Bona nit, us informa Arad Mazuque.
En una entrevista que aquest diumenge publica el diari El Punt Avui,
el president Carles Puigdemont ha dit que no preveu
cap altra opció que no sigui votar.
Respecte a la possibilitat de proclamar unilateralment
la independència, tal com apuntava Oriol Junqueras,
si el govern espanyol impedeix el referèndum,
Puigdemont ha estat taxatiu.
No contemplem un altre escenari que no sigui votar.
Pot votar de moltes maneres,
però no contemplem un altre escenari que no sigui votar.
És que serà molt gros si no es deixen votar.
Serà molt gros.
I, vaja, ens preparem per votar, no ens preparem per no votar.
Puigdemont també ha dit que no pensa renunciar
a la independència de Catalunya perquè els únics que hi poden
renunciar són els ciutadans, i davant dels advertiments
i davant dels advertiments del govern espanyol assegurant
que no permetrà que es faci el referèndum,
el president de la Generalitat ha dit que no veu com ho podran impedir.
L'entrevista també s'emetrà sencera aquest diumenge
al Punt Avui Televisió i se'n pot sentir un avançament
al web del diari.
Carles Feinec, assessor d'Esquerra Republicana
a la Deputació de Barcelona, ha mort aquest dissabte als 52 anys,
cinc dies després de la direcció del partit que el va cessar
perquè l'investigaven per unes possibles amenaces
al membre de Societat Civil Catalana, Juan Arza.
El seu perfil de Facebook, Feiner, va amenaçar Arza
a arrencar-li el cap.
Per aquestes afirmacions, el Partit Popular Català, Ciutadans
i la mateixa Societat Civil Catalana
va demanar el cessament immediat de les seves funcions.
Finalment, Feiner es va disculpar també a través de les xarxes
assegurant que parlava en sentit figurat
i que les seves paraules s'havien malinterpretat.
El PSOE demanarà dilluns que les compareixences
dels ministres d'Interior i Justícia al Congrés
per l'operació a l'Eso es tramitin per la via d'urgència.
L'Urgència Socialista respon a les noves revelacions
sobre el cas, que s'han sabut aquest dissabte.
Segons conste a la interlocutòria del jutge de l'Audiència Nacional,
Eloi Velasco, el germà de l'expresident de la Comunitat
de Madrid, Ignacio González, en presó provisional.
Per aquest cas, s'hauria reunit fa poc
amb el número dos del Ministeri d'Interior
i la investigació policial
contra l'exdirigent del Partit Popular.
Nova mobilització de l'oposició a Venezuela
en dol per la vintena de morts arran de la violència
de les darreres setmanes.
Vestits de blanc, els opositors, el president veneçolà,
Nicolás Maduro, s'han concentrat arreu del país
per mostrar la còlera creixent de la població.
Militars i policies han seguit de prop els opositors,
sobretot els principals punts d'accés a la capital.
Caracas, escenari de violents,
enfrontaments entre manifestants
i forces de l'ordre en desfilades precedents.
Els anti-Maduro majoritaris al Parlament han promès
no aturar les manifestacions
fins a aconseguir que es convoquin eleccions anticipades.
La plataforma en defensa de l'Ebre
es plante contra el pacte de Rial
pel projecte que preveu abastir a Maywall del Segre
una trentena de municipis de l'Urgell,
la Carre, la Noia i la Conca de Barberà.
I la quinzena assemblea celebrada aquest dissabte la nit
ha demanat que es paralitzi el projecte
que veuen com una porta oberta
el trasbassament de l'Ebre cap a Barcelona.
Aquest cop no han plantejat cap gran mobilització per la lluita,
però tampoc descarten petites accions de protesta.
Tortosa, Sílvia Jardí.
Bona nit.
La plataforma creu que darrere del pacte de Rial
hi ha alguna cosa més i per això reclamen
que es faci un estudi real de les necessitats dels pobles
que tenen les manatives d'abastiment
de moment no convoquen cap manifestació.
Joan Antoni Panicello és portaveu de la plataforma.
Volem agotar, primer, totes les vies
tan polítiques com tècniques per evitar això,
per evitar que es produeixi
aquesta detracció d'aigua del Segre cap a altres pobles.
No descartem que fesem petites mobilitzacions
o petits actes de fi de denúncia sobre el pacte de Rial.
La PDE també ha demanat una reunió amb el govern espanyol
que aprofiqui el pacte nacional de l'aigua
i reclama a la Generalitat la documentació necessària
per denunciar-ho a Brussel·les.
I de l'actualitat esportiva, el Barça viatja aquest diumenge a Madrid
per jugar al Clàssic al Bernabeu amb Neymar a l'Expedició.
El club blaugrana, insisteix, que va sol·licitar la cautelar
i que el TAT ha de resoldre el recurs.
L'escrit del president del TAT adverteix al Barça
que no pot jugar, però el Barça creu que l'opinió individual
del president de l'Organisme no és jurídicament vinculant.
Al Madrid, Bell també va convocat, però és dubte.
Fins aquí les notícies.
El Covid s'ha fet gran.
25 anys després,
què recordes dels Jocs Olímpics de Barcelona 92?
Volem escoltar-te.
Explica'ns la teva experiència
als Jocs més importants de la nostra història.
Més bonic, més emocionant.
Deixa'ns un missatge de veu amb la teva vivència
al 638-68-4267.
638-68-4267.
Els millors Jocs de tota la història olímpica.
El Covid 1, 25 anys després.
A Catalunya Ràdio, per Sant Jordi,
els llibres tenen la paraula.
Hola, em dic Xavier Teros,
autor de La fada negra.
Us desitjo un molt bon Sant Jordi.
Us recomano un llibre que espero que tots hagueu llegit,
com és La illa del tresor, de Stevenson,
que va ser segurament la lectura més important de la meva vida
i el que ha fet que estigui aquí.
Sant Jordi, a Catalunya Ràdio.
No.
Que no et faré cas.
Catalunya Ràdio.
Aquest és el programa número 611 del Generació Digital.
El control tècnic, el Lluís Ángel Alonso i el control central,
en Carles Morales.
Tenim en aquests moments el tècnic de Sol a Tarragona, en Xavier Espel.
Si ens estàs sentint parlar,
fa uns 6 minuts de les 12 de la mitja nit.
I recorda que també pots descarregar del programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciodigital.cat.
Doncs Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
de les nostres pantalles.
Ens agrada relacionar la tecnologia amb la creativitat
que genera, per exemple, la programació, els robots,
els videojocs o, avui, els continguts de determinats llibres.
Benvinguts a tots. Com esteu?
Hola! Quina felicitat!
Sí, Francesc, anem sabent notícies del Game Lab.
En aquesta edició vindrà en Fumito Ueda.
Sí, senyor.
Fumito Ueda, mític personatge de moda actualment,
gràcies al seu últim joc.
És la ment que hi ha darrere d'Eiko, Shadow of the Colossus,
i és el que està darrere d'aquesta creació tan estranya,
aquesta mena de gos...
Amb plomes.
Amb plomes.
Es diu Trico. Jo li dic Pollo.
Exacte.
Ràdio, estàs descansant aquest home o no?
Jo crec que aquest home, pels videojocs que fa,
té una vida molt tranquil·la.
Perquè els dos videojocs són així com tan tranquils,
tan plens d'amisticisme, que jo crec que...
Home, i el desenvolupament déu-n'hi-do, l'últim joc.
Per això, per això.
Però potser t'arregla l'agina que al final s'ho deu prendre...
Escolta'm, treballem al matí, a la tarda...
De fet, us recordo que el The Last Guardian,
que és aquest joc del Trico o del Pollo,
havia de sortir fa...
La PlayStation 1.
