logo

Generació digital - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 16d 13h 35m 20s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Molt bona nit, passen 6 minuts de la una de la matinada.
Aquest és el programa número 547 del Generació Digital.
Francesc Xavier Blasco, Albert García, molt bona nit.
Bona nit. Bona nit.
És el programa mobile, és el programa resum que fem cada any,
però jo tinc una pregunta concreta al Francesc Xavier Blasco.
Has comptat les passes o les calories gastades aquests dies al mobile?
Bueno, he comptat els quilòmetres. Kilòmetres.
Els quilòmetres, els quilòmetres.
Ja et puc dir, tot es relaciona després amb calories i aquestes coses,
això és molt de cas, ara això sí.
Kilòmetres. 48 quilòmetres.
48 quilòmetres?
Entre dilluns, dimarts, no compto el dimecres,
que vaig estar muntant la peça que veureu al Generació Digital TV,
vaig estar a la productora tot el dia, ja no comptem.
I dijous, l'últim dia,
que també vam acabar de fer una miqueta de repàs del que encara hi havia,
doncs entre aquests tres dies, 48 quilòmetres.
És molt, molt, eh?
20 quilòmetres, només el primer, només el primer,
que és el dia que, clar, com que no saps el que hi ha, tu has de fer tot.
I els altres ja vas més cara barraca.
Em sembla que són 15 el segon i 12 el dimecres,
que ja eren els últims flecos, però déu-n'hi-do.
Dèu-n'hi-do, i sobretot déu-n'hi-do,
també en parlem després de la feina del programa de televisió,
que quan comença i quan obren les portes s'han de fer dos programes alhora,
i és una bogeria.
És un pla de feina, perquè aquí la gent potser no s'ho pensa,
perquè pensa en els informatius,
que cada dia estan traient la informació del dia,
i les portes de tele normal tenen els seus temps,
s'han de locutar, s'han de posar les veus bé,
s'ha de fer la peça bé, no?
Llavors tot això té un temps que no pots cremar etapes tan ràpid.
I en canvi, al Mobile ens esforçem a sac, al 100% o al 120%,
per poder tenir aquestes dues peces,
una durant el Mobile i l'altra ja de resum, just després.
Albert García, tu també vas viure i has viscut el Mobile World Congress
en totes les seves etapes, 4 years from now,
i també l'SL Esports, que vam parlar la setmana passada,
quina valoració fas de tot plegat?
Doncs molt complet.
Aquest any s'ha ampliat una mica més
amb això que has dit de l'SL, dels videojocs,
i la veritat és que és una setmana que la gent que ens dedica a això
és una bogeria en el bon sentit de la paraula.
Tenim molta activitat però val la pena.
I vas fer també congrés anti-mobile.
Exacte. Aquest any a la ciutat de Barcelona
s'han organitzat diversos esdeveniments paral·lels
que intentaven proposar alternatives al Mobile World Congress,
i vaig poder anar a un d'aquests congressos i va estar bastant interessant.
Doncs en parlarem al final del programa
d'aquesta part més menys,
sobretot explicada als mitjans de comunicació,
i que crec que val molt la pena.
Doncs complirem del nostre WhatsApp, Eli.
Molt bona matinada. Molt bona matinada, Albert.
Perquè, clar, en aquests dies que fem programes especials,
l'hem deixat una miqueta davant, encara que funcioni,
i estem regalant coses, és el nostre WhatsApp,
el nostre lloc on la gent pot posar missatges d'àudio,
amb comentaris, preguntes,
perquè després nosaltres, quan arribem la setmana vinent,
fent el programa més o menys normal,
doncs podem continuar, que és el 638-68-7030.
Exacte, i que ningú no es preocupi,
perquè si no surt aquesta setmana, sortirà la setmana vinent,
i atendrem totes aquelles consultes
que ens hagin anat fent els uients durant les dues setmanes.
Ara parlarem dels regals,
però abans parlarem una mica de les coses que poden passar aquests dies,
que no tindrem gaire temps de parlar-ne,
perquè estem en ple resum mobile, però que val la pena comentar.
Doncs sí, hi ha esdeveniments que no hem volgut deixar passar per alt,
com, per exemple, el que organitza l'esport català universitari,
que és el primer campionat de Catalunya universitari de videojocs en línia,
League of Legends i Hearthstone,
juntament amb la Lliga de Videojuegos Profesional i Elite Gaming.
Tot això ho coordina la UOC,
participen més de 100 equips de les 12 universitats catalanes,
i serà la primera vegada
que es fa aquesta competició d'esports electrònics,
i hi haurà dues fases, la classificatòria prèvia, que és el març,
i la competició en si, que jugarà l'abril.
Què s'ha de fer per participar-hi?
Doncs l'únic requisit és que s'ha de ser cursant d'estudis
en qualsevol d'aquestes 12 universitats de Catalunya,
o ser-ne personal docent o administració, etcètera.
Molt bé.
I destacar que les inscripcions es tanquen,
en aquest proper dilluns 29 de febrer.
És a dir, tenim un parell de dies per apuntar-nos-hi.
També que sapigueu que tenim el PlayGil a Catalunya Ràdio,
que és aquest campionat de FIFA XVI
que organitza el Totgira,
que ara s'està movent ja la segona part, que em deien...
Participarem un altre cop, Albert.
És que m'ho deien el David, que m'apuntés l'altre cop,
però jo no...
Tu t'has quedat una mica escarmentat, eh?
Sí, perquè ja vaig...
5 a 2 i 7 a 0.
Jo crec que ja n'hi ha prou.
Que s'animi algú altre de l'equip, potser?
Algú altre, la gent jove, i nosaltres ja ho hem fet.
Penso, eh?, no ho sé.
Albert Lawock també fa coses de videojocs en xarxa.
I m'han entrat moltes ganes d'apuntar-me d'alguna altra manera, eh?
Molt bé.
Quan he sentit Kirsten he dit... Ostres...
Kirsten, quin és, aquest joc?
És aquest joc de cartes, de personatges de Blizzard.
A mi m'encanta. Molt bé, molt bé.
Recordem els regals, Eli, que tinguem.
Tenim per la setmana vinent
un Pokémon Mundo Mega Misterioso per la Nintendo 3DS.
Correcte, aquest és un joc important.
Per cert, que segurament les properes setmanes en tindrem...
de diferents, eh?,
els diferents colors ens aniran arribant al programa de generació digital.
Molt bé, doncs...
I a més, per cert, per cert...
És que m'he quedat així parat perquè aquí a la taula,
de fet, ara ho posarem al Twitter,
tenim un munt de pins exclusius del Mobile World Congress.
I, per cert, el Francesc,
això que ha fet d'aquests 48 quilòmetres de la setmana,
s'ha aprofitat també per agafar uns pins que són molt bonics, s'ha de dir.
Molt. I tots estan relacionats, Francesc, amb Android.
Sí, senyor, és el robotet de l'Android,
vestit i tonejat de mil formes diferents.
De fet, hi ha una aplicació a la botiga de Google Play
que es diu AndroidifyMe, o AndroidifyMe,
en el que, d'una forma, doncs, molt senzilla,
agafes un robotet Android,
vas a una imatge al robotet Android i l'hi canvies.
Vull aquesta samarreta, aquesta altra samarreta,
vull aquestes sabates, vull aquest color de pell,
vull aquest cabell...
Et fas com un mi, un avatar, com dels de la consola,
però en forma de robotet Android.
