.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1026 i estem envoltats i estarem envoltats d'aigua i d'història.
Amb l'excusa del videojoc Consolab, volem parlar dels 750 anys d'un organisme del dret marítim català.
750 anys!
El Generació Digital en porta 21 i anem de xulos.
I dius, escoltem, potser no.
Parlarem, a més, de videojocs amb el mar com a protagonista i on l'aigua hi sortirà
i de les novetats d'aquesta setmana.
i farem una ullada per saber què dèiem i què fèiem fa 1.000 programes en una secció nova.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I donem les gràcies, com cada setmana, al Dani Jiménez, que el tenim al control de so.
Hola!
Com estàs, Dani?
També tenim l'Star, aquesta vegada, no des de la delegació de Tarragona, sinó a casa seva, la seva habitació.
Sí, senyor.
Molt bé.
Hola, guapo, hola, guapes.
Com esteu?
Estem molt bé.
I Albert García i Elisabet Sánchez, com esteu?
Perfecte.
Molt bé que l'estudim.
Bé, en general.
Sí.
A veure, Star, com em veus a través de Twitch?
Com vaig vestir?
No, Star, ara mateix no t'estic veient perquè em feia patir el dels clics-clics, però ara mateix...
Ah, val, val.
Que sàpiga és que porto camisa.
I és que hem de donar la notícia que aquesta setmana han estat els EGMs.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Sí, i escolta, hem tingut 6.000 oients.
Molt bé.
Que això està molt bé.
Diferents, eh? Diferents, vull dir.
Sí, tots diferents.
Està superbé, des que som a ICAT, vull dir, és una xifra que és molt bona per nosaltres.
Els camps del Johan Cruyff són.
Abans deien quants camps nous, jo parlo a judic.
Hi ha el Cruyff, no?
Sí, doncs deu ser un camp i una miqueta més, no? Potser.
Veus?
O el, com es deia, el mini, com es deia, el mini-estadi eren 5.000, no? Fa l'efecte.
O potser m'equivoco, eh?
No ho sé, ja no arribo tant.
Bé, no, són molts estudis, dos.
Sí, home, sí.
Sí, sí, centenars i centenars d'estudis.
Són un munt d'autobusos, sí, són un munt d'autobusos.
Exacte, exacte, vull dir que estem molt contents i, escolta'm, ho diem molt poc, això dels audiències.
Normalment no ho diem mai.
No ho diem mai, mira que quan estàvem a Catalunya Ràdio les audiències eren molt més importants.
Sí.
Però, mira, tant en tant també donar gràcies als oients que ens escolten i alguns...
Ah, és el que deies, portem 21 anys i ja anem.
Ah, exacte, ja anem una mica...
Ja no ens importa, ja...
Però saps què significa això?
Que alguna de les trucades que va haver-hi de Gemma, algú va dir, escolta el Generació Digital, eh?
Sí.
És que això és molt fort, eh?
Vull dir, fa molt gran...
Sí, sí, està bé.
A mi quan me van trucar jo vaig...
No, no, no.
És que és aquesta cosa que mai saps a qui han trucat.
Clar, mai, mai, però...
És curiós perquè, a veure, tants oients, algú ho haurien de conèixer, no?
Sí, sí, mai, mai.
I mai a la vida hi ha hagut ningú que em digui, no, és que a mi m'han trucat per preguntar.
Jo conec una persona que participava en això.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Però, en teoria, aquestes trucades són trucades d'aquestes de l'Atzar, no?
No, però almenys en televisió, que tenia com un aparell.
Ah, un aparell, sí, sí, que és això.
Però teòricament no es pot dir, ha de ser anònim.
Tota l'escala ho sap.
Ho sap, eh?
Clar, clar.
En teoria funciona, continua funcionant així, eh, la tele?
Sí, amb un aparell.
Amb un aparell que tornes a anar posant les persones que estan en aquell moment mirant la televisió,
si són nens, si són nens...
Clar, és que aquella persona en concret o aquella casa en concreta és molt important.
Sí, sí, sí.
Perquè allò marca moltes coses.
Em sembla que tenen alguna cosa, no sé si els hi paguen, però alguna cosa hi ha, eh?
Algun contracte hi ha, no sé si hi cobren, però algun contracte hi ha.
Clar, a més a més, jo fa poc he sabut d'un conegut, d'un conegut, d'un conegut amb això de tele.
Mare de Déu, m'he perdut ja el primer, eh?
Jo no el coneixia, sabia que existia aquesta persona i tots li dèiem al seu conegut que aviam si el convencia per posar el que nosaltres veníem, però no es pot.
El tema és, quan es truquem algun dia i us pregunti, abans de preguntar-vos, el que fa és fer la primera pregunta és a què es dedica.
Mai dieu que sou periodistes, mai dieu que treballeu a la ràdio o a la tele.
Ah, clar.
Clar, perquè llavors, gràcies, moltes gràcies, però tal, i et veig el.
Clar, clar, clar.
Sí, sí, a mi no m'ha passat mai.
Soc capçó de pollastres.
Exacte, exacte.
És una frase que els deixes que reti'm.
Mariner, soc mariner.
Exacte, exacte. A més, avui en parlarem.
Molt bé, escolteu, avui, com que tenim una feinada de por, ja, si tenim temps, parlarem de les novetats de la setmana al final del programa,
però, si voleu, anem una miqueta pel contingut d'avui, que és força important, sí?
I tant.
Molt bé.
Generació Digital. Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
A veure, estar, Eli, i Albert, m'agradaria que fóssiu sincers.
Primer contestaré jo, eh?
Coneixeu una institució com la de Consolat de Mar, que ara fa precisament 750 anys.
Jo l'havia escoltat, ho he de dir, però mai vaig tenir la curiositat de qui hi havia al darrere d'aquest nom i tal.
I no sabia, evidentment, que portava 750 anys d'història.
Clarament. Jo crec que no sé la resta, eh?
Però a mi m'ha passat una mica el que crec que tothom és que sabem que existeix el Consolat de Mar, però no sabem exactament què fa.
Exacte.
Estic igual.
Sí?
Sí.
I tu, Estar?
Jo el que passa és que aquí a Tarragona és molt marinera i institucions de mar n'hi ha...
Em falten dins per comptar-les.
Sí.
Llavors em dic Consolat de Mar, dic un altre.
Vull dir que no sé el que volen les altres ni aquesta, eh?
Val.
Sóc un complet ignorant, em sap greu.
Doncs avui és el dia perquè tots plegats...
Sí, anem a solucionar-los, eh?
A veure, si anem a la pàgina del Consolat de Mar, que és consolatdemar.org, llegim.
El Consolat de Mar de Barcelona és el centre de resolució de conflictes de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona.
És l'instrument que es posa al servei dels empresaris o empresàries i comerciants per tal de proporcionar la solució dels seus conflictes i divergències d'abast nacional o internacional, tot evitant el recurs al procediment judicial.
Molt bé, per cert, estem a twitch.tv barra generació digital, si algun dels nostres oients coneixia el Consolat, si el coneixia o no, també ens ho pot dir, eh?
I comentar, doncs, les seves experiències.
Marcel Girbau, comissari de la campanya Tres Quarts de Mileni del Consolat de Mar, moltes gràcies per acompanyar-vos al Generació Digital.
Moltes gràcies a vosaltres.
Ara dèiem, i parlarem del videojoc, però Tres Quarts de Mileni és una passada.
Bé, és que hi ha ben poques institucions, no a casa nostra, a Europa i també al món, que puguin dir que tenen tres quarts de mileni d'història, que tenen 750 anys a les esquenes, no?
De fet, el Consolat de Mar és una institució més antiga que la Generalitat de Catalunya, per exemple, no?
Només l'Ajuntament de Barcelona és de, diguem-ne, també tres quarts de mileni.
Molt bé.
I és clar, i va ser, i continua sent, i pretén continuar-ho sent, una institució pionera, pionera, que va marcar no només un abans i un després, com deia Casnosta, sinó jo diria que tot el món.
Molt bé. Per cert, aquí a la taula, eh? Albert, Star, Eli, si voleu fer qualsevol pregunta, endavant.
Nosaltres estem portant aquí perquè la gent dirà, però, Consolat, no, un programa de videojoc, sí, perquè una de les darreres coses que hem fet en aquest, doncs, any especial ha estat un videojoc que es diu Consolab.
