Música
Generació digital amb Albert Murillo.
Música
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Aquesta és l'edició nº 707
i avui parlarem del que està passant
a l'univers del Gran Theft Auto Online,
un submunt on cada dia s'hi mouen milers de jugadors
que donen vida als seus avatars.
Nintendo ha entrat al món de la reda virtual
gràcies als cartrons de Nintendo Labo.
Parlarem amb el director de la fèstival, en Pep Salazar.
Passarem vergonya aliena amb el karaoke de Tweets Sinks
i l'Oriol Dalmau ha jugat a Sekiro.
Comencem.
Això és... Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb Albert García i l'Stardom.
Ai, l'Oriol Dalmau, què tal? Hola, què tal?
Com esteu tots? Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé. Tinc crits malament.
Ja m'agrada, ja m'agrada.
Té un bazoca de cartró, el García, aquí.
Sí, perquè la taula està molt bé, amb moltes coses i molt cartró.
Albert, has portat aquest Nintendo Labo, eh?
El Nintendo Labo i tenim un desintegrador, no un bazoca.
Un desintegrador. A veure.
Espero que us el poso. A veure, a veure.
Això és part de la realitat virtual de Nintendo.
Explica-li l'Stard, que no ho veu des de Tarragona.
Bàsicament és com una arma fabricada per ACME.
Podria ser, podria ser.
Del cor caminos, del collot, una mica, eh?
I la Gina, el que està fent és una...
Per què camino enrere? Doncs...
Perquè l'has posat al revés.
Perquè tens del revés.
És el que passa amb els bazoques, quan vols fer un sketch.
Exacte. És el retrocés, el retrocés.
Després ho explicarem, perquè és bastant curiós.
Em pensava que era més petit, és força gran.
Ens explicaràs tots els detalls perquè has estat jugant força estona,
eh? Sí, sí, sí. Molt bé.
Start, tens el Miquel Marimón a la delegació de Catalunya Ràdio-Tarragona.
Sí, senyor. Ben acompanyat, com sempre.
Molt bé. Hem de parlar d'una sortida d'un videojoc important,
el 30 d'abril, a Steam.
BitLogic... Gina, potser això fa massa soroll.
Sí, digue'm, perdó.
No, no, no, deia que després, si caso...
Perdó, perdó. És que m'he emocionat.
Estic tan immersa en la realitat virtual que he començat a disparar...
No, no, pot ser-ho, però pot ser una mica més lluny del micròfon.
...del micròfon que estic disparant el micròfon.
Els carregadors de cartró...
No, no, que no em molesta gens que jugueu.
Per cert, el 30 d'abril, a Steam,
surt un joc francès, que és BitLogic,
un joc que ja hem parlat aquí al Generació de Gira,
que va sortir per MSX fa molt temps.
Va sortir per MSX fa força temps
i ara arriba la seva versió per PC, perquè tothom el pugui jugar,
que, a més, dins la versió per PC, que tindreu a Steam,
i que sembla ser que, si amb una veritat de sort,
arribarà també per la Nintendo Switch.
És una versió OBR de l'Avo,
però, almenys amb Switch, sembla que també podria arribar,
i podreu jugar en la versió de gràfics moderns...
Sí, una adaptació, diguéssim.
Exacte, que és una aventura així, d'estil futurista,
un Tox Tiberpunk...
A mi no sé per què les imatges modernes
em recorden una miqueta l'estètica del flashback.
Ah, d'aquell clàssic.
Però també hi té incorporada la versió Retropixel de MSX.
Confirmem que fa molt soroll, eh?, lo de la Nintendo.
Perdoneu, perdoneu.
Has de marxar de l'estudi.
No, perquè la goma amb el cartró és com si fos una...
Ja he matat tot el que havia de matar.
Això és la càmera de fotos.
Imagina't, clarament.
Això fa més soroll que un besoque real.
No, és la gent d'Oxiap.
D'Oxiap, que és un grup de Barcelona
que el capitaneja el Rafael Pérez, Jamke,
i que és un d'aquests que ha tret ja a altres llocs,
una cosa que m'agrada moltíssim
és que sempre, sempre el treu en versió en català.
Per tant, el podem tenir en castellà, en anglès, i per què no?
En català i ell sempre aposten per treure el seu joc
amb la versió en català.
I expliquen que se senten molt orgullosos
que tots els jocs estan programats picats en C++.
Codi, codi.
Sí, picant codi, cosa que a mi em fa molta gràcia.
Per cert, a tota la bogeria de Sant Jordi,
us vull recomanar el llibre que encara es pot descarregar de Frank
de la política, la de Kindle,
i que es diu El regalo de leer,
i que és un recull d'escriptors
que expliquen la seva experiència de la lectura.
La veritat és que és molt recomanable,
perquè és molt inspirador, perquè t'agafin ganes de llegir.
Ho podeu trobar a Amazon.es barra Sant Jordi 2019,
i escriu la Matilde Asensi, la Milena Busquets,
el Fernando Gamboa, l'Arturo Pérez Reverte...
No sé, és una bona forma de llegir un llibre que hagués gratuït
i que t'agafen ganes una miqueta de llegir.
Us heu comprat molts llibres per Sant Jordi?
Tenia moltes ganes de llegir el llibre.
Jo pensava que era broma. Canviaves aquesta foto?
No, perquè va ser el meu primer ordenador, l'AMSAT 5128,
li tinc moltíssima amor i l'estima,
i per fi tinc un llibre que a mi és molt bo, aquest llibre.
Doncs jo vaig comprar el llibre que va recomanar el Francesc
de les aventures de point and click.
Que maco que és. L'Eli no s'ha comprat, eh?
Per Sant Jordi m'agobiu una miqueta.
Vaig sortir, vaig passejar, però hi havia moltíssima gent,
i vaig pensar, no passa res per comprar-me el d'aquí tres dies.
I a mi, justament, avui m'ha arribat,
un dia després de Sant Jordi,
de la mateixa editorial del llibre que deia la Gina,
d'Aventures Gràfiques, de Francesc,
un llibre de jocs de rol de tota la vida per ordinador.
Guapíssim, molt bé.
500 pàgines i un resonant.
500 euros, Gerard, molt bé, molt bé.
No, no, no, no, no tinc cap diners.
I tu, Murillo, que sempre preguntes i mai ens expliques.
Doncs mira, he comprat un, d'Acte Maela, molt avorrit.
D'Acte Maela? Sí, és el més romàntic de la taula.