I tots aquests pins representen diversos i diversos i diversos
robots d'Android
en formes, doncs, d'un senyor gran,
d'una mena de hipster amb camisa de quadres,
un pirata amb una llança, un home amb barba,
un Galileo amb telescopi...
Representa'm, una miqueta,
tota la fauna que acabes veient pel Mobile World Congress.
Tu surts molt bé en aquest Skyblast, que és el teu avatar...
Sí, te'l deixaven fer allà
i et donaven aquesta cinta per penjar el coll,
típica d'acreditació de festival,
i molta gent el que feia era penjar-se tots aquests pins
que els havies de recollir passant per alguns estants del Mobile.
Compte que hi ha vuit pavallons al Mobile,
hi havia només uns quants estants que els tenien,
te'ls havies de patejar tot.
Tens uns quants quilòmetres, però jo aquestes coses em tornen boig.
I m'han sobrat tants que jo crec que això és...
S'ha de regalar.
La setmana vinent explicarem més concretament com ho farem.
La veritat és que això és exclusiu, ho estic veient aquí,
la veritat és un regal fantàstic francès,
i a més que hagis pensat amb els nostres ullents,
la setmana vinent la que farem serà concretar-ho,
aneu fent dentetes amb les fotografies que us posarem,
i la veritat, que d'alguna forma farem un concurs,
que estic pensant que costi una miqueta més,
i que algun dels nostres ullents se l'emportin.
Doncs comencem amb el resum del Mobile World Congress,
del 4 years from now, de també l'anticongrés,
tot això en aquests minuts que ens queden fins a les dues de la matinada.
I comencem pel primer.
Doncs ho fem amb Group Note, i hem parlat amb Carlos Aparicio,
que ha desenvolupat una eina
que vol facilitar la informació interna de les empreses.
Group Note vol ser el WhatsApp de les empreses.
Estem parlant de Group Note, que soluciona un problema
en el qual segur que tots estem familiaritzats, si és el WhatsApp.
Els grups de WhatsApp, on tothom parla,
i al final sí que es fa servir a les organitzacions,
però per exemple a les escoles es donen molts problemes,
o al final es fa servir en equips de treball petits.
Si no ha tingut tant d'èxit,
no es fa servir de manera oficial
en qualsevol organització de manera íntegra, en tota l'organització.
Perquè al final és molt més dinàmic que el mail, però per què no?
Nosaltres creiem que és per aquest soroll,
i sobretot per la privacitat de les dades, també.
Doncs és fantàstic, aquesta iniciativa.
Group Note és gratuït.
Pots descarregar-te l'aplicació a través de mòbil
i també a través de l'escriptori d'un ordenador.
I, de fet, ho hem comentat, durant aquesta setmana,
però és el mateix del WhatsApp, molt descarats,
gent molt jove, de Sant Cugat, Sabadell i Barcelona,
i fins i tot aquí, els hi vaig comentar,
farem una prova interna del generació digital
per provar a veure com funciona aquesta eina.
L'Enrique Prisanc és soci fundador de Shoulder Pod,
empresa de Barcelona que es dedica a fabricar un complement
per mòbil prou especial.
Doncs mira, és un sistema de subjecció per filmar amb el mòbil,
fer fotografies o gravar vídeos amb el mòbil.
Podeu pensar que avui en dia, que és la moda del selfie stick,
una cosa de subjectar el mòbil és tan novedosa,
tant de mòbil o al congrés, doncs tenen alguna cosa especial.
Hi vam fer un enfoc professional
de gent que feia servir el seu mòbil com a eina professional,
de periodistes, de fotògrafs, de gent que fa vídeos
que després poder els publicar a YouTube,
en fi, un gran mercat per fer servir el mòbil com a càmera.
Doncs exacte, tots aquests youtubers que seguim,
que a vegades en el Mobile World Commerce n'hi havia molts
que fan reviews tecnològiques,
i que moltes vegades arriben a llocs
on els mitjans tradicionals triguen molt més,
i ells, en el moment mateix munt d'una presentació,
ja t'han gravat el telèfon, ja t'han fet la seva review,
i ja te la tens, i la trobes a YouTube,
és velocíssim, aquesta gent.
Ha provat, amb aquesta eina,
la facilitat de poder gravar de forma còmode i simple.
I, a més, tots els seus comentaris els hi han fet
que ampliessin la gama, i ara hi havia dobles agafadors
per subjectar-hi càmeres accessòries,
flaixos, micròfons, etcètera.
Però una de les coses que també els feia més especials,
i a més em va cridar l'atenció, era l'acabat amb fusta.
Realment, la fusta és un material fantàstic.
És a molts punts de vistes.
La fusta pot servir allà on cal.
Llavors, nosaltres el que intentem és col·locar en cada lloc
el material que millor funciona.
És a dir, l'estructura global és d'alumini,
perquè necessitem que sigui rígid, necessitem roscar, etcètera.
Però els mànecs, per exemple,
que és on tens el contacte amb la mà
i que vols que quan l'agafis tinguis una sensació de confort,
doncs la fusta és el millor material per a aquests sentits
o un dels millors.
De fet, quan passaves per davant de l'estant,
sempre hi havia alguna televisió o alguna ràdio fent entrevistes.
Has tingut força èxit, eh?
Jo crec que molts dels professionals de la imatge
se't senten atret per això, que és molt senzill.
I a més, a mi el que m'agrada és aquesta dicotomia,
que s'estableix en que vols un objecte o un gin
o un complement molt avançat i molt tecnològic,
però t'encanta a vegades que tingui un look antic,
un look vintage, un look amb fusta,
o que sembli un aparell tecnològic,
però estigui a l'última digitalment.
I quins preus?
Doncs mira, en tenen diversos models.
El més senzillat són 30 euros,
un agafador i un complement per muntar-hi altres complements,
i el de doble agafador molt més llarg ja val els 90 euros.
I de fet, deien que la BBC ha utilitzat aquest material per...
És que he de dir, sobretot ha estancarat el professional,
i de veritat, nosaltres l'hem provat una miqueta
i dona molt bon resultat.
El cas de realitat virtual HTC Vibe
és un dels més complets i espectaculars
que s'han presentat al Mobile World Congress.
I una de les raons d'això és que incorpora una càmera,
una càmera interior,
que et permet, doncs, veure el que tens al voltant
sense treure't el casc.
És la principal diferència d'aquest cas de realitat virtual.
Ens ho explica tot això l'Antonio Muñoz,
que és el responsable d'HCTC Vibe a l'estat espanyol.
Algo que queríamos garantizar es que,
cuando estás en la realidad virtual, estés cómodo.
Muchas veces querrás interactuar con lo que hay alrededor tuya,
por ejemplo, coger un vaso de agua mientras que estás jugando.
¿Cómo lo puedes hacer esto
mientras estás con un casco cubriéndote la cabeza?
Pues por eso hemos introducido una cámara frontal dentro del casco
que lee el mundo alrededor tuya
y superpone esas imágenes en tu realidad virtual
cuando lo necesitas.
Por ejemplo, te acercas a una mesa para coger un vaso de agua,
en ese momento ves la mesa, ves el vaso de agua,
y puedes beber tranquilamente sin tener que quitarte el casco.
Això és molt fort.
És a dir, el meu fill, quan porti les ulleres,
va a dir, el que deia ell, va a la cuina, menja...
Per cas amb el casc posat.
Tindrà el límit del cable que el connecta a l'ordinador.
