Molt bona nit, passant 6 minuts a la una a la matinada, som en directe al Generació Digital de Catalunya Ràdio en el programa número 546, 545 del Generació Digital.
Gina Tos, Francesca Iblasco, Xavi Serrano, molt bona matinada.
Molt bona matinada.
I molt bona ràdio i sobretot felicitats.
Gràcies.
Sé que han passat ja una hora, ha passat una hora.
Quantes ràdios teniu a casa?
Transistors, eh, estic parlant?
El zero.
Aquesta típica ràdio petita amb l'andena, sí.
Zero.
Sí, els transistors.
Allò d'abans.
Una, dues, jo crec que en tenim tres que funcioni una cada dia, que és la del lavabo, la de la quarta o demà.
Sí, sí, sí.
La clàssica.
Sí, és veritat.
A la cuina una altra, però ja és un aparell modern per ficar-hi l'iPod.
I no sé si n'hi ha alguna més.
Jo en tinc tres.
Jo en tinc la de la cadena, dos transistors, d'aquests de ventaneta,
i alguna cosa més antiga i bellota que tinc per casa que no puc posar, però alguna cosa més tinc.
Tenim, atenció, la primera ràdio que es va comprar els meus sobres, que són aquestes de vàlvules.
Oh, encara és de vàlvules.
I la vam fer arreglar i teòricament funciona.
Funciona?
Sí, sí.
I la veu segur que sona més potent.
Aquí...
Són en castellà, però és que som antiga.
Quina tontesa ràdios, transistors?
Jo la ràdio l'escolto a través del telèfon mòbil.
I escolto podcast.
Jo no escolto podcast.
La ràdio l'escolto a través de les apps.
De Catalunya Ràdio o...
Sí, sí, ja està.
I dueli?
Jo tinc un transistor guardadet també a modo de record,
després la ràdio de la cadena de música, que aquesta sí que la vaig sentint,
i si no, per mòbil també o...
I el cotxe.
I el cotxe.
I el cotxe.
Sí, sí.
Jo he de dir que jo recordo l'any 91 anar a buscar un premi a Flash
i qui em va donar el premi va ser el Xavi Serrano.
Què dius ara?
No ho recordava, això.
T'ho he explicat per fa molt temps quan treballàvem a una catalana.
Però no us coneixíeu?
No, no, no.
La primera vegada que vaig veure el Xavi va ser...
Va ser entrenant-te un premi.
I després em vas convidar al teu programa de ràdio que tenies...
Sí, senyor, la Ràdio Un Colors.
La Ràdio Un Colors amb una ràdio...
Sí, era el canal 08 i el canal 39.
Sí, sí, sí.
La Ràdio Un Colors, que era un programa de ràdio
que fèiem amb una càmera fixa.
Sí.
Jo us he de dir que...
Per cert, perdona, el programa es deia Tu Diràs.
Tu Diràs es deia?
Curiosament.
Jo recordo que la meva primera ràdio...
És a dir, el meu primer sou que vaig cobrar per fer ràdio,
que era jovenet, diguéssim,
vaig donar els diners a un amic meu que se n'anava a Andorra
i va comprar una ràdio petita, aigua,
amb tres presintonies.
Però no us ho perdeu,
les presintonies eren uns sintonitzadors petitets
que tenia dintre del compartiment de les piles.
Era boníssim.
Sí, sí, tenia tres presintonies.
Tres i ja està.
Fantàstic.
Molt bé.
Doncs res, és el nostre petit comentari
envers a la ràdio.
Evidentment, avui ara en parlarem una miqueta
perquè els regals, precisament,
aniran molt vinculats a la ràdio.
I res, comencem el programa.
Generació digital amb Albert Molillo.
638-68-7030.
638-68-7030 és el telèfon,
el nostre WhatsApp,
on podeu trucar i deixar les notes de veu,
perquè a partir d'ara mateix, si ho feu,
tindreu un regal que ara comentarem.
A la gent que ho ha fet fins ara,
què els regalarem?
Doncs tenim un regal molt especial pel dia d'avui,
pel Dia Mundial de la Ràdio,
que és un lot de productes de Catalunya Ràdio.
Mira, mira, és aquí.
Sí, que hem ensenyat abans a través de Periscope,
per qui estigui connectat,
ho pot veure també ara, que ho té a les mans l'Albert Molillo.
Està fent un brescope, gent, encara?
Sí, encara està.
El company d'esports, perdona, com et dius?
El company d'esports Oriol.
Hola, Oriol.
L'hem vist menjant xutxes
a través d'aquests vidres que tenim aquí al darrere
i l'hem fet tornar a entrar a l'estudi.
És el dia de la ràdio, avui.
És la festa.
Home, ja que hi ets, ja que has entrat, aprofitem.
No ho rebo més.
Doncs, escolta'm, què tenim de regals d'aquest lot?
Gràcies, Oriol.
Tenim un USB en forma de micròfon.
En forma de micròfon.
Tenim uns auriculars molt xulos, també.
Hd, això és el menys el que posa.
Després tenim un bolígraf.
Com era això, de la punta?
Sí, amb punta capacitativa,
per utilitzar els nostres mòbils enormes
o a les tauletes, també.
I un altre bolígraf de Catalunya Ràdio.
Molt xulo.
Tenim un joc que va tot a dins d'aquesta bossa tan maca, també.
Correcte.
Després, al final del programa,
direm el guanyador d'aquest lot fantàstic.
I després, per la setmana vinent...
Per la setmana vinent,
tenim un Gravity Rush Remastered per la PS4.
Molt bé, un joc, per cert.
Ha sigut mala idea menjar-la.
Sí, m'estan menjant una tuita mentre estic dient,
i és una mica complicat.
És el més radiològic que hem fet mai,
menjar mentre estem fent un programa.
A Gravity Rush, aquest l'heu jugat, el Remastered.
És un joc molt bonic.
És un joc que recordo que va aparèixer
a l'inici de la peça Vita, quan va aparèixer.
I és un joc que té...
Hi ha un botó que, en el moment que el prems,
pum, desapareix la força de la gravetat.
I et permet fer coses molt especials en el joc.
I la veritat és que li guardo un molt bon record.
I està de molta actualitat, el tema de la gravetat.
Sí, certament, certament, és veritat.
Vull dir...
No vas a dir això, Xavi?
Ah, sí, sí.
Em pensava que deies...
Jo anava a dir per la pel·lícula que ha fet el David Victòria.
No l'has vist?
No, no l'he vista.
Està bé, està molt bonica.
Molt bé, però hem de comentar alguna cosa més, Elis,
sobretot de les xarxes i d'aquesta setmana com ha anat funcionant.