No, però després m'he comprat, per compensar,
un que es diu Aprendre amb Joan Brossa,
m'agrada molt. Aquest és amb Java, no?
No, aquest és l'artista, el poeta visual,
que sempre he pensat que, si visqués a la nostra època,
faria videojocs. Segurament?
Sí, sí, estic absolutament convençut.
Un vídeo digital.
Benvinguts a Los Santos.
Voleu passejar amb descapotable
per volabars flanquejats de palmeres
o agafar un helicòpter per sobrevolar els gratacers de nit?
La història de violència i delinqüència
de Michael, Trevor i Franklin, el GTA V,
ens deixava de tant en tant espai per explorar
aquest món virtual creat per Rockstar.
El gaudir de les opcions d'un sandbox com aquest
no es troba en la història principal, sinó en el Mod Online.
El GTA V arribava el setembre del 2013 a les botigues
i dues setmanes després es posava en marxa el Mod Online.
Avui en dia, ja en una altra generació de consoles,
recordem que va sortir per Xbox 360 i PlayStation 3,
i ara el podeu jugar perquè ser PlayStation 4 i Xbox One,
el Mod Online de GTA V segueix sent enormement atractiu
i Rockstar el continua alimentant encara a dia d'avui
amb més i més contingut gratuït i de pagament.
Què podem fer durant una partida online del GTA V?
Doncs mira, quan comenceu en el Mod Online,
primer de tot hi ha com una mena de petit tutorial introductori
que funciona una miqueta com a paraquela de l'aventura principal,
perquè succeeix just abans dels fets pròpiament del joc GTA V.
Després d'això se'ns desplega el que ja és un sandbox.
Tenim la llibertat per fer feines, cometre robatoris,
guanyar diners, invertir-los de moltes formes
per guanyar encara més diners,
comprar propietats, etcètera, etcètera.
Dins del servidor, dins de la partida online,
ens podem trobar fins al 30 altres jugadors
que poden estar amb nosaltres i ens podem coordinar
per fer qualsevol mena de cosa
o simplement dedicar-nos a matar-nos i fer-nos la vida impossible
mentre anem pels carrers de Los Santos.
Hi ha, però, 3 activitats principals que sempre estan en joc, no?
Exacte, hi ha 3 coses que sempre podreu fer.
Hi ha carreres de cotxes, hi ha missions amb un objectiu concret
i combats estil deathmatch particulars i per equips.
Tot això també per guanyar més diners del joc
i punts de fama que faran possible
que rebris millors contractes i millors feines.
Però, com a bon sandbox, realment la imaginació de la gent
sempre, sempre superarà
la del dissenyador de nivells més esbojarrat que et tiris a la cara.
La gent sempre ho peta moltíssim.
Així que es va inventar un mode creator
que permet a les persones modificar els paràmetres
de tots aquests minijocs
per cometre les seves autèntiques bogeries.
I tu dius que fan, allò, curses impossibles, no?
Sí, sí, hi ha autèntiques, autèntiques flipades.
Xambales, no? Lupins absurds...
Però a més, és un joc online on permanentment et volen matar, no?
És com un apocalipsi zombie.
Qualsevol persona que et creu és el teu pitjor enemic.
I això és el que no m'agrada, d'aquesta història.
I et poden matar en qualsevol moment sense venir...
Tu vas passant pel carrer però t'has trobat amb un altre jugador
que ha vist que ets un jugador i, pum, et pela.
Després la gent et posarà exemple expressa.
Sí, sí, jo n'he vist.
Jo he anat a la deep web del GTA Online, nois.
Correcte. Estem parlant d'un joc que ja té més de cinc anys
i que no perd pistonada entre la comunitat gamer.
De fet, segueix estant entre els més venuts cada any,
el vuitè més venut en versió PlayStation 4 al 2018.
I ho fa gràcies a actualitzacions.
Què ofereixen, aquestes actualitzacions?
Doncs, mira, les actualitzacions ofereixen una miqueta més de tot,
a l'engròs, més cotxes, més avions,
més armes, més personatges, etcètera, etcètera.
Què més val? Estan 15 euros, a més, aquest joc.
Crec que el món GTA Online és un món que, a més, sembla molt viu.
Quan veus la gent que hi participa, sembla molt viu.
Tens un mòbil, que és una cosa fantàstica,
on reps constament avisos de coses, activitats per fer,
i, a més, pots navegar i és molt realista.
Tens un mòbil, un segon mòbil virtual.
És un mòbil virtual. És un mòbil virtual.
És molt fort, ja ho sé.
Amb aquest mòbil virtual pots navegar per internet,
tens pàgines d'estil de comprar, pots comprar cases, cotxes...
Sí, tens un Amazon, també. Iniciar negocis i molt més.
Recordes que hem parlat de tres modes de participar
que sempre estan en marxa?
Això no vol dir que els continguts d'aquests modes
siguin sempre els mateixos.
Constantment hi ha nous tipus de reptes.
Per exemple, en conducció.
L'any passat va arribar el Sant Andreu a superesports sèries.
Hi havies de conduir esquivant, jo què sé, amb moto aquàtica,
mines que hi havia pel mig del mar,
o amb minisubmarins, coses de l'estil.
Després hi havia un moda que era el Target Assault,
on anaves amb un cotxe, però a darrere t'havien muntat
perquè hi anés un segon jugador,
i mentre corries l'altre des de dalt podia anar disparant objectius,
etcètera, etcètera.
Alguns d'aquests afegits ja fa temps que funcionen,
i què passa quan comencen a perdre l'interès de la gent?
Doncs que els modifiquen, els donen una altra volta,
i els tornen a oferir amb doble de punts per participar,
doble de diners per participar,
i llavors tornen a traure l'atenció de la gent.
Estàs escoltant atentament, no? I tant, i tant.
D'acord, perquè després jo el preguntaré,
i ho faré amb tot això. Tranquil, tranquil.
I d'aquestes actualitacions que dius, Francesc, la més recent, quina seria?
Doncs mira, de les més recents que he vist,
hi ha dues que em semblen bastant curioses.
Una se'n diu Arena, en què es genera una minhistòria
en què tu compres un garatge i et dediques a arreglar cotxes
i participar en un concurs televisiu que és un Destrucció en Derby.
No pot ser.
Saps això que us poseu sis cotxes en una mena d'Arena
i us aneu destrossant l'un i l'altre?
Doncs la història va per aquí, es genera una minhistòria
que va cap a aquest costat. I l'altra és Juicio Final.