No es passejarà per la casa amb el casc.
Però ja veuràs com trobem la versió sense cables i...
Aviat, aviat. Déu-n'hi-do. Què més?
Doncs s'han vist diferents demostracions
d'aquest casc de realitat virtual,
que jo diria era dels més espectaculars que hi havia a la Fira,
que ha sigut la Fira una mica de realitat virtual,
i aquest casc en concret era molt i molt potent.
Hi havia diverses demostracions tècniques.
La majoria eren videojocs,
però hi havia un videojoc que ens situava
com si estiguéssim en una oficina treballant.
Sí, bueno, es un juego muy divertido,
en el que intentas...
Estás en el año 2050
y se trata de explicar a unos robots
cómo era aquello de trabajar que hacían los humanos en nuestros tiempos.
Entonces, en la oficina eres un robot
y vas moviéndote por ella libremente
haciendo cosas que harían los humanos.
Por ejemplo, prepararte un café, tomarte un donut,
o trabajar con el ordenador.
Puede parecer una tontería, pero al estar en una realidad virtual,
en la que puedes tocar todos los elementos, jugar con ellos,
lanzar cosas por el aire,
esa interactividad es la que realmente hace que la gente abra los ojos
y diga, uh, esto es una realidad virtual,
que realmente en la que podría pasarme horas.
I ara anem passejant i anem al For years from now.
Anirem amunt i avall, perquè posar-hi ordre tampoc és qüestió.
I anem al For years from now amb una iniciativa catalana.
Doncs sí, coneixerem de la mà d'Ales Fernández la iniciativa Playmos,
que és una comunitat musical de diferents plataformes.
I ell ens explica aquesta aplicació
que, per cert, fa servir el sonar per presentar els seus artistes.
Tot surt per respondre una pregunta,
que és que on guardes la música que trobes a Facebook,
o que trobes a YouTube, o que trobes a Vimeo,
i Playmos és la resposta,
o ha sigut per nosaltres, no?
Abans de Playmos, nosaltres mateixos ens guardàvem els links
en els seus de texta, o te l'enviaves per mail, etcètera,
i llavors el que es pot fer ara amb Playmos
és copiar aquest link, agregar-ho, el link era cançons, sí,
a una llista de reproducció, que és multiformat,
que permet combinar streams d'àudio,
o sigui, cançons que venen de YouTube, de Soundcloud,
de Bandcamp, de Vimeo, de diferents plataformes.
I ens va explicar l'Aleix
que hem de llançar una nova plataforma per músics i discogràfiques,
és a dir, Playmos, a banda de tot el que fa,
tot el que ha explicat ell,
a partir d'ara, doncs, si tens un grup musical,
directament a la pàgina on has d'allotjar-ho tot,
serà Playmos, que està força bé.
Avui fa un dia blau net i clar
Doncs sobretot perquè ja han marxat
tots els que hi havia al Mobile World Congress,
al Mobile World Congress a parlar
d'una de les indústries més potents
que en aquests moments es mou en la tecnologia.
Doncs sí, perquè es presenten solucions de IoT, de tota mena,
l'internet de les coses, que, en algun aspecte,
ve a complir amb els somnis de les cases domòtiques
on tot està controlat i automatitzat.
I això ens porta a parlar d'aquesta empresa catalana
que m'ha cridat molt l'atenció.
Ha sigut els que han creat
el sistema de gestió intel·ligent de l'aigua anomenat Benestab.
El que ha fet Benestab
és que han desaparegut totes les aixetes.
No hi ha aixetes pel lloc.
En el seu lloc hi ha unes molt moltes minipantalletes tàctils.
Ens ho explica el seu director general, en Joan Pinteado.
Podem personalitzar totes les pantalles,
per exemple, diferenciant cada membre de la família,
on prèviament nosaltres haurem estipulat
quin és l'estàndard de confort de cada membre.
Podrem monitoritzar llavors aquests consums
i treure les conclusions pertinents.
És tot això el que ens ofereix el sistema, no?
És un sistema totalment obert, interactiu, amb accés online.
Sí, sí, a més,
la pantalla et permet seleccionar de forma automàtica
i programar-la, inclús, temperatura, cap d'alt,
per diversos membres de la família, etcètera.
Les pantalles, a més,
poden rebre tota altra mena d'informació, no només això,
però també hi pots posar el reproductor
de la teva llista de la música, el que vulguis.
Així estàs a la banyera i et poses la teva música
pels teus moments de relax.
La ràdio on lavabo ja està, eh?, l'aparell, ja s'ha acabat.
S'ha acabat, s'ha acabat.
Sobretot, malgrat això ho pensem per les cases,
sobretot en la seva aplicació en aquests moments,
és sobretot de cara a l'ús hoteler.
Hi ha a Màlaga un hotel sencer dedicat instal·lat amb aquest sistema
i n'estan començant a instal·lar tota una planta
al Juan Carlos I, aquí a Barcelona.
Tenen una habitació pilot
i han demostrat que amb això s'aconsegueix
fins a un 40% d'estalvi d'aigua.
Per la gent, no, sobretot pels equips de neteja,
que arribaven, posaven l'aigua calenta a la dutxa
i mentre anaven fent el llit que anés rejant i tal, no.
D'aquesta forma poden fer que un client tingui unes característiques
a l'hora de disfrutar de l'aigua, de la seva habitació,
però que el servei de neteja o un empleat en tingui unes altres,
només pugui fer servir aigua freda, li redueixen el cap d'al, etcètera.
Amb això, doncs clar, han aconseguit estalvis ben importants.
Es diu en benestar, són catalans, la benestar sense l'A primera.
Fa modern, fa modern.
Molt bé, una iniciació interessant al Mobile World Congress.
I va, parlem de dispositius i de marques.
Seguim amb la surcoreana LG,
que ha estat una altra de les grans protagonistes de la fira,
amb la presentació d'una àmplia gama de dispositius.
I el més esperat ha estat el seu nou telèfon, l'LG G5,
que és un terminal que ha sorprès perquè és un telèfon mòbil
que es pot desmuntar una mica en diferents mòduls.
Ells diuen, la gent d'aquesta companyia surcoreana,
que és el primer telèfon modular.
Ho veuen així i així ens ho expliquen.
Pues tenemos el gustazo de presentar el primer smartphone
con tecnología modular del mercado.
¿En qué se traduce esto?
Pues tan sencillo como que haciendo un pequeño clic en el teléfono
puedes deslizar la batería
y a través del soporte donde estaba alojada la batería
puedes introducir módulos
que te llevan a disfrutar del entretenimiento máximo.
Uno de los módulos, por ejemplo, si eres fan de la música,
es el módulo denominado IFI,
que está desarrollado por Van Arlofsen
y que lo que hace es convertir el sonido a 32 bits.
Es decir, una calidad máxima.
Espereu. Parla de la música, sisplau.
O sigui, convertir la música a 32 bits...
És que soltant aquest tall, abans quan l'he passat,
d'una música que sigui de 8 bits,
no farà que s'escolti millor.
Segurament, no sé, potser fan algun filtre
i potser s'escoltin d'una altra manera.
El que em fa més gràcia és que l'entrevista aquesta la vaig gravar
amb un mòbil LG i la qualitat tampoc és que fos gaire alta.
Però és que és un G...
Sí, perquè estem així gravant enmig d'un espai amb molta gent.
Per cert, la persona que ens ho presentava
era la responsable de marketing de LG, l'estat espanyol,
Araceli de la Fuente.