Doncs s'ha funcionat molt bé, com sempre,
però hi ha hagut un missatge que m'ha agradat molt
del David Cornador, que ens l'ha fet a Twitter.
I ens parla d'un projecte de crowdfunding molt interessant.
Diu que és el primer cotxet intel·ligent per bebès
que es diu SmartBeam.
I, per qui vulgui conèixer una miqueta més,
hi ha un vídeo a Vimeo
per veure les característiques espectaculars del cotxet.
Per què?
Perquè es mou sense haver de tocar-lo.
Aleshores, va controlat per mòbil
i els seus pares poden fer qualsevol cosa,
com, per exemple, sortir a córrer, que el cotxet va sol...
Això és cert.
Van a córrer i el cotxet...
Soc runner.
Soc runner i...
Per no dir runner.
Sí, per no dir runner.
Això, el cotxet es manté a la mateixa distància
i va corrent davant dels pares o al costat.
Què dius que va com amb una polsera?
Va amb una polsera.
La polsera sempre manté una mateixa distància
amb la polsera que està sincronitzada.
Pots anar passejant, pots estar corrent,
i el cotxet darrere teu.
M'ha vingut una imatge que és la d'algú altre
que té també el mateix cotxet amb la mateixa polsera
i de sobte es creuen les criatures
i ja hi ha hagut un moment molt bé.
Anècdota personal, perdoneu-me.
Anem petit, dia de reis,
et regalen el típic barco teledirigit.
Què fas si vius per aquí?
L'únic lloc on hi ha un lloc per fer-lo...
Par de la Ciutadella.
A Maria Cristina, davant del parc,
hi ha una mena que hi ha tots els nens,
com set o vuit o quinze nens,
tots amb els mateixos barcos teledirits.
Hi ha uns creuaments de radiocontrol brutals.
Doncs imagina't si passa això amb el cotxet.
No, no, esperem que no passis.
Segur que ho tenen tot controlat.
A part d'això, es poden fer mil coses amb aquest cotxet.
Pot canviar de temperatura,
hi ha una alarma també que t'avisa
quan t'allunyes massa del cotxet.
És una barbaritat.
Molt bé. I tot això...
Un cop, sí, es pot veure totes les característiques.
Estan fent això, el creufànding, per tirar-lo endavant.
Són uns emprenedors de Buenos Aires, em sembla, i ja estan en això.
De moment, per això, si en el vídeo que veurem
no serà ni un prototip, és un disseny d'ordinador,
però molt maco, molt interessant,
i ben aviat el tindrem al generador del tele
perquè ja el tenim portat com una de les nostres càpsules.
Maria, ens ha canviat el dent. Xxt, calla, no diguis res.
Aquest dorm. Aquest ens deixa dormir.
És segur que han posat a les proves algun nen de joguina, no?
Sí, tio. Com es diu, aquells que fan les proves al cotxe?
Dami. Dami.
Acabam de fer servir Clint Eastwood de la pel·lícula American Sniper.
Heu vist la pel·lícula? Que surt un nen però és de broma?
Doncs això, sí.
Doncs res, moltíssimes gràcies al David Cornado per aquesta informació.
I ara anem cap a la primera pregunta del programa.
De fet, és una pregunta doble del Pedro.
M'agradaria saber
quines diferències podem trobar entre Story of Seasons
i el Final Fantasy Tactics.
I també m'agradaria saber
com és que no tradueixen més títols al castellà.
Doncs gràcies, Pedro.
Anem per la primera pregunta.
Story of Seasons va ser el joc que vam regalar la setmana passada
i ell pregunta quina...
És una pregunta curiosa
perquè és un joc que em comentaves, Francesc,
que va aparèixer fa un temps.
Doncs Story of Seasons és bastant actual per Nintendo 3DS,
tot i que és una saga,
la dins de l'univers aquest Harvest Moon,
que es remonta l'any 96 amb el joc per Super NES.
I el que ens trobem és el que seria un simulador de granger,
però menys simulador i més...
Bé, més japonès, no?
Llavors, has d'una forma molt simpàtica i senzilla,
doncs has de cuidar-te del teu tros,
l'has d'intentar fer més gran, has de cuidar la teva granja,
has d'anar plantant i recollectant,
tenir animals si pots i anar-los a fer cada cop més gran,
i hi ha un cert component social de relació amb els teus veïns.
No social a nivell de multijugador,
però no és només una qüestió econòmica,
sinó que t'has de relacionar amb els teus veïns,
portar-te bé amb ells i comerciar amb altres punts i ciutats.
Pots fer coses aquestes i també competir.
Pots competir amb altres vila tants
per veure qui té aquell tros,
qui el tindrà, qui l'explotarà durant cert temps.
I això és una saga que està tenint molt d'èxit.
Curiosament, me'l fa comparar amb Final Fantasy Tactics.
Final Fantasy Tactics és un joc d'un gènere bastant diferent.
És, diguem-ne, un joc de tàctica de combat,
però amb un component RPG, de joc de rol.
També un format molt japonès.
El que passa és que és un joc que l'última versió
ha sigut de l'any 2007 per PlayStation Portable,
i, per tant, en el camp de les consoles
queda molt allunyat també del Harvest Moon.
Excepte que sí que ha tingut remakes,
però remakes del primer de tots,
que sí que és de l'any 97 per a PlayStation original,
ha tingut remakes, el de PlayStation Portable,
que va ser del 2007, el 2011 per iOS,
i fa molt poquet, fa un cos d'un mig any,
el 2015 per Android va haver-hi
aquest remake del Final Fantasy Tactics.
Però, com us dic, són jocs que sí que tenen
un component d'estratègia,
però tots dos bastant allunyats i bastant diferents.
Per cert, ara comentes tot el tema aquest rural
de portar tractors o tal.
Estic seguint molt, a través d'Instagram,
una conta d'una persona
que enregistra tractors ultramoderns
i els grava durant uns segons.
És brutal veure com funcionen tractors per GPS
sense conductor.
Com es diu el compte?
Ja us ho diré.
Sí, molt malament haver-ho dit.
Gràcies a tothom.
Ens has deixat a tots.
Després ho diré, però és realment espectacular
o, fins i tot, com funcionen 10 alhora
en uns camps enormes.
I, precisament, alguna vegada n'he parlat
amb gent que em porta i segur que,
si algun s'està escoltant,
que està ficat en el tema cada vegada,
la tecnologia ha entrat més en aquest món
i és absolutament al·lucinant veure-ho.
Us ho diré,
al moment que acabi el programa,
ho posaré al Twitter.
I l'altra pregunta que ens feia el Pedro
recordem que era sobre el perquè
no es tradueixen els jocs en castellà.