No, per la 2 o la 3. Per la 3, per la 3.
Havia de sortir. O sigui, que imagineu que ja fa temps que...
Jo dic que això és una teràpia.
Hi ha les farres de caldeu, i després diu...
Vinga, ara teràpia, fem un joc pausat...
Perquè no pot ser que tardi tant, eh?
No pot ser.
Quiero un perro con plumas.
Fins que n'estiguin totes es moguin una a una,
la llum de la ploma no reflexivent.
Jo no vull pensar com si li va ocórrer la idea.
No vull... Ja, ja, ja. Per això t'ho dic.
Potser tens raó amb això de les farres.
Gina, tu ahir vas provar un videojoc,
però vas haver d'assignar un acord de confidencialitat.
I pots explicar alguna cosa?
Pots explicar quin videojoc és?
I a partir d'aquí, poca cosa més?
Surt el 26 de maig. No us puc explicar res més.
D'acord. Ara jo et faig una pregunta,
però només me la responso amb la cara de felicitat.
Et va agradar?
Mireu que ara estic somrient i parlant,
i ara estic així com trista i parlant.
El meu to ha canviat, doncs...
En quina plataforma vas jugar? Com ho vas jugar, això?
Play Station 4. Play 4, eh?
Sí. Perfecte. No diré res més.
Albert, no em pressionis. Albert, no em pressionis.
Ho faré, ho faré. No vull dir que no ho faré.
No, no, no!
A Tarragona, què passa amb les paneroles i la Play Station 4?
Doncs el que passa a Tarragona, que està plena, és...
Però pot ser un problema, no?
És un problema. De fet ho és.
S'ha adonat que ara que comença a fer una miqueta de caloreta,
la Play Station 4 té unes ranures de ventilació,
i es veu que les cuques s'hi troben...
s'hi troben vivent.
Que fort!
S'hi fot en dins i es veu que és veritat
que els apartaments tècnics
Diu que cada cop, no hi ha dia que no arribi un noi
que diu, escolta, se m'ha espatllat, fa un soroll rar o alguna cosa,
ho obren i surt una senyora d'aquestes,
hola, bona tarda, bona tarda.
Perquè poden entrar tranquil·lament, deuen estar calentonetes.
Amb la calentó i tot, ja fan coses.
És una notícia que ha canviat aquesta setmana
dels problemes que tenen amb la Play 4
i les noves cases de les cuques.
A Tarragona, dieu cuques?
Jo sí, jo per no dir-li filles d'allò, saps?
Molt bé, d'acord. Fantàstic.
Per cert, aquesta setmana regalem...
Atenció.
En pantallados, ¿cómo convivir con hijos digitales
de Santiago Moll y editad por Larús?
Selfie al cementiri de Maria Carmen Roca
i editad per Barca Nova.
Y temporalidades digitales de Carla Surà
editad por la UOC.
I també tenim un farista de Marc Pastó.
Gràcies, Marc, per regalar.
Fem aquest regal aquesta setmana
per la gent que ens ho ha donat,
per la gent que ens ho ha donat.
Per la gent que ens comenti coses per les xarxes.
Jo me l'he llegit, me l'estic llegint,
a través del Kindle,
i quan me l'ha portat la Gina,
clar, no tens aquesta sensació del paper,
i déu-n'hi-do.
Són 500 pàgines.
Aquesta sensació de pesa una mica quan el porto a la bossa.
Mira, l'editor em va dir
Marc, no diguis que són 500 pàgines,
perquè això espanta la gent.
Jo crec que aquest ou ja l'hem de trencar d'una vegada.
Són 500, però són ben aprofitades.
Tinc aquí sobre la taula el meu,
que el vaig començar ahir.
La Gina és la meva dona.
I em queda un terç del llibre?
Vas parlar, deixa-m'ho mirar.
Spoiler, 300, 200.
Sí, un terç.
Un terç.
T'he calculat perfectament.
Doncs si aquesta setmana
participeu a les xarxes, al Telegram,
o al nostre WhatsApp,
al 63687030,
o dient algun comentari a nivell d'àudio,
o alguna pregunta,
i podeu participar en aquest lot de llibres
que regalem aquesta setmana.
Abans de començar la conversa amb el Marc Pastor,
sentim la música que més li agrada de fons
per escoltar les recomanacions de l'equip GD,
un llibre cadascun relacionat
amb el que més parlem al generació digital.
I començo jo, ja que queda una mica malament,
però us vull recomanar
aquest llibre.
Aquest llibre és un clàssic
perquè es va reeditant des de l'any 2009.
Es diu Make Getting Started with Arduino.
Després de l'entrevista que li van fer
al David Quartelles,
quan el veig tinc ganes d'abraçar-lo.
És una de les úniques persones que em passa.
Doncs això, volia aconseguir aquesta guia
per a usuaris que comencen
amb les plaques, en aquest cas, de Genuino,
també conegudes com Arduino.
És un llibre que obliga a comprar-te una placa
i organitzar-te un petit taller.
Primer compres el llibre i després pots decidir
que instruments et pots comprar.
Llibres que demanen utilitzar la teva creativitat.
Gina, tu?
El diario de la princesa, de Carrie Fisher.
És el diari de l'actriu de la princesa Leia.
Que sabeu que va morir
fa poquet.
I ell explica en aquest llibre com s'hi va convertir,
com ella va esdevenir la princesa Leia
a través del càsting, els rodatges,
les entrevistes...
I el que ella anomena el Harrison, que és l'afer
que va tenir amb Harrison Ford, que recordem
que era un home casat amb tres fills.
Evidentment això va durar el que va durar.
Publica més els textos i diaris personals
que recordem que ella en aquella època
tenia 19 anys.
I pels fans de la multifacètica
divertida i extrema, Carrie Fisher,
els recomano molt aquest diari d'una princesa.
I l'Ester?
Jo sobre la taula tinc un que me l'espera de fa
un parell de mesos, me vaig comprar, encara no he tret
temps per regir-me'l. Es diu
Hands on tips for video games pioneers,
de l'Andrew Hebson, que era un desenvolupador
d'espectrum i més endavant d'amiga de l'època.
I conté entrevistes, declaracions
a gent de l'aquest època,
d'espectrum, amiga, a veure,
els meus iaios ho entendran, Steve Turner,
Rafael Ezeco, John Hart, que explica una miqueta
com feien els seus jocs en aquell moment.
Així l'he fullejat i pel moment sembla
lleuger i distret, ja us ho explicaré ara què tal.
Molt bé, amiga, diu amiga, Marc,
em sembla que... Sona d'algú.
Molt bé, perquè surt, no?
En algun moment donat pot ser que surti
en la novel·la? Jo crec que té un protagonisme
important a la novel·la, segurament
per als que ens agrada
tot el món dels videojocs, té un protagonisme
molt important, l'amiga. L'amiga 500,
en especial, que era el que jo tenia.
Sí, sí, jo també. Va ser el primer ordinador
que em vaig comprar després de treballar,
o sigui, el primer que em vaig comprar jo.
Molt bé. És important, aquest pas.
Sí, sí. L'amiga va ser la meva primera
amiga, com qui diu,
a l'adolescència. I recordo un preu,
105.000 peles, em va costar...
Són molts diners, eh? I mon paret me'l recorda.
Sí, sí.
Fins i tot en francès, quin llibre.
Mira, curiosament, jo també et vaig comprar
amb els diners que vaig guanyar treballant
la meva primera consola comprada per mi,
que era l'amiga Drive.
I el que us porto és Service Games,
The Rise and Fall of Sega,
perquè precisament és una de les grans
del món del videojoc, obviament indiscutible
durant els 80s
i sobretot els 90s,
i que va desaparèixer com a empresa
creadora de consoles i de màquines.