Una venadora.
Una venadora que ens va explicar el producte
i també ens va parlar d'un nou dispositiu de LG,
que és un robotet, com el Star Wars, aquest rodonet,
que volen que arribi a les cases
per ajudar-nos a vigilar la casa i també per jugar amb ell.
Bajo Livesuit, when you play more,
lo que queremos es eso, que la gente juegue más,
y que juegue con cosas como puede ser una cámara 360
o como puede ser nuestra rolling boat,
que no es otra cosita,
más que un pequeño robot que puedes dejar en casa
para que funcione como videovigilancia,
puedes estar viendo todo lo que ocurre en tu casa
a través del smartphone,
y cuando vuelves a casa, puedes desconectar esa videocamera
y ponerte a jugar con el robot haciendo de tu smartphone
un pequeño joystick para divertirte.
Molt bé. Està bé, està bé. És bona idea, són formes de...
Us diré una cosa.
Star Wars està aquí, a la cantonada, el robot,
que ja està, l'estan venent ja, pràcticament, és sorprenent.
I realment és fero, va tenir molt bona idea i...
Molt, molt, però és que jo penso que els robots esfèrics...
això sona molt gran.
És veritat. Doncs res, continuem,
i ara anem cap a una empresa catalana.
De fet, catalana, però que funciona a Miami.
Hem parlat amb Marc Collado,
que és responsable del campus de Barcelona d'Ironhack,
una escola de programació que forma programadors
per col·locar-los al mercat laboral.
Escola de programació, de Codi,
és molt curiós perquè ells diuen que el 98%
de les persones que acaben els cursos tenen feina.
I com ho fan? Doncs d'aquesta manera.
Aquesta empresa és una escola de programació
i el que fem és que formem desenvolupadors
en un programa totalment enfocat a la col·locació
perquè puguin unir-se a la força de treball.
És a dir, des de zero,
sense cap tipus d'experiència prèvia,
fins a punt per tenir una feina.
I de fet, el programa té el compromís
que els col·loca al final en una companyia tecnològica
amb un salari que varia entre els 20 i els 24.000 euros.
Aquesta és l'experiència que estem tenint.
És molt curiós perquè els professors
molts d'ells són els mateixos
que treballen com a caps a la feina que després fitxaran.
És molt curiós, he estat veient preus,
7.000, 8.000, 9.000 euros, no és barat,
però diuen directament que aprens, a molt poc temps,
a programar una opció per a gent que tingui calés,
perquè, evidentment, s'ha de tenir calés.
Bé, és un diner ben invertit,
si saps que quan acabis el curs surts gairebé amb feina segura.
O per si vols canviar completament
la teva activitat professional i dius,
mira, vull ser programador, sempre ho he somiat,
i ho veig complicat, potser és una bona opció.
Ells fan dues o més d'una,
però les dues més importants és programació d'Apple,
i després també programació de web,
perquè tu puguis, quan surts,
fer qualsevol tipus d'aplicació web.
Doncs continuem amb més marques.
Aquest ha estat, sens dubte,
de les ulleres i el contingut immersiu.
Fem un petit repàs.
L'HTC, a punt d'arribar al mercat.
Les Oculus Rift, també, les veurem aquest any.
Les Gear VR, que ja van aparèixer,
i que ara, a més, venen amb un nou redisseny.
Doncs LG, de la qual en parlàvem fa un moment,
no s'ha volgut quedar enrere,
i conjuntament amb la sortida del G5,
n'han sortit unes ulleres, les 360 VR.
A l'estat d'LG ens han dit això.
La primera sería que tenemos dos pantallas independientes,
totalmente regulables,
tanto en posición, según el tamaño de nuestra cara,
como si tenemos algún tipo de diotría,
o diferencia entre ojos, es totalmente enfocable.
Y luego la interfaz es muy sencilla,
ya que tenemos un cursor y simplemente dos únicos botones
para los que navegar por los menús.
Entramos y salimos.
Això és interessant, el tema dels ulls,
perquè tinguis problemes d'un i l'altre.
A diferència d'altres, que et presenten una sola pantalla,
com les de Samsung,
que és el teu mòbil que funciona a cada pantalla,
això es regula independentment
perquè darrere té una pantalla independentment.
Si hem vist aquesta mena d'ulleres,
també és veritat que les d'LG són les més senzilletes,
no senzilletes, d'espectre més simple,
més lleugeres, no tan grosses com moltes de les que hem vist,
pesen només 117 o 130 g,
depèn si van a una mena de complement que hi porten,
es connecten, això sí, al telèfon,
no el fa servir de pantalla, però necessiten estar connectats
per veure el contingut del telèfon...
Amb cable, eh? Amb cable.
El magnum d'ulleres que se'ns ve a sobre,
perquè sembla que serà l'any de les ulleres,
per què serveixen, les ulleres, no?
Bueno, tenemos un canal 360 en YouTube,
con lo cual hay un montón de contenido,
de vídeos, de documentales en los que podemos interactuar,
hay cientos de aplicaciones en el Play Store de Android,
con lo cual también podemos ayudar a disfrutar de ellas,
y si además añadimos el otro complemento,
que sería la cámara 360,
pues podríamos nosotros mismos hacer nuestras propias fotos
y nuestros propios vídeos en cualquier lugar.
Doncs això és veure, sobretot, contingut en 360,
tant el que ja es troba disponible, sobretot,
que també sigui un dels grans gadgets, les càmeres,
el que aviat podrem gravar nosaltres mateixos.
Jo he llegit de les ulleres de LG, de Realitat Virtual,
que el problema que tenien és que els hi sobrava una mica de realitat,
realitat normal, com es col·la molta imatge,
perquè no són molt... Ah, d'acord, de la realitat, eh?
Que els hi sobrava realitat normal.
No són tan immersives, però potser també és interessant.
Tenint un petit què, els setat lleugeres i tan finetes,
és que tampoc no et tanquen els ulls completament,
amb el qual se't cola llum, et fa una miqueta de reflex.
Estan més pensades perquè les puguis portar
i posar-te-les en un viatge de tren, perfectament,
sense cridar especialment l'atenció.
Aquelles una miqueta de George i la Forge de Star Trek,
això és veritat, perquè són totes platejades i allò,
però si et poses una Samsung VR, ostres, tens un monstru aquí davant,
i aquelles, en canvi, que eren molt elegants, això s'ha de reconèixer.
Per cert, no ens oblidem de les ulleres també de PlayStation,
que apareixeran aquest any, Albert, en principi, no?
De moment sembla ser que sí, però encara han de dir data de llançament.
I preu. I preu.
Són els últims que queden de les ulleres més importants
per desvetllar quin serà el preu i la data.
I jo estic una mica... així, així, perquè em fa mala espina.
Em fa mala espina perquè, clar,
van dir que dirien alguna cosa que sortirien en aquesta primera meitat d'any,
però jo ho veig complicat, eh? S'estan endarrerint molt.
Jo crec que, si s'endarrereixen massa,
potser un giny massa tardà per a la PlayStation 4,
i que potser acabi fent el salt a la nova generació
per anar en conjuntament de la mà d'un nou producte.
Doncs ara que estem parlant de videojocs,
anem a parlar de videojocs catalanis.
I hem parlat també amb Òscar Saún,
que és un dels creadors de la desenvolupadora de videojocs Blowing Minds.
De fet, si aneu a www.blowingminds.net,
allà trobareu tot el material que fan i tots els jocs que fan.