Gina, què podem dir d'això?
A veure, diguem que no es diu traduir,
es diu localitzar.
Perquè localitzar un videojoc no és només traduir-lo,
sinó adaptar-lo a la cultura d'aquell país.
Ah, sí?
Exacte.
Per exemple, si parlem del castellà,
queda molt clar l'exemple.
Si en un videojoc de l'estat espanyol
parlem de Leticia Sabater,
aquí tothom sap qui és,
però si l'exportem al Peru o a Mèxic
ningú sap qui és Leticia Sabater,
moltes vegades, a més, venen amb subtítols
perquè és un tema sobretot de pressupost
i a les grans empreses no els hi surt a compte.
I sí que va, per exemple, sempre relacionat
amb la butxaca del màrqueting.
És a dir, no ho posen tant a producció
com més a màrqueting.
Ho podem veure amb estratègies com FIFA
amb els Manolo,
que quan han traduït
el que han fet és apropiar un personatge famós
perquè estigués dublant el videojoc.
Correcte.
Coverdrive amb els Rubius,
Little Big Planet
amb els tutorials locutals per Christian Galvez,
Heavy Rain amb la Michelle Jenner
o Brutal Legend amb Santiago Segura.
Ara que deiem-ho del FIFA amb els Manolo,
ho podríem fer amb el Puyol, no?
Quan tradueixin el FIFA al català amb el Puyol.
Sí, però això és del que dius,
que al final és qüestió de monedes
i miren la gent que pot interessar-li, no?
Sí, sí, perquè penseu que no és només fer el text
de qui ha dit hola,
doncs ho ha dit hi,
doncs posarem hola, no?
És contractar els actors per dublatge,
produir-ho, insertar-ho, no?
I si entenem l'anglès,
la gent que fa videojocs diu
per què fer-ho en un altre idioma?
És una pena perquè, clar, no arriben en castellà
i ja no parlem en català, que no n'arriba cap.
Per cert, Gina, què ha passat aquesta setmana amb Esteem?
Uf!
Relacionat amb tema de traduccions, eh?
Sí, sí, la història és llarga.
Bé, la resumeixo una mica perquè és complicat.
Tot ha començat perquè un dels voluntaris
del servei en castellà, que es diu Víctor,
l'ha posada en un missatge
de la situació que estàvem patint
i l'ha posada en un missatge
a la famosa pàgina barraforumreddit.
A veure, hem de pensar
que Valve, que és l'empresa d'Esteem,
no tradueix ni paga la gent que tradueix.
Ho fan un grup de voluntaris sense tenir res a canvi.
Déu-n'hi-do.
I el castellà és l'idioma amb més traduccions
i de més qualitat que hi ha.
I ara estan en vaga.
Una vegada, gent que no cobra.
Està estrany, no?
Sí, però diguéssim que no fal la seva feina.
Claríssim, claríssim.
Tot ha començat perquè Valve ha anunciat
que s'haurien de pagar els traductors
a partir d'uns punts
que anirien en funció
de qui era el primer a anar a editar
un article o un text
sense tenir en compte la feina feta anteriorment
ni tampoc la qualitat d'aquest article.
I què ha passat?
Que hi ha un usuari que presuntament
se n'ha aprofitat i traduïa malament
i sense fer el text sencer.
Per aconseguir aquests punts.
Sí, i el tema és que ho feia molt pocs minuts
després que es penjés el text,
encara que fos les dues del matí.
Aquí hi ha allò gato i encerrada, no?
La comunitat ho va dir el responsable
i el responsable es va enfadar.
I amb l'embolit creat
Valve va fer fora a Mata i Amber
que eren dos dels moderadors
de la part de traducció en castellà.
Per tant, la comunitat encara està més enfadada.
I un idò.
I clar, ara diguéssim que no hi ha...
Si veieu...
entreu a Steam i veieu moltes coses en anglès
és perquè estan en vaga i porten ja una temporada.
Doncs passen 21 minuts de la una matinada.
Això és Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Ara fa uns dies vam rebre un missatge
del Generació Digital d'en Rodrigo Teva
i, més o menys, ens venia a dir
que havia desenvolupat una eina de recerca rural
que és molt útil pels cossos d'emergències.
Amb l'ajuda d'un informàtic,
en Rodrigo ha desenvolupat una aplicació
que ja està operativa al 100%
i que es diu IRN,
que és I Rural Navigator,
que es pot trobar per Android i per AI.
I, per exemple,
que es pot trobar per Android i per AIOS.
I tenim al telèfon el Rodrigo, molt bona matinada.
Hola, bona matinada, què tal?
Molt bé, gràcies per, doncs,
despenjar el telèfon a aquesta hora,
que passen ja gairebé 22 minuts de la bona matinada.
I, a veure,
l'aplicació, com dèiem,
té una feina molt clara, que és la direcció
o direccions rurals tan difícils
de col·locar en un mapa de geolocalització
i que pot servir per a emergències,
repartiment o per a qualsevol,
diguéssim, assistència que es pugui fer, no?
Sí, exactament és això.
Actualment comencen a sortir
noves aplicacions
que et donen informació,
et localitzen,
doncs, les direccions rurals, no?
Si bé és veritat que
ningú no te vincula
aquesta informació a un navegador GPS,
que és el que sí que hem fet nosaltres.
Llavors, la diferència és tant que
avui dia,
nosaltres vivim en una direcció rural,
perdó, urbana,
en un carrer, en un número,
el problema és quan has d'anar a una direcció rural
que a tota l'Espanya,
de Països Baixos i Navarra,
són en una nomenclatura de polígon i parcel·la.
Llavors, clar, si jo ara
a tu t'invita una calçotada
i et dic que has d'anar
al municipi de Baix, al polígon 112,
parcel·la 44,
és molt complicat
i és un problema que històricament
les coses de policia, sanitaris,
bombers, avui dia
aquesta eina no existeix.
Llavors, jo vaig tenir
l'oportunitat d'adonar-me d'aquesta realitat,
la vaig investigar una miqueta
i vaig veure que feia falta
i si és efectiva funciona molt bé.
Actualment des de l'any
2010 que està funcionant
va començar la policia local de la Meia de Mar
i continua funcionant
malgrat que voldríem anar
a algú més enllà d'on estem.
Rodrigo, perquè vosaltres el que dieu
i reivindiqueu és que una emergència
en una zona urbana no és el mateix
que una emergència en una zona rural, no?
És evident, clar.
Per una zona urbana tenim GPS,
tenim mapes que més o menys
són fàcilment interpretables.
El problema és que, no ho sé,
posa un exemple, tot el Baix Ebre,
el que és la comarca Baix Ebre,
n'hi ha 55.000, 7% de rurals.