I és ben bé el que li podria passar
a qualsevol de les grans indiscutibles d'avui dia,
a qualsevol dia d'aquests, tot i que sembla mentida,
Microsoft o Sony,
com a productors de consoles i de videojoc,
ja poden desaparèixer enfront d'altres.
Pot passar a qualsevol, i a Sega li va passar
perquè va prendre una gran quantitat de males decisions.
I coneixem molt poc
de per què li va passar això a Sega.
En sabem molt poques coses perquè la premsa
especialitzada, doncs, igual en els seus temps
no informava com informa ara,
i rebíem, a nivell, doncs,
en llengua castellana, ben poques informacions
i és el que realment passava.
I l'autor, que és americà i és un llibre autoritat,
però que trobareu encara, per exemple,
es pot vendre en versió Kindle per Amazon
o en versió física, amb una edició
que té coses corregides, doncs realment parla molt bé
de què es cuia internament
entre Sega Japó o Sega Estats Units, que treballava bastant
al bacallà Sega Estats Units, el que va ser
el desenvolupament del 32X Fatidic,
la Sega Saturn,
què va passar amb la Dreamcast, i és molt interessant
saber què hi havia darrere i per què va acabar Sega,
com va acabar. Molt bé, després us expliques aquí
la recomanació en edicions futures.
Doncs aquestes són les quatre primeres
recomanacions que fem els qui
formem part del generació digital.
Quan acabi el programa, el que farem
serà recomanar més novel·la o més,
no sé, aquests llibres,
que també poden estar bé
perquè la gent ens pugui escoltar.
Tre, comencem a xerrar amb el Marc.
Marc, tu i jo
personalment
ens coneixem poc,
ens coneixem del programa,
però jo, la sensació que tinc
en veure't a les xarxes, jo crec que ets
una de les persones més passionals que conec.
No sé si
tu penses molt en el Marc del futur
o ets molt del Marc del dia a dia.
Jo soc del Marc del present.
Si existeix el present...
T'anava a dir, quant de temps estem parlant que és el present?
S'escapa,
el present fa dos segons.
Això de passionat
m'ho van dir a l'amor de primera vista.
Ah, sí?
Sí, quan vaig anar a concursar a l'amor de primera vista.
Perdona, perdona, m'has anat a concursar.
Això no ho sabia.
I tant, quan tenia 18 tacos.
I te'n vas anar de viatge, allò...
Vaig guanyar, em sembla que eren 15 quilos de formatges
i no sé si eren 50.000 peres en roda interior femenina.
I una nòvia o alguna cosa?
No, no, no, per favor, no, ja anava per pur...
Sí, ja.
Tu vas anar a buscar alguna relació?
No, no, jo vaig anar a buscar el dispara i dispara.
Jo que et ficava en el...
La cillera és a un cor.
Dispara, dispara. I vaig guanyar una tele de tubo.
Bueno, tubo.
Era l'eurotúnel, aquell tubo.
I per això em van llegir la firma
i em van dir que era passional com un volcà.
Sí, sí.
Ets passional com un volcà. Està completament d'acord.
Amor, agordo la sintonia.
Ara m'ho heu fotut perquè no me la trobis al cap.
Amor, amor.
Tema, tema, has parlat amb TV3.
Tens aquestes imatges o no?
Les tinc, les tinc penjades a Facebook.
Ah, sí? Per favor, ho buscarem i ho penjarem nosaltres també.
Has estat al costat de les altres filenciàrtules amb David.
Molt bé.
El Marc Pastó va néixer l'any 77.
En aquell moment, d'Otoju,
caminava entre la quatorzena i la quinzena temporada.
Ha publicat 5 llibres.
Montecristo, La mala dona, L'ent de la plaga,
Bioco i Farista.
L'altre dia hi hagia el tuit de l'Otoju
que va ser un tuit de l'Otoju
que va ser un tuit de l'Otoju
que va ser un tuit de l'Otoju
que va ser un tuit de l'Otoju
que va ser un tuit de l'Otoju
que va ser un tuit de l'Otoju
que va ser un tuit de l'Otoju
L'altre dia hi hagia el Twitter
que deies que si mai havien vist Doctor Who
que deies que si mai havien vist Doctor Who
jo per exemple no l'he vist aquesta sèrie
però recomanaves una sèrie en concret
un episodi en concret de la temporada 2
si no m'equivoco.
Sí, de la temporada 2 a nova etapa
The Girl in the Fireplace de l'Estéfano Foucault
que va guanyar, no sé si va guanyar ànebola o va guanyar l'Hugo
va guanyar bastants premis de ciència ficció.
El problema d'enganxar-te
amb una històrica com Doctor Who
mai sé per on començar.
El 60s, aquesta nova temporada?
No, comença per la nova etapa.
El 60s un cop s'hi descobrien
perquè ho acabaràs sent, perquè és impossible no ser-ho
un cop s'hi descobrien
t'entones i comences a rescatar
les temporades clàssiques.
El meu consell
és el que jo vaig fer, és començar
per el primer episodi de la primera temporada
de la nova etapa
que potser la primera temporada
no t'acabarà de fer el pes, ja sembla molt infantil
o té un toc
com que no l'acaben de trobar
però serveix per anar agafant
un mica de depòsit i anar
gigant-hi emocionalment i a partir de la segona temporada
on aquest gigant, aquesta
passió, aquest gigant emocional
és molt molt fort i llavors ja no pots
deixar-ho. Perquè a mi no sé si a vosaltres
els qui teniu fills, hi ha un moment
que et pregunten d'Ster Wars
a quina miro
papa, és a dir... Sí, però a vegades
no t'ho fan els fills, també t'ho fan els amics.
Sí, també, també, sí.
No ho penso, perquè clar, hi ha aquelles teories
que diuen que has de començar per la 3
i hi ha gent que diu que no, que has de començar...
Saps què passa? Si m'ho pregunten és que ja no són gaire amics meus.
Molt bé, per cert,
escoltem això.
És hora que els
Jedi s'acabin o no?
Què en penseu? Vols que parlem del teaser?
Sí, per favor.
Però és mat, eh? No?
M'ha deixat fred. Doncs mira que és clavat
el de l'anterior. Ja ho diuen.
Hi ha vents de l'anterior. Aquest és el problema.
Com moltes de les coses que estem veient a Star Wars
es basen massa en coses ja anteriors.
Igual et falta una mica de...
No, novetat. Sí, novetat.
Té una oportunitat d'utilitzar els mateixos personatges
i partint d'on van partir,
explorar coses noves. I s'està una miqueta
refregint ells mateixos. Entendrem una cadana.
No s'agafa en calent, perquè clar, l'altre
era novetat total. Ara teníem l'altre,
i ara voldríem algú més.
Sí, però el que t'ofereixen amb aquest teaser
és una cosa que tu ja sabies.
T'estaven oferint l'entrenament
de Luke amb la Rey.
I tu ja sabies què passaria això.
No, no, però ofereix-me alguna cosa, alguna novetat.
Però allò de les nous, per exemple, que aixequen
aquella polseguera vermella, allò és molt xulo.
No podeu dir que això no us agradi.
Les imatges de tot el tràiler són molt xules.
Tot és un wallpaper collection de...
Sí, exacte.
Però en si està buit emocionalment.
Buit emocionalment. Li falta alguna cosa, em sembla.
I com dius tu, veus una miqueta
que aniran cap a l'estil imperi-contrataca,
segon episodi de la trilogia,
serà el més post, el títol i aventura,
els Jedi s'acaben...
Perdona, el títol en vermell, que crec que no se'n parla prou.
És una miqueta...
Anirem per aquí. Segurament es quedarà posat
en una situació terrible que s'acabarà
salvar en la tercera pel·lícula.