Ell són una empresa petita, de poca gent,
i ens ho explica el mateix Òscar Saún.
Som tres amics que venim de l'escola,
el José Luis Rodríguez, el Ricard Mestres i un servidor,
que va ser els tres que ens vam decidir tirar endavant
amb la nostra passió en els videojocs,
i dedicar-nos a això tota la vida, a poder ser.
I bé, vam crear una empresa,
i ara també tenim un estudiant que està fent pràctiques
ajudant-nos a tirar endavant projectes.
És cordiós, perquè diu que són amics de l'escola,
i són de l'escola, què vaig preguntar? I de primària?
De tota la vida, no?
Sí, jo pensava que no, van estudiar el màster de videojocs.
A l'institut, o... No, tu?
Encara us veieu, gent de l'escola primària?
Jo em veig en aquells sopars que fem cada tres o quatre anys.
Sí, alguna vegada ens creueu amb algú pel carrer,
però amics amics de la primària, no, més aviat de la secundària.
No, no. No, eh? Primària, no, eh?
No, no, no.
No, no, no.
Jo ja... Els he enterrat a tots.
Aquest passat ens l'hauràs d'explicar a Francesc.
Podem dir l'escola o no? De primària?
Sí.
Esplugues, Elisabel de Villera? Molt bé.
Doncs aquests jocs ens van acudir perquè vam veure
que hi havia un nicho de mercat que no estava cobert,
que eren els jocs educatius per nanos de majors de 6 o 7 anys,
perquè el que ja són molts jocs per nens més petits.
I llavors, ostres, vam dir,
tenim noves tecnologies que ara els nens les utilitzen per aprendre.
Doncs què més que donar-los un joc, no?,
perquè puguin aprendre d'una manera divertida.
I ja se'ns va acudir fer aquest Brain Training,
que inclou 12 minijocs diferents,
que són, doncs, memòria, de lògica,
de percepció, d'anàlisis, de conceptes...
I vam fer aquest joc, no ho hem dit al inici,
que es diu Brain Aliens Heart Invasion,
que, de fet, és un joc que ha aparegut per Android i per iPhone,
i que es juga sobretot molt bé en tauleta.
Tot això ens ho explicava la gent de Blowing Minds,
que era un estant que podíem veure dins del For years from now,
juntament amb Game BCN
i d'altres empreses catalanes de videojocs
que també estan introduïdes aquí.
Exacte. De fet, em sembla que Blowing Minds...
era una de les empreses que estaven a l'edició anterior de Game BCN,
d'aquesta incubadora de projectes de videojocs independents,
que, de fet, fa molt poc van presentar la nova temporada,
i té molt bona pinta, estem tenint estudis molt potents.
I, a més, ells van ser valents, van marxar de la incubadora,
abans, per crear la seva, directament la seva empresa,
amb aquestes 3 persones i aquest alumne en pràctiques.
Doncs ho dèiem al d'inici, que el canal Ren de 3,
el Generació Digital, ha fet dos proves especials,
i un d'ells el veurem aquest dimarts.
I el segon dels especials, el dimarts a les 11.
Aquest dimarts a la nit del 33
podreu veure un dels programes més intensos de la temporada.
Intens perquè li hem donat forma en tan sols 4 dies,
durant el Mobile World Congress,
però també perquè no deixem ni un pam del congrés sense investigar.
Tot plegat per mostrar-vos el més divertit, curiós, destacat.
Serà com si haguéssiu passejat
pels 110.000 metres quadrats d'exposició,
però sense moure-vos de casa.
I veurem dimarts a la nit, a les 10.40, 3 quarts menys 5,
d'11 de la nit, el canal 33,
per viure plegats a aquesta festa de la tecnologia,
al Mobile World Congress 2016,
i poder fer tots plegats un balanç d'aquesta fira meravellosa.
Doncs això és aproximadament a les 10.40 minuts,
minut més, minut menys.
Ell comentava el Lluís Marquina, i m'ha fet pensar,
Francesc, per exemple,
que formes part de l'equip del programa de tele i també el de la ràdio.
Has trobat a faltar alguna cosa en aquesta edició
que en d'altres semblava que fos la bomba,
com potser seran les ulleres d'aquí cinc anys, i ho comentem.
Te'n recordes com comentàvem les ulleres i no han sortit al mercat?
Mira, et puc dir que potser no desapareix...
Home, potser desapareix a nivell de primera línia mediàtica,
però jo crec que aquest any han sigut les càmeres, les ulleres,
i que s'han menjat el que l'any passat semblava
que era de tot els smartwatch.
Vam sortir el Galaxy S6 amb el seu smartwatch associat,
tot era en smartwatch, sortíem pertot arreu,
i aquest any gairebé no els hem vist.
Poques novetats, sempre hi ha hagut alguna cosa,
però tot han sigut ulleres.
Hi havia Garmin, no?
En el cas de les polseres de fitness, per exemple,
i les mesuradores d'activitat, una mica el mateix.
Fa un any o dos anys se'n veien moltes,
i aquest any, si n'han aparegut, Garmin ha tret el nou model,
han estat també molt per sota.
Jo crec que també hi ha hagut una reconversió.
Molts gadgets de l'estil wearable
he vist que s'està transformant.
Estem deixant l'aspecte hi-tech, una mica de novetat tecnològica,
mira, mira, que modern que és la meva polsera,
i estem veient molt wearable, doncs, de característica infantil,
per nens, per senyores,
amb estètica més faixonable, o faixonista,
molt més encarada a ser un objecte que podries portar
qualsevol dia de l'any, com un penjoll, un anell o una polsera.
Swarovski, em sembla que...
S'estan convertint en aquest estil
que era la primera línia tecnològica, ja no és modern.
Ara, amb aquestes aplicacions, el que vols ser és...
estar a la moda i tenir estil.
De fet, la revista Wired, un article molt potent que ha fet fa poc,
diu que el concepte wearable hauríem de deixar d'utilitzar-lo,
perquè ja s'està integrant, com deies, Francesc,
tant en els objectes dels rellotges, del que sigui,
que ja no es busca que es diferenciïn.
I per això, en aquesta revista,
per la banda d'oblidar aquest concepte, ja està com integrat.
En el cas de BlackBerry,
encara que tinguessin un espai allà on podries menjar, etcètera,
al mateix Mobile World Congress,
l'aplicació ja no estava per BlackBerry, directament.
Perquè ja, com que ja molts ja poden funcionar
a través d'Android, a través de la botiga,
és una mica trist pels que hi tenim a BlackBerry.
L'estat de BlackBerry me l'he vist un parell de vegades
perquè regalava pins.
I què vas veure?
No hi podia entrar, era només per invitació,
molt tancadet.
Per cert, ara se m'acaba d'acudir una cosa de fa uns anys,
les tauletes.
Com ara apareixen les tauletes, el Mobile estava ple de tauletes.
Recordo la de BlackBerry, la d'algunes marques que estaven allà.
Tauletes relativament poques, eh?
Jo crec que és un producte integrat amb la normalitat.
No destaca. Per cert, ara que parlaves de BlackBerry,
a l'estat de Samsung,
una de les coses que venia amb el Galaxy S7,
nou, dels molts complements que hi havia,
són coses de curiosos.
Un d'ells era un teclat estil BlackBerry,
que es podia connectar per NFC, amb el telèfon,
que el podies posar i treure, li donaves la volta,
a la que li posaves, la pantalla es reduïa,
perquè pogués durar bé,
a la que li donaves la volta i el posaves per la part de darrere,
tenies una altra cosa del teclat. El vaig veure i vaig pensar en tu.