És una mini aventura on pots participar fins als quatre jugadors més,
en cinc parts, en el cap, pels motius que siguin,
que això no els dic encara més ben clar,
hi ha una mena d'avent de la fi del món, d'un doomsday,
un dispositiu que explodarà al mig de Los Santos,
i sembla que destruirà la humanitat sencera.
I escolta, vosaltres, 4 o 5, sou els únics que la podeu detenir.
Tu vas dient que sí, Albert, perquè és un joc que tu hi vas sovint, no?
De tant en tant, almenys una vegada de l'any,
perquè són diversos anys que porta, porta més de cinc anys,
que és el que ha canviat, i canvia molt.
A mi em sorprèn quan va començar el 2013,
i ara, gent que té edificis sencers amb cotxes dins,
però amb una mena de decoració supercuriosa...
Tothom és ric, tothom és ultra-ric.
El que dius això, Albert, ho he trobat en molts vídeos de YouTube,
en canals de jugadors que fan vídeos de l'estil.
Entro a jugar al GTA V online el 2019, en plan...
Comencem a jugar-hi, quan va sortir, i 3 anys després...
El normal seria entrar a Red Dead Redemption 2 online,
però no està tenint ni molt menys l'èxit ni la tirada del GTA V.
Això és el que volia preguntar, estem parlant d'un joc del 2013,
en té un que és molt més modern i que potser no tira tant.
Un és ambientat en l'actualitat i un és en un món del salvatge oest.
Es nota que tira molt més l'actualitat.
Sí, però aquí hi ha dues coses, jo et diré dues coses.
Per un costat, les mecàniques s'han quedat una miqueta antiquades
en l'online de GTA V en el que pots fer.
És un sandbox i el que pots fer és anar per tot arreu,
ajuntar-te amb gent per fer missions i comprar moltes coses.
En el Red Dead Redemption 2, per exemple,
hi ha molts modes que són molt clàssics,
hi ha deathmatch, hi ha carreres de cavalls, hi ha missions, etcètera.
De fet, hi ha tota una missió bastant interessant
en la qual muntes la teva pròpia quadrilla
i podeu fer aquestes coses.
I hi ha una cosa que és molt moderna,
segurament la gent demana perquè és el que avui en dia
el món del videojoc té, que és un mode Battle Royale.
A Red Dead Redemption 2 tens una cosa moderna que és Battle Royale.
Ara, per altra banda, jo crec que tens raó en una cosa.
El setting de l'oest dona permenys fricades que la sèrie actual,
perquè en l'oest el que no pots fer és anar a sobre de l'ala
d'un cazabombardero amb els teus companys conduint,
donant voltaretes i passant-vos a un pont.
I això al Red Dead Redemption 2 no ho pots fer.
El món que van crear per GTA V és realment increïble,
no és normal que li vulguin treure molt suc,
fins i tot sota l'aigua, el mar per sota l'aigua,
la corrada que hi ha...
Hi ha col·leccionables en un punt amagat d'estar.
És increïble, va molt més enllà que el que et permetia
fer la campanya individual.
Jo vull dir una cosa que em va passar i que encara em succeeix.
L'any 2013, quan van començar el GTA Online, va començar malament,
com tots els temes online de Gran Theft Auto.
Clar, és que per renda fa molt de temps.
Sí, fa molt de temps.
Em vaig començar a guardar totes les comunicacions
que feia Rockstar amb les novatats del GTA Online,
perquè deia algun dia fer un article
sobre com ha evolucionat aquest joc.
Han passat 6 anys, 7 anys gairebé,
i encara cada setmana rebo la notificació setmanal
amb les novatats que he incorporat.
I em flipa que el gran secret d'aquest joc ha estat
el manteniment gratuït que cada setmana tinguin,
i cada setmana és més boig.
Jo recordo que per Sant Valentí fan una cosa que era molt freaky,
per Halloween també, com tots els videojocs, per Nadal també,
però cada any se superen i és més boig, és més boig.
A més, em creixia el GTA V, el molt individual, ara, dia d'avui.
Saps què?
Se'm penja els cinc minuts de joc.
Se li creixia, Albert, se li creixia.
No tens flow, hòstia!
És que ell paga amb pavos.
Ara, és un problema de Windows,
o sigui que encara dia d'avui té problemes.
Déu-n'hi-do, jo ara que vull parlar
és de les coses estranyes que fa la gent al GTA Online.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola,
hi ha una gran batalla.
I és que sí, personalment,
estic veient molts streamers jugant al GTA Online
i jo ho trobo apassionant,
veure com cada dia passen coses diferents
en un format, sincerament, audiovisual,
que em flipa molt.
És a dir, no sé, tinc la sensació
que les sèries, les pel·lícules...
Em patiu, de veritat,
perquè quan tu et connectes a una partida de qualsevol persona,
no saps el que passarà, i això està molt bé.
A mi m'agrada molt.
I, Gina, tu, una miqueta es capbussat
en aquest món virtual.
A la deep web del GTA Online.
A veure, són coses que potser els creadors del joc
no havien pensat quan les van crear,
perquè a vegades dones l'eina,
però no saps exactament com la deixaran anar.
I cada un d'aquests streamers
treneu la seva personalitat a l'hora de jugar.
Per exemple, la Gemma Dewey
va visitar un pis amb el seu amic Carlos,
ella té un avatar que es diu Penelope,
i una mica com si vas a veure un pis per comprar-te'l,
doncs van allà a mirar un pis,
s'acosten a la finestra i els disparen,
i ella, doncs, amb el trauma.
Dios, que me gusta más Carlos, ¿eh?
Aquí, el que dices, ¿te gusta?
Me gusta mucho, es muy cuqui.
¡Ah! ¿Qué?
¡Carlos, Carlos, Carlos!
¡Carlos, Carlos!
¡No!
¡Hijo de puta!
Exacte, aquí el que passa és que Penelope i Carlos
estan mirant un menjador molt cuqui,
Carlos s'acosta a la finestra,
algú des de sota, veus que estan allà, dispara...
Hi ha un francotirador.
Algú molt bo amb una pistola.
Allò que dèiem al francès, que hi ha gent que té ganes de matar.
Està bé perquè la Gemma posa veu de telenovel·la.
La Penelope...
La Penelope què és, la Penelope?
I a més, te l'estimes, de socials...
Això no ho podíem veure.
A veure, tots portem un xoni a dins, que fa Parquineo.
Vosaltres sabeu el que és el Parquineo?
I tant, l'Alborillo potser no...
Per favor, explica què és el Parquineo.
El Parquineo és el xulisme de botellón, d'estar al polígon.