Per tant, una miqueta massa repetit.
Crec que el millor del teaser és la música.
Els arranjaments musicals són brutals.
I el pla de Carrie Fisher des del darrere,
no us ha agradat aquell pla?
A mi m'ha posat la pell de gallina.
Jo espero veure la pel·lícula.
Ai, per favor, sou tan...
Sou un taun així, aquesta gent, ostres!
Parlant de música,
ho hem explicat al Generació Digital
aquestes últimes setmanes.
Xavi Serrano, de l'equip de programa
i creador de la formació Palens,
ha creat de forma expressa la música perferista.
Hola, Marc, com estàs?
Aquí, Xavi Serrano, alia Serranillo.
Res, només passava per aquí per saludar
i per dir a tots els audience del Generació Digital
que el Marc Pastó no només és un excel·lent professional,
no només és un excel·lentíssim escriptor,
no només és una persona culturalment dispersa
i un dels poufs de ciència i coneixement cinematogràfic
més grans que he conegut mai,
sinó que, a més a més, vull recordar-li
que té a casa una safata, un plat gran,
perquè una vegada va venir amb un brownie
en forma de Darth Vader
i es va deixar el plat a casa i ho tinc a casa.
Marc, gràcies per donar-me l'oportunitat
de música Away Away,
la cançó que forma part de la banda sonora de Farista,
i res, ens anem veient pels postos.
Té el plat brownies en forma de Darth Vader.
Sí, hem tirat el motge aquell, ja,
perquè estava gastat, estava cremat.
Suposo que serien xocolata fosca, no?
Evidentment, evidentment.
Per cert, Francesc, he vist per les xarxes de la teva dona
que tu has fet una mona a Darth Vader, també.
Sí, sí, teníem mona a Darth Vader a casa.
Però estem parlant de fer la mà?
No, no, no, era la pastisseria, hi havia un...
Ah, d'acord.
Hi havia Darth Vader a casa,
i després hi havia una nau, també tenia temàtica a Star Wars,
tot i que la nau era, no sé d'on l'havien tret,
aquell mollo potser era de Black Rogers,
però aquella nau no era de la saga, això era segur.
Però, bueno, mira.
No era Canon.
No, no, Canon segur que no.
Xavi Serrano o Luxa, no?
A Luxa hi ha parit una cançó que és brutal.
Fa quatre anys li vaig dir, escolta,
hi ha un personatge a la novel·la que és un popstar,
és un ídol del rock, i té una cançó,
tinc la lletra, i tu composaries la música.
Va dir, sí, sí, deixa'm una mica de temps.
Quatre anys després...
Com va això? Diu, t'ho estic fent.
I li vaig dir, vull que sigui una cançó
tipo Franz Ferdinand o The Killers.
Per provocar-lo, saps?
I crec que parli d'una cançó que és un megahit.
Estic fent el videoclip ara mateix.
Què dius?
Estic preparant una mica el videoclip,
jo crec que en una o dues setmanes el tindrem penjat al YouTube
i serà molt xulo.
Seria bé o seria feta, fins i tot.
Per cert...
No vas dir alguna cosa, ara?
Sí, per cert, no.
La setmana passada...
Em penso que aquí aviat donaran un bono
per entrar a Catalunya Ràdio,
o el senyor o la senyora que té la porra a baix
i dirà, passi, passi.
Perquè fa una setmaneta vas estar a l'Ectoràlia
amb el Màrius Serra, la Mònica Terribas,
i t'he tret aquest toll...
Què vas dir, això? Escolta...
El diari que ja té, que el té amagat,
un dia apareix una nota manuscrita.
Algú li ha escrit una nota
que diu que no se'n refida ningú més.
Això és d'una part de la novel·la,
una sinopsis de com comença, de farista, oi?
Sí, sí, sí.
De fet, és fins on es pot explicar d'espoilers, jo crec.
I això potser és una crocada d'ull amb això que sentirem ara?
Doctor Jones,
buena suerte
y tenga cuidado.
No se fille de nada.
Mira...
Jo porto cinc novel·les
i crec que les cinc són cinc remakes
d'Indiana Jones i de Teplo Maldito.
I ho dic sense ironia.
Sempre que busques alguna relació amb Teplo Maldito,
totes cinc les tenen i, en certa manera,
són reescriptores de Teplo Maldito.
És la pel·lícula que em va marcar de petit
al Palacio Balanyà.
I Indiana Jones, a veure, és el...
El Harrison,
l'Ephraer Harrison no m'estranya,
perquè jo també estava enamorat d'aquell Harrison Ford.
Per donar a tots.
Abans que es fiqués d'arracada, també t'ho dic.
Què passa amb les arracades?
Tu no, però amb el Harrison Ford...
Que li està mal, eh?
Fa tant de temps que estàs a Catalunya Ràdio Tarragona
que no et veiem les arracades.
Porto una, només la sembla l'Aro, aquesta a l'esquerra.
Coses de portar el cabell curt quan vaig fer la mili.
Jo, entenc que en són moltes, les teves obres.
L'altre dia vaig anar a la presentació del llibre
del Xavi Bosch, nosaltres dos,
i comentava que a ell li encanta,
i que ja els seus lectors, de fet, li ho demanen,
que és titular els capítols amb una frase o paraules
que et trobes dins d'aquell capítol.
I deies que al final l'escriure es converteix en un joc,
perquè al final el lector en aquell moment
vol veure on està aquella paraula.
Això no ho sabia, això.
Em van demanar a Bioko de posar paraules rares,
que ja m'han pegat el to, que també t'ho dic.
Em diuen els llibreters que si pots posar una frase de títol
que s'entengui, perquè Bioko farista és molt críptic.
Hi ha gent que es pensava que era com Bioshock
o es pensava que era un petó de cacau,
però farista crec que era necessari.
Em van dir, pot ser que sigui expedient farista?
Dic, no, no, vull que sigui farista.
Expedient farista em sona una mica a classe B,
barato.
Demanen frase, no demanen el nom i un subtitul.
Demanen frase, demanen frase.
I com més m'ho diuen, més ganes em donen
de posar noms rars, perquè jo volia posar una novel·la
que es digués Gaijin, perquè era de samurai.
Llavors crec que al final em diran, escolta, Marc, prou.
Prou de posar noms rars.
A Bioko cada capítol tenia també un títol
o en bubi, o en alemany, o en algun idioma
de just verne inventat.
Continuem en companyia del Marc Pastó,
que aquests dies no para de parlar de farista.
El nou llibre tenim l'Ester a Tarragona,
la Gina i el Francesc a Catalunya Ràdio.
Francesc, una cosa li volies comentar?
Sí, he vist que has piulat relativament al Nadal
i has connectat moltes vegades perquè diu Nintendo
que això s'ha acabat, no en farà més.
Que vols dir, no?
De fet, acaba de sortir aquesta setmana
que és perquè començarà a treure aquest Nadal
la supermini NES.
O sigui, són els George Lucas dels videojocs.
Però és curiós que la deixes a la fàbrica.
Per què te la vas comprar? Tu vas tenir NES de petit o no?
Jo vaig començar amb una comodore amiga,
la MSX i tal, però teníem...
Això era l'ordinador.
Cartutx.
Però eren de veïns.
Jo per mi era com una consola.
Havies d'estar-te 10 minuts esperant, però era com una consola.
Aquesta no me la vaig comprar jo, va ser un regal de la meva dona.
Ah, molt bé.
Me la vaig trobar a sota l'arbre de Nadal.
Has jugat moltes vegades o no?
Cada cop que faig el sopar.
Sí, perquè la tinc a la cuina.
Quan fico de Thermomix et queden 10 minuts per cuinar.
Llàstima que no tinc una tele a la cuina,
però la faré instal·lar ja.
