obreres de Catalunya,
Joan Carles Gallego, ha afirmat
que és possible fer uns pressupostos socials.
És possible fer aquests pressupostos socials ara
amb les competències que tenim si hi ha una real voluntat
d'ingressar a través d'una fiscalitat justa
fent que aquells que més tenen, que aquells que més guanyen,
paguin el que els correspondria amb justícia.
Successions, IRPF dels guanyes altes
i patrimoni de grans fortunes donarien ingressos suficients.
Notícies breus, una trentena de persones han mort
pels bombardejos d'aquest dissabte a la zona EZ Rebel de l'EB,
segons l'Observatori sirià dels drets humans.
Els atacs coordinats russos-sirians
han destruït un dels últims hospitals que quedaven oberts
i han obligat a tancar les escoles per la seguretat dels alumnes.
De fet, en 24 hores, els projectils artillers i aeris
han forçat el tancament de 4 centres mèdics.
Només en queda un d'operatiu, però també en una zona bombardejada.
El govern espanyol no és favorable de traspassar a diff
el gestió de les infraestructures ferroviàries a Catalunya.
El secretari d'Estat d'Infraestructures,
Julio Gómez-Bomar, que ha participat
en la trobada econòmica de Sagaró,
ha pronosticat problemes tècnics,
com que alguns trens passarien per més d'una comunitat autònoma
caldria crear una nova xarxa de coordinació
entre diff i el nou organisme creat a Catalunya.
I això, diu Gómez-Bomar, provocaria problemes.
Trenes que atraviesen la red
con un origen y un destino distinto
de lo que es el ámbito de la comunidad autónoma
que quedarían o que entrarían en necesaria coordinación
con la organización de los servicios ferroviarios,
y esto, desde el punto de vista técnico,
plantea unos problemas de coordinación mayores
que si hay un único administrador.
Dos detinguts, dos presumptes eixihadistes,
a Roda de Tere, a Osona i a Madrid.
El Ministeri de l'Interior assegura
que estaven preparats per fer un atemptat a Espanya
i que formaven part de l'entremat propagandístic
i de captació de Daesh.
La seva radicalització havia evolucionat
fins a l'extrem d'oferir-se com a màrtirs d'estat islàmic
en qualsevol moment, lloc i situació,
com ha explicat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zóido.
Seguían todas las instrucciones de la organización terrorista
La radicalización llegaba hasta el extremo
de haber estado a disposición de la organización terrorista Daesh
para atentar en cualquier momento, en cualquier lugar
y en cualquier situación,
habiendo juramentado su lealtad de considerarse mártires.
El documental eslovàic Freedom Under Loads
emporta la flor de neu d'or
del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.
La cinta explica la història
dels últims protejadors d'Alta Muntanya d'Europa.
A la serralada dels tatres encara sobreviu l'ofici
de transportar subministraments als refugis a peu.
Poden arribar a carregar 100 quilos de pes a l'esquena,
encara que els protagonistes del documental
tenen entre 50 i 60 anys.
Segur que ho fan perquè volen i perquè la vida a l'Alta Muntanya
els dona una llibertat que no troben enlloc més.
El segon guardó de la nit ha estat per la pel·lícula polonesa Jurek,
que explica la trajectòria
d'un dels escaladors més forts de la història.
El guardó al millor fim del sport
se l'ha emportat la cinta suïsta Lalist
sobre els descensos dels principals cims alpins,
que vol fer un esquiador.
En esports empat a 0 entre el Barça i el Màlaga al Camp Nou,
en un partit on Leo Messi ha estat el gran absent,
perquè no s'ha trobat bé a la prèvia.
Gerard Piqué ha qualificat l'empat de preocupant
i Lluís Enrique diu que ho han fet tot per guanyar.
El Madrid, per la seva banda, ha superat 0-3
l'Atlètic de Madrid al Calderón
i se situa 4 punts per sobre dels Balagorana
i amb un nou marge de punts respecte a l'altre.
El Madrid, per la seva banda,
amb un nou marge de punts respecte a l'Atlètic de Madrid.
La resta de marcadors a primera
destaquem Deportó, Sevilla, 3 i Eibar, 1, Celta, 0.
Aquest domenge, a les 12 del migdia,
l'Espanyol jugarà al Camp de l'Alavès
al migdia punta del Fliart Òscar Melendo.
És la principal novetat a la convocatòria
i a la Lliga de bàsquet Victòria del Divina Juventut
per 86-84 contra el València Badalona.
Aquest domenge juga un Bilbao Manresa.
Fins aquí les notícies.
L'audiovisual.
Es magnífico.
Ya no es un niño, señora, es un rey.
Majestàtic, imperial, absolutista,
omnipotent, orgullós i ballarí.
L'estat és ell.
Aquesta setmana, a l'Audiovisual,
músiques de l'acord cinematogràfic del rei sol.
Ara que s'estranya la pel·lícula d'aquí, de Lluís XIV, o el d'Arcerra?
No em credo en si.
L'audiovisual.
Les matinades de dissabte a diumenge,
a la una de la matinada, amb Àlex Borina.
Sí, he oído hablar de él.
El riu Yulong transcorre entremig de turons aïllats
con reus d'arròs i et genera una estranya sensació.
La sensació de penetrar en un paratge de conte fantàstic.
Josep Maria Romero ens porta
fins a un dels seus paisatges més íntims, a Yangshuo, la Xina.
Jo m'opto a qualificar com un dels més vells que he vist mai.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
La matinada de dissabte a diumenge a Catalunya Ràdio
i tota la setmana a catradio.cat.
Catalunya Ràdio es mou a ritme de swing
i de Shakespeare al Teatre Nacional.
L'Estat de Gràcia i el suplement et conviden el 23 de novembre
a deixar-te atrapar per les fletxes de Cupidu
el molt soroll per no res.
La comèdia de William Shakespeare dirigida per Àngel Llàcer.
En realitat, totes les dames m'estimen, tret de bossa.
Conecte amb l'Estat de Gràcia i el suplement
i sabràs com aconseguir una entrada doble
per assistir a la reestrena de la comèdia musical
Molt soroll per no res.
15 actors, 10 músics i el swing de Cole Porter
per redescobrir Shakespeare.
Amb l'Estat de Gràcia i el suplement,
enamora't de molt soroll per no res.
Uuuh...
Uuuh...
Uuuh...
Uuuh...
Uuuh...
Uuuh...
Uuuh...
Uuuh...
Uuuh...
Cataluja d'avui.
Generació digital.
Benvinguts. Aquest és el programa número 590
del Generació Digital.
Si ens estàs sentint per l'IFMA,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio.
Generació digital amb Albert Murillo.
Doncs d'aquest any la Marató celebra el seu 25è aniversari.
Per això ha produït un doble àlbum.
El disc sortirà a la venda el dia 1 de desembre fins al dia 4.
És a dir, per primera vegada, no només estarà a la venda un dia.
A diferència dels altres anys,
el disc es podrà comprar,
adjunt els diaris que es vendran, en aquests 4 dies.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb Xavier Serrano.
Què tal, Serrano? Com estem? Molt bé.
De fet, hem començat amb el tema de la Marató i del disc,
i volíem parlar amb tu, Gina, Francesc, tot bé?
Molt bé, sí, sí.
Tenim ganes d'escoltar aquesta cançó
que considerem que és la millor de la Marató ever.
Que boig el món, que no té cap sentit.
I em fa pensar, no sé què hi faig, aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Que pots lluitar amb constància, que on hi et fot un cop,
amb tanta força que et deixa sol.
En el principi del camí,
diuen que el món s'hi ve a patir.
I ara escolteu aquesta veu, tremenda.
Que boig el món, que no té cap ni peus.