Exacte, de fer abans d'entrar a la discoteca,
doncs estar al cotxe...
Podríem anar a Tero, fotre la música al xumba-xumba, tot bé,
i treure el vodka amb limó.
I això passa, també?
La Gemma diu que ell està fent Parquineo amb els seus amics.
Està allà, i us heu d'imaginar, a sobre d'un cotxe,
que deu ser un 7 i 15 de fa 15 anys,
vuit avatars, vuit avatars a sobre del cotxe,
amb el maleter obert,
un d'ells, un d'aquests vuit avatars,
va amb cadira de rodes fins que arriba la policia.
Pero bueno, guiri.
Està tancant.
Policia, policia, policia!
Ara ve la policia, i de sobte un crida.
Agua, Agua, Agua!
Que és com abortant...
Tots surten de sobre del cotxe perquè la policia està patrullant.
La policia és automàtica, no són jugadors.
Poden ser jugadors? Sí, sí, tu pots tenir una feina de 8 a 8 al GTA Online.
És que això té molt de Second Life, eh?
És un Second Life diferent.
L'Estar, l'altre dia em deia que li recordava una mica el Second Life, no?
Sí, sí.
De fet, hi ha un...
Second Life Meet the Sims.
Molt bé, exacte.
De fet, hi ha un mod del GTA 5 Online que es diu RPGN, sembla que és, el mod de juego de rol,
en el que realment no només pots agafar una feina, sinó que inclús has de dormir,
aleshores que et toca dormir has de menjar, has d'anar a beure aigua, has d'anar al vàter...
Sí, sí, sí.
Estàs imajat.
Estàs allà vivint una feina.
A més, la gent suprèn molt seriosament la feina que agafa.
Feres convencionals i la suprèn amb molta seriositat.
Un altre que té personatge és el Rubius, que té un personatge que es diu Oliver, no?
Sí, sí, i tot i que les seves companyies, bé, tenen les mans vermelles.
Una pregunta, ¿me estás intentando mirar el culo, tío?
Porque para eso te lo saco y nos ahorramos que vayas para atrás, ¿no?
No.
T'acabes de tirar un pedo?
No.
No.
Te juro que he escuchado un pedo.
No sé si serán los pantalones que han rozado algo con...
No estoy loco, ¿no, chavales?
No, no.
Voy adelante.
Vao los dos iguales.
Jo ho he sentit, eh?
Perquè no com a festa, és que...
A més, clar, a tu et pots tirar enrere i escoltar,
i realment, Albert, tu que has tret el tall,
també s'escolta que...
Sí, sí, sí.
A veure, no passa res.
No passa res.
Em fa gràcia perquè el Rubius...
Ei, xaval, és veritat?
O sigui, hi ha gent que l'està mirant
i que està, doncs, parlant, també, amb el personatge,
cosa que em fa molta gràcia.
I, de fet, el Rubius pot ser youtuber, però mai serà cantant.
Això, podem respirar tranquils, perquè el detenen
i mentre l'estan detingent fa una cançó.
Estoy en la cárcel otra vez
Mi segunda vez, pero esta vez de verdad
Me pillaron con un arma
Y conduciendo como un loco
És una mica com la Vuita Amarilla, com es diu aquell...
El Pablo Carbonell.
Aquest és el Rubius original dels primers vídeos d'Escàndim
que feia això, que cantava i que tirava fletxes
en forma de fal·los, no?
Però clar, en el vídeo que m'ha passat la Gina,
surt ell a l'avatar seu amb una guitarra, a la presó, cantant.
I si el Rubius ho juga és que s'ha de jugar, això.
Sí, sí.
Per cert, he buscat clips de canals en català de GTA V
i no n'he trobat.
Per tant, qui vulgui que sàpiga que ho té bastant lliure
per pujar contingut.
Hi ha vídeos, això sí que és veritat, de botifar ramseques
que ja he jugat aquestes últimes setmanes, però no hi ha clips.
I, per cert, es poden fer coses molt bèsties amb el GTA Online
i d'altres més normals, com aquesta que fa la Paola
que és el personatge de Diablo Rosa.
En este videojuego, en este juego, en esta puta ciudad
de despistados, ha depilado unos huevos
y les ha puesto aloe vera.
O sea, si Paola ha hecho eso,
dime tú entonces, dime tú entonces.
Això demostra que les variables són enormes.
Imagina't, poden depilar testicles.
I posaria aloe vera després.
Això va molt més enllà dels ous dels cavalls.
Repassa, Albert, les teves notes de premsa,
que n'hi ha una que surt això segur.
Estic per connectar-me només per això.
Per exemple, hi ha la Lady Z, que és, per cert, amiga dels Rubius,
que no sigui aquella noia que estirava un pet,
i que amb un grup d'amics se'n van a veure com es pon el sol,
estan a sobre d'unes obres, d'un andami,
i de sobte n'hi ha un que fa un pas en fals.
Esto es placer. Verás, verás, verás.
Oh, oh, oh. I cau.
I n'hi ha un que cau.
Amb el mòbil fas com una senyal automàtica
que es posa en una plataforma molt petita i la xorta cau.
També la gent agafa el paper dels personatges, no?
Sí, aquest no ha dit fer una mica l'idiota,
però hi ha gent que us prometo que fa de policia.
Això que dèiem? Sí, i entra molt el paper.
És a dir, hi ha algú que ha de detenir algun altre personatge.
I el portes a la presó, pel que deia els Rubius.
I els arrestats també entren al paper.
Le voy a pedir el carón de identidad.
Bueno, voy a cogerlo, no voy a hacer...
No se preocupe, no voy a hacer ningún tocamiento zero.
Oh, que gustito. Ai, Déu meu.
Aquí está.
Dani, Dani Mrendez. Exactament.
Bé, Déu-n'hi-do.
Perdona, un d'aquests àudios els hauríem d'agafar de separadors.
Te has tirado un pedo del Rubius,
et pots enrotllar amb algú? Sí, sí, sí.
De fet, n'hi havia alguns d'aquests talls que jo havia mirat,
però no els he posat al guió perquè he pensat...
He intentat primer que no hi haguessin gaires paraulotes.
Hi ha algun ha hagut de passar, però és que és molt difícil.
Però sí, sí, pots fer de tot.
A la campanya individual hi ha sexe?
M'imagino que no ho hauran censurat.
I pots donar el teu telèfon a un altre jugador, si vols,
de fet, hi havia molts clips de noies que jugaven
que alguns usuaris els donaven el telèfon.
Per això no morirà mai.