Si una patrulla de mosso
o una ambulància d'anar
a una finca on un païs ha pres mal
és molt complicat.
És una qüestió, fins i tot,
de sort, de vegades ha passat
que s'ha hagut de concertar una cita
amb aquesta persona que baixa en un camí conegut
i, clar, se'n darreria molt
el que és l'assistencia, no?
I, bueno, aquesta
problemàtica la tenim solucionada
en l'aplicació, funciona força bé.
I, bueno, en això estem.
A tot l'Estat són capaços de trobar
40 milions de parcels rurals
de forma immediata, igual que si, ja t'he dit,
que has d'anar al carrer major número 24 de ball,
o si hauries d'anar a una finca rural
amb la mateixa precisió i exactitud
podries anar-hi.
De fet, a tots els qui som a Taure
ens hem trobat allò d'anar
a una zona rural i el GPS
bé, comença a dir coses estranyes.
És a dir, que vas per unes carreteres
que no existeixen o tal.
No trobes una via de tren i no pots treballar.
Sí, sí, sí. Certament. Vull dir que...
Tu ets policia, no? Policia local, oi, Rodrigo?
Sí, ja, bueno, porto 22 anys
i he anat canviant de diferent cos.
O sigui, actualment soc policia local, sí.
Molt bé.
És curiós perquè això que dius
que tu t'has trobat amb aquest problema
o sigui, a banda, com hem dit al principi,
que és una aplicació que pots descarregar-te
per iOS i per Android, jo
en algun documental, perdó,
en alguna entrevista que t'han fet per televisió
he vist, efectivament, com deies
que ho pots veure en el GPS. És a dir, que ho tens vinculat
al GPS, no?
Sí, perquè hem fet una base dades
de coordenades
de cada finca.
Llavors l'hem vinculat a una informació
molt més completa, la informació cadastral,
el perímetre de la finca.
Però el valor afellit
és la base dades de coordenades vinculada
a la informació que requereix la persona.
Sí que és cert que actualment, perquè, bueno,
el tema de la evolució digital, ja sabeu per allò
millor que jo com està, que comencen a sortir
noves aplicacions també de molt bones
i complementàries, com una molt famosa ara
que és l'Alpify, que en el món
de la muntanya, doncs és la bomba,
és una gran eina, però sí que és cert
que l'Alpify
és una cosa així més evolucionada
del que fa el WhatsApp, de compartir la ubicació.
El problema és que la gent del camp
no està familiaritzada
amb les noves tecnologies, majoritàriament,
no disposa, no pensa.
Les coordenades són una cosa
molt engorrosa, s'ha de donar el datum,
s'ha de donar el format correcte,
no t'equivoques en els números,
però la veritat és que no funciona.
Nosaltres, com ens han requerit,
ens han requerit donar-nos la direcció rural.
Podria ser que et diguessin, mira,
si has d'agafar aquest camí a la dreta,
després hi ha un arbre molt gran,
són referències que no són clares
i són poc precises
i se poden malinterpretar.
El que no hi ha gener de dubtes
és la direcció.
Igual que el carrer major número 24,
el polígon a la parcel·la
és igualment precis, només cal trobar-ho
i això és el que hem fet.
Aquestes aplicacions radio
ja fa temps que les tens fetes i operatives,
però has aconseguit
que les utilitzin més les administracions?
Bueno, este es el meu problema,
aquí som suspenents,
no han sigut capaços de fer-nos escoltar,
aquesta és la nostra assignatura pendent.
Actualment, aquesta setmana,
he tingut l'oportunitat de contactar
amb un representant de la Generalitat
i jo la veritat és que porto 5 anys
en aquest viatge a Madrid,
he parlat amb gent responsable
d'organismes que podrien
d'alguna manera apadrinar
perquè aquesta aplicació aneix de baix,
no és una organització que jo penso
que s'hauria d'haver inventat
a nivell de la Direcció General de Polícia
o de Prodicció Civil,
però a ningú no se li va ocorregut,
jo vaig ser conscient
i ho he fet jo
perquè no vaig ser capaç
de sentir-me,
d'explicar-me,
no vaig aconseguir fer allò
d'haver d'un informàtic
però m'he cansat d'intentar promocionar-ho
perquè sí que és veritat
que les institucions l'ans
tenen un problema de rigidesa,
és difícil entrar i que t'escoltin.
Jo ara,
perquè estic una miqueta cansat
després d'un munt d'anys
i treballant en aquesta aplicació,
sí que han hagut moltes descàrregues
i la gent està molt satisfeta
a la gent que se l'ha descarregat
perquè és gratuïta
i jo el que m'agradaria intentar
és que fos l'Institut
Cartogràfic de Catalunya
que d'alguna manera la fes seva
i la fes gratuïta per a la gent
i que les policies locals, sanitaris
a nivell particular se la puguin descarregar
en el seu mòbil
i se pugui donar resposta
a qualsevol emergència.
Hola Rodrigo,
abans de començar el programa
hem estat mirant l'aplicació
d'aquestes aplicacions
i ronda els 30 euros
a què es deu que el preu sigui tan elevat
en comparació amb la resta
d'aplicacions del mateix tipus?
Bueno, perquè no tenim capacitat
és un producte molt exclusiu
normalment un particular no ho necessita
i ho necessita és un cost de policia
el problema és que per explicar
al final acabes gastant més
en reunions i en tot això
per aconseguir una descàrrega
fins i tot a mi em dius que realment
jo penso que hauria de ser gratuïta
perquè se li ha posat un preu
perquè li han donat dos informàtics
han fet la feina
i clar, evidentment, ells han de cobrar per la seva feina
i bueno, passada de posar un preu
van parlar i van decidir aquest
doncs aquesta aplicació
que de fet la gent que ens escolti
posant iRuralNavigator
es pot trobar facilment
tant per IOS i per Android
nosaltres el que farem
aquesta entrevista que hem fet la separarem
dilluns la posarem en xarxa
perquè es mogui
i no sé, Rodrigo, moltíssima sort
de fet
si vas al Facebook, si vas al Twitter
de tota aquesta iniciativa
ja es veu que portes uns quants anys
doncs batallant amb aquesta
empresa, jo només
desitjo sort que no pari aquí
i que mai se sap, vull dir
potser al final de tot aquest temps t'arriba
la solució perquè molts
cossos de seguretat almenys de Catalunya
que tinguin aquesta aplicació
i la facin funcionar
jo l'he provat, fins i tot he anat a Galícia
a provar-la, i allà funciona
allà tenen un problema, deu haver de fer més gran que aquí
no és un problema
que tinguin a la zona metropolitana
de Barcelona, però al entorn rural sí
llavors sí
jo us agraïm molt la vostra iniciativa
que li donem una miqueta de reso a aquesta història
i bueno
doncs estic convençut
que faig el correcte, estic molt satisfet
i estic molt agraït a vosaltres
doncs nosaltres a tu per
enriquir-nos el programa, Rodrigo Teva
que és un dels responsables d'aquesta aplicació
IRN i Rural Navigator, moltíssimes gràcies
i molt bona nit
moltíssimes gràcies a vosaltres
i ara ens fa una pregunta relacionada amb l'educació
recordeu que a part del telèfon del programa
al 638 68 70 30
on podeu deixar les vostres missatges de veu
i que podeu guanyar molts premis
també podeu participar durant el directe
o durant la setmana al nostre twitter
com ha fet el Xus per telèfon
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
28 h
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
i també per Twitter
una actitud favorable, trencar les rutines, que portem de tants anys d'ensenyament, no sé,
Francesc Xavier, tu que estàs més relacionat que jo en el món de la docència, l'investigació i etcètera,
com ho porten ara mateix les universitats?