Jo tinc el gos en goblins, estic picadíssim.
Estic picadíssim.
Amb la Thermomix, el que fas al final és ratllar la ceba
o fas altres coses?
Nosaltres tenim una segona mans, l'hem comprat fa molt de temps.
Atenció, eh?
Només utilitzem per ratllar la ceba, al final.
Bé, amic Albert, t'explica-li el que faig amb la Thermomix.
No, cuinem, cuinem, fem receptes.
De fet, ens va molt bé perquè teníem poc temps
i vas a Pinyó i aprofites per jugar amb la Mininés.
Jo amb cuinar abans no podia.
No, no, llavors és la primera vegada que ho escolto.
De tant en tant, per cert, Marc, faig broma
que jo vaig tenir dèficit d'atenció a l'escola.
Però clar, com que era aquella època, tots anàvem tirant,
amb normalitat, i m'agrada molt, i ara lligaré al tema,
l'estil del llibre, perquè t'explica coses
des de diferents perspectives, des d'una transcripció,
per exemple, retalls de diaris, mapes.
Això fa que a mi, personalment, quan llegeixo,
m'enganxes amb una forma de llegir diferent.
A tu t'agrada utilitzar aquesta multipantalla en el llibre?
A mi m'agrada molt que les novel·les
siguin una experiència, també, audiovisual.
O sigui, que no només sigui lletra-empresa o lletra-escrita,
sinó que puguis tenir aquesta certa interacció.
M'agrada molt poder treure les novel·les com un joc,
o com un videojoc, fins i tot. I això, amb Farista,
ja ha arribat un moment que m'he pogut permetre jugar a això,
de posar aquests papers d'impressora dels anys 90,
aquest paper continu, de posar faxes, informes mèdics,
dibuixos de nens... I llavors el que...
El personal de la Farista Draconova, que té una noia,
una nena de 18 anys, i tu tens la informació que té ella.
Però, a part, sempre vas una miqueta endavant,
amb aquest tipus de footage, està explicada tipus footage,
que és que hi ha el diari i hi ha una altra documentació
anexada, que de moment no diré qui l'ha anexat,
que et serveix per anar un pas més endavant d'ella.
Sí que vull fer com el que deia Hitchcock
amb el tema del suspens. O sigui, Hitchcock deia que
podien rodar les coses de dues maneres, amb suspens o sense.
Tu podies ficar una bomba en un autobús,
i no avisar ningú, i quan esclatava l'autobús,
alguns nens que anaven a l'autobús, pam, morien i tu t'emportaves un ensurt.
Però si tu ficaves la bomba i mostraves
un primer pla d'aquella bomba i després acompanyaves els nens
a dintre de l'autobús fins que l'esclatava, tu estaves patint tota l'estona.
Doncs aquests documents anexos que hi ha a Farista
són la meva bomba de l'autobús. Jo t'estic ensenyant
tota l'estona que la Farista està en un lloc que és idíl·lic.
Jo em folla moltíssim, però
cuidado, perquè això anirà malament segur.
Jo tinc un dubte, aquests dibuixos els has fet tu, oi?
Aquests de nens que hi ha dins del llibre, amb plàstic d'écors?
Sí, perquè em vaig cansar de demanar a gent
amb crius de 6-7 anys que em fessin dibuixos.
Em deia, em fas un dibuix de tal, tal. I no m'ho feia mai ningú.
Dic, però al final ho faré jo. Llavors, vaig estar mirant
dos, un i mig, quan estava fent la novel·la.
Per tant, no li podia demanar els dibuixos.
I vaig dir, mira, miraré com dibuixa les nens a 6-7 anys
i intentarem imitar la pècnica.
I, per cert, el tema dels mapes en els llibres,
a mi sempre m'ha agradat. Recordeu algun llibre
així històric amb mapes? Sí, una històrica, a mi...
El Senyor dels Anells. Exacte. És un dels grans clàssics llibres.
Jo crec que a partir d'allavors molta gent ja per imitació
amb un estil molt semblant, a més, al final.
Sí, perquè hi ha aquesta cosa així mig medieval, oi?
Com de pergamí, dibuixat com a males muntanyetes.
A Belcrombi també fiquem uns mapes. Jo et diré una cosa.
Una de les últimes sagas que em vaig llegir, que no havíem parlat
del programa, és la de Glukovsky, Metro.
Doncs vaig baixar un mapa del metro de Moscú,
perquè allò era impossible de seguir. A l'últim llibre, al tercer,
ja inclou un mapa, però a les dues primeres...
No te n'enteres a per on va. I sort del mapa.
Jo, a mi m'agrada la gràcia de los reyes de Ken Liu,
que si no fos pel mapa que té al principi al costat de la portada,
no m'hauria entrat de res de la novel·la, perquè és allò de
conquerir terrenys, no sé què tal, gent del sud, gent del nord...
Que si no et posen un mapa, de veritat, és que no t'enteres
de què està fent la gent en aquella novel·la.
Seria com jugar el risc de memòria, no? Sí, exacte. Una mica.
Ara, re, estem a pocs minuts de començar
aquest qüestionari sonor que et farem.
Et farem un qüestionari sonor de 10 preguntes,
10 qüestions que t'ha preparat l'Star. És una amenaça?
No, no, no, què va, què va. És un entreteniment, en el fons.
És la nostra bomba de rellotgeries.
I tu ets el nen de l'autobús.
La gent ho va sentint i vol saber quan petarà el mar pastó,
quan es petarà el mar pastó dintre.
Tu ens has passat aquesta setmana a través del WhatsApp
del programa unes imatges que utilitza també el Marc, no?
Parlant d'imatges del llibre, oi? Sí, són dos logotips
de les novel·les. Una és la de la companyia
Iefremov-Istrugatski.
Iefremov-Istrugatski. Que això que el Marc té una samarreta...
Avui no, avui he vist la foto, que és del Team Capitana Mèrica.
I és popular, diguéssim.
I una altra companyia
que surt amb aquestes novel·les és la Watchboro-Felsancó.
Marc, ¿sabies que té una pàgina web
aquesta companyia des del 2012? Sí, em sona.
Què passa aquí? És una de viatges en el temps.
Has anat tu al 2012, has fet la pàgina i has tornat.
De fet, Watchboro-Fels ja apareix a Bioco.
És la companyia que apareix a Bioco i la veiem bastant...
amb bastant protagonisme. I a Xferista
veiem la Iefremov. I més endavant veurem aquesta competició
entre Watchboro, que és l'empresa anglesa i l'empresa russa.
Aquesta competició per al domini d'una certa tecnologia.
En aquest sentit, a les entrevistes sempre parles
que hi ha un lligam entre totes les teves obres.
D'una clau. Quina és aquesta clau?
No ho puc dir, sense fer spoiler encara no està plantejat.
A veure, a totes les obres hi ha viatges en el temps.
Llavors amb totes pots passar d'una a l'altra
perquè hi ha una connexió a través dels viatges en el temps.
El que no puc arribar a dir encara, perquè estic presentant elements.
Cada novel·la és com una espècie de temporada.
Cada novel·la va passant una temporada i encara estic presentant personatges
i estic presentant elements. En dos o tres novel·les jo crec
que ja tindrem totes les fitxes sobre el taulell
i llavors podrem començar a jugar i passar-nos-ho molt bé.
Ara ens estem divertint, però hi haurà un moment en què la cosa
tindrà molta xixa. Doctor Cu. Exacte.
El que és interessant és que utilitzis, encara que potser no s'hagi vist
les dues empreses igual com a anècdota,
perquè el nom de les empreses té algo que la gent
en la ciència-ficció i tal perdura molt.
Whale and Yutani, tots aquests noms...