I ens deixa tenir el que teníem ahir.
Fa molta il·lusió, no? Tot autotúne, per això.
No és veritat, perquè abans, fora de micròfon,
estava aquí cantant i feia... Que boig!
Està a la posició... Intensitud.
Està al track 10. Molt bé.
No sé, ho he mirat, perquè dic a veure en quin número l'he posat.
El 10 és bo, el 10 és bo.
El que fa molta il·lusió és que van obrir votacions populars
i de cada any, del 2005, 2006, 2007,
la gent triava una de les cançons.
I el 2014... És la teva, és la teva.
No és meva, és de l'Exembusto,
el que passa que vam participar als Lexus,
la Victoria Riba i un servidor.
M'agrada molt l'experiència aquesta. M'agrada molt.
Primer perquè participar en una cosa com aquesta és el top.
És a dir, com deia el Núñez, ja se puede morir, no?
Però després, l'experiència de treballar, no sé,
amb el Toni Ten, el seu estudi,
participar en la gravació del Making-of,
conèixer gent fantàstica durant tot el procés,
anar al dia de la marató, participar en la promoció...
Bé, és més fuent, no?
És una experiència que és una vegada a la vida.
Sí, sí, difícilment repetirem.
Doncs durant part del programa d'avui escoltarem cançons noves
i també les que estan en aquest segon disc,
d'aquest fantàstic doble disc,
que sortirà, com dèiem, de l'1 al 4 de desembre,
cosa que també s'agraeix,
perquè moltes vegades el diumenge ja no hi és o no tens quatre dies.
Sí, molta gent anava a buscar-lo al kiosk i era com... ja no hi és.
Però crec que des de l'any passat es van posar també a la venda
en les plataformes digitals.
Sí, però el disc, qui té tots els discos allà,
posats i ordenats, també fa il·lusió tenir-lo.
Doncs avui anirem escoltant aquesta música de la marató,
com, per exemple, no marxem de Manresa,
perquè també hi ha uns amics que també van participar.
L'esport...
Doncs mira, si estàs trist i sol, una de les coses que pots fer és anar a córrer.
Sí, no? Sí, l'esport...
que no generis endorfines i aquestes substàncies beneficioses pel cos.
Correcte, i aquesta setmana se'ns va posar una persona en contacte
per parlar-nos d'una aplicació, no?
Sí, correcte, és l'Alba Vázquez.
Es va posar en contacte amb nosaltres per parlar de Runnister,
escrit Roomister,
una original i curiosa aplicació desenvolupada a casa nostra
per Roomister Private Limited,
i es tracta d'una aplicació destinada a la gent que corre
o que fa caminades diàries.
A veure, perquè ja n'hi ha a petades, no?, d'aquestes.
Què la fa diferent?
És que amb Roomister pots guanyar diners.
Això està molt bé.
Al principi és gratuïta, però després de deu curses
pot ser l'opció que es diu Roomister Plus,
amb la qual pagareu un euro en 99 cada mes,
si d'entrada pagueu, però a canvi us donaran un runny,
un runny per quilòmetre corregut o caminat.
Un runny que val a 0,04 euros, és a dir, 4 cèntims.
Això vol dir que per recuperar l'import mensual
heu de fer 49,75 quilòmetres al mes.
Molta gent ho fa, però de sobres, eh?
Sí, home. Estàvem aquí calculant, eh?
Això, si corres, 49,75 quilòmetres al mes.
Si el que fas és caminar, que has de fer les 10.000 passes diàries,
hem calculat que són uns 7 quilòmetres,
amb qual cosa, res, un pim pam ho fas.
Sí, sí, certament, molt bé.
Doncs si feu una marató ja gairebé ho teniu resolt, això.
Linqueu l'appli al vostre compte de PayPal
Així de fàcil? Així de fàcil, sí, sí.
També té l'opció de no retirar els diners
i donar-los a la vostra associació favorita.
Evidentment, podeu compartir els resultats a les xarxes
i establir reptes personals per fer-ho més divertit,
per distància, per temps o per diners,
és a dir, vull guanyar 6 euros.
Vinga, comença a córrer. Vull guanyar un milió d'euros.
Forrest Gump, corre, corre.
Tot, a més a més, amb una interfície ben clara i fàcil d'usar.
De moment està sent un èxit i ja funciona en 10 països.
La pega és que només està disponible per a iOS,
Teniu més informació al seu web, que és Remister.com,
que, per cert, està en anglès, castellà, eslové,
i, com no, en català.
Molt bé, un dia hauríem de parlar
de les aplicacions com aquesta que et fan guanyar diners.
Jo conec gent que es dedica a guanyar...
Hi ha autèntics especialistes. Però molt, eh?, i que es treuen.
I, de fet, ho expliquen, fins i tot en blogs i tal.
No sé si rostra de vegades la... la il·legalitat, no sé...
No ho crec, perquè si no no ho explicarien, no, per internet.
Moltes vegades es tracta d'anar veient publicitat.
Clics, clics, clics, i bé, els interessa, i ho fem.
Bé, però ens ha agradat molt que l'Alba Bazquet
ens expliqués aquesta aplicació, Runister,
i la podeu trobar, com deies, de moment, per a iOS.
El nostre uient, Guillem, ens envia una nota de veu
explicant-nos les coses que fa.
El meu nom és Guillem i soc un petit creador de videojocs
amb la col·laboració d'alguns amics
Aquest any he començat a estudiar a la universitat,
però ja fa uns quants anys que em dedico
a la creació de videojocs i altres continguts com a hobby.
Després d'iniciar-me amb algun projecte
que no vaig arribar a acabar, l'any passat vaig finalitzar
Restaurant, un runner amb estètica pixel art
i amb una temàtica que cridava força l'atenció.
Posteriorment vaig començar un altre projecte,
un Tower Defense, en tres dimensions,
que el vaig abandonar quan vaig perdre l'interès pel joc.
I finalment, fa uns dies vaig acabar i publicar un joc
un minijoc en el qual has d'esquivar objectes que cauen sobre teu
i intentar agafar uns altres que modifiquen el joc.
Fent variar la velocitat dels objectes,
canviant el tamaig de la pilota que tu controles,
multiplicant els teus punts, etcètera.
Ara mateix no estic treballant en cap altre projecte,
però tinc alguna idea en què possiblement
m'hi posaré a treballar les pròximes setmanes.
Doncs fantàstic, Guillem, gràcies per la teva nota de veu,
per explicar-nos què fas, què estudiaràs.
Anirem seguint tots els seus projectes
a través de Triunity Studios.
He jugat al Rasta Run, fa molta gràcia,
perquè és d'aquests jocs que és un personatge que corre,
on arrastes, tot ple d'iconografies de color verd,
tot molt curiós.
Vull dir que el podeu provar i trobar.
Aquests jocs, Gina, són la cursa infinita, segons el Genkat.
Sí, i ara diuen que n'hi ha de molt bons.
Sí?
Música
Aquesta setmana, per exemple,
s'han sabut més coses del Super Mario Run,
el nou joc de Nintendo per tauletes i telèfons.
Sortirà el 15 de desembre aquest any a la botiga App Store d'Apple,
és a dir, per iPhone i per iPad.
Però encara no té data de sortida per a Android.
No serà exclusiu per a allòs, això ja us ho dic ara,
sinó que trigarà una miqueta més i ens haurem d'esperar fins al 2017.
El preu? 9 amb 90.
Gairebé 10 euros, si volem tenir-lo, sense micropagaments ni publicitat.
No s'ha especificat res més.
No diuen si és un preu únic o ho aniràs pagant segons vagis.
Una versió de prova, em sembla, un tastet i després has de pagar.