Doncs poca cosa et puc dir de com ho porten ara mateix,
perquè també fa molt de temps que he estat desvinculat d'aquest univers i a part dels meus dos nens,
és el camp més proper que tinc amb el tema de l'educació.
Però la veritat és que sí que totes les noves tecnologies cada cop estan entrant més a les aules.
Es nota des de baix i també es nota des de dalt, des dels estudis superiors.
Eli, què faria falta perquè tot això funcionés?
És a dir, sobretot el que dius, no infraestructures?
Sí, avui dia sí que és veritat que les escoles, sobretot les privades concertades,
s'estan posant més les piles en aquest sentit, ordinadors, aules amb molts ordinadors,
i sobretot també això, els professors, un cert reciclatge per poder transmetre
o poder estar al mig d'aquest nou tipus de docència.
Si et sembla, Eli, hi ha un parell de links que els podem posar després,
que són útils per als professors.
Doncs, com sempre, estem encantats que els nostres ullens ens enviïn missatges
i ens facin conèixer les seves iniciatives.
Em dic Toni Domínguez i soc estudiant d'animació 3D, jocs i entorns interactius.
Recentment he obert la pàgina d'Stim Greenlight del meu videojoc, encara en desenvolupament.
De nom About Elise.
A mesura que resols els trencaclosques que planteja el joc, vas descobrint la història que amaga,
i és que cada pista és clau per tal d'entendre-la.
Si sou fanàtics d'aquest tipus de jocs, o si simplement voleu ajudar el creixement
d'un joc independent del nostre territori, us agrairia enormement
que em donéssiu suport amb un vot positiu a Greenlight.
Doncs moltíssimes gràcies per utilitzar aquest canal del Generació Digital
per fer saber del teu joc About Elise,
i que ens diu un vot positiu a Greenlight.
Aquest és un moment important pels qui fan videojocs,
i és que'Stim, una de les grans distribuïtores de videojocs,
dona la llum verda perquè el teu projecte funciona i no funciona i tiri endavant, no, Francesc?
Doncs sí, el més important és que no només és una decisió de la companyia, de Valve,
sinó que, a més, té darrere el suport de tota la comunitat de jugadors d'Stim.
Anem per parts una miqueta.
'Stim, com tu comentaves Albert, és una plataforma de venda i distribució
a tu com a jugador tots els teus jocs lligats a un compte personal.
Actualment molts jocs importants i jocs triple A es poden trobar'Stim,
però històricament ha sigut un joc que s'ha nodrit sobretot del desenvolupament independent.
Abans que el joc arribi a la plataforma'Stim i estigui disponible
per ser comprat i descarregat en els vostres equips,
l'equip de desenvolupament ha d'anar i posar
aquest joc a la plataforma d'Stim Greenlight,
on es mostrarà públicament.
No cal que sigui un joc complet, pot ser un joc que està a punt de ser acabat,
pot ser un joc que està en primeres fases de desenvolupament.
Pots deixar la demo. Pots deixar demos, pots posar vídeos,
pots posar només imatges i fotografies i seny explicada al que el faràs, etc.
Pot ser perfectament un prediseny.
Què passa? Que llavors comença una campanya de votacions.
Tots aquelles persones registrades a'Stim poden veure el joc a Greenlight
i dir-li, ostres, el joc que m'han explicat,
aquestes imatges que he vist m'agraden, m'interessa.
Si aquest joc estigués a aquesta plataforma, crec que seria un bon joc
o potser un vot positiu.
Què passa? La plataforma d'Stim és molt gran,
hi ha molts jocs que es volen distribuir
i per tant la Valve fa una mena de rànquing
i cada x temps recull els jocs que han rebut
més vots positius a'Stim
i són els que després contacta amb els desenvolupadors
per oferir-los la possibilitat de ser distribuïts a través de la seva plataforma.
O sigui que amb el nostre veient el que li interessa és que anem a'Stim,
anem a About Elys, que de fet ho podem posar al cercador,
m'interessa, m'agrada i m'hauria de ser molt pesa.
Segurament, potser Gina m'ho podràs confirmar,
per poder votar a Greenlight has de tenir un compte d'Stim.
És gratuït fer-se un compte d'Stim, no t'hi obliga a res més.
Votar-lo i donar la possibilitat que ell pugui
en el futur distribuir el seu joc a través d'Stim.
I el nostre Jorge de Venal Madena, perquè ja és el nostre Jorge,
ens fa una pregunta.
Bé, hola, soc Jorge de Venal Madena.
Truco per als regals, a veure si hi ha sort.
Bé, la pregunta és,
és veritat que ara, amb serveis com e'Stim, etcètera,
és possible accedir-hi a videojocs de qualsevol temàtica
i tot arreu, però si vosaltres poguéssiu tenir
o crear el vostre joc ideal, quin seria?
Que diguéssim, vaja, no hi ha cap joc
que tracti del que sigui.
Espero les vostres respostes. Gràcies.
Gràcies a tu, Jorge.
Per mi, ja ho deia abans de començar el programa,
és un joc que no existeix, que és el hockey patins,
que m'agradaria que algun dia algú el fes a través d'Stim.
Gina, que hi ha algun joc que tu creguis que encara no s'ha fet?
No sé, fins i tot amb les ulleres, ara que vindran.
Hi haurà algun tipus de plataforma nova que encara no coneguem?
Mira, això d'inventar sobre la marxa és molt difícil.
Jo li deixo als creadors.
A mi, personalment, m'agrada molt el Portal
i m'agraden les aventures gràfiques.
Potser un joc que ho barrege, trencar clausques, aventures...
Ah, no, calla, es diu Uncharted.