Mira, deixem aquest tall en blanc, per aquí quatre anys posar-lo.
Tornaran els teclats físics, els telèfons,
i les pantalles es faran més petites.
D'acord, aquí...
Penso que tornaran, tornaran,
és que quan proves el teclat,
després et fa molt, molt feixuc, eh?, tot plegat.
Però bé, això ho he dit jo, només, eh?
I ara anem en cotxe.
I seguim en Jaume Soñol, que és CM de Drivey,
que consisteix a facilitar el lloguer de cotxe a nivell particular.
I bàsicament estem important un model que funciona molt bé a França,
que és el lloguer de cotxes intraparticulars,
aquí a Catalunya i a l'estat espanyol.
He vist la pàgina, és la primera vegada que la veig,
i el primer que he pensat és, ostres, és com...
és com nivell, no?, tu poses aquí el teu cotxe,
poses un preu, que tinc entès que el preu mateix
del lloguer, el marca, el propietari del cotxe, no?
Doncs sí, a Drivey tenim dos perfils.
El propietari de cotxe, que bàsicament són gent que té un cotxe,
no el fan servir gaire,
l'han anunciat a través de la plataforma,
i d'aquesta manera obtenen ingressos
que li poden compensar els gastos que té el pàrquing,
o els gastos de mantenir aquest cotxe.
I l'altre perfil, que serien conductors interessats
en llogar un cotxe en fi de setmana
per poder escapar-se de la ciutat.
He vist al Mobile
forces solucions de mobilitat de cotxes, taxis, mai taxis,
això també és una tendència que es va veient al Mobile.
Francesc, n'has vist alguna? No? No?
No n'he seguit gaire, però és veritat que n'estan apareixent
cada cop més,
i s'estan trobant també moltes vegades
amb la resistència dels sectors tradicionals.
Estic pensant en solucions mòbils,
com lloguers de motos elèctriques per a la ciutat,
a Madrid un lloguer també com de sistema de cotxe elèctric,
que sembla que tenim bastant problemes,
se'ls troben cada dos per tres apadreats o trencats.
Per tant, bueno,
moltes vegades, quan entra un nou format,
sempre hi ha la resistència del format vell que es nega a morir.
Ha passat amb el vídeo, amb la música,
i ara està passant el treball del transport.
Normalment, quan entra un format nou és perquè hi ha una necessitat.
Serà que l'antic no cobrés el lloc que necessita l'usuari.
S'ha d'estar obert.
I, de fet, aquest drive m'ha recordat l'intercanvi de cases.
Tu intercanvies el teu cotxe.
Realment el deixes a una persona durant un cap de setmana,
tu marques el preu...
Bé, curiós, és una d'aquelles startups, entre cometes, que dic jo,
un negoci que ja funciona a altres països, el porten aquí,
però a veure si funciona.
Sembla que frança molt, ara s'haurà de veure si la gent
posarà el seu Ferrari Testa Rosa a la seva màgina.
Hi ha hagut un estudi al final del Mobile
que deia els missatges de text que s'han fet des del Mobile.
Un tant per cent molt elevat ha estat Android,
més que no pas iOS,
i segurament molts d'ells estaven fets amb Samsung.
Doncs Samsung ha presentat diverses coses.
Tot és una mica l'estela del seu nou Galaxy S7.
I estàvem parlant fa una estona
d'aquestes fantàstiques ulleres que han inundat el mercat,
i que una de les coses per les que més us faran servir
aquestes ulleres serà per consumir vídeo en 360 graus.
I Samsung ha presentat també una càmera per poder-ho fer.
Així que, junt amb les ulleres del nou Galaxy,
una cosa que, atenció, que jo la primera vegada que l'he vist,
he pensat que és una webcam d'aquestes tipologia tech,
és dels 90, perquè és un rodoneta i té un objectiu.
Quan li dones la volta veus que no en té un, en té dos.
I a veure, tots els que heu vist tot el tema del 360 graus,
heu vist càmeres com la Panono,
i aquestes coses veureu que tot el tema del 360 graus s'ha gravat...
7 càmeres, no? Sí, sí, sí.
O tota una sèrie de GoPros enganxades amb cola una sobre les altres
per fer 360 graus i aquestes coses.
Com ho grava, amb dos objectius? Doncs aquest és el seu secret.
És una càmera que el que fa és gravar en 360 graus
gràcies a dues òptiques que tenen un gran angular molt gran
i ens porten una experiència envolvent.
Té una bateria d'unes dues hores de gravació de vídeo.
Tindrà un munt d'accessoris disponibles
per tot tipus d'activitats esportives o de qualsevol altre tipus,
com, per exemple, una font d'acte amb el que podrem ficar-la
fins i tot a l'aigua, fins a metre i mig i durant mitja hora.
Si vols gravar activitats aquàtiques
sense por que se't faci, en 360 graus.
I aquest és el secret.
Dos òptiques amb un angular prou brutal i un software que fa...
Però com has de tenir aquests típics softwares que tenen que unir
imatge de vídeo de 6 càmeres diferents o de 8 càmeres diferents?
Clar, aquí només n'ha d'unir de dos.
Però són dos que cobreixen tots els angles de visió.
I, a veure, també vas estar a l'estandar de Samsung.
Sí, vaig passar-me'n per allà i li vaig preguntar a aquest noi
Lluís Codè, que és formador de Samsung a Catalunya,
que en parlés també del telèfon mòbil,
perquè, de fet, en un estudi també sobre el Mobile World Congress
s'ha determinat que l'aparell electrònic del qual més es va parlar
en concret de la Fira va ser aquest telèfon,
el Samsung Galaxy S7, que ens comenta.
Doncs ens traiem, sobretot, en tots dos models,
ens traiem una nova tecnologia de càmera que es diu Dual Pixel,
amb la qual la forma de capturar les imatges
s'assembla més a una tecnologia que porten les càmeres rèflex
i els resultats, sobretot, quan hi ha molt poquet de llum,
són espectaculars, ja que té una partora focal d'1.7.
Per un altre costat, com a novetats, també l'hem dotat d'IP68,
és a dir, és resistent a l'aigua.
El podem enfonsar a l'aigua a un metre i mig i durar mitja hora.
I, bueno, moltes novetats, com, per exemple, Samsung Pay,
que és una nova plataforma de pagament,
que arribarà a dintre molt, molt, molt poquet,
i és la forma més còmode, més ràpida i més segura de pagar.
I relacionat amb, per cert, això de pagament, ho vaig poder veure,
ara que ho he comentat, i és molt ràpid, eh?,
com sortien les targetes de quedar-hi tallades.
Trigues menys en mirar-ho des del mòbil,
que em treu la taula de la cartera, eh?, increïble.
Això ho fa molt bé, cobrar, i queda molt ràpid.
Ostres, és ràpidíssim, vaig flipar.
Llavors, a banda d'això, també dintre de Samsung,
vam comentar, potser, l'anècdota de la Fira,
que va ser aquella imatge que molts haureu vist,
que és en Marc Zuckerberg, el fundador de Facebook,
entre la gent del Mobile World Congress,
tothom amb ulleres sense veure'l,
i ell passant allà tan tranquil·lament, rotllo Big Brother...
La imatge del Mobile, jo crec, penso, eh?