A més, una infància amb les persones, que dius
que fas moltes novel·les i estan lligades amb el viatge en el temps,
les persones poden canviar, però moltes vegades les empreses
són grans i perduren des de segles i són grans conglomerats
i els pots trobar al llarg del temps. Són noms molt forts.
Hi ha gent que fa molt estregats, que està agafat de dos autors,
en realitat són tres, perquè els germans estan estregats
i són autors de la ciència-ficció russa.
I sí que està fet a imatges semblant-se de la Whale and Yutani
d'Alien, evidentment. M'agrada molt el concepte de Whale and Yutani,
igual que m'agrada molt la companya Nakatomi. Són noms exòtics.
I la Butxboro Fields, no sé si us sona el nom de la Butxboro,
però Butxboro és el poble on passa escrim.
Llavors m'agrada molt com sona i vaig dir, deixa-m'ho agafar.
A mi m'agraden les coses de tot arreu,
encara que no tinguin relació.
Va, baixem la música, Lluís Àngel.
Anem a veure com vas de cultura dispersa,
que el terme que vas implantar l'any de la Plaga
i que aquí al Generació Digital des de fa molt temps
ja ens l'hem fet nostre. Et farem allò tan simpàtic
d'un petit test sonor de 10 preguntes, a veure com ho portes.
Estàs preparat? No, però ho hem de tirar.
A veure, farem ràstic curt i una miqueta de ràpidat.
Farista, hi ha una mena de xoc entre el pop i el rock, oi?
Sí.
Farista és més popera i el Mans Melville és més rockero.
Tranquil, que aquí al Generació Digital
no et posarem res de nirvana.
Et posarem un himne de cultura de club dels 90,
perquè als 90 també existia la música disco i la música tecno.
A veure si pots endevinar de quina cançó es tracta
amb els 8 primers segons.
Tenies edat, eh, això, per banyar-ho?
No, no, i la conec i l'he escoltat, però tinc un pèssim
a memòria per als títols de cançons disco.
No cap problema, és l'infinity del gurutxós.
Bé, bé, bé, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Era una època que estava molt a favor, jo, d'aquesta cançó.
Infinity totalment, perquè amb 8 segons en tens prou,
és 8 segons el loop. Aquesta cançó era així.
Es viatja el temps, tornes cap enrere cada cop.
Vinga, una altra cançó.
Una altra cançó, també dels 90, d'un estil que particularment
no soc capaç de calificar. Marc, sisplau, nom de la cançó del grup.
Jo he de ser Estebol, però no recordo el...
Ja, ja, ja.
Potentíssima, aquesta cançó, eh?
Jo feia una versió de la Lucha, que és un juror de Estebol.
T'entén, t'entén perfectament.
Aquesta, molt potent, m'agradava molt, aquesta cançó, també.
Vinga, passem a les preguntes televisives.
Molt bé, doncs mira, per poc marca la televisió de l'escens
si hi haguessis la tele, de ben segur aquestes qüestions
segur que les has de respondre. Sabem que és del Barça,
molt fàcil. A veure si pots acabar la frase.
Molt bé, molt bé, eh?
En aquesta vida...
En esta vida he tenido dos grandes vicios,
fumar y jugar al fútbol.
El fútbol me lo ha dado todo en la vida.
Y fumar casi me lo quita.
En cambio, fumar casi me lo quita.
Molt bé, noi. Muy bien, estupendo.
Este es uno.
Fantàstic sentir només el toc de pilota.
Sí, sí, aquí m'ha agradat molt, eh, Marc?
Aquest gran sembla que passem d'elles,
però, que potser no som tan grans,
les gominoles, les xutxeries, aquestes coses.
Aquesta és molt fàcil, eh, marca, a veure, marca de xiclets.
Ya está aquí el súper rollo de chicle.
Kilométrico...
¡Metros!
Molt bé, molt bé, molt bé.
És que era una mítica dels 90.
M'he trobat a molts que no se'n recordava.
Quantes càries. I tant. I tant, i tant.
Estar aquests dies ha recuperat un munt d'entrevistes que li han fet al Marc, no?
Sí, sí. I si no, hi deixem caure en el tòpic,
perquè el Marc ja ho ha vist, no? Sempre parla de sèries de televisió i coses d'aquestes.
Li posarem a fer una miqueta la punyeteta.
Marc, el nom de la sèrie.
Quan feia de policia se m'escapaven detinguts per culpa de dits legals.
Oh, que gran. L'enjustís quan es fa fosc.
Molt bé, eh.
M'estàs fotent aquí, el de les punyetes.
Com a jutge tenia una rodada a Barcelona.
Amb aquelles toyes que tenia.
I el cotxe que explota amb matrícula de Tarragona, per cert.
No vull dir res, però... I això que has agafat era l'entrada...
Sí, sí, sí, a l'opening que se sortia.
Sí, sortia amb toga.
Tens més sèries, no?
Sí. Aquesta és una frase
que si ets fric, o si ets culturament dispers, l'has de saber.
És el pitjor pla des que Bram Lincoln va dir
estic fins als nassos de no sortir de casa.
Avui anirem al teatre.
Seret man escurso negre.
Fantàstica.
Molt bé, fem-les al cinema?
Sí, gairebé monotemàtica, perquè...
Nosaltres també tenim això de viatjar en el temps,
que és molt particular, i el meu jo del futur
ha viatjat una miqueta i ara ha tornat per fer el guió aquí ràpidament.
Són frases de pel·lícules, Marc,
i les has d'acabar. És molt fàcil, eh? Atenció.
Pienso que alguien cree que la piedra sagrada de este poblado
es una de las piedras perdidas de Xancara.
¿Qué es Xancara?
Fortuna y gloria, amigo, fortuna y gloria.
Fortuna y gloria, hijo.
Fortuna y gloria.
A més, ho he dit les dues vegades.
Ha dit amigo quan era hijo, però no passa res, Marc.
La veritat és amigo, perquè això és raó de ser amigo.
Encara tens el passadís de casa decorat amb coses d'Indiana Jones?
Sí, tinc el salto de la cabeza del león.
Quina enveja que em vas fer, nano.
Següent, aquesta és una miqueta més complicada,
perquè no hi ha gaire referència sonora.
És una pista, però passo, és igual, amb aquestes alçades.
Lo sé.
Lo sé.
Veus? Ja no faria cap falta.
Aquesta sí que és divertida.
Hi ha molta gent que no se'n recorda d'aquest tall,
però jo sempre tinc ganes de fer-lo servir alguna vegada.
A més que algú em digui això per respondre el que ve després.
Som-hi.
Sí, sí.
Sabía que era usted.
Tiene los ojos de su padre.
Y la sonrisa de mi madre, el resto es todo suyo.
Y las orejas de mi madre, el resto es todo suyo.
Fantástico.
A més, el santèsima segon per canviar.
Aquesta és una altra part d'un diàleg.
També afecta Harrison.
Aquesta és molt fàcil, però és molt maca.
Encuentro al señor Jones, capitán.
Tiene que estar en algún sitio.
Vuelve a buscarlo.
Ya lo he encontrado.
¿Dónde? Aquí.
L'havies continuat.
Impressionant.
Les he vist moltes vegades.
No té mèrit, no?
El directe de la ràdio, tota Catalunya escoltant-te.
I després es tira 3.000 quilòmetres a dalt d'un submarino.
Doncs Marc Pastó, gràcies per haver dedicat aquest temps
al Generació Digital.
Has de marxar perquè no estàs esperant.
És Sant Jordi ja.
Si tens una tardis, pot ser qualsevol dia.
Per un escriptor, quan comença Sant Jordi?
Jo des de febrer porto un Sant Jordi.
Tinc ganes que s'acabi.
Moltíssima sort amb la novel·la.