Al final, el videojoc és una eina força útil per aprendre.
Exacte.
No? I això s'ho vam plantejar així, no?
Sí, sí, sí, sí. Quan... És a dir, el tres quarts de mileni és l'any commemoratiu, i és l'iniciativa que el que pretén és, doncs, celebrar amb el conjunt de la ciutadania aquest 750è aniversari, no?
Pel que dèiem, perquè és que, ostres, si nosaltres no som els primers a celebrar 750 anys d'una institució com aquesta, malament rai, no?
I com ho volíem celebrar? Doncs, el que vam fer va ser un programa d'activitats i d'esdeveniments en diferents camps, per tocar diferents públics, no?
Per exemple, hem organitzat una exposició divulgativa al Museu Marítim, des del juny fins a l'octubre passat, que a més tenia també una part, no de videojoc, però sí, immersiva, amb unes ulleres, no?
Molt interessant. Hem fet un llibre, també en podríem parlar, un llibre de cuina, de les receptes, els 150 plats del Consolat de Mar, molt bé.
I en aquesta lògica dèiem, ostres, què podem fer per aquella gent, per aquella generació digital, per entendre'ns, què podem fer que ens hi apropi i que, tot jugant, doncs, puguem explicar què era i què és això del Consolat de Mar.
De fet, els... Perdona, Muriós, s'ha de veure que aquests tres quarts de mil·leni vol dir que aquesta institució és del 1270 i pico.
Sí.
Del segle XIII.
Sí, sí.
72.
Vull dir que si es veu així, o sigui, és del segle XIII fins ara.
Sí, sí, vull dir que...
Sí, sí, són 750 anys i, de fet, 750 anys que es van interrompre, per dir així, va haver un moment d'interrupció, quina casualitat, després de l'11 de setembre, és a dir, amb l'aplicació del Decret de Nova Planta, no?
Correcte.
Però, si deixem a banda aquest momentet, per dir-ho d'alguna manera, ha estat una institució, doncs, que des del segle XIII ha operat a casa nostra i al món sencer.
Aquest Consolat neix gràcies a la Mediterrània. La Mediterrània, jo penso que és el focus, no?, de naixement del Consolat, o no?
És un... Segurament és un còctel, perquè és... A veure, la Mediterrània, la mar en general, encara avui, és l'autopista, encara avui, és l'autopista del comerç, d'acord?
Però és que al segle XIII encara més, al segle XIII encara més. Tant és així que no només la mar, el riu, de fet, els orígens, nosaltres posem els orígens, no del Consolat de Mar,
sinó del llibre del Consolat de Mar, que és la màxima aportació del Consolat de Mar al món, en podem parlar d'aquest llibre del Consolat.
El llibre del Consolat veu directament dels costums de Tortosa, d'acord?
Sí.
Que és el primer text jurídic en català, no en llatí, el primer text jurídic en català de casa nostra.
I els costums de Tortosa són, daten del 1972.
I aquests costums, dins dels costums de Tortosa, hi havia un capítol, per dir-ho així, una part, que eren els costums de la mar,
que és el que després inspiren una part del llibre del Consolat de Mar.
Molt bé. Doncs per què Tortosa, algú ho podria dir, per què Tortosa tenia costums de la mar?
Si Tortosa és de l'interior, no?
Una ment brillant podria pensar això, no?
Doncs no, perquè Tortosa en aquell moment era port fluvial, com ho és encara ara, una mica,
però també era port marítim, perquè l'Ebre era una entrada directa de mercaderies i, de fet, es navegava fins a Saragossa i fins i tot més amunt i tot, eh?
I Tortosa era la capital, per dir-ho així, l'intercanviador, no?, entre la ruta fluvial i la ruta marítima.
Per tant, per què explico tot això?
1.272, costums de Tortosa, 750 anys després, el Consolat de Mar neix de què?
Neix d'uns comerciants, que de cop se n'adonen, que s'han de posar d'acord.
S'ha de, sí, exacte, s'ha de posar ordre, no? Tinc la sensació.
Sí, i no només s'ha de posar ordre, sinó que, a més a més, i per això avui el Consolat de Mar continua dedicant-se, en el fons, el mateix que fa 750 anys,
que és a la resolució de conflictes d'una manera alternativa a la justícia ordinària, no?
En aquell moment, el mateix rei Jaume I va ser el que els va dir als comerciants, organitzeu-vos, endreceu-vos entre vosaltres, prescindint de la jurisdicció del rei.
Això et dona una independència brutal, també, en el fons, eh?
No, no, i tant. És una responsabilitat, però també, evidentment, el que permet és ser molt més àgils.
Ho veiem avui, i el que passa avui amb la justícia, que és lentíssima, bueno, quan els interessa és molt ràpida, però per la resta de mortals és molt lenta.
I no només és molt lenta, sinó que, i aquí hi ha, jo crec que el punt més interessant de la mediació, que és una resolució alternativa dels conflictes, no?
La diferència entre mediar i no mediar és que en un conflicte, i això és el que intentava també el Consolat de Mar,
quan dues parts aconseguim que no és que n'hi hagi una que guanya i una que perd, sinó que totes dues acosten posicions i acaben acordant el que sigui,
aquelles dues parts, malgrat el conflicte, com que han acabat amb acord, podran continuar cooperant i, per tant, podran continuar mantenint relacions comercials en un futur.
En canvi, amb una sentència, ni un que guanya ni un que perd, i aquelles dues empreses, aquells dos comerciants, no tornaran a treballar junts mai més.
I això tampoc va bé.
I això empobreix, clar, és a dir, des d'un punt de vista econòmic, la mediació surt a compte, no només per l'espai implicada, sinó pel col·lectiu.
M'agrada molt perquè això que estem comentant, clar, ara és com si ho conegués perquè, com vinc de jugar a l'aplicació,
el document dels costums de Tortosa és de... t'ho expliquen allà i vas veient-ho, i em fa molta gràcia justament per això, no?
Perquè l'aplicació m'ha servit per, més o menys, ara, tenir una mica d'idea d'això.
Sí, igual que jo, exactament igual.
De fet, l'aplicació està feta amb tota l'humilitat del món, però crec que s'ha de felicitar aquí els creadors de, sobretot,
bueno, en tots els sentits, però sobretot se'ls ha de felicitar d'un punt de vista amb els dissenys, perquè són molt atractius.
Sí, sí. Estem parlant d'un joc senzill.
És un joc educatiu.
Educatiu.
Aquí estem veient a l'estudi els dibuixos, uns dibuixos que tenen una personalitat brutal.
Qui els ha fet, aquests dibuixos?
Tortoca, una empresa d'aquí de Barcelona, aquest també va ser dels principis,
quan ens van posar a treballar amb el tema aquest, volem treballar amb proveïdors, diguem-ne, de casa.
Clar.
I amb un videojoc també, no? I crec que l'han encertada molt amb el disseny.
Ara parlarem del videojoc, eh? Però abans, això que comentaves, tota aquesta història del naixement del Consolat,
jo em pensava que també era una manera de dir, escolteu, arregleu-vos vosaltres,
nosaltres ja tenim prou feina amb el tema dels judicis, etcètera,
i us ho feu vosaltres. És a dir, també potser va ser una manera de dir,
no ens emprenyeu els jutjats, que ja tenim prou feina.
Sí, però és que això també passa avui.
Sí, també, és veritat, és veritat, sí.
És a dir, segurament els jutges són una de les parts més interessades a promoure la mediació,
perquè, per dir-ho d'alguna manera, tenen molta feina, de fet la justícia no és cap secret ni està saturada a casa nostra,
per tant, els jutges d'aquella època, i probablement els d'avui també, són els primers interessants a promoure sistemes alternatius.
Jo m'imagino que en aquests 750 anys, clar, els conflictes en els quals s'ha de mediar han canviat molt.
Han canviat moltíssim.
No ho tinc clar.
Potser abans, doncs, unes mercaderies no havien arribat al seu destí,
i per aquest motiu, doncs, havien d'aclarir com ho fem això, no?
Com hem de trobar un punt d'acord, perquè vas dir que sortien 750 caixes i n'han arribat 400, no?
Imagino que avui dia, amb la tecnologia actual de seguiment dels transports per qualsevol àmbit,
doncs, deu haver canviat tot això, i és interessant.