A veure, també m'agraden molt els Walking Simulators,
que per si no l'heu jugat, us el recomano.
No m'agraden els jocs diferents que expliquen alguna cosa.
Per exemple, l'altre dia el Carlos Cronado,
que és el creador del Minecraft,
que ha guanyat desenes de premis a tot arreu,
s'ha emportat el premi del Game Lab,
el de les burgers i tot.
Em va ensenyar el seu nou joc, es diu Daphne,
i està fet per realitat virtual.
És una experiència immersiva en què vivim la història d'una dona
en primera persona a través dels seus moments principals de la vida.
Saps allò quan estàs a punt de morir i veus els moments principals?
És això en realitat virtual.
I bé, la nena neix,
juga, té les regles, estudia de nòvio,
treballa fins que mor.
I el que més m'agrada
és la normalitat amb la qual el Carlos
ha tractat el tema de la dona al dia a dia.
I aquest joc encara no hi és?
No, encara no hi és, de fet.
El vaig veure i clar, no tenia textura,
no tenia res de quatre polígons,
però ostres,
és un joc diferent, és un joc per realitat virtual,
és un joc que si no és la realitat virtual
no sé si l'ha explicat tot això.
Per tant, aquesta nova plataforma
et dona també noves eines de llenguatge
als creadors de videojocs.
S'ha assessorat per dones, no, espero?
Sí, sí, clar, per això el vaig provar.
Molt bé, molt bé.
Aquest dimarts, com cada dimarts,
un nou episodi del Generació Digital del 33.
Ara fem el programa des d'una localització diferent
i aquest dimarts el Generació Digital del 33
s'emet des de la Torre de Collserola.
Bé, de fet cada setmana
s'emet el programa des de la Torre de Collserola
perquè des d'allà s'envia la senyalarreu,
però ja m'enteneu, eh?
Farem el programa a la Torre de Collserola
i ho fem per explicar-vos
com funciona el sistema de recepció
i enviament de senyals.
Ens han obert les seves portes en zona explicat
i us ho portarem dimarts al Generació Digital.
També ens acostarem al perfil digital
de la Nina aprofitant que una vegada més
està fent el musical Mamma Mia
i visitarem l'Acadèmia de Mecanografia.
Sí, sembla una disciplina
d'una altra dècada, però no.
Encara funcionen i a més
tenen més sentit que mai
perquè ens passem el dia davant de l'ordinador
fent servir el teclat.
Vosaltres com porteu la tècnica de la mecanografia?
Sou dels que feu anar tots els dits
o com un servidor amb un parell
ja arriveu a totes les tecles?
M'heu d'explicar perquè tanqueu el marquina
en un magatzem perquè agradi això.
És estrany, sí.
És voluntari seva.
O sigui que no li fem fer a nosaltres, ho fa ell.
Sí, sí.
Marquina, surt del magatzem, tio.
O de l'armari.
Ai, ai, ai.
O del lavabo, potser és un lavabo.
Ho fa és una habitació
que té un sostre molt alt
i esclar, són així.
Per cert, comentava el tema de la mecanografia.
Estic molt orgullós d'haver après
escriure sense mirar
correctament a través d'una aplicació.
Fa cosa de dos anys
i ho vaig aconseguir en sis mesos.
Estic molt content.
Jo vaig aprendre a teclejar sense mirar
en el moment que tenia l'ordinador al menjador de casa
havia d'escriure xarxes de IRC i coses d'aquestes
i ma mare em deia alguna cosa i havia de girar el cap
i seguir teclejant coses
i escric sense mirar de la pràctica.
Jo vaig aprendre al col·legi
perquè jo soc molt vell ja
i ens tapaven el teclat amb maquines olivètiques
i les tecles
tapades amb un calaix perquè no miréssim
i fèiem A, S, D, F, G, H
i després textos de
Platero i jo i recordo perfectament
perquè ara recordaré una cosa de fa gairebé 40 anys
i deia
un dia, no sé com ni per què,
el pájaro verde
un voló de sujaula
era un recuerdo triste
de un niño al que yo no había dado libertad por miedo
que muriera de hambre de frío.
I de tant en tant no et trobes a faltar
la palanca del canvi de càrrec
i cau el monitor, no?
No, però sí que és veritat
que hi ha aplicacions de veritat a través de Mac
i PC que ens ajuden
a més a través de jocs
molt divertits
d'aprendre macanografia de forma correcta.
La Nintendo DS tenia un joc de Pokémon
amb el seu propi teclat
per aprendre a través de jocs de Pokémon
i la Nintendo DS
que els nens facin macanografia.
Abans de seguir, ens demanen a Twitter
que repetim el nom del videojoc
que tenim per regalar per la setmana que ve
el videojoc es diu Gravity Rush Remastered
per la PlayStation 4.
澀gona l'hi havia quedat clar
quin és el nom, i és aquest joc
que va aparèixer fa un temps per la Vita
i que ara han tornat a fer per la PlayStation 4.
Molt bé, doncs en Josep Jorva
és professor dels estudis d'Informàtica Múrga e Montserrat
de l'Espanya,
més informàtica de Montserrat
i també de la discogràfica.
d'informàtica multimèdia i telecomunicació de la UOC
i aquesta setmana hem parlat amb ells sobre consells de seguretat
per a usuaris digitals.
I és aprofitant que el passat dimarts va ser el Dia Internacional d'Internet Segur.
Hem volgut parlar amb aquest professor de la UOC
de detalls tan tècnics i concrets com el nostre wifi.
Hem de canviar la seva paraula de pas que porta a part d'efecte?
Moltes vegades hi ha hagut bastants incidents de seguretat,
ha hagut això, perquè bàsicament el que fan els fabricants
d'aquests routers que ens donen amb els proveïdors de DSL
és bàsicament assignar-los una contrasenya
que moltes vegades depèn de la identificació del mateix router.
Llavors, si coneixes la identificació del router
pots arribar a trobar la contrasenya
amb el qual ja directament representa que és com si haguessis obert la porta de casa.
Tota la conversa es pot trobar a la pàgina web de Catalunya Ràdio
i per cert, en Josep abans de marxar ens deixa una pregunta final.
Potser hi posaria més èmfasi en el tema de la privadesa.
Fins a quin punt la gent pot ser conscient de la seva privadesa,
de les seves dades?
Perquè avui en dia amb el tema de les xarxes socials i tot plegat,
la gent, jo des de la meva perspectiva personal ja,
jo crec que la gent moltes vegades no té molt clar quin control
ni què li podem implicar en el futur.
Teniu aquesta sensació que no som conscients de la nostra privadesa
d'algunes vegades ho hem parlat en aquest programa.