Ens trobem un altre dia sense llibre,
però amb l'excusa de posar més tall sonós.
Gràcies per venir al Generació Digital.
Gràcies per haver vingut.
Com que cada 15 dies en Christian del canal de Cris
ens deixa la seva perspectiva de les xarxes,
avui amb Sant Jordi com a excusa.
Sant Jordi, un cavaller heroic, un drac monstruós i una princesa.
Si la història hagués estat a Londres en comptes de la conca de Barberat,
ara parlaríem del millor Dark Souls de la saga de Front Software.
La literatura ha aconseguit obrir-se pas a la plataforma de vídeos a YouTube.
Saps què és un BookTuber?
Els BookTubers són aquells usuaris amants dels llibres
que pengen a YouTube les seves crítiques i valoracions de tot el que llegeixen.
Es dediquen sobretot a informar de les novetats,
recomanar lectures, mostrar la seva biblioteca
i altres activitats relacionades amb la literatura.
De fet, la Gina, al seu canal de YouTube,
té uns quants vídeos en què recomana llibres.
I no, no és un llibre documental dels inicis de la plataforma al 2005,
sinó un llibre ple de vídeos de YouTube.
Per exemple,
ens acosta la narrativa transmèdia en la seva màxima expressió.
A la introducció del llibre trobem una breu explicació
de com es llegeix un codi QR, ja que en cada pàgina del llibre
trobarem un títol, una sinòpsi i un codi QR
que ens portarà a un vídeo de YouTube.
En resum, una playlist en paper que val 6 euros.
Els youtubers normalment destacen pel que fan en vídeo,
però des que el Rubius va treure el llibre trob l'any 2014,
no han parat de sorgir més i més llibres d'altres companys de plataforma.
Només de youtubers de parla hispana vaig comptabilitzar
més de 50 llibres. De tots aquests,
n'hi ha que repeteixen autors, casos com Willyrex i Vegeta,
que tenen ja 5 llibres, el Rubius, que en porta 4,
o l'Auronplay, que ja en té 2. I tu, has escrit cap llibre?
Comenta'n-s'ho per les nostres xarxes socials.
Adéu-siau!
Això que comenta el Cris dels youtubers que fan llibres,
és a dir, com el que comentava d'aquest tan conegut,
que és el Rubius, que n'ha fet ja 5, 10 o 4,
s'enganxen una miqueta a la fama.
Sí, també hi ha tertulians que escriuen llibres
i hi ha futbolistes que escriuen llibres,
doncs per què no youtubers?
És un producte més de màrqueting,
treuen còmics, treuen línies de roba,
també treuen llibres.
Ara, jo un any vaig anar a firmar,
i al meu costat hi havia un youtuber, la QA,
que es va muntar... Recordes qui era o no?
Ostres, tu podria dir, però ara en directe m'agafes en blanc,
però no us imagineu el merder
que hi havia enmig de Plaça Espanya,
perquè estàvem a l'Afnak de les Arenes,
el merder, us ho prometo, o sigui,
gent esgarrapant-se, dones grans saltant per sobre de criatures.
Estava jo allà al·lucinant...
Aquella tarda va ser la estoneta que em vaig firmar menys,
i em vaig firmar 7, 8, una cosa així, molt poquet.
Però anàvem amb uns armaris, era com...
Aquesta gent no vol el llibre, aquesta gent vol emportar-se la casa.
O sigui, és una altra lliga.
Per cert, ara, a Matrenet.net tens llibres?
I tant, i tant. Meus i d'altra gent, sobretot del Ferran González,
de l'Startemagazin, que no té res a veure amb el meu nom,
i sí, sí, escolta, sou benvinguts a Matrenet.net.
Perdona, això no té res a veure, ho has de dir moltes vegades.
Sí, moltes. És que, de fet, la cosa va ser quan
Startemagazin va treure la magazine, vaig començar a rebre miles
d'amics i no amics amenaçant-me.
Noi, per què no m'has avisat, tio? Hòstia, quina notícia!
Enhorabona! Jo, clar, jo t'he flipat, dic enhorabona de què,
i ho estic prenent el pèl. I quan ho vaig veure, dic home, xato,
tinc que posar-me un registre, un TM o un copisret o alguna cosa.
Per cert, parlant de YouTube, que ho parlava el Cris,
una notícia d'aquesta setmana, també, que s'ha filtrat a través de Reddit,
que un noi, un usuari, ha vist a través del codi
que estan fent com actualitzacions,
o hi haurà actualitzacions a YouTube,
i una d'elles és posar el fons negre
per a la gent que cada vegada, evidentment,
consumeix més vídeos d'aquest tipus.
Vosaltres sou dels qui veieu el Twitter amb negre,
fons blanc, com ho feu, això? Jo ho tinc així,
al meu programa d'allò ho tinc amb fons negre.
Jo tinc amb fons normal blanc. Jo l'heu de posar amb blanc
perquè com que normalment estic connectat a la nit a l'ordinador,
no veig el teclat, no veig res.
Però si poses el blanc, quedes amb els ulls ferits i molestes.
El meu mòbil té una versió aquesta
que et posa la pantalla com de nit i et posa un filtre
així com atarongat. Atarongat, atarongat.
Atreu la llum blava perquè puguis dormir.
Jo he de dir que amb el mòbil me dormo. Jo m'he dormit alguna vegada
amb el mòbil a la mà, llegint el Twitter. O sigui que funciona.
Caram, aneu a dormir amb el mòbil?
Sí, soc aquest tipus de gent, Albert. No l'hi diguis a ma mare.
Encara hi ha gent que dorm, dormiu.
Què tant del 2016 és de mi, eh? Ostres!
No ets a diàleg francès? No, no. Molt bé.
Hem dit al principi del programa que faríem més recomanacions
de llibres i els que venen ara també em fan molta il·lusió.
I va, Gina, comença tu.
La historia de tu vida de Ted Chiang, una novel·la composta
de la històries que porta el nom de la història principal.
A més, aquesta història, la història de tu vida,
la podeu veure al cinema com la lligada,
que és aquest que ha guanyat un munt de premis.
I, a més, es va escriure l'any... No és nova, es va escriure l'any 1998.
Ha guanyat premis com el Nebula, Homer o Homer,
Theodor Starkian, Memoriam, els premis Hugo...
I, a més, la resta de la novel·la està formada
per petites històries que, com aquesta, enganxen molt.
Hi ha més petites històries que també han guanyat premis.
I què t'ha semblat perquè és diferent alguns instants a la pel·li?
És que la pel·li és tan bona, és que m'agrada tant la pel·li.
La pel·li és boníssima.
Estem recomanant llibres, t'ho recordo, però...
A mi, a veure, el que em passa amb aquest llibre
que és que té ministòries és que algunes històries m'agraden molt
i altres penso, ah, la primera, per exemple, a mi personalment
no em va agradar, i en canvi la segona em va encantar.
Stark.
Doncs mira, jo, el I hate videos, de Marc Baicker.
Són 100 pàgines, amb lletra molt gran,
ojo, que això sempre va bé, i molts dibuixets.
Molts dibuixets i una miqueta sí picantons que se n'enfoten
amb molt de carinyo, dels jugadors de videojocs dels anys 80,
i que, amb aquella època, als Estats Units els anomenaven
videos, idiotes, però amb una ve baixa al davant,
i que l'actor ajuda a entendre que això dels friques
dels videojocs, nanos, que no és una cosa gens moderna,
és el que és, que és una part de la cultura popular,
fins i tot des dels seus primers inicis.
I hate videos, jo ho diu als idiotes.