Ha canviat, jo tenia una amiga que treballava, era responsable de posar els contenidors a un vaixell.
La veritat és que era molt jove i va aconseguir això amb molts anys d'estudi, etc.
I recordo que comentava el moment de nervis que es passava per posar tots els containers que havien de posar en el lloc just,
perquè sabies que primer havies de treure uns, després els altres, el pes...
Vull dir que realment, en el moment que entres en un vaixell, entres en un territori que és un país, gairebé, es podria dir.
Exacte, independent.
Sí, sí, és la veritat.
Exacte, exacte.
Sí, sí, sí, és així.
I ja era així en aquell moment.
Clar.
És a dir, com us deia, l'aportació més important, o el llegat més important del Consolat de Mar, 750 anys després,
és el llibre del Consolat de Mar.
I el llibre del Consolat de Mar podem dir que són dues coses alhora.
És el primer tractat de dret marítim internacional que hi va haver al món, que és molt fort, eh?
D'això, o sigui, els catalans vam ser els primers a fer un tractat de dret marítim que va esdevenir dret marítim internacional.
És a dir, és un tractat que va ser operatiu arreu del món fins pràcticament al segle XIX.
Encara al segle XX, a començament del segle XX, encara es troben rastres, per dir-ho així.
Hi ha una sentència d'un tribunal de Nova York que fa referència...
Oh, que és molt.
Sí, sí, sí, i tant, fa referència.
Per desestimar la pretensió d'una les parts,
diu que no s'adecua als usos i costums del llibre del Consolat de Mar de Barcelona.
Segle XX, eh?
Primer tractat, per tant, de dret marítim internacional
i també primer tractat de comerç internacional,
que aquestes són allò del còctel, les dues potes, eh?
Comerç i mar, que són dues cares de la mateixa moneda.
I tant, i tant.
I ara estava pensant, perdona, també,
amb allò que deies que el mar és les línies del negoci, etc.
I també són les línies on passen les dades.
Exacte.
Sí, també avui, sí.
I se li dona poca importància, això, també.
Exacte.
Sí, sí, sí.
I us explicarà tot això perquè regula,
aspectes, com el que deia l'Albert, no?
De si les caps amunt, que si em perdo, no em perdo, que tal.
Però també regular altres qüestions,
com, per exemple, els drets laborals dels mariners.
Ara en parlarem, sí, sí, sí.
Clar, clar.
Coses que en aquells moments segurament no estaven regulades.
imagina't tu el que hauria de passar, el que hauria de passar els segles abans en aquests vaixells.
Per això allò de l'estat independent que dèiem, eh?
És a dir...
Sí, que es podia fer el que fos, no?
Cadascú feia el que volia.
Clar, i per això el Consolat de Mar, els catalans, van dir,
escolta, alerta,
el llibre del Consolat de Mar, la virtut que té
és que el que fa és compilar,
agafar el boi millor
del que els catalans veuen arreu dels ports de la Mediterrània.
D'acord?
Aquesta és la gran virtut.
I també és un aprenentatge,
o sigui, mirar-nos enrere, mirar la història,
és una manera de també pensar com ho podem fer bé d'aquí al futur, no?
O sigui, aquí vam ser brillants a l'hora de dir,
escolta, si hem de fer el tractat que serveixi per arreu del Mediterrani,
inspirem-nos en el boi millor del que veiem en els diferents ports.
Molt bé.
Per cert, si continuem llegint,
també veiem a la pàgina que hi ha més explicacions.
Doncs sí, n'hi ha molta informació.
Diu que es tracta d'una institució secular
que sorgeix a l'edat mitjana en l'època de Pere III el Cerimoniós.
La seva vocació representativa dels interessos mercantils
l'aduguer a defensar i governar amb encert el món dels nostres mercaders,
tot procurant la superació dels entrebancs propis de l'activitat negocial.
En definitiva, contribuir a la formació d'un entorn favorable
al progrés econòmic i social del nostre país.
Això vol dir, Marçal, que totes les ciutats s'havien de posar d'acord en aquest sentit, no?
Totes les ciutats s'havien de posar d'acord?
És a dir, tu fas aquestes lleis, però tu t'has de posar d'acord amb...
No, no, no.
És a dir, el llibre del Consolat de Mar són compilacions,
que a més a més són progressives.
És a dir, va anar creixent en llibres i va anar-se modificant.
Hi ha diferents versions del llibre del Consolat de Mar perquè s'estava actualitzant.
Era un document viu, en certa manera.
Clar, clar, clar.
Aquí el que passa és que nosaltres vam fer l'exercici aquest de reunir-ho, d'amassar-ho, no?
Val.
I, clar, és un exercici molt útil.
I el que feien les altres ciutats és dir, hosti, això és molt interessant.
Va, m'ho copio i ho tradueixo.
Molt bé.
No?
Llavors, per això el llibre del Consolat de Mar va ser traduït a un requitzet de llengües.
I va fer salts del mar mediterrani i se'n va anar a oceans, eh?
Sí, sí.
Sí, sí, sí, exacte.
Sí, sí.
Molt bé.
Va ser una aportació, segurament una de les aportacions, no, segurament no segur, més importants dels catalans en el darrer mil·lenni.
Doncs mira, per fer entendre aquesta institució, heu fet un videojoc, com comentàvem, que es diu Consolab.
De fet, oients, podeu anar, si ens esteu escoltant ara a iOS o a Android, posar Consolab i us podeu descarregar gratuïtament aquest joc.
És un videojoc on reviurem conflictes històrics autèntics.
I la idea és dominar el comerç arreu de tota la Mediterrània i navegar per Barcelona, Nissa, Xipra, Alexandria, etc.
Qui ha acabat el joc és el Francesc Xavier Blasco, que avui no ha pogut venir, l'he sabut molt greu, perquè tenia moltes ganes de parlar.
Però hem de dir que ja és Consol Major.
Ell l'ha acabat i controla absolutament tots els ports i ens comunicava això.
L'app sobre el Consolat de Mar és un entretingut passatemps on a moda d'un viatge per a alguns dels ports més importants del comerç marítim per a la Mediterrània
anem rebent petites píndoles informatives sobre les funcions del Consolat de Mar
i de com aquestes van esdevenir un codi de llei marítim extès allà on va arribar comercial a flota catalana.
A part de preguntes i respostes, ens trobem amb petits jocs tipus Memory, de cercar elements en un dibuix,
o el joc del penjat, amb termes nàutics.
Jocs senzills, però amb un número limitat d'errors que quan juguem en fases amb pirates
poden ser tot un repte, ja que ens permeten moltes menys errades.
Per la curta durada del joc, puc criticar que sovint les píndoles sobre el funcionament del Consolat de Mar
que apareixen entre fases es repetia la mateixa diverses vegades.
Però realment m'ha agradat descobrir com funcionava i m'ha deixat amb ganes de voler-ne saber més.
Pot ser un bon estímul per acompanyar-lo amb una visita a alguns dels actes del tres quarts de mil·lenni del Consolat.
A mi no m'ha passat, jo encara en queden dues citats, encara no sóc cònsol major com el Francesc,
no se m'han repetit els textos, però he de dir, els puzzles del Memory, saps el Memory que jugàvem de petits?
A mi m'encanten.
Però és un dels jocs que jo quan el tinc davant, ja sigui de forma física o virtual, com ho podem jugar al Consolat,
em poso en mot de concentració absoluta.
Sí, sí, sí.
Perquè dius, a veure, sembla fàcil, però compte.
Sembla fàcil, però té un número d'errades d'atergat.
Sí, exacte.
Aleshores és...
I quan et trobes els pirates és més complicat.
Sí.
I potser els he trobat a Mallorca i m'han fet jugar.
Exacte, exacte.
Tu, Star, tens alguna tècnica quan jugues al joc d'aquests, a les cartes, i has d'anar veient quines són les parelles, o no?
Em sembla que no el tenim?
Ah, sí, sí que el tenim.
Sí, sí, sí, exacte.
No tinc cap tècnica, però sóc molt bo jugant amb això, eh?
Tranquilet, eh?
Modèstia a part.
No, no, no, no.
No, no, és que jo també sóc bo.
Doncs quan vulguis, quedem al carrer, quedem a la platja.
Ho fem davant de l'Eli.
Sí, sí, davant del públic.
Sí, d'acord.
Sí, davant del públic.