Jo li vaig dir a l'Star, sobretot, mira vídeos
i digue'm una mica el que penses.
I què? Has patit una mica, no? Una mica bastant, eh?
M'has posat els vídeos, he dit, mira't això, mira't partides.
Jo soc un nen assenyat, ho vaig fer,
i et vaig enviar un missatge que no sé el que estic veient.
No sabia ni el que estava veient ni el que havia de veure.
Potser m'he equivocat de língua i he anat a una altra cosa.
Perquè jo a pantalla el que veia era l'escena d'un videojoc,
jo he jugat al GTA, no sé el que és, diguéssim.
Encara soc jovenet, sé el que és.
I veia algú jugant, un noi o una noia jugant fent una partida.
Després, en un requadre, a la part baixa,
veia aquella persona sentat com una nau especial
perquè ja tenia un seient així amb un respatlla molt gran
no estan en una cadira d'aquestes que teníem.
No, no, no. De mimbre, clar.
Però són d'aquestes que ja hi ha quartos en aquestes cadires.
I a l'altre cantó una finestra amb un xat,
amb un escroll endemoniat, amb milers de comentaris
que jo no entenia res, era intel·ligible.
La darrera vegada que havia vist la velocitat amb un xat així,
vaig entrar en un grup de senyors addictes al sexe
i va entrar una suposada senyoreta.
No sé per què està en aquesta finestra.
El que es veu al joc, a la pantalla principal,
és un personatge...
La senyora com d'un amic, un tio agafat pel mal de Sant Vito.
De cop i volta corre, apareix un cotxe,
que no hi era, bup, era un cotxe.
I hi ha el problema aquest del poble.
Es mou com si el xiquito de la calzadela fes un atac de tos farina
perquè van corrents i no sé què...
Hi ha gent normal.
El que m'ha agradat l'atenció és el jugador,
no el joc així.
De cop i volta comença a saludar.
Ja heu vist que se sent a l'àudio.
No se'n recordarà l'Antonio Thores?
No, hija, no.
Això ho faria molt millor el Chris,
però ja que no hi és, ho intentaré fer millor.
Jo crec que no va ni viure.
Jo crec que el Chris com a referent no el deu tenir.
Quan vaig estar amb la gent,
vaig prendre notes.
És una cosa com surt un tio allà i dient...
La gent no parla normal.
La gent no parla normal.
Jo he espantat per què crida.
Tu escoltes a qui vols o a la gent que tens a prop?
El que juga entenc que pots seleccionar,
que si no cabria bots.
La gent que està mirant com juga,
aquest sí que sent la persona que juga,
però de cop i volta comença a cridar.
Per què crides?
És una cosa que no sé.
T'he espantat una mica.
La gent ja ha fet un bon testet.
Passen coses estranyes.
Un tio que trepitja un castell de sorra sense voler.
I fot un drama.
Vendrà el xaval i començarà a llorar,
perquè l'he rompido el castillo.
Mare de Déu.
És com el que passa quan anem pel carrer
i veiem una ambulància.
Sempre hi ha algú que diu que ha passat alguna cosa.
Però encara és pitjor.
Quan arriben a casa, diuen família,
i veus una ambulància i ha passat alguna cosa.
Això és típic.
Si veus el joc i saps que ha passat alguna cosa,
estàs en tensió.
L'hi dono la volta a tot.
En lloc de veure els vídeos,
he vist gent veient vídeos.
Això és una meta.
He estat a casa de l'Oriol i el David.
Entre el que diu el noi o la noia que juga,
i el que es diuen els espectadors entre ells,
perquè parlen entre ells,
se'n van les ganes d'anar mai més al cinema.
Jo em sento així.
Amb aquestes obres no són curtes.
6-8 hores jugant i altres veient com un tio juga.
Ho intento controlar.
Tu ets al lloc del jubilat modern.
Com altres ho passen bé.
Són jovenets.
A mi m'amul·laria que s'hagin d'anar a veure
aquestes obres.
A mi m'amul·laria que hi haguessin jubilats de veritat.
Seria la bomba, els jubilats allà.
Així no has jugat a la meva època.
Jo farem nosaltres quan siguem jubilats.
Tarem tots a la residència,
amb unes switches VR.
Una webcam enfocada a les obres.
La plaça de les glòries.
Una mica per replegar el clau.
Vull suposar que la gràcia de tot plegat
del GTA V,
que li diré a alguns,
que si us heu fixat hi ha un fai.
Segur que jo em jugo el que vulguis.
No m'havia avançat mai.
I el propi serà el GTA V Palito.
Com que no hi ha res guionitzat,
suposo que l'experiència de l'espectacle
serà molt més dura.
No hi ha res plas d'estard verd.
I pot passar qualsevol cosa,
però em passen poques coses.
Aquí ho han resumit amb tants ràpids.
Jo he vist moltes partides
i m'esperava una cosa salvatge.
Esperem que sigui una cosa més tirant
a un episodi dels joves.
Fins i tot la gent es cansa de matar.
I de morir.
Quan jugàvem al cuell ens ho passàvem millor.
A partir de la base que pots depilar testicles
i posar-hi aloe vera.
És molt bona.
Per la pell va molt bé.
Veig que el GTA està molt bé,
però a mi particularment...
Potser soc una mica de rent.
Al meu terenar del dia a dia
podíem fer tranquil·lament un GTA.
Em passen coses més extraordinàries.
No maten ningú al costat meu.
No depilem testicles.
En un joc online podien passar moltes més coses.
I ja he posat-se a veure coses bèsties i vaginades.
He vist coses més bèsties i vaginades a la televisió.
Veus a tertulians
que diuen que han vist a polítics
el que he fet jo,
dient i cridant barrabassades
que riuen de les que hem sentit al GTA.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
Que Nintendo va a la seva no és una cosa nova,
i així sempre aconsegueixen sorprendre'ns.
El mes passat la companyia japonesa
va anunciar Nintendo Labo VR,
una sèrie de curiosos dispositius
de realitat virtual en forma de kits
que es munten i que són de cartró.
Acaben d'arribar a les botigues
i ja en tenim uns quants a l'estudi.
Sí, Nintendo Labo VR ha arribat a les botigues
i és important remarcar
que tant per muntar-los i jugar-hi
és necessari tenir la Nintendo Switch.
Tu tens un titular molt clar, Albert.
Es diu Nintendo Labo VR,
és una joguina,
no espereu res relacionat amb la realitat virtual
que hem parlat moltes vegades,
costa 30 euros a qualsevol botiga.