Quan parlo d'això, sempre penso en els més petits,
que potser no són tan conscients de tota l'empremta que anem deixant.
Home, sempre no ha passat que arriveu a Twitter
i hi ha sempre la fotografia d'una professora amb un cartell
que l'aguanten en categori.
A veure quant retuits pot aconseguir aquesta fotografia
perquè els meus alumnes sàpiguen l'abast que pot deixar un missatge a la xarxa.
I els tuits aquests tenen allò milers de retuits.
Sí, és veritat, fa temps que no ho veig això,
però això ho va fer el professor.
És molt bona idea, en el fons.
La màxima mesura de seguretat que tinc a casa és haver posat un gomet...
A la càmera.
A la càmera del portàtil.
Això des que va sortir l'Hormiguera, un hacker que ho portava,
tots els nens ho porten.
Ho dic per experiència, que és bastant al·lucinant.
I una de les notícies d'actualitat de la setmana ens la fa en Guiller.
Hola, General Casio.
Quería saber vuestra opinión sobre los cambios que ha anunciado Twitter
esta semana, que incluirá en su algoritmo
sobre mostrar el tuit relevantes en función de a quién sigue cada persona
al principio del timeline
y luego ya los tuits ordenados cronológicamente.
¿Crees que tendrá éxito o la gente pasará de los cambios
y seguirá como estos años con la esencia de Twitter?
Gracias, Guiller.
Sempre que hi ha algun moviment a Facebook o a Twitter,
tot tremola.
És molt curiós.
I Twitter sí.
Aquesta setmana ha anunciat uns canvis
que ja es començaven a veure des de fa uns dies
i que ara ja es poden notar.
Benvinguts a FaceTweet o a Tweetbook.
Que ningú no s'espanti, per favor.
Ni Twitter es mort d'aquest famós hashtag
que hi ha hagut de reivindicar,
ni Twitter no s'espanti.
Ni Twitter es mort d'aquest famós hashtag
que hi ha hagut de reivindicar Twitter.
No es mort per la pèrdua d'usuaris ni de beneficis,
ni els canvis en el timeline són irreversibles.
El nostre benvolgut, Josep Maria Ganyet,
ho explicava aquesta setmana en un article publicat
al portal digital Via Empresa,
que es titulava Twitter i el capità Siam no moriran mai.
Estava molt bé, té molta gràcia.
En Ganyet explica que les alarmes van sortir
arran d'un article apocalíptic
de Topoloski al New Yorker
titulat The End of Twitter.
Després d'uns pèssims auguris cap a aquesta xarxa social,
deia que tranquils, que Twitter té reserves de líquid per 412 anys
i això i la notícia que al timeline apareixeran
les piulades més rellevants van fer saltar les alarmes
i la creació del hashtag aquest que comentàvem abans,
el RIP Twitter.
Després s'ha sabut que els usuaris podran desactivar l'algoritme
a ple i tornar al timeline tradicional.
Us deixem també perquè el consulteu al link
a l'article d'en Ganyet.
Molt bé, us molesta que apareguin al matí tweets
de fa unes vuit hores perquè estàveu dormint
i no havíeu vist?
O creieu que es fa bé?
A mi em va bé perquè a la vera tampoc.
Tampoc en 50 anys que en porten tres.
Tampoc no passa res.
I està bé, a mi veig el que ha passat
i que no me n'he enterat, un gran resum.
Doncs jo prefereixo, en canvi,
controlar millor el timeline jo mateix.
Sí, sí.
A més, molts dels comptes que consulto
són moltes coses d'informació que ja es repeteixen per si mateixos
perquè els multi-managers tenen mal bici
d'anar repetint moltes vegades moltes coses.
Vull dir que ens surten tant sí com si no.
L'altre dia vam parlar dels videojocs per episodis.
Un uient ens ha comentat sobre el mateix tema en un missatge.
Molt bones.
La meva pregunta aquesta setmana
és demanar-vos la vostra opinió
sobre els jocs que surten en format periòdic.
És a dir, tots aquests jocs que estan sortint per capítols,
us agrada que surten així?
A mi la veritat és que no m'agrada gaire
per tenir que esperar per jugar.
I la veritat és que m'ha comprat
el Life is Strange, l'edició completa,
i l'estic disfrutant bastant.
Crec que no seria el mateix jugar-ho de manera periòdica.
Adéu, gràcies.
Gràcies, Albert.
Com que l'altre dia, la setmana passada,
vam parlar precisament d'això,
aprofitem per comentar una mica aquest joc que comenta l'Albert,
que és el Life is Strange, Xina.
Sí, sí, a més, me'l vaig passar relativament fa poc,
però jo sí que el vaig haver de jugar esperant-me un o dos mesos
per jugar el següent episodi.
Boníssim.
És del 2015, està fet per Donaut Entertainment
i publicat per Square Enix.
I a més, Xevi, a tu que t'agrada la música i allò,
la banda sonora del Life is Strange t'agradarà molt.
Perquè tu ho diguis.
No, no, de veritat.
Segur que sí, segur que sí.
No, no, a veure, el joc va de que som Maxine Colville,
una noia aficionada a la fotografia,
que un dia se n'adona que pot tirar enrere en el temps
fins on ella vol.
Amb aquesta nova habilitat s'espanta salvar un dia una companya,
que és la Chloe Prince, que és la seva amiga de la infància,
i a partir d'aquí, a veure, la noia,
una vida dins de la universitat, d'una noia així problemàtica,
no és gaire fàcil.
Ja.
I no explico res més perquè la història
és realment el que val la pena.
Sisplau, us demano, abans de jugar,
no llegiu res, que ningú us expliqui res.
Jogueu-lo amb la ment neta.
Va, el joc es diu Life is Strange
i en quines plataformes podem jugar?
PC, Xbox, PlayStation, a més ara està al 50% de descompte Steam,
per això del nou an xinès,
dos amb 50 cada capítol o 11 euros els cinc capítols.
Algun dels nostres uients tenen problemes tècnics,
en aquest cas, amb una tauleta que considera antiga.
Hola, amics de Generació Digital,
soc Jordi de Maslapassar, a l'Horta de València,
i la meva pregunta és,
per què s'entanquen tant les aplicacions al meu iPad 2?
Sé que és un poc obsolet i vell,
però he provat a reinstal·lar les aplicacions,
borrar-me per guanyar memòria i continuar fallant.
Una de les que més me falla és Facebook,
quan t'obri un enllaç al navegador de la mateixa aplicació.
Gràcies.
Gràcies a tu, Jordi.
Difícil de dir què pot passar, perquè no tenim aquí la tauleta,
però sí que podem donar alguna pista, Xavi.