No, ja tinc una tècnica que és, sempre començo des de dalt i vaig fent...
Jo també, però vigila'm aquesta tècnica, perquè de seguida se t'esgoten les possibilitats.
Clar, clar, clar, sí, sí, però, bueno, no ho sé, no ho sé.
A mi m'agrada, eh?
Som, com dèiem, jocs senzills, però que tu, quan els superes, et va donant informació que moltes vegades és molt curiosa.
Exacte.
Està molt bé, perquè són senzills, però això fa que vulguis anar al següent.
Exacte, exacte.
Aquesta és la gràcia.
I també hi ha una cosa molt ben mesurada, que és la quantitat de text.
Sí.
O sigui, en cap moment dius, uau, per rafada...
Sí, sí, un patch, no, mucho texto.
Realment està ben mesurat perquè vagis avançant de forma molt agradable.
Jo crec que una paraula que pot definir l'aplicació és agradable.
Tu vas jugant, vas avançant, les il·lustracions són boniques, en cap moment...
Fins i tot en preguntes, que tu, moltes persones que juguin no coneixeran les respostes d'entrada,
però més o menys, tal com estan plantejades...
Encara pots fer una idea.
Encara pots anar jugant bé.
He après moltes coses jo jugant al videojoc marçal.
Una d'elles és que als vaixells hi havia un escrivà.
Exacte.
Un escrivà que portava una mica el control.
Era el notari de l'època.
Era, pels qui ho faig l'Emili, ja sé, s'erreu molt pocs.
Era, com es deia, el... com es deia, Estar?
El furriel.
Furriel, sí.
El furriel, sí, sí.
Era una mica el que controlava una mica tot.
El capo furriel.
Exacte.
Era el que havia d'atastar, el que havia de certificar.
Per exemple, quan es carregava la mercaderia, no?
Sí.
I, no ho sé, 300 quilos de farina.
Molt bé.
Doncs ell apuntava 300 quilos de farina de tal mercader.
Entra, no?
I és com el registre, per entendre's.
Correcte, sí.
Havia de notar i de registrar tot el que succeïa en el vaixell rellevant.
I quan s'arribava a port i s'havia de descarregar aquells 300 quilos de farina...
Els tornaven a passar.
Els tornaven a passar i llavors anotava quants quilos s'havien descarregat allà.
Perquè probablement entre que s'havien carregat i s'havien descarregat hi havia petites pèrdues.
El problema era quan no n'eren petites les pèrdues.
Què podia passar a l'escrivà?
No, a l'escrivà podia no passar-li res.
El problema de l'escrivà el tenia si es descobria que havia falsificat, diguem-ne...
O s'havia equivocat.
O s'havia equivocat, exacte.
Això sí que...
O que no havia...
O, per exemple, que no havia notat una informació rellevant.
Això sí que...
Bé, l'escrivà era una professió de risc, perquè et podien tallar la mà, diguem-ne,
si cometies segons quin tipus d'errades, no?
Ho deurien fer ja al vaixell, segur, no?
Segurament ho faríem ells.
Allà mateix.
Allà mateix.
Sí, sí, pim-pam i s'ha acabat.
Sí, sí.
Ara ja no comptes més.
Exacte, exacte.
Però hem après més coses.
Tu, Albert, en deies que n'hi havia una que era molt... que tu l'havies encertat molt ràpid.
La del gat.
La del gat.
El fet que un vaixell havia de portar, doncs, un gat...
Si portava mercaderies, sí, un gat a sobre per si hi havia rates.
Clar, perquè és el que us deia, quan la mercaderia es descarregava i es constatava,
on constatava que hi havia una gran diferència entre la mercaderia carregada i la descarregada,
llavors això podia ser per diversos motius.
Un dels motius era, doncs, que hi haguessin rates a la nau i que les rates s'haguessin crespit a part de la mercaderia.
Clar, aleshores, per evitar això calia tenir-hi un gat.
Llavors comprovaven si hi havia el gat, no?
Exacte.
Si el senyor de la nau no tenia un gat, el senyor de la nau havia de pagar, havia d'indemnitzar, per entendre'ns, aquell mercader.
Perquè es considerava, doncs, que hi havien hagut rates perquè no hi havia gat.
Si tanmateix hi havia gat, però hi havia rates, aleshores, una de les coses que fa el llibre,
tot això és qui ho regula és el llibre del Consolat de Man, eh?
Doncs, aleshores, s'havia d'arribar a un acord entre...
Perquè s'entenia que el senyor de la nau ja havia fet el que s'havia pogut, que era posar-hi un gat,
i aleshores, doncs, s'havia d'arribar a un altre tipus d'acord.
I amb un sol gat ja valia, perquè, clar...
Clar, el sol gat era molt arriscat, no?
Sí, sí.
Digueu-ne, no sóc enginer nàutic i encara menys medieval,
però suposo que, com tot, aquí sí que el tamany o importava, no?
Sí, sí, sí.
Clar, clar.
I m'imagino, segur que està escrit, la relació entre els mariners i els gats.
Això deu estar escrit.
Deuria tenir un...
Bé, deuria ser un animal que era estimat o que sabien que era un més, en aquest sentit, no?
Sí, esclar, i que no se'l podia posar en risc.
Exacte, exacte, exacte.
És important, sí.
Sí, sí, molt bé.
També, per exemple, hem après en aquesta aplicació, en aquest joc que es diu Consolab,
a banda de l'escrivà, i que també els...
Doncs hi havia uns drets laborals pels mariners.
Exacte.
I això estava molt contemplat, també, a Consolab.
És que el llibre del Consolab de Mar, com us deia, regula un fotiment d'aspectes entre els quals els drets laborals dels mariners i de les famílies dels mariners.
Perquè, mira, us poso un exemple molt fàcil, però que per mi és clarivident i molt il·lustratiu.
Quan un mariner, quan salpava el vaixell i un mariner caia malalt, aleshores, evidentment el mariner no treballava durant el temps que fos necessari i havia de continuar cobrant el sou que s'havia compromès, que s'hi havia compromès el senyor de la nau.
Però, si s'arribava a la conclusió que la malaltia era prou important com per necessitar aturar-se a port i que allà el veiés un metge o qui fos, aleshores, el senyor de la nau sí que podia, per prescindir del mariner, perquè, si no, no el podia fer fora, per molt malalt que estigués.
Si era una malaltia comuna, per entendre'ns, i se'n podien sortir i no el podia fer fora, aleshores, el podia deixar a port perquè el veiés un metge i li havia d'abonar la meitat del sou pactat per tot el viatge.
D'acord? Déu-n'hi-do.
La meitat. I aleshores sí que el senyor de la nau tenia dret d'agafar un substitut en aquell port i substituir-lo pel qui estava de baixa i li havia d'abonar la segona meitat, la meitat que quedava,
i fins a arribar al sou complet eren la resta, eren els mercaders de la nau que havien d'afegir la meitat que quedava.
Això significa que tots intentaven que ningú es posés malalt.
Entre altres coses, però també significa més coses, significa que la responsabilitat, per exemple, d'aturar-se a port i, diguem-ne, fer el canvi i substituir-lo,
això era una responsabilitat compartida entre el senyor de la nau i els mercaders que viatjaven.
Però és que clar, hi havia, ojo, perquè hi havia el perill que si el mariner moria, això també comportava uns drets per al mariner,
bé, per al mariner, per la família del mariner, per la dona en concret del mariner, d'acord?
Que havia de cobrar el sou sencer, la dona, no?
Llavors, tot això, regulat, fa 750 anys, no? Al segle XIII.
O sigui, més avançat...
Impossible.
Absolutament, sí, sí, sí, és absolutament...
Digues, digues.
Ara m'has deixat aquí amb l'aia al cor, i aquest senyor, el mariner que es posa malalt,
i el deixen amb un port i el baix i se'n va, què passa amb el mariner?
No.
És que és allà?
És que no sol i em va aixar el baix i on torna?
L'ha deixat així com acaba la història.
No, s'havia de guarir i llavors ja agafàven les golondrines quan fos.
Exacte.
No, però sí, igual després hi havia...
De tornada, el tornaven a una por de viatge.
Sí, no, perquè aquest que portava el vaixell, tenia més vaixells, es trucaven per telèfon...
Exacte, exacte, exacte.
No, no, no, hòstia, has de fotut el dret.