Sí, sí, la imatge aquesta, amb tothom amb les ulleres,
i aquí, senyor, tan seriós, allà al costat.
Li vam preguntar, doncs, en Xavi Escudé,
que ens comentes aquest moment a dintre de la conferència de Samsung.
Avui dia estem tots secessionats amb el documental a la nostra vida,
i la cosa és que totes aquestes xarxes socials,
el que volen manifestar dintre del Poc,
és el suport per veure vídeos entre 6 i 60 graus
des de la pròpia red social.
Llavors, des del teu petit racó que tens a internet,
faràs sentir als altres el que tu has sentit en un lloc,
mitjançant un vídeo, una foto...
I per això, doncs, el Marc Zuckerberg va aparèixer
i va fer aquest petit cameo amb Samsung
per explicar-nos aquestes novetats.
Va aparèixer pels llocs, eh? Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Sí, és el que dèiem, és la imatge de tot el Mobile,
i també m'he quedat molt amb el Piqué,
l'amistat que té amb el Marc Zuckerberg.
Podríeu fotografies en sopar...
És una tradició, ara ja, cada any que vingui el Marc Zuckerberg,
que també és una tradició que vingui,
tercer any consecutor que venia, que se'n vagi a sopar amb el Piqué.
Ell va encantar una mica la ciutat, fa la conferència aquesta,
que li deu costar molt poc fer-la, ja ho, no?
Sí, sí. De fet, ni tan sols és una conferència.
Jo vaig ser aquest any, va fer gràcia, doncs,
a anar a veure el déu nostre senyor del món actual modern,
i vaig estar allà veient com feia la conferència,
però és això, tothom li deu conferència,
però ell està davant d'una periodista
que li va fer una sèrie de preguntes pactadíssimes,
això ho sap tothom, que estan pactades, suposo.
No em puc creure...
Ho sap tothom, però...
Però jo diria que sí.
Presentiment, presentiment.
Presentiment, tinc una suposició amb això.
I bé, va ser curiós veure el Marc Zuckerberg,
que em va comentar, sobretot, parlem una mica del contingut,
sobre la seva idea de portar internet a tot arreu,
més que no pas la carrera per la velocitat,
que aquest Mobile World Congress ha parlat molt del 5G,
i vol portar internet a tot arreu.
I una vegada ho tingui tothom,
i tothom tingui un compte de Facebook,
doncs ja parlarem de velocitat.
Tampoc no és estrany que estigués Zuckerberg,
perquè penseu que era la conferència de Samsung,
ha sigut l'any de les ulleres,
les ulleres de Samsung
que funcionen amb tecnologia de l'Oculus Rift,
que va ser comprad per Facebook.
Facebook, al qual fa cosa això d'un any, em sembla,
va posar en marxa en els seus timelines
la possibilitat de poder veure directament
vídeos amb 360 graus.
Per tant, hi ha tota una relació amb tot això.
Com queda Oculus Rift, aquí, la marca, en qüestió?
Diríem que Oculus Rift seria com la gran aposta de realitat virtual
en plan...
val 700 euros,
és com la forma d'entrar en la realitat virtual
que és espectacular i més... que compleix les promeses.
I el Samsung Gear VR seria com una mena de sortida
més econòmica perquè tothom pugui provar.
Pensa que també jo crec que són mercats diferents.
Vull dir, igual que les Acte C, les Oculus Rift,
aniran al mercat domèstic,
junts amb les de la PlayStation 4,
molt enfocades a l'entreteniment,
mentre que les Gear VR, com les de LG,
com moltes altres que hem vist,
el cardboard de Google,
són per veure, utilitzar el telèfon,
i que, senzillament, estiguis on t'estiguis, a casa o a fora.
Però contingut senzill.
Molt bé, Eli, però a banda del mobile,
hi ha hagut també uns congressos importants,
unes trobades importants on s'ha parlat
de forma crítica d'aquest congrés.
N'hi ha hagut uns quants, entre ells, al Mobile Social Congress,
però també n'hi ha hagut altres,
com el Congrés de Soberania Tecnològica,
Jornades Anti-Mobile World Congress, Mobile Commons Congress,
que, a més a més, s'han celebrat aquests dies a Barcelona.
En aquest cas, estava organitzat per l'ONG7M,
i va tenir lloc al Casinet d'Ostafrancs de Barcelona.
Van assistir unes 300 persones, més o menys,
molt diferent amb el Mobile World Congress,
però, d'un idò, aquí,
en aquest emplassament molt a prop de l'estació de Sants de Barcelona,
és el Mobile Social Congress,
i, en particular, el que feien allà
eren tot tipus de xerrades i activitats bastant interessants.
Per exemple, teníem la presentació del telèfon Fairphone,
fet amb components intentant el més ecològics possible,
no sempre és possible,
i, sobretot, que estiguin fets amb condicions laborals
el més justes possible.
Vam parlar també de l'origen dels minerals,
es va parlar també de software lliure,
i hi havia dues activitats molt curioses.
Una era la Restart Party,
on tu portaves un aparell electrònic
i te l'intentaven arreglar i ensenyar-te com s'arregla,
i, per una altra, la Install Party,
on t'instal·laven al teu ordinador portàtil o sobre taula
tot tipus de software lliure.
Una vegada vam seure,
perquè volíem veure també aquesta cara
contra Mobile World Congress,
amb diferents propostes,
vam parlar amb l'Alba Trapat,
que és una de les organitzadores d'aquest Mobile Social Congress,
i ens explica com volen contraprogramar el Mobile World Congress.
El que nosaltres qüestionem, específicament, del Mobile World Congress,
és que estigui organitzat,
específicament per a l'Estat,
específicament per a la indústria,
per a com maximitzar els beneficis
de les grans empreses del sector,
i que, en el seu càlcul de cost-benefici,
estiguin obviant completament
els enormes impactes socials i ambientals
que té aquesta indústria arreu del món.
Llavors, és per això que nosaltres hem pensat
que calia contraprogramar-ho,
explicar quina és la cara controvertida d'aquesta indústria.
És l'Alba Trapat que ens ho explica,
i això que comentaves del Restart Party m'interessa molt.
És a dir, el que deies és això, no?
Et portes un aparell antic que no funciona
o donar-li una mica més de vida, no?
Exacte. De fet, tens una pàgina web,
em sembla que és restartsbcn.info,
allà podeu buscar on són,
aquesta associació de gent voluntària
que queden de tant en tant, un dia,
queda un dia determinat, t'ho portes als aparells
i t'ensenyen a reparar-los tu mateix o t'ajuden a fer-ho.
De fet, vaig parlar amb un deis, un voluntari, en Daniel,
que li vaig preguntar sobre l'obsolescència programada.
Los aparatos electrónicos avanzados
que tienen alguna manera de que el fabricante
le puede programar adentro un contador, sí.
Hay aparatos que tienen programada, tècnicamente, la vida.
Hay algunos aparatos tontos, como las bombillas eléctricas,
que también tienen programada la vida útil,
simplemente porque le calculan el uso al material.
Luego hay otros aparatos, como el que ves aquí,
que es un e-book, un lector, que lo que se rompe,
y esto también en los móviles mucho,
es el conector de alimentación.
No es una obsolescencia programada,
simplemente es que se ha roto el conector
y hay que abrirlo, repararlo y ver qué es lo que tiene.
Bueno, en los móviles, sí, más que se rompen, hay algo peor,
que es que el fabricante te lanza una versión de sistema operativo,
en dos años te va bien,
en tres te lo empiezas a mirar y en cuatro te parece lento.