Sí, però tampoc hi ha molta més informació,
perquè tampoc et diuen si aquests 9 amb 90...
Aquest no n'adreça. Exacte.
No el pagues per quilòmetre. Només sabem...
Ja ho tenim creuat.
Aquest preu de moment sap que dona accés a 6 mons disponibles inicialment
i a tots els modes de jocs inclosos,
que són el World Tour, el Toad Rally i el Kingdom Builder.
M'ha sorprès molt com els mitjans han començat a parlar d'aquesta notícia
que únicament deia el dia que sortia
i fins i tot que la borsa també s'ha mogut, realment.
Estem malalts.
He pensat això, Gina, i no ho he dit a la redacció perquè no digui res,
perquè potser... No, no, sí, estic absolutament d'acord amb tu.
Aquest també és un joc de cursa infinita?
Sí, el que sentim és la banda sonora de Raymond Jengel-Ram.
I és que el Mario no és el primer personatge de videojoc tradicional
que arriba als telèfons i les tauletes.
L'any 2012, Ubisoft,
que són els responsables, per exemple, de l'Assassin's Creed,
van treure Raymond per iOS i per Android
i encara el podeu trobar.
És boníssim, és un dels indispensables per a qualsevol fan,
i és que va guanyar el premi
al millor joc de l'App Store d'aquell any 2012,
el Raymond Jengel-Ram.
I a més, més nou, teniu el Raymond Adventure,
uf, això és un allò de...
Raymond Adventure, que vindria a ser com una secuela,
però ja del 2015, i que també està molt bé.
És gratis per iOS i per Android.
Vinga, va, tenim temps per un darrer.
La Lara Croft Relic Ram.
Tu que et dius que és un dels més fluixets,
però a mi m'ha semblat espectacular.
No l'havia vist, no el coneixia.
Però és un bonetet.
Sí, a veure, no podia deixar de parlar
d'un joc de cursa infinita que imita el Temple Run,
que va ser com el que va marcar el mític joc,
que va marcar el gènere, la moda aquesta de gent que corre,
no físicament, sinó digitalment, per mòbils i tauletes.
I en aquest cas portem la Lara Croft.
La veiem d'esquena i hem d'esquivar arbres, runes,
saltar forats, agafar monedes.
És gratis també per iOS i per Android.
Hi ha molts personatges d'aquests de videojoc del mòbil?
Mira, per exemple, també he trobat el Sackboy
del joc Little Big Planet per PlayStation.
Però no us el recomano perquè he llegit les reviews
i diuen que està plena d'errors.
Hi ha un de Minions, que també és molt divertit,
i un de Spider-Man, boníssim, que també és de córrer,
que, a més a més, tens accés a altres personatges
dels mons paral·lels i...
I de Batman versus Superman.
És a dir, ara jo crec que hi ha algun tipus de motor
que et permet, si poses qualsevol skin,
qualsevol personatge, que corri i agafis monedes.
I us recordo que l'empresa barcelonesa Viscuer
va treure el Ranchel, d'on em van parlar fa molt de temps,
que és un joc que va arribar bastant amunt
de les botigues d'Apps i que el teniu gratis
també per iOS i per Android.
O benvinguts, passeu, passeu,
de les tristors,
en farem fum.
Casa meva és casa vostra,
si és que hi ha...
cases del...
Doncs, mentre escoltem Makako,
volem començar a parlar d'un esdeveniment
que tindrà lloc a Igualada i a Barcelona
els dies 22 al 27 de novembre.
És el Zoom Festival,
la quatorzena ja edició del Festival de Ficció Internacional.
Aquesta música sincopada és part del tràiler del festival.
Música sincopada perquè, clar,
hem de conèixer pilots, curmetratges,
realitat virtual, sèries, TV Movies, web sèries,
o molts continguts més.
Per parlar-ne tenim la directora del festival,
el generació digital, Anna Sarvera, molt benvinguda.
Hola, que tal? Bona tarda.
Això havia de ser molt sincopat perquè hi ha molt contingut
i molta feina a veure.
Tinc moltes ganes de córrer, no?
Exacte, exacte.
Corren molt, els que hi van?
Perquè, clar, per exemple, a Igualada, al cinema,
molts dels moments és gratuït
i és fins que s'omple la sala.
Hi ha moltes corredisses, moltes cues abans o no?
Amb algunes projeccions exitoses,
per exemple, ha passat que hi havia cues i corredisses
per entrar, per exemple, a veure el primer capítol de Merlí,
que va ser el primer contacte també dels fans
amb els protagonistes
i el primer contacte dels protagonistes amb els fans
i hi havia allà una energia que...
Que repetireu aquest any? Que repetirem.
Després parlarem de Merlí, del que es podrà veure.
Inaugureu amb Cervantes contra l'OPE.
Mira, és que jo he llegit la sinopci.
Xavi, em pots llegir?
És que he fet un copy-paste perquè m'agrada molt la idea
d'aquesta TV movie, es pot dir?
Sí, és una TV movie.
Han pasado 10 años desde que Miguel de Cervantes
escriviu el ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha.
Y tanto los editores como los aficionados
esperan con ansias una segunda entrega que no tarda en llegar.
En todas partes se comienza a ver un libro titulado
como Quijote de Avellaneda,
que al parecer es la continuación
de la famosa historia del Hidalgo de la Mancha,
nada más lejos de la realidad.
La publicación contiene ataques al propio Cervantes,
lo que le lleva a creer que el libro ha sido escrito
tras un pseudónimo en el que se esconde el mismísimo Lope de Vega.
A mi no sé, jo trobo genial.
Que t'ho digui ell, que t'ho digui ell.
Però realment la història no ho sé.
M'agraden més. Sí, sí, bé, també. Em feu cas.
No, no, hòstia, m'ha semblat molt, molt guai, aquesta.
A més, inaugureu, perquè em sembla que han fet l'estrena
i no s'ha vist encara, aquesta TV movie.
No, no s'ha vist més, per la televisió,
de fet totes les pel·lícules que estan a secció oficial,
doncs encara no s'ha anat més per televisió
i es veuran per, bueno, són 3 estrenes, no?,
que tenim al festival.
14è edició, 14 anys.
Però també estem fent els 14 anys
i farem els 15 el mes de juliol.
Sí, sí. Quan vam començar...
De fet, quan comencem a escoltar els primers programes del generació,
que parlem de coses que sí, que doncs ens són molt properes,
però que han canviat molt,
imagino que també ha passat amb la televisió i amb la ficció, no?
Sí, sí, nosaltres, de fet, vam començar com una mostra europea
de telefilms i cinema,
i bé, estem el 2014...
Ai, no, estem el 2016, han passat 14 anys,
i ara som internacionals de ficció i també formats, no?
Exacte.
Perquè hem anat introduint doncs diferents formats
i registres com la ficció evolucionat, no?,
que abans era...
També vam ser els primers a donar visibilitat
amb una cobertura, com pot ser un festival,
amb aquest aparador, a la ficció televisiva, no?
Hi havia cap altre festival,
aleshores, perquè tampoc no...
Era molt incipient tot el tema de la ficció, no?,
encara, o sí que hi havia doncs els TV Movies,
es relacionava molt amb TV Movies americanes,
la pel·lícula que passava en Antena 3, diguéssim,
a mitja tarda, per dormir a la migdiada, no?
Passar-ho en un hecho.
I tu, claro, claro.
Nosaltres estàvem allà lluitant una mica per dignificar
i per dir que per la televisió es feien també produccions de qualitat,
potser en aquell moment més a fora,
als països d'Europa, Alemanya, França, Anglaterra,
que no pas aquí, tot s'ha de dir,
però ara ens hem posat a nivell
i, de fet, sembla que va ser com la sisena edició
que va guanyar la primera pel·lícula espanyola al festival,
que almenys es va endur algun premi,
perquè els primers anys les europees arrasaven, no?