Aquest és un clàssic dels aparells Apple,
que els quatre dies comencen a fer llufa.
Si serveix de consol, amb aparell de Android també passen.
Aplicacions que es tanquen per art de vires.
Només cal veure amb quina freqüència apareixen
actualitzacions de les nostres aplicacions favorites.
No només n'hi ha que s'apaguen soles, sinó que n'hi ha que no s'apaguen,
que es bloquegen, que deixen de funcionar d'un dia per l'altre, etc.
Si ja has esborrat l'àpli que deia i l'ha tornat a instal·lar
i ni així funciona correctament,
podem suposar que el principal motiu és la falta de memòria
o directament perquè aquesta aplicació ja no funciona
amb la versió del sistema operatiu de la tauleta.
Què podem fer per guanyar memòria?
El millor és desactivar les funcions que actuen de fons.
La recuperació puja del correu,
la realització de les copies de seguretat d'iCloud,
la sincronització d'iTunes via wifi, la geolocalització.
També pot desactivar les notificacions automàtiques.
És el que hi ha.
El Jordi comentava que és ja antic i és un iPad 2.
Però ja tots tenim clar que és antic, no?
Em va passar un notebook que tenia 4 anys i ja no funcionava.
Vaig anar i la botiga se'm va enrere.
És que ja és vell.
Té 4 anys. Què pot ser vell una cosa amb 4 anys?
Déu-n'hi-do.
Aquest t'agrada, Xevi.
Aquest és el Guinxó?
Aquest t'ha sonat molt per icat.cat.
No sé si viu aquí.
Segurament.
I utilitza molt aparell tecnològic.
Molt bo.
Aquesta setmana va fer 20 anys de la mítica partida
i la mítica partida va ser molt ràpid.
I hem pensat que ens faci una mica de recordatori
del que va passar.
S'ha de ser una miqueta fill dels 80.
Per no quedar-se indiferent quan sentim el nom de Kasparov.
Per què posem aquesta música?
Perquè és el musical xes.
Els nois d'Ava.
Els 80, els escacs, no ens sonaven tan rar com ara.
Obrien titulars de diari.
Garry Kasparov i Yan Karpov es van batre en duel
144 partides des de l'any 85 al 95.
Cada cop eren titulars.
Era una mica...
Es veia entre ells una mica
la lluita entre la Unió Soviètica Clàssica
encarnada per Karpov
i la nova Unió Soviètica,
la rússia moderna d'Angor Batxov,
de la Perestroika.
Era tan famós que aquesta cançó
parla d'una trama d'intriga de guerra freda
al voltant d'una partida d'escacs
que es fa a Bangkok, on hi ha espies,
on hi ha microfilms,
on hi ha gent que defecta i passa de bloc.
I és una cançó més genial.
Sona molt bé a l'exterior.
Tornem per això a Kasparov.
A mitjans del 90 el rei indiscutible dels escacs
que s'enfronta l'any 96 a Deep Blue per primera vegada.
Va guanyar 4-2 en el tornets,
però va perdre la primera partida.
De totes maneres,
va guanyar, i era la primera vegada
que ell ha derrotat en una de les partides,
4-2, almenys va perdre dues partides,
amb reglamentació oficial de campionat.
Perquè altres vegades s'havien fet altres coses
amb reglamentacions especials.
Kasparov aquesta vegada se'n va sortir
i va guanyar.
A l'any 97, Deep Blue,
va arribar a derrotar 3 i mig a 2 i mig.
Aquests mitjans corresponen a les taules.
Kasparov no s'ho va prendre gaire bé,
com hem comentat amb els companys d'esports
que hem entrat al final del programa.
Va arribar a dir que havia notat a cert grau d'inspiració
en les partides d'improvisació.
Una mà humana.
No li va acabar d'agradar.
Penseu que entre partida i partida
els tècnics d'IBM podien fer canvis al programa,
però durant la partida no es podia fer res,
havia de jugar amb el programa tal i qual el portàvem.
Kasparov no li va acabar d'agradar molt,
va demanar els logs de l'ordinador,
de tot el que havia estat fent i repassant
i no va quedar massa cofoi d'això.
A l'any 97, tots els titulars eren
la màquina vens l'home per primera vegada.
I com era aquesta màquina?
La màquina déu-n'hi-do per l'època que és.
Era capaç de pensar a nivell d'escaquet
200 milions de posicions per segon.
Deep Blue avui en dia està desballestat,
tot i que un dels mòduls sí que es guarda
era una bèstia de 30 nodes
i cada node era un processador.
Podia fer 11,38 gigaflops.
Això són 11,38 mil milions d'operacions per segon.
Corria a 120 MHz.
Cada node dels 30.
Això multiplica el sume.
Quan hem parlat a vegades del Mare Nostrum,
sempre parlem del rànquing dels 500 superordinadors
i el Deep Blue estava en el 259 del rànquing
dels superordinadors mundials.
Avui en dia la via de Deep Blue
està totalment obviada i obsoleta pels programes d'escacs.
Ja no es va a la força bruta.
Deep Blue feia calcular totes les possibles variants,
inclús variants idiotes, absurdes, que no tenien sentit.
Avui en dia s'apliquen altres criteris, com l'aurística,
en què es va a més cara barraca,
que no es perd temps explorant camins que saben que no són positius.
Només crec que la màquina pot.
Inclus programes molt més modestos,
que només calculen 8 milions de posicions i corrents
amb ordinadors normals i de sobretaula,
han posat en sèries dificultats i han arribat a guanyar a grans mestres.
Això vol dir intel·ligència artificial cura i dura, no?
El que sí que et puc dir és que el Fritz,
que és un dels programes que avui en dia es troben a les botigues d'escacs
i que va instal·lar el vostre ordinador a casa,
és un d'aquests programes evolucionats.
La versió 3 del Fritz, avui en dia estem a les 16,
va arribar a vèncer inclús a Deep Blue,
amb tornejos d'aquests que juguen entre ordinadors.
Per tant, avui en dia, noves tècniques de programació
per millorar i no tan força bruta.
És fantàstic, aquest és un cançó fet.
Recordem una cançó que es diu...
L'Àlex Colina, ara a l'Audiovisual,
després a l'Informatiu,
fa un homenatge a Lucas Vidal,
que va guanyar dos Goya per la cançó de la pel·lícula
Palmeras en la nieve i per la música del film
Ningú no vol la nit.
Qui és el guanyador, Eli?
Aquesta setmana guanya el lot de productes de Catalunya Ràdio,
el Jorge de Benalmadena.
El l'Albert Morillo,
l'Albert Morillo,
l'Albert Morillo,
l'Albert Morillo,
el Martí Rigol,
dimarts a la nit,
i nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.