És molt millor que la realitat virtual aquesta joguina de cartró.
Us ho dic en sèrio.
Què vols dir quan dius que és una joguina?
Quina diferència hi ha la concepte entre les VR de Nintendo
i les de Sony, a part del preu?
Un kaleidoscopi.
És una joguina clàssica
que qualsevol persona juga mirant com es formen aquelles llums.
El concepte és el mateix.
No és un casc, és una cosa...
Per exemple, Google té les cartbords
i al final ha de ser de cartronet.
La diferència és un tema de preu
i de tecnologia de fotre-li megapíxels,
però el concepte és el mateix.
No és el mateix, perquè és diferent l'aproximació.
Per començar, com sabeu, és Nintendo Labo,
per tant, tots els diferents elements amb els quals jugues
és una diversió extensió.
Les cartbords també s'han de muntar!
Però les cartbords,
que són més barates que la Nintendo Labo
i porten molt més temps entre nosaltres,
no són una pistola que sembla del Coyote,
no són una càmera de fotos que té un objectiu de cartró que sona,
no són un ocell que pots volar...
Això és veritat.
Com tots els aparells de Nintendo,
el tema és que això està customitzat per una experiència molt concreta.
Cada aparell és un joc,
i és una experiència d'explosió.
Si al final fots les ulleres,
i el joc que hi ha dins d'aquesta besoca de cartró és un truño,
al final tampoc no en vendràs de cartrons.
Jo dic que és millor que la Rite of Virtual,
almenys que la que he provat jo.
Ensenyant el dispositiu a molta gent,
i ningú he vist jo que s'ho passés tan bé amb els jocs.
És instantani.
I també és veritat que tu t'ho has passat molt bé
i has suat molt per muntar tot això.
El muntatge t'ha costat molt o no?
No es veu fàcil això.
Com passa amb Nintendo Labo, el muntatge és curiós.
A Nintendo Labo són unes joguines
que es fan a pares i fills, principalment.
El que els pares juguin amb els fills.
Això no vol dir que no puguin jugar qualsevol persona.
Això ho ha de poder fer un nen, teòricament.
Els nens van molt més ràpid que els adults.
Ells van directament...
Tu, Francesc...
Tu pots carregar amb dues males decisions
i haver de tornar a pagar 30 euros?
No pots comprar una àmina en concret
però en principi el muntatge és divertit.
Els menús són genials.
El soc quan dispares, perquè té una goma elàstica
que és el que fa que el dispositiu es mogui.
Aquesta que està jugant la gina, el desintegrador,
que és el més potent de tots,
és el que està inclòs en el pack econòmic.
És interessant perquè el pack econòmic
el temps de muntatge són uns 180 minuts.
De pel·lícula.
Nosaltres hem trigat 5 hores.
Això és el muntatge que diuen.
Anàvem com a col·leccionista.
Que no es trenqui res.
Molt bé.
Ara li preguntarem a la Gina quina és la seva sensació
però vull que m'expliquis com has viscut l'experiència.
No saps què et trobaràs.
El Nintendo la OVR, el primer que muntes és el visor.
Aquest en servirà per jugar a diverses coses.
Des d'aquest divendres també podràs jugar a Zelda i Mario.
Ara amb la Switch pots veure YouTube?
Pots veure YouTube's UBR amb el visor?
Que jo sàpiga no.
Tot està contingut dintre de l'aplicació.
Si et poses les ulleres, no pots anar al menú de la Switch.
No es pot accedir.
Però potser va creixent la cosa.
El fet que no sàpigues què et trobaràs.
Quan muntes el visor hi ha 25 llocs.
Hi ha un de plataformes,
hi ha un de futbol,
hi ha un de conduir uns cotxes,
quan muntes la càmera hi ha fotografies.
Una cosa fantàstica,
l'Oriol deia que això és un problema.
T'has d'aguantar les ulleres.
No està incomoda la Gina.
Ara la Gina, si es tragués el vasoc aquest...
No me'l trauré perquè estic guanyant.
Si jugués únicament amb el visor,
hauria d'estar aguantant-se el visor i amb una mà jugar.
Això és un pas enrere.
La gràcia és que no estiguis ni 10 minuts jugant.
Jo et veig molt relaxat amb el Nintendo Labo.
No és que no l'hi demanis gaire,
sinó que t'adaptes amb el que està fent Nintendo.
El concepte és bo.
Tothom t'està aïllant amb un casc
que cada vegada que el poses és superfeixut.
Això és una cosa...
No hi ha ni un cable aquí.
Comparat amb les UBR de Sonic.
Són una bogeria de cables.
Estava provant-lo i vas aguantant el casc amb una mà,
el casc, el visor, i amb l'altre el vas jugant amb la Switch.
Jocs adaptats que es puguin jugar amb una sola mà.
I els jocs tenen qualitat, aquests 25 jocs?
Són petits,
ofereixen una jugabilitat molt petita,
una pantalla, marcar un gol,
disparar, fer una fotografia, però estan molt bé.
S'assembla molt al de PlayStation UBR,
aquell joc que va sortir del robot,
que és una meravella.
Un joc d'un robot de Sony, que és genial.
És el que portaves una motxilla, que movies el robot.
A l'Astrobot.
I s'assembla molt als que hi han d'interestar molt bé.
Gina, com ho has vist?
Tu jugaves amb un joc
d'augment, imagino.
Visualment, què? T'agrada?
És senzill, és un plàstic que tens davant dels ulls.
Però el joc és molt divertit.
Són 3 pantalles en què has de disparar
a uns animalons de color rosa,
n'hi ha uns de verds que donen més punts.
Només he de dir que el teu rècord estava en 141,
i acabo de fer 290.000.
Albert ha fet aquest rècord.
Catalunya sap la veritat.
Però és divertit, perquè és això.
Un minutet de joc bastant senzill.
Amb aquesta cadira, que anava durant voltes,
perquè això ja us ho dic ara, 360,
t'has d'anar girant i mirant endavant i enrere,
has d'eliminar aquests de lloc.
No és exactament com un bazó.
Si has de carregar d'aire i després disparar,
primer carregues d'aire la goma,
estires la goma i quan apretes el gatell,
deixes anar aquest aire, no és com que dispares.
Tens la sensació que no estàs apretant cartrós,
sinó que estàs apretant una cosa que té un retorn.
Aquí no hi ha marejos de captivo, perquè això és molt ràpid.
I és que no el pots acoplar.
Per mi un altre titular és el millor kit de Nintendo Labo.