I ara estem una mica ja...
en el nivell, si podem competir.
Heu ampliat els dies, també. Ara hi ha més dies de festival.
Hem ampliat un dia més,
una mica perquè ens trobàvem una mica el calendari apretat
en quant als espais que podíem programar igualada,
i llavors ens hem mutat per ampliar un dia
i guanyar tota una jornada més de programació.
El mes d'octubre, segur que els qui sou a la taula recordeu
que va començar a sortir a través de les xarxes
d'un documental o una part del tràiler del documental
que va fer la BBC
d'un treball que va fer l'any 2014 amb els castellers a Tarragona.
Un vídeo d'un minut que, vulguis o no, t'emociona.
Ho viu així, no?, d'aquesta forma.
Sobretot des de fora.
I sobretot quan veus gent...
Jo, per exemple, tenia amics al Facebook, que no són catalans,
que compartien aquell vídeo com una cosa...
Aquesta gent està boja.
Jo havia d'explicar que això és una cosa típica de la meva terra,
i ho veig cada diumenge quan me'n vaig a la plaça.
Sí, sí, certament.
Doncs aquest Human Towers es podrà veure al Zoom Festival.
Sí, és una superestrena,
perquè el que s'ha distribuït és el tràiler,
que és el que ens ha emocionat a tots,
i podrem veure tot el capítol.
Això és una sèrie que es diu Forces of Nature,
que és molt dedicat...
En realitat, el tema és la gravetat.
O sigui, utilitzen els castellers per explicar l'efecte de gravetat,
però amb unes imatges superespectaculars,
que realment posa la pell de gallina.
Per cert, Anna, ens ha fet molta il·lusió que la gent de Cubus Games
hi seran, també, fent una espècie de taller, no?
Sí, ells fan una Zoom Class,
que va destinat una mica als estudiants,
de secundària i batxillerat,
i alumnes d'una escola d'igualtat que es diu Gaspacamps,
que fan estudis d'art, de disseny i d'audivisual.
I per ells serà aquesta classe una mica explicant el que fan,
ja que també tenim aquestes acció quilòmetre 0,
una mica cuidant i donant visibilitat als que tenim a casa.
I explicaran com treballen,
com organitzen a nivell de producció,
i com tiren endavant aquesta empresa que tenen de fer...
realitzar videojocs.
Sí, sí, videojocs, i a més,
estan tenint molta feina.
A Frankfurt estaven ara fa poc, a l'Iber,
i són una referència, i ens encanta que els tingueu,
perquè una mica també el que fa és una feina transversal,
perquè no deixa de ser el videojoc,
també, de vegades, una cosa que us interessa, no?
Exacte, sí.
A més, una de les novetats d'aquest any
és introduir aquests nous formats que tenen a veure amb la ficció,
com pot ser la realitat virtual,
o pot ser altres que no siguin només ficció,
o altres formats de no ficció com reportatges,
de nous formats, formats originals,
doncs que també... d'entretaniment,
també que poden ser interessants per a mostrar i estudiar.
Black Mirror ha llançat un videojoc, si no m'equivoco?
Sí.
De què, sí? No, va ser...
Stranger Things.
I com es diu el del nen aquell que té Asperger?
El que vam parlar?
Mister Robo.
Mister Robo.
Era un videojoc i també, per cert,
es va veure durant el Festival de Sitges a l'espai Samsung,
una experiència interactiva basada en la sèrie de Mister Robo,
també mulleres de Samsung.
Periscope, gen digital.
Periscope, gen digital.
L'any 2010 arribava a les nostres consoles Metro 2033,
un joc de trets en primera persona
que ens submergia a les profunditats del metro de Moscú,
únic refugi d'una humanitat postapocalíptica
incapaç de retornar a la superfície.
L'any 2010 arribava a les nostres consoles Metro 2033,
un joc de trets en primera persona
que ens submergia a les profunditats del metro de Moscú,
únic refugi d'una humanitat postapocalíptica
incapaç de retornar a la superfície.
El joc seria seguit el 2012 per la seqüela Metro Last Light,
era l'adaptació d'una novel·la de ciència ficció escrita el 2002
per Dimitri Klusovski.
Ho dic bé, Francesc?
Glukhovski. Glukhovski?
Sí. Molt bé.
Publicada de manera lliure i gratuïta, d'això en parlarem a la xarxa,
fins al 2005, que es va dir tant paper
i vas advenir tot un best-seller a Rússia.
Glukovski? Glukovski?
Glukovski. Sí, ha estat a Barcelona
en la presentació del tercer i últim volum de la saga Metro 2025,
i el Francesc Xavier ha pogut parlar amb ell.
Doncs sí, vaig poder-hi parlar amb ell a la Seu de Planeta,
que és un càrrec que m'encanta,
i la veritat és que va ser una trobada molt interessant,
perquè hi ha moltes coses que desconeixem,
per exemple, sobre l'univers cultural dels països de l'est,
d'aquí estem molt influenciats pel món anglo-saxó,
tot el que ens arriba a les sèries, les teles, les novel·les,
i tot i que, en el cas dels llibres, sí que,
de... autors de països de l'est,
doncs sí que ens han arribat coses, per exemple,
la saga de Geralt de Ríbia,
que és la base dels videojocs de Witcher,
del que tenen molt de seguiment i molt de pràcticament,
ens arriben petites coses,
a nivell de sèries o de tele o de ciència-ficció,
ens arriba molt poquet.
A veure si és un festival l'any vinent o alguna cosa.
Especial rússia. Però vinga, situem-los una miqueta, eh?
La història de Metro ja us l'ha comentat una mica l'Albert,
però deixem que sigui el mateix autor
que ens expliqui una mica les línies generals.
El protagonista del primer llibre
és un noi que va néixer a la superfície
i que va haver de refugiar-se al metro
amb quatre anys amb la seva mare.
Va perdre la mare i va morir.
Va perdre la mare i va ser adoptat per un antic militar.
Ara viu als afores de l'estació de Budenhay
i creu que la seva estació està sent amenaçada
per noves espècies que venen de l'exterior,
semblants als humans però totalment inhumanes.
El cas és que a Golcópsis li va acudir aquest argument
en base a la realitat una mica,
perquè la Unió Soviètica s'ho va creure, realment.
Va creure que hi hauria un moment
on caurien les bombes nuclears dels Estats Units.
I una de les coses que van fer
va ser dissenyar el metro de Moscú
com un autèntic i gegantí búnquer antinuclear.
Les estacions del metro de Moscú
estan totes, avui en dia encara,
amb portes armètiques,
filtres que filtren l'aire de l'exterior,
ja a tota la xarxa de metro
estan connectats diversos búnquers,
plens d'aliments i de material,
i, a més, poden abstreure aigua de fons del subsol.
Per tant, estan preparats perquè ens sembla que
fins a 50.000 persones puguin encabrar-se
i viure i resistir durant diversos mesos.
Déu-n'hi-do.
Metro 2035, que és una continuació
de les seves altres dues novel·les,
2033 i 2034,
amb els títols no s'he trencat el cap, tot s'ha de dir.
El que fa amb aquesta nova novel·la,
que és la que presentava ara,
és aglutinar també els arguments del videojoc Metro
que al principi havien de tenir arguments una mica diferents
i deixar-ne una mena de... com peces de trencaclosques
que, si jugaves als videojocs i llegies totes les novel·les,
doncs es anaven complementant.
Ell ara, Metro 2035, ha volgut una miqueta aglutinar-ho tot.