Sí, no, no, i a part d'això de comentes que no es podien posar malalts,
també regulaven el menjar, i que el menjar fos un menjar...
Equilibrat.
Equilibrat.
Equilibrat, sí.
Absolutament.
Sí, sí, sí.
Dieta mediterrània amb carn, peix...
Sí, llegums...
Perdona, això és molt bèstia.
Sí, sí, sí.
I a més a més, el més interessant és que això ho van acabar copiant tots els països.
Que això, tots els països de l'entorn van acabar copiant.
De fet, és el que us deia, van ser, el llibre del Consolat de Mar va ser vigent fins als codis napoleònics,
que és segle XIX.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, també hi havia comerç d'esclaus en aquella època, i també es parla.
També es regula, també es regula com ha d'anar això.
Sí, a veure, era un llibre molt pràctic, eh?
Ja, sí, sí, sí, sí.
Molt pràctic.
Totalment.
Però sí que és veritat que dins...
Clar, nosaltres, a més a més, hi ha una...
Jo crec que una visió interessada de l'edat mitjana, molt estesa,
com si l'edat mitjana fos una època fosca, una època...
Bruta.
Bruta, no?
Sí.
Enderradida, no?
I aquesta imatge, no?
És veritat.
Jo crec que això és...
És teoria meva, eh?
Que ara em trec de la màniga,
però és una imatge que a alguns els interessa molt de difondre,
perquè, clar, sí que en alguns països l'edat mitjana va ser una època grisa,
una època fosca, una època bruta, no?
Una època de...
És veritat.
Però precisament, a casa nostra, l'edat mitjana va ser l'esplendor.
Absolutament, sí, sí.
D'acord?
En el comerç...
En tots els enits, en literatura, en la resta d'arts, en política, no?
Clar, i no va ser en cap cas una època endarrerida, com ho acabem de constatar.
Al contrari, vam ser pioners i vam revolucionar, a la nostra manera, vam revolucionar el comerç internacional.
Per acabar, Marcela, volia comentar-te una altra de les coses que he après en aquesta aplicació,
i és el tema amants enxampats.
Exacte.
Ai, ai, ai.
Això és boníssim.
Però és que, clar, tu quan vas avançant en el joc, t'ho va explicant...
Hi ha moltes més històries, de veritat, descarregueu-vos aquest joc per iOS i per Android,
Consolab, perquè aprendreu moltíssimes coses mentre jugueu.
Què passava si, després de, escolta, moltes jornades amb un vaixell, doncs, dues persones els enganxaven, doncs, dos amants, no?
No, diguem-ne que això ve dels costums de Tortosa.
També, val.
Això ve dels costums de Tortosa, i és una aportació innovadora dels costums de Tortosa,
perquè, a mi quan m'explicàvem, realment me'n recordo que em pixava d'arriba, eh?
És a dir, els costums de Tortosa regulen un seguit d'aspectes no només marítims,
regulen de la vida quotidiana dels tortosins, i quan parlem de tortosins d'aquella època
vol dir tota l'àrea d'influència de Tortosa, no només la ciutat de Tortosa, d'acord?
I regulen, per tant, aspectes de la vida civil, no?
I una de les qüestions que regulen els costums de Tortosa és, doncs, això,
què passa quan a un home o a una dona, perquè en aquest sentit era...
Evidentment no era la igualtat que entenem avui ni de bon trobar,
però sí que em va agradar, no?, que podia ser amant, home o dona,
aquí no hi havia diferències en aquest sentit, doncs, què passava si se l'enxampava
o què passava si tenia amants, no?
El més divertit per mi de tot és que els costums de Tortosa fan una diferència
entre si això s'acaba sabent o no.
Si no s'acaba sabent, no passa res.
No passa res.
S'ho han currat i, escolta'm, felicitats.
La cosa aquesta de que t'hi quedi bé, no?
Sí, exacte.
Diguem-ne, la part afectada, per dir-ho d'una manera, si no ho sap, escolta...
Ara, si el senyor ho veu...
Sí, o la senyora, és igual.
Sí, exacte.
Llavors, una de les conseqüències finals, no?, i a mi, quan m'ho explicaven,
em van dir, eh, però escolta, això no és res, eh, que en d'altres llocs els mataven.
Aquí l'únic que fèiem, l'únic que fèiem era que els amants havien de sortir junts,
de punta a punta de la ciutat havien d'anar despullats, mentre els ciutadans que volguessin,
per dir-ho així, els hi fotien cops.
Això em recorda la sèrie aquella de Joc de Drons.
Sí, sí, sí, una mica.
Però a mi sempre em remarcaven, però escolta, que això era molt avançat, eh,
que només els passava això, mira, no els hi retiraven cap propietat, no els mataven.
Però hi havia un moment que segurament es veien, eh, perquè es creuaven, eh, guau,
quines històries, quines històries...
Avui en dia estaria tota la diagonal planada de senyors i senyors...
Ah, sí, no hi cabrien.
Hòstia, és tard.
Sí, sí, és una bona imatge.
Sí, sí, és veritat, és veritat.
Doncs, escolteu, fantàstic, jo crec que hem de ser cònsuls majors, si no ho sou encara.
Hem de concedir-ho, jo encara no ho sou.
Jo soc advocat.
Sí, jo també, jo també estic més enllà, eh.
Estic en camí, poc a poc.
A mi falten dues ciutats, si no estic equivocat,
i quan ho sigui, també ho comentaré aquí, perquè en aquests moments ho és a Francesc.
Diguem-ho que, a mesura que avances, vas guanyant com una sèrie d'insígnies.
Sí, és veritat.
Sí, és veritat.
Estatus, va pujant, comença sent, doncs, el més baix, la baixa estofa de la societat dels mariners,
i vas pujant.
Jo, escolta, jo m'has dit que no, Albert, però advocat no està malament.
No està malament, no.
No, no, i al final tenien molta importància d'avocats, perquè ho resolien tot, eh.
I tant.
Sí, sí, ho havien d'aconseguir tot.
Doncs, Marçal Girbau, que és comissari de la campanya Tres Quarts de Mileni del Consolat de Mar,
moltes gràcies per explicar-nos tot això.
Ens encanta parlar de videojocs i d'història.
I sempre que podem, doncs, ho fem.
I quan ens va arribar l'oportunitat, doncs, ho vam tenir clar.
Gràcies per la iniciativa i per 750 anys més que qui faci l'entrevista dels 1.500 anys.
Igual posen en aquests talls, eh, i veu.
No, de veritat, felicitats. Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Participa a la comunitat del Generació Digital al nostre canal de Telegram.
Després de conèixer la tasca del Consolat de Mar de Barcelona i la seva nova aplicació,
ens han vingut ganes de seguir explorant els oceans.
I, sobretot, de fer-ho a través dels videojocs,
des del que parlem nosaltres.
Aquest ha estat un escenari que des de sempre ha tingut presència en el món dels videojocs,
però, Albert, no els podem repassar tots, però sí uns quants.
Podem repassar uns quants perquè n'hi ha moltíssims,
però hem fet una petita selecció d'alguns videojocs ambientats a la mar
i que pertanyen a gèneres, estils de joc molt diferents.
I, si us sembla, comencem amb els que tenen elements d'estratègia portuària.
Estem sentint la música de la nissaga de jocs Port Royale.
Port Royale és una nissaga de jocs desenvolupada per un equip alemany
que es diu Askeron Entertainment,
que ja va deixar d'existir i va vendre els drets a una altra empresa.
Però eren jocs que ens situaven en el carip
i teníem tota la part d'aquesta d'estratègia, gestió,
del tema de la teva flota de vaixells.
A partir d'aquí tenim altres videojocs, ràpidament.
Per exemple, la sèrie de videojocs d'Ano.
Ah, Ano Games.
Amb dues nes.
Sí, sí.
Exacte, dues nes, important matís aquest.
Important.
Doncs són d'Ubisoft
i són videojocs de gestió de ciutats històriques
i també la part portuària, la part del port també és superimportant.
I també he trobat un altre,
per si esteu molt interessants amb aquest tema,
dintre de l'àmbit de l'estratègia,
que aquest dia és, per si sou, bé,
superfanàtics, sí.
Aspirants a...
Perquè és tant de ser un capità que no veus l'aigua.
Estàs tancat veient papers
que es diu Rule of the Waves.
Directament.