Mira, jo us vull recomanar un llibre que m'estic llegint
al mateix temps que Farista, perquè Farista encara no l'he acabat,
que es diu El problema de los tres cuerpos,
d'un autor xinès que es diu Sixin Liu,
és també guanyador de premi Hugo l'any 2015,
no amb aquesta obra sinó amb una altra,
i parla d'un dels episodis que a mi més m'apassiona
de la Xina, que és la revolució cultural,
i sobretot parla, és de ciència-ficció,
de l'abans de la tecnologia i de com la humanitat
en forma part, i és d'aquelles que fa pensar,
també està molt lligada amb les novel·les
del Marc Pastó perquè passa en una zona molt especial
on hi ha una cosa molt especial, i la veritat que m'està
encantant, es diu El problema de los tres cuerpos
de Sixin Liu. I Francesc?
Doncs mira, jo t'he portat un llibre del Neil Stephenson,
que és un dels especialistes en el techno thriller
que anomenen, que és així, aventures molt de thriller,
molt de best-seller,
amb darrere tot un rerafons molt tecnològic.
I la veritat és que, a veure, jo he portat Rimdi
o El mundo a velocidad de videojuego, subtítol,
com li deia el Marc Pastó, vol amb frase, i aquí hi havia
i frase, i està feta pel grup Z.
La veritat, a veure, està força bé,
hi ha una història de segrestos,
tot lligat amb l'hereu d'un videojoc.
Hi ha un videojoc estil Wall of Warcraft,
referència molt clara al Wall of Warcraft, i aquí hi ha un tipus
de segrests d'uns familiars per intentar aconseguir alguna mena
de claus que poden obrir coses o aconseguir molts diners
dintre del joc.
Té alguns punts que s'assemblarien a Ready Player One,
tot i que no seria el cas, però sí que hi ha certes similituds
en aquesta part del videojoc.
La novel·la es divideix gairebé en dos parts, van com en paral·lel.
Per un costat estàs veient la història d'aquesta persona com crea
el videojoc als seus inicis i com es converteix en un món
tipus Wall of Warcraft massiu, i per altra banda hi ha la part
aquesta dels segrests i de la part més thriller,
que és la part de com en diuen els Goldfarmers xinesos,
aquests xavals que estan allà treballant,
jugant constantment,
i un grup de hackers xinesos que intenta aprofitar-se d'això
per treure calés de la gent que juga dintre del joc.
I tot això s'emmeranya, i bueno, la veritat és que està força bé.
Es diu, recordem el nom...
Es diu Rymby, R.E.A.M.D., és un joc de paraules a Rymby,
el fitxer que acompanyaria tots els executables d'un joc,
per cert, aquesta setmana m'està passant una cosa a casa
que l'estic gaudint moltíssim,
i és que estem veient, i estic veient amb els meus fills,
els dos petits, la competició SL
a través del canal 29 de Movistar, que sabeu que hi ha aquest canal
d'esports electrònics, i ara estan en una competició important
a nivell nacional, i estan mirant les partides a partir de les 10 de la nit.
Espectacular.
A partides de...?
A Counter-Strike.
El Counter-Strike és bastant espectacular en general.
Absolutament, i a més, molt bonic viure-ho amb els meus fills,
amb els comentaris, perquè ells veuen molts YouTube d'això.
I veuen coses que segurament tu no veus en aquests vídeos.
No, m'ho expliquen, però realment Counter-Strike és un espectacle
visualment parlant a través de la televisió.
És que no m'estranya que Movistar hagi posat aquest canal.
No ens esperem, perquè a Movistar estic segura que
t'espera coses de sorpreses amb el teva gaming.
Ah, sí? Ja t'ho explicaré després.
Va, recordem els llibres que regalem aquesta setmana tard.
Empantellados, como convivir con hijos digitales,
de Santiago Moll y editado por Larús.
Selfies al Cementiri, de Maria Carme Roca i editat per Barca Nova.
Temporalidades digitales, de Carla Sora, editat per la UOC.
I també, gràcies al Marc Pastó, tenim Farista.
La setmana vinent direm els guanyadors, 638-68-7030,
si voleu aportar algun comentari o fer-nos alguna pregunta,
que la setmana vinent contestarem.
Tema Telegram durant la setmana.
Un uient m'ha fet molta gràcia perquè deia, tot seriós,
que ja no val la pena comprar aigua a Amazon,
perquè és un tema que els transportistes
no volen carradejar aigües i hi ha moltes empreses
que es dediquen a vendre alimentació per internet,
tipus la Vox, tipus Amazon, que et posen un límit.
I a partir d'aquest límit t'has de pagar, a part.
També, aquesta setmana ens han recordat
que hi ha versions recents del Lemmings
que no vam comentar la setmana passada.
En Pedro Pulpillo es va comentar que al 2009 va haver-hi una versió,
i també aprofitava per dir que juguem a altres jocs
com el Patapó o el War of Go, també jocs antics que s'hi assemblen.
De Lemmings en tens molts clones.
En trobaràs en non-Lemmings, sí que trobaràs molts clones
de funcionament similar amb diverses plataformes.
Vam parlar que l'últim oficial era del 2010,
aquest de PCB del 2009 ja el teníem en compte,
que l'únic actual que es trobava amb botigues
era el de la botiga de Microsoft, però sí que és veritat,
el del 2014 per PCB encara es troba a la botiga de PlayStation.
Per tant, una altra oportunitat per jugar al Lemmings oficial
si teniu aquesta consola.
En Seraphi, què ens ha deixat?
Ens ha deixat el Telegram una llista fantàstica
dels millors 15 videojocs per Android.
També s'ha debatut si en els grups de WhatsApp
t'haurien de demanar permís per entrar-hi.
Sí, perquè deien que WhatsApp ha presentat novetats
i el que els demanen és que primer, per entrar,
t'haurien de demanar permís.
Ei, no sé qui et vol agregar en aquest grup.
I una altra, que és que tu puguis marxar d'un grup de WhatsApp
sense fer soroll, és a dir, dient, ei, me'n vaig,
com vols marxar? Sorollosament o silenciosament?
I tu dius silenciosament i no surt cap missatge de Francesc
ha deixat el grup de Generació Digital.
Tot això passa al nostre Telegram, fàcil d'anar-hi.
Gràcies, Francesc.
Doncs Francesc, Gina i Esther, gràcies per ser
Generació Digital i per venir una setmana més
en aquest programa de tecnologia que, a més,
aquesta setmana li han anat força bé les audiències
perquè hem pujat el doble. Estem molt contents.
No el doble, o sigui, és una cosa espectacular
i hem de dir que és gràcies a vosaltres que esteu aquí
escoltant-nos i que, bé, sense vosaltres això
no hauria estat possible.
I ara, a la tècnica, en Lluís Àngel Alonso.
Sempre. Mireu que bé que surem.
Sí, sí, fixa't. Per cert, la dia de Sant Jordi
marcarà també el Generació Digital de TV3.
Diumenge al vespre també viuran el Sant Jordi més tecnològic
i veurem com es pot traslladar al segle XXI
la llegenda del cavaller i el drac, concretament a Montblanc,
on, segons la llegenda, va començar tot.
Per cert, en Lluís Marquina també ens recomana un llibre.
La apassionant i sorprenent història
d'en Marc Oliver Réveret, el líder de la banda Hills.
Una història en primera persona que t'enganxa
des del principi fins al final. No és ben bé una novetat.
És un llibre que ja té molt de temps, però si l'heu llegit,
gairebé que us diria que podeu escollir
qualsevol llibre dels que edita, com aquest que us acabo de dir,
l'editorial Blackie Books. Tot el seu catàleg,
que està afarcit de llibres molt interessants i molt ben editats.
Si aquest ja l'heu llegit, busqueu qualsevol altre
d'aquesta editorial, que també tenen tota una divisió
de llibres infantils que estan molt bé.