Això és important, perquè no sabíem
si tindria continuïtat el primer que va treure
aquell que deia ara, de la caseta, el pianet...
Això seria un fracàs.
A nivell de vendes no va anar bé.
El Labo no és un èxit de vendes, però Nintendo continua
a veure si aconsegueix tirar endavant aquest invent,
que és curiós, i jo de tots ells recomano
el de la realitat virtual, que no és realitat virtual,
La càmera fotogràfica que has portat es pot explicar
una miqueta?
Aquest dia val més de 30 euros.
La pistola que estàs llegant i el visor és el pack bàsic.
I el que porta més coses, com per exemple la càmera,
en el joc de la càmera, un dels que estàs sota l'aigua
i vas fotografies dels diferents peixos
i et puntua per la qualitat de la fotografia.
Jo conec gent que col·lecciona el Nintendo Labo
i ho guarda a les caixes oficials.
S'està guanyant.
Ens compraran qualsevol merda que tragui Nintendo,
però potser serà més mainstream aquest pack
que els anteriors Labos.
Si algú es pot acabar el Tetris,
som els de generació digital.
El 25, 26 i 27 d'abril se celebra
una nova edició de l'OF,
de creativitat, art i disseny digital
al Museu del Disseny de Barcelona.
L'OF ja porta més de 40 edicions
amb més de 18 anys per tot el món
i reuneix la comunitat més àmplia
de professionals del sector del disseny
i de la indústria creativa.
Hem parlat amb el Pep Salazar
i li hem explicat que quan Héctor Ayuso
va fer un festival on tots volem anar
i on tots volem venir a aprendre
i a conèixer la nova imatge
de com serà el món d'aquí un any o dos anys
a nivell digital, a nivell de motion,
a nivell d'espots publicitaris,
a nivell de disseny gràfic,
perquè l'OF sempre ha sigut això,
sempre ha sigut entendre el procés creatiu
i la forma de la nostra vida.
I d'altra banda, també ens agrada molt
tocar paper, remenar, explorar,
fer tallers de creativitat pura
on les eines són les teves mans i és el teu talent.
De fet, si podrà escoltar gent coneguda
de la generació digital com el Conrad Roset?
Hem convidat el Conrad, que després de molts anys
ha acceptat la nostra imitació,
el disseny de les animacions, etc.
I és una de les conferències més esperades,
primer per bonica i preciós perquè el que fa el Conrad
tot el que toca és aquest punt de preciós
i d'altra banda perquè és un videojoc
que s'ha exejat al món i està fet aquí, a casa.
És una mostra del talent local que exporta cap a tot el món.
I per acabar la conversa li hem demanat al Pep
que és el que es podrà trobar una persona
que ha fet art i disseny digital que el 25, 26 i 27 d'abril
se celebra al Museu del Disseny de Barcelona.
Al final és un aparador del que està passant i del que passarà.
Per tant, és un lloc on es comparteix procés,
per tant és un lloc on aprenem moltes coses.
Els speakers venen i ens expliquen coses que estan fent
i com ho estan fent i evidentment és un gran aparador
per inspirar-se, per conèixer i per veure que hi ha gent
darrere, no sé, els títols de crèdit de les sèries,
per veure dia a dia qui està darrere fent aquests títols de crèdit
com es fan, de quina manera, com es pensen
i com tot l'entremat que té a veure amb tot el món visual
d'avui en dia està aquí. I off és això, off mostra això.
Tenia moltes ganes que Oriol ens expliquessis aquest joc
que ha donat molt a parlar a les xarxes, que és Sekiro.
Sekiro Shadow Die Twice, el teniu en PS4 amb Xbox One
i per PC, que és com l'hem jugat, que és un joc
de From Software Miyazaki, això ja vol dir moltes coses.
Per començar, l'única cosa que m'interessa saber
és tant difícil com diuen? Aquest serà el 90%
de l'anàlisi que farem per fer de la dificultat,
perquè ja ho sabeu, From Software és la companyia
que ha fet Dark Souls, que ha fet Bloodborne, per tant,
són jocs que han passat a la història per ser primer molt bons
i que Sekiro segueix la línia i ho supera, és a dir,
encara és més bo i encara és més difícil de pebrots.
Anem al tema de dificultat, que m'hi estendré,
perquè és el tema. A veure, com tots els jocs
de From Software, no només és difícil, sinó que no es pot
baixar la dificultat, és la que és. El joc demana el jugador
molta dedicació, aprenentatge, és a dir, hores, paciència,
molta repetició. Per cert, no serveix de res
si ets un crac de Dark Souls o de Bloodborne.
O sigui, no, l'experiència aquella que...
Com a màgic, tens el cul donat, però és que es juga a tu...
És molt més difícil. És més difícil i es juga diferent,
després ho explico. I si dediques moltes hores, com deia,
molta paciència, el joc t'ho recompensa, i és una experiència
meravellosa, i és veritat que els jocs actuals de vegades
es passen de fàcil, i és cert que un videojoc ha de ser
un repte, i els reptes són divertits, però a veure...
Però a veure, a From Software... És que hi ha un problema.
El meu gran problema no s'està dient gaire, i és que el que és
un repte per un xaval de 19 anys que juga 3 hores al dia
amb la Play pot ser impossible per mi, que en tinc 40,
que jugo a ratets, que torno cansat del curro,
i que quan no estic representant la vella i la bèstia
al passadís de casa meva amb la meva filla de 4 anys
estic fotent el rentablat després de sopar...
Què intento dir amb això? Que no ets el target.
No, que hi ha molts tipus de jugadors, i que per això
perquè per tenir el mateix nivell de repte
ha d'haver-hi diferents nivells de dificultat, el que per mi
és un nivell de repte 10, per un gamer de 20 anys
pot ser un nivell de repte 1, ho enteneu o no?
Sí, sí. És cert que els jocs d'abans eren més difícils,
però ho eren perquè no tenien opció, els arcades eren difícils
perquè la intenció era que fotessis 25 peixetes cada minut i mig,
i els jocs dels 90 eren difícils perquè no hi havia teres
per fotre'ls gaire llargs, d'alguna manera s'havia de llargar,
perquè havien de justificar els clés que t'havien costat,
per això eren més difícils, però avui en dia fer un joc
sense opcions de dificultat per mi és un error.
Jo tinc poc temps i vull gaudir del joc des del minut 1,
i si he d'aprendre a acostumar-me, tenir paciència,
jo per fer això aprenc a tocar el piano, sincerament.
És més fàcil.