Però és que hi ha molt més que una història de ciència-ficció.
Hi ha també una profunda crítica social
i així ens ho descreia l'autor.
A 2033 hi havia també una crítica de la societat russa
com era als anys 90.
Era la vida entre les runes de l'imperi soviètic,
les runes de la vida, la història, la ideologia,
el sistema de valors que teníem als anys 90.
Mentre que 2035 és més una crítica de la societat russa actual
on hi ha una mobilització com a la guerra freda,
pel retorn al búnquer sense preocupar-se per la superfície,
pensant que tu ets exclusiu, excepcional,
i l'únic que mereix sobreviure al món.
Un retorn a l'estat de guerra,
malgrat que no hi ha res contra el que lluitar.
Com podeu veure, aquí hi ha un rerafons molt potent
de literatura i crítica.
L'èxit de metros als països d'Europa de l'est
ha sigut realment molt gran.
Podem parlar d'un univers metro
que ha rebut contribucions de molts altres autors
i fans que han volgut fer històries
amb aquest escenari en ment,
però que passaven a la seva ciutat en els seus propis metros.
De moment, de manera oficial, hi ha, atenció,
gairebé 66 llibres entre llibres d'altres autors
i fanficcions que han estat oficialitzades
per el mateix Gluckowski,
i ens va dir una miqueta en primícia
que aviat veurà a la llum una novel·la gràfica
basada en l'univers metro i ambientada a Barcelona.
La distribució de les novel·les de metro
mereix un comentari a part,
i amb això és el que acabarem una miqueta aquesta peça.
Hem dit que es van publicar online el 2002,
i amb paper el 2005.
Aquesta ha sigut la filosofia constant de Gluckowski,
que ha seguit també amb els seus llibres,
el 2034 i el 2035,
posar primer el text, atenció, per episodis,
i la llum ha estat totalment gratuïta a la xarxa,
i on, de fet, encara els podeu trobar i els podeu llegir.
La pregunta és clara.
¿Fer això ha afectat les vendes de les seves edicions en paper?
Tots els meus llibres han tingut la seva pròpia pàgina web
amb no només el text,
sinó il·lustracions per artistes professionals que jo he pagat
o banda sonora creada per compositors.
Així dono forma a cada llibre com una experiència interactiva,
i la dono de manera totalment gratuïta,
i no afecta en cap cas a les vendes.
A més, Anglou Kopski m'acabava de puntualitzar.
A l'era d'internet, no puc vendre una cosa a la gent,
així tota tancadeta amb cel·lòfan,
sense que la puguin obrir i tastar
i descobrir si els agrada o no.
Després, si volen, ja es comprarà aquesta tutxana de paper,
com em veia ell,
com a mostra d'apreciació pels sentiments
que el Gil Morralat li ha generat.
I la veritat és que li ha funcionat d'aquesta filosofia
de forma brutal.
Nos recordem que a Metro 2035 el publica a casa nostra Minotauro,
i tot té un mas i el trobareu per 21,5 euros.
Gràcies, Serrano, per fer la producció.
Gràcies a vosaltres.
Somriu, si el teu cor...
Doncs estem escoltant el disc de la marató.
Sortirà a la venda el dia 1 de desembre fins al dia 4.
Un moment ara per parlar d'una aplicació de missatgeria social
que ens permet mantenir converses amb persones que tenim al voltant.
Aquestes converses poden girar al voltant dels teus interessos
o passions que defineixen l'aplicació.
Es diu Zone Tax.
I per parlar-ne tenim un dels seus responsables, en Francesc Grau.
Moltes gràcies per atendre'ns, Francesc.
Escolta'm, Zone Tax permet saber, dieu, qui tens a la vora...
per poder-hi parlar de la manera més fàcil possible.
I és veritat, és a dir, de forma molt ràpida...
em vaig descarregar ahir l'aplicació,
veus la gent que tens al voltant.
I si tu te'n vas d'aquell lloc, aquella gent desapareix, no?
Sí, de fet, som la primera aplicació de missatgeria efímera,
jo localitzada.
Això vol dir que, exactament com estàs explicant,
tu veus ara mateix qui tens al teu voltant, d'on estiguis,
i estàs a un sol clic d'enviar-li una petició de xat
amb el motiu que tu necessitis ara mateix.
Si necessites ajuda, si necessites compartir qualsevol informació
que tinguis o que necessitis a mar,
recomanacions sobre restaurants del lloc on siguis,
compartir... doncs estàs en un espectacle,
i vols compartir amb tota la gent que està alegrada amb tu
aquell moment d'emoció, doncs ho pots fer a través de l'aplicació
sense necessitat d'haver-los de conèixer.
De fet, amb aquesta conversa que tindrem curteta,
que esperem algun dia després de Nadal
que puguis venir i acompanyar-los al programa durant tota l'estona,
es pot dir, mira, és com un WhatsApp geolocalitzat,
o primer que la primera idea que ve al cap és,
mira, és per lligar,
i com dius tu, va molt més enllà, no?
Sí, sí, de fet, l'aplicació, en cap cas,
l'hem pensat perquè se vagi per aquesta finalitat,
sinó que els quatre fundadors que som,
tots quatre ens movem amb l'entorn de negoci
i trobàvem a faltar una aplicació
que ens permetés, precisament, les funcionalitats més core,
que és saber qui tens al teu voltant,
per exemple, els trobem en el context d'una fira,
que hi vas per un temps molt limitat, un dia,
si és una fira més llarga, però tu hi vas un dia o dos,
i necessites generar-te una agenda de contactes
a qui vols localitzar d'aquí dins de la fira.
Doncs bé, pots veure tots els perfils
que té bé tinguin l'aplicació instal·lada en aquell moment
i enviar-los una petició de xac
explicant-los per quin motiu els vols localitzar.
Tota aquesta gent t'anirà contestant
i tu pots crear-te una agenda,
si quedem a l'entrada o si fem un cafè a tal hora, tal altra,
i això mateix i la gent que hem començat a experimentar
amb l'aplicació, ja amb cinc fires que hem estat,
l'experiència és super satisfactòria.
Francesc, no menteixis, si la gent lliga amb Wallapop,
com no ha de lligar amb Zontax?
I a més, en una fira que estàs en una altra ciutat,
que estàs lluny de casa, que estàs avorrit...
Aviam, nosaltres hem parit una aplicació, diguem-ne,
de comunicació, com la gent es vulgui comunicar
i per quins objectius no ens hi posarem.
Però sí que l'objectiu no era ni molt menys aquest,
sinó que és, precisament, una visió molt més professional,
sobretot per la falta d'una aplicació com aquesta.
Per allò que dius, Gina, estic al 100% d'acord amb tu,
però hi ha mil i una aplicacions per lligar que segurament ho fan...
no sé si millor que ho puguem fer nosaltres, però com a mínim,
estan molt més focalitzades, aquest objectiu.
I escolta, el tema de la seguretat com el porteu,
perquè sí que és veritat que nosaltres hem parlat, per exemple,
de WhatsApp, quan va fer aquesta encriptació d'un punt cap a l'altre,
o que Telegram és l'aplicació de massatgeria més segura,
però vosaltres com ho porteu, això?
Mira, de moment, fa 6 setmanes que hem sortit amb aquesta aplicació,
i la seguretat i la privacitat,
que nosaltres entenem que són cosines germanes,
els tenim en el top 1 o el top 2,
de cara a la seguretat del propi guany.
De moment hem començat, sobretot, per la part de privacitat,
que és la capa més alta, amb què l'usuari de carrer es pot trobar,
si és una aplicació de geoposicionament,
potser seurà on soc, o potser ja, diguem-ne, per exemple, Wallapop,
o mil i unes altres aplicacions
que utilitzen la teva posició en el moment,
moltes d'elles et comprometen on ets ara.