Rule of the Waves està per Steam,
ha sortit aquest any, el mes de maig,
gestió de flotes, cartes de navegació,
construcció de baixíss...
Tota la feinada, eh?
És que les imatges del joc, Steam,
en cap d'elles es veu al mar.
I no surt aigua.
En cap d'elles, tots són documents.
Era com mare meva.
Per cert, has deixat un, eh?
No sé si l'estars se'n recordarà
un joc per al Commodore i Amiga
que es deia Ports of Call.
Mira, la vaig tota la nit
buscant el que et joc, Albert.
Perquè...
No, no, no.
És que m'acabo d'enfadar
perquè jo recordo,
sí, recordo que l'Albert Miralles,
dels Experts...
Sí, sí, sí.
Ell és un fanàtic d'aquest joc.
Em va dir que era el seu joc preferit.
I ahir vaig estar, t'ho juro,
una hora posant Call of Port...
No, no, vaig posar
Ports of Duty.
Sí.
Ports of Duty.
Call of Navy.
Ports of Call, no, eh?
Sí, sí, Ports of Call.
Ports of Call.
Sí, sí.
I era un joc que, la veritat,
a mi em posava molt nerviós
a l'hora d'aparcar, no?
Ara dic aquesta paraula que no és,
segur que té un nom
quan has de...
Atracar.
Atracar el faixell.
Gràcies, que es nota que ets de Tarragona,
perquè era horrorós, això.
Ports of Call.
Sí, sí.
Doncs seguim amb un joc sobre el mar
una mica més abocador.
És el The Legend of Zelda Wind Waker.
Sempre col·loca el Zelda, eh, el tio?
Ah, és que és molt maco, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, em permetreu,
però és un joc molt maco.
Faig broma, eh?
Faig broma.
Mira, mira com el tresor.
És un dels Zelda més recordats.
El mar és el protagonista d'aquest videojoc.
Nosaltres conduïm al vaixell,
aquest petit donet on hi ha el link.
Podem dominar el vent,
i, per tant, dominant el vent,
podem dominar cap on anem.
i és un joc que ha retratat el mar
dintre de l'àmbit de l'aventura
que està molt bé.
Molt bé.
I, si us sembla, passem als pirates.
Exacte, perquè deia
què passa aquí que no hi ha pirates?
La música que sentim
és la del Sea of Thieves.
Sí.
Aquest videojoc de multijugador
que es va posar tan de moda
també durant la pandèmia.
N'hem parlat algunes quantes vegades aquí
perquè jo soc molt fan.
Hem de fer una partida algun dia.
Jo recordo ben la fet.
Aquí jo patia molt,
com tots els jocs en xarxa,
que jugo amb vosaltres,
perquè anava de boli.
Recordo que havia d'apuntar,
apuntar,
o portar el vaixell.
Si vosaltres estàveu a dalt,
jo estava a baix,
era un drama.
I l'aigua, l'aigua.
Hi havia aigua.
S'ha de treure l'aigua al vaixell.
És un videojoc cooperatiu.
Quatre persones
han de dominar un vaixell.
Qui porta el timó,
qui posa les veles
en la situació segons el vent,
qui buida l'aigua.
És fantàstic.
M'agrada moltíssim.
i és el típic joc de pirates
que està superbé.
També hi ha un clàssic,
com per exemple
el Sid Meier's Pirates.
Que tu és que és del 87, aquest.
Del 87.
Déu-n'hi-do.
Aquest l'estat el coneixes, no?
Sí.
Sí, sí.
El típic de Sid Meier.
O, per exemple,
l'Assassin's Creed Black Flag.
Sí, que va ser com de pirata a pirata.
Aquest també el conec, eh?
Aquest també el conec.
Molt bé.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Estat molt bé.
Doncs coneixereu que pots...
A mi el que més m'agradar
és que podies escollir
quina cançó cantaven els mariners
mentre anaves navegant.
Ah, molt bé.
Podies canviar com si fos una emissora de ràdio.
És veritat, és veritat.
I canviaven la cançó.
Està bé.
Està bé, clar, clar,
perquè en tenien unes quantes, segur.
I era molt maco
perquè es posaven tots a cantar.
Sí, sí.
Va, canteu aquesta ara.
Sí, sí.
Deuria de ser especial, eh?
Molt xulo, molt xulo.
Els moments que deurien passar allà.
Molt bé.
Més videojocs.
A veure, aquest.
Aquí, Albert,
m'hauràs d'explicar alguna cosa
perquè aquest videojoc que està sonant
és un...
No el coneix ningú.
És veritat.
No el coneix ningú.
No, el David Jaume Andreu
em vas dir.
Només dues persones.
Només dues persones.
A Catalunya només dues persones el coneixeu.
Overworld PlayStation 1.
PlayStation 1,
jo va ser un dels primers jocs
que em vaig comprar
quan vaig comprar la PlayStation 1.
És un joc de vaixells
amb el qual tu portes el control
d'aquest vaixell,
que són petitets.
N'hi ha molts a la partida
i el que has de fer
és quedar a l'últim
i matar amb els canons
l'altre vaixell.
És ràpid, divertit.
És com si fos, diguem-ne,
de cotxes,
però el que portes
és un vaixell.
i és un joc
que no se n'ha parlat mai més.
Ningú ha fet una còpia indie,
ningú ha fet res
quan és un joc
molt divertit
i que algú
hauria d'agafar la idea
i fer alguna cosa
més o menys especial.
Estudiants
d'Enti,
estudiants de la UPC,
sisplau,
mireu
l'Overboat
i jo crec que agafareu idees
per fer un bon joc.
El tinc molt pendent.
El jugaré
quan pugui i el jugo.
Perfecte.
Molt bé.
I Albert,
acabem amb dos jocs
d'exploració subaquàtica
i catalans, a més a més.
Els dos, sí.
Dos desenvolupats a Catalunya.
Són el Coral.
Aquest és més recent,
més o menys té poquets anyets.
Aquest videojoc
d'en Carlos Coronado
on havíem d'explorar
el fons marí
i que tenia
una mena de temàtica
de criticar
la sobreexplotació del mar.
Sí.
El Coral va ser
un joc molt relaxant,
estava molt bé.
I també un altre
que vam parlar molt
també en Generació Digital
i tu, Albert,
coneixes molt bé,
que és el Dive
de Medes Island,
el videojoc
de les Illes Medes.
Sí, per l'avui.
I jo vaig posar el so.
Tu vas posar el so.
Sí, sí, vaig posar el so.
Va ser un dels únics jocs
que he treballat
i aquest va ser un d'ells
i és molt especial
aquest joc
i és molt bonic.
L'empresa Cosmonaut Games
és aquella desenvolupadora
que avui dia
doncs ja no fa videojocs.
No, no.
Però vas posar el joc
i com vas gravar l'aigua?
Com vas fer-ho, això?
No, però és amb les meves gravadores
i vaig gravar-ho a pals.
L'aigua que sona
del Dive
és de pals.
O sigui,
et diuen que són
les Illes Medes.
Ah, i perdona,
i el so.
I el so.
I el so.
I el so.
I el so.
I el so.
I el so.
I el so.
I el so.
I el so.
la banyera
d'on vivia abans
a Sant Quirce del Vallès.
Sí, sí, sí.
Allà, saps?
Allà, les bombolletes
quan sembla que està.
Molt bé.
Ara us hem d'explicar una cosa
després de fer aquest resum
força interessant.
Els teus amics
estan connectats
al Generació Digital.
I és que vull explicar-vos
el naixement
d'aquesta secció
que ara farem
i que portarà l'Estar avui.
Té molt a veure
amb una ocorrència
que vam tenir fa uns dies
fent el programa
i era...
Hosti, per què no recordem
que fèiem mil programes
justos abans?
Saps?
Vam dir, escolta'm,
ho podríem fer.
El nostre oient
i amic, Víctor Puig,
perquè en aquell programa
el vam demanar,
escolta'm,
com es podria dir
aquesta secció?
Doncs,
em va enviar uns missatges
i ho va demanar
directament
a la Intel·ligència Artificial.
Saps?
Escolta'm.
No ho crec.
Sí, sí, sí,
el va dir.
Diu,
un amigo mío
hace un programa
de ràdio semanal
sobre videojuegos.
Lleva 1.024 programes.
Ahora quiere hacer
una sección
en el programa
para recordar
cada semana
de que hablaban
hace mil programes.