Des de poc a poc van fent perquè al final veig que te l'has de canviar.
Sí, sí, totalment.
Una cosa curiosa d'aquest Mobile Social Congress
i segurament de tots els esdeveniments alternatius.
El Mobile World Congress és una firma
on majoritàriament hi ha homes de negocis.
Aquí destaquen molta gent jove, molta gent gran
i una proporció de dones molt més elevada que el Mobile World Congress.
Una cosa que ho veus, només entres allà i ja es percep.
Segur que es pot fer un estudi, Mobile World Congress, molt poca dona.
Jo, sincerament, em vaig quedar bastant parat.
For years from now, més dones,
més dones joves...
Era un altre ambient i aquí segurament el que dius tu,
un esdeveniment potser més popular en el millor sentit de la paraula,
que tota la ciutat pugui participar.
Finalment vam parlar amb un altre de les seves participants,
és l'Amaya Fuster.
És especialista en economies col·laboratives
i també participa en aquest Mobile Social Congress
i li vam preguntar sobre què en pensa
dels models de negoci i tecnologia del Mobile World Congress.
Des del Mobile s'està promovent una lògica econòmica
de molta concentració,
una política tecnològica molt opaca i privativa, no?
Que està a l'oposat de la idea del coneixement com un bé comú
i l'accés al coneixement com un dret, no?
O sigui, és una situació molt contradictòria
en un moment en què les noves tecnologies ens permetrien
que moltes més persones tinguin accés a informació,
coneixement, educació,
nosaltres el que fem és optem per solucions tecnològiques
en format econòmic que el que fa és anar en la direcció oposada, no?
Eli, no has anat tu al Mobile?
No, no hi he pogut anar.
Què tal, en aquesta hora, t'has fet una idea?
Home, sí, la veritat és que hem parlat de moltíssima cosa
i molt interessant, realment, sí.
Jo recordo que va haver un any que gairebé no vam parlar de mòbils,
n'hem parlat, evidentment, però al final,
com deia l'altre dia un ull en el nostre Twitter,
que es parla de tantes industries i d'altres coses diferents
que és una mica la gràcia d'aquesta fantàstica exposició.
Jo penso que aquest any s'ha destacat encara més això que dius.
Finalment, li diem Mobile perquè és el seu nom actual,
però la indústria de l'automoció
ha tingut una importància molt gran aquest any
i diferents dispositius a tota mena.
Al cap i a la fi, tots es basen en una mica del mateix, no?
En coses que estan connectades.
La positivitat de connectar-te amb la teva informació,
amb el teu vehicle,
l'internet de les coses, que és el paradigma
de les coses que es connecten i parlen entre elles,
i potser el tema del mobile ve
perquè la tecnologia mòbil és la que està fent possible
que tot estigui connectant.
Potser més endavant li canviarem el nom, no?
Li direm l'Internet of Things World Congress.
Jo penso que ha estat molt bé tot això,
però et vull fer una proclama.
Llarga vida a les eixetes, eh?
Ens hem quedat preocupats amb el tema.
Per cert, heu patit el tema dels metros, autobusos, etcètera,
per anar-hi?
Jo ho he viscut de forma bastant caòtica, eh?
No, jo he tingut la sort, almenys,
que el tren no ha fet gaire el tonto.
Jo entrava de Barcelona cap a directament a Fira,
o sigui que amb això ho he tingut bé.
Sí que per moron per dintre ho he fet amb entel·lació,
a l'hora d'anar cap a muntar els vídeos i aquestes coses,
doncs amb força entel·lació, per si de cas.
Però no he tingut problemes.
Jo visc a prop de Plaça Espanya,
i allà sortia un autobús que enllaçava constantment
la Fira de Montjuïc amb la Fira Gran Via,
i això m'ha fet que em pogués salvar la situació.
Sí, però a banda del problemàtic, evidentment, de la vaga,
moltes vegades t'adones que el que tenim
pot fer entrar molt poca gent,
o és evident, hi ha tanta gent, 101.000 persones,
doncs que haurien de canviar moltíssimes coses.
Jo crec que, en el fons,
sempre passarà aquest problema de gent.
Si en el nostre dia a dia normal,
de vegades ja és difícil, no?,
les aglomeracions al metro, tren, etcètera,
imagina't un esdeveniment d'aquestes característiques.
Anirem veient, per fet, l'Ajuntament,
ja ha comentat coses,
ara s'haurà de veure amb aquesta reunió que faran la setmana vinent,
una mica valorant tot plegat, què passarà per la temporada vinent,
perquè s'han escoltat moltes coses,
i el cabreig del senyor Hoffman tothom en parlava.
Està molt cabrejat, està molt cabrejat.
Anirem veient com acaba, doncs fantàstic, aquest resum,
que vam començar la setmana passada parlant dels SL Esports,
que vam anar-hi a veure'ls,
i que a mi, personalment, em va agradar moltíssim.
Albert, tu què et va semblar?
A mi crec que és un tipus d'esdeveniment
de futur i m'agrada molt.
Aquest potser per l'emplaçament no em va acabar de fer el pes,
però sí que això ho veurem molt, molt, molt en el futur.
La veritat és que l'escenari gran era el de Counter-Strike, curiosament,
mentre que l'escenari més petit,
que és on es van fer més competicions
i on participaven més gent del país, era molt més petitet, no?
Veus, encara, que està una miqueta lluny d'aquestes coses
que l'SL et presenta amb aquests estadis estils Sant Jordi...
Però es veu que la cosa va cap allà, això també és molt interessant.
Vaig anar a veure tot de youtubers,
que jo vaig anar amb el meu fill i em va dir
que aquest és el Cheeto, aquest és el Tal, aquest és el Qual,
que eren una mica les persones que estaven cobrint aquesta informació.
Sí, sí, són la gent adolescent i els més petits,
doncs estan amb aquests youtubers,
que gairebé la forma de jugar que tenen és veure com ells juguen.
Elí, recordem, abans d'acabar, doncs...
Tenim aquest premi per la setmana vinent,
que és el Pokémon Mundo Mega Misterioso per la Nintendo 3DS.
Hem de fer un missatge, no?, al 638 68 70 30.
Exactament, missatge de veu per WhatsApp,
i podrem participar per guanyar aquest,
i ja explicarem també la setmana que ve com farem lo dels pins.
Els pins, que són un festival i que, de veritat, estigueu atents,
perquè aquests pins són una joia absoluta,
que val molt la pena.
Em veig repetits, Francesc, que algú me'l podré quedar ara?
Sí, i tant, d'acord.
Doncs mira, com que som del programa, tenim aquesta opció.
Doncs, Francesc, Albert i Eli, moltíssimes gràcies i molt bona nit.
Bona nit. Bona nit.
I després de l'informatiu, que el pítol 77 de la sèrie...
dels millors directors de la història a l'audivisual,
dedicat a Wonkar Wei.
Podem sentir bandes sonores d'aquest director...
a través d'aquest programa de l'Àlex Burina.
Generació digital sou tots vosaltres,
i també la Gina Tos, Francesc Xavier Blasco,
Xavi Serrano, Albert García, Star, Elisabeth Sánchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo.
Aquesta setmana, en just de Maria Marçà.
Dimarts, a la nit, al 33.
I nosaltres hi tornem en directe d'aquí una setmana. Adéu-siau.
Cataluny Radio. Cataluny Radio.
Cataluny Radio.