Nosaltres, tot i que va d'això, protegim aquesta informació,
i si algú vol saber concretament on ets, t'ho ha de preguntar.
Nosaltres donem una idea només de qui tens al teu voltant,
però no hi posem en quina posició del teu voltant està,
tu sempre pots posar-te si vols ser visible o invisible,
pots marcar-te unes zones automàtiques on cada vegada que hi siguis,
no sé si ets al gimnàs o a casa teva o a la feina,
pots marcar-les que automàticament l'aplicació es posi invisible
quan estiguis dintre aquella zona,
la capa de privacitat l'hem tractat amb el màxim de cura possible.
Vaig llegir, Francesc, que al diari de Girona,
en una entrevista que et vam fer,
on deies que la culpa d'aquesta aplicació la té una mica la NASA.
Ostres! És veritat, això, o no?
Sí, una mica sí. La veritat és que en té molta.
Vaig poder ser l'únic twitter que vaig anar a un esdeveniment
que van convocar la gent de la NASA,
perquè suposo que van coincidir uns factors,
que el 2009 vam ser uns patrèfics que estàvem a Twitter,
que jo tenia molt interès en el tema de l'espai, els planetes,
i hi havia un dels astronautes que tenia Twitter
que va comunicar un dia que farien una trobada de twitteros del món.
Vaig seguir tot el protocol i en un parell de dies em deien
que era la persona espanyola que podria assistir.
I en aquest esdeveniment vaig poder parlar directament
amb un dels astronautes que hi havia allà
i em va dir una frase que em va posar algú dins meu
que ha acabat desembocant amb aquesta aplicació.
I és que la frase anava en línia en què...
Ella em va preguntar a tu què dediques.
Jo em vaig dir això, que em dedicava a la comunicació digital,
que intentava ajudar empreses a aconseguir els objectius d'internet,
i diu, ostres, doncs mira,
em sento de vegades molt més escoltat quan estic allà dalt,
a l'estació especial internacional que quan estic a l'oficina.
O sigui, quan estic en un entorn on tinc la gent més a la vora,
no em sento escoltat,
i en canvi, quan estic a 400 quilòmetres a l'aire,
allà sí que em sento escoltat.
I mira, aquesta frase...Va ser el clic, una miqueta?
Em va colpir.
La localitat és potència, la localitat, en el fons.
Clar, clar.Totalment d'acord.
Fem això, Francesc, després de Nadal,
perquè ara ens venen uns programes.
Si et va bé, et convidarem,
estàs durant tota l'hora al programa
de la Zontax, que recordem que és per iOS i per Android,
us podeu descarregar i començar a provar una nova experiència,
que per molts ullents que no se l'hagin descorregat,
veureu que és força nova en un inici,
però que la veritat és que jo crec que pot ser molt interessant.
Moltíssimes gràcies i fins una altra.
Moltíssimes gràcies a vosaltres i fins després de Nadal.
Adéu-siau.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
Oriol Dalmau, benvingut.Hola.
M'agrada aquesta música que m'heu posat.
No, és que és la del joc, la de Zenith.
Aquesta música del joc,
que estic tan concentrat que no la reconeixia.
Veig que has gastat els deures.No, hi he jugat, eh?
Igual és la música final, encara no l'he acabat.
Aquesta no és la música que sona tota l'estona, seguríssim.
Però bueno, és xula.
L'Oriol col·labora amb el Generalitat Digital
provant els jocs que regalem.
Aquesta setmana regalem per PC el Zenith.
Aquesta setmana regalem per PC el Zenith.
El videojoc del qual vam parlar la setmana passada,
que és de la gent d'Infinion Games.
I ara el que farem serà escoltar la teva PC.
Molt bé.
Si et mires un parell de pantalles de Zenith,
et pot semblar que és un joc de rol tipo Diablo,
un rol isomètric, així medieval.
Dius, ui, això està molt vist. No, no, no, no.
Tu jugues. Veuràs que les coses no quadren.
Els primers enemics que et trobes són unes aranyes cantaires,
que fan... abans d'atacar-te.
Un enemic és un elf que l'acabes fent en conserva.
Un elf amb vinagre. Sí, sí. Zenith és això.
Se n'enfota als jocs de rol clàssics de tota la vida
amb un sentit de l'humor absur i constant.
No és gaire profund, això és cert,
però està ben fet, gràfics, la mar de correctes i ull.
Traduït al català.
És una passada que el teu protagonista els hi vagi dient
tanoques, poca penes, els enemics.
A mi em fa molta gràcia.
El millor, el sentit de l'humor.
Està molt bé i durant tota l'aventura.
Menys 13 euros en PC, és el que val un covat a l'ús de gas.
Ah, i funciona en el PC més patatero del món,
que jo vaig amb un Pentium 4 amb Windows Millennium.
El pitjor, que és lineal, és passillero, que en diuen.
No té emissions secundàries i sí, és poc profund.
Però és profund, aterriza com ho puedes?
Eh, que no? I és una mala pel·li? Eh, que tampoc?
Doncs ja està.
El Telegram, de nostre canal,
la gent tenia moltes ganes de participar en aquest concurs.
Li tenia moltes ganes d'aquest joc.
Que no té tanta guitarra elèctrica.
El joc té una pinta així de Diablo, de Baldur's Gate,
però ja ho diem a la peça, que és totalment diferent.
De fet, aquí, jo crec que reivindica una mica...
la senzillesa d'un videojoc.
A vegades, quan es parla tant del joc retro ara,
hi ha una part de nostàlgia de la nostra adolescència,
però també hi ha una part de senzillesa.
Tu jugaves a l'Ortrand... Ja sabies què és.
I ràpidament ho havies entès, això.
Ni arbres d'habilitats ni punyetes.
I a mi això em va bé perquè tinc una filla
que normalment tinc estones per jugar que duren 10 minuts.
5, mentre l'estan banyant, saps?
Ara tens 3 minuts per jugar. I ho pots fer, eh?
Clar, si jo m'he de posar en un joc complicat...
Necessito un tutorial abans... De què anava, això?
On estic? A banda d'això.
Els botons com funcionaven? R3, R... No, no.
I que puguis guardar sovint, a més a més.
Sí, exacte. Una cosa ben senzilla.
Aquest joc ho és, és molt senzill, però també és molt divertit.
Molt bé, doncs als audience que ens estiguin escoltant
i ara li agafin ganes d'aconseguir aquest joc per PC,
no funciona per Mac.
De vegades els jocs d'estim, sí que aquest no,
aquest és només per PC, si no estic equivocat,
doncs canvien un missatge al nostre WhatsApp,
638 68 70 30, i pot ser seu, la sent meravellosa.
I en català, eh? Sí.
Un català d'aquests de... Canoca!
Canoca, bordegassos... Com el Vegeta?
Sí. Poca pena.
Et clavaré un pinat que et faré anar de cul cony.
Doncs és una mica això, està molt bé.
Doncs gràcies, Oriol. A vosaltres.
Quan et costa entendre el teu voltant
Quan no dius tot el que estàs pensant
Quan els teus amics se'n van
És hora de pensar-s'ho
Doncs vinga, continuem parlant del festival Zoom,
del Zoom Festival, oi?
Ho haurien de dir així, Zoom Festival?
Bueno, ho diem Festival Zoom Festival.
És igual, eh? Molt bé.
Del 22 al 27 de novembre a Igualada i a Barcelona,
abans parlàvem de com ha canviat aquest festival en tants anys.
Ens agradaria molt parlar dels nous formats,
i més concretament el tema de la realitat virtual,
perquè els espectadors podran veure
o participar d'un visionat únic en realitat virtual,
que és el capítol del Ministeri del Tiempo.