¿Me podrías seguir
sugerir nombres
para la sección?
Y ahora se me va
donar 10,
Retro Game Flashback,
Viajes de mil programes,
Memorias del joystick,
Retropixel,
Gaming Ancestro,
El baúl de los 1024,
Echos del pasado gamer
y Retrospawn.
Hostia,
Echos del pasado gamer
es increíble.
Y ahora va a venir
un moment que le diu
va, está molt bé,
pero me pot ser en català,
sisplau.
i va haver-hi un moment
que li va fer en català
però no tinc la foto.
Oh, quina pena.
Bé, és igual,
no passa res.
I una de les que més
ens va agradar
va ser Retro Mil.
Esteu d'acord
que pot ser
un bon nom?
Sí?
No, no es va matar gaire
la intel·ligència artificial
no, no es va matar.
No, no es va matar.
Està cansada.
Està cansada de dir,
mira, va,
té 10 en castellà
i mira,
Retro Mil.
Sí, sí, sí.
I la va encertar.
I la va encertar.
Sí, mira,
el que farem serà
la setmana vinent
li farem gravar
el Carles Martínez de Bo
i farem una musiqueta del tal.
Però avui,
és tard,
la comencem avui o no?
Sí.
Va, però vinga,
anem.
Vinga, va.
De fet,
si us parlo
de retrotrencadissa,
a molts de vosaltres
us posarà la pell de gallina,
oi?
Doncs avui
comencem aquest Retro Mil,
una secció
on hem enganyat l'Star
perquè ens comenti
què va passar.
Ara fa exactament
mil programes
del Generació Digital.
Gràcies a la plataforma 3CAT
tenim a disposició
tots o gairebé tots
els àudios
del nostre programa
des del primer
al darrer
a Catalunya Ràdio,
oi?
Sí, senyor.
I en som un munt, eh?
Morillo, som més de mil.
Sí, sí, sí.
Mor, que són Retro Mil, no?
Bé, em tenen
que aguantar una estoneta
fent una petita
i breu retrospectiva
del que dius,
del que dèiem
fa mil programes enrere.
I com que avui
fem el programa 1026,
quin programa repassarem?
El 26, òbviament.
Clar.
Flipareu
amb el contingut
del programa
número 26, eh?
Es va emetre
el 30 d'abril de 2008.
Dani, puja el volum,
sisplau.
No hay go, no.
Efectivament, efectivament.
No se sent res
perquè aquest programa
no hi és.
Què dius, ara?
Corillo, no hi és.
Cap problema, cap problema.
A veure, el 3K
s'acaba de posar.
Ah, que igual
encara no ha pujat.
Encara està una miqueta.
I a més, clar,
jo també he anat
a buscar la xitxa.
He buscat aquí
les entranyes.
Ja.
Però farem un preview
i escoltarem,
ara sí,
que recomanarem
el programa número 25,
val?
Sí.
Si em permets, no?
I ho farem començant
pel final d'aquell dia,
d'aquella hora
del 17 de març
del 2008.
Fins aquí
el programa d'avui.
Recordeu que
Generació Digital
s'emet a Catalunya Ràdio
els dies que és festa
entre setmana.
Mentrestant,
podeu saber més
sobre...
Patapam.
Jordi Sellas,
el presentador del programa
d'aquell moment,
ens recordava,
atenció,
que el Generació Digital
sortia a Catalunya Ràdio
els dies festius
entre setmanes.
És a dir,
quan un 11 de setembre
queia en dimarts.
Sí, exacte.
Doncs aquell dia,
pum, sortim.
I ara miren.
Que bonic, no?
Sí, no, no,
escolta, mi tant.
Està molt bé.
Aquell programa,
aquell programa de Murillo
estava dedicat
als jocs de conducció.
Cada programa
té un subtítol
que defineix
de què anava
i posa aquí
a la pàgina
que està dedicat
a jocs de conducció
arran de l'aparició
del videojoc
Gran Turismo 5 Pròlogue
que va ser
per la Play 3.
I tant.
Fa 15 anys,
d'allò,
fa 15 anys.
I les dades
amb les que us
introduïm al joc
jo em penso
que us resultaran
bastant familiars.
Una de les curiositats
és que aquest videojoc
sortirà a la venda
de dues formes diferents.
Una,
amb la tradicional capsa
i l'altra des de la botiga
que tenim
a l'interfície
de la PlayStation 3
i on,
per cert,
necessitarem
2,2 gigas
de memòria
de disc dur
per encabir-hi
tot el joc.
Una demo inacabada?
Un joc
amb prou cost
per comprar-te'l?
Un test per a Sony
per veure com funciona
el joc online
massiu
a la seva plataforma?
El que està clar
és que molts dels usuaris
encara estaran
esperant testar
el joc sencer
que apareixerà
d'aquí a un any.
Hosti,
sona molt,
una mica antic,
molt, molt.
Fa 15 anys, eh?
Aquí va començar
tot això digital.
Sí, sí, sí.
Mare meva.
Per cert,
cada vegada que dius
fa 15 anys,
fa 15,
fa 15,
saps?
No sé,
però em fa gràcia,
eh?
Fa 15,
però ja està.
Però vinga,
més teca,
més teca.
Ara escoltarem
la nostra estimada
Ariane Oltra
que es preguntava
si aquest cinquè títol
del Gran Turismo,
que ara,
el any 2023
van pel CEP,
o sigui,
en 15 anys
n'han fet dos de més,
no?
Sí.
Ella deia si,
però espanyol,
ens preguntava
si n'eren molts
perquè no ho veia
per tant
en comparació
amb altres nissagues
que ella havia jugat
com ara al Final Fantasy.
Clar.
Però ve d'aquí
que sempre
podem comptar
amb la saviesa
del nostre
Albert Garcia.
Quants,
quants títols
s'han entret ja?
Però és el que us deia,
cinc tampoc em sembla d'any.
Hi ha una llista
aquí a la taula
i clarament es veuen
doncs gairebé
una vintena
de títols
de Gran Turismo
entre tots els que han sortit
des de l'any 97.
O sigui que a Ariadna
ho sento molts
i n'eren molts,
n'eren moltíssims.
Ariadna Oltra,
eh?
L'Ariadna Oltra
de TV3, eh?
Que també va...
O sigui,
a veure,
un dia haurien de fer un repàs
de la gent que ha passat
pel Generació Digital, eh?
I tant,
només cal posar TV3
avui en dia, eh?
Pràcticament.
Jo m'estic preguntant
quins vint jocs eren aquells
perquè clar,
Gran Turismo,
un, dos, tres, quatre
i els altres catorze.
No, però havien les prèvies,
havien les prou,
havien les demos,
les versió HD.
És veritat, això, eh?
I recordo,
recordo algunes versions
que podies jugar
amb tres cotxes,
passats?
Sí, un altre amb un,
un altre circuit,
un circuit especial,
la versió HD.
Ho mirarem?
Sí, sí, ho mirarem, eh?
Sí, sí, ho mirarem
perquè això és molt bo,
molt bo.
Retromil,
Retromil,
n'anirem fent.
Exacte, exacte.
És que aquí el bo
és que tenim
que el Generació Digital
sempre han fet
anàlisis profuns
i consensuats.
l'Olga Vallejo,
una de les nostres
estimades amigues
que va passar
pel Generació,
als selles
li preguntava
el secret d'aquest joc
i ella ens desvelava
quin era
el grèxic
d'aquests
que era en turismo
mentre tenia
el comandament a la mà
perquè en aquell moment
jugàvem
mentre feien el programa, eh?
Sí, sí,
jo acabo de començar
i t'enganxes
perquè veus
que tu no vols sortir
de la carretera
i al principi
no ho aconsegueixes
i no pares,
és una qüestió
que t'ho sudaria més.
Veus?
Exacte, exacte.
Aquest joc va triomfar
perquè ets tossut
tu vas jugant
i està tot dit, no?
Doncs no,
doncs no.
Aquestes tecleres junts
van provocar
una miqueta de controvèrsia
com demostra
ho sento molt
l'Albert Murillo
aquí que vas respondre
d'una manera
una mica vehement
i un xic
xafa guitarras.
Ai, mare.
Hem de saber
que els cotxes
no es fan malbé
per molt que tu xoquis.
No te'n vas de la pista.
Potser per això
li agrada tant a l'Olga.