Això ho he posat al Facebook de PS4 Espanya,
vaig fer un post, i la resposta majoritària és
No ets el darguer.
Jo també et diria això.
Això és com dir-li a una persona en cadira de rodes
que vol entrar a un bar que té unes escales,
vete a otro bar.
T'estàs fent el coix.
A mi m'agrada ser Quiro,
m'agrada el seu rotllo, m'agrada la seva ambientació,
simplement m'heu d'adaptar una mica,
però jo no em deixarà gaudir-lo.
Jo soc d'aquells crítics que li baixo la nota a Sequiro
del 10 que podria tenir a un 8 o un 7,
perquè crec que la dificultat no està ben trobada.
I això que deia és que el joc sí que és un 10.
Gràficament, l'ambientació, la història...
Sequiro ets un samurai letal des del minut 1,
això m'encanta, aquí no has d'anar pujant de nivells.
Pots anar esbloquejant habilitats
però ets una matxin de la muerte des del principi.
I, a més, el personatge té una habilitat
amb l'espasa bestial i és molt gore,
salta amb una corda estil Spider-Man des del principi,
té un braç mecànic on pots instal·lar un foc
i coses que llences de distància,
coses pel combat molt guapes i molt útils.
I, sobretot, el combat és una passada.
Aquí no hi ha resistència, aquí hi ha la barra de vida
i aquí hi ha la barra de vida.
El joc està pensat per no fugir.
Està pensat per encarar els enemics a sac.
Has d'atacar com un boig i bloquejar.
I, sobretot, fer el parri,
que vol dir bloquejar l'últim moment just.
Has de tenir reflexes, si bloqueges molt bé,
li fots enlaire la barra de postura a l'altre
que queda descol·locat i els atacs són més efectius.
El combat és molt més agressiu, més ràpid,
espectacular, molt més que Dark Souls i Bloodborne.
És una bona evolució i aconsegueix una cosa que està molt bé.
El combat és com una dansa que transmet una sensació samurai
de Kill Bill, d'art marcial.
Tu al final ets un tio que estàs amb un mando,
que si et veiessis de samurai no tens res,
però realment aconsegueixen...
En el teu cervell ets tot un samurai i això està molt bé.
El joc està a nivell de 10.
El joc està curradíssim perquè es pot afrontar amb Sigilo o Asak,
i tots dos camins estan molt ben implementats.
Escenaris variats, boníssims, una meravella.
El joc és una obra d'art
i s'hauria de poder recomanar el 100% dels jugadors
del món mundial tenir un 10 rodó i rotund.
Però no li puc posar ni el 10 ni puc recomanar-li a tothom.
Per què? Perquè la dificultat pot arribar a ser frustrant
perquè morireu un munt de vegades i les morts no són gratis.
Perdeu la meitat de l'experiència acumulada,
quan graveu els enemics tornen aquelles putaretes de From Software.
Crec que no li cauen més pals, i això ho dic en sèrio,
perquè és el del traje de l'emperador.
És a dir, queda molt malament
dir que el joc és massa difícil perquè el que queda gamer
és aquelles frases de, a mi no m'he apreciat tan difícil
o és difícil però justament té la merda.
No te lo compres.
Tinc una obra d'art instal·lada al meu PC,
i aquesta setmana s'han de jugar més amb el Yoshi.
Alguna cosa ja aquí que no està bé.
Jo penso 100% com tu, a mi em sembla superdifícil
i no el puc jugar, a mi em supera.
Estàs amb el bassoca de cartró.
Jo no puc, estic com tu, però no hauria de tenir selector.
El joc és així i aquesta és la gràcia.
I obre la porta, fes-ho.
Hem arribat fins aquí, gairebé al final del vídeojoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Doncs obrim la porta perquè a les xarxes
han passat moltes coses aquesta setmana.
Doncs sí, i ara parlàvem de les coses estranyes que passen al GTA
al nostre grup de Telegram Déu-n'hi-do.
També la gent parla d'unes coses com per exemple
la filla i teres Massanet, en Xavier i en K4
que han tingut una conversa llarga, però molt interessant
sobre maquinetes de faitar i de retallar barbes.
Amb fotos incloses.
Una cosa que podem aprendre tu i jo.
Això també es pot fer al GTA?
Segurament, doncs si algú té intenció de comprar-se una maquineta...
El nostre Telegram és un spin-off del GTA Online.
Tu sempre portes una barba arregladeta,
però potser perquè jo ho tinc solucionat.
El que hauríem de fer és en el GTA Online
fer el Generació Digital.
Tu pots ser amb qui et connecta.
A mi m'agradaria molt que vingués la Penelope al programa.
I el Carlos.
I què més trobem?
Aquesta setmana també a Facebook,
en Sergio Tranquimarín ens ha dit que fa uns dies
que un cop el nostre programa li va agradar molt
i diu que no està interessat ni en els continguts,
ni juga, ni llegeix fantasia.
Diríem que no sóc el vostre target.
Però que el programa li va agradar molt
i ens ho volia dir.
La falca aquesta que posem, el separador...
No s'entén res pel distreu.
Si li va interessar algú del programa hauria estat l'hòstia.
Gràcies, Sergio Tranquimarín.
I s'han presentat també nous projectes, oi?
Doncs sí, Making Myself MKM
és un projecte que ens han escrit a Twitter
per presentar-nos aquest projecte.
Permet tenir accés a llibreries de la gent que et mires.
Es pot buscar per autor i per títol
i es poden gestionar les teves lectures online i offline.
Pots endreçar-les i buscar-les, etcètera.
Makingmyself.com, això mateix.
I també a Twitter alguna cosa?
Doncs sí, l'agenda retromaniacs
que ens parlava del programa de la setmana passada.
Recomanem a tothom que hagi jugat a Jocs d'aventures especials
que no us ho perdeu, l'Stars Citizen.
L'ànima d'aquest videojoc no és un altre
que el Chris Roberts, el pare de la saga Wing Commander.
Francesc, la setmana que ve
ens parles del Twitch i de karaoke,
que avui ens ha passat el temps volant.
Això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabeth Sánchez-Ginatots,
Oriol Dalmau, Francesc Xiveblas-Costar i Albert García.
Moltes gràcies a tots per participar.
I a l'assessorament lingüístic amb Xavier Reyllo.
Cada dia és una persona diferent.
Podem seguir-nos al Telegram, el Twitter, Facebook,
a Twitch, a Instagram, a catràdio.cat, barra GD,
pel Google Podcast i pels podcasts de Spotify,
que també hi som.
I, en breu, el GTA Online.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.