I com us ho fareu? Com us ho muntareu?
Això sí que no ens ho esperàvem a l'any 2003.
No? Mira, sí, sí, absolutament.
Que acabaríem veient un capítol amb realitat virtual,
que és una experiència al·lucinant.
Vaig veure...
Bueno, perquè això estava dintre també del festival de Serialitzadors Fest.
Ho vaig poder veure allà.
I, ostres, és una immersió absoluta en un univers, no?
Creus que tindrà futur? És a dir, o és una anècdota...?
Mira, avui ho parlava amb el socials actor de ficció
de televisió espanyola, que vindrà al festival,
i dèiem, però això hacia dónde...
O sigui, això serà, jo li deia, una seta, no?
Això és com un efecte com...
Que ens ho acabem de creure, que això serà el futur,
perquè és que s'està dient,
i, a més, cada vegada hi ha més aposta, no?
O sigui, el Ministerio del Tiempo i Televisió Espanyola
són els primers que han apostat de la història, em sembla,
en fer un capítol de ficció amb realitat virtual.
Tinc consciència que s'estan fent més arreu del món,
però anireu cap aquí, no?
Saps? Una mica, això és una mica el debat.
Jo crec que sí.
Jo sempre he pensat que ja estic començant a veure gent
amb càmeres a 360 graus.
Quan això apareix al carrer,
és quan, segurament, després pots trobar produccions d'aquest tipus,
i les càmeres 360 estan baixant de preu.
Sí, però la producció ha de ser diferent.
És a dir, no pots explicar les mateixes històries
per una pantalla que tens a dos metres
que per una pantalla que t'envolta.
Perquè tot ho vam viure tu i jo, Murillo, jugant a un joc de por.
Quan t'ataquen en una pantalla, no?
Quan és un joc de por o una història de por en una tele normal,
està allà i tens por i prou.
Quan és en realitat virtual, no estan atacant una pantalla.
T'estan atacant a tu, i a vegades és tan intens
que un visionat de dues hores d'una pel·lícula normal
en realitat virtual no pots, perquè és esgotador.
De fet, això sempre és 10 minuts, i en tens prou,
perquè vols sortir d'allà immediat.
I després dues coses. Tens el mateix.
Tens una pantalla de dos metres que la tens enganxada als ulls
que mareja molt si t'has de moure a tu.
I una altra cosa que t'agradarà molt, Murillo,
que aquí sí que han d'apostar molt pel so, per un so envolvent.
Exacte, que et respongui als teus moviments,
que t'avisi de coses que passen darrere teu.
Jo crec que aquí el so és molt important.
Perquè calla la fi amb el so, el que et determinarà la mitesa,
on has de prestar atenció, que és el que pot passar,
que pots estar veient l'estanteria de la casa d'aquell senyor
mentre a darrere s'estan matant.
Tampoc pots estar mirant una pel·lícula
i anar en girant el cap tota l'estona, perquè és incòmode.
Ha de ser molt natural, ha de ser molt lent,
que gairebé estiguis en 90 graus, no gaire més.
És que estem una mica de prehistòria, encara, d'això.
Un Resident Evil 4 aquell que...
Estoy detrás tu y yo.
Más guato, no sé què li deia.
Jo crec que el contingut de por en 360 graus...
I el porno, també, però això és una altra cosa.
No estava pensant en això, però dir que el tema de por...
El tema de por, sí, sí.
L'experiència estrella... El porno.
No, no, el porno.
Al Festival de Sitges, aquesta experiència Samsung,
l'estrella era una experiència de terror,
on anaves sentada en una cadira de rodes,
amb la qual ja et fixaven una mica i feien que no t'haguessis de moure,
però tot passava al teu voltant mentre t'anaven passejant
en una cadira de rodes per un sanatori del terror.
I acollonia moltíssim, només 5 minuts, però et feien eterns.
Col·laboreu una vegada més, la tercera, amb Sererizados.
Què feu, exactament, amb ells?
Fem el showcase de piles de ficció,
que és una plataforma que és per als joves realitzadors,
que tenen ara i que estan fent proves,
fent aquests pilots de sèries,
llavors el que fan és... els presenten al festival,
seleccionen els que creiem que són millors,
i es posa en contacte aquests joves realitzadors,
aquest nou talent, amb un panel professional,
que són un jurat que, a part que decideixen
quin és el millor premi,
els donen l'oportunitat, també,
que aquest pilot pugui ser més per Barcelona Televisió,
que és el programa Top de Saig,
també tenen l'oportunitat una mica de fer el feedback
amb cada un dels professionals que venen,
des de Televisió Espanyola, TV3, Filmin...
Networking, eh? Exacte.
És un networking molt... molt amable.
Per ells és una oportunitat estar en aquest contacte,
tenir aquest feedback per part d'ells.
Doncs la Sible Comet és una de les expertes
en sèries de Catalunya Ràdio,
i ens ha deixat una pregunta per a la taula.
El Festival Zoom, un festival que es dedica a reconèixer
el cinema a través de la televisió,
el cinema és el C.T. Art, però... i la televisió, què?
La caixa tonta? Doncs no.
Anem a defensar les coses que són nostres.
I les sèries, què?
Esteu d'acord amb l'afirmació
que els Òscars són els amics del cinema?
Els millors guionistes estan fent sèries?
Les millors històries les trobem ara mateix a la televisió?
Jo diria que ara ja com...
les dues vies són molt paral·leles.
I bé, de fet, doncs abans sí que era clar
que el millor era el cinema
i la televisió era com la sèrie B,
ara està en igualtat de condicions.
De fet, tenim, doncs, per exemple,
el director de Notting Hill,
és el director d'una pel·lícula que tenim,
i és una TV Movie, no?
El director de... que és Verdei, la pel·lícula Verdei anglesa.
En aquest sentit, també, el director de l'Ampedusa,
que és una miniserie italiana,
era el director de fotografia d'un capítol de...
de Jocs de Trons.
Que també és televisió, però bueno, ja és amb un nivell, no?
El Sorrentino ha dirigit ara el jove papa d'allà un poble,
amb el Jude Law, per exemple.
Exacte, vull dir que ara ja està molt barrejat,
i també a nivell de crítics,
però nosaltres no trobàvem crítics
que volguessin venir al festival l'any 2003,
perquè els crítics eren de cinema i eren molt puristes,
nosaltres de televisió, i això és una terrible idea.
I ara, doncs, els crítics de cinema
també estan fent crítiques de ficció televisiva,
que realment aquí ara ja està tot molt barrejat.
Doncs també contesta la pregunta la gent de Serializados,
en aquest cas és el Beto Martínez,
que doncs ens també contesta la Sílvia.
Jo crec que hem arribat a un moment
en què les sèries ja han arribat a un lloc
on no fa falta que les seguim defensant,
és a dir, ja estan al mateix nivell que el cinema,
i en el fons, quan parlem de cinema i sèries,
estem parlant d'audivisual.
Per tant, no és que els millors guionistes estiguin a les sèries
i el cinema no n'hi hagi.
Des de sempre s'han fet bones sèries,
des de sempre s'han fet bones pel·lícules,
des de sempre s'han fet males pel·lícules
i des de sempre s'han fet males sèries.
Ara mateix el tema és que les sèries potser arriben a un moment
on moltes marques ho aprofiten com a estratègia comercial
per vendre més els seus productes.
Hi ha una estructura mercatiniada darrere de les sèries,
com en el cas de Netflix, que fa que arribi més a les cases
i que per tant sigui un fenomen més massiu que el cinema.