No se'n va de la pista.
Hòstia.
Ja, vas anar aquí veig.
Molt valament aquí.
Clar, clar.
Però això no és res.
Murillo,
això no és res comparat
amb una altra opinió
bastant capitalista
també del nostre estimadíssim
Gustavo Benete.
Suposo que el plaer
que et dona conduir
encara que no puguis
tenir mai aquest cotxe
és molt gran
i per això és l'èxit.
A mi m'agrada.
Sí, sí, sí.
Com que no el tinc
em s'agradaria tindre.
És que a mi m'agrada.
Murillo,
és a mi,
García, m'encanta
com cadascú
ho veu a la seva manera.
I més m'agrada
i més m'encanta
una dada supercultural
i molt bona
i molt gran
que vas afegir
Murillo, mira.
Un dia vaig llegir
un llibre
que quan va sortir
el Gran Turismo 4
on explicava
el Como se hizo.
Triga tant
en fer-se un joc d'aquests
perquè els sons del motor
és realment el motor.
Quin llibre era,
Murillo, això?
Sí, sí.
Mira,
ara ho recordo.
És un llibre
de Gran Turismo
que me'l van regalar
quan va fer
no sé 15 anys
i ho explicava allà.
Que cadascun dels motors,
el Yamauchi,
oi que és?
El Yamauchi,
volia efectivament
el sort real
de cadascun dels cotxes.
que trigaven tres mesos
a fer cada cotxe
i n'hi ha centenars.
Sí, sí.
I després també...
No parlàvem tant.
Sí, sí.
I després també vaig sentir
o escoltar
que ja havien creat
un motor,
que aquí es pot dir
d'aquesta forma,
un motor programat
per crear el so
a temps real
de cadascun dels cotxes.
Vull dir que ja no havien
d'enregistrar
el cotxe real,
saps?
Sí, sí, sí.
Quines coses, eh?
Mira,
també va haver
un d'aquells tocs
de l'Albert Garcia
que de debò,
s'ho dic sincerament,
a mi m'ha tenen
el cor robat.
A mi em sembla
que esteu tots
defensant el Gran Turismo,
però bueno,
tampoc no hi vaig
un joc
que actualment
diguéssim
que estigui fent
molta cosa
per evolucionar
respecte a la seva
fórmula inicial.
No, no, no.
Està bé.
Molt bé.
És que tu ets el...
Sí.
Tots estàvem...
Sí, exacte, exacte.
A veure,
no n'hi ha per tant,
baixeu, baixeu.
Està molt bé.
A veure,
aquestes paraules
en el fons
tenen força de realitat.
No ha canviat res, eh?
No.
No?
No, no.
El tio,
el Yamouchi,
fa la seva...
Per cert,
el Yamouchi estarà demà
a Barcelona?
No se sap.
Encara no ho sé.
Val, d'acord.
Es comenta
aquest cap de setmana
a Barcelona.
Aquesta setmana,
sí, sí, sí.
Estem enregistrant això
i veient-ho per Twitch
el dijous.
Igualment,
per qui no ho sàpiga,
se celebra
a banda del Festival Saga
com un esdeveniment
molt potent
de Gran Turismo Barcelona.
Exacte.
Amb competicions
del videojoc
i tot això.
Sí, sí,
de coincidir.
Mil programes,
o sigui,
mil programes sencers.
Exacte.
Una mica de visionaris,
no?
Sí, sí,
absolutament.
Sí, sí, sí.
Però vam parlar
d'altres coses, no?
De més coses
i no només
de Jocs de Conducció.
Sí, sí.
Mira,
tot i que aquest programa,
ja és el que us deia,
està indexat
a Camp 3Cat
com Jocs de Conducció.
Sí.
Per mi, sincerament,
el tema principal
és un altre.
Amb quatre paraules
del Jordi Sellas,
penso que m'entendreu
perfectíssimament.
Anem cap a Rússia.
Això,
penso que amb això
ja comencem
a sàpiguer de què va,
no?
Sí, senyor,
això és història
de la ràdio
i d'aquestes de veritat.
I no exigeu
perquè
parlàvem
que va vindre
l'Alexei Pachnikov
a la UAP
i el vam anar a visitar,
el vam anar a veure,
tal,
no sé què,
no sé quantos,
que vam tindre
l'orgull,
el plaer,
més que d'entrevistar-lo,
de conversar,
de parlar amb ell.
I va ser una cosa
apoteòsica, no?
I aquí
la cara mateix,
com dèiem abans,
la Reanne Oltre,
que ara,
de debò,
podem dir que és un referent
comunicatiu al nostre país,
va fer una puntualització
que, de veritat,
que paga la pena
escoltar
aquests 39 segons
del que va dir.
Aquest home
està començant a ser reconegut
perquè fa només uns dies
a la Vanguardia
sortia un article
amb entrevista d'ell.
I és el que us he comentat
ja des de fa uns dies
aquí al programa
i parlant seriosament.
Això demostra
que un diari
com la Vanguardia
li ha de dir
que mitja pàgina
al senyor
que va fer
el Tetris,
encara que sigui
en la secció
de cultura
o tecnologia,
que no me'n recordo
exactament quina era,
però sí que demostra
que realment
el sector dels videojocs
està entrant,
diguéssim,
en el sistema,
que ja no és
una cosa
absolutament residual
o d'una gent
que és friki
o que és a dir
que al seu temps lliure
una cosa estranya.
Doncs llavors
podríem dir
que fa 15 anys
que diguéssim
que com deia
el Sespinyol
hem guanyat.
I tant.
I els frikis
ara són els altres.
En aquell moment
jo em penso
que en aquesta sentença
de l'Ariadna
un perdonareu
però poca cosa
més puc
de m'afegir.
I tant.
I de fet això
ha canviat força
i ara crec que...
Jo penso que és a partir d'allà.
O sigui,
en aquell moment
és pàgine 9.
Sí, sí.
Per Barcelona
i d'arrança
en aquell moment
els mitjans de comunicació
més o menys generalistes
s'ho prenen en sèrio,
ho veuen d'una altra manera
i a partir d'allà
és canvi de xip
i tira cap endavant.
Sí, sí.
Per nosaltres,
pel GD,
per l'equip del GD,
la visita del pàgine 9
a l'Autònoma
va ser com un dels moments
més mítics
que hem viscut
en tot...
Vam anar a tot l'equip.
Tot l'equip,
tot l'equip.
Va ser molt especial.
Vam estar força estona,
vam estar força estona,
vam parlar de tot,
del temps que feia,
de com estàs,
d'aquí allò.
O sigui,
no era la típica entrevista
d'anem a fer feina.
De fet, sí.
Vam estar xerrant amb ell,
va ser molt maco.
Per la gent que no ho hagi vist
o no hagi viscut
en aquell moment,
pot anar a
espaciosonante.com
és una pàgina
que tinc
on hi poso sons i tal.
I hi ha una pestanyeta
que posa Game Over.
Allà, si aneu,
hi ha un botonet
que posa
Alexei Paginov
i podreu veure
les fotografies,
escoltar l'entrevista,
escoltar les preguntes
que se li van fer
a la roda de premsa.
Absolutament tot
ho trobareu allà
i, efectivament,
entendreu per què per nosaltres
aquell dia va ser
tan i tan especial.
Doncs vinga, sí.
Perquè, a més,
quan van anar a prendre
allò que fan el pica-pica,
érem, què?
Nosaltres...
Ja està, ja està.
Sí, sí.
Ja està, ja està.
Absolutament.
Sí, sí, va ser una cosa
molt...
Mira,
allò que convida
a ser una mica
a casa
a prendre el cafè,
exacte.
Doncs va ser una mica així.
Sí, sí.
Doncs, Estar,
Albert i Eli,
moltes gràcies
per aquesta nova secció,
per haver parlat de mar,
de Pirates
i del Consolat de Mar.
Que vagi molt bé.
Estupendíssim,
molts petonets.
Igual, Ben.
Gràcies, de veritat, a vosaltres.
També gràcies al Dani Jiménez,
del Control Tècnic.
I nosaltres ens retrobem
la setmana vinent
amb més videojocs
i més passió.
I, sobretot,
si escolteu això dissabte,
teniu el Saga
encara dissabte
i diumenge.
No us ho podeu perdre.
Adeu-siau.
Get the Humanoid.
Gràcies.
Gràcies.