Però jo soc dels que penso que sempre hi haurà bon cinema
i recordo com a mani la setmana passada,
l'any passat, l'agenda de serialitzadors...
Són fantàstics.
Parlen amb una passió que... Sí, sí, ho senten.
De fet, en un altre tall, que avui no tenim temps a posar-lo,
el que deien és que el tenen el gran problema de les hores,
que ja no els hi queda, perquè això és un problema.
L'altre dia em deien que cada vegada hi ha més feina doblatge,
sobretot per arribar a Netflix.
Sí, entre Netflix, Amazon i HBO hi ha una feina...
Doncs espera't que ara s'hi posa YouTube i s'hi posa Apple.
També. O sigui, endavant.
Per cert, les sèries, una a la setmana o tota de cop?
Quina pregunta! Molt bé. Fins la següent, eh?
Molt fàcil.
7 sèries, un capítol cada nit, si tu vas repartint.
O sigui, les sèries estan pensades perquè una cada setmana,
els productors, les televisions, es fan pensar en això,
però jo crec que l'usuari el que fa és com a mínim 3 o 4,
per fer una allò marató,
o quanta gent, si no,
no hem fet de veure una temporada
amb un cap de setmana de seguit
i l'experiència era més de realitat virtual.
Sí, marxar de vacances i anar a 24,
arribar, tenir 3 o 4 pisos a 24 i vinga.
Tots els cliffhangers han desaparegut
perquè tant et deixaran el moment.
Ja estàs fent la resolució, no?
Això començarà dimarts.
Dimarts que ve.
Dimarts vinent, fins diumenge. Fins diumenge.
La gent que sigui d'igualada o que no hi sigui però que vulgui anar,
què ara fer?
Perquè veig que sí que hi ha algunes que s'han de pagar,
però el dels és gratuït.
Sí, la secció oficial és de pagament,
pet un cost molt simbòlic de 3 euros,
es poden adquirir les entrades anticipades
a través de la web del festival,
sumigualada.org,
o bé allà mateix una hora abans a les taquilles,
una taquilla molt romàntica que hi ha d'aquestes antigues,
que hi ha la finestreta i hi ha la personeta allà,
doncs allà venen les entrades
i la feina de seccions doncs és a entrada gratuïta.
Molt bé. Doncs moltíssima sort en aquesta edició.
I abans d'acabar el programa,
vas tenir Tamagotchi, tu, quan...
No. No? No vas voler?
Em va pillar una mica.
Ah, ja tard, eh? Pensa que deies que no.
No el vaig voler tant, ni mai, perquè era una mica...
No, només ho veia i flipava.
Doncs ara parlem una mica de Tamagotchi.
Doncs corria l'any 1996,
quan Bandai va descobrir al món
una nova manera de fer perdre el temps dels nens
i la paciència de molts pares.
I, a més, també de professors.
Era l'avi de la Pou, havia nascut el Tamagotchi.
En concret, el 26 de novembre va ser la data oficial
de venda al Japó de la primera mascota virtual del món.
Era un petit ou de plàstic
amb tres botons Tamago, vol dir ou en japonès,
i després aquí hi ha de diverses versions.
Hi ha qui diu que el segon és una deformació de watch,
rellotxa, perquè també era rellotxa, com es diu en watch,
i altres diuen que ve data de Tomodachi,
que és amic en japonès.
El teu ou amic, doncs, Tamagotchi.
Doncs mira, un petit ou de plàstic,
tres petits botonets, no hi havia res més,
i una pantalla LCD de tensió 32x16 pixels,
si les icones dels vostres smartphones
tenen més resolució que això.
Ja ho teniu tot dit.
L'invent va ser d'una senyora, l'Aki Maita,
una cosa molt curiosa, perquè va estar escoltant
com uns nens anaven parlant quan anaven al col·legi
de si portaven una seva tortuga mascota a classe o no.
I aquesta jo, no la puc portar, no la vull deixar a casa,
me la vull emportar.
I va dir, escolta, i una mascota virtual
que la tinguessin sempre amb ells,
la poguessin cuidar allà on fossin,
i els ajudés a ser responsables,
doncs d'aquí va néixer la idea del Tamagotchi.
Compte, perquè es van vendre més de 76 milions de Tamagotchi.
S'han venut perquè el Tamagotchi no ha mort, ja en parlarem.
Qui no va viure aquests bojos anys 90,
a menys amb certes edats,
us direm que a la pantalla del Tamagotchi
el que hi apareixia era un petit ou que col·lucionava,
i a mesura que l'animentaves, el cuidaves, el banyaves,
jugaves amb ell, etcètera, etcètera,
doncs feies evolucionar la mascota per diferents estats.
Era nen, era un jove, era un noi més adult,
fins que, doncs bé, al cap de 25...
Fins que es convertia, per cert, en l'última versió de totes,
es transformava en un dels sis possibles Tamagotchi que hi havia.
A partir d'aquí,
tota nova edició de Tamagotchi es va anar creant diversos tipus
de personatge que et podia sortir al final,
segons el grau que l'havies cuidat.
Si jugaves molt amb ell i el cuidaves molt,
et podia sortir un tipus diferent.
Si no jugaves gens amb ell però l'animentaves massa,
et sortia un altre diferent.
I a vegades el joc també estava en intentar aconseguir aquell
que encara no havies trobat.
Hi havia una mica de coses o les instruccions que havies d'anar
seguint com l'havies de cuidar per obtenir el que més t'agradava.
Al cap de 25 dies, i aquí hi ha hagut molta llegenda urbana,
però al cap de 25 dies el cuidessis molt bé o malament,
tots la dinyaven.
Si eres molt maldestre, molt abans, però tots sabem aquests intents
de batre rècords de matar el teu Tamagotchi
ben més d'hora que el del bai.
Estava programat.
Però al cap de 25 dies tots la dinyaven,
i després això sí, pum, el resetejaves i tornava a començar la partida.
A Occident cal dir, i això és el que us anava a dir,
el tenim molt oblidat, el tema del Tamagotchi,
és una cosa com vintage, dels 90, del segle passat, molt segle XX.
Però el Japó ha seguit existint.
Bueno, ha passat ja el seu gran èxit,
però ha seguit existint durant anys, anys, anys.
De fet, aquest any, pel seu 20 aniversari,
van dir que ha llançat un nou Tamagotchi.
Hi ha el Tamagotchi Mix, on pots fer criar tamagotxis entre ells
i van arregant les característiques dels seus pares
per fer noves barreges de Tamagotchi.
Tamagotchi Mix, aquí ve el nom.
Déu-n'hi-do.
Una curiositat, no l'he pogut confirmar,
no vull enganxar els dits, però jo crec que segurament eren així.
Van arribar i haver-hi el Japó guarderies de Tamagotchi?
No.
Perquè el Tamagotchi cridava, protestava,
i això sonava a les classes,
i tenia molts professors fins a la barretina.
L'Estar ens podria explicar alguna anècdota
d'ell i el Tamagotchi a classe alimentant-lo,
però el que passa és que molts els prohibien,
i això va fer que apareguessin això.
Guarderies on tu podies deixar el teu Tamagotchi,
tal alimentament el cuidaven, i després el recollies.
Fem una pausa.
Doncs Gina, l'Eli, el Francesc, també Xavier,
gràcies per ser generació general, i fins a un altre.
A vosaltres, adeu.
Per cert, el guanyador del World of Final Fantasy
és el Vicenç Miraveta, és ell qui ha guanyat aquest joc.
Avui el control tècnic, en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem,
al canal d'internet els dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM els dissabtes a les 12 de la mitjanet,
però hi som sempre, el Telegram, el WhatsApp,
el Facebook i aquestradio.cat.
Adeu-siau.
Gràcies per haver-nos atès.